Issuu on Google+

Infoferranet AMPA i ESCOLA FERRAN SUNYER

NÚMERO 17 JUNY 2013

Fora monstre(w)!


SUMARI 01 Portada 02 Editorial 03 Projecte d’Escola 04 Ed. Infantil i Cicle Inicial 05 Cicles Mitjà i Superior

06-07 Actualitat 08-09 Incidència 10 Mulla’t 11-18 Pàgines de la Canalla 19 Entrevista

20 Famílies amb veu 21 AMPA 22 Coeducació 23 2 de 5 24 Salut

25 Pel plaer d’estar junts 26 Sosa càustica 27 Llegim? 28 Sisè

ENIGMES Sóc en Quim de 5è A. Després d’escoltar en Màrius Serra, (per cert, va ser fantàstic) he pensat uns quants enigmes. Tu també ho pots fer, és bastant fàcil, només has de buscar paraules que puguis tallar o que tinguin diversos significats. T’atreveixes a trobar la solució? Som-hi, només cal pensar i rumiar una miqueta.

Editorial Ja hi som, un altre curs superat, i això que el d’enguany no ha estat gens fàcil d’aprovar. Vam començar un mes de setembre amb la il·lusió de tots els inicis de curs: els nostres fills i filles es retrobaven amb els seus amics i amigues de l’escola, s’explicaven les seves aventures estiuenques, s’adaptaven als nous i noves mestres si els en tocava de nous i nosaltres comprovàvem com de grans s’havien fet durant l’estiu tant en alçada com en maduresa. Transcorregut el mes de setembre, quan semblava que tots i totes estàvem del tot adaptats i adaptades, o gairebé del tot, l’equip directiu ens convocà al mes d’octubre a una Assemblea on el principal tema de l’ordre del dia era l’efecte de les retallades a la nostra escola: els programes especials de llengua estrangera gairebé desapareixien, les substitucions de mestres no es farien de manera immediata, els recursos per a nens i nenes amb necessitats especials quedaven molt reduïts i fins i tot les colònies se suspenien almenys durant el curs 2012-2013, quina mala passada per a tots aquells cursos de final de Cicle que s’hi veien afectats. També ens hem quedat sense el Dia de la Pau i ni tan sols el rei Carnestoltes va tenir ganes de donar ordres boges als nens i nenes que tant l’esperaven. Però davant l’adversitat, i com ja és habitual a la Ferran Sunyer, els pares i mares decidiren no quedar-se de braços plegats i es creà la comissió d’incidència a l’AMPA per tal de portar a terme accions reivindicatives o participar en d’altres que ens proposaven des de fora de l’àmbit de

Les solucions a la web de l’AMPA

l’escola, per tal de fer conèixer a tothom la situació de l’escola pública en general i la nostra en particular quan els recursos no són els adequats. També s’ha consolidat durant aquest curs el grup XinoXano amb tres meravelloses excursions perfectament organitzades on l’únic que havies de fer era anar amb la carmanyola i moltes ganes de passar-t’ho bé (us convidem a llegir el relat de l’última sortida d’aquest trimestre perquè comproveu que no diem cap mentida). I les famílies de P5, com cada any, van muntar una festa de Carnestoltes de cine, i els pares i mares de 4t van aconseguir que els seus fills i filles poguessin anar de colònies, i els de 6è també han pogut fer la seva sortida de fi de curs buscant recursos econòmics amb fantàstics berenars, arracades i collarets fets artesanalment, guarniments per a la decoració nadalenca... I l’AMPA ha lluitat per aconseguir les poques subvencions que encara ens deixen demanar i va fer que l’escola estigués present un any més a la Cercavila de Sant Antoni i de la Laia, i ha participat en projectes veïnals i, en definitiva, no ha parat. I, finalment, felicitar tots i totes els qui van participar en la Gran Festa del Recapte organitzada per l’ONG De veí a veí, tot un exemple de solidaritat i especialment la Montserrat Roger i la Luisa Vera (mares de l’escola) per ensenyar-nos com volen les oques. Ni un pas enrere. Bon estiu.

