Page 1

NATURA

CONNEXIÓ ACTIVITAT SOCIETAT

OCI CULTURA

MOBILITAT

PROXIMITAT


EDIFICACIÓ

ENTORN. SUPORT FÍSIC

VIALITAT

USOS I ACTIVITATS

DIAGNÒSTIC Veure que en el territori, trobem que l’activitat se l’emporta Mataró. Tan sols uns centres tenen l’activi-­ tat ben repartida. Que la NII i l’Autopista ens creen una barrera molt forta. Les estacions no tenen l’importància que haurien de tenir. I després la barrera que es veu entre els pobles de dalt. I la poca activitat que s’hi produeix.

OBJECTIUS Potenciar les estacions, com a centres de mobilitat del ter-­ riotori. Fer de la NII una via més permeable, gràcies a la reducció de la secció. Reduir la barrera de l’autovia amb l’acondi-­ cionament dels pasos d’aquesta. Establir una connexió més directa mar-­muntanya amb la incorporació un sistema de transport públic més ordenat. Buscar i mantenir la identitat dels pobles, per a potenciar la seva activitat.

DAFO

Esquema debilitats

Esquema amenaces

Esquema fortaleses

Esquema oportunitats


INTENCIONS

ESTRUCTURA ESCALA 3 _CIUTAT

Generació d’uns eixos verticals potents, on predomini la mobilitat i l’activitat, recolzat per uns eixamplaments d’usos diversos i una via ho-­ ritzontal per connectar-­los entre si.

A l’estructura de ciutat podem veure uns eixos transversals al territori que conec-­ ten inferior i superior. I que travesen els longitudinals de forma que permeten una millor conectivitat de tot el territori. La menor secció que es proposa a la NII fa que haguem de plantejar uns eixos per dins ciutat longitudinals (a la vegada conecten els verticals).

Es vol realitzar un petit canvi del transport públic per donar un ordre, de tal manera que predomini una línia vertical directe i, en segona posició, unes circumval•lacions.

REFERÈNCIES > Parc deportiu urbà avinguda Bastardes, Hospitalet de Llobregat ABANS ACTUACIÓ

Aquestes línies arranquen d’unes petites estacions intermodals on es troben el transport públic, tren i bus, i el privat, cotxe i taxi.

DESPRÉS ACTUACIÓ

ESCALA 2

ESCALA 4

ESCALA 4

ESCALA 1

ESTRUCTURA ESCALA 2 _ÀMBIT

A l’estructura d’àmbit veiem la importància que tenen els eixos lon-­ gitudinals. La nacional i el ferrocarril per a conectar per consta. I l’autopista amb inclusió de carril VAO de 60km/h que permetrà una major permeabilitat i una reducció de les sortides d’aquesta.

Amb aquest zoom de l’esquema, es pot veure com l’eix, a mida que va pujant, abraça i arriba a totes les escales. Comença amb la relació amb l’estació del tren. Es redueix la secció de la nacional i es completa o modifica l’es-­ tació actual amb un accés mes amable, pàrquing per bus i per vehicle privat. Si es continua pujant, es proposa una via en l’altre sentit que possibiliti la relació entre municipis i el pas de l’activi-­ tat a una altre escala.

ESCALA 3

Gràcies a la incorporació de mobiliari urbà, com el cas, il•luminació, escales i plataformes, s’ha millorat l’activitat d’un espai residual. Aquesta millora no nomes afecta a l’espai en si, i als usuaris d’aquest parc, si no a l’aspecte urbà que ha generat. Ja que la presencia i el pas de gent ha augmentat degut al canvi de caràcter del petit parc.

> Projecte d’entrada urbana, per ArquiQ _Gestió de sostenibilitat

La intersecció amb l’autopista es fa mitjançant un passos superior o inferiors. A mida que fem la lectura cap amunt, l’eix es troba amb espais lliures, buits, sense caràcter. Es vol fer petites actu-­ acions a aquests espais que millorin l’activitat i la relació social, com petits parcs o zones d’esbarjo i que li donin més força a l’eix. Segons el municipi, un cop arriba al parc, l’eix finalitza amb un eixamplament que possibiliti l’accés amb transport públic i peatonal al parc natural.

ESCALA 2

BORRADORS I CORRECCIONS PRÈVIES PROPOSTA INICIAL

A 3 BANDES

CORRECCIÓ CONJUNTA

Es generaven uns eixos recolzats sobre la nacional i que pasaven per les estacions. Permeabilitzant el terri-­ tori cap al mar i cap a la muntanya.

