Issuu on Google+

núm 202

La Revista d’Iniciativa per Catalunya Verds - Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Rescatem les persones Iniciatives per garantir una vida digna a tothom / Pag. 2

10a Assemblea Nacional d’ICV a Viladecans Junts, juntes, podem canviar-ho tot / Pàg. 5

juliol 2013 preu: 1,05 e

Entrevista a Josep Fontana L’historiador ens parla del passat recent i del futur possible per canviar les coses / Pàg. 12


2

treball

· núm 202 · juliol

actualitat

Rescatem les persones Vivim una situació d’emergència social i el Govern continua sense pressupostos, que vol dir sense prioritats i amb més retallades. La ciutadania pren la iniciativa.

L

es xifres d’atur, pobresa i exclusió creixen. La crisi avança i les retallades continuen al nostre país disfressant com a inevitable un veritable canvi de model cap a un Estat de beneficència, mercantilitzant i privatitzant el que eren drets universals, que garantien l’equitat i la justícia social. En aquest context, neix una iniciativa ciutadana per “rescatar a les persones”: la Renda Garantida Ciutadana. Multitud d’entitats socials i organitzacions han impulsat aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que té per objectiu assegurar els mínims d’una vida digna a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa. La Renda Garantida suposaria uns ingressos de 664 e al mes per a una persona, i l’import augmenta en funció dels membres de la família. Les condicions d’accés a la prestació és ser major de 18 anys –condició no necessària en el cas de menors emancipats–, viure legalment a Catalunya

Un 60,2% dels catalans i les catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes. La pobresa severa s’ha multiplicat per 5 entre el 2008 i el 2011 (de l’1,15% al 4,98%). –excepte les dones “reagrupades” que perdin la residència per separar-se del marit–, acreditar una residència continuada a Catalunya d’un mínim de 12 mesos i que no disposin d’ingressos o que aquests no siguin superiors als contemplats per l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (7.967,73 e anuals). Signa per la Renda Garantida de Ciutadania!

.

http://www.rendagarantidaciutadana.net

Membres de la PAH intenten ocupar una oficina bancària per evitar desnonaments / © ACN

Sixte Garganté Portaveu de la Comissió Promotora de la ILP per a la Renda Garantida de Ciutadania Sixte Garganté és professor de Dret del Treball (UPF). El seu accent de Lleida s’accentua a mida que l’entrevista avança, cosa que ens demostra que se sent còmode i la seva prioritat és fer-se entendre. Ens regala una dosi d’optimisme gens ingenu, assegurant-nos gairebé com a repte col·lectiu i personal que aquesta iniciativa legislativa popular no “anirà al calaix”.

Entrevista: Rosa Mateu

Suposo que aquest dies tothom et pregunta el mateix: Com va la recollida de signatures? Ja fa 2 mesos que es va iniciar la campanya i va molt bé. La gent signa amb moltíssimes ganes, està molt activa en allò que la faci sentir participativa en qüestions importants a resoldre, com ho és la pobresa. Algunes persones ens han dit que costa molt explicar què és l’RGC. Com a promotor, ens pots donar els elements claus? La Renda Garantida de Ciutadania és un dret, reconegut i vigent a l’Estatut del 2006 (art 24.3), a tenir garantits els mínims d’una vida digna. En definitiva, és una prestació econòmica que permeti que avui, a Catalunya, ningú no es trobi per sota del llindar de la pobresa.

El problema és que, des de l’any 2006 fins ara, el Parlament de Catalunya no ha regulat quines són les condicions per accedir-hi, quina és la seva quantia, quins són els requisits, quines són les obligacions. Donat que el Parlament no ho fa, un grup de ciutadans i ciutadanes s’acullen al seu dret de participació política. I aquí és on neix la Comissió Promotora de la ILP. ¿Quines són les amenaces que s’han de superar perquè s’aprovi el Projecte de Llei? Primer, s’han de recollir 50.000 signatures vàlides, i ja he dit que això va bé. Donem per fet que superarem aquest tràmit. La segona amenaça que s’ha de superar és que alguns Grups parlamentaris són reticents a prioritzar els drets de les persones pobres a accedir a aquesta prestació; és un problema fonamentalment de prioritats

polítiques i som conscients que actualment el Govern de la Generalitat prioritza en retallades. Per això ens hem marcat com a objectiu recollir més de les 50.000 signatures necessàries, per pressionar i veure si el Grup que dóna suport al Govern s’alia amb ERC o directament amb el PP. Per últim, una societat amb una renda garantida, és una societat més lliure? D’entrada, jo diria que és una societat una mica més justa. Jo crec que la llibertat depèn de moltes altres coses. Però és evident que si les persones tenen garantits els mínims per a una vida digna, tenen més llibertat a l’hora d’escollir. La pobresa és el màxim exponent de la desigualtat; si reduïm la desigualtat, tindrem una societat més justa; i si de retruc és més lliure, doncs fantàstic

.

Assemblea d’aturats i aturades de Barcelona

S

ón “les víctimes” de la crisi, de les retallades, de les reformes laborals dels governs del PSOE i del PP i d’un sistema injust. En els darrers mesos, s’han bolcat en la recollida de signatures per a la RGC, una eina que els permet anar-hi “amb una cosa concreta” a les portes de les oficines del SOC dos o tres cops per setmana i aprofitar per explicar a l’aturat o aturada que té dignitat, que “si lluites, es pot”. En paraules d’un portaveu de l’assemblea de Badalona, cal “pujar l’autoestima a les persones aturades”. Més de 14 localitats formen part de la coordinadora de Barcelona, que es coordina amb el Baix Llobregat i el Vallès. Compten amb la complicitat de les organitzacions sindicals, CCOO, UGT i l’IAC, dels quals tenen clar que volen “anar de la mà”. Combaten discursos abonats per la dreta proposant alternatives com el repartiment del treball i el cooperativisme perquè, per a ells i elles, la solidaritat i el sentit de classe és la seva principal motivació per mobilitzar-se i organitzar-se

.

http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com.es/ assambleadaturats@gmail.com


treball

· núm 202 · juliol

3

actualitat

Decàleg per a una preocupació sensata L’augment de la pobresa entre infants i adolescents a Catalunya arriba fins al 26.4%. Jaume Funes ens parla dels criteris que haurien de regir l’acció pública en aquest camp. Jaume Funes Psicòleg i educador

P

itjor que patir privacions en plena infantesa és rebre una atenció benèfica, preventiva, protectora, que nega la pròpia condició infantil. Ni valen els discursos sobre els hipotètics problemes futurs, ni serveixen lectures compassives. Per això, per ocupar-se de la infància que els adults empobrim, suggereixo respectar el següents criteris: 1. No es tracta de fer justícia, sinó de no cometre una il·legalitat. Empobrir és vulnerar drets. Atendre és restaurar-los. No és legal cap limitació dels seus drets com a infants a unes condicions dignes de vida. 2. Ocupar-se de la infància mai no és secundari. Sempre és abans que fer qualsevol “carretera”. 3. No existeixen infàncies “d’aquí” i infàncies “nouvingudes”. Tots i totes són infants catalans. L’origen o la condició legal dels pares no pot modificar cap dels seus drets. 4. Ocupar-se de la infància en condicions de pobresa és construir i garantir oportunitats educatives, perquè tinguin present i perquè puguin imaginar un futur. 5. Un dels principals drets de tot infant és el dret a importar a algú. Ocupar-se dels qui viuen en

llars pobres és començar per fer possible que tinguin temps de mare, de pare. 6. No es pot protegir separant, oferir un espai residencial fora de casa perquè no sabem com ajudar una mare a ocupar-se dels fills. 7. Sovint, les situacions de pobresa creen a les llars climes educatius empobrits o de tensió. Ocupar-se és complementar, compensar, possibilitar altres espais educatius de joc i de relació. 8. L’educació 0-3 no és una opció sinó una resposta (que ha de ser diversa) a les necessitats de les infàncies, especialment les empobrides. 9. Els i les adolescents existeixen. Descobreixen la pobresa en una societat de consum. Convé ocupar-se d’ells i elles sense recorre al sistema penal quan apareixen les tensions socials. 10. El mínim que pot fer qualsevol administració que vol ocupar-se de la pobresa és tenir una radiografia dinàmica de les infàncies del seu territori, dels seus barris. Conèixer les condicions vitals i educatives en les que es desenvolupa la seva existència. No estaria de més recordar que els infants no són objectes a protegir sinó subjectes actius de drets i que, si tinguessin al seu abast els mecanismes adients, podrien reclamar davant les administracions i els tribunals els seus drets vulnerats. Tanmateix, no ens molestem ni a escoltar què senten i diuen

.

Què ha fet ICV

I

niciativa per Catalunya Verds no ha deixat d’exigir al Govern de Catalunya que ha d’abordar urgentment i com a màxima prioritat de govern la pobresa i les necessitats socials de la població, i que ho ha de fer buscant i reforçant la col·laboració amb el món local, que està afrontant, gairebé en solitari, la lluita per la cohesió i contra l’exclusió que causen les retallades i impagaments, tant de l’Estat com de la Generalitat (Dependència, RMI,...). Si no fos pels Ajuntaments i els i les professionals del serveis socials, la situació encara seria més dramàtica. Aquestes són algunes de les iniciatives presentades al Parlament: – Hem presentat una Proposició de Llei de creació de la Renda Garantida de Ciutadania, en la línia de la ILP impulsada.

