Page 1

1 01 DAYS

I. . . AIXÍ ENS VAM ACOMIADAR EL CURS PASSAT!

I n s ti tu t E l T i l · l e r

D e se m b r e 2 0 1 1 - N ú m e r o 2

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

La r e v i s ta 1 0 1 d a y s p u b l i c a e l s e u p r i m e r n ú m e r o d e l c u r s 2 0 1 1 - 2 0 1 2 , a m b qu è c o m e n c e m e l d e s i tj a t p e r í o d e d e v a c a n c e s n a d a l e n qu e s . A c a r r e g a r l e s b a t e r i e s !

A qu e s t a n y h a c o m e n ç a t e l c u r s a m b m o l t s n o u s a l u m n e s a p r i m e r d ' E S O ( p e r ò ta m b é a l g u n s a l a r e s t a d e n i v e l l s ) a l s qu a l s u s h i d o n e m l a m é s e f u s i v a b e n v i n gu d a a l ' I n s t i t u t E l T i l · l e r . qu e a p a r t i r d ' a r a s e r à c a s a v o s t r a ! T a m p o c no v o le m o b li d a r d e d o na r la b e n v i n g u d a a t o t e l n o u p r o f e s s o r a t qu e s ' i n c o r p o r a a m b n o s a l tr e s .

Nú m e ro 2

P o d r e u v e u r e l e s a c t i v i t a t s qu e h e m a n a t f e n t a l l l a r g d ' a qu e s t t r i m e s t r e i d ' a l t r e s a s p e c t e s ta m b é m o l t i n te r e s s a n ts . U s e n c o r a t ge m a p a r t i c i p a r e n l a r e d a c c i ó d e l a n o s tr a , l a v o s tr a , r e v i s ta . S i e n c a r a n o h o h e u fe t m a i , a n i m e u - v o s p e r a l a p r o p e r a , p e r qu è 1 0 1 d a y s s e r à a l l ò qu e , e s p e c i a l m e n t , v o s a l t r e s v u l g u e u qu e s i g u i .

E l e n a B a l a gu e r

P r o f e s s o r a d e L l e n gu a c a t a l a n a i L i t e r a t u r a

S U M AR I

1 . S e tm a n a S o l i d a r i a 2 . V i a t ge a L o n d r e s 3 . F e s ta d e N a d a l 4 . F e s ta d ' a n i v e r s a r i s 5 . E n tr e v i s ta a N e l M a r tí n 6 . R a c ó Li te r a r i 7 . R a c ó G a s tr o n ò m i c 8 . R a c ó d e l e s C u r i o s i ta ts 9 . R a c ó C i n e m a t o gr à f i c 1 0 . Xe r r a d e s 1 1 . Q ü e s ti o n a r i s 1 2 . P a s s a te m p s I N S . E l T i l· le r

2 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

La s e tm a n a s o l i d à r i a

U n a ny m é s he m c e le b r a t la s e tm a n a s o l i d à r i a , s e m p r e a m b e l p r o p ò s i t d e p o d e r a p o r t a r u n gr a m é s d e s o r r a a l e s O N G : D u gú , S a v e t h e c h i l d r e n , E l Xi p r e r . D e s d e l s d i f e r e n t s c u r s o s s ' h a n r e a l i tza t d i v e r s e s a c ti v i ta ts i u n a qu e t e n í e m e n c o m ú qu e h a e s t a t l ' E s m o r z a r s o l i d a r i o n h e m p o gu t p a r ti c i p a r to te s l e s c l a s s e s a p o r ta n t u n p a s t í s qu e e s p o s a v a a l a v e n d a .

ta m b é v a n r e a l i tza r l a c u r s a s o l i d à r i a . V a h a v e r u n a g r a n m a j o r i a d ' a l u m n e s qu e v a n a p o r t a r l a qu a n t i t a t d e d i n e r s qu e b o na m e nt p od ia c a d a sc ú per l' a s s o c i a c i ó Save de C hi ld r e n.

É s d ' a gr a i r l a p a r t i c i p a c i ó i l ' i n te r é s m o s tr a t p e l s a l u m n e s i to ta l a c o m u n i t a t e d u c a t i v a p e r t a l d ' a c o n s e gu i r e l v o l u n t a t d e c o n c i e n c i a c i ó d ' a qu e s t p r o b l e m a g l o b a l qu e a f e c t a u n g r a n p e r c e n t a t ge d e l a p o b l a c i ó m u n d i a l .

E ls d i ne r s r e c a p ta ts van d e s t i n a t s a u n a d e l e s o r ga n i t z a c i o n s a b a n s e s m e n ta d e s . E l s a l u m n e s d e 1 r ,

I N S . E l T i l· le r

3

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

E l ta l l e r d e l e s m à s c a r e s a fr i c a n e s

I N S . E l T i l· le r

4

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

V i a t ge a L o n d r e s

E ls a lu m ne s d e 4 t v a n p r e p a r a r u n e s m o r z a r p e r r e c a p t a r u n s qu a n t s e u r o s p e r a l s e u v i a t ge d ' a c o m i a d a m e n t d e l ' E S O a Lo n d r e s . E l s d i n e r s o b t i n gu t s a n i r a n a p a r a r a l f o n s c o m ú d e to ts e l l s . E l s a l u m n e s v a n p o r ta r p a s ti s s o s i e l s v e n i e n a 1 e u r o l a p o r c i ó .

