Issuu on Google+

informatiudecastelloli@gmail.com  informatiudecastelloli.wordpress.com 

Juliol i agost del 2013 

21/22 

Bon estiu!   

Seccions  Espai entitats   

    Formacions polítiques 

El jovent de sempre 

    Recomanem… 

Joves.cat 

 

    … i més! 

Món petit 

 

    l’Entrevista 

Coses de casa   

    Vides 

L’Ajuntament   

    El suro 

Sabies que...    Els Pinyerets s’animen  a fer el 2n sopar a la  fresca? 


Editorial 

REFLEXIONS  He llegit diverses vegades i encara llegeixo i sento als telenotícies que s’han nomenat o es nomenen  comissions  de savis  a tort i a dret per assessorar  els governs a gestionar els problemes del país:  Comissió de Savis per valorar quina quantitat  va fer falta pel rescat bancari   Comissió de Savis per la Transició Nacional.  Comissió de Savis per la Viabilitat de les Pensions.  Comissió de Savis per la Governança efectiva.  Comissió de Savis per la reforma de la S.S.  Comissió de Savis per això.  Comissió de Savis per allò.  .......I més Comissions,..... i més gent a cobrar.  Que no són prou capaços els que governen per poder decidir?  Però el cas no és aquest...., crec que si un necessita assessorament PERQUÈ NO EN SAP PROU és bo que en bus‐ qui.  El cas real és que totes aquestes comissions DE SAVIS acaben dictaminant que “PER ANAR BÉ EL PAÍS” ( no la  gent, com si la gent no fos el país) s’han de fotre retallades al poble pla.  Tots els membres d’aquestes comissions són personatges designats a dit  que tenen uns sous que gairebé tots su‐ peren els 150.000 €  l’any, donat que són advocats, enginyers, juristes, economistes, etc. A ells poc els importa que  retallin drets socials i econòmics  a la gent normal ja que a ells en particular les retallades no els afectaran en abso‐ lut.  Tots  tenen  els  seus  Plans  de  Pensions,  les  seves  Assegurances  de  Salut  Privades,  Col∙legis  Privats  pels  seus  fills, etc. Son les elits de la societat i es poden permetre d’assessorar com FOTRE als més dèbils perquè a ells això  no els perjudica gens.  I jo em pregunto: Per què sempre aquestes Comissions de Savis les integren aquests personatges?  Perquè a aquestes Comissions els manaires de torn no hi posen per exemple un paleta, un pagès, un pintor...., o un  obrer de la Seat, que aquests si que saben el que és lluitar dia a dia per aguantar aquest desgavell social que vivim.  O és que consideren que aquesta gent NO SÓN PROU SAVIS per què no tenen carreres i títols universitaris?  No valoren que la universitat més real és la que t’ensenya la vida.  Aquesta gent potser no tindrien les idees tan tècniques, però sí que tindrien  idees AMB PROU SENSIBILITAT HU‐ MANA  i  podrien  aconsellar  del  que  verdaderament  fa  falta  per  acabar  amb  aquesta  deriva  antisocial  que  estem  vivint i que a molts dels comissionats designats actualment segur que els importa un rave.    No és vergonyós llegir que el cap del banc d’Espanya fa pocs dies va aconsellar abaixar els sous per sota del salari  mínim de 640 € al mes que són  més o menys 9000 € bruts a l’any, quan ell té un sou de 95.000 € NETS l’any?  On anirem a parar?  Adrià Guixà  

La redacció vol publicar tot allò que arribi a les seves mans, sense fer tria. Però té molt clar que no publicarà  escrits anònims ni aquells que  puguin ferir sensibilitats o que utilitzin l’Informatiu per qüestions personals.    2


Espai de les entitats 

 Escola Les Passeres  Final

de

curs a l’escola

El passat divendres 14 de juny  l’escola Les Passeres va  celebrar  la Festa de Final  de  curs  al  teatre  de  la  Bri‐ llante.   Alumnes,  pares  i  mares,  familiars,  ex‐alumnes,  mes‐ tres...  ens  vam  reunir  per  fer  la  cloenda  del  curs.  Aquest  any  vam  representar  la  cantata:  AL BALL, SENSE UN BADALL.  Instruments  de  vent,  percussió,  corda...  entonaven  sardanes, jotes, havaneres, passa carrers... Quina ani‐ mació vam muntar dalt l’escenari des dels més xics als  més ganàpies. 

En acabat, l’AMPA de l’escola va fer el tancament del  curs i entre tots i totes vam despedir a la Paula Capde‐ vila,  la  Montse  Closa  i  la  Maria  Folqué  ja  que  el  curs  que ve inicien una nova etapa: l’institut! Us volem de‐ sitjar molta sort!  Els  mestres  també  acomiadem  a  varis  companys  que  el curs que ve no hi seran: el Sebastián (mestre d’ang‐ lès), la Gemma (mestra de P3 i P4), la Laura (mestra de  música), la Sílbia i el Carles (mestres de Cicle Inicial), el  Xavi  (mestre  d’educació  física),  l’Emma  (mestra  de  religió) i l’Assumpta (psicopedagoga de l’EAP).  A tots ells  els agraïm la feina feta i la petjada tan posi‐ tiva que han deixat al centre. Gràcies!

 

3


Espai  de les entitats 

el6quet  SORTIDA PER VEURE LES PERSEIDES 

 

El proper dissabte 10 d’agost tindrà lloc la ja tradicio‐ nal sortida per veure Les Llàgrimes de Sant Llorenç. 