A cadascuna de les bandes estructurals s’hi recolzen uns punts d’atracció de més o menys importància que permeten la conexió o que amplien la seva actu-­ ació fins a l’interior.

Aquests son els plànols que ens van fer els companys després de veure els plànols anteriors. La principal ac-­ tuació que ens proposaven era la inclusió d’activitat als nostres eixos (nosaltres els plantejavem només com a eixos de transport, públic i provat)

Mitjançant nous materials, mobiliari i visuals, es projecta àrees de descans o espais oberts aprofitables per els ciutadans. Son espais molt permeables que acompanyen el recorregut peatonal, en bici o rodat al poble. Amb aquest projecte es millora la imatge, la funcionali-­ tat i l’aprofitament d’un espai residual.

> Re-­Think Athens Winning Proposal / OKRA

Projecte que te l’objectiu de contribuir al canvi d’Atenes i millorar el medi ambient de la ciutat a mes de la activació de la zona. Es vol transformar l’espai per donar el pas a una ciutat caminable i reduir el tràfic d’automòbils, fent àrees adjacents al projecte.


TRÀFIC DIÀRI

TRANSPORT PÚBLIC

Analitzant el tràfic diàri actual, la xarxa bàsica de comunicacions de transport privat, es veuen uns eixos horitzontals importants i uns altres verticals d’un nivell inferior però molt importants. Després trobem en el següent nivell els camins secundaris urbans.

Mirant amb més detall com funciona el trasnport urbà de la zona. Es seleccionen les línies i es classifiquen en Interurbanes, urbanes i el tren. Cadascuna d’elles te un paper molt importànt però no hi h aun esquema clar de la connexió que existeix entre elles.

El mes interessant d’aquest procediment es veure la superposició dels diferents conceptes i capes seguint aquest ordre. Es pot observar com es corresponen entre ells i com depenen uns dels altres. Per exemple, els nuclis amb les vies de transport públic o les vies inter modals amb les modals.

Tren Autopista NI I

Busos I nterurbans Busos urbans

Vies connexió municipis Xarxa v iària secundària

L5 Cabrils|Vilassar de Mar L1Alella|Masnou L2 Teià|Manou

L4 Vilassar de Dalt|Premià de Mar L6 Cabrera|Vilassar de Mar

L7 Alella

L3 Premià de Dalt|Premià de Mar

L12 Premià de Mar|Cabrils|Cabrera

L9 Teià L10 Premià de Dalt|Vilassar de Dalt

L8 Manou L11 Premià de Mar

L12 Vilassar Mar

Podem veure com el nou sistema de xarxa viaria es més eficient, clar i intuitiu. Connec-­ ta de forma directe els nuclis i ‘accès al mar i a la platja. A més, permet unes linies se-­ cundàries de gran funcionalitat.

REFERÈNCIES > Presentació les directius del canvi

INTERMODALITAT?

ESCALA DE VIES

Quan revisem el territori observem com hi ha una gran extensió de transport públic però no existeix un esquema clar de com funciona. A part d’això veiem com el vehícle privat s’ha apoderat de la ciutat i que hi han espais inconexos.

Després de veure les diferents vies amb la seva intensitat d’ús, podem determinar diferents escales d’im-­ portància de cadascuna de les vies. Això ens portarà a reduir el numero de línies, hi haurà unes vies amb molt més pes que les altres i on hi recolzarem més activitats. A més, per travar encara més el sistema es propon una via longitudinal.

Tren

Autopista

Busos I nterurbans

Busos principals

Busos urbans

Busos circundants

Estacions intermodals

Exposició a classe sobre les directius del canvi, creant un nou suport urbà. Ens van sobtar uns esquemes de relacions entre els centres de diferents districtes i escales. I com la bona organització afavoreix les connexions i el sistema públic.

> Vídeo Ciutat Idea

Es va penjar un vídeo a Atenea que van realitzar alumnes del Màster en Projectació Urbanística. Es una proposta de reorganització del transport i dels espais molt interesant, que ens ha ajudat a seguir un procediment molt ordenat d’estudi i anàlisi del transport públic en la nostra proposta. Es tracta d’un sistema final molt ben trabat.i intuitiu.


ÀMBIT 1

MASNOU _ ALELLA

ÀMBIT 2 TIPUS A

ÀMBIT 3

PREMIÀ _ PREMIÀ

TIPUS B

ÀMBIT 4

PREMIÀ _ VILASSAR

ÀMBIT 5

TIPUS C

VILASSAR _ CABRILS

TIPUS A

ÀMBIT 6

VILASSAR_CABRERA

TIPUS B

FO TO PLÀ s i tua ci ó

TIPUS B

MASNOU _ TEIÀ

CONECTIVITAT

Linies de connexió entre els diferents nodes Trobem diferents nuclis en el territori del Maresme, i uns amb més densitat que altres, això afecta tant a l’activitat com a la possibilitat de mobilitat.