I N S . E l T i l· le r

5

T a m b é v a n d u r b e gu d e s . E n t r e t o t s e l s a l u m n e s i p r o fe s s o r s v a n a c a b a r a m b l e s e xi s tè n c i e s . E n to ta l v a n r e c o l l i r u n s 2 4 5 e u r o s . N o e s t à ge n s m a l a m e n t n o i s ! E s p e r e m qu e h o t o r n e m a r e p e t i r a v i a t !

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

La fe s ta d e N a d a l

L ' a l u m n a t d e l T i l · l e r c a n t a i r e c i t a p o e m e s i c a n ç o n s n a d a l e n qu e s e l d i a 2 1 d e d e s e m b r e p e r a c o m i a d a r - no s d e l' a ny .

D e s d e l a R e v i s t a 1 0 1 d a y s u s d e s i t g e m B o n e s f e s t e s N a d a l e n qu e s !

I N S . E l T i l· le r

P r i m e r C i c le 6

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

I N S . E l T i l¡ le r

NĂş m e ro 2

S e go n C i c l e 7

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

La fe s ta d ' a n i v e r s a r i s

E l d i a 2 1 d e d e s e m b r e a l m a tí e s v a n c e l e b r a r l a fe s ta d ' a n i v e r s a r i d e l p r i m e r t r i m e s t r e . E l s n o i s i n o i e s qu e f e i e n a n y s s ' e n c a r r e ga v e n d e

I N S . E l T i l· le r

8

p r e p a r a r u n p i c a - p i c a p e r a l a r e s ta d e c o m p a ny s. F e l i c i ta ts !

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

E n tr e v i s ta a l N e l M a r tí n

B o n d i a ! T e n i m e l p l a e r d e p r e s e n ta r - v o s a l N e l M a r tí n , u n fa m ó s p a ti n a d o r d e l a c o m a r c a d e l V a l l è s Or i e n ta l , a m b u n e s ti l s u a u i n e t , s e go n s d i u e n e l s e n t e s o s e n a qu e s t e s p o r t . T é u n i m p r e s s i o n a n t c u r r í c u l u m d e v i c t ò r i e s qu e t o t s e g u i t e n s e x p l i c a r à p e r s o n a l m e n t . P e r a t o t s a qu e l l s qu e u s i n t e r e s s i v e u r e l ' e n t r e v i s t a e n d i r e c t e a qu í t e n i u l ' e n l l a ç . N o u s l a p e r d e u , é s m o l t i n te r e s s a n t! !

http://www.youtube.com/watch?v=veIW27CG91 w E N T R E V I S T AD OR S :

I N S . E l T i l· le r

9

Nú ria Rod ore d a 1 r B D a v i d S á nc he z 4 t A

L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

R a c ó l i te r a r i

Nú m e ro 2

E l c a s m i s te r i ó s d e l a La u r a

Era setembre i les classes ja havien començat. Quin rotllo! La Laura, com cada dia, sortia a córrer. El seu lloc preferit era el bosc que hi havia a prop de casa seva. Aquesta era una noia que li agrada moltíssim el misteri. Sempre que podia anava cap a la biblioteca per buscar informacions de fets paranormals. Hi tenia molta passió per aquesta ciència. De petita la Laura havia viscut experiències del tot inexplicables. Fins i tot a hores d'ara somiava amb un noi i una noia que vestien de forma estranya i tot el que ells feien la Laura ho havia vist a l'escola. Aquell matí, després de barallar-se amb el seu germà petit Pol, que sempre estava fent-li la guitza, la Laura va sortir a córrer una mica, però no se sap com va ensopegar i va caure al terra. Quan es va aixecar va anar a mirar que era allò. Era un llibre molt vell amb les tapes de pell. El va agafar i se'l va emportar. En arribar a casa el va netejar amb un drap i el va guardar a la seva tauleta de nit. No va tindre temps de mirar-se'l perquè havia d'anar a l'institut i ja era molt tard. Encara havia de passar per la dutxa i buscar el modelet adient. Segur que el professor li posava un retard. Mentre la classe de llengua catalana seguia el seu curs, és a dir, tothom corregia els deures, la Laura estava al seu món. No hi havia manera de concentrar-se. Només podia pensar en aquell llibre estrany que havia trobat. Després de pensar molt i molt, va decidir que no diria res. Seria el seu secret. Mentre la Laura continuava al seu món de somnis, el professor començava a cridar-li l'atenció. No podia ser, l'havien castigada sense esbarjo per no seguir les explicacions. Quina injustícia! A la tarda, a casa, després de fer els deures, es va estirar al llit. Tenia la temptació de xatejar una estona pel messenger, per poder criticar el profe de català que l'havia castigada injustament, però va recordar que a la tauleta de nit havia guardat un gran misteri. Així que sense dubtar-ho un segon més, va descartar internet i es va centrar la idea de xafardejar aquell llibre misteriós. Quan el va obrir, a la primera pàgina hi havia un escrit, que costava molt d'entendre, era una lletra il·legible. Després d'observar-la atentament va desxifrar que era una dedicatòria. Havia estat escrita el 16 de juliol de 1812. Anava adreçada a una noia que es deia Regina. Tot aquell llibre estava escrit en primera persona. Llavors va ser quan es va adonar que era un diari, però de qui? Abans de començar a llegir, la Laura, va pensar en buscar dades relacionades amb el nom i la data. Quan va encendre l'ordinador es va posar a internet, però li va donar error. Ho va intentar unes quantes vegades més i en veure que no la deixava entrar, li va dir al seu pare,que aquell dia havia demanat festa al treball per descansar. El seu pare es va dirigir cap a on estava el la connexió Wi-Fi i va veure que el cable estava tallat. Encara era d'hora i el seu pare li va dir que si volia s'anés a la biblioteca i ell trucaria a un tècnic per que arreglés el Wi-Fi. La Laura va agafar les seves coses(el diari, un bolígraf i una llibreta per poder apuntar-se totes les coses) i es va dirigir cap a la biblioteca del seu poble.

