Page 1


ÍNDEX 1. Editorial Pàg 1 2. Articles Pàg 2 - Pàg 11 a. Creación de instrumentos a partir de materiales reciclados b. Què és la petjada ecològica? c. Funcionament d’una planta depuradora d. Animals in danger of extinction e. Avantatges del consum de verdura en front al consum de carn f. What objects we have to put in each container? g. Consumo de agua h. Comercio justo 3. Crónica sobre El molí paperer de Capellades Pàg 12 i 13 4. Agenda cultural Pàg 14 5. English Crossword and Word Search Pàg 15 i 16 6. Obsequi Pàg 17 7. Enquesta:Reciclem,reutilitzem o reduïm? Pàg 18,19 i 20


EDITORIAL L’ILLA DE PLÀSTIC Has sentit mai a parlar de l’illa de plàstic?Avui et parlarem d’aquest problema medi ambiental i et farem cinc cèntims de l’important que és reciclar. Què és? L’illa de plàstic del Pacífic, també anomenada sopa de plàstic o illa d’escombraries, és una zona de l'oceà Pacífic plena de deixalles marines. Es caracteritza per concentracions de plàstic suspès i altres deixalles que han estat atrapades pels corrents del Gir septentrional del Pacífic. Tot i la seva grandària i densitat, la sopa de plàstic no és visible des de les fotografies per satèl·lit a causa del fet que la majoria de plàstics que contaminen aquest punt de l'oceà són diminuts, sovint microscòpics. Qui i quan la va descobrir? L’any 1997 l’oceanògraf Charles Moore va descobrir – durant un creuer de Los Ángeles a Hawaii – una zona al nord de l’oceà Pacífic amb una alta concentració de deixalles. “Cada vegada que pujava a coberta, veia restes de brossa al meu voltant. Com hem pogut embrutar una àrea tan immensa?apuntava Moore. Moore va alertar l'oceanògraf Curtis Ebbesmeyer de l'existència del fenomen, qui va designar la regió amb el nom d'Eastern Garbage Patch (EGP). La zona apareix amb freqüència

en els informes dels mitjans de comunicació com un exemple excepcional de la contaminació marina. L'existència de la taca d'escombraries ha rebut una àmplia atenció del públic i de la comunitat científica després d'haver estat documentada en diversos articles escrits per Charles Moore. Quin efecte té en la fauna? Pel que fa a l’afectació a la fauna marina, moltes aus com els albatros han estat trobats morts a causa de la ingesta de grans quantitats de plàstics que confonen amb el seu aliment. Els plàstics que han resultat ser més perillosos són els que, degut a l’impacte de la llum solar, es van fotodegradant, convertint-se així en trossets cada vegada més petits. Aquests fragments minúsculs són ingerits de manera involuntària per peixos i altres animals marins, afectant a la cadena alimentària. En resum, hauríem de conscienciar-nos de el mal que podem fer simplement llençant un plàstic al terra enlloc de a la paperera, ja que si hem arribat tant lluny com per formar una illa sencera de plàstic, vol dir que el problema de la contaminació és molt més greu del que realment pensem.

1


CREACIÓN DE INSTRUMENTOS A PARTIR DE MATERIALES RECICLADOS Carla Flores En este taller se aprende cómo hacer instrumentos musicales de cuerda a partir de materiales reciclados varios, tales como muebles (sillas, mesas, escaleras, cajones...), listones, vigas, barriles, estacas, ataúdes, etc. o cualquier elemento que tenga las características suficientes para transformarse en instrumentos. Se aprende cuáles son las características necesarias de un objeto para que pueda ser transformado en un instrumento musical; además, también se ve cómo llevar este proceso, trabajando de principio a fin, creando diferentes conceptos de instrumentos simultáneamente con ayuda del profesor y el grupo. Todo a partir de madera, metal y cuerdas de acero. También se aprende a utilizar diferentes medidas de cuerdas para conseguir diferentes notas o texturas sonoras, hacer puentes para las cuerdas y trabajar diferentes sistemas de microafinación. Estos instrumentos pueden ser activados de incontables formas, también se trabaja esta cuestión. En esta exploración se tiende a la creación de instrumentos resonantes utilizados en sonoterapia, musicoterapia, música experimental, melódica, armónica, tonal, polo dimensional, etc. (Monocordio, koto, arpa, sistema de slide, chelos diversos, tambura, etc.). Este taller tiene una duración de unas tres horas y el profesor se llama Gorky Ferrero, experto en explorar el sonido y la musicalidad de los instrumentos.

