Page 1

Premi Sello Europeo 2004

DESTAQUEM:

08 Octubre 2005

MOSTRA D’ART COMIAT DEL TAE VOLTA CICLISTA JUNIOR 2005 TALLER DE SAMARRETES LA COEDUCACIÓ A L’ESPORT: EL KORFBAL A L’IES LA SERRETA J. AMAT PINIELLA TROBADA ESPORTIVA A CASTELLDEFELS LXÉ ANIVERSARI DE L’ALLIBERAMENT DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ LA MEDIACIÓ EN VÍDEO DREAMING 2005, UN ANY SENCER PER LA FÍSICA A LA RECERCA D’UN PREMI

5XEt


COMENIUS A DUISBURG

C E N T R E

El passat 4 de juny a 6 de juny va tenir lloc a Duisburg l’encontre del Projecte Comenius. En representació de l’IES La Serreta hi van assistir Anna Malonda i Antonia Moreno, responsables d’aquest projecte europeu al nostre centre. Cada institut va presentar les activitats realitzades durant el curs 2004-05 al voltant del tema «Tolerància i solidaritat: com manifestar-les?». Aquí tenim un resum de les nostres activitats: -Recollida de joguines per a nens desfavorits de Rubí (campanya de Nadal) -Intercanvi de correspondència electrònica dels alumnes de francès -Creació del «Joc de la Tolerància i la Solidaritat» en anglès i català -Estudi d’altres països a través de la seva cuina i elaboració del dossier «La Cuina dels Colors» -Apadrinament d’un nen de l’Índia Volem agrair la participació del professorat i l’alumnat que ha fet possible que totes aquestes activitats es duguin a terme. Us animem a participar al proper Comenius «L’Europa del Futur: Quins Canvis Comportarà?». L’equip Comenius

2

EDITORIAL Aquest número surt amb endarreriment respecte al que era previst inicialment. Hem vist acabar el curs i n’hem començat un altre. Aquest curs l’IES La Serreta oferta, pels matins, un nou cicle formatiu de grau mitjà d’Atenció Sociosanitària i una segona línia (provisional per enguany) del cicle de grau superior d’Educació Infantil. Es tracta d’una ampliació de l’oferta dels cicles formatius, amb el compromís per part dels Serveis Educatius que el curs vinent els estudis de la família de Serveis a la Comunitat es veuran completats amb el cicle d’Integració Social. Això i la consolidació dels estudis de Perruqueria fan que el nostre centre gaudeixi en aquests moments d’una molt bona oferta formativa professional. El darrer trimestre del curs passat va tenir un important accent social i cultural. Els actes del seixaintè aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi i la fi de la Segona Guerra Mundial van servir perquè els nostres alumnes coneguessin amb major profunditat els horrors a que pot arribar una societat desenvolupada, teòricament culta, quan la intolerància, el racisme i la xenofòbia s’instal·len com a valors dominants. Per altra banda, una diada de Sant Jordi realment magnífica, amb una gran participació de professors i alumnes, es va veure complementada amb els actes de commemoració del centenari de la publicació del Quixot. De la segona part d’aquesta obra, publicada el 1615 i escrita per Alonso Fernández de Avellaneda, recollim una frase de Sancho Panza, un consell que l’escuder desitjaria donar al seu futur fill: «Ser bueno, ser bueno y estudiar, estudiar mucho». Benvinguts al nou curs. La Direcció

MOSTRA D’ART

L’edició de la mostra d’Art del curs 2004-2005 és menys espectacular que la de l’any passat, però exposen quasi la totalitat dels alumnes de primer i segon curs de Batxillerat Artístic, així com també exercicis representatius de primer i segon cicle d’ESO. Això és important, perque ser capaços de presentar públicament el que es fa en tots els nivells és un gran exercici pedagògic del que imparteix l’IES La Serreta en les àrees artístiques. Gràcies a tots per la col·laboració. Àngel Silvestre Entre Passadissos


VOLTA CICLISTA JUNIOR 2005

COMIAT DEL TAE

C E L’últim dia de classe els alumnes del TAE vam fer un esmorzar tots junts. Vam parlar de les vacances i del setembre. Estem contents d’estar a l’institut i continuar l’any vinent. El curs que ve ja anirem a la classe del nostre curs. Tenim ganes de compartir hores d’estudi amb nous companys i companyes i aprendre molt! Volem conèixer nous amics i amigues i esperem que fem moltes coses junts! La Zhenmiao i el Mamadou, de 3r B ja no continuaran amb nosaltres. La Zhenmiao marxa a Barcelona i el Mamadou a Terrassa. Us desitgem sort! Durant les vacances d’estiu, alguns marxem al Marroc i a la Xina. Ja us ho explicarem quan tornem al setembre. Haurem de practicar el català i el castellà i també farem tots els deures de vacances per poder seguir les classes! Durant el curs que ve, arribaran nous alumnes de fora de Catalunya. Els ajudarem i explicarem com és l’institut, Rubí i Catalunya. Si vosaltres els voleu dir alguna paraula en la seva llengua, us donem un petit vocabulari de salutacions: CATALÀ Hola Adéu Gràcies Bon dia Jo em dic... Sí No Bé Malament Amic/ Amiga

XINÈS* Ni hao Zai jian Xièxie Zao shàng hao Wo jiào... Yào Bù yào Dui Bù dui Péngyou

ÀRAB* As-salamu’alaykum / Marhaban Ma’a’s-slamati Xukran Sabahu’l-hayri Ana ‘ismi... Na’am La Bihayrin Sayyi’un Assadiku / Assadikatu

*Paraules escrites tal com es pronuncien!