 

Ens  trobarem  a  la  porta  de  l’Ajuntament  a  les  8  del  vespre per poder distribuir els vehicles que ens porta‐ ran fins a cal Muset. Un cop allà breu caminada fins al  Pla  d’Artigues,  on  plantarem  el  campament  per  po‐ der veure els estels.  Després  del  sopar  de  carmanyola  i  esperant  que  els  núvols ens deixin, cinema a la fresca. Tot seguit amb  les lots ben apagades mirarem el cel des d’un indret  del nostre municipi a on la contaminació lumínica no   arriba.  Els  més  agosarats  com  en  els  anys  anteriors  planta‐ ran les tendes i passaran la nit . De bon matí  esmor‐ zar  calent    i  recollida  acomiadant  l’activitat  fins  el  proper any.  No hi pots faltar!!     

CINEMA FAMILIAR A LA FRESCA  Després  de  veure  la  bona  rebuda  que  l’any  passat  va  tenir aquesta activitat, aquest any tornem.  Un cop sopats i abrigats amb un bon jersei ens planta‐ rem davant de cal Quim on gaudirem de bona compa‐ nyia,  crispetes  per  tothom,  cóctel  pels  més  grans  i  la  pel∙lícula, en un cinema  a l’estil d’el6quet,  amb bales  de palla.  Si no marxes de vacances i et quedes a Castellolí  o si  vens de vacances al poble, també pots passar un estiu  divertit i diferent. 

   

Apunta’t  a  l’agenda  el  dissabte  17    d’agost  a  les  9  del  vespre  per veure “ Les aventures d’en Tadeo Jones”  Aquesta vegada no t’ho pots perdre!!  Amb  aquestes  activitats  el6quet  s’acomiada  fins  a  la  programació de tardor .  Recordeu les activitats que  es programen estan ober‐ tes  a  tots,  tan  grans  com  més  petits,  ja  que  les  adap‐ tem per poder gaudir en bona companyia i amb la fa‐ mília.    el6quet 

4


El jovent de sempre  Espai  de les entitats 

Comissió de Festes  LA FLAMA DEL CANIGÓ  Ja fa quatre anys que varem decidir canviar la forma en  que  la  flama  del  Canigó  es  mou  per  Castellolí  i  cada  cop  hem  anat  aconseguint  que  més  gent  s’apunti  a  aquesta manera peculiar de fer‐la córrer. 

ser país, a tots ells gràcies per portar la Flama des dels  Pinyerets fins ca n’Alzina.  També agrair a tothom que va estar al recorregut i a la  plaça en el moment de llegir el manifest.  

Aquest  any  una  quarantena  de  nens  de  entre  3  i  14  anys, han portat la flama del Canigó, amb orgull i satis‐ facció, amb força i empenta,  amb una aposta de fer i 

5


Espai  de les entitats  2n SOPAR FESTA DELS PINYARETS  El proper dissabte 6 de juliol, a les 21.30 hores, vine al  2n sopar  a la fresca de la urbanització!  Cigrons, pa amb tomàquet, embotits, gelat, servei de  bar…  no  faltarà  de  res!  I  aquest  any  amb  exhibició  country i tot!!! T´ho perdràs?  Vine a gaudir d´aquesta vetllada amb nosaltres!!!  Preu  per  persona:  7  euros  per  adults  i  5  euros  per  a  menors de 12 anys  Venda de  tiquets a l´ajuntament fins  dijous dia 4.  Us hi esperem!!!  Acte  organitzat  pels  veïns  de  la  urbanització  amb  la  col∙laboració de l’ajuntament de Castellolí. 

FESTA SANT FELIU 2013  DISSABTE 31 d’agost  PROGRAMA D’ACTES:  A les 9 de la nit: Missa oficiada pel rector de Castellolí  mossèn Antoni Maria Bausili i cantada per la Coral  D’Aulí.  A les 10 de la nit: Sardinada popular. Sardines amb pa  amb tomàquet, sant feliuets, aigua i vi.  A les 11 de la nit: Cantada d’havaneres amb el grup  Port Vell  A la mitja part: Rom cremat, parlaments i sorteig de  la gran panera de Sant Feliu.          Cal portar‐se la taula.          Preu del tiquet del sopar:    Adults: 8€      Nens: 5€          Números panera 1€ per tira. 

Consell parroquial  FESTA DE SANT CRISTÒFOL    Dia 14 de juliol     A les 11 hores: Missa  A les 11,45 hores: Benedicció de vehicles.    6


El jovent de sempre 

Xip, xap, xup  A l’Estudi, que era casa meva, hi vivíem el pare que era  el  mestre,  la  mare  que  era  la  mestra  i  la  llevadora,  la  meva  germana  gran  la  Júlia,  la  meva  germana  Maria  Rosa,  jo  i  tres  gossos  consecutius:  El  Xip,  el  Xap  i  el  Xup.  Dic  consecutius  perquè  a  mesura  que  traspassa‐ ven  per  la  mort,  sempre  violenta,  sota  les  rodes  d’al‐ gun camió, a la mare no li faltava mai un gos de recan‐ vi.  El  primer,  en  Xip,  va  ser  un  gos  petit  i  nerviós  de  color  blanc  amb  taques  negres.  Es  posava  sempre  a  costat de la senyora Maria, la mare, mirant i vigilant la  carretera  com  si  fos  seva.  No  podia  suportar  que  els  camions  pesessin  més  de  cinc  tones...  i  en  direcció  a  Barcelona.  Probablement  eren  els  que  feien  mes  bro‐ git... quan els veia passar per davant de la Brillante, ja  pujava els tres graons fins la carretera i esperava que el  camió arribés fins, el que ell, considerava els seus do‐ minis.  Llavors  atacava  al  monstre  de  ferro,  intentant  espantar‐lo amb lladrucs i crits passant entre les rodes  del camió en marxa. No va durar massa.      Vàrem descobrir que en Xap no hi veia massa bé, tenia  com  un  tel  als  ulls.  El  doctor  Botet  que  venia  a  fer‐se  remeis per a la seva panxa a cal senyor Carlos, va diag‐ nosticar que el gos tenia cataractes. En aquells temps  era impensable la cirurgia ocular i menys a un animal.  Un  dia,  la  bèstia,  va  sentir  els  flaires  seductors  de  la  gossa de cal Boada que havia entrat en zel, va escoltar  el  clam  de  la  mare  naturalesa  i  la  seguí.  Tot  per  l’am‐

