Issuu on Google+

5XEt

Premi Sello Europeo 2004

El nou rètol de l’IES

07 Març 2005

DESTAQUEM:

Fotomuntatge JM Baró

PREMI SELLO EUROPEO 2004 CONNEXIÓ INFORMÀTICA INTEGRAL VISITA DELS ALUMNES BRETONS CELEBRACIONS DEL QUART CENTENARI DE «EL QUIJOTE» DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA «SATYAGRAHA», EL JOC DEL DIÀLEG TEMÀTIC: EL TREBALL DE RECERCA UN ALTRE PUNT DE VISTA ATENCIÓ LA FALTA DE ESPACIOS LÚDICOS MORDECHAI, EL ESCÉPTICO CFGM D’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA


C E N T R E

VISITA A L’IMPES

EDITORIAL

Durant els mesos de febrer i març els alumnes de 4t d’ESO vam visitar l’edifici de l’IMPES (Institut de Promoció Econòmica i Social) de Rubí. Aquesta visita està emmarcada dintre del Projecte d’Orientació Professional de 4t d’ESO. Allà ens van explicar tot el que es podia fer. Per exemple, ens van parlar dels cursos de formació ocupacional. Són cursos de 6 mesos on aprens un ofici (soldador, fuster, mecànic, administratiu, entre altres). Són cursos molt pràctics que es realitzen també en diferents empreses i els alumnes cobren per realitzar aquests cursos. Al mes d’abril sortirà l’oferta de més cursos. Per accedir-hi no és necessari tenir el graduat, cal tenir 16 anys i estar donat d’alta a l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat). L’Escola Taller és una altra de les possibilitats de l’IMPES. Els alumnes d’aquesta Escola en aquests moments treballen de paletes fent reformes al Castell de Rubí. A l’IMPES també et donen informació sobre com buscar feina i t’orienten laboralment. Sempre trobarem algú en qualsevol moment en què les oficines són obertes per obtenir informació sobre els cursos, món laboral, etc. Durant la xerrada ens van donar alguns consells, com ara la importància d’obtenir el graduat en secundària per accedir a un lloc de treball de més qualitat.

El dia 3 de març, més de 100 pares i mares de futurs alumnes de primer d’ESO van voler compartir una estona amb nosaltres per tal de conèixer l’oferta educativa de l’IES La Serreta i les nostres instal·lacions. En una biblioteca atapeïda, on no hi cabia ningú més, les noves tecnologies de la infor mació ens van permetre il·lustrar les explicacions amb imatges projectades en una pantalla. L’organització dels grups, les assignatures i els horaris, el Pla d’Acollida dels alumnes de primer, el projecte de Mediació i les mesures d’atenció i control que l’IES La Serreta té amb els seus alumnes van merèixer una valoració molt positiva per part dels assistents que van poder seguir les explicacions del director, Jaume Parras, de la coordinadora pedagògica, Anna Malonda i de la coordinadora de primer d’ESO, Dolors Orobitg. Posteriorment, organitzats en cinc grups, els pares i mares van poder conèixer directament els laboratoris, aules d’informàtica i d’idiomes, els tallers d’educació visual i plàstica i de tecnologia, i el gimnàs, on els professors de cadascuna de les àrees els van comentar els aspectes més significats i van respondre a les preguntes que els van fer. Cal recordar que la jornada de portes obertes per als futurs alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius es farà el 26 d’abril, a les 6 de la tarda.

Aitor Moreno 4t B, ESO

2

El Director

L’IES LA SERRETA GUANYA EL PREMI SELLO EUROPEO 2004 El dia 15 de febrer, la ministra d’Educació i Ciència, Maria Jesús San Segundo, va fer lliurament del premi Sello Europeo 2004 a la professora Giselle Dubois i al director de l’IES La Serreta, Jaume Parras, en reconeixement a la vàlua del projecte «Entorns Accessibles» per a l’ensenyament de la llengua anglesa, coordinat per la professora Dubois. Aquest reconeixement té caràcter anual i està convocat per les Comunitats Europees i finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència de l’estat espanyol. Els projectes premiats s’incorporen a la base de dades Label, juntament amb els altres projectes premiats d’arreu d’Europa, la qual cosa permet que estiguin disponibles per a qualsevol interessat d’arreu del continent. Durant la realització del projecte, uns 40 alumnes del segon cicle d’ESO de La Serreta van participar-hi, estudiant diversos punts de la ciutat de Rubí i del municipi de Portsmounth, a Anglaterra, on els alumnes van estar-hi 15 dies. Entre Passadissos


AMB LA POESIA De vegades la intel·ligència no ens fa humans. És només una forma de vida, una característica d’una de tantes espècies del planeta. Quan reflexionem sobre els esdeveniments dels últims anys, podem perdre la capacitat de sorprendre’ns i trobem explicacions, una o mil trames més o menys raonables, per entendre els fets i donar-los sentit; quasi de manera obsessiva; peremptòria. L’horror, l’odi, la mort i amb tot això l’estupidesa i l’egoisme queden conjurats fins que semblen innocus... tractables. És en aquests moments quan hem de recordar que per entendre els fets cal ser part d’ells, cal sentir amb el cor d’aquells que només són llunyans en l’espai i veure amb els seus ulls a través dels versos. Josep Ramon Gregori –el nostre company del TAE–, juntament amb Abdul Hadi Saadoun, ens ha portat «La Maledicció de Gilgamesh» un recull traduït de poemes de més de trenta autors iraquians. Felicitats. Sergio Guzmán

VISITA AL CIM D’ÀLIGUES

El passat 3 de febrer els alumnes de segon d’ESO van fer una visita al Cim d’Àligues situat a la població de Sant Feliu de Codines. És un centre de recuperació d’aus, sobretot de rapinyaires. Allí vam poder veure des de ducs i falcons fins a àligues reials. Distribuïts per grups i acompanyats per monitors i monitores vam poder gaudir d’un magnífic dia i aprendre moltes coses sobre els costums alimentaris i de vida de les rapinyaires. A més, també vam poder veure el vol lliure d’algunes d’aquestes aus i la manera com cacen quan estan lliures a la natura. Tot i ser una sortida de tutoria, de les que l’equip de segon solem anomenar de «bon rotllo» també vam poder aprendre moltes coses noves. Va ser un dia molt profitós, vam poder gaudir de la companyia de tots els alumnes dels diferents grups de segon, i dels professors que els van acompanyar. Segur que repetirem en propers cursos. M. Rosa Salinas coordinadora de 2n d’ESO IES La Serreta

CONNEXIÓ INFORMÀTICA INTEGRAL

C E Les noves tecnologies són cada vegada més presents a tots els àmbits de la vida. I, tal i com ha de ser, els instituts hem d’actualitzar constantment les infrastructures per tal d’adequarnos als nous temps. L’última actuació ha estat la posada en funcionament, el 10 de març de 2005, de la connexió integral dels recursos informàtics; que vol dir que des de qualsevol espai, sigui aula, passadís, departament o tutoria, és possible la connexió d’un o més ordinadors amb la resta d’ordinadors del centre, i també la connexió amb el món a través d’internet amb banda ampla. Això és possible gràcies a dues xarxes complementàries: una sense fils i una altra mitjançant cables, instal·lada per tècnics especialistes. La Generalitat ha fet una inversió de més de 25.000 € a La Serreta i som un dels primers centres de tot Catalunya on s’ha fet aquest tipus d’actuació. Si afegim a aquesta realitat el parc de 106 ordinadors amb tots els accessoris que es precisen, tenim unes instal·lacions que podem qualificar d’excel·lents per fer arribar les noves tecnologies als nostres alumnes amb garanties de qualitat.