Alguns nois i noies de primer d’ESO vam participar a la Volta Ciclista Junior 2005. Ens van donar les bicicletes i els cascs per no haver de portar-los de casa. Abans de la carrera ens van explicar el funcionament de la bicicleta, després va començar la volta de 1,70 Km. No vam guanyar, però igualment hem après alguna cosa. Quan va acabar la carrera ens van donar el diploma de la

N T R

Volta Ciclista Junior 2005 i unes revistes. Aleshores vam anar al lloc més divertit: les atraccions. Totes les atraccions eren per a tots els participants de la Volta i gent que venia d’altres llocs. A les tres i mitja vam marxar amb un munt de regals. La última cosa que heu de saber és que ens ho hem passat «bomba»

E

Karina, Laila i Sonia

BONES VACANCES I FINS AVIAT! Alumnes TAE 2004-2005 i Marta i Josep! Binkai Fan, Anna Guo, Ilham El Mektami, Soumaya Lahri, Mohamed Lahri, Fikri Ibrahman, Shaowen Pan, Mamadou Korka Diallo, Zhenmaio Chen i Dina Ibrahman! IES La Serreta

3


TALLER DE SAMARRETES

C E N T R

Els de mates; Trini, Carlota, Antonio, Dolors, Sònia i Susana, us volem fer saber que la nostra companya Ruth ha tingut una nena que li han posat de nom Duna i, sabeu què? Doncs que l’ha atès una ex alumna del nostre institut, que és ni més ni menys que la Maria Argudo (la de la foto petita quan ella era més joveneta). Moltes felicitats per l’Alber t (pare), la Ruth i la Duna. Disfruteuho! Dep. de Matemàtiques

E

El fill del Dani i de la Mónica es diu Jordi i va néixer a l’abril. Moltes felicitats! Ara ja podeu fer les vint i quatre hores d’educació infantil. Redacció

Per Sant Jordi alguns alumnes van demostrar les seves habilitats creatives tintant originals samar retes. Van haver-hi samarretes de diferents estils i combinacions de colors. Majoritàriament els alumnes van tintar els seus noms o fins i tot eslògans i lemes que els agradaven, com ara Tatoo, el seu número màgic o fins i tot un Te quiero dedicat al pare d’una alumna. Tintar samarretes és una tasca força simple i és una manera de personalitzar la teva roba i marcar el teu estil. Ara bé; s’ha de ser polit, treballar amb calma, tenir els materials necessaris i estar carregat d’idees originals per provar sobre el teixit! Ara a l’estiu pot ser un bon moment per intentar-ho. Us expliquem quatre instruccions bàsiques! - Primer de tot, necessiteu: 1. Tints de roba de cotó de diversos colors. Marca: TINTES IBERIA 2. Una galleda per a cada tint 3. Guants de làtex 4. Polvoritzadors de plàstic Tot aquest material podeu comprar-lo en una drogueria. - Procés que cal seguir: 1. Cal tenir una samarreta blanca de cotó. 2. Podeu realitzar diverses tècniques per realitzar les formes: Tècnica del cordill i nusos per fer flors de colors. Tècnica de plantilles de cartolina per crear formes: un ocell, un sol, lletres, etc. Es retalla l’interior de la forma! Per fer les flors podeu agafar la roba vosaltres mateixos i fer-hi nusos o bé lligar-ho amb cordill. Se suquen a la galleda fins al nus; la punta pot ser d’un altre color o es poden barrejar tints per aconseguir-ne un de nou! Per tintar les formes de les cartolines cal vaporitzar-ne l’interior. 3. A continuació, s’estenen les samarretes amb els nusos sense desfer. 4. Quan les samarretes ja no gotegin, es desfan els nusos a poc a poc perquè no es taqui la part blanca que no està tintada. Ja teniu distracció per a l’estiu! Poseu-vos a pensar amb creativitat i imaginació per dissenyar-vos la roba personal. Marta Codina

4 Entre Passadissos


LA COEDUCACIÓ A L’ESPORT: EL KORFBAL SANT JORDI A L’IES LA SERRETA El dia 23 d’ abril es celebra la Organitzat pel Consell Esportiu del Vallès Occidental (Terrassa), al pavelló de Can Jofresa, es van disputar les VIII jornades (KIES) de korfbal del centres de secundària DEL Vallès Occidental-Sud que han realitzat aquesta activitat dintre del programa d’Eduació Física durant el curs 2004-05. Amb 80 alumnes inscrits i set equips de noies i nois d’entre tercer d’ESO i segon de batxillerat, l’IES La Serreta de Rubí va ser el centre amb major participació. El korfbal és un esport que té com a particularitat estar composat per 4 nois i 4 noies, els quals es divideixen a raó de 2 jugadors i 2 jugadores per zona. Amb una pilota (bimba) similar a la de futbol sala, intenten encistellar-la dins una cistella d’una alçada de 3.5 metres. A diferència del bàsquet, aquí no s’hi val botar la pilota i la cistella no té un taulell contra el que llençar la «bimba». Entre els aspectes que diferencien aquest esport d’altres aparentment similars destaquen: la cooperació, ja que no es pot caminar o moure’s amb la bimba o jugar individualment; la no violència, ja que la tècnica i l’agilitat prevalen sobre la força física; el joc mixt, de manera que per que tothom tingui la mateixa oportunitat de jugar, no es pot defensar un jugador del sexe contrari. Totes aquestes vir tuds fan especialment aconsellable la pràctica del korfbal als instituts com a element de coeducació. Nascut a principi del segle XX a Holanda, és un espor t que compta amb molta tradició en aquell país. En l’actualitat, aquest esport es practica activament a tot el món: des de Austràlia fins a França, des de l’Índia fins l’Israel i des de Taiwan fins als Estats Units. A Catalunya, des de l’any 1980, s’està introduint la seva pràctica a les escoles atenent a les virtuts d’un joc cooperatiu i mixt. A l’actualitat el korfbal català està reconegut internacionalment com a selecció absoluta pròpia, i els esforços per a la promoció han esdevingut vitals per tal d’aconseguir tres categories per edat i diverses lligues i competicions. A Can Jofresa, a més dels equips de Rubí, s’enfrontaren instituts de Cerdanyola, Sant Feliu, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell. L’Institut de la Serreta van aconseguir classificar 5 equips per a la fase de quarts de final, un dels quals un va quedar classificat en segon lloc de la seva categoria. Santi García

