Issuu on Google+

Premi Sello Europeo 2004

Composició fotogràfica: Joan Lluís Estanyol

DEST AQUEM : DESTA

11 Desembre 2006

HASTA SIEMPRE CAMPEÓN RIGOBERTA MENCHÚ TUM LA SOLIDARITAT TÉ PREMI VIDEOCONFERÈNCIA: L’EXPEDICIÓ ANTÀRTICA ENQUESTA SOBRE EL FUTUR ACADÈMIC PROJECTE BOSC MEDITERRANI GRUP OTAKURUBÍ LA IMMIGRACIÓ: UN ALTRE PUNT DE VISTA


HASTA SIEMPRE CAMPEÓN

C E N T R E

El día 8 de Octubre pasó algo inesperado en el circuito de Montmeló. Rubén Torres, nuestro amigo y antiguo compañero del IES La Serreta, corría el Gran Premi de Catalunya de la categoría «Supersport». Tras una salida fallida las motos comenzaron a rodar, pero en la primera curva se produjo un accidente en cadena en el que se vio involucrado. Inmediatamente fue trasladado a la clínica de Montmeló. Cuando lograron estabilizarlo fue trasladado al Hospital General de Catalunya. Una vez allí fue imposible hacer nada por él y falleció con tan sólo 18 años. Con este escrito queremos recordar a nuestro campeón, ya que sabemos que se ha ido haciendo lo que más le gustaba, que tenía un sueño y que lo estaba cumpliendo. Desde aquí, todos tus compañeros te queremos decir que te queremos, que siempre te llevaremos dentro y que al escuchar tu nombre nos vienen esos buenos recuerdos de momentos que hemos vivido junto a ti. Te damos las gracias por habernos hecho reír y por habernos permitido entrar en tu vida. Gracias por todo y hasta siempre campeón. Tus amigos y amigas

EDITORIAL El dia 16 de novembre de 1996, el president de la Generalitat, molt honorable Sr. Jordi Pujol, va inaugurar oficialment el nostre IES. Unes setmanes abans s’havia iniciat el curs amb no poques dificultats. El primer dia encara no disposàvem de les condicions adequades per començar les classes. Faltaven taules i cadires per a algunes aules. Aquell dia els professors vam fer vaga. Les classes van començar un dia més tard del previst. Ho van fer amb algunes aules buides, amb pissarres velles on era difícil escriure, amb moltes taules i cadires atrotinades, portades a corre-cuita; les unes d’un IES que es tancava, i les altres regalades per algun centre de primària que perdia els alumnes de setè. Ja han passat 10 anys i el nostre és un centre que ha crescut amb les aportacions de molts professors que hi han deixat la seva petjada. Amb l’ajut de les famílies, molts alumnes han transitat per les nostres aules, fent-se grans, creixent al ritme dels canvis de la nostra societat. Uns canvis que han transformat la manera de fer de l’ensenyament i que han motivat ajustos legislatius no sempre encertats. Ara, el nostre és un centre d’ESO de Batxillerat i de Formació Professional. Un centre amb tres potes i moltes singularitats. Estem orgullosos de la feina feta i de les nostres ganes constants d’ajudar a construir els senyals d’identitat dels nostres alumnes; orgullosos de la nostra rubinitat. Durant tot el curs s’aniran succeint els actes de commemoració del 10è aniversari per arribar, el mes de maig (desprès de la Pujada a Montserrat), als actes centrals de la nostra celebració. Tots hi sou convidats. La Direcció

GUIXETES PELS ALUMNES D’acord amb la intenció manifestada des de fa temps, el l’Equip Directiu ha decidit començar a equipar el Centre amb guixetes perquè els alumnes hi puguin deixar els llibres i les seves pertinences. D’aquesta manera s’evitaria la molèstia que els comporta carregar amb aquest pes a les esquenes cada dia. De moment, la quantitat de les que es pensen demanar en lloguer dependrà de la quantitat d’alumnes que les vulguin fer servir. Les primeres estaran destinades a primer d’ESO i es començaran a instal·lar a finals de gener. En funció del resultat de l’experiència, el proper curs s’estendrà el seu ús a la resta de nivells. Redacció

2 Entre Passadissos


RIGOBERTA MENCHÚ El dimecres dia 10 d’octubre, com a part de les celebracions del 10è aniversari de l’IES La Serreta, hem tingut el plaer d’escoltar a una guanyadora del Premi Nobel de la Pau (1992), la senyora Rigoberta Menchú, que ha parlat sobre drets humans, minories ètniques i la pobresa de Guatemala. També estava present la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Neus Muñoz, l’alcalde del seu poble natal, San Miguel de Uspantán, Victor Hugo Figueroa, i la representant de l’ONG Vida i Pau, María Jesús Salvador, així com els principals mitjans de comunicació. Primer hem escoltat l’alcalde parlar sobre la delicada situació del seu poble i de la tota Guatemala. Llocs on molts pocs nois i noies coneixen paraules com “playstation”, ”ordinador” o “cinema”. Però el que ens preocupa de veritat és l’educació i les condicions de vida. No tenen carreteres ni la maquinària necessària per treballar el camp. Per això, en les feines agrícoles treballa tota la família i els nens no van a l’institut perquè han d’ajudar els pares. A més, alguns viuen molt lluny dels centres docents i han de caminar hores fins arribar-hi.

La senyora Rigoberta ens ha parlat sobre minories ètniques, trofeus espirituals, autoestima, felicitat, materialisme, pobresa i sobre la seva experiència de vida. Ha començat el discurs amb una broma: “Yo es que tengo un problema: nací en verano y soy bajita”. A continuació, ens ha parlat sobre la Mare Naturalesa i ens ha dit que tots tenim el mateix destí: néixer, créixer i morir, però si en la vida no tenim trofeus espirituals no obtindrem cap trofeu de veritat. La senyora es trobava una mica cansada perquè havia tingut una lleu indisposició abans d’arribar al Centre, però, quan ha vist que estaven presents molts joves, s’ha alegrat molt. La conferència s’ha acabat a les sis i posteriorment ha estat present en altres actes institucionals a Rubí.