N T R E

Santi Floristan

3


UAC. TALLER DE JARDINERIA

VISITA DELS ALUMNES BRETONS

Des de fa sis cursos els alumnes de la UAC fem un taller de jardineria amb la col·laboració del Viver Font del Ferro (dependent de l’Ajuntament de Rubí). En aquest viver els alumnes aprenen les tècniques bàsiques: realitzar esqueixos, entestar, pinçar, entutorar, plantar, reg, manteniment. Al centre intentem portar a la pràctica el que ens han ensenyat. El nostre objectiu és fer un pati més acollidor i agradable. Poc a poc hem millorat estèticament amb la plantada de xiprers, moreres i la construcció de la jardinera, que intenta ser un exponent de la vegetació típica mediterrània. Nosaltres ens encarreguem del manteniment però us demanem la vostra col·laboració per a aconseguir un centre més net, fent ser vir les papereres i respectant la feina dels vostres companys. Moltes gràcies.

Com a conseqüència d’una visita d’un grup d’alumnes francesos a Barcelona, vam tenir la possibilitat de fer un intercanvi d’e-mails entre els alumnes de Lannester i els alumnes del nostre Institut. Lannester és un poble petit que hi ha a prop de Lorient al sud de la regió francesa de Bretanya. El grup d’alumnes que fa la visita està integrat per 15 noies, 13 nois i 3 professors. Són alumnes que fa dos anys que estudien castellà al seu intitut. Aquests alumnes arribaren a Rubí el dissabte dia 12 de març i han marxat el dijous 17 al vespre. El dilluns 14 van venir a l’institut per fer dues classes, de 11:30 a 13:30, amb els alumnes que intercanviaven els e-mails. D’aquesta manera han pogut veure les diferències entre el nostre sistema educatiu i el seu. El dimarts 15 vam fer una sortida conjunta, alumnes de francès i alumnes francesos, a Barcelona. On visitàrem la Sagrada Família i El Parc Güell. Vam tornar al migdia cap a les tres. A la tarda els alumnes francesos van treballar aspectes de la seva visita en un aula que el nostre institut posà a la seva disposició. Finalment a les 17:30 vam fer un berenar catalano-breton al gimnàs de l’institut. Durant el temps que els alumnes francesos han estat a Rubí han tingut llibertat per trobar-se a les tardes amb els alumnes de francès per tal de poder consolidar el contacte iniciat.

C E N T R E

Diego Gabaldón

L’IES A LA XARXA

Juanito

ËQGH[GH&LWDFLRQVD*RRJOH 600

568

570

427 385 318

424 375 309

507

500 400

372

383 402

300 200

0

IES Duc de Montblanc

Fe br er

G en er

N

ov em br e D es em br e

IES J. V. Foix O ct ub re

Se te m br e

332 302 277

IES El Bullidor

100

4

IES La Serreta

Entre Passadissos


CELEBRACIONS DEL QUART CENTENARI DE EDUCACIÓ VIÀRIA «EL QUIJOTE» Els alumnes de tercer hem fet un El departament de Castellà té previst fer una sèrie d’actes per commemorar la primera publicació d’El Quijote. Pensem que és un fet important per al món de la cultura. D’aquest esdeveniment es parlarà durant aquest any a tots els mitjans de comunicació d’una manera àmplia i insistent. Considerem que els nostre centre educatiu no pot quedar al marge de la multitud de celebracions que hi haurà i per aquest motiu farem les següents activitats: - Celebrar la setmana d’El Quijote tot coincidint amb la festivitat de Sant Jordi. Durant aquesta setmana es faran diferents actes relacionats amb aquesta obra: - passar pel·lícules - anada a Barcelona a fer la ruta d’El Quijote (recordeu que en aquesta ciutat és vençut per Sansón Car rasco). Aquesta sortida la faran alumnes de 3r i Dibuix: Martí Mora 4t. - El cicle formatiu d’Educació infantil i la UAC col·laboraran amb petites representacions de fragments d’El Quijote (amb màscares, titelles...) A l’acte de lliurament de premis Sant Jordi es llegirà algun fragment. - També proposem que aquell dia es faci decoració d’aules amb elements al·lusius a l’obra. Si és possible poden improvisar la representació d’algun petit fragment. Després es lliurarà un premi a la millor aula decorada. - El 8 d’abril els alumnes de 1r i 2n aniran a «La Sala» a veure una representació d’El Quijote. - Per últim el departament de castellà ha convocat un concurshomenatge del 4t. Centenari de la primera publicació de la novel·la (primera part). Els treballs s’hauran de presentar com a màxim el 18 de març, per no coincidir amb el concurs de Sant Jordi, però els premis es lliuraran el dia 23 d’abril. Totes aquestes propostes són per a l’ESO ja que considerem que el Batxillerat té uns temaris complicats i sempre ens manca temps. Aquell matí es faran coses puntuals a la classe i la lectura de fragments d’El Quijote. Esperem que, apart del nom de l’obra (que tothom coneix), els nostres alumnes puguin també conèixer a través de la lectura l’obra universal d’El Quijote. Cesca Luelmo