Crèdits 22 - núm. 202 - juliol 2013 director: Sergi de Maya consell de redacció: Amèlia Bautista, Clara Bosch, any

Júlia Brosa, David Cester, Aritz Cirbián, Jesús Hernández, Gabi Losada, Arnau Martí, Rosa Mateu, Susi Montón, Roger Morales, Josep Puigdengolas, Marta Ribas, Xavier Riu, Delfina Rossi, Jaume Rovira i Gerard Sentís.

col·laboren en aquest número:

Jaume Funes, Xavier Riu, Cristina Bigordà, Jordi Guillot, Joan Vallvé, Joan Herrera, Raül Romeva i Marta Verdejo.

– Presentació d’una Proposició de Llei del Mínim Vital Garantit, per garantir que totes les persones tinguin les necessitats bàsiques cobertes per a una vida digna: alimentació, ingressos mínims, habitatge i subministraments principals, dirigida a persones sense ingressos estables que es trobin en situació de risc de pobresa o exclusió social. – Carta dirigida a Artur Mas perquè garanteixi els tres àpats dels infants. – Moció, amb una bateria de propostes per garantir la convenient alimentació dels infants durant el temps escolar i les vacances. – Exigir que al futur Pacte per a la Infància hi hagi compromisos concrets, memòria econòmica i calendari

.

Editorial Oportunitats i amenaces

U

n missatge destacat va sorgir de la darrera Assemblea Nacional d’ICV: la voluntat d’impulsar la confluència de l’esquerra política i social, per construir una alternativa a la dreta. Les darreres enquestes posen de manifest que l’espai polític català està en mutació. Hi ha raons per aspirar a una fi de règim, la del bipartidisme, la de la vella política, la de l’hegemonia conservadora. I això obre una oportunitat per a l’esquerra. D’una banda, tant CiU a Catalunya com el PP a Espanya es troben en un declivi permanent. La seva fidelitat a la política de retallades els passa factura, i la multiplicació i gravetat dels casos de corrupció els acaben d’enfonsar. D’altra banda, també hi ha una esquerra que baixa. La socialdemocràcia està pagant l’assumpció de moltes mesures de la dreta, així com la manca de renovació i obertura. Així mateix, contribueix a generar expectatives l’àmplia mobilització social, del 15M fins a l’11S, les vagues generals, les marees i les manifestacions contra les retallades. Aquest activisme és un nou actor de primer ordre. Hi ha molta energia, que cal vehicular també políticament. Ara bé, no només hi ha oportunitats: també hi ha amenaces. Per exemple, el messianisme, l’actitud salvadora d’aquells qui no vénen a confluir sinó a substituir o a demanar la subordinació de la resta. O el sectarisme dels qui volen mantenir les quotes de poder per damunt de tot, confiant absurdament en què el terrabastall és passatger; en què, quan passi la crisi, tot tornarà a la normalitat. I en tercer lloc, la complaença o el conformisme amb créixer, tot i que la influència final sigui igualment irrellevant. En definitiva, la situació és propícia; però qui cregui que tot caurà pel seu propi pes, està equivocat. Les enquestes només poden satisfer els qui aspirin a succeir a CiU, PP o PSOE, no pas als qui aspirin a construir alguna cosa nova. No hi ha prou amb què el sistema s’ensorri; cal oferir una alternativa que, com ens apunta en aquest número el mestre Fontana, generi conscienciació, compromís i il·lusió pel canvi. Per fer-ho realitat, caldrà sumar forces. Hem de trencar fronteres i superar el sostre tradicional de l’esquerra alternativa, i per a això cal buscar la confluència amb tota la gent que està implicada en aquest mateix sentit en altres espais. ICV és només un instrument, però és un instrument vàlid i cada dia més fort. El que cal ara és construir un instrument millor, amb molts altres (persones, organitzacions, moviments d’esquerres). Una bona oportunitat comporta també una gran responsabilitat

.

correccions: Àngels Manent i Mercè Canals maquetació: Enrique Esteve disseny: Eva Marín fotos: Enrique Esteve i Departament de Comunicació d’ICV redacció: Passatge del Rellotge, 3 08002 Barcelona tel.: 93 301 06 12 correu electrònic: treball@iniciativa.cat web: http://www.iniciativa.cat impressió: Rotimprès dipòsit legal: B-36406-1991 edita: Fundació Nous Horitzons (NIF: G-60193331) Treball no es responsabilitza necessàriament de les opinions que expressen els articles signats

Els continguts d’aquesta publicació, mentre no s’expressi el contrari, estan subjectes a una llicència ReconeixementNoComercial-CompartirIgual 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autoria i la titularitat dels drets (autor o autora i revista Treball) i no se’n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca


4

treball

· núm 202 · juliol

congrés

Les contrareformes que vénen El PP està aprofitant la crisi i la seva majoria absoluta per dur a terme una contrareforma conservadora en drets i llibertats. Xavier Riu i Cristina Bigordà ens expliquen dues d’especialment greus: la contrareforma educativa i en el dret a l’avortament.

Guia per entendre -i combatre- la LOMCE Xavier Riu Mestre

A

la nostra societat bufen vents de contrareforma. La mal anomenada –perquè no planteja quasi res que tingui a veure amb aquest títol– Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) n’és un dels exemples més clars. Aquí teniu una breu guia de 5 punts per començar a entendre l’abast d’aquesta contrareforma i reforçar-ne la denúncia: 1. Es trenca el caràcter universal i integrador de l’educació. Hi ha molt consens sobre la importància d’aprendre a conviure amb la diversitat a les aules, però el Projecte de Llei s’ho carrega i preveu que l’alumnat es separi per raons diverses: en funció de la religió dels seus pares, de nou avaluable; es legalitzen –perquè no perdin el concert!– els centres que separen els nens i les nenes; es

4. Devaluació d’algunes àrees i etapes educatives. La LOMCE desprèn una concepció academicista i antiga de l’educació, on el “0-3” torna a ser més assistencial que educatiu. I es devaluen totalment matèries com la Música i la Plàstica, que tornen a ser opcionals. I es recupera una FP devaluada, pensada per als qui no poden seguir la via més acadèmica.

promou la separació per nivells molt abans d’acabar l’ensenyament obligatori; en comunitats com la nostra, es promou que es separin per la llengua vehicular dels pares, acabant amb l’èxit de la immersió; i es reforça l’estructura dual ja existent entre els centres concertats i la pública, ara subsidiària. 2. Dilueix el seu funcionament democràtic i participatiu. Es buiden de competències els Consells Escolars, que funcionen des dels anys 80, que passarien a ser tan sols consultius. També es redueixen les dels Claustres. I tot es centralitza en la figura d’unes noves direccions –enteses més com a gestors totpoderosos que com a líders d’un equip pedagògic– que passen a ser elegides bàsicament per la mateixa Administració. I disminueix també el paper dels ajuntaments que, entre altres competències, perdrien la de col·laborar en la planificació de l’oferta pública i la de tenir representants als Consells Escolars de tots els centres finançats amb fons públics, també els privats concertats.

5. Un atac descarat al català i a la normalització lingüística. 3. Centralisme versus autonomia de centre: de la cooperació a la competitivitat. El Projecte de Llei preveu una important recentralització de les competències educatives, amb una concepció unitarista del que s’ha d’aprendre, igual a tot arreu. I es preveuen proves externes unificadores (vàries revàlides) no per avaluar el sistema, sinó per passar cada alumne al nivell següent. Tota una cursa d’obstacles per anar seleccionant i sense compensar les desigualtats. Amb l’agreujant que es publicarien rànquings de centres per forçar la competència. Fins i tot tindrien més recursos els que tenen millors condicions, no els que més ho necessiten.

Un exemple contundent de tot plegat és l’atac a la immersió lingüística. Es carrega el que ha estat un èxit educatiu i social indiscutible, que assoleix uns resultats acadèmics equilibrats i, en una situació ben difícil, ha afavorit la cohesió social i evitat la ruptura en comunitats lingüístiques. La coneguda com a Llei Wert desdibuixa el dret constitucional a l’educació i ho redueix a la prestació d’un servei més. I ens recorda en alguns aspectes la situació de l’educació dels últims anys del franquisme. Però no ens hi resignem. Hem de guanyar la batalla de les idees i ampliar el consens per fer impossible la seva aplicació!

.

Avortament; ni un pas enrere Cristina Bigordà Presidenta de Dones amb Iniciativa

N

o és casual, en aquest moment de caos econòmic, de crisi profunda del sistema capitalista, que el govern del PP es proposi abordar una reforma restrictiva de la Llei de l’avortament que retorni a l’Estat el control sobre les dones i la seva capacitat de decidir sobre el propi cos. Aquesta ofensiva és l’exemple més paradigmàtic de la voluntat de relegar de nou les dones a un paper subordinat i subsidiari en la societat, desposseint-nos de drets civils.