or...  croc,  croc...  un  camió  de  “Tranportes  Ochoa”  de  color  verd  va  acabar  amb  les  seves  ànsies  amatòries.  Pobret  deia  la  Júlia  al  xofer  que  s’havia  aturat  davant  de  la  Placeta  de  cal  Bonhome.  No  sé  si  l’home  es  va  enamorar de la meva germana, o bé si és que tenia un  bon cor. La qüestió és que quan passava per davant de  casa, es parava a comprovar l’estat de pena en la que  havia restat la donzella castellolinenca.  Un  dia  en  Juan  de  l’Ochoa,  va  parar‐se.  Va  donar  la  volta a la cabina i de l’altre cantó del camió en va treu‐ re  un  cabàs  amb  un  gosset  a  dins.  Xip,  Xap...  en  Xup  Júlia, per a tu, a aquest li diràs Xup... oi Júlia? I es va dir  Xup.  Era  un  gos  marró  i  pelut.  Tampoc  vàrem  tenir  sort, el va envestir un altre camió i el vam cuidar com  si estés en un hospital, entre cotons. Quan després de  molts dies es va aixecar, li queia el cul i contínuament  donava voltes sobre si mateix, com si es volgués mos‐ segar la cua.  I així mesos i mesos cuidant‐lo com si fos  una  persona.  Un  dia  es  va  tornar  a  aturar  en  Juan, va  veure  el  gos  i  li  va  dir  al  pare  que  se’l  emportava.  Ma  germana  es  va  posar  histèrica,  perquè  no  volia  que  ningú  s’emportés  en  Xup.  En  Juan  li  va  dir  que  ell  el  cuidaria. Mai més va tornar, ni el xofer ni el gos.       Carles Casanovas i Palop.‐ En Carles d’Estudi 

7


El jovent de sempre 

En Poldo  En Poldo era el meu amic, era l’amic de tothom i molt  especialment  de  la  mainada.  Vivia  i  treballava  a  cal  Fuster  Vell  amb  els  seus  pares  i  amb  el  seu  germà  en  Jordi. Era un fuster de molt d’ofici i de pocs beneficis,  era una gran persona i no tenia mai un no per a ningú.  Un home amb bondat infinita,  pacient, tolerant, equi‐ librat, amical i rialler. Entre ell i en Jordi, no es treien la  canalla  de  sobre.  En  Jordi  el  ferrer,  fent  palets  d’acer  per jugar a patacons, rutlles i ganxos per fer‐les córrer.  En Poldo ens feia plumiers de fusta per posar els llapis,  els  colors,  la  goma  d’esborrar,  la  ploma  amb  dos  plo‐ mins  i  la  maquineta.    Carretons  petits  amb  rodes  de  fusta  pintats  de  vermell  i  sobretot  unes  espases  per  anar a guanyar la guerra que havien perdut els nostres  pares. Entrant a la fusteria a mà dreta, dins d’un arma‐ riet misteriós i elevat, hi havia una màquina extraordi‐ nària  per  fer  punxa  als  llapis.  Una  andròmina  impeca‐ ble; un estri ovalat amb una maneta que en Poldo feia  girar  amb  mestratge...  hi  sortia  una  punta  perfecte.  Poldo,  que  em  podries  fer  la  punxa?...  Dels  records  d’infantesa, el més colpidor va ser la mort del seu pare.  Va  ser  la  primera  vegada  que  jo  vaig  veure  un  mort  i  vaig veure una cosa per a mi impossible. En Poldo plo‐ rava...    com  els  seus  amics  els  nens.  Ell  també  era  un  nen.    Just quan s’obria la porta d’entrada, a mà esquerra, hi  havia un banc de fuster autèntic, pesant, amb un car‐ gol de rosca que premia una mordassa de fusta gruixu‐

8

da i sòlida. Era un banc vell, un banc amb categoria. A  sobre  hi  treballava  en  Poldo.  Jo  ja  era  un  bordegàs  adolescent, però m’agradava anar a Cal Fuster i fer‐la  petar amb la Mercè o amb qualsevol que estés a la fus‐ teria. Aquell dia, quan vaig arribar, hi havia la Concep‐ ció amb sa mare que li donava de berenar... ‐ Hola ne‐ na petita, què fas?... ‐ Bereno... Vaig agafar el martell  d’orelles amb destresa i tot fent‐lo girar vaig començar  a jugar amb la nena... la Mercè que era també la meva  amiga  i  havia  jugat  moltes  vegades  amb  mi    i  amb  la  seva  filleta,  ens  observava  divertida.  Era  un  joc  quasi  usual.  Vàrem  començar  a  jugar  amb  el  dit  índex  de  la  nena  sobre    el  tauló  i  el  meu  martell...  ‐  Pico?...  ‐  Pica!  Ella  apartava  el  dit  i  jo,  jugant,  l’amenaçava  en  colpejar...  era un joc i altres vegades hi havíem jugat. ‐ Concep‐ ció, pico?... piiica!. Ella va pensar que jo no picaria. Jo  vaig pensar que retiraria el dit de sobre el banc. I vaig  picar. A la Mercè se li van obrir els ulls com unes taron‐ ges  i  a  la  nena  després  d’un  crit,  li  va  quedar  la  boca  oberta  perdent  el  plor  ...  i  jo  cercava  un  lloc  on  fon‐ drem per sempre.  Només la bonhomia del matrimoni i l’oblit dels temps,  han  fet  que  la  Concepció  hagi  arribat  a  perdonar‐me.  Encara em parla.        Carles Casanovas i Palop, en Carles d’Estudi.  


