Page 1

Crònica d’abril INS Cassà de la Selva

2 0 1 8

Ruïnes d’Empúries

La Plaça del Diamant

Novelas ejemplares

Taules rodones

Fàbrica Balliu

Viatge a Itàlia

Clara Peya

La Cursa


Excursió a les ruïnes d’Empúries Sóc un alumne de 1r ESO de l’institut de Cassà i us explicaré com va ser l'excursió a les ruïnes d’Empúries que es va realitzar el 14 de març. Quan vam arribar a Empúries, vam esmorzar a la platja. Llavors ens vam dirigir cap a les ruïnes de la ciutat grega. També vam visitar la romana, encara que d’aquesta només se n’havia descobert un 15% del total, i això va ser tot el que en

vam

veure.

poder

1r d’ESO


A la ciutat grega hi havia dos fòrums (places) envoltades per tavernes, que era on vivia la majoria de la gent. Aquestes estaven distribuïdes en dues plantes. A la planta baixa s’hi trobava el negoci amb el que guanyaven diners. Per altra banda, a la segona planta, hi havia una habitació amb el que era necessari per a viure-hi. Una d’aquestes tavernes era, amb diferència, la més grossa. Aquesta era on s’encarregaven de fer una salsa elaborada amb les parts del peix que ningú menjava i que servia per dissimular el gust del menjar podrit. En aquells temps sense nevera, la majoria del menjar es podria, ja que en compraven per tota la setmana i la majoria es feia malbé abans de ingerir-lo.


El dos temples més destacats són Asclepi, en honor del déu de la medicina grec i Serapis, que adorava al déu de la medicina egipci. Hi ha una escultura del déu Asclepi que va ser recuperada i es troba en un museu, mentre que a les ruïnes del temple s’hi troba una rèplica exacta. Dins la ciutat romana s’hi poden observar dues cases d’antics ciutadans rics, les quals eren realment grosses, unes aigües termals amb gimnàs inclòs i una muralla de la qual només es se’n conserva un llarg tros de paret de pedra, En aquesta, hi podem trobar un símbol gravat en forma de membre reproductor masculí. Es creia que duia bona sort a tots aquells que el tocaven.


Les cases eren molt espaioses i n’hi havia una en concret que tenia un jardí central, que separava el que era una zona de residència més encarada a l’estiu, i una altra destinada als dies d’hivern. Aquestes llars comptaven amb un seguit d’esclaus que eren els que realitzaven les funcions i tasques de la casa. Les aigües termals disposaven d’un pis subterrani on s’hi trobava un forn que s’utilitzava per escalfar l’aigua. Les termes disposaven d’horaris partits perquè homes i dones no compartissin el mateix espai mentre en feien ús, així les dones podien anar-hi durant el matí i els homes durant la tarda. Dins el mateix edifici, també hi havia un gimnàs, ja que els esports eren molt importants pels romans.


La visita va acabar dins del museu que es troba a prop de les ruïnes. Allà es va projectar un documental sobre el tema de l’excursió, i també es va fer una mica de ruta per dins les galeries per poder veure escultures, monedes i més curiositats sobre aquestes societats antigues. L’excursió va ser molt interessant perquè les històries sobre les civilitzacions passades són fascinants. Moltes gràcies per la vostra atenció. Martí Valverde, alumne de 1r ESO B


LA PLAÇA DEL DIAMANT EN VIU I EN DIRECTE El passat dijous 15 de març, els alumnes de segon de batxillerat vam anar a la sala La Planeta a veure la representació teatral de la “La plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda, una de les obres que entra a les PAU d’aquest curs. La proposta de la companyia que ens va oferir l’espectacle era molt dinàmica i entenedora, i va saber combinar molt bé les parts més còmiques i les més commovedores del llibre. L’ús de recursos com les imatges o les cançons, així com que els actors sortissin diverses vegades de l’escenari i es passegessin per la grada, va fer que ens submergíssim completament en la història. Després de veure l’obra vam tenir la sort de poder parlar amb els seus protagonistes, que s’havien documentat molt bé sobre l’autora i la novel·la, i que ens van poder resoldre dubtes sobre la trama i explicar algunes anècdotes interessants.