Qui som Coordinació Gemma Alcoba Gemma Sobrino Rosana Rodríguez Xavier Morta

2 /Infoferranet

Il·lustració Eva Santana Luisa Vera Xavier Morta

Disseny Xavier Morta

Correcció Rosana Rodríguez

Fotografia Olga Pardo Sofia Roca

Contacteu a: textferranet@gmail.com


PROJECTE D’ESCOLA

ENIGMA 1 Animal que tafaneja a l’infern - de dotze lletres

Som nens i nenes, no som sardines!!! Escola Aquesta frase , llegida en una pancarta indignada en una de les moltes manifestacions convocades els darrers mesos per defensar els nostres drets davant de les retallades econòmiques imposades des de les administracions de l’Estat i de Catalunya, il·lustra de manera molt gràfica una d’aquestes mesures pel que fa a l’educació. La greu crisi econòmica que estem vivint i la situació cada cop més precària de moltes famílies ha fet que a l’hora de triar escola per als infants, a banda de valoracions com la sintonia amb el projecte educatiu propi de cada centre i la implicació ideològica que hi ha darrere de l’opció d’escola pública, s’alcés com a factor determinant l’econòmic. L’allau de preinscripcions de P3 a l’escola pública en primera opció i la important disminució del nombre de famílies que han demanat plaça a escoles concertades és el nou i «inesperat» (segons els tècnics d’ensenyament) panorama que s’ha dibuixat després de la campanya de preinscripció d’enguany. Aquest fet, lligat a la manca d’oferta de places públiques, i en aquest tema, el barri de Sant Antoni és un exemple magnífic, han determinat l’Administració Educativa a prendre mesures que considerem que van en detriment de la qualitat educativa: obrir bolets de P3 per descomptat és un desgavell per a les escoles, nosaltres al Ferran Sunyer ho estem vivint curs rere curs, però incrementar les ràtios de les aules de P3 en dos alumnes més per aula és un gran despropòsit. I si hi afegim la reducció de la plantilla

de mestres i de personal de suport educatiu, fruit de la monumental tisorada que vam patir a l’inici d’aquest curs que ara acabem, doncs el despropòsit ja té dimensions infinites. Si tenim en compte que les escoles bressol també es veuran afectades per mesures d’aquest tipus, tot plegat es pot interpretar com un menyspreu a tota una etapa educativa, l’Educació Infantil, clau per al posterior desenvolupament dels nens i nenes. Una etapa, amb una gran implicació emocional entre menuts i adults, que requereix una atenció més personalitzada als infants per tal d’anar desvetllant i desenvolupant, cadascun al seu ritme, les seves capacitats, i que necessita disposar d’espais amplis i materials diversificats i adequats a les activitats i situacions que es plantegen per donar resposta a un infant competent, que sap i pot fer moltes coses. L’Educació Infantil, especialment a Catalunya, ha estat durant molts anys font de nombrosos grups i moviments d’innovació pedagògica, i un dels motors d’avenç i de qualitat educatives del país. No s’entén, doncs, aquest afany per carregar-s’ho tot. Cap a on anem? Pregunta de difícil resposta... Els mestres i les mestres continuarem treballant, amb més dificultats i potser amb un mica de desencís, però ho farem, i comptarem amb la col·laboració i el suport de les famílies. La classe política ha d’entendre, però, que exercir la democràcia representativa no li dóna carta blanca per trepitjar els drets de ningú, i menys els dels infants. Infoferranet/ 3


EDUCACIÓ INFANTIL

Setmana Cultural: a l’escola nens i nenes som iguals Les nenes i els nens d’Educació Infantil Els nens i nenes d’Educació Infantil hem participat i gaudit de les diferents activitats lúdiques de la Setmana Cultural. Vam muntar un racó-exposició amb fotografies, «A l’escola nens i nenes som iguals», i un racó de contes relacionats amb el tema. Al pati vam participar en el taller de jocs populars: futbol, arrencar cebes, 1, 2, 3, pica paret, la xarranca i l’espardenyeta. I tothom es va divertir i s’ho va passar molt bé!!! A la classe i a la sala de jocs hem jugat a jocs no competitius i en tots els racons. Hem escoltat contes i també hem parlat i comentat que a l’escola entre tots i totes ho fem tot, que no hi ha joguines de nens i nenes, i que a casa tampoc hi ha feines d’homes i dones. Ah!! Ens va agradar molt la pel·lícula Brave, sobre una princesa molt valenta i divertida.