I N S . E l T i l· le r

1 0 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

En arribar-hi va seure davant d'un ordinador i va començar a buscar informació. Primer va buscar informació a partir de la data i després amb el nom, però no va trobar res. Quan ja s'anava va veure un llibre vell amb les tapes de pell semblant al que ella tenia. El va agafar de la prestatgeria, se'l va portar a l'home que era allà vigilant la biblioteca i li van ensenyar perquè el marques com que estava en préstec. Quan va entrar a casa va veure al seu pare com li pagava al tècnic per instal·lar el cable nou del Wi-Fi. Al pujar a l' habitació va encendre l'ordinador per provar el Wi-Fi que a la primera va funcionar i li va comunicar al seu pare. Va tancar l'ordinador perquè ja tenia el llibre amb informació útil. Va agafar el diari que s'havia trobat al bosc i el llibre de la biblioteca i els va posar sobre la taula per buscar relació entre ells. El diari, que es va trobar al bosc, tenia una dedicatòria dirigida a una noia que es deia Regina i estava escrita el 16 de juliol de 1812. El llibre de la biblioteca quant el va obrir tenia una lletra semblant (a la del diari), estava escrit en primera persona i era del 25 de novembre de 1812. Va ser llavors quan la Laura es va adornar que eren dos nois que es coneixien i estaven enamorats l'un de l'altre. Quan ja portava un tros més llegint va descobrir que es veien d'amagat perquè els pares de la Regina no acceptaven que es casés amb noi noble sense gaire riquesa, ja que la seva família tenia un gran palau i molta riquesa per gaudir i perquè no els faltes de res. A partir d'aquí la Laura va trobar tan interessants els diaris dels dos enamorats no feia els deures, no estudiava, quan la professora li preguntava que perquè no els feia, ella passava de tot i així van començar també els problemes amb els pares a causa de les notes que els/les professors/es li posaven a l'agenda. Els diaris relataven com s'havien conegut. Va ser una tarda de primavera quan el sol es posava i la Regina estava al balcó del seu palau. En Roc quan la va veure la va trobar molt maca, va ser amor a primera vista. Des d'aquell instant va saber que seria la seva estimada per sempre més. Però ell no sabia con fer-li saber que era l'amor de la seva vida. La Regina era morena, tenia els ulls verds i era bastant alta. En Roc era ros, tenia els ulls blaus i vestia d'una manera diferent. La seva pobresa quedava reflectida amb la seva roba. No portava res que no fos de segona mà. Quan el Roc anava de camí cap a casa va escoltar a uns nois que parlaven d'un ball que tindria lloc al bell mig de la primavera, és a dir , al mes de maig al palau dels reis. El palau on vivia la Regina, la filla dels reis i, per tant, la princesa. Des de feia molts anys, tothom sabia que era el dia més important per a la princesa ja que era el moment en què es comprometia en matrimoni. La princesa havia d'escollir un home que fos l'amor de la seva vida i que desitgés estar amb ella per sempre més. I el gran repte era que també havia de conquerir el seu pare. Sense el consentiment del pare seria impossible que la relació anés endavant. El Roc pensava que ho podria aconseguir. Era una bona oportunitat per conèixer les habilitats i virtuts de la seva estimada. I, sobretot, li calia esbrinar quines eren les debilitats del pare de la seva estimada. No només havia d'enamorar a la noia sinó que també havia de conquerir el pare. A l' arribar a casa ho va comentar als seus pares. Ells li van dir que poder conqueria a la princesa, però al rei costaria una mica ja que no tenien massa diners. El Roc es va desanimar perquè no podria anar al ball de primavera i conèixer a la Regina. Desanimat es va arrossegar fins a la seva habitació i es va estirar al llit amb la mirada perduda. Poc després es va adonar d'una cosa que mai havia vist...

C ON T I N U AR À. . .

I N S . E l T i l· le r

B E G OÑ A M U Ñ OZ 1 r C

1 1 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

R a c ó G a s tr o n ò m i c

U s a gr a d e n e l s d o l ç o s ? U s a gr a d a c u i n a r ? D o n c s p r e p a r e u t o t s e l s e s t r i s qu e u s a n i r e m d i e n t i e l s i n g r e d i e n t s , p e r qu è a qu e s t a é s l a v o s t r a s e c c i ó .

