Page 1

LA NOVA TENDÈNCIA!!! Fer instruments amb abjectes reciclats Reportatge del molí de paper de Capellades

Amb passatemps en anglès per als més atrevits!

+ obsequi fet exclusivament amb materials reciclats!


ÍNDEX 1-Editorial...........................p.1 2-Articles: 2.1-Funcionament d’una planta depuradora.....................p.2 2.2-Consum d’aigua.........................................................p.3 2.3-Animals in danger of extinction................................p.4 2.4-Natura i societat.........................................................p.5 2.5-Creació d’instruments a partir de materials reciclats.......p.6 2.6-Proximity products....................................................p.7 2.7-Impacte ambiental de “la Pedrera”..........................p.8

3-Reportatge del molí paperer de Capellades.....p.9 4-Crossword........................................p.10 5-Enquesta, com et mous?...................p.11-14 6-Agenda cultural..............................p.15-26


CONSUM RESPONSABLE Alba Iglesias

Vivim en un món ple de contradiccions en el que hi ha gent tan pobre que no pot permetin-se les coses més bàsiques i necessàries, i, al mateix temps moltes persones tenen una gran quantitat de coses que realment no necessiten. Aquest consumisme s’alimenta de l’influencia de la publicitat, basada en fases, idees tals com que la felicitat depèn de la quantitat de coses que tenim. Així s’acabava creant una societat on el més important és aconseguir diners per poder adquirir aquells productes que generalment no necessiten. Existeix un estudi realitzat per la Direcció General de Consum de la Junta de comunitats la Castilla – La Mancha on s’observa que un 35% del homes i un 33% de les dones tenen problemes de addicció a les compres, i en el cas dels joves ascendeixen al 46%. En conclusió, per solucionar aquest problema lo millor seria educar a la gent en temes com la importància del reciclatge o el no malgastar recursos en coses que realment no necessiten.


FUNCIONAMIENTO DE UNA PLANTA DEPURADORA Leyton Pezo Las EDAR (Estación Depuradora de Aguas Residuales) son plantas dedicadas a la depuración de aguas residuales cuya función básica es recoger las aguas de una población o industria, y después de reducir la contaminación mediante ciertos tratamientos y procesos, la devuelve a un cauce receptor como un río, embalse, mar, etc. Inicio del camino El agua pluvial se recoge a través de sumideros e imbornales, que, junto con la suciedad de las calles, se filtra a través de estos hacia las tuberías. Por otro lado, a nivel doméstico, encontramos las arquetas. Estos tanques o depósitos son los encargados de almacenar y distribuir el agua residual que viene de todos los desagües y sistemas sanitarios domésticos. Ya en la planta depuradora Una estación Depuradora de Aguas Residuales (EDAR), trata las aguas residuales con el objetivo de reutilizar y verter la parte sobrante a la naturaleza minimizando el impacto negativo.

Tratamientos convencionales Pretratamiento Primario

y

tratamiento

En esta primera fase se trata de eliminar aquellos objetos de mayor tamaño, arenas y otros sedimentos. De esta forma se consigue un fluido homogéneo que podrá tratarse de forma biológica.

Se distinguen distintas fases: Desbaste: Objetos insolubles que se separan a través de rejas. Por ejemplo, plásticos, trapos, compresas… Desarenado: Objetos algo más pequeños como arenas, pieles, cascaras. Desengrasado: Aceites, grasas y espumas con una densidad distinta al agua.


CONSUMO DE AGUA Antonio Segura

Mucha gente piensa que hay mucha agua dulce, pero la verdad es que es un recurso que estamos explotando demasiado, ja que cada vez más ríos no llegan a evocar las aguas al mar ya que los secamos.

Hay mucha agua que se malgasta cada día y esa agua tendría que ser aprovechada y podríamos utilizar mucha menos agua de la que utilizamos diariamente.

mitad. Beber y cocinar es un 10%, pero la reducción es nula. La limpieza de casa es un 31% y se puede reducir una tercera parte. Los usos exteriores que son un 8% se pueden reducir mucho más de la mitad.