IES La Serreta

Anca Ardelean 1r Btx Ciències Socials

LA SOLIDARITAT TÉ PREMI

C E Els alumnes de 4t B del nostre centre han guanyat recentment un concurs organitzat per la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Rubí. S’han premiat diversos treballs en format digital realitzats amb motiu del passat Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, amb un total de 600 euros, que ajudaran a finançar el viatge de fi de curs. Amb aquesta activitat es pretenia reflexionar sobre la situació actual de les dones que pateixen maltractaments i la manera en què poden intervenir-hi els joves. En total, s’han presentat vuit treballs inèdits en format PowerPoint que inclouen material original –fotografies, textos i dibuixos realitzats pels propis alumnes- així com muntatges fotogràfics i extractes d’altres documents. Aquestes obres podrien exhibir-se en dates properes. La materialització d’aquesta activitat ha estat possible gràcies també als professors Joan Maria Baró i Jesús Carrera, que n’han realitzat l’assistència i el seguiment.

N T R E

Jesús Marín

3


NAIXEMENTS

PROJECTE COMENIUS A DUISBURG

C E N T R E

Recordeu què dèiem en el número passat sobre l’opor tunitat d’una nova secció? Doncs, apa! aquí teniu la de naixements. Aquesta vegada li ha tocat a l’Anna i el Víctor Albert amb la seva Laura. Segons ens explica la cara de la felicitat amb barba, «ha pesat al moment de nàixer 3,2 quilos, que feia 51 cm d’alçada, que estava i està calbeta» (quan diu això ens fa pensar que deu ser la primera vegada que es fixa en una criatura d’aquesta edat) «però amb alguns pelets rossos» (que sí home, que sí, que s’assembla al pare). A més a més, afegeix que «potser serà jugadora de bàsquet perquè Déu n’hi do les llesques que té». Una mica més endavant, i en to triomfal afirma que «per ara només dorm, plora,

menja i fa caca, encara que tot ho fa amb prou gràcia». Us haviem dit que és la seva primogènita? En fi, el Víctor ens convidarà aviat a tots a un sopar per celebrar la seva contribució a la rubinitat del Centre. Bé, potser ens conformem amb un cafè.

4

Redacció

El passat dia 20 d’octubre va tenir lloc a l’institut Kaufmännische Berufskolleg Duisburg-Mitte (KBM) de Duisburg la trobada del projecte Comenius que, sota el títol de «L’Europa del Futur, Quins Canvis Comportarà», va aplegar els representants de La Serreta, Pradeau-La Sede (Tarbes, França) i, per primera vegada, Maristes Castilla (Palència), amb els amfitrions alemanys. A la reunió van assistir, per part del nostre centre, Pilar Giraldo, Encarna Carrillo i Sergi Guzman. Es van concretar les activitats que es durien a terme en aquest curs i quins serien els grups d’alumnes i responsables de cadascuna d’elles. Amb l’ànim de donar la màxima publicitat a les accions d’aquest projecte, la nostra revista ha anat publicant al llarg de la seva trajectòria tots els esdeveniments i iniciatives que es produeixen. També s’ha compromès a participar publicant, conjuntament amb els altres centres, reportatges sobre la immigració i el seu impacte sobre l’Europa del futur. Els nostres redactors han estat debatent i tractant aquest tema i presenten en aquest número alguns articles com a introducció. En ells volen mostrar l’aspecte personal i humà de protagonistes reals. La intenció d’aquesta acció pedagògica és la de trobar una via d’interacció entre els estudiants d’uns i altres països i centres per contribuir a l’enriquiment cultural i social que comporta la superació de fronteres en un món cada vegada més interdependent. D’aquesta manera la comunitat educativa pot afrontar amb més garanties el repte que suposa viure com un enorme col·lectiu fet de dones i d’homes que desenvolupen, a tots els nivells, la seva capacitat de conviure i crear present i futur. Si bé és cert que hi ha formes més directes de treballar aquests valors, no és menys cert que aquest sistema resulta més senzill que l’organització de costosos intercanvis d’alumnes on la major part de les vegades fan patir les maltractades economies domèstiques (per no dir de l’ansietat dels pares i mares o la responsabilitat assumida pels docents). Una de les novetats d’enguany ha estat la incorporació d’un nou centre, Maristas Castilla. Els seus dos representants, Nicolás i Raquel, respectivament, director i professora d’anglès, van demostrar una gran competència, tot i no dominar el francès que era la llengua que es feia servir quasi sempre. Es va establir una molt cordial relació amb ells i va resultar que en Nicolás coneixia perfectament la nostra ciutat perquè hi va viure durant molts anys. D’acord amb les decisions preses, seran ells els amfitrions de la pròxima trobada. Ja podem comptar que serà tot un èxit i podrem dir –amb el permís de Pilar, autora de l’expressió– «qué bonito». Redacció

Entre Passadissos


VIDEOCONFERÈNCIA AMB L’EXPEDICIÓ ANTÀRTICA

Dins de les activitats realitzades a l’entorn del dia mundial de la Ciència, alumnes de 4t d’ESO que estudien el crèdit variable de «Medi Ambient» i del batxillerat científic de l’IES La Serreta, conjuntament amb altres del CEIP Pere Viver de Terrassa, van efectuar una videoconferència amb els membres del vaixell canadenc «Sedna IV». Aquest vaixell, situat en aigües internacionals de l’Antàrtida, té com a missió científica l’estudi dels efectes del canvi climàtic sobre l’evolució global del nostre planeta. Per això ha navegat fins als límits del Pol Sud, documentant les conseqüències del canvi climàtic sobre el continent antàrtic. Comptant amb la col·laboració especial de la Unitat de Projectes de Tecnologia i Informàtica de la Comunicació (TIC) del Departament d’Educació, els alumnes i professors van mantenir una conversa, en anglès i francès, amb Pascale Otis, biòloga de l’expedició, sobre l’evolució del canvi climàtic, la funció de l’expedició i les condicions de vida a bord del vaixell. El Sedna IV és un vaixell de 51 metres d’eslora, amb 10.000 milles marines d’autonomia, de tracció mixta a motor i vela. Transporta 78.000 litres de combustible i compta amb 960 metres quadrats de vela. Hi viatgen a bord quinze persones, entre científics, cineastes i personal de manteniment, tots ells de nacionalitats canadenca i argentina. Es tracta d’un projecte finançat per la televisió canadenca amb la col·laboració d’institucions de gran prestigi com l’Institut de Ciències del Mar de la Universitat Rimouski de Quebec, la Universitat Victòria o l’Instituto Antártico-Argentino, entre d’altres. L’expedició té així una doble vessant: científica i cinematogràfica documental. Als estudis sobre el canvi climàtic s’afegeix la investigació dels efectes sobre la conducta humana de l’aïllament en condicions extremes. L’expedició va iniciar la seva singladura el 17 de setembre i té previst acabar-se el 15 de desembre, la qual cosa significa una durada d’unes 60 setmanes de navegació sense pràcticament tocar terra. Des de l’IES La Serreta, els professors de les àrees de Ciències de la Natura, Llengües Estrangeres (Francès i Anglès) i Informàtica van treballar conjuntament per poder dur a terme aquesta activitat. La possibilitat d’establir la videoconferència amb els membres del Sedna IV oferia un triple interès educatiu: conèixer millor els efectes del canvi climàtic i conscienciar-ne els alumnes; la utilització pràctica