IES La Serreta

festa de Sant Jordi. La llegenda, que diu que: « A la població de Montblanc hi havia un terrible drac que cada dia es menjava a una persona per sorteig; però el dia que li va tocar a la princesa, va aparèixer un cavaller que va lluitar amb el drac i el va malferir, la gent del poble el va acabar de matar». Aquesta història és una adaptació de l’ autèntica nar ració llegendària, que va escriure Santiago de la Voràgine al S. XII en la seva obra titulada « La Leyenda Dorada «. A Catalunya la festa es va generalitzar a meitat del segle XV, antigament era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del Sant, balls i processons. El dia de Sant Jordi també és el dia de la rosa i del llibre, no es té clar d’ on ve la tradició de regalar la rosa, però alguns diuen que va néixer de la « Fira dels Enamorats «, que es celebrava a Barcelona al S. XV. En aquest segle, el XV, es repar tien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa a la capella del Palau de la Generalitat. En canvi la festa del dia del llibre és més recent; té el seu orígen a Catalunya i va començar a celebrar - se el 7 d’ octubre de 1926 en commemoració al naixement de Miguel de Cervantes, però l’ any 1930 es va traslladar al 23 d’ abril, dia de la mort d’ aquest mateix autor; cal recordar que aquest mateix dia també van morir William Shakespeare i Josep Pla. L’ any 1995 la UNESCO instituïa el 23 d’ abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’ Autor. Per tot això el dia de Sant Jordi és un dia cultural imprescindible... és un dia de goig i festeig... és un dia on tota Catalunya es vesteix de roses i llibres. Javi Segovia i Laura Delgado 2n CFGS Ed Infantil

C E N T R E

5


J. AMAT PINIELLA

T E M À T I C

L’octubre de l’any 1963 veia la llum el llibre «K.L. Reich» del català J. Amat Piniella, una de les primeres obres que relatava tota la crueltat dels camps d’extermini nazi. L’autor, que ho havia patit en carn pròpia al camp de Mauthausen, relata en primera persona i en un to novel·lat aquells mesos. Volem destacarne uns paràgrafs com a mostra tot recomanant la lectura d’aquesta obra amb les paraules que va utilitzar Omar Bradley, general en cap de les forces americanes que van alliberar el camp el dia 5 de maig de 1945: «K.L. Reich is an enlightening story. It must have been difficult to undertake this task after the lapse of so many years, for surely it mean reliving that regrettable period of imprisonment in German concentration camp. Nevertheless I can understand your purpose in recording the particular happening of that era of suffering and degradation». «Entre els milions de persones que van trobar la mort als camps de Hitler, també hi havia catalans i espanyols. Només a Mauthausen i a les seves sucursals danuvianes el 70% dels 7.500 exiliats catalans i espanyols que ho foren internats caigueren exhaurits per la fam, el treball i els maltractaments» «La ciència alemanya havia trobat solucions massives al problema de l’eutanàsia. La injecció de benzina, la dutxa freda o les pallisses eren operacions massa lentes....Els cossos al principi eren duts als crematoris gegants de Steyr; més endavant quan s’accentuà la penúria de matèries primeres, eren transformats en greix per a fabricar sabó. Cap procediment tan expeditiu, però, com la cambra de gas. En

TROBADA ESPORTIVA A CASTELLDEFELS

El 7 d’abril, els alumnes del Centre, de 4t i 1r de batxillerat, van assistir a una sortida, del departament d’Educació Física, per anar a la IIa Trobada Esportiva de Centres a la platja de Castelldefels. Es va comptar amb l’assistència de molts col·legis i instituts de tota l’àrea metropolitana. Les activitats van consistir en la practica d’esports variats com el bàsquet, voley-platja i el joc de matar. Aquests es practicaven en equips. Cadascú tenia el seu propi, format per un mínim de 6 i un màxim de 12 jugadors. Durant les estones lliures en que no es practicaven aquests tres esports, es podia aprofitar per anar a la zona lúdica. En aquesta zona es feien jocs de tota mena, com joquei sobre patins, jocs malabars, toro mecànic i mols altres on hi podia participar qualsevol persona. També hi havia organitzat un taller de ball on els joves participaven i exhibien tota mena de coreografies davant del públic. La sortida va ser molt entretinguda, divertida i interessant ja que ens vam relacionar amb gent de la nostra edat i vam conèixer a gent nova i fins hi tot vam fer amistats.

Mar Pereta

6 Entre Passadissos


LXé ANIVERSARI DE L’ALLIBERAMENT DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ

T E Neus Català, rubinenca i supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, ens visitarà durant aquest curs per donar testimoni d’aquells fets

Amb motiu del seixantè aniversari de l’alliberació del camp d’extermini d’Auchwitz, l’IES La Serreta ha exposat en les seves instal·lacions, del catorze fins el vint i vuit d’abril, una mostra de fotografies i textos pertanyent a l’Associació Amical Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis. Seguint un ordre cronològic, els vint i vuit pannells de que consta ens han endinsat en aquell procés d’ignomínia i horror que va suposar l’extermini de milions d’éssers humans entre els que hi havia no pocs catalans i supervivents republicans de la Guerra Civil. Amb la iniciativa d’obrir aquesta exposició al públic rubinenc en general, l’Institut ha volgut aprofundir en la seva integració amb l’entorn i contribuir amb el coneixement dels fets a la consolidació d’una societat capaç de reconèixer i deslliurar-se dels paranys de la intolerància, el racisme i la xenofòbia. Redacció

aparença era una inofensiva sala de dutxes... Si els condemnats al gas eren nou-vinguts desconeixedors dels misteris del camp, els feien despullar en una antesala rodejada de penja-robes i, en el moment d’entrar a la cambra, fins els donaven trossets de sabó i unes tovalloles... famílies senceres, homes, dones i criatures,... Un cop tancada la por ta de la cambra, aquells malaurats, nus i en completa promiscuïtat, esperaven en va que ragés l’aigua. De les peres en comptes d’aigua sortia gas, que aviat saturava l’aire. L’agonia era esgarrifosa: embogits per la desesperació, molts s’estavellaven el cap contra les parets; alguns es ficaven els dits fins al fons de la gorja com si així poguessin obrir pas a l’aire pur que no existia... A poc a poc anaven caient, els uns damunt els altres, fins que entre tots no for maven sinó un pilot de cadàvers verdosos. Mentrestant, amb els ulls lluents i els músculs tensos, especialistes en gasos, oficials de la SS i agents de la Gestapo contemplaven l’espectacle des de l’altra banda, a través del vidre del finestró». J. Amat Piniella

M À T I C

7 IES La Serreta


II TROBADA DE MEDIADORS DE CATALUNYA

UNA VISITA BENVINGUDA

C E N T R E

Aquest any, alumnes del Kaufmännisches Berufskolleg Duisburg-Mitte, centre de formació profesional amb el que durant cinc anys hem mantingut una estreta relació dintre del marc del projecte Comenius, han visitat novament el nostre Centre aprofitant el seu viatge d’estudis anual. Els alumnes alemanys, acompanyats de dos dels seus professors han pogut viure el dia a dia de la nostra Comunitat i, fins i tot, seure a les nostres aules per atendre una breu lliçó d’economia que els ha impartit el Director, Jaume Parras. La coincidència amb l’exposició fotogràfica sobre els camps d’extermini nazis ha estat rebuda amb l’absoluta naturalitat que denota la maduresa d’unes generacions que ens ensenyen amb la seva actitud la vessant més esperançadora de la naturalesa humana.

