Page 1


Pà gines: 3: Editorial 4-9: Articles 10: Crònica 11-12: Agenda Cultural 13-16: Passatemps 17-21: Enquestes

2


Avui en dia consumim de manera menys responsable que fa uns anys per tant hauríem de pensar una mica més a l’hora de consumir i decidir què fer amb els productes que no fem servir. La nostra opinió és que hauríem de dur a terme certes mesures per aprofitar al màxim els productes que consumim i elaborar nous productes a partir dels que no fem servir. A més, hauríem de ser conscients de que el fet de consumir responsablement beneficia a les persones del nostre entorn i contribueix al manteniment del medi ambient. Per tant, hauríem de començar a pensar en el que consumim i com aprofitar-lo al màxim. En aquesta revista tractarem temes relacionats amb el consum responsable i mostrarem les parts positives i negatives d’aquest. La nostra intenció és intentar conscienciar la gent exposant els avantatges de consumir amb responsabilitat però també volem mostrar la part negativa dels aspectes que tractarem.

3


RECOLLIDA DE JOGUINES I ROBA Hi ha molta gent en el món que no es pot permetre comprar joguines ni roba pels seus fills. Per això s’han creat associacions, ONG I empreses per ajudar a aquestes famílies. L’objectiu d’aquestes associacions és que cap nen es quedi sense joguina i que no es quedi sense roba. En molts llocs de Catalunya podem trobar uns contenidors de color taronja on podem donar la nostra roba a persones que ho necessiten, aquests contenidors pertanyen a una empresa anomenada roba amiga. Es va crear fa deu anys aproximadament quan es van unir cinc organitzacions de la recollida de la roba. Una part del producte elaborat en aquesta empresa va al tercer món i l’altra part a l’Àsia. Hi ha una sèrie de recomanacions per dipositar la roba. Si la roba és de primera qualitat, la roba va a les tendes de roba amiga. Obtenen set mil tones anuals i proporciona cent seixanta llocs de treball. És millor donar una joguina o roba abans que tirar-la. Llençar una joguina és malbaratar-la, ja que pot ser útil per altres nens. Podem donar-la a germans més petits o coneguts, a escoles o la podem portar a circuits de segona mà. A finals de 2017 la Creu Roja, en la 25ena edició de la campanya van repartir 68.000 joguines a 24.952 infants de famílies que es troben en risc de vulnerabilitat. L’edició va començar el 19 de novembre i va acabar el 3 de gener. Van participar més de 400 pobles de Catalunya. Les joguines repartides eren noves. La Creu Roja i voluntaris van fer més de 800 activitats per concienciar-nos que el joc és important pels nens.

4


OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA La obsolescència programada és una estratègia empresarial que serveix per reduir el temps de duració d’un producte. L’origen d’aquesta té lloc al 1934 tot i que va començar a globalitzar-se l’any 1954. Avui dia, l’obsolescència programada s’ha estès per tot el món provocant que la gran majoria d’electrodomèstics i aparells electrònics tinguin una durada determinada. El que la majoria de la gent pensa sobre l’obsolescència programada és que per culpa d’aquest fet gastem diners excessius en productes electrònics, però és necessari saber que aquesta es va desenvolupar per poder obtenir beneficis econòmics amb el comerç d’aparells electrònics i electrodomèstics ja que si fossin molt duradors, seria molt difícil mantenir una empresa dedicada a la venda d’aquest tipus de productes. A més, gràcies a aquesta estratègia empresarial, el sector de l’electrònica s’ha pogut desenvolupar molt més degut a que els beneficis econòmics de les empreses dedicades a aquest sector han crescut i han sorgit un gran número d’empreses que han aportat al progrés de l’electrònica. Actualment, l’obsolescència programada està reduint, cada cop més, la durada màxima de molts aparells com per exemple els telèfons mòbils. Això fa pensar que les empreses estan fent un ús excessiu d’aquesta i que arribarà un punt on haurem de renovar els electrodomèstics i els aparells electrònics cada molt poc temps. En conclusió, és important conèixer perquè l’obsolescència programada existeix i la part positiva d’aquesta però també s’ha de prendre consciència sobre l’abús d’algunes empreses que fan productes amb un temps de duració massa curt per obtenir grans beneficis econòmics.