de les llengües estrangeres que estan estudiant; i veure les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies informàtiques per comunicar-nos amb facilitat amb qualsevol racó de la Terra. Durant gairebé una hora els alumnes van poder parlar amb els membres del vaixell antàrtic i fer-los arribar les preguntes que havien preparat sobre el canvi climàtic i les característiques de la navegació, realitzant amb èxit la videoconferència que, a l’hora i en temps real, era compartida també pels alumnes d’educació primària del CEIP Pere Viver de Terrassa. Un equip de TV3 va gravar les activitats dels alumnes de La Serreta durant la realització de la videoconferència i d’aquí unes setmanes serà emès pel programa Bit a Bit del Canal 33, alhora que restarà penjada a internet.

E N T

Redacció

R ACTIVITATS PRO VIATGE FI DE CURS Els alumnes de 4t d’ESO que aquest curs acadèmic marxen de fi d’estudis han organitzat tota una sèrie d’activitats per tal de recaptar diners. Han disposat un autoservei per al professorat on es pot trobar des de cafè fins a pomes passant per uns melindros que ha rebut les millors qualificacions per part de tots, alguns han preparat projeccions de pel·lícules i també venda d’entrepans a l’hora del pati. Cal dir que iniciatives com aquestes justifiquen, sota el punt de vista pedagògic, l’existència, un any més, del viatge de fi de curs. Des d’aquesta redacció encoratgem a tothom a participar i ajudar-los per tal de potenciar la seva iniciativa i autonomia, que no és poc. Redacció

IES La Serreta

C

E

5


ENQUESTA SOBRE EL FUTUR ACADÈMIC

C E N T R E

6

Les intencions i les perspectives que sobre el seu futur immediat tenen els nostres estudiants de secundària són cer tament informacions de gran utilitat per a la planificació de l’acció docent a curt i mig termini. Així doncs, la nostra revista ha volgut preguntar sobre aquest tema a una mostra de cent alumnes de 4t d’ESO escollida a l’atzar (gairebé el noranta per cent de la matrícula d’aquest curs). Aquests són els resultats i algunes de les interpretacions que suggereixen: 1. L’alumne típic de secundaria d’avui en dia no té gaire clares les seves expectatives de futur, per això no entén com als setze anys ha de prendre una decisió tan important –batxillerat, cicles, treballar...– de la qual depèn el seu futur. Però, tot i això, sap que ha d’estudiar, encara que no vulgui o no li agradi, per millorar el seu futur i no estar tot el dia ficat en una fàbrica treballant sense parar i sense tenir temps per ell mateix. Vol viure bé, aconseguir tot el que es proposi i, com no, tenir diners. Un 77 % dels enquestats diuen que l’institut no és una pèrdua de temps, però, per contra, un 47 % no se sent motivat. Tot i així, només un 45% continuarà els estudis de batxillerat i un 22% no saben què faran. Això pot ser perquè mai no s’han aturat a pensar per a què estan estudiant. Fan el que els seus pares o la llei els diu, encara que saben que es necessari per a un futur. No han pogut escollir el que realment volen fer i ara, de sobte, s’han de decidir. No estan en contra d’estudiar o, millor dit, dels estudis, però no tenen motivació, no hi ha res que els cridi l’atenció, s’avorreixen... Sorgeix llavors la pregunta que es fa tothom: què s’ha de fer per canviar aquesta situació?

2. Crida l’atenció el fet que, amb un 45% d’enquestats que declaren no sentir-se motivats, el 73% manifesti la seva voluntat de continuar d’alguna manera la seva formació. Això últim, juntament amb l’escassíssim 4% dels que desitgen treballar, evidencia clarament que una bona part (degut en uns casos al previsible fracàs escolar per manca de motivació i en d’altres a manifesta inhibició) poden estar perdent opcions d’inserció laboral a mesura que passen els anys. En definitiva, sembla que la perspectiva d’uns estudis difícils més la manca de necessitat o opor tunitat, a cur t ter mini, d’emancipació impedeix una definició clara de les aspiracions dels nostres joves. Redacció

Entre Passadissos


EL NAZISMO Sin embargo, la obstinación de miras por seguir viviendo me causó a menudo un cierto malestar. El nazismo no se merece que sus secuaces caigan como los dioses. El paso cansino de Hess entre los altos muros de Spandau parecía un águila herida. Y en esto se equivocaron, a mi entender, sus carceleros: tenían que haberlo sentenciado a un final más vulgar, tan grosero como los crímenes de los verdugos. Sólo el asco que ofrece el recuerdo nos evita el molesto sentimiento de la compasión. Hay un diablo, y Hitler y Hess todos están en llamas y con piedras.

PROJECTE BOSC MEDITERRANI

C E

Guillem Pizarro i Borràs

Imatges cedides per Guillem Pizarro per a l’exposició que va tenir lloc a la recepció del Centre entre el 25 de setembre i el 6 d’octubre. Així mateix, el poeta i conferenciant, ha fet donació d’una important quantitat de llibres per al fons bibliogràfic de la biblioteca del nostre Centre, Neus Català.

ELS NOUS REDACTORS

En sentit de lectura els alumnes de l’optativa d’Informàtica i Revista: Sergi (professor), Rubén, Mohamed, María, Natalia, Raquel, Marc, Elena, Xavier, Jonathan, Anabel, Eva, Eric, Anca, Estel.