El jovent de sempre 

Alguns petits personatges grans  MOSSÈN MARIANO  Mossèn Mariano era d’un poble de prop de Manresa. A  casa  seva  en  deien  a  cal  Picallimes.  Potser  devien  ser  ferrers. No ho sé. Mossèn Mariano escrivia al “Patufet”  hi  firmava:  “El  Rector  de  Castellolí”.  Jo  havia  llegit  al‐ guna  cosa  d’ell,  però  no  recordo  res  del  què  era.  Fa  massa  anys  d’això  i  com  que  no  tenia  cap  contacte  amb ell, em devia passar per alt. Però sí que recordo la  seva firma: El Rector de Castellolí.  Ell em va casar en aquella església que era una Coope‐ rativa i que durant molts anys va ser l’església del po‐ ble.  La  guerra  va  destruir  l’antiga  església,  dalt  d’un  turonet al darrere del poble i de la nova no se’n parlava  encara ni se sabia ben bé on estaria situada. I allà, l’any  1942, a l’agost per Sant Mariano, precisament el patró  del meu pare i del Sr. Rector, em vaig casar. No va vo‐ ler cobrar res pel casament. L’única cosa que va accep‐ tar va ser un puro. A Mn.  Mariano li sabia greu que la  meva dona marxés del poble...  Com  que  durant  la  nostra  guerra  va  haver  de  fugir  i  amagar‐se,  els  seus  sermons,  després,  eren  bèl∙lics  i  feien somriure.  Jo  recordo  la  seva  figura  petita,  grassona  i  decidida.  Anava de dreta a esquerra davant de l’altar, amb grans  crits i donant uns cops de peu a terra que feien estre‐ mir les imatges.  Amb  tot  i  malgrat  el  que  he  dit,  Mn.  Mariano  era  un  bon rector, amant de la seva feligresia que havia casat,  batejat  i  ajudat  a  ben morir.  Jo m’imagino la seva  figureta  escassa  i  grassoneta,  passe‐ jant‐se  pel  Cel,  amunt  i    avall  i  mi‐ rant  per  alguna  es‐ quinçada dels núvols  el seu petit poble de  Castellolí,  mentre  a  la  seva  mà  tremola  l’últim  exemplar  del  “Patufet”  on  s’hi  lle‐ geix  al  final  d’un  es‐ crit:  El  Rector  de  Castellolí.  Josep Moral i Querol.‐ Cal Jepet   

EL SECRETARI  El  Sr.  Tonet  era  el  se‐ cretari de l’Ajuntament  des de feia molts anys.  Coneixia  tots  els  habi‐ tants  del  poble  i  era  conegut  de  tothom.  Vivia  prop  de  casa  i  quan  jo  el  vaig  conèi‐ xer  ja  era  vidu  i  vivia  pràcticament  sol,  doncs el seu fill, en Jo‐ sep,  treballava  a  Saba‐ dell on es va casar més  tard.  Assegut  en  una  cadira,  prenent  la  fresca  als  vespres,  amb  la  seva  gorra  posada,  ben  polit  i  enrao‐ nat, saludava a tots i platicava amb qui volgués passar  l’estona.  El Sr. Tonet es deia Antoni Freixas i era un home cabal,  just i ponderat. Fidel complidor del seu deure, mai no  tenia  un  no  per  ningú  i  cosa  que  se  li  demanava  cosa  que, per possible que fos, estava concedida i feta. Ha‐ via  conegut  bastants  alcaldes  i  sabia  del  peu  que  coi‐ xejava  cada  persona  del  poble.  Per  força  havia  de  sa‐ ber una gran quantitat de secrets i secretets, si bé per  ell, mai ningú sabia res de ningú. A més a més era un  secretari senyor.  Jo  recordo  que  essent  ell  el  Secretari,  que  ho  va  ser  fins  a  la  jubilació,  el  meu  sogre  era  el  caixer  de  l’‐ Ajuntament i moltes vegades  venia a casa a fer firmar  alguns documents pel meu sogre que aquest firmava,  sense  saber  el  perquè,  però  que  sent  portats  pel  Sr.  Tonet, no hi ha cap dubte que s’havien de firmar i que  tot anava sobre rodes.  Quan el Sr. Tonet es va jubilar  va anar a viure a Saba‐ dell a casa del seu fill Josep. No massa temps després  es va morir.  Jo  estic  segur  que  la  seva,  no  ja  la  mort  sinó  la  seva  sortida  del  poble  per  l’edat,  va  ser  molt  sentida  per  tothom.  Jo,  personalment,  que  pocs  tractes  hi  vaig  tenir, la vaig sentir força.  Era un gran i magnífic home el Sr. Tonet.  Josep Moral i Querol.‐ Cal Jepet  9