Baixa densitat Alta densitat Zones d’oci Intensitat Nuclis

s i tua ci ó p rop os ta

Punts -­ Li ni es -­ Pl a ns

s i tua ci ó a ctua l

Punts -­ Li ni es -­ Pl a ns

Connexions

AREES

CLASSIFICACIÓ Per a poder dur a terme el projecte ens hem fixat en com podem classificar les arees d’intervenció i danar-­los un caràcter diferent a cadascuna d’elles.

PLA S E CTO RI AL E I X LO NG I TUD I NAL

Antic cinema

Zona indústrial aïllada Deixalleria

Tipus A. Accés des de mar a muntanya. Tenim l’estació intermodal i les lines V. Tipus B. Accés des de mar fins al poble de dalt. Tenim estació intermodal i linies V. Tipus C. Accés mar muntanya.

Camps de conrreu

Antic centre agrari

Zona escolar

Parc lineal

Escola

Tipus B

Tipus A

s i tua ci ó a ctua l

Mercat de les Flors

Teixit mitja densitat Teixit de baixa densitat Teixit mitja densitat

CO NCLUSI Ó

p rop os ta d ’ a ctua ci ó

PLA S E CTO RI AL E I X LO NG I TUD I NAL

Reconversió *

Reconversió * Parc lineal

Camps de conrreu

Reconversió *

Zona escolar

Centre comercial

REFERÈNCIA

Escola

> RECONVERSIÓ Souto De Moura + Graça Correia | Reconversion of the Robinson Factory and Space

Obrir carrer connexió

Donat que hi ha algunes naus situades en llocs estratègics del nostre pla sectorial longitudinal; proposem re-­ pensar algunes d’aquestes zones en desús, o espais amb una imatge deficient. Es millora la qualitat de vida del habitats i la imatge del lloc. Amb la possibilitat de portat més turisme a la zona sud del Maresme

canvi secció i aprofitament PB canvi secció Comerç ben distribuït

Aquest eix, va acompanyat de la riera d’Alella en tot el recorregut, quedat soterrada en alguns moments. Es destacaran alguns punts interessants del Masnou i les bodegues d’Alella. I es conectaran amb la nova linia de bus Vertical. L’eix H en aquesta part només sofrirà una millora de secció.

Aquest àmbit de tipologia B es caracteritza per connectar Mar-­Muntanya directament, gràcies a la incorporació d’un centre de rebuda a les portes del parc (conecta directament amb Cabrils). Hi existeix una nova linia V que connectarà amb la nova estació intermo-­ dal (bus, cotxe, tren). A la Linia H, destaquem els canvis d’usos d’algunes naus al final del recorre-­ gut.

Aquest àmbit és el més potencial de tots ja que s’hi connectarà el nou eix H , té una gran diversitat d’espais lliures. Una densistat de residència alta. A part d’això es troba centralitzat en l’àmbit i té un port amb possibilitats de millora. El seu eix vertical es caracteritza per millorar alguns espais. A l’horitzontal veuiem grans espais verds recolzats en ell.

Vilassar de Dalt es troba més connectat a Premià per facilitat d’accessos.té un pol d’atracció turístic important pels seus edificis històrics. La linia de bus també passa pel parc d’atraccions. A l’eix H destaquem l’obertura del carrer fins a Vilassar de Mar

Aquest és el segon àmbit A. Que connecta Dalt-­Baix. També d’habilitarà un espai de presentació al parc. A Vilassar es farà una reconversió de l’antic centre agrari. També s’haurà habilitat amb les pertinets millores le linia vertical.

La línia Vertical, té menys importància donat que al nord tot son cases unifami-­ liars. Però a Cabrerà s’hi prepararà una ruta històrica per a recorrer els espais més emblemàtics. A l’eix H s’hi habilitatrà l’arribada més directa al centre comercial de la riera d’Argentona.