4 /Infoferranet

CICLE INICIAL

Setmana dedicada a la coeducació Les nenes i els nens de Cicle Inicial Els darrers dies de classe del segon trimestre hem fet la Setmana Cultural, dedicada a la coeducació. Hem fet molts tallers on estàvem barrejats totes les nenes i tots els nens del cicle. En un vam sentir la història de la Clementina, una tortuga molt valenta que un dia, farta del seu company Artur, va abandonar la seva casa. En un altre hem vist qui fa cada feina a casa o què volem ser de grans. Va sortir de tot: bombers, mestres, astronautes, veterinari... També vam representar un conte amb el teatrí i en anglès! Però no tot van ser tallers, també vam veure dues pel·lícules per poder fer després unes fitxes i acolorir alguns dibuixos de les protagonistes: la Mulan i la Merida. Ah! I també vam llegir contes molt curiosos que ens va deixar la Biblioteca com El príncep ventafocs, El meu pare és mestressa de casa, Tinc dues mares o La gallina Crestablava.


CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

ENIGMA 2

Els homes i les dones tenen els Les mateixos coses drets i tots importants tenim coses en comú Conjunt de papers escolars explosius – de cinc lletres

Àlex i Ferran, alumnes de 4t Ens sembla molt bé la coeducació per què tant als nens com les nenes se’ls ha d’ensenyar les mateixes coses. Tothom és igual. No som ni millors ni pitjors. Hi ha nens llestos i nenes llestes. Hi ha nens forts i nenes fortes. Encara que al pati juguem a coses diferents, tots som iguals. Però una nena pot fer esports i un nen pot ballar, les activitats, els jocs i les joguines són per a tothom. A classe la mestra també ens tracta igual, encara, que de vegades, els nens ens barallem més entre nosaltres per coses que no tenen importància.

Les nenes i els nens de Cicle Superior Aquest any per la Setmana Cultural hem treballat la coeducació. Hem canviat els horaris perquè les activitats duressin el mateix. Hem fet set tallers i set grups de nois i noies de Cicle Superior. Hem après moltes coses: els homes i les dones tenen els mateixos drets i tots tenim coses en comú. La primera activitat va ser veure una pel·lícula que anava d’una nena amb autisme, Temple Grandin, que ha arribat a ser una gran científica. En un taller hem après a cosir una bosseta i decorar-la amb botons. En el taller d’en Joan ens han ensenyat signes de l’alfabet Braille. Hem escrit el nostre nom i hem fet jocs de cecs. En el taller de Per què el color lila? hem après tots el significats dels diferents llaços solidaris. Cadascú ha fet el seu llaç. Hem mirat els dibuixos que feia la Lola Anglada. La Lola Anglada va ser la primera dona il·lustradora catalana. Hem fet una petita il·lustració amb retallables. Hem fet un cartell sobre la coeducació, per parelles hem buscat fotos per internet i hem fet un Power point. Al taller d’educació física hem fet jocs que tots hi podem participar, noies i nois, cecs i sords. També hem après que hi ha molts tipus de famílies. Aquesta setmana ha sigut fantàstica!

Les il·lustracions d’aquestes dues pàgines són treballs realitzats pels alumnes: Xènia, Oscar-Pol, Maya-Laura i Melisa-Ona Infoferranet/ 5


Els equips de bàsquet de 3r i 4t, i les copes!, a les jornades de cloenda del Consell Escolar de l’Esport.

ACTUALITAT/ TEATRE MARES I PARES

ACTUALITAT/ FORMACIÓ MARES I PARES

Latrup

Créixer

Ho hem tornat a fer! La companyia de teatre del Ferran Sunyer, Latrup, ha ocupat l’escenari del centre cívic durant tres dies (tres dies i no nou, Llepafils!) per representar La Bella adormida del bosc a tots els nens i nenes de l’escola. Tot i els assajos a corre-cuita de les darreres setmanes, la canalla va poder gaudir d’una obra divertida, màgica i que conté un 0% d’avorriment. La història de la princesa que es punxa amb un fus i dorm durant cent anys va agradar tant a petits com a grans i és que Latrup hi va fer aparèixer uns personatges gens convencionals. Les crítiques no es van fer esperar i els artistes ja en van rebre les primeres a la mateixa porta de la sala, tot acomiadant els joves espectadors. N’hi havia d’atrevides, com aquella d’un P3 que va confessar a la fada Malgeni que era la més guapa de la festa, malgrat el seus mals encanteris!, o de sorprenents, com les que auguraven una desastrosa carrera musical al Do Re Mi. Per què??? La princesa, per això, no només va robar el cor del valent príncep Eduard, sinó que també el de moltes nenes, i el paper de fada Riallera ja se’l disputen quan surten al pati a jugar. Ara ja, a pensar en l’obra per al curs que ve... o cauran abans uns Pastorets?