Les dades demostren que la taxa d’avortaments és menor en aquells països on les lleis són més permissives.

Acte unitari en defensa del dret a decidir sobre el propi cos

La Llei del 2010 estableix l’avortament lliure en les primeres 14 setmanes de gestació, fins a les 22 setmanes quan hi ha un risc greu sobre la vida de l’embarassada o greus anomalies del fetus, i sense termini quan sigui incompatible amb la vida o amb una malaltia extremadament greu i incurable. És, per tant, una Llei que no va assumir l’avortament lliure i que va combinar terminis amb supòsits.

Aquest avanç representa avui una conquesta fràgil davant les constants amenaces del PP. Cal, doncs, unitat amb la Llei, que, malgrat no assumir totes les reivindicacions feministes, és el que ara garanteix el dret de les dones a decidir la seva maternitat. La proposta que planteja el ministre Gallardón significaria un retorn al passat i és encara més retrògrada que la Llei de 1985, que només despenalitzava l’avortament en determinats supòsits. El retorn a una Llei restrictiva faria augmentar les activitats clandestines i perjudicials per a la salut de les dones i augmentaria la desigualtat en l’accés al dret a decidir sobre el propi cos, ja que l’accés a l’avortament dependria de la capacitat econòmica de les dones per anar a altres països. Les dades demostren que la taxa d’avortaments és menor en aquells països on les lleis són més permissives. Retrocedir a una llei més restrictiva seria abandonar tractats internacionals i a nivell Europeu ens ubicaríem a la cua. Les estratègies dels sectors ultraconservadors per continuar exercint el domini social i oprimint els drets i les llibertats són les mostres d’un sistema que agonitza per sobreviure. Les velles formes d’opressió i control del capitalisme i del patriarcat no tenen lloc en les nostres societats. La ciutadania dóna suport majoritàriament al dret a decidir lliurement de les dones. El moviment feminista continuarà la lluita, no només per no fer ni un pas enrere, sinó per fer tots els passos que queden per avançar en els drets de les dones, aquí i al món

.


treball

· núm 202 · juliol

5

10a assemblea nacional d’ICV

E

ls passats 19, 20 i 21 d’abril va tenir lloc la 10a Assemblea Nacional d’ICV, a Viladecans. Hi van passar més de 1.000 persones entre delegats i delegades, així com representants d’entitats i formacions polítiques convidades. Sens dubte, el missatge més destacat va ser la voluntat i el compromís de treballar, de sumar forces per posar fi a la crisi i garantir els drets i el benestar de tothom. Aquesta és una proposta dirigida a les formacions po-

lítiques d’esquerres, però sobretot a associacions i moviments socials i als milers d’activistes, per tal d’impulsar una nova plataforma política amb capacitat no solament d’influir, sinó de transformar, esdevenint una nova majoria, tant aquí com a Europa. La ponència política, que recollia el contingut d’aquesta aposta per “canviar-ho tot”, es va aprovar sense cap vot en contra i es va complementar amb 27 resolucions sobre qüestions claus i d’actualitat

Resum dels principals missatges i compromisos de l’Assemblea Ens ho volen prendre tot.

No és una crisi, és una estafa. No és austeritat, són retallades. S’ho volen emportar tot per endavant i ens volen prendre tot allò pel que hem lluitat. Els culpables de la crisi, després de fer que la ciutadania pagui les seves pèrdues, no han assumit cap responsabilitat. Obrim un nou És el final d’una època. camí. Cap a S’obre un nou temps i cal un procés obrir un nou camí: un procés constituent. constituent. Un canvi profund del sistema econòmic, en clau ecològica, amb democràcia econòmica i un model de democràcia radical que superi les limitacions d’un règim segrestat per poders que ningú no ha elegit. Aquest aprofundiment democràtic és indissociable de l’exercici del dret a decidir, mitjançant una consulta sobre el futur de Catalunya per trencar i superar la situació de bloqueig actual amb l’Estat. Un nou model amb noves forces i aliances.

Per fer-ho possible, cal un procés de diàleg amb tots els actors socials i polítics i la ciutadania, amb l’objectiu de treballar: - Una resposta social compartida a les polítiques injustes dels governs, primer del PSOE i després de CiU, PP i la Troika. - Un programa comú alternatiu per plantar cara a les agressions socials i ecològiques. - L’exercici del dret a l’autodeterminació obert i transversal, que garanteixi que la ciutadania de Catalunya podrà decidir lliurement el seu futur.

.

Un nou model de prosperitat ecològica.

Volem impulsar la transició ecològica de l’economia, amb l’objectiu que tothom pugui viure bé, amb equitat i amb un ús sostenible dels recursos naturals. La crisi energètica i els greus efectes del canvi climàtic accentuen la necessitat del canvi de paradigma. Ens cal un nou model de prosperitat, ecològica i compartida; reduïr el consum de petroli, les activitats contaminants i la destrucció de recursos naturals, creixent en prosperitat, en drets, en ecologia i en llibertat. Una nova economia ecològica al servei de les persones, capaç de generar ocupació estable i de qualitat. Projectes orientats al bé col·lectiu, de caràcter social, amb un fort component ètic, basats en els principis de la cooperació i l’aplicació dels principis democràtics en l’àmbit econòmic. Exercim el La sentència del Tribunal dret a decidir. Constitucional sobre l’Estatut va ser la vulneració de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada en referèndum. La situació actual és insostenible; la consulta ha de donar resposta a si la voluntat dels catalans i les catalanes és constituir o no Catalunya en un Estat propi, que pugui decidir lliurament la seva relació amb l’Estat espanyol. ICV, durant aquest procés, vincularà la seva defensa del dret a l’autodeterminació a una lluita radical contra les retallades de l’Estat de Benestar i contra la corrupció, com a expressió de la nostra concepció que els drets nacionals i els drets socials són indestriables. Els nostres drets i el nostre Estat del benestar, sempre.

Davant l’ofensiva de la dreta, cal recuperar i avançar en drets socials fonamentals. La sanitat, l’educació, les pensions, la cultura, els serveis socials o el transport públic són el patrimoni de la majoria i l’única garantia d’una vida autònoma, lliure i digna. La lluita contra l’atur i la pobresa, una feina i salari dignes, o evitar l’emigració, la precarietat d’una generació de joves, són l’objectiu més fonamental. Només un model econòmic diferent, amb inversió pública, educació de qualitat, fort en recerca i innovació, té futur.

Un país sense Volem un país sense desigualdesigualtats, tats ni exclusions ni discriexclusions ni minacions, on l’equitat i la discriminafraternitat vertebrin la nostra cions. realitat quotidiana. Seguirem lluitant per la plena equitat de gènere, per eradicar tota manifestació de violència masclista i de discriminació, superant les causes que les provoquen i fent realitat el canvi necessari dels patrons culturals, que avui encara vulneren els drets de les dones en múltiples àmbits. Reinventar la política i els instruments per fer política.

Volem canviar la política, que molts ciutadans i ciutadanes que se senten avui simples espectadors esdevinguin protagonistes. Volem passar de votar cada quatre anys a fer política cada dia, a democratitzar la democràcia. Una política neta, sense cap ombra de corrupció. A Europa, La crisi ha estat utilitzada com junts per una a excusa per consolidar la UE alternativa a de la tecnocràcia, per tal de la dictadura blindar polítiques antisocials. del deute. Ens cal un front, a Catalunya, Espanya i Europa per dir no a Merkel, per dir no al BCE i per dir sí a una Europa i una UE política i social. Una Europa diferent, profundament democràtica, sostenible i prou forta com per plantar cara als mercats. Europa no és només l’euro, és sobretot la seva gent i els seus drets socials. Junts i juntes podem canviar-ho tot.

Tots i totes tenim les nostres esperances, problemes i projectes particulars, però hi ha alguna cosa més gran que ens ha de fer treballar plegats: la llibertat, la justícia, la democràcia. La societat catalana fa temps que ha alçat la seva veu contra les imposicions dels mercats i de l’Estat, sabent que no serveix la vella política, sinó una política diferent, oberta i neta. Junts i juntes ho hem de canviar tot, amb ambició i amb voluntat de guanyar. Perquè quan somies sol, és un somni. Quan somies amb altres, és l’inici de la realitat.


6

treball

· núm 202 · juliol

10a assemblea nacional d’ICV

Impressions de l’Assemblea Dos articles de valoració i alguns flaixos que resumeixen el resultats de dos dies intensos, en un context social molt dur i, alhora, amb un missatge il·lusionant.