El passat dia 8 de juny es va celebrar la II Trobada de Mediadors de Catalunya al Complex Educatiu del Departament d’Ensenyament a Tarragona. L’ Honorable Consellera Marta Cid va adreçar-se als més de tres cents participants de cent dos centres per donar-los la benvinguda i encoratjar-los a continuar la seva tasca de diàleg i enteniment. Durant la jornada els assistents repartits en grups d’alumnes, professors i pares i mares, van intercanviar experiències dels seus centres respectius. En general, es van constatar les dificultats d’encaix d’horari en jor nada lectiva pels mediadors i la manca d’hores pel professorat El nostre Centre va estar representat per les mediadores Catherine Sierra de 4t d’ESO i Lídia Pastor de 1r de Batxillerat i la professora Lourdes Vila que ha impartit les classes del crèdit variable de 3r «Vols ser mediador?». Per altra banda el passat dimecres dia 1 de juny, el nostre centre va sortir per la TV2 en el programa «Catalunya avui» informant del funcionament del servei de mediació. Sortiren alumnes del crèdit variable explicant el seu aprenentatge i dos mediadores (Cristina Pérez i Sandra Borrego) explicant molt bé l’experiència. Finalment, com a coordinadora de l’equip de mediació, m’agradaria tornar a donar les gràcies a l’alumne Eloy Valero per haver-nos fet un vídeo tant meravellós. Aquest vídeo ens permetrà fer unes campanyes a les tutories de 1r d’ESO més engrescadores i aclaridores. Susana del Cueto

Redacció

TV2 enregistrant l’entrevista que es va emetre sobre la prevenció de conflictes

8 Entre Passadissos


DREAMING AMONG THE PAGES OF WILLIAM SHAKESPEARE

LA MEDIACIÓ EN VÍDEO

El grup de mediació acaba de publicar un vídeo didàctic amb el que es presenta la seva tasca i s’explica, per mitjà de la interpretació d’alguns voluntaris, el procés que es segueix en la resolució dels conflictes. La realització ha estat a càrrec d’Eloy Valero (2n Batxillerat) amb la interpretació de les alumnes de l’equip de mediació i Axel García Menasalva Amb aquesta iniciativa, que durant tres anys ha estat coordinada per Susana del Cueto amb un balanç altament positiu, es consolida la presència i funcionament d’aquesta institució en el nostre centre. Podem afirmar amb seguretat que la seva influencia ha contribuït decisivament al manteniment d’un ambient social adequat per a l’aprenentatge i el desenvolupament dels valors de la convivència pel nostre alumnat. Des d’aquesta redacció volem manifestar el nostre convenciment que en el futur continuarem comptant amb un grup de mediació integrat en el Projecte Educatiu com una eina tan fonamental per a la nostra comunitat com la memòria de la feina realitzada per la nostra companya. Cristina Pérez Laura Girbau Corina Marín Lidia Pastor Catherinne Sierra Sandra Borrego Évelyn Álvarez Liseth Ospina Diana Naranjo

IES La Serreta

The rehearsal of Shakespeare was already going on when I joined the group, but on a cold April morning I was invited to perform in the show. At first, I thought about it because of my shyness, but then, the fantastic coordination of the group charmed me. I saw a student playing the role of Juliet, dressed as a romantic lady, and how the rest of the people were performing their roles trying to do their best. I felt so confident that I couldn’t refuse the role of Hamlet that I was offered. We performed for a month, flying around English, drama and Shakespeare, such a wonderful world! when the day came. Nerves were the only thing we felt when we looked at people, but the idea of enjoying what we had been doing for a month, pushed us onto the stage. The play, in my opinion, was a success since we enjoyed ourselves and that, especially, was the part we valued most. Moreover, all of us were excited about the show because although some people did the show last year, it was becoming something new. Not many people make shows of Shakespeare today, and it’s a good chance to learn something about English literature, or to improve English in different ways. In short, everyone believed his role, knew his character and lived it, and that, only that, became the real secret of the hit.