PROPOSTA INTERVENCIÓ II _________________________

La proposta aposta principalment per el transport públic. Fixa una línia general directa de connexió entre mar i muntanya, recull a la

MASNOU | TEIÀ ÀMBIT TIPUS A

gent en una estació d’inici associada a l’estació del tren, fins al parc natural. Això permet la connexió entre els municipis superant el límit de l’autopista i permet la possibilitat als veïns o als turistes d’accedir al parc amb una única línia. D’aquesta línia surten dues se-­

Zona de rebuda al parc

cundaries per donar accés a les vores dels municipis. Ens trobem amb un eix molt important del que no nomes surten altres línies de busos si no que li pengen uns carrers que intenten obrir

INTERVENCIONS

aquest eix tan vertical en l’altre direcció i que d’alguna manera es connectin també en sentit longitudinal. Per últim, per dotar de mes caràcter a l’eix, aquest s’obre a petits espais residuals que troba i es transformen en espais oberts d’opor-­

> Millora seccions tipus

tunitat i relació per als veïns. De diferent caràcter, des de parcs esportius per a joves o parcs per fer exercici per a gent gran.

ci Sec

ó2 Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 4

> Zona de rebuda al parc

Espai 1

> Reducció nacional + acondicionament estació intermodal En les seccions podem observar el canvi substancial que provoca la reducció de la nacional, carrers més amplis per ambdós costats i, el més important, l’accés a l’estació de tren es fa per cota de carrer per un espai molt més amable. Es vol també incidir en la millora del passeig marítim.

> Direccions carrers

> Espais de reforç de l’eix Espai 1

Espai 2 pa

> El carrer transversal es prolonga fins arribar a la zona comercial, millorant la relació d’aquesta Aproximació proposta e: 1/7500 Recorregut principal bus Vies secundaries transversals Recorregut circundant bus

zona amb el centre del municipi > S’enriqueix la zona comercial amb un passeig. > Es proposa l’ampliació de la zona comercial al solar colindant.

Sec

ci ó

4

ci Sec

JO ge s s at

Ó MIR AN

ILS TAN FON r e r ca r EI AUM rer J ca r

ó3

1 ci ó c e S

> Millora de l’espai d’apar-­ cament. > Ampliació del mobiliari urbà > Enllumenat públic > Zones d’ombre

c

SV STRE r ME arre

ILA

FE ANT rer S ca r

LIP

Espai 2

> Pavimentació > Enllumenat al parc > Permeabilitat de l’accés al parc


PROPOSTA INTERVENCIÓ II _____________________________

P.de Mar|P. de Dalt ÀMBIT TIPUS B

En aquest àmbit de treball, clasifiquem el tipus B com a proposta en la que es relaciona una estació de tren amb tot l’eix vertical. I en el que no contemplem d’accés al parc programat. Per tant tenim al projecte del tipus B la linia de bus Vertical. Les línies de circumvalació i la

INTERVENCIONS

incorporació de l’eix Horitzontal. La millora més significativa d’aquest àmbit és la d’adeqüació de l’estació de tren t amb

> Millora seccions tipus

incorporació dels busos i aparcament de cotxes. Amb una zona d’aturada ràpida per a deixar a la gent.

Secció 1

c Se

ó ci

Secció 2

4

Secció 3

> Reducció nacional + acondicionament estació intermodal

i cc e S

ó

3

cc Se

cc Se

Proposta Premià de Mar-­ Premià de Dalt e: 1/7500

Recorregut principal bus Vies secundaries transversals Recorregut circundant bus

2

1

Secció 4


MASNOU | TEIÀ ÀMBIT TIPUS A

P.deDALT|P.deMar ÀMBIT TIPUS B Radi Bus

Radi Tren

Radi Tren

i Repercussió

Radi Bus

> Relació de les diferents escales > Estructura d’eixos > Nova xarxa transport públic sobre l’actual > Nous espais oberts per reforçar el sistema peatonal

REPERCUSIONS

Passeig continuu

No puc anar del

Passeig Marítim

MASNOU a Mataró!

Milora de la desembocadura del riu

Una platja plena

Millor accés platges

de talls del riu

Buscant passos CÒMODES a la platja

Modificació Nacional

Paso la NII i l’Autovia?

Permeabilitzar barreres infraestructures

Potenciar ús del

Noves estacions

transport públic

Barrera entre els pobles! Del mar a la muntanya en 15 min! Baixar?,Pujar? > A cadascun del àmbits estudiats hi hem fet una proposta d’aturades de bus. Pensant en el radi de 500m d’abast per als busos i 1km per als trens.

Conectivitat dalt-­baix

No hi ha organització de l’activitat

Això ens diu el mínim d’aturades que hem de posar en el recorregut. OCI CULTURA

Redistribució activitat

Entrega final _ de la Peña _Gelabert  

Entrega final _ de la Peña _Gelabert

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you