El jovent de sempre 

Juliol i Agost  Al mes de juny quan els cereals estaven a punt calia segar  l’ordi,  el  blat  i  la  civada  més  tardana.  Es  segava  amb  la  falç o amb dalla. El segador, que normalment es resguar‐ dava la mà esquerra amb  l’esclopet  –peça de fusta sem‐ blant a un esclop per protegir‐se de possibles talls, anava  agafant  manyocs  d’espigues,  les  tallava  i  les  deixava  a  terra. Quant n’hi havia un bon grapat es lligaven amb un  cordill o amb el mateix blat fent les garbes. Un cop lliga‐ des les amuntegaven en un costat del camp, preparades  per  pujar‐les  al  carro  i  portar‐les  a  l’era.  A  les  terres  de  secà aquesta feina era una mica més tardana.  La  meva  germana  i  jo,  tan  bon  punt  s’acabava  l’escola,  ens portaven a passar l’estiu a casa dels avis, a cal Patxó.  La sega no la recordo, però sí anar a l’era de casa, al cos‐ tat d’un enorme cirerer, a batre el blat.  Damunt el trill ‐ tirada  pel  cavall  de  torn‐    donàvem  voltes  i  més  voltes  mentre el tiet o l’avi amb les forques de fusta anaven re‐ menant  les  espigues  a  fi  que  es  separés  bé  el  gra  de  la  palla que anaven retirant i afegint‐hi garbes. No hi recor‐ do  el  corró  de  pedra,  suposo  que  n’hi  havia,  donat  que  calia triturar bé l’espiga per extreure’n el gra.  Després, a  la tarda, quan s’aixecava la marinada amb un garbell gros  ventaven. Un cop retirada la palla quedava el blat barre‐ jat amb les volves de l’espiga  i els bocins que no s’havien  pogut arreplegar i tot això, mentre es garbellava s’anava  tirant  enlaire  perquè  el  vent  s’emportés  el  boll,  i  el  gra,  que pesava més, queia aplomat una altra vegada. Un cop  net  s’ensacava.  Amb  la  palla,  que  servia  tot  l’any    d’ali‐ ment  pel  cavall    i  d’estora  als  galliners  i  a  la  quadra,  es  feien els pallers o bé en altres indrets es posaven en pa‐ llisses.  Davant  de  casa  hi  havia  el  camp  del  Baixiner  acabat  de  segar i on s’hi havia deixat un rostoll molt alt que s’anava  assecant.  La  canalla  d’aquella  punta  de  poble,  moltes  tardes anàvem a berenar a les Fontetes i travessàvem pel  mig  per  fer  drecera.  Calçades  amb  espardenyes,  només  amb puntera i taló, el rostoll se’ns clavava com agulles als  peus,  encara  tinc  a  la  memòria  el  dolor...  però  ho  fèiem  sempre.  M. Dolors Puigjané i Surià.‐ Cal Patxó                    10

És  el    moment  culminant  de  la  canícula,  tingut  com  el  període  de  més  calor.  Correspon  al  moment  en  què  l’‐ estel Sírius, anomenat popularment Ca, surt i es pon a la  mateixa  hora  que  el  Sol.  Va  de  finals  de  juliol  fins  a  les  darreries  d’agost.  S’aplica  el  nom  de  canícula  perquè  es  creia que era el Ca qui l’encomanava, ja que en trobar‐se  al costat del Sol manava i governava ell.  Per nosaltres era el segon mes de vacances. La quitxalla  d’aquella  punta  del  poble  jugàvem i  fèiem  vida al carrer  com tothom en aquella època, la majoria nenes: comen‐ çant per l’última casa ‐o la primera, segons com es miri:  la Conxita de cal Camilo, la més petita; la Rosa M. de cal  “Garbat” ‐ho dèiem així; la Concepció (Conxita) i en Joan  de  cal  Serra  (que  sortia  poc);  la  Mercè  i  la  Dolors  de  cal  Patxó i alguns estius en Lluís, nebot de la Tieta; la Joana i  la  Carmeta  de  cal  Rei,  on  s’hi  afegien  els  seus  cosins:  l’‐ Olga i en Joan Manel; la Teresa de cal Guixanet, en Josep  era  massa  petit;  també  hi  havia  la  Rosa  de  cal  Plats  i  Olles,  el  Josep  de  cal  Carinyo  que  no  els  vèiem  gaire.  A  cal Tendre ja era massa lluny!  El  que  recordo  més  d’aquells  estius  són  les  fortes  tem‐ pestes acompanyades de llamps, trons, vent, molta pluja  i  pedra.  La  maleïda  pedregada  era  l’etern  enemic  dels  pagesos, que calia vèncer. La iaia hi lluitava amb pregàri‐ es i plorava per la collita que es perdia, però durant uns  estius es van començar a utilitzar coets que espetegaven  molt  fort.  El  tiet,  amb  un  sac  al  cap  plegat  pel  mig  fent  caputxa, sortia amb altres homes a tirar‐los, suposo que  era  per  esberlar  els  núvols,  parar  la  pedra  i  protegir  el  raïm. De fruiters a Castellolí només n’hi havia pel consum  de  cada  casa,  però  la  pedregada  no  era  mai  vençuda.  Mentre plovia miràvem des de la porta com l’aigua cobria  tota la carretera, baixava pel carrer i a les escales de da‐ vant  de  cal  Miqueló  s’hi  formava  una  cascada  que  s’hi  ajuntava i davallava cap el torrent. Quan acabava la plu‐ ja, ens n’anàvem al pont de can Cassola per veure la tor‐ rentada que s’emportava tots els femers que tenien totes  les cases arran de torrent, el camí els separava de l’hort  i  moltes  vegades  es  va  emportar  les  palanques  de  fusta  que hi havia fins que a la de la baixada que hi havia entre  cal Gasparó i cal Tendre s’hi va fer el pont d’obra. La llera  quedava neta com una patena, aleshores no hi havia ca‐ nya xiula. Després amb la tieta anàvem a buscar cargols,  que després de deixar‐los en dejú el temps corresponent,  en  fèiem  una  bona  cargolada  que  ella  no  tastava.  No  li  agraden!  M. Dolors Puigjané i Surià.‐ Cal Patxó 