5


EL RECICLAJE DE TEJIDOS El reciclaje de tejidos es bastante común hoy en día debido a que la ropa actual, generalmente, no es tan duradera ni de tan buena calidad como la de hace unos años. En España hay diversas empresas dedicadas a ello como por ejemplo Reciclaje Textil Los Rifenos S.L. o Reciclaje y Corte Textil S.L. Este tipo de reciclaje tiene algunos puntos a favor como el hecho de que se reduce la cantidad de tejidos y ropa vieja en los vertederos para aprovecharlos y crear piezas nuevas de ropa que además de ser recicladas, resultan más baratas. Por tanto, reciclar los tejidos tiene un doble beneficio ya que además de contribuir al medio ambiente, permite crear ropa accesible para más gente debido a su económico precio. Resulta que el reciclaje de tejidos también tiene consecuencias negativas para la salud y el medio ambiente. Entre estas consecuencias se encuentra el hecho de que para reciclar una simple camiseta, son necesarios entre dos mil y dos mil novecientos litros de agua, lo que supone un gasto increíble de agua que no puede devolverse al mar o al río debido a que para separar el algodón y confeccionar la nueva pieza de ropa, deben añadirse una serie de productos químicos que ensucian el agua. En conclusión, el reciclaje de tejidos es necesario ya que aporta ropa accesible al mercado y contribuye al medio ambiente pero es muy importante conocer las consecuencias negativas de este tipo de reciclaje debido a la mayoría de la gente sólo conoce la parte positiva cuando resulta que también contamina el agua con productos químicos que pueden dañar la salud.

6


USO DEL PAPEL Hoy en día, el papel es uno de los materiales más utilizados en todo el mundo. El papel tiene muchos usos: se utiliza para la fabricación de libros de texto y libretas en el ámbito escolar sobretodo, documentos notariales, diarios, libros de lectura… Pero cerca de ciento quince mil millones de hojas de papel son utilizadas en todo el mundo en un año, y es un hecho que la gente suele ignorar o acostumbra a desconocer. Se calcula que aproximadamente un 40% es malgastado. Teniendo en cuenta que anualmente se talan unos quince mil millones de árboles y que un 35% de éstos se destinan a la producción de papel, se talan cinco mil millones tres cientos mil solo para producir papel, y de estos se desaprovechan más de dos mil millones de árboles. Obviamente, esto comporta un gran impacto ambiental y mucha contaminación que se podría ahorrar si todas las hojas de papel se aprovechasen, ya que el proceso de fabricación del papel es muy contaminante, y se necesita de una gran cantidad de agua, energía y madera. Además, el proceso de producción de papel es muy contaminante y perjudicial, porque las grandes empresas no suelen preocuparse por lo que le pase a los bosques, ya que suelen usar el método de la tala indiscriminada de árboles, sin respetar el tiempo de crecimiento de la vegetación. Es contaminante ya que en el proceso se utilizan químicos, como por ejemplo para blanquear el papel, que son muy perjudiciales para la atmósfera y para muchos seres vivos, ya que se suele contaminar el agua, que afecta a grandes ecosistemas, llenos de seres vivos.

7


BRAND CLOTHES Nowadays, there are a lot of companies that produce clothes of different brands, which makes the range of different clothes even wider. The fact that there are so many brands and types of clothes means that the customer can choose between a big variety of diverse prices and brands, and that he will be able to buy the one that suits him the most, by its cost, brand, design and quality. Despite there are many different brands, for some people some of them aren’t high-quality enough. The quality is not as important as it can seem, because most of the people buy brands rather than good-quality clothes. Of course, the price is always related to the quality, but it’s not the main reason why people usually buy expensive clothes. What makes expensive clothes so expensive? It’s not its quality, because there are brands with a decent price and the same quality, which doesn’t have to be low, but the opposite. What really makes some brands so expensive is the logo, the fact the product is of a brand or of another. Everyone wants to be fashionable, wear what the others wear, the popular brands. But some people just wear expensive brands to feel exclusive, to feel superior. I personally think expensive brands are not worth, because all fashions go out of style at the end, and why would you spend the double or even triple money for a normal-quality garment just to follow the other’s lead when you can get much more clothes with the same

8


FAIR TRADE Have you ever wondered why are all the products we buy in supermarkets so cheap or where do they come from? The thing is that the big companies that make most of the food we eat don’t want us to know how their products are made. There’s a process before the food arrives to the stores to be sold, and not many people know about it. At the start of the process we can find the farmers. These people usually live in countries such as Ecuador, Brazil and in some continents like Asia and North Africa. They do the most difficult part of the job. They have to work between 12 and 16 hours per day collecting cocoa beans, and they only earn around 1€ every day in case they are male adults. If they are women, they earn 50 cents, and if they’re children, they earn less than 30 cents. But if farmers have such a little income, where does all the money we pay for chocolate go? Well, that has a very easy answer. Almost the 45% of the income chocolate makes goes for the cocoa beans retailers, and a 35% goes for the chocolate manufacturers. So, is it fair that the people who work the hardest in this business have the lowest income? Here is where fair trade products take part. What are fair trade products? Fair trade products are products that help to improve farmers’ situation by giving them a decent and fair salary for the job they do, and they don’t have the need to work as they were slaves. This is made due to the drop in salaries of the retailers and the manufacturers, and also, to the increase of the price of product. It’s all up to you. You can pay one more euro for a chocolate bar or you can let people, including children, work a lot for almost nothing. Everyone’s help counts.