Gorky

Ferrero

2


QUÈ ÉS LA PETJADA ECOLÒGICA? Carla Flores La petjada ecològica o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície,les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per a proveir-nos d'aliments, per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a consumir tot tipus de productes, etc. L'empremta ecològica de cada país és la superfície requerida per a produir els elements que consumeix (agrícola, ramader, pesca, productes d'origen forestal) per a compensar amb boscos les emissions de diòxid de carboni i per a donar espai a les infraestructures. Es mesura en unitats de superfície, normalment en hectàrees (ha). Actualment, l'empremta ecològica o consum mitjà per habitant és de 2'7 hectàrees globals, pel que, a nivell global, estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot produir i admetre, generant un deute ecològic d'1,5 hectàrees. Els éssers humans de la Terra estem consumint els recursos d'una Terra i mitja. Petjada ecològica a Espanya: En 2010 Espanya és el 19è estat amb major empremta ecològica del món i el 20è a la llista dels de major deute ecòlogic. La seva empremta ecològica és de 5'4 hectàrees globals, això vol dir que cada habitant d'aquest estat necessitaria cinc camps de futbol per a satisfer tots els béns i serveis que consumeix.

3


FUNCIONAMENT D'UNA PLANTA DEPURADORA Les

canonades

de

les

Sergi Carrión ciutats separat. Això permet donar-li un

s'encarreguen de conduir les aigües

tractament diferent, ja que les aigües

residuals de carrers, llars, indústries i

domèstiques tenen una major càrrega

comerços per confluirla en un mateix

contaminant.

punt i tractar-la. L'objectiu d'aquest

Una estació Depuradora d'Aigües

tractament és minimitzar l'impacte

Residuals, tracta les aigües residuals

mediambiental, mantenir la higiene

amb l'objectiu de reutilitzar i abocar la

als carrers i reaprofitar el màxim

part sobrant a la natura minimitzant

d'aigua possible.

l'impacte negatiu.

L'aigua pluvial es recull a través de

A la primera fase es tracta d'eliminar

albellons i embornals, que juntament

aquells objectes més grans, sorres i

amb la brutícia dels carrers, es filtra a

altres sediments. D'aquesta manera

través d'aquests cap a les canonades.

s'aconsegueix un fluid homogeni que

D'altra banda, a nivell domèstic,

pugui tractar-se de forma biològica.

trobem les arquetes. Aquests tancs o dipòsits

són

els

encarregats

d'emmagatzemar i distribuir l'aigua residual que ve de tots els desguassos i

sistemes

sanitaris

domèstics.

Planta de tratctament d’aigües d’Antwerpen-Zuid, Bélgica.

Depenent del tipus de xarxa de drenatge

del

qual

disposa

cada

municipi, es transporten aquestes aigües residuals conjuntament o per

4


Es distingeixen diferents fases: Tractament biològic: Desbast: Objectes insolubles que se separen a través de reixes. Per exemple, plàstics, draps, compreses ... Desarenament: Objectes una mica més petits com sorres, pells, closques. Desgreixatge: Olis, greixos i escumes amb una densitat diferent a l'aigua. Decantació primària:

Es fa un tractament a través d'una sèrie de microorganismes i bacteris que degraden la matèria orgànica. Tractament terciari: Aquests s'apliquen amb la finalitat de higienitza(eliminant microorganismes) i poder reutilitzarla.

En aquesta part del procés es deixa l'aigua reposar de manera que la major part de sediments es dipositen en el fons i en la superfície.