C E N T R E

Noemí Chacón 2n Batxillerat Humanístic

11 9


2005, UN ANY SENCER PER LA FÍSICA

C E N T R E

L’ONU , a petició de la UNESCO, ha declarat l’any 2005 com l’Any Mundial de la Física reconeixent que la física dóna un fonament significatiu per al desenvolupament de la comprensió de la natura. Els xips, els telèfons mòbils i la ràdio, el làser que opera les cataractes, els discs compactes, l’energia nuclear i les bombes atòmiques, les fotocopiadores, el GPS, la fibra òptica i la TV per cable, les radiografies, les ressonàncies magnètiques i una infinitat d’avanços tècnics no serien avui una realitat si no existís una base teòrica proposada fa exactament un segle per un jove físic alemany que es deia Alber t Einstein. Va publicar l’any 1905 cinc ar ticles (qualsevol d’ells hauria estat motiu suficient per immortalitzar-lo) que canviarien per sempre la forma d’entendre i abordar la física: demostrava, per exemple, l’existència d’àtoms i molècules, demostrava que el temps es podia dilatar i que amb l’espai formaven una unitat indissoluble, que res no podia viatjar més de pressa que la llum i per primera vegada associava la massa i l’energia en l’equació més famosa de la física E = mc2 ( l’energia és igual a la massa per la velocitat de la llum al quadrat, Teoria de la Relativitat). Aquesta teoria de seguida va agafar fama de ser molt difícil d’entendre i quan algú va preguntar a una famosa actriu del món del espectacle si l’entenia ella no es va immutar i va contestar: « pues claro que si, dice que todo es relativo». Per sort per la teoria les seves bases fonamentals no tenen res de relatiu. Einstein va néixer l’any 1879 a Ulm (Alemanya) i quan va publicar els seus articles, el 1905, amb 26 anys, van passar pràcticament inadvertits . Alguns col.legues de professió van mostrar el seu interès, però el reconeixement científic es va demorar uns quants anys. Einstein no es va fer realment popular fins al 1919. Fins i tot el comitè suec que li va atorgar el premi Nobel de Física el 1922 va aclarir que no era per la teoria de la relativitat, que navegava entre l’intangible i l’indemostrable, sinó per la seva explicació de l’Efecte Fotoelèctric amb la seva teoria Quàntica de la Llum. A partir del 1933, amb l’arribada dels nazis, i tement per la seva vida (era d’origen jueu) va traslladar-se als EUA, on va passar els últims 22 anys de la seva vida. Aquests últims anys (va morir el 1955) els va dedicar a intentar relacionar la força de la gravetat i l’electromagnetisme, buscant una teoria que unifiqués totes les lleis de la física. Es va convertir en un savi solitari. « Com més busquem, més descobrim la immensitat que falta per descobrir. I crec que serà així per sempre mentre existeixi l’espècie humana» va dir. Amb motiu d’aquesta celebració hem preparat un mural en el qual s’exposen les principals aportacions d’Einstein a la ciència i paral·lelament hem realitzat, a batxillerat, una sèrie de xerrades i explicacions sobre aquest tema. Els alumnes de la UAC han fet la seva particular aportació a aquest any de la física construint i enlairant coets d’aigua i aire comprimit per a delícia dels alumnes que van presenciar aquest espectacle. Esteve Sendra, Seminari de Física i Química.

10 Entre Passadissos


A LA RECERCA D’UN PREMI Els alumnes rubinencs de batxillerat han participar enguany en el 6é premi de recerca Miquel Segura. En el mateix acte d’atorgament dels premis s’ha presentat l’edició del treball anterior que porta per títol El Senyor dels Anells i versa sobre el registre vital dels arbres mitjançant l’anàlisi dels seus anells de creixement. Amb aquest motiu, un jove investigador de la Universitat Autònoma va fer una xerrada sobre dendrocronologia; una tècnica que va demostrar dominar amb gran suficiència davant d’un públic que, tot i no tenir coneixements específics, va apreciar convenientment la seva intervenció. Els treballs de recerca es realitzen amb criteris marcats per la programació didàctica dels centres. Aquesta no té perquè coincidir amb els criteris de les convocatòries, el preceptiu és que s’ajustin al Disseny Curricular Base. D’acord

com tota religió és una qüestió de fe i no de raonament, la ciència –entesa en sentit ampli— esdevé una més, i l’individu escull entre aquesta i qualsevol altra de les que troba al seu abast. El treball de recerca ha de ser un element impor tant en el desenvolupament de les actituds intel·lectuals actives i la socialització del coneixement, en contraposició a la passivitat que suposa la cerca de resultats preestablerts. Aquest objectiu

10

5

0 400

500

600

700

800

900

1000

1100

1200

-5

25

1200 -10

20

1000 15 -15

10 800 -20

5 0

600

1976

400

-5

1992

1979

-1 0 1983

2002

-1 5 200 -2 0

98

95

92

89

86

83

80

01 20

19

19

19

19

19

19

74

71

68

65

62

59

77

19

19

19

19

19

19

19

19

56

-2 5

19

19

53

0

amb aquest, els alumnes de segons curs de batxillerat han de aprendre què és la recerca mitjançant la praxis. Aquest és un fet clau donat que si es tractés d’aprendre aquest concepte com ho fan habitualment amb la resta dels continguts, podríem enllestir-lo amb unes quantes classes teòriques. Tampoc serveix un simulacre de recerca. Perquè en aquest cas no poden experimentar les situacions pròpies del cas; és a dir, mai viuran les seves conclusions com a producte del dictat de l’observació, inevitablement imperfecta, de la natura, sinó com a producte necessàriament coincident amb el dictat dels tòtems; els doctors, el que saben, els que, amb qualsevol criteri, no necessàriament objectiu, es reconeixen com a tal. Pot ser estem massa avesats a preparar els nostres joves per a un futur acadèmic superior i ens estem oblidant de la formació en valors. Ignorem amb una lleugeresa preocupant l’absolutament necessari pensament crític que han de desenvolupar d’acord amb les responsabilitats d’una titulació universitària. La percepció del saber en totes les vessants, per part del comú dels ciutadans, és la d’un conjunt de coneixements vinguts de dalt i als que només es pot afegir un «amén» com si fos la religió del nostre temps. Però IES La Serreta

pot ser promogut des de la docència amb la millora de l’oferta de treballs a realitzar; cal assegurar la originalitat de la proposta com a mesura més efectiva. Però també la convocatòria dels premis, amb criteris de selecció adequats, és una poderosa i necessària eina. Cal reconèixer la quantitat d’hores, els recursos i la il·lusió posada en la seva feina pels joves investigadors, tant si el resultat és un veritable treball de recerca com si només és un inútil simulacre, però en mans dels docents i l’administració es troba aconseguir que les noves generacions estiguin prou preparades per afrontar amb l’ús de la raó un futur que tenen molt a prop.

C O L · L A B O R A C I O N S

Sergio Guzmán

11


NIÑOS VÍCTIMAS INOCENTES

C O L · L A B O R A C I O N S

10 12

La Organización de las Naciones Unidas (ONU) en la asamblea general del periodo de sesiones de emergencia sobre el caso de Palestina, proclamó el 19 de Agosto de 1982 el 4 de Junio como «Día Internacional de los Niños Víctimas Inocentes de la Agresión». Su objetivo principal es luchar por la protección de los derechos del niño, en condiciones de paz y seguridad sin los efectos nocivos que tienen lugar en su participación en conflictos armados. A partir de este momento muchas organizaciones sociales, nacionales y mundiales exigieron terminar con el maltrato, las violaciones a los derechos de los niños y las muertes infantiles, así como la aprobación de la Ley de Adopciones para erradicar el tráfico de menores. Desde estas organizaciones se lucha día a día para que los estados tomen las medidas necesarias y actúen de la manera más satisfactoria siempre mirando el bien para los niños. Así, se pide «con el grito en el cielo» que no participen en conflictos armados, que se comprenda que no están en edad de trabajar y que son lo que son, NIÑOS. Además también se deben tomar medidas de asistencia social y psicológica que faciliten su reinserción en la sociedad y tengan una vida digna como merecen. Es necesario garantizar la protección de estos niños ya que, comprenderlos mejor, es también darles los medios para rehacer su vida para evitar que sigan siendo víctimas pasivas y activas de la guerra y para que construyan un provenir ya que, seguramente, les queda aún toda una larga vida por delante. Juan Manuel Mera Arantxa Morales 2n CFGS Educació Infantil.