«I si pogués desconnectar el meu fill@ encara que només fossin 5 minuts?». De ben segur que aquest pensament i d’altres ens han vingut al cap en situacions de conflicte. Per això, tan important és educar bé els nostres fills com tenir la seguretat que ho estem fent el millor possible. Per resoldre aquests i molts altres dubtes i saber que les coses no només ens passen a nosaltres, el Dep. de Benestar Social i Família ha engegat el programa Créixer en família. Està dividit en tallers que consten de sis sessions d’una hora i mitja dirigides per professionals i orientades a donar un espai de reflexió on puguem tractar temes tan importants com ara per què educar, què fer i com fer-ho. Els pares/mares que hi hem participat hem expressat els nostres neguits, les nostres inseguretats i hem plantejat alguns dubtes, sovint, difícils de resoldre. Tot i així la dinàmica de les sessions i la posada en comú de diferents casos ens ha permès obtenir un ventall més ampli de recursos per poder acompanyar els nostres fills en la seva educació, el seu creixement, aprenentatge, etc.

Comiats a l’escola Aquest mes de juny es jubilen les nostres companyes Regina i Pilar. Després d’una llarga trajectòria professional, que ha tingut com a punt final els darrers anys a la nostra escola, podran gaudir d’un merescut descans. En nom de tota la Comunitat Educativa, els volem agrair la seva tasca i la seva dedicació al nostre Centre, i els volem desitjar molt bona sort en el futur i que gaudeixen plenament d’aquesta nova etapa de la vida. Per molts anys, mestres!!!!! 6 /Infoferranet

ACTUALITAT/ MESTRES


ACTUALITAT / CULTURA

PUBLICITAT

ENIGMA 3 Angle que quan el gires surt un quadrilàter - de nou lletres

En Màrius Serra a l’escola El 4 de juny vam rebre a l’escola la visita de l’escriptor Màrius Serra, que darrerament ha publicat un novel·la titulada Plans de futur, guanyadora del premi Sant Jordi, i que té com a protagonista el personatge de Ferran Sunyer, que dóna nom a la nostra escola. Cal assenyalar, però, que el pes de la novel·la recau en les dues cosines i la mare del matemàtic, que van ser peces clau en la seva vida. En Màrius va proposar a l’alumnat de 5è un joc que consistia a presentar unes imatges que il·lustraven fragments de la novel·la i tractar d’endevinar si aquests eren reals o bé eren producte de la fèrtil imaginació del novel·lista. També ens va plantejar una sèrie d’enigmes que tenien com a resposta paraules lligades al món de la matemàtica, ciència que va cultivar en Ferran Sunyer. L’activitat va ser molt interessant i divertida, tots vam gaudir, grans i petits... i és que aprendre també és divertit!!! Moltes gràcies, Màrius.

En conveni amb

Infoferranet/ 7


LLUITA / INCIDÈNCIA

No ho fem per tu, ho fem amb tu Un any treballant per la defensa de l’escola pública Comencem el curs. Ens posem en marxa El context que envolta l’educació ens va obligar a crear, a partir del setembre passat, un nou àmbit de treball a la Junta Directiva anomenat Incidència. Hem volgut, conjuntament amb l’escola, informar, sensibilitzar i implicar les famílies, principalment en dos aspectes: l’impacte que han tingut les retallades en matèria d’educació promogudes pel Govern de la Generalitat i el rebuig a la LOMCE aprovada recentment pel Consell de Ministres del Govern de l’Estat. Les nostres accions han estat dirigides evers les famílies i envers l’escola. També ens hem coordinat amb altres AMPA i entitats del nostre sector. Aquesta coordinació, dins de l’anomenada Xarxa d’AMPA del districte de l’Eixample, la FAPAC o la «Marea Groga» ens ha donat elements per a la reflexió i per participar en les nombroses accions i mobilitzacions que s’han convocat al llarg del curs. És una de les coses bones que destaquem del treball d’incidència en aquest curs. Però també hem fet seguiment a projectes veïnals, en els quals estem força implicats, com ara Illa Germanetes o Calàbria 66; iniciatives que aposten per la gestió d’espais públics de forma compartida, participativa i horitzontal. Les retallades a la nostra escola Al principi de curs, en una assemblea organitzada conjuntament per l’escola i l’AMPA, vam explicar a les famílies en què consistien les retallades portades a terme pel Govern de la Generalitat que s’estaven aplicant a tots el centres públics del país, i com aquestes afectaven el funcionament de la nostra escola. Ha continuat el projecte d’aprenentatge de la llengua estrangera, però només la part normativa, s’han hagut 8 /Infoferranet