El jovent de sempre 

Joves.cat 

CINEMA A LA FRESCA  El proper dijous 4 de juliol a les 22:15h farem cinema a  la fresca a la Plaça de les Escoles. Penseu en agafar la  cadira abans de sortir de casa.    Joves de Castellolí 

FESTA JOVE 2013  Enguany,  el  proper  dia  20  de  juliol  es  celebra  la  festa  jove  de  Castellolí.  La  festa  començara  a  partir  de  les  24h  a  la  pista  municipal  de  Les  Passeres.  Des  d’aquí  invitem  a  tothom  que  vingui  a  moure  l’esquelet  i  als  que no puguin venir que ens perdonin pel soroll.     Joves de Castellolí  11


Coses de casa 

Pastís de patata i tonyina  INGREDIENTS per 4 persones: 

Variants: 

3 o 4 patates de bullir 

Es pot decorar amb olives negres 

2 llaunetes de tonyina 

Es pot afegir ou dur i anxoves al farciment 

1 llauneta d'olives farcides d'anxova  1 llauneta d'anxoves de l'escala  2 fulles de llorer  1 llauneta de pebrots del piquillo  Allioli suau (de recepta ràpida)  ELABORACIÓ:  Pelarem  les  patates.  En  aquesta  ocasió,  he  utilitzat  unes  patates  per  bullir,  varietat  Kennebec.  Concreta‐ ment són patates de Prades, molt bones. Posem una olla amb aigua a bullir, amb parell de fulles de llorer i  una mica de sal. Les deixarem coure tapades durant uns 25‐30 minuts, fins que estiguin ben cuites. Les re‐ servem.  Agafeu un trosset de patata aixafeu‐la amb els dits. Si està dura, és que s'ha de bullir més. Si està bé, les dei‐ xeu refredar.  Mentrestant, anirem preparant la resta d'ingredients.   Aprofitem que la patata s'ha refredat una mica per aixafar‐la amb una forquilla. Heu d'aconseguir formar un  puré.  Ara prepararem un allioli però molt suau, amb un gra d'all petit o mig gran i no el deixarem agafar massa  cos, que ens quedi una mica líquid, com si fos maionesa. Picarem els pebrots reservant unes tires senceres  per a decorar. Barregem la tonyina, amb unes quantes olives tallades i el pebrot. Incorporem una cullerada  d'allioli  i  ho  lliguem  tot  plegat.  Farem  el  mateix  amb  la  patata. Amb  una  cullerada  d'allioli  us agafarà  una  textura més cremosa i la patata guanyarà en sabor. Podeu afegir una miqueta de sal.   Per enrotllar el pastís, utilitzarem un drap de cuina net i humit. A sobre del drap estendrem la patata. Que  ens quedi una capa fina de puré. Incorporem el farciment. L'estenem bé deixant un dit en tots els laterals.  Ara enrotllem el nostre pastís, com si fos un braç de gitano.   Un cop enrotllat, podem fer una lleugera pressió amb els dits per a donar‐li consistència i força a l'estructu‐ ra. Aneu amb compte perquè no és fàcil de manegar amb les mans. Us recomano que col∙loqueu el plat o la  safata final al costat i, fent rodar el pastís, el traslladeu d'un lloc a un altre.  Ara l'assentem una mica amb les mans i li acabem de donar la forma.  Cobrirem tot el pastís amb allioli, fent ús d'una cullera. Finalment, el decorem. Es poden utilitzar unes tires  de pebrot, unes anxoves i mitges olives, però aquí ja entra la imaginació de cadascú. Una mica de cibulet  (cebollino) als laterals ens ajudarà a tapar imperfeccions.  Es pot decorar de mil maneres....amb unes ratlladures d'ou dur queda també fantàstic.  L'haurem de guardar a la nevera almenys una horeta. És un plat que s'ha de menjar fred. No cal dir que al  portar allioli, més d'un o dos dies no es pot guardar, i sempre en nevera.   Bon Profit!  12

Pepa Fernández 


L’Ajuntament 

Notícies Canvi de dates representació “Pel davant i pel darre‐ ra” 

Per  problemes  de  salut  d’un  dels  actors  es  posposa  l’actuació  de  la  Companyia  de  Teatre  La  Brillante  de  Castellolí, programada al teatre de l’Aurora d’Igualada  dins del cicle de teatre amateur de la Comarca, als dies  13 i 14 de juliol.    Visita  de  la  unitat  mòbil  d’Oficina  Provincial  d’Inf‐ ormació al consumidor 

  Visita dels alumnes de 3r i 4t de l’escola les Passeres  a l’Ajuntament 

El passat 13 de juny els alumnes de 3r i 4t de primària  de l’Escola les Passeres van fer una visita oficial a l’A‐ juntament  de  Castellolí,  on  els  va  rebre  l’Alcalde  en  Joan Serra i va explicar el funcionament d’aquesta en‐ titat pública, fent un tour complet per l’edifici. Aques‐ ta  iniciativa  va  ser  promoguda  per  l’escola,  comple‐ mentant  un  treball  del  municipi,  del  qual  es  una  part aquesta entitat.     Obra de teatre Rei Lleó 

El proper dia  8 de juliol es desplaçarà al nostre munici‐ pi  l’unitat  mòbil  d’oficina  d’informació  al  Consumidor  de la Diputació de Barcelona,  on la Sra. Eugènia Ruiz  acollira  i/o  tramitarà  les  queixes  dels  consumidors  de  Castellolí.     Inici  de  la  campanya  Pla  d’Informació  i  Vigilància  Contra Incendis Forestals 

Us informem que des d’avui i fins el 31 d’agost, ja està  operatiu el Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis  Forestals  de  la  Diputació  de  Barcelona  en  el  qual col∙laborem Ajuntaments, ADFs i Consell Comar‐ cal.  