5


ANIMALS IN DANGER OF EXTINCTION Sergi Carrión In the last five hundred years human Union for Nature, one in ten birds and activity has caused the extinction of 25% of mammals are listed on the 816 espieces. Only since the Red List of threatened spieces of eighteenth century have disappeared disappearance, while two-thirds of 103 spieces, a figure fifty times other pieces also appear under the higher than its natural rate of heading of “danger”. extinction. According to the World FISHES IN DANGER OF EXTINCTION IN CATALONIA Scientific name Vulgar name Acipenser sturio Sturgeon Petromyzon marinus Llampresa de mar Archondrostoma arcassi Madrilleta Chondrostoma arrigonis Madrilleta del Xúquer Aphanius iberus Fartet Valencia hispanica Samaruc Gasterosteus gymnurus Espinós Cottus hispaniolensis Cavilat Cobitis paludica Bavosa de riu REPTILES IN DANGER OF EXTINCTION IN CATALONIA Tetstudo hermanni Tortuga mediterrània Emys orbicularis Tortuga d'estany Caretta caretta Tortuga careta Lacerta agilis Llangardaix pirinenc Iberolacerta aurelioi Sargantana pallaresa Iberolacerta aranica Sargantana aranesa BIRDS Ardeola ralloides Aythya nyroca Tetrao urogallus Puffinus mauretanicus

Martinet ros Morell xocolater Gall fer Baldriga balear 6


Calonectris diomedea Hydrobates pelagicus Botaurus stellaris Milvus milvus Aegypius monachus

Baldriga cendrosa Ocell de tempesta Bitó comú Milà reial Voltor negre

MAMMALS Myotis capaccinii Myotis bechesteinii Myotis alcathoe Arvicola sapidus Mustela putorius Ursus arcotos Canis lupus Capra pyrencaica pyrencaica Lynx Lynx Lynx pardina

Ardeola Ralloides

Canis Lupus

Ratpenat de peus grossos Ratpenat de Bechstein Ratpenat de bigotis petit Rata d'aigua Turó comú Ós bru Llop Cabra pirinenca Linx nòrdic Linx ibèric

Emys orbicularis

7


Avantatges del consum de verdura en front del consum de carn Mireia Bargalló Per seguir una dieta equilibrada i saludable és molt important fer un consum adequat de fruites i verdures, que consisteix a consumir diàriament 5 racions entre fruita i verdura, dividit entre 2-3 racions de fruita i 2-3 racions de verdura. Consumir diàriament un mínim de 5 racions d’aquests aliments ens ajuda a prevenir diferents malalties com malalties cardiovasculars, trastorns digestius, alguns tipus de càncer, malalties neurodegeneratives i, a més a més, permet combatre el sobrepes i l’obesitat. Les verdures, juntament amb les fruites, són els aliments que més aigua proporcionen al cos.

Les malalties cardiovasculars són molt comuns al nostre país i es poden prevenir portant una vida activa i realitzant una alimentació equilibrada. Les verdures i fruites són aliments baixos en calories i en greixos i, gràcies a la seva aportació de fibra, ens ajuden a sentir-nos saciats, el que serà molt beneficiós pel manteniment o pèrdua de pes. A més a més, cal destacar que, en tractar-se d’aliments d’origen vegetal, no ens aporten colesterol. Hi ha estudis universitaris de gran prestigi que argumenten que les persones vegetarianes viuen més anys i gaudeixen d'una millor salut. En aquest sentit, sembla que hi ha també bones raons per reduir al mínim possible el consum de carn.

8


What objects we have to put in each container? Mireia Bargalló A good recycler knows what has to put in every container, but it’s important to remind what you have to put to continue doing it well. YELLOW CONTAINER: GREEN CONTAINER: In this container we have to put the We can put glass bottles or jars in soft tins, like the plastic bottles, this container, but we musn’t put bricks, yoghurts tins… their caps, because are made of We can’t put the tins with food or plastic or iron. other things inside them. If you do that,you are mixing diferent types of BROWN CONTAINER: rubbish. Here we put the leftovers of the food BLUE CONTAINER: have eatten. Is important to close Here we can only put paper and well the bag where we put the food cardboard. The newspapers, to keep clear the bugs and flies. notebooks and magazines we put in GREY CONTAINER: the blue container can’t have any In this conainer you can put tins and piece of plastic or material that isn’t the rest of the things you can’t put in paper. Tissues are not admitted here. the other containers.

Containers of the streets of Corbera de Llobregat

Remember that batteries can’t be putted in the containers: There are special containers to put it.