IES La Serreta

taller d’educació viària durant aquest mes de març. El taller constava de dues parts. En la primera part dos policies molt amables ens van explicar els efectes de l’alcohol sobre la conducció, els sistemes de protecció sobretot en les motos, que hem de portar cinturó de seguretat en el cotxe... Després una senyoreta enviada per l’ajuntament ens va explicar com actua i com arriba l’alcohol al nostre cervell i que hi ha un punt màxim que el nostre organisme el pot suportar i que si el sobrepassem fins i tot ens podem morir o entrar en coma. Finalment ens van posar un vídeo que mostrava accidents, gent plorant per la mort d’algun ésser estimat i dades reals sobre morts en Catalunya. En la segona part vam anar al Castell. Allà van tornar a venir els dos policies i un minusvàlid de l’institut Guttman. Aquest senyor ens va explicar que s’havia quedat així, en cadira de rodes, per un accident de trànsit i que havia vingut aquí per explicarnos com era de dura la vida ara però que amb una mica de sacrifici podies sortir endavant. Després ens va explicar la importància de portar casc i cinturó, perquè per la raó que sigui, et danyes el cervell o la medul·la espinal i no es pot arreglar i et pots quedar amb alguna deficiència mental. Finalment, ens van passar un vídeo sobre gent que havia tingut un accident de cotxe per una distracció i havia quedat en cadira de rodes o amb alguna deficiència mental i com havia de canviar de vida, amistats... i la família és l’únic suport que tens. Després ens va deixar fer-li preguntes i tots vam sortir del castell mentalitzats i molt conscients de no jugar-nos la vida per despistar-se o córrer més del compte. Marta Valenzuela 3r B, ESO

C E N T R E

5


SIMULACRE D’EVACUACIÓ

C E N T R E

6

A les quatre de la tarda del dia 3 de febrer de 2005 es va realitzar el simulacre d’evacuació del centre. Es va escollir aquella hora perquè es tracta d’un moment en el qual coincideix que l’alumnat d’ESO i els Cicles Formatius. Els simulacres són una eina per detectar les possibles errades en l’elaboració del Pla d’emergència. Com ens comentava el senyor Bogunyà, cap de Protecció Civil, un simulacre no pot sor tir mai perfecte, es tracta de detectar les mancances i de crear, entre els nostres alumnes, professors i PAS, una cultura de com actuar davant aquestes emergències. Es tracta d’aprendre’n per poder solucionar aquells aspectes millorables. D’aquest exercici cal fer-ne una valoració global molt positiva. L’evacuació del centre, amb 520 persones en aquells moments, es va aconseguir en sis minuts i mig, en ordre i seguint les instruccions que s’havien establert, sense cap incidència important, i al cap de vint minuts els alumnes ja havien retornat a les seves aules. Els responsables d’evacuació van controlar el buidat de les aules i passadissos i tots els grups van estar perfectament controlats en tot moment, especialment al pati, recollint les llistes d’assistència i assegurant-ne la seva ubicació.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA És un dia o una jornada de lluita feminista a tot el món en commemoració o en record del dia 8 de març de 1908, en què les dones  obreres d’una fàbrica tèxtil de Nova York anomenada «Cotton» declararen una vaga en protesta per les condicions dolentes i insuportables de treball. L’amo de la fàbrica no va acceptar en cap moment la vaga i, les treballadores entraren i ocuparen la fàbrica per demanar el seus drets. El cap de la fàbrica, llavors, tancà les portes i calà foc a la fàbrica. Van morir les 129 dones que protestaven per millorar els seus drets. Aquest dia internacional se celebra a la majoria dels estats i països del món per revitalitzar i refermar realment la importància de la seva participació eficaç i activa; en termes d’igualtat, de drets i de deures de la dona a tots els àmbits de la societat, en el seu desenvolupament social personal i en el benestar per a tots els seus membres. Aquest dia, doncs, és també una oportunitat mundial perquè els pobles i les societats posen l‘èmfasi en els corrents de pensament mundial relacionats amb l’alliberament de la de la dona treballadora.

Coordinació de prevenció de Riscos Entre Passadissos


«SATYAGRAHA», EL JOC DEL DIÀLEG La Mediació Escolar s’engloba dintre d’un projecte global de centre que té com a objectiu formar els alumnes de La Serreta en valors com el civisme, la tolerància i solidaritat, el respecte, rebuig de qualsevol tipus de violència, igualtat entre sexes, amistat, interculturalitat... Dintre d’aquest projecte s’ofereix un crèdit variable que porta per títol: «Vols ser mediador?», i que té com a finalitat aconseguir alumnes interessats a formar part de l’equip de mediació del centre. Una altra part del projecte consisteix a fer una sèrie d’activitats a les tutories de l’ESO. Es planifica almenys una activitat per trimestre. Com una part d’aquestes activitats per l’hora de tutoria, «Satyagraha», el joc del diàleg, té un doble objectiu. Per una banda, crear una activitat atractiva, lúdica i engrescadora pels alumnes que treballin aquest tema transversal de la mediació i resolució pacífica de conflictes i, per altra banda, d’omplir les classes de tutoria de continguts educatius en un format atractiu pels alumnes. Satyagraha és un joc de resolució de conflictes de manera pacífica, mitjançant el diàleg, la cooperació i sobretot buscant sempre el guany de totes les parts, basat en la vida del líder hindú Ghandi. Poden jugar fins a 6 grups de 4 o 5 jugadors. El joc consisteix a arribar a la fi del recorregut abans que qualsevol altre grup havent aconseguit totes les animetes i assolint per tant el Mahatma (la gran ànima). Aquest recorregut està indicat en un tauler de joc que representa tres països: l’Índia, Gran Bretanya i Sudàfrica (països on va viure Ghandi), amb 78 caselles (anys que va viure Ghandi). Durant el joc s’han de passar proves de grup on s’ha de resoldre una situació donada de manera que totes les parts hi surtin guanyant, o respondre preguntes amb opcions de resposta de conflictes actuals i de la vida de Gandhi. Susana del Cueto

TALLER DE MÀSCARES El passat trimestre un total de sis alumnes de 2ºn d’ESO del grup ACI vam realitzar un curs de màscares a l’escola d’ar t de l’Escardívol. El taller consistia en la realització de màscares emprant la següent tècnica: primer es modelava amb fang la màscara, posteriorment es revestia amb paper encolat, i un cop sec el decoràvem amb pintura i materials de reciclatge, al gust de cada participant. Van sortir treballs ben diferents, tots ells originals que podeu visitar a l’aula T5. Els dimecres a l’hora del pati sortíem del centre cap a l’escola d’art. Allà ens esperava el Carles, professor del curs, al qual agraïm la seva paciència i dedicació amb el grup. El resultat de l’experiència ha estat positiu, tots vam participar amb ganes i il·lusió. Cal dir que els treballs realitzats pels alumnes van entrar en un concurs de màscares fet a Rubí per Carnestoltes, tot i que ningú va quedar classificat estem molt satisfets ja que l’important és participar! Esperem que l’experiència es pugui repetir!