HABETIS PAPAM Els cent quinze cardenals de l’Església Catòlica reunits en conclave el passat 20 d’abril van decidir que el successor de Joan Pau II sigui Joseph Ratzinger. Aquest va escollir el nom de Benedictus XVI. En el successiu ell serà qui decideixi la política d’aquesta institució, i no sembla que hi hagi raons per pensar que la seva orientació conservadora canviï substancialment la del seu predecessor; més aviat tot apunta cap un enduriment de les postures més controvertides. Recordem que en la seva etapa cardenalícia va presidir la Congregació per a la Doctrina de la Fe des d’on es va oposar als nous corrents renovadors de la teologia de l’alliberació i va lluitar contra l’ordenació de dones, l’ús del preservatiu, l’avortament, la fecundació in vitro i els matrimonis entre homosexuals. Costa entendre com les altes jerarquies d’aquesta institució no assumeixen la realitat d’una societat del segle XXI que demana un recolzament moral que permeti certa coherència amb els valors de la democràcia i la lliber tat. Alguns, alarmats per la manca de vocacions i malgrat els últims esdeveniments multitudinaris al voltant de la figura de Joan Pau II, veuen aquesta manca de connexió com un element a la llarga perjudicial per a la supervivència de l’Església. Tot plegat dóna la impressió d’una certa miopia per part d’una cúpula dirigent massa envellida que tracta de mantenir les últimes posicions, malgrat l’anacronisme que representen, i sense que es vegi amb massa claredat l’objectiu –a no ser que es vulgui explicar amb la inspiració de l’Esperit Sant. Malgrat l’absurd i els daltabaixos que pugui patir el catolicisme en l’àmbit de les nacions del nostre entorn, la seva salut és i continuarà essent bona. No representa, per tant, la principal preocupació d’un Vaticà universalista –especialment si no ha de patir per la difusió de la doctrina a les escoles—. Les raons històriques són prou garantia de supervivència del cristianisme, sobretot si aquest es manté com un dels principals elements d’identitat europeu. D’aquí que en Joan Pau II i, previsiblement Benet XVI, hagin rebutjat la integració de Turquia en l’Europa Comunitària amb tanta fermesa. L’altra font de preocupació ve de l’altre costat de l’Atlàntic; el protestantisme ressorgeix amb força inusitada en una onada de puritanisme lligada a la utilització dels mitjans polítics, mentre els escàndols de les institucions docents catòliques prenen per assalt els mitjans de comunicació. En aquest cas és la imatge de l’església catòlica la que cal reconstruir, i no es pot fer d’altra manera que defensant valors morals coincidents amb el protestantisme de la major part de la població. Però, sortint d’Occident el panorama canvia. Per a bona part de la resta del món, una política conservadora en la que es condemna l’homosexualitat i es promou el creixement demogràfic actuant contra l’ús del preservatiu i l’avortament s’ajusta a la seva idiosincràsia i representa una diferència neta entre la cultura dels colonitzadors i la religió catòlica. Més simplement, l’adopció del catolicisme no ha de comportar la comunió amb l’imperialisme de la modernitat. L’església no pot pretendre augmentar o mantenir la seva presència en països subdesenvolupats presentant-se com la fe dels rics i opressors, per tant ha de marcar les diferències. Mantenir postulats contraris al sentir majoritari de la societat pot semblar un anacronisme, però serveix com a cavall de batalla i motiu

Entre Passadissos


sempitern de confrontació. El cristianisme compta amb una llarga història de dos mil anys durant la qual ha hagut d’adaptar-se a les circumstàncies sempre canviants d’una societat que, en constant evolució i no sense esforços ni entrebancs, avança cap a cotes cada vegada més elevades de llibertat i responsabilitat ciutadana. Les institucions eclesiàstiques, sempre a remolc dels canvis socials, han hagut d’adaptar el seu missatge evangèlic des de la pura interpretació literal dels textos fins a l’admissió de l’evolucionisme. Un giravolt d’aquesta magnitud només ha estat possible gràcies a la creació d’un espai propi — l’àmbit de la religió— cada vegada més allunyat de la realitat quotidiana. Quan no ho han fet, han acabat sofrint el cisma i la pèrdua d’influència en tots els àmbits. Les jerarquies, conscients d’aquesta imatge de vaixell a la deriva, intenten per tots els mitjans mantenir el que queda dels seus dogmes en un intent desesperat de no perdre la identitat i, per tant, la seva raó de ser. Tot plegat conforma pels cardenals del conclave un bon conjunt de raons per posar al tro de Sant Pere un conservador con en Joseph Ratzinger. Sense dubtes n’hi ha d’altres motius referents a la persona concreta, però la seva elecció sembla respondre, més aviat, a una coincidència d’interessos de diverses sensibilitats que no pas a una febrada d’integrisme abassegador. D’acord amb aquest anàlisi és d’esperar en els pròxims temps que la política de l’Església Catòlica, al marge de la seva orientació, continuï essent als països occidentals la de projectar aquesta imatge de dogmatisme anacrònic. El cas és que a nosaltres ens tocarà patir aquest rebombori i intentar mantenir els senyors prelats en el lloc que els correspon en un estat democràtic, de dret i aconfessional. De moment ja han sortit al carrer. Sergio Guzmán