La 10a Assemblea No només Nacional d’ICV paraules Jordi Guillot Senador, a ICV des de la seva fundació

Joan Vallvé Militant d’ICV, segona Assemblea a la que assisteix

N

o recordo cap altra Assemblea Nacional d’ICV realitzada enmig d’una situació tan dramàtica socialment i tan complexa políticament. Una realitat difícil que ens emplaçava, més que mai, a encertar en les nostres decisions, i més quan les altres esquerres catalanes, especialment el PSC, estan força desorientades. Per a mi, tres eren els grans reptes d’aquesta Assemblea: El primer, ambicionar ser alternativa de govern sense renunciar a fer oposició i sense cedir en res del nostre ideari i programa. La 10a Assemblea Nacional es va posicionar sense equívocs: ICV crida a la confluència social i política per obrir un nou procés constituent, conscients que amb ICV no n’hi ha prou, però que sense ICV no hi ha alternativa a la dreta. Corríem un perill: decantar-nos per allò més fàcil i agraït i instal·lar-nos exclusivament en la tasca opositora. El segon, era i és donar una resposta unitària com a ICV a la greu crisi de relacions que pateix Catalunya amb l’Estat. El punt de trobada és donar suport sense cap reserva al dret a decidir i deixar, per a quan es convoqui, la consulta. El nostre posicionament sobre el vot ens ha permès no tan sols mantenir una més que envejable unitat interna sinó, sobretot, ser entesos per l’electorat. Hi ha qui diu que el que estem fent és ajornar la decisió per no buscar-nos problemes. No és així; en política, els temps són fonamentals, i més per prendre decisions com aquesta. En el seu moment, quan es convoqui la consulta i després d’avaluar el procés i les condicions que es donen en la convocatòria, ICV prendrà la decisió que més convingui als interessos del poble de Catalunya. I el tercer, la renovació del nucli dirigent. Crec que ha estat un èxit, per tres motius. El primer, que els qui havien de ser renovats sabien que l’única renovació real era la de donar un pas enrere i donar tot el protagonisme als nous lideratges d’ICV. El segon, la capacitació i el suport intern a les persones que encapçalen l’organització. I el tercer, l’encert de trobar noves fórmules de colideratge, que empoderen més les dones d’ICV i fan més inclusiva la direcció

.

Emotiu comiat a Joan Saura com a president

L’

informe de gestió presentat per Joan Saura es va aprovar per unanimitat, amb només 9 abstencions. També es va aprofitar l’ocasió per homenatjar al ja expresident d’ICV per la seva trajectòria al capdavant de l’organització, amb un emotiu vídeo

.

Podeu recuperar el vídeo en aquest link

Tuits i frases de l’Assemblea @miquelpuente

És quan lluito que hi veig clar (i molt més si ho faig amb la nostra gent, la meva gent). @MarinaScribano

volem decidir-ho tot: model nacional, model energètic, model econòmic i model social. @juliabrosa

Dosi d’esperança en aquesta Assemblea: orgullosa de ser d’@iniciativa i d’haver estat a @jovesev. @pplanellesoliva

L

es paraules, els seus significats literals i el que signifiquen més enllà dels mateixos, prenen més valor i importància en una assemblea. En les esmenes, el text original, els càrrecs nous i vells, els discursos... n’hi ha de més utilitzades, n’hi ha de menys, n’hi ha que es renoven, n’hi ha que es recuperen i fins i tot n’hi ha que són per tot arreu sense que les puguis llegir ni sentir ben bé enlloc. Els canvis de paraules no són detalls: la ‘presidència’ ha donat pas a la ‘co-coordinació’ i hem recuperat la ‘militància’ de la mà de l’‘activisme’. No són només paraules; potser teníem una mica oblidat el “peu al carrer”. S’ha parlat de ‘sobirania’, sense oblidar cap de les seves accepcions, mentre tots els nacionalismes gesticulen apel·lant a la identitat, recepta tradicional contra la consciència de classe. Nosaltres no hem perdut de vista que el conflicte és democràtic i polític, i ens reafirmem en la nostra proposta amb paraules ben clares: tenim tot el ‘dret a decidir’. Però, per a mi, tot i sense fer-ho gaire explícitament, la que ha ressonat més ha estat ‘unitat’. Hem constatat que no volem matisar, que cal ‘superar el capitalisme’ i que per fer-ho cal formar una majoria amb potes de diferents orígens i tradicions que planti cara i plantegi un nou escenari; un ‘procés constituent’, li dèiem. Hi apostem obertament, tot i que no serà fàcil i implicarà fer renúncies, perquè sabem que créixer per seguir sent oposició només servirà per veure des de primera fila el desmantellament de l’‘Estat del benestar’ i l’augment de la ‘desigualtat’, en un sistema injust per definició. Són unes poques paraules que encara em ressonen de la passada ‘assemblea’, una paraula, per cert, que sembla que seguim utilitzant sense quedar-nos tot el seu contingut. Sigui com sigui, no només són paraules: Iniciativa s’ha mogut i s’ha situat allà on els ben pensats la volien veure i els crítics reclamaven que havia d’estar; o, com a mínim, ha quedat ben a prop

.

Equador, Uruguai, Brasil. 3 esquerres governant i fent revolució llatinoamericana vencent neoliberalisme. Stavros Karakgkounis, Syriza Estamos al lado de los pueblos atacados, los griegos, los catalanes, los chipriotas, los portugueses, y al lado del obrero alemán, que pronto afrontará las consecuencias de la política de la Sra. Merkel. Que sea la izquierda de Catalunya mucho más grande y que esté en el gobierno, y que cambiemos la historia junto con otros gobiernos de la izquierda europea y comencemos a escribir la historia anticapitalista de los pueblos de Europa. Gaspar Llamazares. Izquierda Abierta

Están en juego los derechos sociales conquistados. Está en juego la propia democracia. El golpe neoliberal va contra los derechos y las libertades individuales y de los pueblos.

Mireia Mollà. Compromís Els Camps, Fabres, Zaplanas, Pons, Blascos, Costes, Cotinos, no són més corruptes que els Millets, Pujols i Mas. Que el meu PP no és diferent del vostre CiU. No heu de premetre que la vostra societat entenga que sereu més rics i més lliures si el peatge a pagar és la seva corrupció. Arcadi Oliveres. Procés Constituent Tinc moltes ganes d’anar treballant amb vosaltres. Vosaltres i nosaltres som el mateix. Hem fet lluites conjuntes amb alguna gent d’aquí des de fa molts anys i per tant tirarem endavant. Eloi Badia. Aigua és vida

Impulsem el dret humà a l’aigua i garantim que cap família, independentment que pugui o no pugui pagar-la, se’n vegi privada.


treball

· núm 202 · juliol

7

10a assemblea nacional d’ICV

L’Assemblea de la nova política Aquesta també ha volgut ser l’Assemblea de la nova política. L’objectiu: ser un partit més obert, més transparent i més participatiu.

E

ntre les innovacions d’aquesta Assemblea, destaca el pas d’una presidència unipersonal a la Coordinació Nacional integrada per dues persones, de les quals com a mínim una serà una dona. També s’ha recuperat el terme “militants” per referir-se als i a les, fins ara, adherits i adherides, i que vol reivindicar el compromís i la dedicació altruista dels i les membres d’ICV. La reforma dels estatuts també recull altres propostes d’aprofundiment democràtic, com la possibilitat que els i les militants puguin impulsar la convocatòria de consultes vinculants dins d’ICV, els referèndums revocatoris per a la Coordinació Nacional, el compromís d’elaborar un codi d’ètica, o la celebració d’una Convenció Nacional entre assemblees, amb les mateixes normes que aquesta.

Sens dubte, els canvis impulsats representen un canvi profund en el fons i en les formes de participar i de relacionar-se entre partit, militància i ciutadania. Així mateix, l’Assemblea tampoc no ha volgut evitar cap debat de rellevància, per complex que sigui, i per això es va aprovar la creació de diferents grups de treball que abordin qüestions pendents i d’especial importància, i que demostren el compromís d’ICV per la participació i la transparència: – Grup de treball sobre la fixació de retribucions màximes i mínimes d’ICV. Coordinador: Santi Cayuela, secretari d’economia i finances i de Recursos humans. – Grup de treball per elaborar un reglament del Consell Nacional d’ICV. Coordinadora: Hortènsia Grau, presidenta del Consell Nacional.

– Grup de treball per a l’elaboració del Codi Ètic d’ICV. Coordinador: Quim Brugué, president de la Comissió de Garanties . – Grup de treball per reglamentar les primàries i l’ordenació de les llistes electorals. Coordinador: Marc Rius, secretari de Comunicació. – Grup de treball sobre l’exercici del dret a decidir. Coordinador: Jaume Bosch, Vocal. Diputat al Parlament de Catalunya. Els òrgans d’ICV: com en cada Assemblea, es va procedir a la seva renovació. El Consell Nacional va ser aprovat amb un 87% de vots a favor; l’elecció de la Comissió Executiva, amb un 80%, i el Nucli Coordinador va ser ratificat en la primera reunió del Consell Nacional

.