2n de Batxillerat


CRÒNICA DE LA REPRESENTACIÓ D’UN CLÀSSIC El passat dimarts 20 de març, els alumnes de Primer de batxillerat (98 alumnes) vàrem anar al Teatre Municipal de Girona, on feien una representació d’una obra, ja mítica, de Miguel de Cervantes. De les 12 Novelas Ejemplares que va escriure al final de la seva vida, cinc són de lectura obligatòria. Es fàcil imaginar que no es tracta d’una lectura senzilla: la llengua de gairebé quatre segles enrere, els ambients que es dibuixen i les històries que l’insigne escriptor ens conta no són gens assequibles per un lector contemporani i menys per nosaltres, nascuts al segle XXI.

1r de Batxillerat


Però l’Ajuntament de Girona des de fa uns anys ofereix, a través de la companyia Teatre de Ponent, la possibilitat d’assistir a la representació d’obres antigues que prèviament han estat adaptades i convertides en petits espectacles dramàtics.

Nosaltres ja havíem llegit les Novel.les, ens havíem examinat en més o menys èxit, i el teatre ens va donar l’oportunitat de gaudir una mica més dels personatges que desfilen en un temps i un espai desconeguts. En definitiva, els actors ens acostaren les vides de la gent del segle XVI, on no hi faltava corrupció, pobresa, amor, amistat, engany i tantes altres situacions que avui podem reconèixer, tot i que han passat, com ja hem dit, gaire bé cinc segles.

Els alumnes de 1er de batxillerat


TAULES RODONES El dia 3 de març els alumnes de primer i segon de batxillerat vàrem poder estar escoltant alguns alumnes que havien estat estudiant a l’institut de Cassà i que actualment estan estudiant diferents graus universitaris i cicles superiors. Constaven de dos torns i a cada un d’ells hi havia 3 xerrades diferents les quals es separaven per modalitats.

1r i 2n de Batxillerat


Va ser una bona oportunitat per a tots els alumnes que estem estudiant a l’institut ja que d’aquesta manera vam poder conèixer i gaudir de les experiències d’aquells nois i noies. Les xerrades, bàsicament, constaven en explicar les diferents anècdotes o problemes que s’han anat trobant durant els primer anys de carrera o cicle, en comparació a l’institut. Vàrem poder comprovar que hi havia moltes diferències tant en la manera de fer classe, com les hores de treball, la gran varietat d’activitats que fan, etc. És una molt bona oportunitat i esperem que es pugui fer durant molts anys més, ja que és de gran ajuda per a tots els alumnes de batxillerat.

Laura Alba i Mireia Gràcia


CRÒNICA DE L’EMPRESA BALLIU El dia 9 d’abril vam anar a la fàbrica Balliu, per qui no ho sàpiga és una industria on es produeixen materials d’alta qualitat que són utilitzats per posar-los a fora de casa. El seu producte estrella són les gandules, que són un tipus de cadires però especialitzades per a hotels i altres llocs públics. A part d’aquest, també fan para-sols i altres productes d’acompanyament. Les gandules estan fetes majoritàriament d’alumini, perquè no és un metall ni molt dur, ni molt tou. Això ho fan perquè sigui resistent i que a l’hora de fabricar-lo no es trenqui fàcilment i per aquest motiu aquesta fàbrica utilitza aquest metall tan estupend.


A l’hora de la construcció fan servir màquines d’un cost inimaginable, ja que es tracta d’ 1,5 milions d’euros però a l’hora són de molta qualitat i tenen una funció molt important. L’atribució de la fàbrica en les gandules és el següent: primer fan les potes i el cos amb alumini i li donen la forma que vulguin, ja que l’alumini és manejable. Tot seguit amb les peces de la gandula les ajunten fins a donar-li la forma de les gandules que nosaltres coneixem.. Després, produeixen la tela amb màquines especialitzades, que anteriorment s’inclou tot el procediment de la màquina en un programa. Finalment, li donen color perquè sigui una mica més atractiu a la vista.