D o n u ts d e xo c o l a ta

I N G R E D I E N T S P E R A 1 2 U N I T AT S

3 0 0 gr a m s d e f a r i n a 2 0 0 gr a m s d e f a r i n a n o r m a l 1 0 0 gr a m s d e s u c r e 1 c u lle r a d a d e s a l 5 0 gr a m s d e l l e t e n p o l s 1 0 gr a m s d e l l e v a t s e c d e f o r n e r 2 5 0 m l d ' a i gu a 1 ou 5 0 m l d ' o li d ' o li v a e s s è nc i a d e v a i ni lla . Xo c o l a t a p e r a c o b e r t u r a lle t e v a p o r a d a v i r u te s d e xo c o l a ta a c o l o r i d e s Ol i d e s a b o r s u a u

1.En un bol gran barregem les dues farines, el sucre, la sal, la llet en pols i el llevat, remenem i barregem. 2.Afegim l'aigua, l'ou batut i l'essència de vainilla. Barregem i pastem fins que comenci a compactar. Afegim llavors l'oli d'oliva i seguim amassant.

3.La massa ens ha de quedar amb la consistència molt semblant a la del pa, amb una aparença homogènia i elàstica. Fem una bola amb la massa i deixem reposar en un lloc càlid durant 1 hora. Passat aquest temps la massa ha d'haver doblat pràcticament el seu volum. 4.Després del temps de repòs, amassem suaument una mica, posem una mica de farina sobre el marbre i estirem la massa, ajudant-nos amb un rodet, fins que tinguem una massa d' 1,5 centímetres de gruix. 5.Amb l'ajuda d'un curta pastes per donuts o amb altres 2 tipus de motlles rodons un més gran i un altre més petit, anem tallant els donuts. Els anem col · locant en alguna superfície coberta amb paper de

I N S . E l T i l· le r

L' Ar i a d n a N a v a r r e te ( 1 r C ) i l a La u r a R u b i o ( 1 r D ) u s p r o p o s e n u n e s qu a n t e s r e c e p t e s p e r t a l qu e u s a ni m e u a c u i na r . Q u i sa p si e n u n p r o p e r e s m o r za r s o l i d a r i o d ' a n i v e r s a r i s e n s s o r p r e n e u .

forn, per evitar que s'enganxin.

6.Deixem que reposin sobre la superfície durant 1 hora aproximadament.

7.En una paella o olla posem abundant oli i escalfem. Anem fregint per tandes, ja que hem de tenir en compte que creixen molt. Tindrem també compte amb la temperatura de l'oli, ja que si la massa es torra massa ràpid i no s'infla quedaran malament. I si els fregim a ambient fred la massa absorbeix massa oli. És aconsellable fer proves amb boletes de massa.

8.Deixem que s'escorrin sobre paper absorbent per assecar l'excés d'oli i que es refredin.

8.Per fer la cobertura, fonem la xocolata i ho barregem amb una mica de llet evaporada, quan aquest estigui líquid i brillant tirem raig sobre els donuts, decorem amb les virutes de xocolata acolorides.

1 2 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

M a gd a l e n e s

Nú m e ro 2

I n gr e d i e n t s p e r a 1 6 p e r s o n e s

Massa de les magdalenes:

- 1 1 5 g d e m a n t e ga ( s i é s s e n s e s a l m i l l o r ) - 1 1 5 g . d e s u c r e ( d e l s qu a l s 5 0 g . s ó n d e s u c r e d e v a i n i l l a i 2 c u l l e r a d e s d e l l e v a t) -2 ous - 1 1 5 gr a m s d e f a r i n a d e b l a t

Cobertura

- 2 0 0 g d e s u c r e gl a ç t a m i t z a t ( s e n s e gr u m s - 2 c u l l e r a d e s d ' a i gu a t í b i a - C o l o r a n t a l i m e n ta r i

P r e p a r a c i ó d e l e s m a gd a l e n e s :

1. Preescalfament del forn a 180º. 2. Posar en una safata els 16 motlles de paper o silicona (preferentment). 3. En un bol posar la mantega i el sucre; ho barregem bé. 4. Afegeix la farina i remena fins a quedar sense grums. 5. Omple els motlles amb la barreja i forneja entre 15-20 minuts. Després ho retirem del forn i ho deixem reposar.

I N S . E l T i l· le r

C o b e r tu r a :

Afegeix aigua i sucre glacé en un bol fins a obtenir una pasta tova. Si vols afegeix el colorant i barreja-ho tot bé. Agafa una cullera i expandeix-ho per sobre de les magdalenes.

1 3 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

P a n e ts d e c r e m a

I n gr e d i e n t s p e r a 1 2 p e r s o n e s 2 5 0 g d e fa r i n a 1 c u lle r a d a d e lle v a t e n p o ls 1 c u l l e r a d a d e l l e v a t d e fo r n e r d e s h i d r a ta t 1 m i c a d e sa l 3 c u lle r a d e s d e s u c r e 7 5 g d e m a n t e ga 1 4 0 m l d e c r e m a a gr a 1 c u l l e r a d a d e v i n a gr e 1 o u b a tu t

P re p a ra c ió

20 minuts més el temps de cocció.

4. Talla pastes circulars amb un got, han de quedar formes arrodonides de la massa 1.Barreja la farina més els dos llevats, la sal i i, finalment, pinteu amb l'ou batut. el sucre. Afegiu la mantega i barregeu bé tots els ingredients amb una forquilla. Afegiu la crema agra i el vinagre i prepareu 5.Fornegeu els panets uns 15 minuts. una massa homogènia. Serviu-los mentre encara estiguin calents acompanyats de mantega salada o melmelada. 2.Esteneu la massa sobre una superfície de treball enfarinada fins que tingui aproximadament 2 cm de gruix.