MEMBRES DEL CONSELL NACIONAL MEMBRES DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA

Carlos Águila / Aleix Aguilera / Montse Aguilera / Pere Alberola / Sergi Alegre / Eusebi Alonso / Ivan Arcas / Meritxell ArePep Altayó. Vocal. Coordinador de nas / Joan Armet / Lluís Balart / MEMBRES DEL NUCLI COORDINADOR l’àmbit de Cultura / Joan Boada. VoJoan Miquel Ballesté / Francesc cal / Jaume Bosch. Vocal. Diputat al Baltasar / Quim Bartolomé / RaParlament de Catalunya / Jordi CollaDolors Camats. Coordinadora Nacional / Joan Herrera. Coorfael Bellido / Josep Bertomeu / do. Coordinador d’ICV del Camp de dinador Nacional / Josep Vendrell. Secretari General / Noe Elsa Blasco / Júlia Boada / Clara Tarragona / Dolors Comas d’Argemir. Ayguasenosa. Secretària de coordinació interna i de la Comissió Bosch / Júlia Brosa / Naila CabaPresidenta de la FNH / Montse EscuExecutiva Nacional / Cristina Bigordà. Secretària d’àrees i àmbits llero / Joan Calderón / Josep Caltia. Vocal. Membre moviment ecoloprogramàtics i presidenta de Dones amb Iniciativa / Núria Buevís / Antonio Camacho / Gregorio gista. Regidora de Castelló Empúries naventura. Secretària de programa i coordinació institucional / Camacho / Josep Maria Camos / Lluís Esteve. Coordinador de l’àmbit Santi Cayuela. Secretari d’Economia i finances i de Recursos hu/ Santiago Campo / Lluís Cano / d’Educació / Arnau Funes. Coordimans / David Cid. Secretari de moviments socials / Joan CoscuAndreu Caralt / Júlia Carballeira / nador Municipals 2015. Diputat a la biela. Portaveu d’ICV-EUiA al Congrés / Maria Freixanet. SecreFrancesc Carmona / Neus CasaDiputació de Barcelona. Coordinador tària de formació / Ricard Gomà. Secretari de polítiques locals / juana / Josep Casasnovas / Víctor del Baix Llobregat / Isabel Garcia. AlHortènsia Grau. Diputada d’ICV-EUiA pel Camp de Tarragona Catalan / Aritz Cirbián / Mercè caldessa de Santa Perpètua de la Moi les Terres de l’Ebre / Lluís Moreno. Secretari d’organització i Claramunt / Deborah Coll / Elisa goda / Mar Garcia. Vocal. Membre de coordinació municipal / Laia Ortiz. Secretària de relacions políCorral / Chema Corral / Oriol Cosl’executiva del Partit Verd Europeu / tiques i portaveu d’ICV / Pau Planelles. Coordinador Nacional ta / Elena Crespo / Maria Dolors Jordi Guillot. Senador / Eva Herrero. de Joves d’Esquerra Verda / Marc Rius. Secretari de ComunicaCuellar / Sergi De Maya / Enric Regidora d’ICV-EUiA a Terrassa / Jorció / Anna Rovira. Coordinadora Nacional de Joves d’Esquerra De Vilalta / Rafael Duarte / Marta di Jordan. Coordinador d’ICV de les Verda / Lluís Tejedor. Secretari d’entitats supramunicipals / Duñach / Montserrat Eek / Elena Terres de l’Ebre / Aïda Llauradó. CoorMarc Vidal. Diputat d’ICV-EUiA per Girona / Sara Vilà. DipuEmbuena / Manel Fages / Lluís dinadora d’ICV de Badalona / Alberto tada d’ICV-EUiA per les Terres de Lleida i l’Alt Pirineu. Fajarí / Carlota Falgueras / MiLópez. Alcalde de La Llagosta / Jordi quel Farrés / Jordi Farriol / Albert Manils. Coordinador d’ICV del Vallès Farriol / Xavier Fernández / Bet Oriental / Àlex Mañas. Regidor d’ICVFont / Quim Fornés / Eugeni FoEUiA a Badalona i diputat a la Diputació de Barcelona / Laura Massana. Diputada d’ICV-EUiA al Parlament / rradellas / Víctor Gandia / Romina Quim Mestre. Regidor d’ICV-EUiA a Barcelona / Salvador Milà. Diputat d’ICV-EUiA al Parlament / Teresa Mira. Garcia / Carme Garcia / Jordi Gil Coordinadora de l’àmbit de Fet Nacional / Javier Pacheco. Vocal / Josep Puigdengolas. Coordinador del projecte / Fabiola Gil / Isabel Giralt / Aïda d’activisme i dinamització d’ICV / Andrés Querol. Coordinador de la sectorial món del treball-xarxa de sindicaGirona / Dolores Gómez / Xavier listes d’esquerra verda / Marta Ribas. Diputada d’ICV-EUiA al Parlament / Raül Romeva. Diputat d’ICV al ParlaGonzálbez / Ramon Griñon / Rament Europeu / Iolanda Sánchez. Coordinadora d’ICV del Garraf. Regidora d’ICV-EUiA a Vilanova / Jordi San mon Guasch / Miguel Guillen / José. Alcalde de Sant Feliu de Llobregat / Janet Sanz. Regidora d’ICV-EUiA a Barcelona / Joan Saura. Senador Paca Hernández / Laia Herrera / / Alexandra Sevilla. Regidora d’ICV-EUiA a Santa Coloma de Gramenet / Coral Vázquez. Regidora d’ICV-EUiA David Jarque / José Manuel Juraa Santa Margarida de Montbui / Juan Carlos Villamizar. Vocal. Coordinador de l’àmbit de migració i ciutadania. do / Manel Llord / Maria Lobato / Candela López / Joan López / Josep López / Gabriel Losada / Maribel Luzón / Albert Marañón / Víctor Marcos / Àngels Marcuello / Mireia Marín / Elena Mars / Arnau Martí / Laia Martí / Carles Martin / Elena Martin / Anna Martin / Manel Martínez / Antoni Martínez / Gabino Martínez / Joaquim Mas / Júlia Mas / David Massana / Montserrat Mateu / Marcel Mateu / Imma Mayol / Francesc Mercadé / Miguel Ángel Merino / Mònica Miquel / Jordi Miró / Antoni Mora / Paco Morales / Lidia Muñoz / Dolors Muñoz / Joan Oloriz / Mònica Palet / Enric Pardo / Mercedes Paredes / Jordi Pérez / Kilian Pérez / Manel Pérez / Josep Pérez / Narcís Pineda / Albert Pizarro / Oriol Pons / Blanca Port / Antoni Puig / Xavier Riu / Enric Rodríguez / Carles Rodríguez / Isabel Roig / Maite Roman / Xavier Romera / Isabel Romero / Jordi Romero / Laia Rovira / Carles Sagués / Conxita Sánchez / Josep Sánchez / Rosa Sans / Arga Sentís / Gerard Sentís / Gabi Serrano / Mercedes Silvano / Jose Antonio Simón / Judit Terés / Josep Torrecillas/ Ernest Urtasun / Montserrat Vendrell / Enric Verdú / Aina Vidal / Bernat Villarroya / Lali Vintró / Antoni Viñals / Rosa Viñolas.


8

treball

· núm 202 · juliol

10a assemblea nacional d’ICV Josep Vendrell Secretari general d’ICV Elegit secretari general d’ICV en la darrera Assemblea Nacional, Josep Vendrell és la tercera pota del grup dirigent que ha de liderar els objectius fixats per a la nova etapa del partit. Nascut a Camarasa (La Noguera) el 1968, és diputat al Parlament de Catalunya, llicenciat en Història Contemporània i màster en Polítiques Públiques i Socials.

“Abans que dirigent, sóc militant” Entrevista: Marta Ribas

Com et planteges la teva nova responsabilitat de secretari general d’ICV? Els objectius principals són continuar impulsant la modernització de l’organització que s’ha produït en els darrers anys, i que es concreten en fer una organització més forta, amb més militància, més participació interna i més debat polític. Cal millorar la capacitat d’activisme de l’organització i donar resposta amb més eficàcia als conflictes socials. Amb una perspectiva de creixement d’ICV i de la coalició, no seria molt més còmode que ICV es dediqués només a recollir els fruits d’allò fet? Si féssim això serviríem només a l’interès d’Iniciativa. Podríem créixer 2-3 diputats... Però ambicionem anar molt més enllà, perquè creiem que és una necessitat del país i de la gent a la qual volem representar: les classes populars. Iniciativa hauria de ser un dels motors fonamentals del canvi que s’ha de produir en tots els sentits: del sistema polític; de la relació amb l’Estat i amb Europa, que passi per l’exercici del dret a decidir, i del model social i econòmic. Per fer això, Iniciativa és un actor imprescindible, però no suficient. Ens cal la confluència amb altres energies socials i polítiques de l’esquerra, i amb tota aquella gent que entén que és moment de mobilitzarse i de fer política perquè calen alternatives, també de govern. Aquesta és la nostra principal ambició.