d’eliminar les hores d’anglès que afegíem com a centre. Ha disminuït la capacitat d’intervenció en atenció a la diversitat i les de vetlladora per a infants amb dificultats especials. Aquest fet és molt important. En la complexitat d’un centre educatiu, reduir aquest serveix perjudica directament els nens i nenes. S’ha retallat el pressupost per a beques de menjador, tot i que aquest curs s’ha pogut pal·liar aquesta reducció per l’aportació que ha fet l’Ajuntament de Barcelona per mitjà del pressupost que quedava de l’exercici anterior. Tot i així, a data d’avui, encara queda rebre el 15 % del pressupost d’aquestes beques en un moment tan crític com el que vivim. A primària, no es cobreixen les baixes dels i les mestres fins al 10è dia de malaltia i s’ha incrementat la reducció de salari per baixa. Totes aquestes mesures han comportat una major precarietat del model d’escola pública i un atemptat a una part de les condicions laborals adquirides de l’equip docent. Aquest curs, hem hagut d’incorporar una pèrdua que ens ha dolgut especialment a les famílies i especialment als nens i nenes de l’escola. El Claustre de mestres va decidir no fer colònies. Els arguments aportats des de l’AMPA i del sector de pares i mares del Consell Escolar no van servir per revertir aquest acord. Moltes altres escoles de Barcelona estan fent colònies i sentim que no fer-les ha generat un impacte negatiu en les famílies. Ens agradarà pensar que la mesura és temporal i que en tornarem a tenir aviat. Quan això passi, el Claustre de mestres tindrà tot el suport de l’AMPA per organitzar-les de la millor manera possible i per procurar l’assistència del major nombre possible de nens i nenes de l’escola.


Cronologia ------------2012-----------10/10 L’AMPA aprova la creació de l’àmbit d’Incidència. 25/10 Assemblea conjunta EscolaAMPA per explicar en què han consistit les retallades i quines n'han estat les conseqüències. 26/10 Primera xiulada del curs. Aquesta acció es una proposta del Moviment Educatiu de Catalunya, està pensada per realitzar-la el darrer divendres de cada mes. 27/10 L’escola i l’AMPA convoca, fa difusió i s’organitza per assistir a la Manifestació convocada per Moviment Educatiu de Catalunya. 14/11 Vaga general. L’escola i l’AMPA convoca, fa difusió i s’organitza per animar les famílies que no portin els seus fills i filles a l’escola. Es participa de forma proactiva en les activitats organitzades per la Xarxa d’AMPA del Districte de l’Eixample, entre les quals s’inclou l’assistència a la Manifestació. Probablement és la primera vegada que l’AMPA crida a

fer una vaga. Les accions d’aquest dia són: - Concentració conjunta de les diferents escoles del barri - Manifestació, quedem al passeig de Gràcia cantonada carrer Casp. 10/12 Es participa a les Mobilitzacions en defensa del model educatiu català. Concentració a la plaça Sant Jaume (convoca Somescola.cat) 13/12 Tornem a convocar i a participar a les Mobilitzacions en defensa del model educatiu català. Manifestació, des de la plaça Universitat/cruïlla Pelai fins a la plaça Sant Jaume. 18/12 Projecte Illa Germanetes. Participem en el taller obert al Centre Cívic Casa Golferich amb altres entitats del districte -Presentació proposta sobre què fer pel Pla de Buits i com organitzar l’espai del solar de Germanetes. -Participem en una visita guiada per conèixer l’espai i la proposta veïnal que s’està treballant. -Es presenta una proposta