Ar i a d n a N a v a r r e te

3. Escalfeu el forn a 210 ° C (a 190 ° C si La u r a R u b i o és d'aire).

I N S . E l T i l· le r

1 4 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

R a c ó d e l e s C u r i o s i ta ts

C o s e s qu e e l s n o i s n o e n t e n e n d e l e s n o i e s i c o s e s qu e l e s n o i e s n o e n t e n e n d e l s n o i s .

No us heu preguntat mai el per què d'una cosa que li encanta a una persona del sexe oposat? Jo sí que m'ho he preguntat, per això he fet aquesta enquesta a vuit noies i vuit nois de 1r ESO. Aquí us presento els percentatges obtinguts i les respostes més comunes que he extret. Què no entenen els nois de les noies: Per què sempre han d'anar arreglades? 80% Per què els agrada anar de shopping? 50% Per què creuen que s'han de declarar els nois? 50% Per què sempre van al lavabo juntes? 50% Per què són tan pesades? 40% Per què sempre estan canviant d'idea? 40% Per què tenen tanta vergonya? 30% Què no entenen les noies dels nois: Per què es fixen amb les tetes i el cul? 70% Per què són tant pesats? 50% Per què dediquen tantes hores a fer skate/scooter/bmx? 40% Per què es tornen ximplets amb l'edat? 40% Per què la majoria estan bojos pel futbol? 30% Per què els agrada portar les sabates amples? 30%

R e s p o s t e s o b t i n gu d e s i f e t e s a 8 n o i e s i 8 n o i s d e 1 r E S O: P e r qu è l e s n o i e s . . .

...sempre han d'anar arreglades? Per lligar amb els nois.

...els agrada anar de shopping? Per tenir roba nova i estar guapes, i a més, és un moment de plaer. ...creuen que s'han de declarar els nois? Perquè és més romàntic.

I N S . E l T i l· le r

...sempre van al lavabo juntes? Per no anar soles i no avorrir-se

...són tant pesades? Només som pesades amb els nois que ens agraden.

...sempre estan canviant d'idea? Perquè no ens agrada sempre fer o pensar el mateix.

...tenen tanta vergonya? Som vergonyoses amb les coses que ens interessen, normalment quan ens agrada un noi. P e r qu è e l s n o i s . . .

...es fixen amb les tetes i el cul? Perquè ens agrada i ens ho han ensenyat els pares. ...són tant pesats? No som pesats, som tossuts i exigents.

...dediquen tantes hores a fer skate/scooter/bmx? Perquè és el nostre hobbie i ens agrada.

...es tornen ximplets amb l'edat? No ens tornem ximplets, entrem abans a “l'edat del pavo” que les noies. ...la majoria estan bojos pel futbol? Perquè és un dels nostres esports preferits, és apassionant i divertit. ...els agrada portar les sabates amples? Perquè ens agraden i ens van bé per patinar.

E r ne st C o r b e r a 1 r B

1 5 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

M a s c o te s d e m o d a

Encara no sabeu quines mascotes estan més de moda, no us preocupeu, nosaltres us informem.

A n i m a l s d i f e r e n t s qu e t a m b é f a n l a f u n c i ó d ' a n i m a l s d e c o m p a n y i a :

En primer lloc, un animal molt especial i bastant famós, el porc vietnamita En segon lloc, estan les fures.

En tercer lloc, les taràntules i les serps.

Els més comuns de tots són, en primer lloc, els xiuauas. Són els animals que acostumen a portar les famoses, com per exemple la Paris Jilton. Aquests gossos segur que mai passaran fred perquè la gent sol posar-los roba. Imagineu el gosset de la Paris XD!

En segon lloc, està el bull terrier. És un gos fort, musculós i amb el pèl curt. La seva cara és ovalada i molta gent pensa que té “cara de porc”. Són aminals que des de sempre s'han ensinistrat per dur a terme lluites de gossos.

En tercer lloc, els gats perses i els gats siamesos. El gat siamès és un gat bastant independent. Els perses, en canvi són molt tranquils i els agrada molt dormir i menjar. I ara ja teniu més informació sobre les mascotes de moda.

I N S . E l T i l· le r

F i o n a A r r i z a b a l a ga 2 n D P a u la T o m à s 2 n D

1 6 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

Q u è f a r i e s s i s a b e s s i s qu e p o t s e r e t m o r s e n d u e s s e t m a n e s ? Què faries? Quedar-te a casa com una ànima en pena, plorant i sense aprofitar el temps que et queda. Amagar-te sota els llençols del llit per ignorar el teu problema. O potser sortiries a dir-li a la teva sogra que no la suportes? Agafar la borratxera més important de la teva vida? Anar a sopar a tots els restaurants de la teva ciutat? Anar a un balneari? Passejar descalç per la platja amb la sorra humida? Veure tantes postes de sol com poguessis? No quedar en deute amb ningú. Acomiadar-te dels teus amics. Dir-li al teu germà que te l'estimes però mai li ho has pogut demostrar?Agrair als teus pares el que han fet per tu? Navegar pel mar un dia de pluja? Marxar tant lluny com poguessis per no patir el

que patiràs? Tornar a tenir vint anys i fer les bogeries que feies? Anar a menjar a un restaurant xinès o japonès o potser a un americà i agafar el mal de panxa que mai has tingut? Fer totes les coses que encara no has pogut fer? Aprofitar tot el temps que et queda per estar amb els teus? Anar a veure un partit del Barça encara que no suportes el futbol? No dormir per què surts de festa fins que surt el sol? Córrer una marató sencera? Si et passa això aprofita tot el temps que et queda i no et deprimeixis perquè potser no t'acabaràs morint.