Más del 85% del consumo del agua diaria corresponde a usos industriales, especialmente de productos destinados a casa o uso personal. Estos datos, nos muestran las aguas que la industria gasta diariamente para preparar algunos de estos productos.

Ya que 1700 litros son por los servicios, industrias etc.… y 300 litros por persona (ducha, bebida, etc.…)

Por persona en Europa se consume diariamente casi 2000 litros, y se puede consumir mucho menos ja que los asiáticos por persona diariamente consumen aproximadamente 200 litros y los africanos por persona diariamente consumen un poco menos de 200 litros. En la ducha se consume un 51% de los 300 litros, pues se puede reducir hasta la

Y la naturaleza cada vez le afecta esta explotación más y más ya que la desgastamos con esta explotación innecesaria. Y si hacemos daño a la naturaleza nos hacemos daño a nosotros mismos.


ANIMALS IN DANGER OF EXTINCTION

countries where more ivory is sold.

Claudia Ortega What makes animals be in danger of extinction is mostly human action, humans destroy their habitats and kill some specific species, only to profit, without worrying about animals, but luckily, there are people who do worries. There are many associations to save elephants and more animals in danger of extinction, and prevent more animals disappear, because of the human race.

There are more and more laws prohibiting the killing of animals in danger of extinction, but not in all countries, for example, there are countries where you can hunt elephants, hunt them to keep the ivory from their horns and for that they have to kill them. In China, more and more elephants are killed to collect ivory and it is one of the


NATURA I SOCIETAT Alba Iglesias Entenem per natura la codificació genètica, és a dir, allò amb què es neix. En relació a alguns altres animals, les diferències pròpiament bioquímiques i genètiques de l’espècie humana són ben escasses, però en canvi les diferències anatòmiques són molt rellevants, especialment el desenvolupament del cervell o la posició bípeda i dreta. Entenem per cultura no pas la instrucció general d’una persona (les coses que pot arribar a saber o els coneixements que pot arribar a adquirir) sinó tots els recursos, tecnologies i pautes de comportament propis d’una societat: coneixements, creences, valors, normes, símbols identitaris, tradicions i costums, hàbits d’alimentació, expressions artístiques, béns de consum… És la concepció de la cultura pròpia de l’antropologia.

La evolució de la relació naturasocietat: - S. XVIII, econòmic

el sistema va ser

l’agricultura i la ramaderia, el desenvolupament tecnològic va ser molt limitat que va aprofitar la força d’origen animal, i, la seva relació va ser una explotació molt limitada dels recursos naturals. - S. XIX i primera meitat del S. XX, el sistema econòmic va ser la revolució industrial, el desenvolupament tecnològic va ser una acceleració de la tecnologia, i, la seva relació va ser el desenvolupament de l’economia origina una explotació cada cop més intensa dels recursos naturals, que són considerats inesgotables. - Segona meitat del S. XX fins a l’actualitat, el sistema econòmic és la societat de consum, el desenvolupament tecnològic; la tecnologia és la que marca els canvis econòmics i socials, i, la seva relació és l’esgotament de les primeres matèries i la contaminació posa en perill el medi natural i la mateixa societat.


CREACIÓ D’INSTRUMENTS A PARTIR DE MATERIALS RECICLATS Leyton Pezo Actualment, a molts llocs del món hi ha diferents orquestres, grups musicals o individus que es construeixen instruments musicals amb materials reciclats. Alguns d’aquests projectes venen motivats per les realitats socials davant la necessitat de voler fer música i la realitat econòmica de no disposar de recursos per comprar instruments (com és el cas de l’Escola de Música Pracatum, creada pel músic brasiler Carlinhos Brown; o l’Orquestra Mitote de Mèxic, dirigida per Daniel Sánchez). D’altres venen motivats

els materials reciclats, construeix aquests nous. De tota manera, molts d’aquests projectes combinen una mica de totes aquestes necessitats. Les possibilitats de construir instruments amb materials reciclats suposa una revolució musical. Per una banda, s’està apostant pel medi ambient, fomentant idees de reciclatge i prenent consciència de la quantitat de rebuig que generem i de les possibilitats sonores que ens poden oferir aquests materials.