C E N T R E

Fàtima Sancho

RÀDIO RUBÍ Els alumnes de 2n d’ESO vam anar a visitar les instal·lacions de Ràdio Rubí. Primer ens van ensenyar una zona aïllada del soroll on fan els programes de ràdio perquè no s’escolti el soroll de fora. Vam veure els micròfons i com es comuniquen els professionals que estan en diferents habitacions. Ens van explicar que la ràdio en realitat no és tot en directe sinó que hi ha programes gravats i que de vegades enganyen als oients. Per exemple, quan es truca per dir la cançó que ens agrada més en realitat són les companyies discogràfiques les que paguen perquè surti la seva cançó la número 1. Raquel Valero 2n D, ESO IES La Serreta

7


EL TREBALL DE RECERCA

T E M À T I C

8

El treball de recerca pertany a la part diversificada del currículum del batxillerat, juntament amb les matèries de modalitat i les matèries optatives. A l’IES La Serreta es realitza durant el primer i segon any de I’etapa i té assignats un total de 2 crèdits, i una valoració d’un 10% de la nota total del batxillerat. És, per tant, una matèria amb un pes molt important dins de la nota global del batxillerat. La funció del treball de recerca dins del currículum és de gran importància, ja que permet que I’alumnat consolidi moltes de les habilitats d’investigació i construcció de coneixements que ha après i li facilita el desenvolupament d’un conjunt de capacitats que posteriorment li seran d’utilitat per continuar la seva formació. Encara que ha de significar una experiència important, no es tracta de realitzar treballs universitaris, sinó de dotar els alumnes de les eines que han de permetre’ls enfrontar-se a futures investigacions. El treball de recerca no pot deslligar-se del currículum realitzat per l’alumne. En aquest sentit pren especial rellevància que durant l’etapa de secundària obligatòria i el primer curs de batxillerat, els alumnes hagin adquirit uns sòlids continguts relacionats amb la investigació. No es pot pretendre que els alumnes siguin capaços de construir coneixements, de cercar conceptes, de formular hipòtesis, d’identificar i controlar variables, de planificar investigacions, d’organitzar la informació i de recollir dades en esquemes, taules i gràfics, o de realitzar informes escrits dels resultats i de les conclusions d’una recerca, si prèviament no s’ha facilitat l’aprenentatge d’aquestes habilitats al llarg de la seva instrucció.

UN ALTRE PUNT DE VISTA: Aquest any, igual que als anteriors, el dia de les exposicions es podia respirar a l’ambient els nervis dels que s’han passat nou mesos treballant en cadascun del seus treballs de recerca. En aquests nou mesos aquests alumnes que han fet el treball s’han trobat amb més d’un problema i entrebanc que no queda reflectit ni en l’exposició ni en el contingut del treball. Les últimes setmanes abans del termini marcat pel lliurament del Treball de Recerca es viuen amb estrès, insomni i desconcert. Any rere any, els que han de fer el treball, es troben amb el temps just i han de treballar el triple diàriament per poder complir les expectatives marcades. Però això és al final, quan ja es té la informació recopilada i mig treball acabat. L’abans d’això, el començament de tot és molt més difícil, ja que de vegades no saps per on començar o et falta informació adient als indrets més propers. A la Biblioteca de Rubí és difícil trobar alguna cosa que de veritat interessi i quan s’aconsegueix no es troba en les millors condicions. Per aquesta raó, si de veritat vols trobar informació important pel treball que estàs fent has de desplaçar-te a altres localitats. La informació que proporciona internet no sempre és fiable i si es fa un «talla i pega» normalment et porta problemes a la hora de la col·locació del treball. Un altre problema que presenta aquesta tasca és el treballar en grup que mai és fàcil i menys quan és necessari conviure hores amb gent que de vegades quasi no coneixies. Es fa difícil acceptar idees que no venen de tu mateix. La diferència d’intensitat de treball entre companys de treball és un dels problemes més freqüents. Si el tema escollit no és un tema que de veritat t’agradi, el treball serà pesat i no podràs aportar aquest punt que fa notar que el treball és teu i no una simple recopilació d’informació. És molt més fàcil parlar sobre un tema que almenys t’interessa. La relació amb el tutor de recerca és normalment bona, tot i que s’escolten comentaris quan els nervis no deixen passar ni una. Les queixes més sonades són, per exemple, que el tutor no s’implica gaire, que no corregeix les parts lliurades, que demana massa, ... Normalment és cert, tot i que hi ha tutors que de veritat frueixen amb el treball elegit i ho mostren amb l’interès que posen. Rere els nou mesos de treball, arriba una de les coses més importants del Treball de Recerca, parlo de l’exposició. Els nervis, els arregles d’última hora i la sincronització són punts clau aquell dia. Normalment tothom se’n surt, amb més o menys nervis però ningú suspèn a causa de la presentació al tribunal. És veritat que no sol haver cap alumne que no es queixi d’algun punt del treball, i durant els últims dies surten vàries propostes de com s’hauria o no s’hauria d’haver fet. Però ningú es para a escriureles i a l’acabar els treballs ningú no es preocupa dels que vindran l’any següent i es trobaran amb el mateix problema. Les propostes més parlades foren, per exemple, que s’hauria de fer el treball durant primer de batxillerat, o que s’hauria de presentar abans de les vacances de Nadal, per poder descansar aquells dies i no haver-los d’ utilitzar per concretar coses, o que s’hauria Entre Passadissos


de fer individual... mil coses que es diuen quan ja no es pot fer res. En definitiva, no tot és negatiu. Aprens a fer un treball «seriós», t’has de moure per trobar informació, coneixes formes de treball, aprens vocabulari, etc. És una tasca complicada però que dóna els seus fruits donant satisfacció a l’alumne que veu recompensat el seu treball, les hores d’insomni i l’estrès, amb una bona nota si de veritat la mereix. Ana Belén Cintas 2n Batxillerat Humanístic

VIVÈNCIA

«Verdi y Rivas: Òpera y literatura» és el nom del treball de recerca que vam fer Jennifer Nieto, Marina Millán i Ana Belén Cintas de 2n de Batxillerat. És un treball de recerca fet en castellà ja que pertany a l’àmbit de la literatura castellana, i va ser tutorat per Fernando del Castillo, professor de llengua castellana del centre. En un principi el nostre professor ens va proposar fer un treball que tractés d’un llibret d’una òpera d’algun compositor italià i a les tres companyes ens va semblar una bona idea. Més endavant ja vam concretar que el treball seria una comparació de l’obra teatral del Duque de Rivas (Ángel de Saavedra): Don Álvaro o la Fuerza del Sino, amb la posterior versió operística que va fer Verdi: La forza del sino. La hipòtesi deia que Verdi no respectava els valors que Rivas havia introduït a la seva obra teatral, i que el compositor havia canviat l’esperit romàntic de l’obra inicial per un esperit aburgesat. Treballant sobre aquesta hipòtesi i buscant informació per confirmar la nostra teoria, vam trobar un llibre que ens semblà perillós en un primer moment. Es tractava d’un treball universitari italià que havia