El  passat  diumenge  dia  16  de  juny  va  tenir  lloc  l’estrena de l’espectacle musical “EL REI LLEÓ” a càr‐ rec  del  Grup  de  Teatre  Infantil  de  Castellolí  amb  la  col∙laboració de les alumnes de dansa. El teatre era ple  de gom a gom i els nervis i les emocions flotaven per  tot  l’espai  escènic.  Una  experiència  màgica,  sorpre‐ nent  i  única.  Un  exitós  muntatge  sota  la  direcció  de  Maria Berenguer, actriu i directora de teatre. Esperem  que l’any vinent l’entusiasme i el talent de les alumnes  del  curs  de  teatre  i  de  dansa  ens  tornin  a  sorprendre.  Enhorabona  a  tots  als  qui  vau  fer  possible  el  musical  “EL REI LLEÓ”.   13


Literatura infantil  Petites grans coses per reflexionar:         “Ens passem la vida mirant de fer‐los volar. Correm amb ells fins quedar‐nos sense alè. Cauen a terra. Es  donen cops amb les teulades. Nosaltres els sargim, els consolem, els ajustem i els ensenyem. Observem com  el vent els bressa, i els assegurem que un dia podran volar.I, finalment, volen. Necessiten més fil i nosaltres en  deixem anar més i més. I sabem que molt aviat la bella criatura es despendrà de la corda de salvament que la  lliga i s’enlairarà cel amunt, com s’espera que faci, lliure i sola. Només aleshores ens adonarem que hem fet bé  la feina.”  Erma Bombeck 

Títol: “El meu petit manual d’experiments. Aigua i llum”  Autora: Mélanie Peres  Col∙lecció: El meu petit manual   Editorial: Zendrera Zariquey Editorial  Síntesi:  Crear  pluja,  fer  aparèixer  un  llamp  o  un  arc  de  Sant  Martí,  entendre  com  funcionen  les  il∙lusions  òptiques  ,  experimentar  els  efectes màgics del sabó... Tot això són experiments senzills i variats ,  explicats  pas  a  pas  per  comprendre  millor  el  món  de  l'aigua  i  de  la  llum. Un llibre interessant i molt divertit. 

Títol: “Mans a la natura”  Autora: Marta Ribon  Editorial Barcanova  Síntesi:  Reduir,  reutilitzar,  reciclar..les  tres  R.  Manualitats  de  tota  ME‐ NA amb material que tenim a casa per construir marietes, eriçons, bo‐ lets, avets, flors… i tota MENA de bestioles del camp. Senzills i divertits. 

Títol: “Anem a buscar un tresor”  Autora: Janosh  Editorial: Kalandraka  Sinopsi: Els dos entranyables personatges del ja clàssic Oh, que bonic  és Panamà! El petit ós i el petit tigre surten a la recerca d’un tresor per  poder  aconseguir  la  màxima  felicitat.  Pel  camí  aniran  trobant  el  con‐ cepte que tenen els altres animals de la felicitat…i no és precisament  un tresor ple de diners!  14


Recomanem 

Títol: “El monstre de colors” 

 

 

 

Autora: Anna Llenas  Editorial: Flamboyant  Sinopsi:  El monstre de colors no sap què li passa. S’ha fet un garbuix  d’emocions i ara li toca desfer l’embolic. Un divertit i original àlbum  d’emocions, relacionant‐les amb colors per aprendre a identificar‐les,  a més de passar una bona estona amb aquest monstre tan simpàtic.  Títol:  “La gallineta Xerrapeta”  Autor:  David Ezra Stein  Editorial: Joventut  Sinopsi:   És l’hora d’anar a dormir de la gallineta roja i li reclama al seu  pare un conte per anar a dormir. Però cada vegada que comenta un  conte nou la gallineta l’interromp. Des de Hansel i Gretel fins a la Ca‐ putxeta Vermella, la gallineta no es pot estar d’irrompre els contes per  salvar els seus personatges. Finalment, el pare cansat de ser interrom‐ put, demana a la gallineta que li llegeixi el conte. Riureu una bona esto‐ na compartint aquesta història.                  

Títol:  “Els  fantàstics  llibres  voladors  del  Sr.  Morris  Lessmore”  Autor: William Joyce  Editorial:  Andana Editorial  Sinopsi:  Morris  Lessmore  estimava  les  paraules.  Esti‐ mava  les  històries,  els  llibres.  Vivia  i  escrivia,  sempre  acompanyat pels llibres, fins que un dia un vent hura‐ canat  ho  va  capgirar  tot  :  cases,  carrers,  llibres,  fins  i  tot les paraules del seu llibre personal. En Morris haurà  de refer‐se, seguir les paraules, trobarà un personatge  misteriós que li farà un regal, i que el durà a una casa  encara més misteriosa, habitada per llibres…   Un  relat  captivador,  una  història  fantàstica  i  alhora  paràbola sobre el cicle vital, el nom de cadascú i el lle‐ gat que deixa.  Montse Vila  15


...i més! 

laberint 

encadenats 

Passatemps 

16


...i més! 