En canvi la responsabilitat

de

l’altra companyia que vam visitar era sobretot vendre els productes. Però no els venen a qualsevol persona, sinó que els venen als hostalers o treballadors de llocs públics per a millorar les seves instal·lacions. Va ser un dia en què vam aprendre un munt de coses sobre la industrial·lització de productes com gandules, para-sols, cadires… d’on vénen, com es fabriquen i com treballa la gent d’allà. Ha estat una experiència que recomano a la gent curiosa i que estigui interessada per saber d’on vénen les coses que tenim a casa, que les utilitzem diàriament però que no en tenim ni idea d’on surten i com es van fer. Martí Chalaux 2C


2n de Batxillerat

Ens n’anem de viatge... El panorama de l’autobús a les 3.30h del matí devia ser divertit! La diversitat d’expressions facials marcava bastant acuradament qui havia decidit dormir unes hores abans i qui no, o qui, tot i haver gaudit d’una estona de son, es deixava vèncer pel rum-rum suau de l’autocar i la llum tènue dels fanals i tancava els ulls. Arribar a l’aeroport, però, va ser com prendre un bon bol de llet amb cereals que ens va despertar a tots o, si més no, a la majoria: arribats a aquell punt es feia notòria la realitat del viatge.


Agafar un avió quan no n’ets expert pot arribar a ser un punt estressant. Passaré el control? I si pita? He de treure el desodorant de la bossa, també? Les arracades? A quina porta havíem quedat? Quan falta perquè surti el vol?!

Volar també pot fer una mica de por, sobretot quan és la primera vegada que aixeques els peus del terra però, si tens la sort de seure al costat de la finestra, tot val la pena, i és que les vistes des del cel no s’obliden mai.I així, baixant dels núvols, Itàlia ens va rebre.


Itàlia, una zona cromàtica, animada, romàntica i inevitablement turística. Dels carrers humits de Sirmione als acolorits de Burano, del Jardí de Julieta de Verona als blaus canals de Venècia, paisatges que se’ns feien estranys als ulls i cada cop més habituals a l’objectiu de la càmera: us asseguro que no he omplert mai la galeria del mòbil tan lleugerament! I de ben segur que no vaig estar l’única! Mentiria si digués que l’autobús no va estar un dels personatges principals del viatge. De fet, les 3 hores de bus mínimes diàries servien per justificar prou bé la falta de son a la nit, característica dels viatges amb amics. Això sí, aquell que decidia dormir es perdia gran part dels meravellosos paisatges (usualment no reconeguts) que ens separaven de la propera destinació.


I, carregats amb les maletes, la il·lusió i, segurament, la son, ens vam dirigir a la segona parada: Eslovènia. Si Itàlia era festa, Eslovènia era serenor. Carrers tranquils, ordenats, amb edificis imponents i plens d’història. Història que ens van ensenyar els guies, que captaven la teva atenció com si el que expliquessin fossin les últimes xafarderies de l’institut i, abans que ens n’adonéssim, el dia a Ljubljana havia passat. I de Ljubljana a Bled, el perfecte equilibri entre humanitat i natura. Et meravellaven els edificis més refinats als llocs més peculiars: un castell coratjós que temptava l’altura i una església que volia ser protagonista, situada al quadre central, el llac de Bled. Per a més inri, el paisatge nevat feia que tot brillés com si, amb l’autobús i sense adonar-nos, haguéssim entrat en un món de fantasia.