IES La Serreta

fet una estudiant anys enrera. Resulta que aquell llibre feia, a l’igual que nosaltres, una comparació entre ambdues obres. En un primer moment vam tenir por de poder ser acusades de plagi, o que se’ns ensorrés el treball fet fins el moment. Consultàrem amb el nostre tutor i vam decidir estudiar aquella eina de treball que teníem a les mans, i quina fou la nostra sorpresa, al comprovar, un cop més que no sempre tot el que està escrit als llibres és veritat. Resulta que el llibre de la comparació tenia incorreccions en les concordances de les escenes i a més no era tot l’objectiu que hauria d’haver estat. L’epíleg final, la conclusió, no tenia punts claus i no era concluient. Així que allò que en un principi se’ns havia presentat com un problema, al final resultà ser un al·licient que ens ajudà a donar prestigi al treball. Pot semblar agossarat el que vam fer, introduir una addenda, una crítica al llibre trobat, al final del treball, explicant tots els errors trobats i el perquè ho havíem sabut, però no estàvem disposades a perdre la nota que mereixíem pel nostre treball. Finalment l’exposició anà bé, deixant de banda algun problemeta de nervis. Volem aprofitar aquest article per agrair al nostre tutor de recerca el temps dedicat i les ganes que ha mostrat pel treball que hem realitzat. També per la confiança que ha tingut en nosaltres en tot moment i la llibertat d’elecció que ens ha donat des d’un principi. Per tot això i per la nota rebuda al final, moltes gràcies Fernando.

T E M À T I C

Ana Belén Cintas 2n Batxillerat Humanístic

11 9


+ LV WRJUD PD (UUD GHV

ATENCIĂ“

T E M À T I C

1R U P D O



En la mateixa línia que l’estudi sobre impulsivitat, un grup d’alumnes de treball de recerca, format per Tania Martín, Sara Requesón i Mari Luz Guerrero, han realitzat proves a la pràctica totalitat dels alumnes de primer curs d’ESO per tal de determinar el grau d’atenció que mostraven. A diferència del cas anterior, l’atenció, com a característica constituent del TDAH, presenta una abundant literatura científica, per la qual cosa la intenció de l’estudi ha estat la d’il¡lustrar en els nostres alumnes la seva incidència. S’han estudiat les variables de número d’hores que declaraven veure la televisió per dia, sexe i edat. El for mulari utilitzat ha sigut una adaptació d’altres que es poden trobar sense gaires dificultats a la xarxa, per la qual cosa els resultats obtinguts es poden considerar àmpliament recolzats en els seus aspectes generals. Pel que fa als resultats, s’ha de dir que no sorprenen gaire, la qual cosa ja dóna una bona dosi de credibilitat al protocol i la seva realització pràctica. L’atenció, mesurada com a número d’er rades comeses en un període de temps acotat, presenta una distribució esbiaixada cap els valors baixos, atenent a aquest fet s’han hagut de realitzar les proves estadístiques amb una transformació logarítmica. El fet que la distribució de freqßències no es pugui considerar diferent d’una aproximació normal ens veta la possibilitat de distingir cap conjunt d’individus amb una mitja d’atenció













































































  D FL Q q  Â T H U)   

(UU D G H V

semblen compatibles amb la consideració de la capacitat d’atenció com una característica que depèn directament d’un sol valor mig i l’efecte de l’atzar. Tot i això cal no perdre de vista que un TDAH es defineix per la conjunció d’altres característiques (hiperactivitat i impulsivitat) a mÊs de la citada. Les dades descarten pràcticament l’existència de mitges diferents per a nois i noies. Tampoc avalen les correlacions amb el número d’hores que els alumnes veuen la televisió, ni amb l’edat. Aquestes correlacions, però, fent una valoració subjectiva, es podrien posar de manifest amb l’aplicació del test a alumnes d’altres edats, i amb una recollida de dades mÊs objectiva en el cas de les hores – d’acord amb el protocol, aquesta variable es recollia per declaració del mateix individu. Al marge de la importància en problemes relatius a trastorns psíquics, la capacitat d’atenció Ês una de les variables mÊs interessants sota el punt de vista docent. L’estudi dels seus fonaments resulta bàsic per a la seva aplicació pràctica, però, la seva observació sobre la realitat quotidiana no ho Ês menys. És justament aquesta necessitat d’observar el nostre entorn immediat la que ha inspirat el treball de recerca. Pot ser sigui il¡lusori pretendre extreure’n conclusions transcendentals, però el veritable aprenentatge sorgeix en la dificultat per arribar a un resultat petit, discret, tímid, però creïble. Sergio Guzmån Tutor del Treball & RPSD U D F LyQRLV Y V QRLH V 

D  DG P UR  IV Q DU  W HO E DL  UD Y V  HG DU U( 

 1RLH V

*UjILFGHUHJUHVVLy/RJ (UU YV(GDW

1RLV

  

  UU (  J R /   

10







(GDW





Entre Passadissos


PREINSCRIPCIÓ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

DIA MUNDIAL DE LA INFÀNCIA

CURS 2005/2006 El proper dia 4 d’abril, i fins el dia 15, s’obre el període de preinscripció per als alumnes de l’ESO.

El dia 20 de Novembre de l’any 1959, quan van ser proclamats oficialment “Els Drets dels Infants” adoptats per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 s’ha fet coincidir la celebració d’aquesta proclamació amb la festivitat del “Dia Mundial de la Infància” del 20 de Novembre. Aquesta proclamació dels drets dels infants, està formada per un preàmbul, per uns principis i evidentment per la “Convenció sobre els Drets de l’Infant”. Aquesta es va adoptar el 1989 i considera infant a tot individu menor de 18 anys, llevat que, en virtut de la llei que li sigui aplicada, hagi assolit abans la majoria d’edat. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ja proclamava que els infants tenen dret a “atenció i assistència especials”; la Convenció referma aquest principi i disposa de quina manera es poden i s’han de protegir els drets de tots els infants. És de caràcter vinculant per als estats que l’han signada. Dit i explicat l’aspecte de procedència d’aquest senyalat dia, caldria concloure dient que és una festivitat molt i molt significativa, ja que tothom provingui d’on provingui, tingui un color de pell o altre, tingui una edat o altre, pertanyi a una certa cultura, tingui unes determinades tradicions... té tot el dret a ser respectat com a persona, a gaudir de certs drets com a èsser humà que és i que pertany a una societat en la qual s’ha de sentir pertanyent i que forma par t d’ella i que ningú té perquè perdre aquest dret i llibertat. Tothom ha de saber lluitar per tot allò que li per toca i pertany simplement pel fet de ser persona.