Per una altra banda, aquest fet suposa una democratització de la música ja que tothom pot fomentar la seva creativitat per descriure a nivell sonor la nostra època mitjançant la creació de nous instruments i noves sonoritats.

per les idees del reciclatge i la reutilització dels materials. I també hi ha qui, motivat per l’interès i les ganes d’experimentar amb les noves sonoritats que poden oferir

Pel que fa a l’educació mediambiental, es tracta de recuperar els materials de deixalla per aconseguir crear instruments musicals amb aquests materials reciclats i, més tard, explorar noves sonoritats. Respecte a la pràctica musical, durant el procés de


creació dels instruments els participants poden demostrar les seves habilitats i destreses, explorar la creativitat...

Tan bon punt s’hagi finalitzat el procés de construcció dels instruments amb materials reciclats cal afavorir-ne la pràctica. Cada persona explorarà les sonoritats que li pot oferir l’instrument creat, posant-les en comú amb els altres i participant de l’activitat musical conjuntament.


PROXIMITY PRODUCTS Claudia Ortega Proximity products, are the ones that come from our nearest territorial environment, where the distance between the point of origin and the consumption of the product are minimal.

With the consumption of these products, in addition to strengthening the local economy, it also reduces energy expenditure in the transport.

It is true that the purchase of international products has helped us a lot so that we can have different types of food, but also, it has made us give less importance to local products.

But now, more people think about being healthy and athletic, so they think, and they are right, that proximity products, are healthier than international products.


IMPACTE AMBIENTAL DE '' LA PEDRERA '' CORBERA. Alba Iglesias La Fundació Catalunya-La Pedrera impulsa des del 2010 la iniciativa Guardabosc que desenvolupa a les seves finques d’Alinyà i Can Maçana. A Catalunya una dotzena de projectes han posat a prova a diferents punts de Catalunya la utilització de ramats d'herbívors (vaques i cabres, principalment) per al control de la massa forestal i la prevenció d'incendis, segons les dades recollides pels organitzadors de les jornades 'Nous Reptes en Conservació de la Natura' que se celebraran els pròxims dies 2 i 3 de maig a l'edifici La Pedrera, de Barcelona. Les iniciatives d'implantació d'aquesta pràctica

forestal i ramadera s'estenen ara des del Montgrí fins al Montsant passant pel Garraf i Montserrat. Precisament a l'extrem oest del massís de Montserrat, la Fundació Catalunya- La Pedrera treballa des del 2010 en la iniciativa

Guardabosc, una iniciativa que pretén mostrar a les administracions, propietaris i a la societat en general que és possible fer tasques de prevenció d'incendis forestals en zones de muntanya mediterrània a baix cost i amb un baix impacte ambiental. També desenvolupa iniciatives de prevenció d’incendis amb herbívors a les seves finques d’Alinyà i Can Maçana. La ramaderia controlada en zones

de bosc suposa un important benefici en la prevenció dels incendis forestals i la seva aplicació es podria estendre amb certa facilitat a àmplies zones de la Catalunya central, el sistema o serralada transversal i àrees d'especial interès com les Gavarres o el Montnegre-Corredor. El benefici social d'aquest tipus de ramaderia destaca especialment en circumstàncies com les actuals en què es podrien veure limitats els recursos econòmics per als treballs d'extinció d'incendis.


REPORTATGE DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Claudia Ortega Vescovi

A la població de Capellades, tenen el privilegi de disposar d’un molí paperer, del segle XVIII, anomenat “molí de la Vila”, l’edifici té quatre plantes, i esta al costat de “La Bassa”, un llac que treu l’aigua d’un aqüífer, l’aqüífer de CarmeCapellades, gracies a aquest aqüífer, “La Bassa” sempre està plena.