9


El dimarts dia dotze de juny, els alumnes de 3r d’ESO vam anar a l’agència catalana del consum. Vam sortir de l’institut a dos quarts de nou i vam fer un viatge d’una hora fins a Barcelona, on es trobava l’agència. En arribar, vam esmorzar mentre esperàvem i vam aprofitar per parlar amb els amics. Una vegada a dins de l’edifici, ens van mostrar un power point per explicar-nos el concepte de consum i el que es realitzava a la agència. Vam descobrir que aquesta agència actuava com a intermediari entre els professionals i els consumidors quan aquests presenten una reclamació. Quan va acabar la presentació, ens vam separar en grups per fer uns tallers que els treballadors de l’agència havien preparat. D’aquests tallers, a nosaltres ens va tocar fer l’anomenat “l’aigua està en equilibri”, el qual tractava sobre buscar la relació entre el consumidor i l’aigua que consumim mitjançant la creació d’una empresa d’aigua. Una vegada finalitzat el taller, vam fer un petit descans fins que ens van venir a buscar per començar el segon. Aquest tractava sobre aprendre a diferenciar entre bé i servei i per fer-ho, vam situar diversos exemples de bens i serveis en el seu lloc corresponent. Per últim, vam realitzar el tercer taller que ens explicava el procés de la creació de la xocolata i com es repartien els diners obtinguts a canvi de vendre-la. Tot el grum vam estar d’acord en que l’excursió va ser molt productiva i interessant ja que vam aprendre molts conceptes nous i ens va proporcionar molts coneixements.

10


GENER Dia Hora Lloc 21 11-13:30 Barcelona 28

10-13

Sant Feliu

Activitat Inauguració d’activitats del consum responsable Es planten rosses al parc de Torreblanca

FEBRER 3

11-13

4 11-14 18 11-13 24 10-13

Montacada i Reixac Montgat Badalona Montcada i Reixat

La vida de l’aigua a trevés de la teatralització i les rondalles Classe de geologia a l’aire lliure Experiment sobre el canvi climàtic i meteorològic Visita a la casa d’aigües i la depuradora

MARÇ 4

11:3013:30 10 11-13

Hospitalet Supervivència al bosc mediterràni. de Llobregat Itinerari guiat i taller Montgat Subhasta del peix. Joc familiar 11 11-13 Gavà Recollida de plàstics a la platja de gavà Viladecans 17 11-13 Gavà Observem transformació del paisatge des del parc 18 12-13:30 Barcelona Fem compostatge!

11


ABRIL 9

Tot el dia 14 1113:30 15 11:3013:30 28 10-13

Gelida

Visita de la unitat mòbil de consum a Gelida

L’Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat Viladecans

Alliberament d’espècies autòctones al riu Llobregat. Visita guiada i taller Descobreix els animals del parc de la font santa Animals de la plaça de Viladecans

Barcelona Barcelona Hospitalet de Llobregat Barcelona

Observem els ocells al Botànic Seguim la ruta dels peixos migratoris Fem una casa per a marietes

MAIG 12 10-12 20 10-13 26 1113:30 3- Tot el 6 dia

Fira de productes ecològics i consum responsable.

JUNY 3

1012:30 10 10-14

Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet

Gastronomia Km0. Collim i tastem cireres 3a Festa del Medi Ambient

SETEMBRE 23 10-13

Sant Boi de Llobregat 23 11:30- Corbera de 13:30 Llobregat

La salut del riu Llobregat. Anàlisis de la qualitat de les aigües Jugateca ambiental. Recursos o residus