Documentació que cal presentar: - Sol·licitud oficial de preinscripció facilitada pel centre o oficines de l’Ajuntament. - Fotocòpia del llibre de família - Fotocòpia del DNI/passaport del pare, mare o tutor/a - DNI/passaport de l’alumne si és major de 14 anys L’adreça indicada en la sol·licitud ha de coincidir amb la del DNI. Si no coincideix, cal aportar: - certificat de convivència expedit per l’Ajuntament - resguard de renovació del DNI - Fotocòpia del carnet de vacunacions actualitzat (si no el teniu, cal presentar un certificat mèdic oficial) - En cas de separació o divorci dels progenitors, cal aportar la resolució judicial o el corresponent acord i la sol·licitud serà signada pel/s progenitor/s que tinguin la pàtria potestat. En la preinscripció al 1r curs d’ESO, tenen preferència els alumnes que procedeixen d’un centre de primària adscrit al centre de secundària si aquest es demana en primera opció. Els centres de primària adscrits a l’IES la Serreta són els següents: Mossèn Cinto Verdaguer, Pau Casals, Schola, Teresa Altet. Criteris generals de prioritat en l’admissió d’alumnes (cal acreditarho mitjançant documentació justificativa) Existència de germans al centre Família nombrosa Domicili a efectes de proximitat: Domicili familiar en l’àrea de proximitat del centre

3XQWV 'RFXPHQWDFLy   Títol vigent 

Domicili del lloc de treball del pare, mare o tutor/a dins l’àrea de proximitat del centre



Domicili familiar al mateix municipi que el centre, però no en l’àrea de proximitat del centre Quan el pare, mare, tutor/a siguin beneficiaris de l’ajut de la renda mínima d’inserció o acreditin recursos totals per càpita inferiors a la tercera part d’aquesta



Certificat de l’empresa



Documentació relativa d’aquesta circumstància

Discapacitat en l’alumne/a, pare/mare, tutor/a o germans



Certificat de disminució de l’ICASS (D.Benestar Social)

Malaltia crònica de l’alumne/a que afecti el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic (quan el domicili familiar estigui dins l’àrea de proximitat del centre)



Certificat mèdic oficial

IES La Serreta

Esther Orta Góngora 2n CFGS d’Educació Infantil

11


C O L · L A B O R A C I O N S

EN MOTO

LA FALTA DE ESPACIOS LÚDICOS

Hem fet una entrevista a Rubén Torres, un jove motorista que estudia 4t d’ESO al nostre institut i que s’ha ofert voluntari a explicar-nos com li va amb les motos. P: Quin tipus de cursa disputes: trial, motocros, velocitat...? R: Disputo proves de velocitat. P: Quina moto tens? R: Tinc una Honda CVR600. P: On sols practicar amb la moto? R: En tots el circuits espanyols: Montmeló, Jerez,... P: Quan va començar la teva afició per les motos? R: Sobre els 5 anys, jo estava en un circuit de mini-motos i li vaig dir al meu pare si podia provar i em va agradar molt. P: Quin ha estat el teu millor èxit? R: He quedat tercer en la copa Movistar. P: Què t’agradaria fer o aconseguir en el futur? R: Ésser campió o simplement par ticipar en les carreres de moto GP. P: Què penses de la gent que practica amb la moto a una velocitat superior a la permesa i en carreteres on els cotxes estan circulant? R: Que està malament, però les senyals de velocitat són molt baixes. P: Com compagines estudis amb esport? R: Ho compagino malament, a vegades haig de faltar a les classes i a més he repetit curs per aquest motiu i no em deixen anar a reforç.

En Rubí hay muchas edificaciones destinadas a viviendas y pocos espacios de ocio. El Ayuntamiento es quién debería proponer la construcción de estos sitios, ya que los jóvenes hemos de desplazarnos a otras ciudades para divertirnos, como por ejemplo: «El Parc Vallès» de Terrassa, «Centro Comercial Sant Cugat» (Eroski), «Zona Hermética» de Sabadell, etc. Durante la semana se nos hace difícil el desplazamiento puesto que tenemos que ir al instituto y, cualquier sitio, aunque sea el más cercano, nos haría perder toda la tarde entre ir y volver. Por este tipo de razones hay que esperar al fin de semana para poder salir a divertirnos en condiciones. Por esta razón y otras, nos gustaría pasear por nuestra ciudad y tener un sitio DECENTE para pasar la tarde con nuestros amigos/as.

Marta Valenzuela 3r d’ESO

Carla, Héctor, Rocío y Tania 4t B, ESO

DÍA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA PATERNA (CELEBRAT EL 21 DE FEBRER) Quan naixem, naixem juntament amb una llengua pròpia, la de la mare o la del pare o totes dues juntes. Tothom tenim dret a parlar i conservar la nostra llengua, amb la qual naixem, aquella que hem parlat des de petits, amb la que els nostres pares ens han criat... Potser allà on vivim parlem una llengua diferent a la nostra pròpia i ho hem de respectar; ens hem de dirigir a la gent amb la llengua en què es parla en aquell lloc i adequar-nos-hi. Però també ens han de respectar a nosaltres i deixar-nos expressar lliurement amb la llengua que vulguem. Hi ha tantes llengües com a persones hi ha al món, cadascuna s’adapta a cadascú, és a dir, cada persona s’expressa d’una manera diferent, amb un llenguatge apropiat a la seva persona, depenent del seu caràcter, del seu entorn proper, del treball al qual es dedica... i això fa que la gent tingui la seva pròpia llengua i que l’acomodarà depenent amb qui parli; per exemple un treballador parlarà d’una manera més tècnica al seu superior que no pas al seu fill de 7 anys, perquè primer no l’entendria i segon perquè l’home es troba en una situació quotidiana, al seu entorn més proper i amb la seva família, amics... parla d’una manera més propera. Penso que hem de respectar la manera de parlar de cadascú i saber-nos comportar segons amb qui estiguem. Aquest dia, 21 de febrer, és celebrat per a reivindicar la llengua paterna de cadascú i que quan vulgui pugui utilitzar-la com a una llengua seva per a poder comunicar-se amb els demés. M. Carmen Herrera 2n de CFGS d’Educació Infantil

10 12 Entre Passadissos


POEMES DEL LLIBRE TRADUïT PER J. R. GREGORI I ABDUL HADI SAADOUN Abdelamir Jaras Bagdad ,1966. Exiliat al Canadà, on va morir el 2003. Va publicar 2 poemaris: Poemes contra el vent 1992 i Tristesa nacional 1997. MALA SORT Naixeré al segle vinent. Naixeré a Bagdad també. Porto malastrugança. El meu pare serà el mateix... I la meva mare. I els meus amics seran els mateixos. Però jo, malastruc —com he dit— fins i tot per néixer. —Això és el que ocorre, de fet—. —No naixeré en un altre lloc tot i que morís. No moriré en un altre lloc. Raad Zamil NÚVOLS Misan, l’Iraq, 1970. Entre els seus poemaris: La meva relació amb Beethoven, 1999. Plouen barrets que van caure a sobre dels pobres. Plou blat, que va caure a sobre dels famolencs/ /d’Africà. Plou vi, va caure al nord d’Europa.