La LOMCE també ens exclou Recentment el Consell de Ministres també ha a provat l’anomenada LOMCE que contribueix, encara més, a trencar l’actual model d’educació. Aquesta llei aposta per una centralització del currículum, un atac al model d’immersió lingüística català i dels models culturals propis, un augment del pes de la religió catòlica, la possibilitat de fer concerts amb centres que fan servir metodologies sexistes, i la mercantilització i jerarquització dels centres educatius públics. Bé, ja veieu que hem estat entretinguts i entretingudes al llarg del darrer any en la defensa de l’escola pública. Però al final, el que més ens preocupa és cridar a la participació de les famílies, que prenguin partit en les decisions que dia a dia es prenen en l’àmbit educatiu. Que no deleguin en ningú la necessitat i la corresponsabilitat en la defensa dels drets i la qualitat educativa dels nostres infants en un moment en el qual l’educació està sent assetjada per un canvi de model que la degrada. No ho fem per tu, ho volem fer amb tu. No hi ha diners o volen afavorir la creació d’un altre model d’educació? La raó fonamental que inspira les diverses administracions a portar a terme aquesta política de retallades no és la crisi econòmica o la manca de diners. Malgrat les evidents dificultats financeres, la tresoreria existent s’està destinant al pagament de proveïdors, s’estan privatitzant i posant a la venda a capital exterior empreses públiques que en els darrers anys estaven aportant grans beneficis, gran part dels quals podien haver estat destinats a mantenir la qualitat dels serveis públics. S’està pagant el deute privat per la gestió ineficient de determinats bancs i empreses

d’activitats per portar a terme des de l’escola en cas que l’Ajuntament atorgui la gestió i dinamització de l’espai i aprovi el projecte veïnal. 18/12 Aprofitant el concert de Nadal, repartim una Nadala reivindicativa. ------------2013-----------21/01 Hem decorat l’entrada del carrer Viladomat per la visita del Regidor del districte i del President del Patronat d’Educació 25/01 Reprenem les xiulades 22/03 Decorem la porta del passatge Pere Calders 23/02 Participem en la Manifestació Per la justícia social. fem-los fora junts podem. 09/03 Donem suport a l’escola per fer visible la nostra adhesió a Enllaçats per la Llengua. 22/03 Acollim l’acció: Inside out Germanetes, per reivindicar l’ús veïnal de l’espai Illa Germanetes. 22-28/04 Posem tota la força a organitzar la Setmana de Mobilitzacions. − Sant Jordi reivindicatiu. Amb la

creació del punt de llibre. - Decoració porta passatge Pere Calders − Tancada a l’escola-Taller de cartells − Manifestació unitària pels carrers de Barcelona. (L’escola surt a TV3, BTV i a l’ARA com a exemple de bona pràctica dins del projecte Famílies amb veu. 09/05 Vaga de l’Educació. Convidem les famílies que no portin els seus fills i filles a l’escola. Anunciem la manifestació, fem un punt de trobada i algunes famílies hi anem plegades. 17/05 Participem en la Concentració a la seu del PP (Urgell 249) el dia que el Consell de Ministres aprova LOMCE. A més, hem estat participant activament a les reunions de la Xarxa d’AMPA de l’Eixample i l’Assemblea Groga. On s’han tractar temes com ara: les retallades en educació o la creació de les anomenades línies ’bolets’.

i per la necessitat de cobrir el dèficit públic derivat de la baixada d’ingressos com a conseqüència dels beneficis fiscals i la reducció d’impostos que s’apliquen a les rendes més altes. Les retallades no són un mal necessari. En definitiva, el Govern de la Generalitat i de l’Estat espanyol estan contribuint a preservar un model capitalista injust que defensa els interessos dels més poderosos. Sota l’argument de la crisi financera mundial, que sens dubte també ens està afectant, s’està desmantellant tots els serveis públics, entre ells el de l’educació i s’està apostant per l’escola privada i concertada. És una aposta per una canvi de model que pot acabar reduint l’educació pública a un sector assistencial de mínims per a les classes populars. Aquesta dicotomia pot augmentar encara més els nivells d’inequitat i aprofundir en la ineficiència del sistema. Nosaltres hem pres partit en aquesta defensa perquè per a nosaltres escollir una escola pública és una opció política, perquè l’escola d’un país contribueix a la cohesió social, la convivència, la igualtat, la democràcia i la justícia social, perquè estimem l’escola Ferran Sunyer, la nostra escola del barri, perquè volem que els nostres infants recordin la seva etapa educativa amb estimació i, com que compartim amb moltes altres persones aquests sentiments i emocions, dediquem unes hores a la setmana a plantar cara a qui des del tecnicisme i el poder ens ho vol treure, sense ni tan sols qüestionar-se què en pensem les famílies, de tot plegat. El proper curs, seguirem...