“La Bassa” El molí paperer s’ha convertit en un museu, i el dia 12 de juny els alumnes de 2n d’ESO de l’institut, vam anar a visitar-lo, i ens van ensenyar moltes coses.

Per començar, ens van explicar qui va crear el primer paper a la historia, aquest va ser l’inventor Cai Lun, a l’any 105 després de Crist, ho va fer a la Xina. Se’ns va ensenyar com es feia el procediment per a fer el paper, i primer ens van mostrar una maqueta on tenien la representació de les maquines que es feien servir, i tot seguit, vam veure dues maquines que de veritat van ser utilitzades per a fer paper, i encara funcionen, una d’elles, funciona amb electricitat, però l’altre, funciona amb el molí com ho feia antigament.

Una de les maquines També ens van explicar les diferencies entre el paper que es fa ara amb l’antic, una de les coses que més els diferenciava era la seva resistència, una paper antic, podia suportar un força de 20kg tirant d’ell, en canvi els papers d’ara es trenquen molt fàcilment.


Antigament en un dia feien 4500 papers, però trigaven un mes en ser acabats.

També vam fer paper en un taller que ens van preparar al museu i va ser molt divertit, i ens vam poder emportar els nostres papers a casa. De la manera en la que jo ho vaig veure, crec que tothom hauria de visitar aquest molí, et fa veure d’una manera diferent el que tens, ja que, t’expliquen les condicions en les que tenien que treballar els homes, dones, nens, i nenes en aquella època, i et fa reflexionar i veure que tenim molta sort, al menys a mi em fa pensar això. I a més, tot el que expliquen és molt interesant.


CROSSWORD


COM ET MOUS? 1.- Sols moure’t més amb privat o públic? privat

públic

2.- Que prefereixes, anar amb bus o taxi ? Bus

Taxi

3.- Quan tardes mes o menys de la teva casa/pis a treballar? 5 min a 15 min

20 min a 30 min

més de 30 min

4.- quantes vegades al dia agafes un transport per moure’t? 2 vegades

4 vegades

altres .........................

5.- Si vas en bus a treballar quantes vegades l’has d’agafar? 1a3

més de 4

no agafo el bus

6.- Creus que hi ha més cotxes que contaminin més que d’altres? Si

No

7.- Que creus que contamina més? Bus

cotxe

moto

camió

8.- Quina edat tens? -----------------------------------------------9.- Sexe: Home

Dona

Altres

DADES GENERALS DE CADA PREGUNTA: POBLACIÓ: Població de Corbera . MOSTRA: 25 persones de Corbera. INDIVIDU: Cada una d’elles.

DADES DE CADA PREGUNTA:


1.- Qualitativa 2.- Qualitativa 3.- Quantitativa 4.- Quantitativa 5.- Quantitativa 6.- Qualitativa 7.- Qualitativa 8.- Quantitativa 9.- Qualitativa

DADES REPRESENTATIVES DE LES PREGUNTES 1 I 3


TAULA DE FREQÜENCIES : PREGUNTA 1:

Xi Freqüència absoluta (ni) Freqüència relativa (fi) PRIVAT 19 0,76 PÚBLIC 6 0.24 TOTAL 25 1 PREGUNTA 3:

Xi DE 5 A 15 MINUTS DE 20 A 30 MINUTS MÉS DE 30 MINUTS TOTAL

Freqüència absoluta (ni) 16

Freqüència relativa (fi) 0,64

3

0,12

6

0,24

25

1


MESURES DE CENTRALITZACIÓ DE LA PREGUNTA 1: MITJANA ARITMÈTICA: 12,5 MODA: 19 MEDIANA: 6 MESURES DE DISPERSIÓ DE LA PREGUNTA 1: RANG: 4 DESVIACIÓ MITJANA: 12,35 MESURES DE CENTRALITZACIÓ DE LA PREGUNTA 3: MITJANA ARITMÈTICA: 8,3 MODA: 16 MEDIANA: 4 MESURES DE DISPERSIÓ DE LA PREGUNTA 3: RANG: 2 DESVIACIÓ MITJANA: 12