A l’UAC o Aula Ober ta combinem el treball teòric i el pràctic o manipulatiu. Un dels tallers que realitzem dintre de les àrees de CC Socials i CC Naturals (coneixement de l’entorn) és el de Jardineria. Estudiem les espècies típiques del clima mediterrani i mirem d’incorporarles al nostre centre. Un dels nostres objectius és intentar millorar l’entorn del pati. Per això, ja durant el curs 19981999 vam plantar més de 400 xipresos i heures. La majoria han arrelat i el pati ha guanyat molt estèticament. Durant el curs 2003-2004 vam construir una jardinera per tal d’acollir algunes espècies representatives del nostre entorn geogràfic: marfull, alfàbrega, farigola, romaní, lantana, gazània, heura, lavàndula, sàlvia, ginesta, etc. Aquest curs 2006-2007 hem plantat dues alzines, espècie típica i representativa del bosc mediterrani. Esperem que arrelin i us demanem que les respecteu. Desitgem que cada vegada el pati sigui més acollidor i agradable i per això ens encarreguem del seu manteniment. Tenim moltes idees per continuar treballant, però ens cal la vostra col·laboració: si us plau, respecteu les plantes i feu servir les papereres! Joan Martos

IES La Serreta

N T R E

7


ÀPAT MULTICULTURAL

C E N T R E

LA CARTA DEL PRESIDENT MARAGALL

Com a cloenda de les activitats de tutoria sobre tolerància, solidaritat i diversitat cultural, els alumnes de primer D d’ESO hem organitzat un àpat multicultural. Cadascú ha portat l’especialitat culinària més representativa del seu país o comunitat d’origen. I com que som una classe d’allò més diversa, hem tingut una gran varietat de menjars! Hem pogut tastar «choolofan» d’Equador, «crêpes» de França, «torrijas», «kibi» de Brasil, truita de patates, «migas» i «perronillas» d’Extremadura, «pasta flora» d’Uruguai, pastes del Marroc, «alfajores de maicena» d’Argentina, empanada gallega, ensaïmades de Mallorca, «porra» sevillana, mel i mató, coca de iogurt i pa amb tomàquet i pernil. Tothom ha escrit la recepta del menjar que ha portat i de cara al segon trimestre, amb la col·laboració de la Mercè, la professora de socials, situarem en un mapa del món cada recepta que hem tastat. Bon profit. Mireia Feliu Tutora de primer D

El passat 19 d’octubre el Centre es va preparar per donar la benvinguda al President de la Generalitat, Pasqual Maragall. Tot estava preparat per a aquell acte del 10è aniversari: les flors, els alumnes, el personal d’administració, conserges, professors i... la placa. Una gran i lluent placa que havia de ser descoberta per a aquella ocasió. Així que, després d’algun que altre ajornament de data, quan es va rebre l’avís que el President no podia venir per una indisposició, qui més qui menys, amén del natural desencís, va començar a fer cabòries sobre com es podria canviar el text gravat al metall per tal que no s’hagués de desaprofitar. I és que quedava tan bé amb aquells reflexos daurats il·luminant l’entrada! En fi, ara per ara ningú ha proposat cap solució, així que vàrem haver de treure-la. Redacció

8 Entre Passadissos


CANVIS A CICLES FORMATIUS: MÉS FORMACIÓ PROFESSIONAL En aquest curs 2006/07 l’oferta formativa al nostre centre s’ha ampliat amb la incorporació del segon curs del CFPM Atenció Sociosanitària, que començà el curs passat, i del primer curs del nou cicle formatiu d’Integració Social de grau superior. Amb aquesta nova oferta formativa ja són quatre els cicles formatius que s’oferten al nostre centre: el CFPM Perruqueria de la família professional d’Imatge Personal i els CFPM Atenció Sociosanitària, CFPS Educació Infantil i CFPS Integració Social de la família professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat. Les noves incorporacions han suposat la inversió d’un capital per adaptar els tallers a les noves necessitats formatives. D’aquesta manera, el que fins ara era exclusivament taller d’Educació Infantil s’ha remodelat per tal que a dins hi hagi un espai propi i amb identitat per poder fer l’Atenció domiciliària d’Atenció Sociosanitària. Aquest espai servirà també per poder donar cabuda al desenvolupament d’uns continguts concrets i específics d’Educació Infantil (Alimentació) i d’Integració Social (Atenció a les unitats de convivència). També s’ha fet una inversió al taller de Sociosanitària amb la compra d’un material específic per poder desenvolupar els continguts d’Higiene d’Atenció Sociosanitària. Amb la incorporació del tècnic superior d’Integració Social el centre cobreix gairebé tot el ventall de la família professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat. El nou perfil professional té com a principals categories professionals reconegudes les de formador d’educació especial en centres públics, tècnic en centres de disminuïts psíquics, monitor ocupacional–tallerista, preparador laboral, tècnic en integració social, habilitador de grup social–laboral i tècnic d’intervenció social. Daniel Parra Balmont Cap d’Estudis Adjunt

Els nous equipaments del cicle d’Higiene d’Atenció Sociosanitària

IES La Serreta

SUBVENCIÓ D’ACR Els membres d’Alter nativa Ciutadana de Rubí han destinat 15.000 euros, procedents de la seva assignació municipal de sous, que consideren excessiva, a la subvenció de projectes socials de la ciutat. Aquesta és una iniciativa que es va endegar l’any passat i enguany s’hi van presentar dotze projectes. Membres d’ACR, a través d’una votació, van escollir els projectes que es van endur les ajudes. Un projecte de l’IES La Serreta per a l’adquisició de fons bibliogràfic i audiovisual per a la biblioteca Neus Català va rebre una subvenció de 1.315 euros. Es tracta d’un projecte que a partir de les imatges colpidores de l’univers concentracionari nazi, pretén que els alumnes de l’IES La Serreta prenguin un paper protagonista en la reflexió sobre els mecanismes de construcció de la intolerància, el racisme i la xenofòbia, com a instrument per a prevenir aquestes actituds. Dels altres projectes escollits, el més valorat va ser el del Centre de Lleure Alternatiu Molí21 i el Centre d’Esplai l’Eixam, que rebran 5.000 euros per a l’adequació del centre social de l’Antiga Fassina Aguilera. El projecte preveu instal·lar una aula d’informàtica i una d’estudis, entre d’altres, per tal de convertirho en un espai ober t a la ciutadania. Altres projectes subvencionats han estat el de l’AV Rubí 128, per a la posada en marxa d’iniciatives per integrar i dinamitzar el lleure dels joves del barri i, en tercer lloc, un projecte de la Coordinadora d’Entitats de Rubí, per a la compra de material audiovisual que romandrà a la disposició de totes les entitats de la ciutat. Des de la nostra revista volem felicitar els membres d’ACR per aquesta magnífica iniciativa que rever teix en benefici de les entitats de la nostra ciutat. Redacció