MORDECHAI, EL ESCÉPTICO Mordechai era un buen hombre, buen esposo, buen padre y buen trabajador. También era buen polaco, y buen judío. No obstante, dudaba de estas virtudes, pero confiaba en que su vida, a pesar de algunos contratiempos, siguiera un curso aceptable. Dudaba en conseguir que Sara, su esposa, fuera un poco más feliz y menos huraña, también dudaba que Judit se casara por fin con aquel chico de Czestokowa, y que David siguiera en la universidad, pues la desgana que muchas noches le embargaba suponía una grave preocupación y, en fin, también dudaba que se le pasara pronto aquel dolor de riñón que algunos días le dejaba sin ganas de nada. Siguiendo su costumbre, cuando oyó que la Brigada de Caballería Wolynska se había lanzado contra los tanques, dudó. Después, cuando supo que la 3ª Brigada de Caballería Pomerania había sido destruida tras romper sus lanzas contra el blindaje de los Panzers, dudó otra vez. Un poco más tarde, cuando le dijeron que el XIV ejército había llegado al Vístula, volvió a dudar. La madrugada del 9 de setiembre de 1939, blindados de la IV División de Panzers, mandados por el general Von Reichenau, jefe del X Ejército, atacaron Varsovia. En ese instante, Mordechai dejó de dudar, su vida iba a tener un curso inesperado: Auschwitz.

C O L · L A B O R A C I O N S

FCD

Plouen dàtils, van caure al desert. Plouen bales, van caure a sobre dels nostres caps!

IES La Serreta

13


PAPELES DE DON BERNARDINO ROIG

C O L · L A B O R A C I O N S

REDACCIÓ GESTIÓ I COL·LABORADORS AMPA de l’institut

EL IV CENTENARIO A punto ya de retirarse de su cátedra en el Instituto de Tecnología Aplicada, don Bernardino Roig, hombre al que siempre habían repugnado las celebraciones y las onomásticas, recibió una carta de cierto doctísimo señor para que, al recibo de la misma, ensayara, si era su voluntad, unas palabras acerca del centenario de una novela muy celebrada. A fin y efecto de que don Bernardino no se desmandara, cosa que en definitiva el otro se temía, también le envió unas notas donde otros sapientísimos caballeros y unas más que sabidísimas señoras daban a conocer sus expertas opiniones, todas magníficamente conjuntadas, enardeciendo a la lectura y dando sobradas pistas acerca de las conclusiones que, finalmente, habían de ser el fruto de las cavilaciones ajenas. Don Bernardino, siempre tan poco acomodado a tales súplicas, tuvo, sin embargo, un momento de sorpresa, y exclamó: -¡Oh, el canon! Después, y ya más tranquilo, escribió: «Respetados colegas, y también queridos amigos: hacen ustedes una aproximación, que sin duda se hará célebre, a la sinrazón. Elevan a categoría de progreso la locura. Enaltecen, ensalzan, brincan, disfrutan y se calientan con la leña del obnubilado. Después, proponen como modelo de conducta la conducta del desvarío. Dicen, ‘esos locos, esos herejes sociales, hacen avanzar las sociedades humanas’ . Detecto (eso sí, con amor) que les gusta esa patología. Concluyo: me chiflan sus chifladuras, me fascinan sus fascinaciones, me enloquece su locura. Respondo: vuélvanse ustedes locos, pero a mí déjenme en paz. Firmo: Cide Hamete Benengueli (junior)»

Jaume Parras Anna Malonda Joan M. Baró Sergi Guzman

FCD

Susana del Cueto Santi Floristan M. Rosa Salinas Fatima Sancho Josep Gregori Cesca Luelmo Daniel Parra Fernando del Castillo Joan Martos Diego Gabaldón Ana B. Cintas MartaValenzuela Raquel Valero Roser Puigdellívol Elisabet Rodríguez Esther Orta Góngora Carla Zivillica Héctor J. Muelas M. del Rocío Jiménez Tania Martí M. Carmen Herrera Cristina Salas Cristina Jiménez Aitor Moreno La redacció d’aquesta revista agraeix les aportacions de tots els autors. També demanem disculpes per no publicar algunes aportacions; en tots els casos ha estat per manca d’espai. En el proper número esperem poder incloure-les.

JORNADA ESPORTIVA A CAN ROSÉS El divendres quatre de març, els alumnes de primer i segon d’ESO van desplaçar-se fins a la zona esportiva de Can Rosés per realitzar l’habitual jornada esportiva. Es tracta d’unes activitats dissenyades com a complement necessari de l’assignatura d’Educació Física. Els nois i noies, agrupats en equips mixtes, van poder practicar els seus esports preferits: futbol sala, basquetbol, voleibol, handbol... Alumnes participants en les

8 14 Entre Passadissos


TSUNAMI

25 DE NOVEMBRE

Caterine és una nena d’uns 12 o 13 anys. Té els cabells llargs i rossos, els ulls blaus. És alta, maca i simpàtica, llesta i juganera. Li agrada molt aprendre i saber coses. Sempre porta alguna cosa rara. Li falten dos setmanes per anar-se’n de vacances i una hora per a l’examen dels terratrèmols, tsunami... Aquell dia va sortir molt aviat de casa. Pel camí es va trobar la seva amiga Tarane. Mentre anaven cap al col·legi van parlar de l’examen: –Què, has estudiat? –va dir la Tarane –No em fa falta, perquè escolto a classe i no estudio a casa –va contestar-li –Doncs ja m’ho diràs, perquè a mi em toca després del pati –No se si me’n recordaré –Això és que no m’ho vols dir, empollona –Ara jo me’n vaig per altre camí, perquè m’he enfadat amb tu –Empollona –Tonta Van arribar a classe i estava la professora allà asseguda. La professora es diu Anastàsia. És rosa, baixa i molt esquifida. Sempre porta faldilla i camisa. Van començar l’examen. Cadascú estava en un lloc diferent del seu. Quan va acabar, la Caterine es va posar molt contenta perquè li van sortir totes les preguntes i ella pensava que trauria un deu. Al cap de dos dies la professora li va dir el resultat de l’examen i, com no, va treure un excel·lent. Quan va arribar a casa li va dir la nota al seu pare i, en veure que tenia un deu, li va dir que triés un lloc per anar de vacances. Va passar una estona i el pare li va dir: –Qué ja t’has pensat on vols anar de vacances? –Sí, m’agradaria anar a les platges d’Indonèsia. –Estic d’acord. A mi també m’agradaria anar. Molt bé, demà passat sortirem cap allà. Va arribar l’hora d’anar-se’n de vacances. La nena ja estava preparada amb tot l’equipatge. Els pares també. Se’n van anar. Quan van arribar la Caterine no tenia molts amics, però els que anaven de vacances allà s’anaven agrupant. Al dia següent van quedar tots per anar a la platja. Van improvisar un camp de voleibol amb una xarxa i unes canyes que estaven per allà escampades. Quan estaven jugant un noi va tirar la pilota prop de l’aigua. La va anar a buscar. En veure que les onades s’anaven cap endins, la Caterine va recordar les classes i es va posar a cridar dient que s’acostava un tsunami. Tots els seus amics es van anar amb ella cap al hotel on eren allotjats, a la planta més alta. Van passar quinze minuts i en aquell moment va passar el tsunami. Tota la gent que estava en la platja i no li va fer cas a la primera onada, es va morir. Gràcies a la Caterine es van salvar més de cent persones.