An í B o s c h 1 r A

E l fu tu r d e l c a ta l à Avui en dia el català està en perill d'extinció. Una de les millors solucions per prevenir aquesta situació és ensenyar-lo a les escoles, instituts, guarderies, universitats,... I no reduir-lo de les poques classes parlades que hi ha en alguns centres de Catalunya a causa immigració. A la franja de Ponent hi ha la possibilitat d'estudiar el català si com a mínim s'hi matriculen el 80% dels estudiants. A les Illes Balears només es pot estudiar el català

I N S . E l T i l· le r

si hi ha més del 50%. I la situació més greu és al País Valencià on el govern no dona prou diners per estudiar el català.

Aquí, a Catalunya es fan totes les classes en català, però el govern les vol reduir en el 50% per així, poder fer el 50% restant en llengua castellana. Cal que ens mobilitzem i lluitem per defensar la nostra llengua.

An í B o s c h 1 r A

1 7 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

L' e xp l o ta c i ó i n fa n ti l

L'explotació infantil es refereix al treball dels nens de qualsevol edat i en qualsevol treball per mantenir a la família. L'explotació infantil és un fet que passa sobretot en els països poc desenvolupats i també en els països industrialitzats. El dia internacional contra l'explotació infantil se celebra el 16 d'abril. N e n a d e 6 a n y s tr e b a l l a n t p e r m a n te n i r a l a s e v a fa m í l i a

C AU S E S

Hi ha moltes raons i aquestes són les més importants:

-Molta pobresa a la seva família i falta de les condicions necessàries (menjar) i fan que els nens treballin per mantenir a la família. Aquesta situació només es pot resoldre amb voluntat estatal per desenvolupar la nació. -Xarxes de crim organitzat hi ha en tot el planeta i utilitzen als nens per als seus beneficis econòmics. -Conflictes armats en públic i els nens són víctimes de tot tipus d'abús. -Alguns nens i adolescents treballen per acompanyar als seus amics i per cobrir les seves necessitats. -Per irresponsabilitat dels pares (molt freqüent en els pares adolescents). -Quan els seus pares es moren i no poden mantenir-se. Exemple surrealista de l'explotació infantil.

XI F R E S

Els informes de la UNICEF diuen que al voltant de 346 milions de nens i nenes de tot el planeta són víctimes de l'explotació infantil, almenys 171 milions ho fan en situacions Els informes de la UNICEF diuen que al voltant de 346 milions de nens i nenes són subjecte d'explotació infantil al planeta i almenys tres quartes parts (171 milions) ho fan en condicions o situacions de perill. No

I N S . E l T i l· le r

obstant això, segons l'informe "Protecció infantil contra l'abús i la violència: Explotació infantil" d'Unicef, el 70% dels nens i nenes treballadors del món ho fan en el sector de l'agricultura. Per altra part més de 50 països recluten a menors de 18 anys i els armen per a la guerra (2006).

1 8 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

T R E B ALLS P E R I LLOS OS

Treballs perillosos: es refereixen a activitats que posen en perill la seva vida o la seva salut (mental o física dels nens). Apart de ser perillós el treball també es té que valorar l'horari i l'entorn. Alguns dels treballs més perillosos: -Explotació minera.

-Treball en que es manipulen productes química, com els pesticides. -Manipulació de màquines pesades i perilloses, com materials punxants o elèctrics. -Construcció d'edificis. -Manipulació d'armes.

Color gris nens treballadors, vermell nens amb treballs perillosos

E R R AD I C AC I Ó

A Amèrica Llatina s'estima que hi ha prop de 70% de nens i nenes treballadors en el sector rural. Hi ha molts nens , nenes i adolescents que treballen en situació de risc i en molts casos d'extrema explotació. El treball en el sector de l'agricultura pot implicar explotació infantil i riscos físics, a causa de la manipulació d'herbicides i pesticides, l'ús de maquinària pesada o instruments punxants o tallants, per el clima i

l'horari. També s'enfronten a violència en llocs de treball per part de adults amb conseqüències psicològiques com l'abús i l'estrès, l'estres és degut a la pressió de complir amb determinades quotes de producció. Tot això porta a que molts nens abandonin l'escola, o hagin de combinar l'estudi amb llargs horaris, això afecta al seu rendiment a l'escola i la seva formació.