L’altre gran objectiu, com deies, és reforçar la militància i l’organització. En un moment de descrèdit de la política de partit com l’actual, per què cal més partit que mai? En els moments que vivim, hi ha qui pot pensar que fer una política amb pocs militants, amb diners, presència institucional i en les xarxes socials i amb un bon aparell de comunicació, és suficient. Aquest model de partit empresa no és el nostre. Però tampoc no l’és la suma de moviments socials, desvinculats de la política. Nosaltres entenem la política de partit com la màxima participació de la ciutadania, una participació que ha de ser social i política. L’adversari polític i econòmic és molt poderós, té recursos i està guanyant la batalla de la crisi. Hem de canviar la política i la forma del partit, però ens calen partits, sindicats i moviments socials més forts, no més febles, si volem donar la batalla. Si no és amb la suma, la complicitat i la implicació de la gent, no és possible transformar res. Per això cal un partit que sigui més nombrós i on la gent estigui més implicada en totes les lluites socials. Un partit amb més activisme, en definitiva. Ets secretari general d’una organització liderada per una cocoordinació... Com ho porteu? La idea de la cocoordinació té dues dimensions: la de la paritat de gènere i la de fer una direcció molt més horitzontal. Per tant, parlem de dos màxims dirigents, però també d’un equip, que m’inclou a mi i a tota una Executiva. Compartim aquesta mentalitat de treballar d’una forma més oberta, horitzontal i en equip.

I com es pot dirigir en equip? Fa anys que treballem junts. Ja ens coneixem molt, hi ha confiança, i compartim un determinat sentit de la política en què allò que preval és allò col·lectiu. De fet, això és l’ADN de la cultura política d’Iniciativa. Tant el Joan, com la Dolors com jo mateix, abans que dirigents som militants. A més, a ICV hem aconseguit fer una organització amable: crec que la gent se sent a gust, escoltada, hi pot participar... i aquest bon rotllo crec que es genera així, no només entre nosaltres tres, sinó en tot el partit

.

Potser perquè sempre t’has impregnat d’aquest treball col·lectiu, ets força desconegut individualment. Per tant, anem a descobrir alguna cosa més d’en Josep Vendrell: Com desconnectes d’ICV? Quan vaig a Camarasa, el meu poble. Quan em trobo amb gent, amics que no són d’aquest món de la política, desconnecto. Un llibre per a aquest estiu? Aquest any potser seran Victus (A. Sánchez Pinyol) i el darrer d’en Josep Fontana, El futur és un país estrany. Una afició? Caminar -“aixafar tou”, que en dic jo-, el cinema... i últimament, l’hort. He tingut la sort de trobar una casa al Guinardó, tocant a Horta, que té un pati, i m’hi estic fent un hort (amb l’ajuda del meu pare, que és el que hi entén...) I em relaxa moltíssim! Quin és el teu principal defecte? Encara que no ho sembli, la impaciència. I virtut? Fa de mal dir, una virtut d’un mateix... però bé, suposo que una certa capacitat de treball. Què et veus fent d’aquí a uns quants anys? En el futur, no sé quan, m’agradaria fer alguna cosa relacionada amb el que vaig estudiar, història. Però de moment, primera línia -col·lectiva-, i bons aliments!

Dolors Camats, Joan Herrera i Josep Vendrell en l’acte final de la 10a Assemblea Nacional d’ICV


treball

· núm 202 · juliol

9

europa

Per un front d’esquerres i ecologista a les eleccions europees ICV comença a concretar la seva aposta per sumar forces per fer front a l’austeritat i construir una alternativa que sigui majoritària. Herrera va llançar la proposta en una conferència a Madrid el passat dia 26 de juny. Aquest article és un extracte del seu contingut més destacat. Joan Herrera Coordinador nacional d’ICV

A

vui, les opcions a Europa són tres: col·laborar amb l’austeritat (PP), rendir-s’hi (PSOE) o rebel·lar-s’hi (esquerra verda alternativa). Col·laborar, rendir-se o rebel·lar-se. Per a nosaltres, està clar el que cal fer. Les properes eleccions europees són una oportunitat. Aquesta rebel·lia cívica ja està al carrer, ara cal traslladar-la a les institucions i fer-la majoritària. L’objectiu: forçar un canvi de color polític a Europa, combinat amb una aliança de governs que es plantin davant la política d’austeritat salvatge. No és fàcil, però és imprescindible. ICV va celebrar el passat mes d’abril la seva 10a Assemblea, amb un eslògan molt clar i directe: junts, juntes, podem canviar-ho tot. És un compromís honest. I volem començar a concretar-ho. Per això llencem la proposta de formar un Front d’Esquerres i Ecologista per a les properes eleccions europees. Una nova plataforma política que sumi la multitud de forces socials que han emergit en els últims anys, així com els diferents partits de l’espai alternatiu i que estigui obert a socialdemòcrates d’esquerres. Créixer o vèncer: aquesta és la qüestió Hem de tenir l’ambició de voler construir una alternativa gran a la dreta amb capacitat no solament d’influir, sinó de convertir-se en govern, en una nova majoria, tant aquí com a Europa. I la veritat és que avui és possible. De nou, mirem Grècia: on sí s’ha aconseguit ha estat on s’han sumat esforços, com en Syriza. Per fer-ho cal generositat. I això significa saber renunciar a les diferències insalvables. Cal amplitud de mires: sense apriorismes ni sectarismes, sense demanar-li a ningú, d’entrada, que renunciï al que és, intentar aglutinar l’activisme social alternatiu i a socialdemòcrates d’esquerres.

Ulisses vs Circe: els PIIGS a la cerca d’Ítaca Raül Romeva Eurodiputat d’ICV

Q

uè tenen en comú l’Odissea d’Homer i l’eurocrisi? Com Ulisses, els anomenats PIIGS (Portugal Itàlia Irlanda Grècia Espanya) també naveguen perduts superant tota mena de perills i tempestes, rumb a la seva Ítaca particular. Durant la travessa, Ulisses i els seus homes van desembarcar a Aeaea. Allà hi van trobar Circe, una bruixa coneguda capaç de convertir els homes en animals. Circe va convertir els mariners d’Ulisses en porcs.

Joan Herrera i Alexis Tsipras (líder de Syriza), durant un acte electoral, el passat mes de novembre / © ACN

Un programa de mínims Intentar una candidatura unitària de l’esquerra alternativa és el primer objectiu. Però sabent que no és fàcil, no hem de caure en la frustració. Per això, si no és possible en aquesta ocasió, sí ha de ser-ho almenys aconseguir coincidir en un programa de mínims compartit. Un programa que hem de treballar i acordar també conjuntament, però sobre el qual llanço una proposta inicial amb sis punts: 1. Fi de l’austeritat i impuls d’estímuls a l’economia per crear ocupació. Això implica també suprimir la imposició de prioritzar la reducció del dèficit. 2. Fiscalitat justa: lluita contra els paradisos fiscals i unió fiscal. 3. Deute i sistema financer. Un Banc Central Europeu al servei de la recuperació i l’ocupació, que compri deute dels països que ho necessitin. I reestructuració del deute: amb quitació i millors condicions. La Troica és Circe. Fent ús d’una terrible poció anomenada “austeritat” (una metzina amb un nom enganyós que camufla les seves veritables propietats), converteix països en PIIGS (porcs) i els tracta com ho faria un porquer homerià. Però els encanteris de Circe no van tenir efecte sobre Ulisses, a qui Hermès havia proporcionat un antídot que el va fer immune als seus encanteris. Com Ulisses, també el sud/perifèria d’Europa pot fabricar el seu antídot, alliberar-se de l’encanteri i trobar el rumb correcte cap a Ítaca. Per fer-ho, Homer ens recomana tres ingredients: 1) IMAGINACIÓ. Ulisses va aconseguir tornar a casa gràcies, sobretot, a la seva imaginació i creativitat. Si el 20% dels problemes actuals són deguts a la crisi, el 80% restant són resultat de les polítiques anticrisi que s’han imposat fins ara (austericidi) que ha fracassat rotundament. Com Einstein deia: Fer el mateix una vegada i una altra i esperar-ne resultats diferents és, simplement, ximple. Necessitem noves idees. Invertir en coneixement és el bon antídot. El sud, com a generador d’innovació.

4. Canvi de model, que aposti per l’economia verda, que lluiti contra el canvi climàtic, que canviï el paradigma del creixement pel del benestar. 5. Unió política: per construir una UE més democràtica, on el PE sigui el centre i el protagonista i que promogui les democràcies dels Estats membres. 6. I el ple reconeixement al dret a decidir, principi democràtic bàsic. Creiem que és un programa raonable, que dóna resposta als problemes que afrontem i en el que una majoria de la ciutadania ens hi veuríem representats. Una coalició a Europa En la consecució d’aquest programa tenim aliats a Europa. Necessitem un projecte europeu alternatiu. Per això podem i hem de conformar un front anti austeritat. Un front anti Merkel, sí. Un front que converteixi les urnes d’Atenes a Salònica, de Roma a Bolonya o Palerm, Barcelona i Madrid, Porto i Lisboa, París… en un clam per la justícia social. La seva sort és també la nostra

.

2) VENT. Com en el cas d’Ulisses, la font energètica més neta per fer avançar la nau és el vent, i la font de calor més important, el sol. Ambdós són algunes de les riqueses i potencialitats que tenim als països del sud. L’energia neta i renovable, a més de l’estalvi i l’eficiència, són el motor que ha de liderar la generació d’ocupació. Però això exigeix de convicció i d’inversió pública i privada. 3) TRIPULACIÓ. Ulisses sabia que no podia tornar sol, necessitava la seva tripulació. Europa no pot avançar sense una tripulació motivada, preparada, participativa i amb dret a decidir, a decidir-ho tot. Europa només pot avançar si és amb la gent. Front a la Troica, símbol de la imposició: democràcia real. La sortida de la crisi passa per enfrontar-se a Circe/Troica, amb imaginació i creativitat, invertint en aquells sectors que poden generar la prosperitat que convé (que no significa necessàriament creixement) i, sobretot, apostant per una reforma radical de la democràcia. En definitiva: si el problema és Circe, llavors la resposta és Ulisses, el projecte Ulisses

.