El passat 25 de novembre es va celebrar al món el dia per a l’eliminació de la violència contra les dones. Actualment tots sabem que la dona continua patint una situació de desigualtat. Aquest fet té tràgiques conseqüències per a les dones que la pateixen, segons dades estadístiques cada 15 segons una dona és maltractada al món . En tot el planeta , una de cada 3 dones pateix violència greu alguna vegada a la seva vida, i la violència dins de la família és la primera causa de mort per a moltes dones. Les agressions són un atemptat contra els drets humans, és un estancament per a la societat i per la democràcia . És molt trist que encara, en ple segle XXI , hi ha dones que lluiten per aconseguir aquest dret, i que moltes d’ elles moren quan ho intenten. Les discussions, els conflictes i la diversitat d’opinions és normal que es donin en la convivència dels éssers humans, però aquests tenim una eina fonamental, la paraula, a diferència de la resta dels animals. Per sort cada dia més s’estan creant programes, institucions... entre d’altres que contribueixen a millorar la situació d’aquelles dones que no poden aconseguir el dret a la llibertat. És important que la justícia i la policia actuïn amb rapidesa, i que les dones que viuen aquest infern no guardin silenci.

Cristina Salas Marchal 1r D, ESO

C O L · L A B O R A C I O N S

Cristina Jiménez Gómez 2n CFGS d’Educació Infantil

Jornades Esportives de Can Rosés

9 15

IES La Serreta Fotomuntatge JM Baró


CFGM D’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA: NOVA OFERTA FORMATIVA A L’IES EL PROPER CURS 2005/06 ELS NOSTRES ALUMNES QUE ENGUANY ACABEN 4T D’ESO PODRAN ACCEDIR A UN NOU CICLE FORMATIU El títol de Tècnic en Atenció Sociosanitària és relativament nou, ja que va ser creat pel MEC al maig del 2003. Fa dos cursos només, un centre tarragoní va començar a impartir-lo i el curs passat el van encetar altres set centres catalans més. El proper curs, el nostre centre tindrà la gran sort d’afegir-se a aquest reduït grup de centres que l’imparteixen i promocionar nous professionals amb un futur amb moltes expectatives. Però per què sorgeix aquesta nova figura professional al mercat? El perfil professional que es defineix, recull una àmplia parcel·la de demandes socials amb una perspectiva d’enorme repercussió futura, donada l’evolució que es percep a la nostra societat actual, clarament caracteritzada per: un increment de l’esperança de vida que farà augmentar el número de persones grans amb necessitats d’atenció; el major nombre de persones que han superat malalties i/o accidents, fins ara mortals, però que pateixen seqüeles que les converteixen temporal o definitivament en persones amb necessitats especials que deuen ser ateses; i l’evolució de les unitats familiars cap a estructures cada vegada més nuclears i menys autònomes per a respondre a la cura i atenció dels seus membres dependents. L’increment de la competència entre empreses de serveis, unit a la sensibilitat social i la millora de la qualitat de vida actual, incidirà en l’augment de la demanda de professionals suficientment qualificats per a atendre les necessitats actuals i futures. On treballarà el Tècnic en Atenció Sociosanitària? Podrà integrar-se en qualsevol estructura o organització empresarial o pública que tingui com a objecte l’atenció sociosanitària a persones amb necessitats especials de salut física, psíquica i social, fora de la xarxa d’atenció sanitària. Els centres o equipaments on treballar podrien ser: centres residencials de gent gran, discapacitats psíquics, físics o sensorials; altres models residencials (pisos tutelats de gent gran, de discapacitats...); centres de dia; centres d’oci i de temps lleure; centres d’inserció ocupacional de discapacitats; centres especials de treball; i serveis d’atenció domiciliària. Aquest tècnic s’integrarà en equips de treball interdisciplinars formats per metges, psicòlegs, Centre Sociosanitari Albada (Corporació Parc Taulí) infermers, fisioterapeutes, treballadors socials, integradors socials, Aquest podria ser un dels centres on els alumnes en Atenció Sociosanitària podrien fer les pràctiques auxiliars d’infermeria, cuidadors i netejadors. Com es veu, tot fa preveure un futur amb un gran ventall de sortides professionals per a aquest nou tècnic. Si t’agrada treballar amb persones des d’una vessant social i sanitària per a un enriquiment personal de l’individu dins de la nostra societat, ara ho tens més fàcil i més a prop teu. Daniel Parra Cap de departament de Serveis Socioculturals i a la Comunitat

L’IES I L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA ZONA NORD ES REUNEIXEN A principis d’any l’equip directiu es va reunir un parell de vegades amb els representants de l’associació de veïns de la Zona Nord per tractar aspectes d’interès comú, com poden ser els problemes de la urbanització dels entorns de l’IES o el trànsit de la rotonda. Les famílies dels alumnes de l’institut són majoritàriament del barri, per això, estem convençuts que cal una relació intensa entre ambdues entitats per poder respondre adequadament a les necessitats de les famílies; forma part del nostre Projecte Educatiu i pot ajudar a la formació dels nostres alumnes com a rubinencs preocupats per la seva ciutat. Aprofitant la darrera reunió, des de l’associació també ens han ofert la possibilitat que els nostres alumnes facin servir gratuïtament el seu telecentre d’accés públic a internet (obert de les 6 a les 8 de la tarda).


07_Revista_EntrePassadissos_WEB_IES_La_Serreta