C E N T R E

9


GRUP OTAKURUBÍ

C O L · L A B O R A C I O N S

Aquest grup va tenir un començament una mica desastrós farà més o menys un any, quan un grup d’amics vàrem decidir fer una pàgina web per a tota la gent que li agradava el manga a Rubí (Manga és la paraula Japonesa per designar historieta. Es tradueix, literalment, com dibuixos capriciosos o gargots. Fora del Japó s’utilitza exclusivament per a referir-se a la historieta japonesa). Ho vam intentar, però sense gaire èxit, fins que, amb l’ajut de Núria (responsable de Torre Bassas), ho vam aconseguir. Ella ens va facilitar informació i ens va dir que podien utilitzar Torre Bassas com a lloc de reunió. En poc temps, vam voler fer una mena de saló del manga, però petit. Volíem vendre beguda i menjar, però Núria ens va dir que si no erem una organització no podiem vendre res. Vam moure paperassa i ens vàrem inscriure com una organització anomenada OTAKURUBÍ. Som una organització des de fa un mes escàs, però ja tenim un munt de propostes per al futur. El divendres, 17 de novembre, vam fer una mena de saló del manga, a Torre Bassas. Van acudir 250 persones, exclosos els organitzadors. En aquest mini saló del manga es van fer moltes activitats, com ara torneigs de videojocs o cartes màgic, visualitzacions d’anime (series de dibuixos animats que a japó van tenir èxit i s’han difós per tot el món traduïdes o amb subtítols), karaokes i concursos de disfresses. Vam portar dues taules de DDR (màquines per ballar) que també van tenir molt d’èxit, però el que més èxit va tenir, va ser el karaoke i el concurs de videojocs. Pels comentaris i respostes que em van donar, semblava que els havia agradat. Moltes persones preguntaven si l’any que ve es faria o si ho faríem en algun lloc on capigués més gent. Així que la veritat és que sí, i no cada any, sinó cada 3 o 4 mesos. El lloc on es fa no es pot canviar. Pròximament tindreu més notícies sobre OTAKURUBÍ i els seus membres. Xavi Jara 1r Btx Socials

10 Entre Passadissos


XINA

DESTINO SUIZA

Encara que soc asturiana de naixement, els meus pares són de la Xina. La meva germana major va nèixer a la Xina, però els meus altres tres germans i jo hem nascut a Espanya. Per a qui no ho sap, la Xina té una població de 1.210.004.956 habitants, i una extensió molt gran, dos de cada 10 habitants de la Ter ra són xinesos. La Xina és un país molt diferent. Els electrodomèstics d’allà són barats, però depèn del lloc on vagis. I, depèn de quines coses vulguis comprar, pots triar entre imitacions i originals. Allí pots regatejar el preu fins que tu ho veus adequat. A la Xina els matrimonis només poden tenir un fill. Si en tenen més els imposen una multa. Al tenir primer una noia tenen la possibilitat d’engendrar un altre fill o filla, però si tenen un fill no en poden tenir més. La gran majoria són de sexe masculí. Si vas a un bar, a una botiga, moltes vegades són nois els qui t’atenen. A la Xina pensen que és millor tenir un noi que una noia, perquè es pensa que tenir un noi és com tenir més poder, i treballa més. La circulació allí és caòtica. Els conductors van com bojos fent esses. Condueixen ràpid, no tenen compte de res. Primer, passen ells i no deixen passar els vianants... segon, depenent de quina ciutat és, no n’hi ha passos de vianants, ni tampoc semàfors. Existeix un transport semblant al taxi, però molt més barat; són els tricicles. Aquests tricicles et duen on vols per dintre del poble, i només costen 10 cèntims. En canvi, si vius allí, el sou que cobres és molt baix. Potser el màxim són 50 euros. Aquí, amb 50 euros, no tens prou per a més d’una setmana. La sanitat i l’educació també s’han de pagar. Qui no té diners no pot estudiar ni rebre assistència sanitària. Hi ha gent que no hi va per aquesta raó. Llavors, es queden a casa, si no és molt greu. Un 50% de la gent, treballa a la ciutat i, l’altre 50%, treballa al camp. L’aigua, per exemple, l’obtenen de la muntanya; pugen fins allí perquè diuen que és millor que no si la compres, perquè és natural. Les botigues de la Xina solen obrir entre les 8 i les 9 del matí i no tanquen fins a les 11 o les 12 de la nit. Per a ells, no hi ha cap dia festiu. Per les nits, a partir de les 12 o la 1 de la matinada, es ven fruita o verdures pel carrer... La venen a la nit perquè són més naturals, estan més bones i, a més, perquè pels matins ja estan els carrers plens de vianants. També hi ha gent que ven pinxitos per menjar. Molta gent del camp viu en cases velles des de fa molt temps, cases que estan construïdes amb fusta. Quan van a dormir no ho fan en matalassos sinó damunt de fusta dura o al terra; diuen que és millor per a l’esquena sobre tot per als nounats. El menjar típic de la Xina és l’arròs. Tots els dies mengen arròs:matí, tarda i nit. Canvien de menjar una vegada a la setmana, però els altres dies sempre mengen arròs. La causa per la qual els meus pares van immigrar a Espanya va ser la millora de la seva situació econòmica. Elena ZhaoWu 1r Btx Ciències Socials

Un buen día, mi abuelo decidió emigrar a Suiza por cuestiones de trabajo. Más bien creo que fue para poder alimentar a toda su familia, ya que su esposa se tenía que encargar de cuidar a sus hijos, en concreto nueve, y también de la casa. En aquellos tiempos no había muchas mujeres que trabajaran y se tenían muchos hijos, algo que hoy en día no es nada común. Pues bien, este viaje lo hizo mi abuelo en coche con más conocidos suyos. De esta manera parecía no ser tan duro el separarse de su familia e ir a otro lugar tan lejano para trabajar. Durante el tiempo en que permaneció en Suiza trabajando, aprovechaba cualquier oportunidad para volver a España y poder estar con su mujer e hijos. Así, durante un largo tiempo, mi abuelo se pasó parte de su vida yendo y viniendo de Suiza a España. Cuando realizó el viaje era invierno y, por lo que me ha contado, fue bastante duro, ya que allí suele hacer mucho frío y se pasaba muchas horas al día trabajando. Sin embargo, no fue el único que emigró a Suiza, también muchos otros lo hicieron durante aquella época. No sólo a Suiza, sino a otros países de Europa central, y sobretodo por el mismo motivo que lo hizo mi abuelo, para trabajar, conseguir dinero y poder sacar a su familia adelante.