12


WORD SEARCH

Y B P L T Z X K P W D B Z B G C J L D O T

V T J M S R G O R W Y U S Z T H F X P J R

F Z I Z W V G S O E B H E F D I L B M F E

B I C L I W C F D T C U Z Y D K I Q I T E

O Y X O I J D D U B R Y L Z R Y A U A A W

B H S V J B E P C C Z J C D Q T N U E W Q

E Y Z O I C A C T T W R F L R X Z V G Z T

Z V Q K O G O S I H C K O G E W N I R N Y

T R A N U B P F N G N B U T J H I E E L U

R M O S F G O B A O Y Y R H R S G V T N H

L M E R U R N E D Q P I X M W G A Q A O G

Y G H S P D O C O V R S H S D Q W K W U V

T Q H L D P I Z E H R U E B N V A M Z F B

S S E N R A W A E S I A R R R Q B E P Y N

S H X H K O E I D C T J H M Q Z E U H I D

I V G M M O G L L W H V H U Z V Z R V K J

C Z U D X F N C Z V R H V R E D U C E R K

H O T W H N L Z I N W B U K W E O Z S W D

B E Y D V H B W X Z Y E G K K G K K G V A

N F C T B B D S A N Q W A P O O Q K W G W

L J K O P U T E W Q S H H J K P Y U I L Q

ECONOMY PRODUCT PROFIT RAISEAWARNESS RECYCLE REDUCE RESPONSABILITY SAVE WATER TREE

13


CROSSWORD

14


ANSWERS Y B P L T Z X K P W D B Z B G C J L D O T

V T J M S R G O R W Y U S Z T H F X P J R

F Z I Z W V G S O E B H E F D I L B M F E

B I C L I W C F D T C U Z Y D K I Q I T E

O Y X O I J D D U B R Y L Z R Y A U A A W

B H S V J B E P C C Z J C D Q T N U E W Q

E Y Z O I C A C T T W R F L R X Z V G Z T

Z V Q K O G O S I H C K O G E W N I R N Y

T R A N U B P F N G N B U T J H I E E L U

R M O S F G O B A O Y Y R H R S G V T N H

L M E R U R N E D Q P I X M W G A Q A O G

Y G H S P D O C O V R S H S D Q W K W U V

T Q H L D P I Z E H R U E B N V A M Z F B

S S E N R A W A E S I A R R R Q B E P Y N

S H X H K O E I D C T J H M Q Z E U H I D

I V G M M O G L L W H V H U Z V Z R V K J

C Z U D X F N C Z V R H V R E D U C E R K

H O T W H N L Z I N W B U K W E O Z S W D

B E Y D V H B W X Z Y E G K K G K K G V A

N F C T B B D S A N Q W A P O O Q K W G W

L J K O P U T E W Q S H H J K P Y U I L Q

ECONOMY PRODUCT PROFIT RAISEAWARNESS RECYCLE REDUCE RESPONSABILITY SAVE WATER TREE

15


ANSWERS

16


QUANT I COM COMPREM?

Hem realitzat una enquesta als habitants de Corbera de Llobregat amb la intenció de aprendre sobre els hàbits de la gent com a consumidors d’un supermercat. A més, ens ha servit per comprovar si els habitants d’aquest poble són consumidors responsables a l’hora de consumir productes.

1.Quants cops vas a comprar cada mes?

17


2. Quan vas a comprar fas servir llista i la segueixes o compres més del que necessites? a)Faig una llista i la segueixo. (58%) b)Faig una llista i compro més del que necessito. (6,5%) c)No faig llista. (35,5%)

3.Has comprat quelcom que no hagis utilitzat? a)Si. (58%) b)No. (42%)

4.Quan vas a comprar portes bosses de casa o les compres a la botiga? a)Les porto de casa. (83,9%) b)Les compro a la botiga. (16,1%)

5.En que et gastes més diners? a)Menjar. (87,1%) b)Roba. (3.2%) c)Electrónica. (3,2%) d)Altres coses. (6,5%)

6.Compres online? a)Si. (58,1%) b)No. (41,9%)

18


7.A on vas a comprar habitualment? a)Botigues locals. (25,8%) b)Super mercats. (58,1%) c)Mercat. (0%) d)Grans superfĂ­cies. (16,1%)

8.Quant gastes en menjar a la setmana?

19


9.De les vegades que vas comprar a la setmana, quantes vas en cotxe?

20


10.Quants establiments freqĂźentes:

21


CONCLUSIÓ DE L’ENQUESTA Realitzant aquesta enquesta hem arribat a la conclusió de que la majoria de la mostra compra menjar un cop per setmana, que la gent que porta llista de productes a comprar no acostuma a comprar més del necessari, que hi ha més gent que la que es pot imaginar que no compra més coses de les necessàries o simplement innecessàries, que gairebé tothom porta bosses de roba o tela de casa en comtes de comprarles al supermercat, que 8 de cada 10 persones gasten més diners en menjar que en roba o altres luxes, que gairebé la meitat de la mostra no ha comprat mai per internet, que més de la meitat de la gent fa la compra a supermercats, com el Caprabo, el Dia, etc. També, més de la meitat de la gent entrevistada gasta uns 200€ setmanals a l’hora de comprar.

22

Ts3 gerard nolla  
Ts3 gerard nolla  
Advertisement