Infoferranet/ 9


MULLA’T/ QUÈ OPINES?

Podeu veure el resultat de l’enquesta al web de l’AMPA www.ampaferransunyer.info

Coordinació Si donem un cop d’ull a l’horari escolar setmanal dels nostres fills i filles, apreciarem fàcilment que hi ha una diferència quantitativa entre les assignatures pel que fa a nombre d’hores. Assignatures com ara llengua o matemàtiques disposen de més hores setmanals que no

pas assignatures artístiques com la música i la plàstica. Què en penseu? Les assignatures artístiques haurien de tenir el mateix nombre d’hores que les altres assignatures? Considereu que ja està bé tal com està? Heus aquí algunes de les vostres respostes.

Creus que el sistema educatiu hauria de valorar més les assignatures artístiques? Elisabet Ruiz (mare de P5B) I tant que sí. Fóra bo que les escoles apostessin per una o diverses disciplines (Música i/o Teatre, per exemple) i les posessin al mateix nivell de les matemàtiques atorgant-los el mateix nombre d’hores. M’agradaria pensar que al Ferran Sunyer els nostres fills i filles poden acabar la Primària tocant un instrument i havent interpretat obres dels principals autors de la nostra literatura. Anna Riu (alumna de 6è A) Sí. Diuen que la Música ajuda a desenvolupar el cervell i la Plàstica la creativitat. Per tant, penso que el sistema educatiu les hauria de valorar més i a l’escola n’hauríem de fer més hores. Pot passar que aprofitem una hora de Plàstica per recuperar una de Medi que no vam poder fer però no passarà al revés. Carlos Carrasco (alumne de 5è A) Penso que les assignatures artístiques haurien de tenir una mica més de temps de l’horari escolar perquè són importants. M’agradaria tenir més hores de Plàstica i Música, a casa tinc una guitarra i un tambor i m’agrada molt tocar-los. També m’agrada fer manualitats. Encara que sigui mitja hora més a la setmana ja estaria bé. Ana Cozar (mare de P5 A) No. La distribució d’hores actual ja em sembla bé perquè considero que aquest tipus d’assignatures són necessàries, però per complementar la formació de l’alumne. Mestra de l’escola Sí, sens dubte. El sistema educatiu no valora les assignatures artístiques com seria desitjable, ja que aquestes assignatures tenen una influència molt gran en la formació integral dels nens i nenes. Potencien la sensibilitat, desenvolupen el sentit crític i la capacitat de transmetre i copsar emocions, a part de la riquesa cultural 10 /Infoferranet

que suposen. L’art (tant si ens referim a la música com a l’expressió plàstica) és un mitjà molt valuós per deixar fluir emocions, així com per transmetre allò que de vegades no sabem expressar amb paraules. És també un bon canal per trobar l’equilibri personal. A les escoles hi ha mestres especialistes en l’àrea de música que fan un treball molt enriquidor. Però no n’hi ha prou. Sembla mentida que, amb la importància tan gran que tenen aquestes assignatures, no hi hagi la possibilitat de tenir a les escoles bons especialistes que puguin donar tot el sentit que ha de tenir la Plàstica. Actualment aquesta feina l’estan fent els tutors/es, en la mesura que els dóna a entendre la seva formació i la seva sensibilitat personal. Mestra de l’escola El sistema educatiu ja preveu que els mestres tinguin la formació que han de tenir en aquestes assignatures. D’una banda, hi ha especialistes de Música a totes les escoles i ells garanteixen que el treball d’aquesta assignatura es duu a terme d’una manera programada, progressiva i rigorosa, combinant les audicions amb el cant, els instruments i el coneixement de diferents compositors i la seva obra. D’altra banda, pel que fa a l’Educació Visual i Plàstica, és cert que no hi ha especialistes a les escoles. A la carrera de Magisteri es fa una assignatura d’art cada curs i fins i tot es pot fer, el darrer any, una menció en aquesta branca. Els tutors, a més, juguen amb l’avantatge que dóna el fet de compartir moltes hores amb el grup classe, ja que així poden fer que l’art hi sigui present no només a l’hora de plàstica sinó en moltes altres situacions d’aula. Al llarg d’un curs hi ha moltíssimes ocasions per lligar allò que s’està treballant en qualsevol àrea amb la Plàstica i la Música.