Article realitzat en el marc del projecte Comenius que promou l’agència Sòcrates IES La Serreta

C O L · L A B O R A C I O N S

Anabel Fernández

Article realitzat en el marc del projecte Comenius que promou l’agència Sòcrates

11


EL VERITABLE ORIGEN DEL NADAL

C O L · L A B O R A C I O N S

El Nadal és una de les festes cristianes més importants ja que recordem el naixement de Jesús. Aquest és el principal i veritable motiu de la seva celebració. Fa uns anys, la gent més creient en el cristianisme recordava per aquestes dates la seva arribada. Però, ara per ara, la gent no hi pensa i durant aquestes dies tots deixem de treballar, anem de vacances a veure la família, ens reunim tots plegats per a dinar i per a sopar i fem el Belen. Fins i tot adornem les nostres cases amb articles de tota mena que ens fan sentir que ja ha arribat la festa tan esperada durant tot l’any. Aquestes celebracions han arribat a perseguir només l’obtenció de beneficis econòmics, ja que el més impactant és el què s’arriba a gastar per aquestes festes. I tot això per a què? Per a res. Es gaudeix d’aquestes festes i no es pensa per quin motiu. S’ha oblidat la importància del dia de Nadal i l’únic que interessa a la gent és fer gresca i celebrar-ho estant amb la gent que s’estima, però oblidant que aquesta és principalment de caràcter religiós i que, a la fi, el seu origen és la celebració del naixement de Jesús. Estel Niubó 1r Btx Humanístic

ES POT VIURE DE LA MÚSICA?

Viure de la interpretació musical en aquest país és molt complicat. Has d’estar en alguna orquestra o grup i n’hi ha poques d’orquestres. Grups n’hi ha molts, però la immensa majoria són pràcticament desconeguts. A més has d’estar geogràficament situat a l’àrea de Barcelona, que és on es troba la majoria. Viure de la música és una mica complicat. Més que res perquè el teixit professional no està ben muntat. Quan algú fa una carrera de medicina o magisteri, per exemple, ja n’hi ha uns canals d’oportunitats professionals, però amb la música t’has d’estar inventant constantment la feina. Costa molt passar-te un munt d’hores pensant, escrivint i retocant els teus propis temes. La gent que s’hi dedica ho fa perquè li agrada. Jo tinc uns amics a Terrassa que tenen un grup de Gòtic Metal. Poc a poc va tirant endavant. Tenen el grup des de fa 2 anys. Al principi els coneixia molt poca gent, però ara s’ha fet conegut. Des de l’estiu estan fent un tour per Espanya: «The Lost Lovers Tour» el dissabte dia 10 de Novembre venen a Barcelona a la sala Mephisto a tocar juntament amb Leave Eyes. Pel que he vist, i per l’experiència d’ajudar a aquest grup, penso que viure de la música és molt, molt, complicat, encara que jo ho intentaria. La música m’agrada fins al punt que he aconseguit formar un grup. M’agrada perquè puc composar les meves pròpies cançons expressant els meus sentiments i les meves opinions. Sé tocar la guitarra i m’agradaria aprendre a tocar altres instruments, com la bateria, o saber com funcionen les taules de so. M’agradaria que el meu grup existís fins que fóssim famosos, que la gent ens conegués com bon grup, que els agradés la nostra música i que es sentissin bé escoltant-la. Només tenim 4 cançons, però per alguna cosa s’ha de començar d’alguna manera, o això penso.

10 12

Xavier Jara 1r Btx Socials Entre Passadissos


LA IMMIGRACIÓ: UN ALTRE PUNT DE VISTA La immigració és l’entrada permanent o semipermanent de la població humana en un país des d’altres països. Un immigrant és algú que intenta residir permanentment, no un visitant casual o turista. La immigració és un dels fenòmens mundials més controvertits i la preocupació principal dels habitants dels països poc desenvolupats. Algunes de les causes de la immigració són: el treball, la política, la situació econòmica en el país d’origen, motius sentimentals i altres raons. D’aquestes les principals són els diners i la reunificació familiar, com en el meu cas. Em dic Anca Ardelean i vivia en Romania. Visc a Espanya des de fa dos anys. El meu pare va ser el primer a venir. Ho va fer per una oferta de treball. Un any més tard es va mudar la meva mare també. Jo i el meu germà, que és un any més petit, ens vàrem quedar a Romania. Podríem haver vingut nosaltres també, però teníem por. Mudar-se suposava moltísims canvis en tots els aspectes, sobretot en el social. El major temor era el col·legi. Sabíem parlar el castellà bastant bé perquè vàrem visitar el meu pare un estiu i havíem après una mica, però no sabíem parlar el català. Hem viscut durant un any quasi sols (les àvies ens feien el menjar, però no vivien amb nosaltres). Un any molt complicat; els pares ens enviaven diners per a tot: pagar les factures, menjar, etc. Però les coses no eren tan fàcils, tot suposava molta responsabilitat i no érem suficientment madurs per afrontar la situació. Llavors ens vam mudar aquí. Ara vivim a Rubí i estem fent el batxillerat a l’IES La Serreta i les coses funcionen bastant bé. L’adaptació ha sigut molt fàcil, vam aprendre el català bastant ràpid i el tema dels amics ha sigut molt més senzill. No m’agradaria tornar a Romania, tornaré només per visitar els amics i els familiars. La situació allà és bastant preocupant. El sistema polític està basat en la corrupció i en les mentides. Des de fora ho podem veure, però els que estan dins ho estan vivint. El salari mínim que pot cobrar una persona arriba aproximadament als 60 euros mensuals. Hi ha persones que treballen 16 hores cada dia per cobrar a finals de mes de 100 a 150 euros. Aquests es repartiran en 50 o 60 euros per pagar factures i la resta per viure gairebé un mes (i els preus són mes o menys com aquí). Els estudiants que acaben els estudis universitaris no troben treball i acaben com a depenents en botigues. I què fan els polítics? Promeses, promeses que més tard no es compleixen. En el 2007 Romania entrarà en la UE. Només podem esperar d’això més immigració, perquè ningú vol quedar-se i esperar per a veure si les coses s’arreglen o no. Aquests són els principals motius pels quals molts romanesos immigren. Prefereixen deixar el poc que tenen per anar a cercar treball en altres països. Però això no ocorre només a Romania, sinó també en molts altres països. En els molt poc desenvolupats la