Gener lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do. 1

2

3

4

5

6 Extinció de la Bucarda

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17 Accident de Palomares

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

Febrer lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2 Dia mundial de les zones Humides

3

4 5 Msnifestació a Rio Tinto

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17 lluita contra la pobresa energética

18 lluita contra la pobresa energética

19 lluita contra la pobresa energética

20 lluita contra la pobresa energética

21 lluita contra la pobresa energética

22 lluita contra la pobresa energética

23 24 lluita contra la pobresa energética

25

26

27

28


Març lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3 Dia munida silvestredial de la v

4

5 Dia mundial de l’Eficència Energètica

9

10

11

12

6

7

8 Dia internacional de la dona

13

14 Dia internacional d’Acció pels Rius

15 16 Dia mundial del consumidor

17

18

19

20

21 Dia internacional dels boscos

22 23 Dia mundial de Dia meteorològic l’ Aigua mundial

24

25

26

27

28

29

31

30

Abril lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17 18 Dia mundial de la lluita camperola

19

20

21

22 23 dia de la Terra

27 Setmana sense TV

28 29 30 Setmana sense Setmana sense Setmana sense TV TV TV Tancament de la central nuclear

24 Dia mundial del animal de laboratori. Semana sense TV

25 26 Dia internacional Sermana de consideració sense TV sobre el problema del sorroll. Setmana sense TV


Maig lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 Dia mundial de les Aus Migratòries

11

12

13

14

15

16

17 Dia mundial de les Telecomunicacions i la societat de la informació

18

19

20

21

22 Dia mundial de la Biodiversitat.

23

24 Dia europeu dels parcs

25

26

27

28

29

30

31

Juny lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3

4

5 Dia Mundial del Medi Ambient (1972)

6

7

8Dia Mundial dels Oceans

9

10

11

12

13

14

15

16

17 Dia mundial contra la desetificació i la sequera

18

19

20

21 Dia internacional de la musica

22

23

24 25 Dia internacional contra la contaminació electromacNètica. tica

26

27

28

29

30


Juliol lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3 Dia internacional lliure de bosses de plàstic

4

5

6

7 Dia internacional de la conservació del sol

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26 27 Dia internacional per a la defensa de l’ecosistema Manglar

28

29

30

31

Agost lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 Dia Internacional de les Poblacions Indígenes

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29 Dia 30 Internacional contra els Assajos Nuclears.

31


Setembre lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3 10

4

5

6

7

8

9

11

12

13

14

15

16 17 Dia internacional de protección de la capa d’Ozò

18

19

20

21 22 23 Dia Dia sense internacional de cotxes la Pau, dia internacional contra els manocultius

25

26

27 Publicació de la primavera silenciosa

28

29

30

24


Octubre lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do. 1

2

3

4 5 4 Vessament de bassa amb residus de la mineria de l'alumini a Hongria

6

7 Dia mundial de les Aus

8 Dia mundial de les Aus

9

10

11 12 Dia internacional per la reducció de les grans catàstrofes

13

14

15

16 17 Dia Mundial de l'Alimentació.

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29 Dia pel descreixement

30

31 Dia mundial per les ciutats


Novembre lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3

4

5

6 Dia Internacional per a la Prevenció de l'Explotació del Medi Ambient en la Guerra i els Conflictes Armats.

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21 Dia mundial de la Pesca

22

23

24 Dia internacional del consumisme.

25

26

27

28

29

30

Desembre lu.

ma.

mi.

ju.

vi.

sá.

do.

1

2

3

4

5 6 7 Dia mundial Constitució del Sol d'Ecologistes en Acció

8

9

10 Dia dels Drets Humans

11 Dia Internacional de les Muntanyes

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30 Paralització definitiva de les nuclears de Lemóniz, Valdecaballeros i Trillo II

31


TS 2nC Claudia, Alba, Leyton i Antonio  

GRUP 2

TS 2nC Claudia, Alba, Leyton i Antonio  

GRUP 2

Advertisement