EL MALTRATO PSICOLÓGICO Este es un tema muy común en los adolescentes, ya que hay una serie de individuos, si se les puede llamar así, que lo único que hacen en el instituto es molestar a otros chicos de su entorno sin causa alguna; sólo para divertirse. Cuando hablo de esto me refiero a: tirar gomas o tizas, insultar, esconder cosas, escupir, pegar, estirar del pelo, quitar el bocadillo o el dinero... Esto me parece muy feo, de personas con muy poca capacidad y mal criadas, que sólo quieren llamar la atención, gente que no quiere hacer nada pero tampoco deja trabajar, gente aburrida y mala, sin conciencia alguna. Estos individuos son unos cobardes. Sólo actúan cuando están acompañados de alguien que les apoya. Buscan una víctima fácil y se ensañan con ella. Así demuestran lo grandes y poderosos que son; a costa de una persona inocente que no tiene la culpa de nada de lo que a ellos les pase en su vida. Quizás la causa sean los

IES La Serreta

celos y la envidia de algo que tienes o de cómo eres... Es indignante tener que escuchar estos casos en una sociedad tan avanzada como la nuestra, aunque lo que me parece más indignante es que los propios padres no quieran aceptar que sus hijos son así. No creen al profesor cuando les explica las quejas que tiene sobre ellos, porque es más cómodo ignorarlo y tener un problema menos del que preocuparse. En estas situaciones tus amigos te demuestran quiénes son de verdad; tus verdaderos amigos te defienden y apoyan, los que no, te dejan tirado e incluso se ríen de ti o se ponen de parte de estos individuos por el mismo miedo que tienes tú y respiran aliviados al ver que no les ha tocado a ellos pasarlo mal. ¡Viva la solidaridad! Cuando gente así te hace pasar tan malos ratos y tus amigos te dejan tirado, tienes miedo y te sientes solo. Pues no es así; hay mucha gente a tu alrededor que está dispuesta a ayudarte. Sólo tienes que buscarla; son tus padres, familiares, profesores, amigos de verdad... ¡no te sientas solo, porque no lo estás! En estas situaciones te llegas a sentir tan mal que piensas en cualquier salida para olvidar tu problema. Pero no es la solución, la solución es buscar ayuda en personas que te quieran y te aprecien: tus padres, profesores, compañeros de verdad. Piensa que tu vida vale muchísimo y todos los problemas se pueden solucionar. ¡No te hundas!

C O L · L A B O R A C I O N S

13


PAPELES DE DON BERNARDINO ROIG

C O L · L A B O R A C I O N S

8 14

EL PADRE ISLA, ALIAS ZOTES A punto ya de retirarse de su cátedra en el Instituto de Tecnología Aplicada, don Bernardino Roig, hombre como pocos aficionado a revolver papeles y a esconder en insólitos lugares notas y trastiendas, halló, no sin asombro, unos apuntes viejos. Decían, para su preocupación, que una vez leyó al Padre Isla en aquel libro tan famoso como no transitado (acaso por sus pecados) Fray Gerundio de Campazas. Sintió el sabio el aguijón y la lumbre del estudiante y anduvo desnochado queriendo volver a ver a tan ilustre predicador. Dio con él, como era normal, en aquella su librería vastísima. Y caló, y leyó. Mas, confuso, lo dejó. Sin embargo, aquel sueño que le vino tan después, acaso porque le entró mala conciencia por haber dejado abiertas las maletas del leonés, fue pesado y amargo. Estaba, cómo no, en legítimo debate con el mismísimo padre Isla y le daba éste galope como pocos habían podido.

−Que no debe usted ser tan allá, don cual, que debe usted quedarse más cerca, don nadie.

−Yo siento... −Usted nada siente, don otro. −Yo siento...

REDACCIÓ GESTIÓ I COL·LABORADORS AMPA de l’institut Jaume Parras Anna Malonda Joan M. Baró Sergi Guzman Esteve Sendra Dep. de Matemàtiques Susana del Cueto Santi Floristan Fatima Sancho Josep Gregori Fernando del Castillo Marta Codina Santi García Anna Guo Arantxa Morales Binkai Fan Catherinne Sierra Corina Marín Cristina Pérez Diana Naranjo Dina Ibrahman Évelyn Álvarez Fikri Ibrahman Ilham El Mektami Javi Segovia Juan Manuel Mera Karina Laila Laura Delgado Laura Girbau Lidia Pastor Liseth Ospina Mamadou Korka Diallo Miriam Gómez Mohamed Lahri Noemí Chacón Sandra Borrego Shaowen Pan Sonia Soumaya Lahri Zhenmaio Chen

Y en esas estaban, cuando, por la puerta y en traje talar, fue entrándose, sin mayor miramiento ni consuelo, el propio fray Gerundio.

−Diome este hombre −y se refería a su padre−traza de mentecato y de escaso latino.

−Que no, que te di fama de latino, doblado, eso sí, pero latino. −Hízome este padre de tal índole que ríen sin pausa los que me construyen cada día en su lectura.

−No es cada día, que se dice cada nunca, porque tienes menos lectores que entretelas un muerto. −Criome este Isla....

Pero hasta aquí llegó el diálogo, que don Bernardino andaba harto de monsergas entre padre e hijo, entre Isla y Zotes.

−¿No será que usted, don padre, tenía también un allá mostrenco?

No llegaron a las manos, pero se las tuvieron sin manos. Interrumpió don Bernardino, asustado.

−Tengan paz, caballeros, que es más de señores habérselas dialogando y no riñendo. Y volvió a su siesta, que es de hombres buenos. Al día siguiente, guardó a Fray Gerundio y a su padre en hondo estante y siguió la trifulca de cada hora, no fuera a despertar otros fantasmas remendones y caducos. Mas dicen que tuvo dolor de cabeza, ¿no sería, acaso jetivos?

−pensó alguno−, por mal administrar adFCD

La redacció d’aquesta revista agraeix les aportacions de tots els autors. També demanem disculpes per no publicar algunes aportacions; en tots els casos ha estat per manca d’espai. En el proper número esperem poder incloure-les.

Entre Passadissos


EL TSUNAMI Tilly era una nena d’ulls marrons, cabell castany, alta, simpàtica i molt oberta. Tenia una cara molt rodona, sempre era molt atenta i sempre estudiava i treia molt bones notes, li agradava portar un collaret que li havien regalat els seus pares en néixer.