10

treball

· núm 202 · juliol

local

A Barcelona, podem. 7a Assemblea d’ICV Barcelona L’organització barcelonina d’ICV renova els seus òrgans de direcció i es compromet a sumar per recuperar la ciutat per a l’esquerra. Entrevistem els nous coordinadors locals, Montse Aguilera i David Cid, que ens parlen dels reptes i oportunitats que afronten. Montse Aguilera i David Cid Coordinadora i coordinador d’ICV Barcelona Montse Aguilera (Igualada, 1971) i David Cid (Barcelona, 1980) són, des del mes de juny, la nova coordinació d’ICV a Barcelona. El David desborda idees, el pensament li va més ràpid que les paraules. La Montse, més pausada i reflexiva, sembla que mesuri més què ha de dir. S’entenen i es nota. Fa temps que treballen per assumir la responsabilitat que suposa liderar l’organització de la ciutat més gran de Catalunya en un moment convuls.

Montse Aguilera i David Cid durant la seva intervenció a l’Assemblea / © Núria Casal Entrevista: Júlia Brosa

Expliqueu què vol dir el lema de la 7a Assemblea d’ICV Barcelona: “A Barcelona, podem”. David Cid: Creiem que a Barcelona és on es donen les condicions perquè sigui el primer lloc on es derrotin la dreta i les polítiques d’austeritat i on emergeixi una alternativa al servei de la gent. Montse Aguilera: És una manera de dir a la gent que, si les coses no ens agraden, les podem canviar. És un missatge contrari al que ens vol donar la dreta: que les coses són així, que no es pot fer res per canviar la situació de crisi ni les retallades. Si les persones de la ciutat volem que les coses siguin diferents, ho podem aconseguir. ¿Quin és el principal repte que teniu després d’assumir la coordinació de Barcelona? D.C: Per ser capaços de liderar l’alternativa al Govern de Trias, necessitem enfortir l’organització: ser més i tenir més activitat, i millorar la participació de la militància de Barcelona i dels districtes per assolir el repte que és canviar l’Ajuntament de la ciutat per canviar la vida de la gent.

Un dels missatges de l’Assemblea Nacional d’ICV va ser el de sumar per aconseguir una majoria social d’esquerres per tombar les polítiques d’austeritat. Com treballareu en aquest sentit a Barcelona? M.A: A Barcelona, la mobilització en contra de les retallades ha estat molt visible i des dels districtes la nostra gent hi està implicada: ja hi ha aquests ponts teixits, ara cal enfortir-los i pensar en un front comú per tombar les polítiques de la dreta.

Montse Aguilera: “Cal un front comú per tombar les polítiques de la dreta”. D.C: Temps enrere, la gent pensava molt en clau d’aliances de sigles; ara, això ja no funciona. Hem de teixir aliances amb tota aquesta gent fora dels partits i que està present en els conflictes de la ciutat, com la Plataforma 0-3, 9Barris Cabrejada, la gent de la renda garantida... Només des del treball conjunt i amb la voluntat de confluència de totes les parts, es pot aconseguir.

¿Quines mesures creieu que s’haurien de prioritzar a Barcelona per combatre la crisi econòmica i que Trias està oblidant? M. A: Hem de tornar a un model per a les persones i de lluita contra la crisi i la desigualtat. Trias té un model que passa per prioritzar interessos privats per damunt dels públics. I quan hi ha hagut conflicte, sempre s’ha posat a favor dels primers, ho veiem amb temes com la gestió de les escoles bressol, amb el Port Vell o amb el desmantellament de Barcelona Activa. D.C: Tenen una escala de prioritats absolutament equivocada. En un moment de crisi econòmica brutal, on les desigualtats entre els barris estan creixent, l’Ajuntament està més obsessionat a crear una imatge de marca de Barcelona. És increïble que hi hagi 2.500 nens a Barcelona que no tenen les necessitats cobertes i això no sigui una prioritat per a l’Ajuntament. ¿Què li diríeu a algú que s’està pensant si començar a militar a ICV Barcelona i que ja està implicat en plataformes i moviments socials? M.A.: Una societat organitzada i mobilitzada és essencial i no és, ni ha de ser, excloent, sinó complementària, amb la política, per transformar la realitat. A totes aquelles persones que no estan d’acord amb el que està passant, els diria que a ICV tenen un espai de lluita, de projecte, on poden aportar idees i on podem fer un front comú per canviar les coses.

D.C.: Que és ara o mai. La mobilització social és clau, però també hem de guanyar la batalla a nivell institucional i hem d’ocupar totes les trinxeres. És brutal el que s’aconsegueix quan s’atura un desnonament però, precisament, si aquesta lluita volem que no arribi només a uns casos concrets i que s’aconsegueixin transformacions més profundes, només es pot fer des d’un espai com l’Ajuntament.

David Cid: “La mobilització social és clau, però també hem de guanyar la batalla a nivell institucional”. Per acabar, un desig per a Barcelona. M.A.: El meu desig és per a totes les persones de la ciutat que estan patint per aquesta crisi. El desig que les seves condicions de vida, de dignitat i de futur millorin, en una ciutat que sigui capdevantera socialment, culturalment i ecològicament, on les persones en siguin el centre. D.C.: El meu desig és que Barcelona torni a ser una ciutat per viure-hi. Trias està construit una Barcelona de postal que amaga els problemes reals de la gent, com l’atur, la pobresa, la gana. Una Barcelona de la gent davant la Barcelona per ser visitada que proposa CiU

.


treball

· núm 202 · juliol

11

local

ICV impulsa la declaració d’il·legitimitat d’una part del deute dels ajuntaments La col·laboració entre ICV-EUiA i la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute permet, per primer cop a l’Estat, declarar il·legítim part del deute de Badalona.

L’

Ajuntament de Badalona va aprovar, en el Ple municipal del 25 de juny, una moció per la qual considerava part del seu deute com a il·legítim. Es tracta de més de 31 milions d’euros d’interessos de préstecs contrets amb diverses entitats financeres del Pla de pagament de proveïdors. La moció va ser impulsada per ICV-EUiA de Badalona conjuntament amb la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, i és la primera que es pronuncia en aquest sentit en tot l’Estat espanyol. Aquesta proposta s’emmarca en l’impuls que ICV-EUiA vol donar a les Auditories Ciutadanes del deute a nivell local, per establir quina part del deute contret per les institucions públiques és il·legítima. La campanya pretén, per una banda, denunciar la reforma “exprés” de la Constitució Espanyola per part de PP i PSOE, consagrant l’obligatorietat del pagament del deute per damunt de qualsevol política pública que garanteixi el benestar de la ciutadania i, per l’altre, qüestionar el Pla de Pagament a Proveïdors, que suposa l’enriquiment de la banca privada a costa de diners públics, mitjançant mecanismes il·legítims de generació de deute públic. Des d’ICV-EUiA volem impulsar més declaracions de deute il·legítim a més ajuntaments d’arreu del país i explicar l’experiència de països que han assolit quitances i reestructuracions del deute, tot havent-se reconegut com a il·legítim el deute generat per mecanismes polítics i econòmics que faciliten de forma deliberada el deute en contra de l’interès general de la ciutadania

.

Defensem el 0-3 Marta Verdejo Representant Comissió Promotora Iniciativa Ciutadana #Defensemel03

J

a han passat dos anys des de l’arribada al Govern municipal de Barcelona de l’alcalde Xavier Trias, amb Gerard Ardanuy al capdavant de la regidoria d’Educació. En aquest temps, el seu atac al model de les escoles bressol munici-

La contrareforma local de CiU i PP: hi perd la ciutadania

T

ant el Govern de la Generalitat com el de l’Estat han impulsat avantprojectes de Llei de governs locals en una direcció molt semblant. En ambdós casos, suposen una pèrdua d’autonomia local, la centralització de competències i la consolidació d’organismes de segon nivell del món local en detriment dels nostres ajuntaments. Cap d’ells no s’acompanyen en paral·lel de la reforma, més que necessària, del finançament local. Ens trobem, de nou, amb uns governs insensibles al paper dels ajuntaments. Qui més pot perdre amb aquestes reformes és la ciutadania, que veurà retallats o eliminats serveis necessaris i imprescindibles, com les polítiques socials, educatives, formatives o de lluita contra l’atur.

En concret, l’avantprojecte català planteja la desaparició de facto de la comarca del Baix Llobregat. La major part dels municipis (inclosa la capital, Sant Feliu de Llobregat) passarien a formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, deixant de pertànyer al Baix Llobregat. Entitats socials, polítiques, econòmiques i civils, conjuntament amb ICV, estan impulsant la campanya #SomBaixLlobregat per tal d’impedir-ho

.