immigració il·legal es produeix en massa, i, com a conseqüència de les males condicions del transport, hi ha persones que moren en el camí. Això indica un grau de desesperació molt elevat. Molts diuen que estem intentant ajudar-los, però els resultats són molt pocs. I, a més a més, hi ha un altre problema: els països poc desenvolupats es troben limitats per la necessitat de controlar les emissions de CO2 i altres contaminacions. I si no poden solucionar els seus problemes construint fabriques, com ho ha fet la resta dels països, llavors, com ho faran? Què fem? Fingim que no passa res? Alguns estan parlant de l’Europa del futur, una Europa unida, sense fronteres , oberta per a tota la gent que vol immigrar. Però, fins a quin punt estaran disposats a rebre immigrants. Perquè segurament aquells que voldran immigrar escolliran els països desenvolupats i llavors ens enfrontarem a un desequilibri: països amb superpoblació i països amb poca població. Aquest serà un projecte que requerirà molta paciència i atenció. Esperem que al menys es compleixi la meitat. Anca Ardelean 1r Btx Ciències Socials

Article realitzat en el marc del projecte Comenius que promou l’agència Sòcrates

C O L · L A B O R A C I O N S

13 IES La Serreta


EL CASO BRECHT

PAPELES DE DON BERNARDINO ROIG

C O L · L A B O R A C I O N S

FCD

REDACCIÓ GESTIÓ I COL·LABORADORS

PERO EN LA FRÍA NOCHE

AMPA de l’Institut Àngel Silvestre Anna Malonda Daniel Parra Encarna Carrillo Fernando del Castillo Francesc Secall Guillem Martin Imma Cartanyà Jaume Parras Joan M. Baró Joan Martos Jordi Gimisó Mireia Feliu Pilar Giraldo Santi Floristan Sergi Guzman Victor Albert Guillem

Pizarro

Anca Ardelean Elena Zhao Eric Herreras Estel Niubó Eva Ramírez Joan Lluís Estanyol Raquel Jiménez Xavier Jara

8 14

A punto ya de retirarse de su cátedra en el Instituto de Tecnología Aplicada, don Bernardino Roig, que siempre guardaba un impulso acaso maligno, se sorprendió al ver entre su correspondencia un sobre con un membrete que le llamó la atención. Decía así: Berliner Ensemble, Opera de los tres peniques , director Klaus Maria Brandauer. Levantó el sabio los ojos, no sin cierto recelo, y se descubrió a sí mismo tembloroso, incluso, asustado. ¿Qué era aquello? Nada más que la probable invitación para los fastos que con arreglo al 50 aniversario de la muerte de Bertold Brecht se iban a llevar a efecto en Berlín. Aquel temblor hizo que se le cayera el sobre, que revoloteó como paloma herida hasta la frialdad del suelo. —¡Madre mía —se dijo don Bernardino—, otra vez el compromiso! Y cuando ya sus ojos, por los que alguna lágrima andaba tiritando, regresaron a la estantería, el ilustre recaló en un lomo gris, no demasiado transitado ni excesivamente consultado, en el que se leía un acrónimo terrible: GULAG. Salió don Bernardino de la biblioteca urgido por la severidad de acudir a necesidades. Allí se quedó el sobre, helado, jamás lo volvió a tocar.

Pero ya sólo el hielo, en la fría noche, agrupaba los cuerpos blanquecinos en el bosque de alisos. Semidespiertos, escuchaban de noche, no susurros de amor sino, aislados y pálidos, el aullar de los perros helados. Ella se apartó por la noche el pelo de la frente, y se esforzó por sonreír, él miró, respirando hondo, mudo, hacia el deslucido cielo. Y por las noches miraban al suelo cuando sobre ellos infinitos pájaros de gran tamaño en bandadas procedentes del Sur se arremolinaban, excitado bullicio. Sobre ellos cayó una lluvia negra.

Bertolt Brecht (Alemanya 1898-1956)

La redacció d’aquesta revista agraeix les aportacions de tots els autors. També demanem disculpes per no publicar algunes aportacions; en tots els casos ha estat per manca d’espai. En el proper número esperem poder incloure-les.