Cada dia sortia d’hora de casa perquè no volia arribar mai tard a l’escola, sempre era la primera en arribar. Ja feia una setmana que havien donat el tema sobre els tsunamis a les classes de socials, van passar uns quants dies i va arribar el dia de l’examen. Aquell dia Tilly va sortir tard de casa seva per repassar el que havia estudiat. Pel camí es va trobar a uns nens que mai atenien a classe i feien el pallasso tota l’estona. Un d’ells li va dir: - Tu, Tilly, com t’ho fas per treure aquestes notes? L’altre va dir: - Algun dia ens hauràs d’ensenyar aquestes meravelloses xuletes que et fas. No, Tilly? Ella no va fer cas, va baixar el cap, i va seguir el seu camí fins al col·legi. Quan va arribar a classe estava tothom de peu i parlant perquè la professora encara no havia vingut, ella sempre feia tard perquè era molt despistada. Cinc minuts desprès va arribar la professora. Aquesta es deia Jeny, era alta, prima, tenia una cara molt pàl·lida perquè era molt nerviosa i tenia moltes coses pendents al cap. Era molt despistada, però molt simpàtica i alegre. Va entrar a classe, i va repartir els exàmens. Tothom es va guardar les xuletes en els estoigs per copiar-se, o algun d’ells se la va fer a la mà. Va repartir els exàmens i deu minuts desprès va acabar Tilly perquè s’ho sabia de memòria. Es va aixecar i va deixar l’examen. Alhora del pati les amigues de Tilly van estar parlant sobre l’examen i totes deien que era molt complicat, excepte Tilly que li va anar molt bé. A la setmana següent Jeny, la professora, venia una mica empipada perquè havia suspès quasi tothom, va repartir l’examen de Tilly i la va felicitar per lo bé que l’havia fet. Ella es va posar molt contenta i, quan va arribar a casa seva, els seus pares la van felicitar i li van dir que si seguia traient aquestes bones notes s’anirien de vacances a Indonèsia.

IES La Serreta

Va acabar el trimestre, i Tilly va ser la nena que més nota va treure de tota la classe perquè ho va treure tot amb excel·lents. Quan va sortir del cole i va arribar a casa, li va donar les notes als seus pares i van decidir anar aquell mateix dia a buscar els bitllets per al viatge. Aquella mateixa nit la seva mare es va posar a fer l’equipatge. Al dia següent van sortir de casa seva molt, molt d’hora i van agafar l’avió cap a Indonèsia. Quan van arribar a l’hotel la seva mare va deixar les maletes allà, van agafar els banyadors i van anar directament a la platja. Feia molta calor i la seva mare estava prenent el sol, el seu pare banyant-se i ella s’avorria molt perquè no coneixia a ningú, però uns quants minuts desprès es va acostar un grup de nens i nenes que volien jugar amb ella perquè l’havien vista molt avorrida. Es van conèixer i, van estar jugant una estona fins que, de sobte, Tilly va veure con es retirava el mar i ràpidament ho va relacionar amb el que havia après en el col·legi sobre els tsunamis. Es va anar ràpidament cap a la seva mare i li va dir quasi cridant el que significava, la mare va agafarho tot, va avisar a tothom i van sortir rapidament de la platja. Uns minuts desprès va passar el que Tilly deia: un tsunami. El mateix dia per la tarda ho van anunciar fins i tot per la tele, i van dir que una nena anomenada Tilly va salvar aproximadament a uns 100 turistes que passaven les vacances. Finalment els pares de Tilly van estar molt orgullosos de la seva filla per poder-los salvar i els companys de Tilly es van prendre molt més seriosament que tenen d’atendre molt més a classe, i tothom des d’aquell 26 de desembre va admirar molt més a Tilly. Miriam Gómez Blanquero 1r D ESO

C O L · L A B O R A C I O N S

9 15


APADRINAMENT Tal i com tots sabem, la infància és un dels grups que més pateix en situacions de pobresa i de guerra. Cada any 10 milions d’infants menors de 5 anys moren a causa de malalties fàcilment evitables i més de 10.000 moren o queden greument lesionats a causa de les mines antipersona; arreu del món 250 milions d’infants entre 4 i 14 anys treballen i 120 milions d’aquests ho fan en condicions d’explotació. Els alumnes del Cicle Formatiu d’Educació Infantil, sensibilitzats amb els temes relacionats amb la infància i conscients de la sort que tots plegats gaudim de tenir cobertes les nostres necessitats bàsiques, de poder rebre una educació de qualitat, una assistència mèdica periòdica, de tenir una llar, etc, vam fer la proposta de poder ajudar els infants que no tenen la mateixa sort que nosaltres. Ens vam posar en contacte amb la Fundació Vicente Ferrer, que és una ONGD (organització no governamental de desenvolupament) compromesa amb el procés de transformació d’una de les zones més pobres i necessitades de l’Índia, Anantapur, i d’una de les comunitats més pobres i excloses del planeta, els dálits i els grups tribals. Un dels col·laboradors de la fundació va venir a fer-nos una xerrada per informar-nos sobre la tasca que desenvolupa la institució, els diferents projectes que desenvolupen a l’Índia i les diferents maneres de col·laborar. Tots hi vam quedar convençuts: apadrinaríem un infant a través de la Fundació Vicente Ferrer. Tal i com ens van dir, quan apadrines, tens l’oportunitat de conèixer el valor real del teu ajut a través de la vida d’un infant i de la seva família. Ens vam posar mans a l’obra! La iniciativa va quedar constituïda com a Projecte del Departament de Serveis Socioculturals i a la Comunitat i es va presentar al Consell Escolar del Centre, que va donar el seu vist i plau i també el va fer seu. Per iniciar el projecte, enguany, els 18 euros mensuals (200 anuals) necessaris per fer l’apadrinament han estat aportats per una banda pels alumnes del Cicle Formatiu d’Educació Infantil, a través d’aportacions individuals i de la donació del premi que van rebre pels ninots del Quixot, i per l’altra per la Direcció del Centre. Ara ja el coneixem. L’infant que hem apadrinat és el Radhakrishna, de 8 anys (hi ha una foto seva al passadís, davant Direcció) que viu al poble de Thutrallapalli, amb els seu pare, la seva mare i els seus dos germans. Ell aviat ens coneixerà, donat que ara ens toca a nosaltres enviar-li una carta explicant-li qui som i on estem; així, a través de la correspondència, ens podrem anar coneixent mútuament. Cicles Formatius

08_Revista_EntrePassadissos_WEB_IES_La_Serreta  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you