N e n e x p l o t a t a m b u n t r e b a l l a gr í c o l a a l s 4 a n y s

La u r a R u b i o 1 r D

I N S . E l T i l· le r

1 9 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

LA P OB R E S A

Nú m e ro 2

L' e s c l a v i tu d

La pobresa prové dels països tercer món. La majoria d'Àfrica, Àsia i Amèrica Sud. D'altres socialment rics on emmascarat tot per no danyar l'estètica

L' E S C LAV I T U D I N F AN T I L

del del és del

Saps qui fa la teva roba? Nens de la teva edat o més petits, d'entre 5 i 14 anys. Molts treballen il·legalment o són treballs emmascarats per a zones més socialment avançades com el Regne Unit, Dinamarca, Holanda o França. I d'altres més pobres com l' Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia, Xina, Indonèsia i Tailàndia.

I N S . E l T i l· le r

país. Peró sovint veiem gent al carrer demanant diners per menjar o fent cua a Càritas, Creu Roja,... Són ONG que estan fetes per col·laborar amb la gent.

Els nens són la mà d'obra més barata, treballen moltes hores i per pocs diners, menjar o poc més. Es fabricada roba, pesticides, calçat o joguines, com Baigon, Christian Dior, Nike, Reebook, Adidas, Mattel, Lego o Chicco. A Haití, els treballadors cusen per Walt Disney per vint penics l'hora que són 5,20 euros.

Ar i a d n a N a v a r r e te 1 r D

2 0 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

R a c ó c i n e m a t o gr à f i c

LO C ON T R AR I O AL AM OR És una comèdia romàntica que parla de l'amor. La Mercè és una noia complicada que li dóna moltes voltes a les coses. Fa un any que està soltera i no vol tenir parella de moment. Un dia va amb la seva germana a veure una vident i li diu que l'amor de la seva vida està a punt d'aparèixer. Desprès de la visita a la vident la seva germana i ella es queden tancades a un ascensor. Allà és on coneix al Raül un bomber que les ajuda a sortir. La Mercè i el Raül s'enamoren i els dos s'estimen tant que no volen que s'acabi la relació. Dirigida per: Vicente Villanueva. Protagonistes: Ariadna Ugarte i Hugo Sílva.

ELS BARRUFETS La pel·lícula va dels pituffos! Un bon dia es queden sense menjar i decideixen d'anar a buscar fruits o altres coses per menjar. En el bosc es troben una cruïlla i no saben quin camí escollir, quan es decideixen a triar un dels camins, trien el camí equivocat. Durant tot el camí els va estar perseguint un dolent,llavors saltaren una cascada i veieren que es trobaven a Nova York. Protagonistes: els pituffos LA P I E L Q U E H AB I T Ó Es una pel·lícula que la fer un productor espanyol. Tracta sobre la dona d'un cirurgià que mor cremada, el cirurgià s'apassiona i vol formar una pell artificial que no es cremi mai. Dirigida per: Pedro Almodóvar Protagonista: Antonio Banderas.

C a r l a M o r e n te 1 r A An n a B a l l ú s 1 r B

I N S . E l T i l· le r

2 1 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Xe r r a d e s

Nú m e ro 2

La M a r a tó d e T V 3

Una infermera de l'Hospital Clínic de Barcelona va vindre a les classes de primer d'ESO per explicar-nos en què consistia la Marató de TV3 d’aquest any. Ens va passar unes diapositives on quedava molt clar om es feia un trasplantament d'òrgans. Va ser sorprenent saber que quan una persona mor, amb els seus òrgans es poden salvar altres vides. I que també es poden trasplantar òrgans de persones vives, sempre i quan tinguin els òrgans en bones condicions i puguin tenir una bona qualitat de vida. Hi ha vegades que quan es trasplanta un òrgan el cos el pot rebutjar, per això és necessari prendre’s unes pastilles especials. Amb aquest

I N S . E l T i l· le r

acte millorem les possibilitats d’acceptació. Vam veure un vídeo d'una nena d'uns 17 anys que tenia el fetge molt malament i anava a l'escola amb tubs per a l’oxigen i tothom la tractava com una nena rara, excepte la seva millor amiga. Després d'una estona surt ja una miqueta més gran i quan està a casa la truquen de l'hospital per comunicar-li que ja tenen un fetge per ella. Es va posar molt nerviosa per si no sortia bé el trasplantament. Per sort tot va sortir molt bé i, a l'escola la van felicitar tots pel seu esforç. Finalment, surt una noia molt desanimada que li faltava un ronyó i no arribava de cap de les maneres, en acabar el dia aquesta noia va morir.

C a r l e s M a r tí n e z 1 r B

2 2 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

I n t e r n e t S e gu r a

mosso

El dimarts 8 de novembre va venir un d'esquadra que es deia Marc.

Ens va posar un powerpoint on explicava els perills d'interrnet: virus, webcam..... En l'apartat de webcam ens va explicar que hi ha gent que ens pot estar mirant i observant a través de la nostra webcam sense que s'engegu capi llum, per aixè es recomenable posar una tireta o un paper davant la càmera i treure-la quan nosaltres volguem utilitzar-la. També, alhora de descarregar-nos vídeos, fotos, música o pel·lícules hem de tenir precaució perquè ens podem descarregar sense voler coses que no tenen res a veure amb

I N S . E l T i l· le r

el que volíem. Com per exemple, pel·lícules pornogràfiques o de mal gust. També hi ha vídeojocs que enganxen, fins a un punt que ni menges, ni dorms, ni res de res i, això, és clar no és sa. I els nostres pares s'acaben preocupant.