9


CONSUMO DE AGUA Muchas personas piensan que en la Tierra hay mucha agua. Pero la verdad es que con las lluvias no es suficiente. Sacrificamos los cursos naturales de los ríos para almacenarla, tratarla y distribuirla a los hogares, fábricas, industrias ... Algunos ríos no llegan a verter las aguas al mar y otras sólo llevan aguas putrefactas. Se ha alterado el ciclo natural del agua y corre peligro el abastecimiento futuro. Con un poco de esfuerzo, podríamos reducir el consumo en nuestro a la mitad. No se puede estar siempre con el grifo abierto.

personal y del hogar (duchas, baños, lavadoras, lavavajillas ...). Si a esto le añadimos los 1.700 litros que le corresponden por industrias, servicios, etc., tendremos que el consumo de agua por habitante llega casi a 2.000 litros de agua potable cada día. Esto es un desperdicio. Un asiático consume 200 litros, y un africano algo menos. Hay que tener en cuenta, sin embargo, que el consumo industrial de agua de estas zonas es mínimo. La media diaria de consumo de agua potable en nuestro país es de entre 150 y 200 litros por persona: un total de 50.000 litros anuales.

Un ciudadano europeo consume cada día una media de 3 litros de agua para cocinar y beber, más de 40 litros de agua y 150 litros para la higiene Más del 85% del consumo diario de agua corresponde a usos industriales, especialmente de productos destinados al hogar o al uso personal.

Se podría decir que si no malgastamos agua podríamos evitar tener una sequía.

10


COMERCIO JUSTO El comercio justo es una forma alternativa de comercio promovida por varias ONG (organizaciones no gubernamentales), por la Organización de las Naciones Unidas y por los movimientos sociales y políticos (como el pacifismo y el ecologismo) que promueven una relación comercial voluntaria y justa entre productores y consumidores.

El comercio justo es una iniciativa para crear canales comerciales innovadores, dentro de los cuales la relación entre las partes se orienta al logro del desarrollo sustentable y sostenible de la oferta. El comercio justo se orienta hacia el desarrollo integral, con sustentabilidad económica, social y ambiental, respetando la idiosincrasia de los pueblos, sus culturas, sus tradiciones y los derechos humanos básicos. El comercio justo puede ser considerado una versión humanista del comercio libre, que al igual que este es voluntario entre dos partes, y no tendríavlugar si ambas partes no creyeran que iban a salir beneficiadas.

11


LA VISITA AL MOLÍ PAPERER de capellades Dimarts 12 vam anar al Molí Paperer de Capellades. Allà, ens van fer una visita guiada a través de les diferents fases per fer paper al molí. Ens van explicar que, abans del paper, hi havia el pergamí, una espècie de paper fet de pell de vaca o d’ovella utilitzat a l’edat Mitjana . Més endavant, sobre el segle II, a Xina es va crear el paper. El paper va trigar 1.500 anys fins arribar-lo conèixer. Els àrabs van conèixer el paper i el van estendre per el món al segle XI. En segon lloc ens van explicar com es fabricava el paper al segle XVIII. L'elaboració de paper era una feina artesana, lenta i costosa. Fins al segle XIX la matèria primera utilitzada a la fabricació del paper eren els draps de fibres vegetals com el lli o el cànem, materials als quals s'afegiria més tard el cotó. Però l'aparició de les fibres sintètiques a principis del segle XX va obligar a abandonar els draps com a matèria primera.

COM ES FEIA EL PAPER AL SEGLE XVIII i XIX Els drapaires passaven pels pobles i recollien draps vells i els portaven fins als molins paperers.