Entre Passadissos


AQUEST LLOC Era encara de nit quan aplegats a la porta esperàvem per entrar a l’Institut. Molts ja havien estat companys l’any anterior, altres, entre ells qui subscriu, ho miràvem tot amb curiositat i començàvem a tenir les primeres converses. És difícil arreplegar en unes quantes línies ni tant sols un resum del que representen deu anys de treball i convivència. Durant força temps he volgut trobar una història d’aquelles que comencen en un lloc i en un temps i transcorren com un seguit d’esglaons cap a un desenllaç, com passa a les bones obres de la literatura i del cinema. Quina mania aquesta de creure que tot té sentit! Quina por al buit, quines ànsies de respostes! Però la vida, punyetera ella, és la vida, amb la seva veritat sempre darrera les últimes conclusions i, vet aquí, que no he pogut trobar, en consciència, un únic argument. Quantes vegades no hauré llegit aquest estrany llibre del dret i de l’inrevés i quantes vegades no hauré trobat milers d’històries entre les seves pàgines. Són tantes les hores, tants els esforços i els somnis, que hi ha per omplir tots els racons d’aquesta casa. Recordo aquella vegada en què van venir els professors alemanys i francesos del Comenius i la Cesca els va dir aquella paraula –que no s’ha d’escriure aquí– per tal que fessin un somrís en la foto de grup. Caram si vàrem riure! La imatge no sé si sortiria bé però, a manca de l’ocellet... (Avui, per cert, està malalta a casa. Des d’aquí un petó i una forta abraçada). Ni puc fer memòria de tantes ocasions en què he sortit de l’aula rebufant i m’he trobat al passadís una companya que encara rebufava més! Ens creuàvem i –com encara continuem fent– només de veure’ns ja se’ns acudia algun comentari que, la major part de les vegades, aconseguia fer més suportable aquella tarda d’estiu. Déu meu!, com trobem a faltar aquella cara, aquell cafè... Avui al passadís m’ha semblat que un company dels nous que estava d’esquenes era el mateix Marc –sí home! el de la Pepi–. Què haurà estat d’ells? En fi, també estan els nostres alumnes. Sempre estem parlant d’ells; dels bons i dels dolents, dels d’ara i dels que ho van ser. Els veiem fent-se grans, treballant, acabant els seus estudis i vivint el seu temps com bonament poden. Quan hi penso em ve una certa sensació d’angoixa, com si no hagués tingut prou temps per dir-los tot el que els podia ser útil. M’agradaria poder dir que l’experiència dels anys m’ha enriquit, que miro el món que m’envolta i m’assalta, amb els ulls tranquils, amb un sospir, amb el gest pausat. Potser podria, però encara vull tornar-me a equivocar, perdre’m de la gegantina monotonia del seny, trencar com un poema les presons de l’ànima i omplir-me d’aquella humanitat tan primigènia com el primer crit, tan essencial com la tendresa. És aleshores quan els veig com són. Riuen, juguen pels passadissos, callen, parlen, ploren, es barallen, s’estimen, pateixen, somnien. Són els mateixos d’ara fa deu anys i no ho són. Estan fets d’emoció. Encara ho creuen tot possible. Més tard deixaran de viure tots els moments. Ho faran a estones, quan el monstre que els espera fora els deixi respirar alguna que altra vegada. Un d’ells, potser, escriurà quatre línies per recordar el moment de la seva vida en què va començar el seu propi diari; altres trobaran un vell amic pel carrer; els que marxaren es reuniran un dia amb un grup d’antics companys; i tots, tots, parlaran d’aquest lloc com de si mateixos. Quan aquell matí les portes del Centre es van obrir, vaig pensar que probablement hagués de marxar el curs següent i no tornar mai més, però em vaig fer el propòsit de tenir aquesta idea com un absurd, IES La Serreta

una impossibilitat material. Sempre he pensat de la mateixa manera. Tal vegada l’any vinent no tingui tanta sort i hagi d’anar a un altre centre. Qui sap. Continuaré sense entendre l’argument d’aquesta estranya obra que representem cada dia, continuaré intentant donar quelcom per sobreviure als nostres joves, encara lluitaré per omplir-me els pulmons i sempre, malgrat el temps, parlaré d’aquest món, aquest lloc a prop del cor, com parlo i escric sobre els moments en què realment he viscut. Sergi Guzman

C O L · L A B O R A C I O N S

9 15


ENREGISTRAMENT CD IES LA SERRETA. CANTANTS PER UN DIA! Per celebrar el desè aniversari de l’Institut, des del Departament de Música hem fet allò que millor sabem fer: música! Aquesta vegada ens hem decidit per enregistrar un cd. Hi han participat els alumnes de primer i tercer d’ESO, que són els que fan el crèdit comú de música. Hem tingut tots molta feina: en primer lloc escollir les cançons. Després els professors de música han decidit les tonalitats, els «tempos» i els tipus d’arranjament que creien més idoni per a cada cançó. Seguidament assajar-les, tornar-les a assajar, aprendre la millor manera de fer sortir la nostra veu, anar a l’estudi a cantar, repetir-ho tantes vegades com calgués etc.... però la Foto: Francesc Secall veritat és que ha valgut la pena l’esforç, perquè no tothom pot dir que ha anat a un estudi professional a gravar un disc i ha tingut l’experiència de gravar com graven els cantants de veritat! La nostra experiència va ser curta però ja hi havia qui es queixava que era molt cansat, i és veritat que gravar requereix molta concentració i atenció, però també és cert que cantar pot ser molt divertit. A classe, alguns professors/es de llengües han col·laborat en el disc treballant les lletres de les cançons, perquè era important entendre bé el que cantàvem i tenir una bona pronunciació. Els alumnes de Batxillerat Artístic han participat en un concurs de disseny de la caràtula del cd. L’ha guanyat Cristina Gutierrez de 2n de Batxillerat Artístic. Per a la contraportada s’ha escollit la imatge d’una obra d’Àngel Silvestre anomenada Oda a la Música. I com que en aquest institut els profes no ens en perdem ni una, també hem volgut participar i fer de músics per un dia gravant un parell de cançons! Ens hauríeu d’haver vist assajant a les hores del pati... Allà a l’estudi l’Enric ens va fer un resum de la història dels diferents suports que han existit en el món de l’enregistrament, des de la invenció del «gramòfon» fins als nostres dies. També ens va explicar què és el Midi i va fer una presentació dels aparells que podíem observar «in situ». Ens va explicar què és una «claqueta» i un «metrònom», i altres explicacions com: - Diferents tipus de micròfon. - Què és una taula de «mescles». - Què és una «equalització». - Reflexió sobre els canals actuals de distribució de la música enregistrada: la botiga de discs, Internet, el «top manta». - Explicació d’anècdotes amb personatges famosos d’ara que treballen o han treballat amb professionals del Taller d’Enregistrament - Explicació (amb exemple) del que és un «pitch», un «afinador», una «reverb», un «echo», un «delay», un «chorus» i un «flanger». -Els «auriculars» i «cascos». Higiene de l’oïda. La importància d’escoltar música amb uns bons auriculars. La contaminació acústica. Una vegada s’han enregistrat les veus, encara ens queda pendent «mesclar» a l’estudi, «masteritzar» (ajudar a ressaltar les freqüències que es creguin necessàries) i editar les cançons. Després portar-ho a fàbrica i efectuar les còpies. Cada alumne que ha participat en el disc tindrà una còpia del cd. En resum, que hi hem posat tots/es molta energia i moltes ganes... Hem conegut l’apassionant món de l’enregistrament de manera pràctica, hem après els elements bàsics que formen part d’un enregistrament musical, hem participat en l’enregistrament d’un cd de la Serreta i, qui sap, potser d’aquí en surt algun dia una estrella de la cançó, mai se sap... El Departament de Música Imatge cedida per Angel Silvestre pertanyent a la seva obra Oda a la Música (2002-03. Tècnica mixta) per a la contraportada del CD que, amb motiu del 10è aniversari de l’IES La Serreta, s’editarà, amb la col·laboració d’alumnes i professors.


11_Revista_EntrePassadissos_WEB_IES_La_Serreta