A part d'enganxar-nos també podem començar a tenir problemes de miopia. En van explicar els perills dels xats i del FACEBOOK. Mai hem de parlar amb persones que no coneixem perquè no sabem si és gent amb bona o dolenta intenció. Si algun dia quedem amb alguna persona desconeguda hem d'avisar als nostres pares o algun amic o germà que ens acompanyi per vigilar que no passa res.

2 3 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

T e s ts i n te r e s s a n ts

P o s a ' t a p r o v a a m b a qu e s t s c u r i o s o s qü e s t i o n a r i s ! L A S E XU A L I T A T Perquè creiem què és important parlar de la sexualitat? Perquè els adolescents tenim moltes curiositats, a vegades veiem coses a la tele que no tenim clares i ens fem una pregunta:són correctes o no? Qüestionari

1.Quina creus què és l'edat ideal per mantenir relacions sexuals? a)13-15 b)15-17 c)Majors de 18 2,La primera vegada que mentens relacions sexuals és important fer servir protecció? a)No b)No ho se/més igual c)Si

3.Per què creieu que la canalla d'ara manté les relacions més d'hora? a)Perquè es creuen més guais b)Perquè lliguen més. c)No ho ser 4.Creus que la pastilla de dia després substitueix el preservatiu? a)Si b)No ho se c)No

Si has contestat més la lletra A: Hauries de tenir més cuidado i tenir més les idees clares.

Si has contestat més la lletra B: No tens suficient cuidado i no et deixis enganyar que podries tenir seriós problemes.

Si has contestat més la lletra C: Perfecte tens les idees clares , ets reposable i protectora, segueix així!

E n tr a e n e l n o u c a n a l d e l y o u tu b e d e l ' I N S E l T i l · l e r . L' a d r e ç a é s w w w . y o u tu b e . c o m / e l ti l l e r 1 P o d r à s g a u d i r d e t o t e s l e s n o v e t a t s i a c t i v i t a t s qu e a n e m fe n t a l l l a r g d e l c u r s !

I N S . E l T i l· le r

2 4 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

Nú m e ro 2

Possibles Respostes:

E L T AB AC

Des de fa uns anys, la gent, no se sap ben bé el perquè, ha començat a fumar abans, però ells ho fan inconscientment perquè es pensen que per fumar són més guais o alguna cosa així, però creieu que saben les conseqüències que té el fumar. Jo com a filla d'una persona que fuma tinc clar que no fumaré perquè crec que és qüestió de llençar els diners perjudicant la seva salut. Q Ü E S T I ON AR I

1. A quina edat creieu que s'ha de començar a fumar? A.13-15 B.15-17 C.+ 18 2.Creieu que és sa fumar? A. sí B. no ho sé C. no

3.Sabeu quines són les conseqüències de fumar? A. Sí B. No ho sé C. No Quines? 4.Per què creieu que tanta gent fuma? No ho sé

5.Creieu que fumar és una cosa divertida? A. Sí B. No 6.Creieu que deixar de fumar només consisteix en posar-te parxes o fer-te un tractament? A. Sí B. No 7.Creieu que el tabac és molt car? A. No B. Sí 8.Creieu que fumar és un vici? A. No B. Sí RESPOSTES DEL QÜESTIONARI

Si heu contestat majoritàriament a és que encara no ets conscient i has de tenir les idees més clares. Si heu contestat majoritàriament b no vulguis fer les coses quan no toques esperat una mica que poc a poc tot arriba.

Si heu contestat majoritàriament c molt bé ets conscient de les coses que fas.

An í B o s c h 1 r A C a r l a M o r e n te 1 r A An n a B a l l ú s 1 r B

I N S . E l T i l· le r

2 5 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

P a s s a te m p s

Nú m e ro 2

E nd e v i na lle s

P e r fo r a d u c v e s ti t v e r d , i p e r d i n tr e v a i g v e r m e l l a , a m b b o t o n s qu e l l e n c e u e l s qu i e m m e n g e u .

D e d o t z e g e r m a n s qu e e n s o m s ó c e l s e go n i e n c a nv i , s ó c e l m é s p e ti t d e to ts .

P a s s o l a v i d a fe n t v o l te s , c a m i na nt a p o c a p o c , p e r ò p e r m é s qu e c a m i n o s e m p r e e s ti c a l m a te i x l l o c .

S o p a d e l l e tr e s

B u s c a l e s s i s p a r a u l e s e n l l e n gu a c a s t e l l a n a .

I N S . E l T i l· le r

2 6 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


1 0 1 d a ys

NĂş m e ro 2

I a r a b u s c a - l e s e n l l e n gu a c a t a l a n a .

M o ts e n c r e u a ts

E l s c o l ¡ l a b o r a d o r s i r e d a c to r s d e l a R e v i s ta 1 0 1 d a y s u s d e s i t ge m B o n a e n t r a d a d ' a n y !

I N S . E l T i l¡ le r

2 7 L e s F r a n qu e s e s d e l V a l l è s


I a r a . . . e l s r e d a c to r s d e l a R e v i s ta 1 0 1 d a y s

Aleix , Toni,

Àlex, Ernest,

Carles, Johan

Begoña, Ariadna, Laura, Núria, Andrea, Rocio, Britany

Aní, Mireia, Carla, Carla, Marta, Anna, Marina

101 Days nº2  

Revista del Institut El Tiller de Les Franqueses del Vallès

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you