ICV creix: agrupació local a Sant Sadurní d’Anoia, i properament a Calella i Tordera

U

na vuitantena de persones va participar, el passat 18 de juny, en la presentació pública de l’agrupació local d’ICV a Sant Sadurní, acompanyats per la coordinadora nacional, Dolors Camats. Properament, també s’estrenaran noves agrupacions al Maresme, concretament a Calella i a Tordera.

El nou coordinador local d’ICV a Sant Sadurní d’Anoia, Rafa Berlanga, va recordar els motius que els havien portat a prendre la decisió de participar en el projecte d’ICV: “Vam decidir que la política era l’arma més efectiva i legítima pel canvi i vam buscar l’opció que més ens definia i amb la que més ens identificàvem. I la vam trobar: ICV”

pals ha estat demolidor: més infants a cada grup i menys suport educatiu al migdia, dificultant l’acompanyament i el respecte pels ritmes i necessitats de cada infant. També s’ha privatitzat la gestió de tres escoles bressol noves, trencant així la xarxa única de gestió pública. Aquests canvis s’han imposat de forma unilateral i sense cap mena de diàleg. La comunitat educativa del 0-3 i les entitats que formem la Plataforma03BCN volem reconstruir el model de les escoles bressol, un bé comú de la nostra ciutat. Per això, hem impulsat la Iniciativa Ciutadana “Defensem el 0-3” amb l’objectiu de regular els requisits necessaris per a un model d’escola bressol

educatiu, de qualitat, públic i inclusiu. Volem que es parli de l’Educació dels més petits i les més petites fent ús d’aquest procés participatiu, organitzat amb la complicitat de la ciutadania. L’equip de Govern no ha trigat a posar paranys a la tramitació de la Iniciativa Ciutadana, vulnerant el dret legítim a la participació. Davant d’una normativa poc regulada, esgrimeixen defectes formals en el procediment, un contrasentit que evidencia manca de voluntat política. Seguirem lluitant per donar veu a les 25.916 signatures que el Govern municipal pretén silenciar i per recuperar el 0-3 com a etapa plenament educativa

.

.

Pla de Xoc per la cultura

E

l grup d’ICV-EUiA va presentar en el Parlament un Pla de Xoc en l’àmbit cultural, en resposta a l’emergència que viu el sector, amb retallades dràstiques, impagaments i incompliments dels acords de Govern, que provoquen el tancament de sales i la reducció del consum. Destaca la petició de modificació de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit per tal de gravar amb un IVA súper reduït del 4% totes les activitats i productes culturals, així com tots els serveis que se’n derivin. Aquest punt es va aprovar per unanimitat. També s’ha donat llum verda a altres mesures dins d’aquest Pla de Xoc, com per exemple l’aprovació d’un programa de suport a l’ús de les infraestructures i els espais desocupats amb cessions temporals, o d’ajuts a l’activitat cultural

municipal, amb la participació de la Generalitat en el manteniment i creació de les Escoles Públiques d’Ensenyaments artístics. Per contra, CiU i ERC han rebutjat tres punts de la moció que insten el Govern a aprovar un calendari de pagaments de tots els deutes del Departament de Cultura amb les entitats, empreses i ajuntaments, així com també permetre’ls-hi incloure els interessos de les despeses bancàries ocasionades per la demora en el pagament de les subvencions atorgades. Per tot plegat, la portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha proposat un canvi en el que ha estat fins ara la gestió i la política cultural perquè hi hagi “diàleg i predisposició” a complir els acords establerts pel mateix Departament, i mesures concretes i urgents per garantir la sostenibilitat del sistema cultural.

Dolors Camats, durant una concentració / © ACN


12

treball

· núm 202 · juliol

entrevista Josep Fontana i Lázaro Historiador i professor emèrit de la UPF Nascut el 1931, va patir les bombes de la Guerra Civil en una zona sensible com la plaça Sant Jaume. A partir de 1939, es va traslladar al barri del Poble Sec, en el qual hi continua vivint ara, més de 80 anys després. Va ser alumne de Vicens Vives i Ferran Soldevila i és un dels historiadors catalans de més prestigi. Després de publicar, el 2011, Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945, una obra de referència, enguany ha editat El futuro es un país extraño, en què analitza els orígens històrics de la crisi i les seves conseqüències socials.

“Perquè la gent surti al carrer per canviar les coses, cal que estigui conscienciada” Entrevista: Amèlia Bautista

Més de dos dècades després de Thatcher i Reagan i de cinc anys de crisi econòmica greu i retallades, perquè l’esquerra no ha aconseguit erigir-se en alternativa? No ho ha aconseguit per vàries raons. Primer, els sindicats van començar a ser desmuntats al mateix temps que es muntava tota aquesta operació. Des de l’època de Reagan i Thatcher, els sindicats van ser perseguits i reduïts a la seva mínima expressió. Els sindicats han estat atacats i debilitats, i l’esquerra té la capacitat de mobilització que té. En aquest país, als anys 30, el PSOE era l’esquerra; als EUA, a l’època per exemple dels 60, el partit demòcrata era l’esquerra. Ara, aquestes forces òbviament han fet una deriva cap a la dreta i l’esquerra encara existent no ha tingut capacitat per mobilitzar la gent. En el seu darrer llibre, vostè planteja que la gran ofensiva del poder econòmic es produeix perquè han perdut la por a les classes populars. Què cal fer perquè la por canviï de bàndol? Cal, com a mínim obligar-lo, a negociar i pactar, que és el que, de fet, han fet els partits d’esquerra durant tota la història, excepte ara. Cal aconseguir un nou tipus de mobilització col·lectiva que pugui semblar que es planteja com una amenaça. I aquí és on el paper de l’esquerra seria fonamental perquè aquesta amenaça existeixi. Cal una proposta alternativa que pugui arribar a semblar que és seriosa i que la gent la pot assumir i que pot conduir a canviar la situació. En aquests moments, que jo sàpiga, això no existeix. Hi ha capacitats aïllades de protesta, per ara. Són malestars puntals, com els de les preferents o els desnonaments. Mentre no s’aconsegueixi estendre la consciència que hi ha un problema comú i que aquests problemes sorgeixen de la mateixa font, no és possible que hi hagi un canvi. ¿Quin paper té el jovent en aquest procés, de cara a poder canviar les regles de joc del sistema capitalista actual? Quina incidència hi poden tenir les xarxes socials? Les xarxes socials i Internet tenen una capacitat mobilitzadora considerable, però dubto que tinguin una capacitat conscienciadora considerable. Serveixen per difondre informació, la qual cosa és positiva, però sobretot tenen la capacitat de fer una crida i mobilitzar la gent i posar-la al carrer, i això és molt important; però, perquè aquesta gent surti al carrer amb alguna finalitat que tingui conseqüències, cal que prèviament aquestes persones estiguin conscienciades.

Com interpreta l’augment de l’independentisme en l’actual context? La independència em sembla un ideal totalment lícit a llarg termini, però no és quelcom que es pugui aconseguir fàcilment. No es coneixen casos reals d’independència sense guerres d’independència. Darrere de l’independentisme, més que una aspiració política puntual hi ha la idea d’un trencament total, de “canviem-ho tot”. I algú hauria de trobar un equivalent a una idea força com aquesta, que es veu que atreu la gent jove, per mobilitzar-los. El discurs que utilitza actualment l’esquerra sembla integrat dins del sistema, resignat a viure dins del sistema i, per tant, no té aquesta capacitat de crida.

“L’independentisme és un indicador d’un malestar social profund”. Cal entendre què hi ha al carrer i reconvertir aquesta capacitat de mobilització en alguna cosa més, adaptant el discurs perquè la gent entengui que hi ha problemes globals que requereixen canvis globals.

L’esquerra ha d’entendre, en aquest contex,t que la idea d’anar en contra per sistema és equivocada. I si no, ja veurem com li anirà en les pròximes eleccions al PSC, que està desfet. Ha de tenir clar que l’independentisme és un indicador d’aquest malestar social profund, tot defugint el truc utilitzat majoritàriament de voler fer creure a la gent que aquest objectiu es pot aconseguir a curt termini. L’esquerra no pot posar-se en contra del dret a decidir, està completament justificat. Després vindrà la resta, que és un tema força més complicat. La darrera Assemblea Nacional d’ICV va acabar amb un missatge molt clar: junts, juntes, podem canviar-ho tot. Dins i fora d’ICV s’està parlant molt de la necessitat d’unitat i confluència dins de l’espai de l’esquerra. Com veu aquestes iniciatives? Necessari, possiblement sí. Positiu, és obvi que sí. Possible, depèn d’amb quines condicions es planteja i si hi ha efectivament la capacitat d’un programa mínim amb suport. Però, perquè això es produeixi cal, primer, que hi hagi uns objectius molt clars compartits. I segon, que no sigui, com malauradament acostumen a ser les propostes dels partits, senzillament propostes

.

Josep Fontana, amb Dolors Comas i Maria Freixanet, a l’Escola d’Estiu d’ICV, el passat 29 de juny


Treball 2013