La següent destinació, Grass, presentava el mateix ordre i tranquil·litat que Ljubljana però no per això valia menys la pena visitar-la. I allà vam passar l’última nit del viatge, un punt melancòlica segurament, però potser també amb enyor pels de casa. Finalment, vam tenir el plaer de visitar Bratislava a hora aproximadament, temps suficient per veure els edificis més emblemàtics i comprar alguna cosa per menjar: tornàvem cap a casa!

El tràmit de l’avió va resultar ser igual al de feia cinc dies i és que, per acostumar-te als procediments d’aeroport i no patir pels controls, es requereixen uns quants viatges! El vol, com el primer, va ser plàcid, tant, que els més abatuts aprofitaven per descansar una estona. En arribar a casa, alguns no devien parar de parlar del viatge, altres potser dormirien tota la tarda o prendrien una gran dutxa, mentre n’hi hauria que, de ben segur, estarien penjant totes les fotos a Instagram però, espero parlar per tothom si dic que tots esperàvem

r d’ESO

poder tornar a viure l’experiència en un temps no gaire llunyà. Irina Casas Castaño 2n batxillerat


Clara Peya, gran pianista i compositora “La música m’ha salvat”. Aquesta va ser la carta de presentació de la pianista i compositora Clara Peya que, en el marc de la Setmana de la Música cassanenca, va oferir a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat de l’institut Aquesta xerrada-taller ens va permetre conèixer de primera mà la manera d’entendre la interpretació i la composició d’aquesta jove músic del panorama català i d’impregnar-nos de la seva música eclèctica i reivindicativa. A la vegada, vam tenir l’oportunitat de cantar i rapejar amb ella.

4t d’ESO i Batxillerat


Al vespre, un dels darrers concerts de la gira de presentació del seu treball Oceanes va cloure l’experiència. Vam poder gaudir d’una Clara Peya enèrgica i emocionant, acompanyada per un Vic Moliner que va transformar el contrabaix en instrument eclèctic, i amb una Anna Ferrer nítida i expressiva que va posar veu a la delicadesa i l’energia dels temes del disc.


Un exemple de la nova fornada de músics joves i amb formació superior que, de mica en mica, va poblant els escenaris del nostre país. Els nois i noies del públic, una mostra de la plaga de prínceps i princeses indomables que fan de la pràctica musical un puntal del seu apoderament. Nuri Hernández i Plaja Professora de música de l’INS Cassà de la Selva


III Cursa INS Cassà de la Selva El divendres 23 de març, coincidint amb l’últim dia lectiu abans de les vacances de Setmana Santa i amb la col·laboració de l’AMPA, vam disputar la III Cursa INS Cassà de la Selva. En aquesta edició hi van participar els alumnes de 1r i 2n ESO que s’ho van passar d’allò més bé corrent i animant els seus companys i companyes. Hi va haver molt bon ambient i vam tenir la sort que el dia va ser molt agradable i, per tant, encara van poder gaudir més del recorregut (4km aproximadament) que s’iniciava davant de

1r i 2n

l’institut i transcorria per entre els

d’ESO

camps i el bosc que tenim per entorn.


Gràcies a un xip de cronometratge, tothom podia anar comprovant en una pantalla els temps i l’ordre d’arribada, fet que encara creava més emoció i expectativa entre els i les participants. (A la pàgina web del centre s’hi pot veure la classificació). Els guanyadors van obtenir medalla i també un petit obsequi: una pala i una pilota de tennis taula amb la intenció, també, que puguin compartir i aprofitar la taula nova que tenim al pati.


Veient l’èxit, encara tenim més ganes que es torni a repetir l’any que ve i continuar fent-la extensiva als altres cursos. Molts alumnes de 3r, 4t i BTX que estaven d’espectadors animant, ens van transmetre les seves ganes de participar en futures edicions. Per tant, això ens anima a continuar promovent l’exercici físic i els hàbits saludables entre el nostre alumnat. Gràcies a tothom per la col·laboració i la participació! Fem exercici, fem equip! Anna Planas Departament d’Educació física

Crònica abril18  
Crònica abril18  
Advertisement