Page 1

Text publicat al llibre col·lectiu El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació, coordinat per Jordi Cabré, publicat l’octubre de 2015 per l’Editorial Pòrtic

LA SUMA DELS FETS Ingrid Guardiola

La cultura com a tecno-mercaderia Podríem dir que la “cultura” és la suma dels fets i dels “estats de les coses” a partir d’un mateix, però en relació amb els altres; definició amorfa i ambigüa per una paraula multicèfala que no seré jo qui la delimiti. Hom té la sensació que ens hem passat dècades nombrant les coses pels noms que convenien a uns pocs per tal de no dir, clarament, els motius pels quals aquests “fets” i aquests “estats de les coses” han tingut lloc. A qui interessaven els llibres blancs, els fórums de cultures, els plans estratègics, les indústries culturals, els museus constel·lats o la Marca Barcelona? A quines empreses del sector, polítics, constructores i particulars? Hem passat per tots els peatges d’aquestes “autopistes culturals” gestionades d’acord a un model de portes, de vegades, giratòries entre el sector públic i el privat. Empreses i administració pública compartien excels i es llorejaven les fites mentre es construïen “grans palaus de vidre”, alguns dels quals ni podrien ni sabrien mantenir o alimentar. Enmig d’aquest clima també hi havia els que s´ho entomaven seriosament, creadors i gestors que volien fer de Barcelona una ciutat cosmopolita on la cultura fos una prioritat. Però quan la cultura ha servit a una oligarquia, siguin els polítics, l’economia neoliberal, el nacionalisme de façana o els tres alhora, aquesta acaba convertint-se en un mer recurs, venut com a valor i usat com a pretext. De fet, la mercantilització de la cultura en un marc d’economia neoliberal és el que fa que qualsevol estratègia o pla sigui impracticable, que esdevingui obsolet abans de durse a terme. Els discursos i les directrius, com les mateixes mercaderies, s’han de renovar permanentment, el capital ha de seguir fluint i, perquè així sigui, la cultura s’ha posat en el centre de l’ull cec de l’huracà econòmic. Al galop de l’obertura al mar i als inversors, al ritme de la modernització immobiliària i cultural, la Barcelona de la dècada dels noranta va començar a tecnificar-se i a “posar-se guapa”. La burocratització de la cultura, però, va anar


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.