Joan Muntané Margarit 1917‐1939    Tota la vida he sentit parlar del tiet Joan, desaparegut  a  la  guerra  a  l’edat  de  21  anys.  La  iaia  Maria  de  Cal  Muntané no va fer mai més res de bo.Sempre pensant  que algun dia el seu fill tornaria.  A  les  nits  es  despertava  somiant  que  el  seu  fill  havia  arribat.  El meu pare, el Jaume, m’explicava de quan jugaven i  que  dormien  junts  els  tres  germans:  Joan,  Ciscu,  Jau‐ me.  El dia 8 d’abril, vaig rebre la trucada de la meva cosina  M. Àngels, molt emocionada. Havien localitzat el Joan!  Sabien  on  havia  mort  i  on  estava  enterrat.  En  el  seu  diari de guerra (fa anys el teníem) explicava que estava  molt malalt i que estaven pendents de trobar‐lo. L’any  38 va ser l’últim que va escriure. Va morir camí de Val‐ fogona, allà està enterrat.  Els nostres avis i pares varen marxar amb la pena de no  saber que se n’havia fet d’ell.  Després de 74 anys l’hem trobat!  Ara sabem on portar‐li flors (tenim el certificat de de‐ funció).  Saber‐ho  ha  estat  un  gran  alliberament  per  part Nostra.  Volem  agrair  a  les  persones  que  han  portat  a  terme  aquesta  recerca  d’investigació  i  l’han  localitzat  (Montserrat Muntané, cosina segona).  Agrair  el  monument  que  va  fer  el  poble  de  Castellolí  als desapareguts de guerra.  Nosaltres només podem dir que ens sentim felices d’‐ haver‐te trobat.  No et  vàrem conèixer, però de tant parlar‐ne és com si  haguessis estat entre nosaltres.    M. Teresa Muntané  i M. Àngels Muntané    A  tants  i  tants  soldats  desapareguts.  La  seva  vida  va  quedar  estroncada  a  una edat  molt  jove,  en  la  que  se  suposa que els tocava viure i ser feliços… 

17


...i més! 

Anuncia’t   

SOPAR A LA FRESCA a CAL BETES! 

 

Un any més volem celebrar el ja recone‐ gut  i  esperat  SOPAR  A  LA  FRESCA!  Aquest any per nosaltres serà la nostra 3a  edició i estaríem molt contents de poder‐ la celebrar de nou amb tots vosaltres!   Així  doncs,  apunta:  27  de  juliol!    A  les  21.30h!  SOPAR A LA FRESCA  amb les havaneres i la música en directe  per cantar, ballar i  fer gresca del Grup Roques Blaves!  No esperis a l’últim dia, truca’ns al 93 808 49 00.

ES  LLOGUEN  PLACES  DE  PARQUING  AL  CENTRE  DE  CASTELLOLÍ  PER  TOT  TIPUS  DE  VEHICLES  (COTXES,  MO‐ TOS, FURGONETES).   

Mòbil 650838005  18


L’Entrevista 

Quatre paraules amb ... Verònica Berenguer  He viscut fins als 24 anys al Bruc, després vaig anar a viure a Castellolí durant un any amb els meus pares i la meva  germana, i des de fa 6 anys estem vivint a Collbató amb la meva filla Júlia i el meu home Isidre. Però passem més  temps a Castellolí on tenim el negoci “Cal Betes”.    1‐ Què et fa feliç?  Veure la meva filla com disfruta i com riu, això és el que em fa més feliç!!    2‐ Com et descriuria el teu millor amic?  Treballadora, lluitadora, patidora....    3‐ Si et vinguessin a sopar uns amics, què els cuinaries?  La veritat no m’agrada gaire cuinar. Però alguna cosa faríem.    4‐ Quin tipus de música t’agrada?  M’agraden molts tipus de música: salsa, dance, catalana,...    5‐ Qui és el teu actor i actriu favorits?  Com a actor Jim Carrey, Pau Walker i Vin Diesel.    6‐ Si puguessis convidar a sopar a qualsevol persona, viva o morta, qui seria?  Doncs m’agradaria molt el meu avi Paco, ja que va ser una persona molt important a la meva vida, però juntament  amb la meva filla Júlia i el meu home Isidre, ja que no el van conèixer. Però crec que no seria per sopar, seria per  poder tornar‐lo a veure una altra vegada.    7‐  Quina  és  la  cosa  més  imprudent  que has fet?  No recordo...    8‐ Quin és el teu menjar per empor‐ tar favorit?  La pizza.    9‐ Quin és el teu millor acudit?  Me  n’expliquen  molts,  però  no  en  recordo mai cap...    10‐  “Fer‐ho  tu  mateix”  o  truques  a  un expert?  Fer‐ho jo mateixa.   19


El suro 

NOVETAT D’OCI A CASTELLOLÍ  Tots els diumenges del mes de juliol, a  2/4 de 7 de la tarda a La Brillante, ses‐ sió  de  ball  a  càrrec  de  JOSEP  I  CON‐ CHI.  Si tens ganes de passar una bona esto‐ na  amb  bona  companyia  i  bona  músi‐ ca, tant si tens parella com si no, t’es‐ perem ! 

Moltes felicitats Maria!!   I moltes gràcies per fer‐ nos passar una estona  tan meravellosa al  públic i a les nostres  filles. 

Els  veïns  de  Castellolí    tenen  entrada  gratuïta. Hi haurà servei de bar. 

Rosa i Eva 

     

Direcció i redacció 

Col∙laboració 

Rosa Mondragón García 

Ajuntament de Castellolí 

Maria Berenguer Pons  Carolina Abril Lorca 

 

Eva Jorba Franquesa  Carles Casanovas Palop 

 


Informatiu 21 22 juliol agost