En el molins, la primera fase era la tria: triaven, classificaven, tallaven i netejaven els draps per fer el paper. Les tasques següents acostumaven a ser realitzades per dones. Després es posaven a fermentar dins d'unes foses amb aigua durant tres o quatre setmanes i tot seguit passaven a ser trinxats amb l'ajut de maces de fusta de diferents tipus. Aquest sistema per separar les fibres va ser inventat a Itàlia al segle XIII i habitualment era accionat per la força hidràulica. El procés durava tres dies (un per màquina) i passava per diferents etapes on s'utilitzaven diferents maces per anar esmicolant els draps fins a quedar reduïts a una pasta fina. Al final es ficava aquesta pasta en un motlle, que normalment portava una marca d’aigua. Cada molí tenia una marca d’aigua pròpia, que era reproduïda als fulls perquè se’n sabés la procedència. Després d’haver tret el paper del motlle, s’apilaven totes les làmines amb baietes de llana entre elles per impedir que s’enganxessin. Després es premsaven per eliminar una part de la quantitat d’aigua que contenen i es penjaven d’uns fils

12


enganxats al sostre. Aquesta tasca l’acostumaven a fer les dones. Un cop secs, per poder escriure-hi, s’aplicava una mena de cola feta de pells d’animals a sobre del paper, i esprensava per treure-li l’excés de cola i expandir-la pel full. Un cop encolat, el paper es tornava a penjar per assecar-lo. La sortida és molt interessant, ja que ajuda a entendre com era el comerç a Catalunya i la importància dels molins paperers d’aquella zona. També és interessant veure com funcionaven les màquines d’abans, quan no hi havia electricitat.

13


AGENDA CULTURAL

GENER 26) Dia Mundial de l'Educació Ambiental 28) Dia Mundial per la Reducció de les emissions emissions de CO2

MAIG 4) Dia Internacional del Combatent d'Incendis Forestals 17) Dia Mundial del Reciclatge 22) Dia Internacional de la Diversitat biologica 24) Dia Europeu dels Parcs

SETEMBRE

FEBRER

JUNY

2) Dia Mundial de les Zones Humides 5) Dia Mundial de l'Eficiència Energètica

5) Dia Mundial del Medi Ambient 8) Dia Mundial dels Oceans 17) Dia Mundial de Lluita contra la desertificació i la sequera

OCTUBRE 13) Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres 21) Dia Mundial de l'Estalvi d’energia 24) Dia Internacional contra el canvi climàtic

MARÇ 14) Dia Internacional d'Acció contra les represes i pels rius, l'aigua i la vida 21) Dia Forestal Mundial 22) Dia Mundial de l'Aigua 23) Dia Meteorològic Mundial

JULIOL 3) Dia Internacional Lliure de Bosses 7) Dia de la Conservació del Sòl 16) Dia Internacional per a la preservació de la Capa d'Ozó

NOVEMBRE

ABRIL

AGOST

DESEMBRE 17) Dia Mundial de l'Hàbitat

19) dia Mundial de la Bicicleta 22) Dia de la Terra

16) Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'Ozó 22) Dia Mundial sense cotxes sense cotxes

14


ENGLISH CROSSWORDS AND WORDSEARCH

15


16


Obsequi tres en ratlla reciclat

17


RECICLEM, REUTILITZEM O REDUÏM? 1. Recicles, reutilitzes o redueixes? ❏ Reciclo ❏ Reutilitzo ❏ Redueixo ❏ No faig cap de les anomenades ❏ Les faig totes 2. On llençaries una ampolla de plàstic? ❏ Contenidor blau ❏ Contenidor verd ❏ Contenidor groc ❏ No ho sé 3. Amb quanta freqüència surts al carrer a llençar la bossa d’escombraries? ❏ Cada setmana ❏ Cada dues setmanes ❏ Cada tres o quatre dies 4. Quants cubells de brossa diferents tens a casa? ❏1 ❏2 ❏3 ❏ +3

5. En què reutilitzes les coses que no fas servir? ❏ ❏ Jo no reutilitzo 6. De 1 a 5,com d’important consideres reciclar,reutilitzar i reduir? ❏1 ❏2 ❏3 ❏4 ❏5

7. Quants contenidors consideres que hauria d’haver al teu poble o ciutat? ❏ de 7 a 10 contenidors ❏ de 10 a 15 contenidors ❏ de 20 a 30 contenidors ❏ + de 40 Indica aquí el nom de la teva localitat: 8. Quan recicles,creus que ajudes al medi ambient? ❏ Si ❏ No ❏ A vegades ❏ No reciclo

18


ESTADÍSTICA DE L’ENQUESTA

19


20

Ts2carlamireiamohamedsergi  
Ts2carlamireiamohamedsergi  
Advertisement