Pàgines de la canalla 4tB LA SETMANA CULTURAL: COEDUCACIÓ Tao Lopreste La Setmana Cultural va agradar-me molt, perquè tots els alumnes de tercer i quart vam fer tallers. Vaig fer i menjar un pastís molt bo, se’n diu MONA. Era de melmelada de préssec i maduixa amb xocolata per sobre. També vaig fer un cuc de llana que va sortir bastant bé. En un altre taller vaig fer polseres de molts colors, eren complicades de lligar. A Música, tots a ballar! Va ser bonic i divertit, ens movíem amb molt de ritme. En el taller de fer contes en vaig fer un sobre La Caputxeta vermella, però tot el conte escrit a l’inrevés ; la Caputxeta havia de ser un nen. Vam veure la pel·lícula Billy Elliot. És un nen a qui li agrada molt ballar ballet i el seu pare no ho volia perquè deia que era de nenes. Ell va seguir ballant i va ser un dels millors ballarins. A mi em va agradar perquè va ser divertida i, a més, ens demostra que els nens poden ballar. En aquelles classes de coeducació ens vam adonar que tots som iguals, un home pot netejar els plats i una dona jugar a futbol.

Infoferranet/ 11


VALORACIONS SETMANA CULTURAL OSCAR: M’han agradat molt els tallers, sobretot el del Juanjo R. El del Juan ha estat molt divertit perquè mai havia vist i tocat un llibre en Braille. AINA: M’ho he passat molt bé, aquesta Setmana Cultural ha estat molt divertida. Un dels tallers que més m’ha agradat ha estat el de Fil i agulla. Trobo que ha estat molt divertit, això no vol dir que els altres no m’hagin agradat. LAURA: Aquesta setmana, amb diferència, ha estat la millor del trimestre! M’ha agradat molt perquè he après coses noves, interessants i entretingudes, una d’elles la COEDUCACIÓ, que al principi no sabia què era. Tots els tallers m’han agradat molt, alguns més que altres, com el de la Marta i el del Joan. TANIT: Aquesta setmana ha estat única a la meva vida per la manera com he estat amb la gent. He après cançons noves en el taller del Juanjo, he après a cosir botons en el taller de la Raquel, a escriure en Braille en el taller del Juan... i moltes coses més. També he après molt sobre la coeducació. MELISA: Ha estat molt divertit i crec que a gairebé tothom li haurà agradat. Està molt bé això de la Setmana Cultural perquè és una manera diferent de treballar. XENIA: La Setmana Cultural m’ha agradat molt perquè hem treballat la COEDUCACIÓ, que és molt important i hem treballat el no ser masclista ni sexista, que està molt bé. El taller que més m’ha agradat ha estat el de fil a l’agulla, on hem fet una bosseta i després hi hem cosit botons. Ha estat la millor setmana en tot el curs. BERTRAN: M’ha agradat molt aquesta Setmana Cultural perquè no sabia gairebé res sobre la coeducació. L’he trobat molt divertida i entretinguda, em va agradar, també molt, la pel·lícula de Temple Grandin, no sabia que una persona autista podria arribar a fer tantes coses. KERLY: He descobert que tots tenim coses en comú. CLAUDIA STONYS: M’han agradat molt tots els tallers, però el que més m’ha agradat ha estat que mentre jugàvem i fèiem tallers apreníem un munt de coses. MAHDI: Aquesta Setmana Cultural m’ha agradat perquè he après coses noves, que tots som = ni + ni -. DIEGO: Aquesta Setmana Cultural m’ha agradat perquè he après a viure com un cec. ÀLEX B.: Aquesta Setmana Cultural ha estat molt divertida perquè he après què és l’autisme. JENNIFER S.: Aquesta Setmana Cultural ha estat molt bé, perquè ens han ensenyat moltes coses, com saber qui va ser la primera il·lustradora catalana (Lola Anglada). ANNA: M’agrada molt fer la Setmana Cultural perquè és una manera diferent d’aprendre i de divertir-se.

12 /Infoferranet


P4

Infoferranet/ 13


Més fotografies i il·lustracions al web de l’AMPA www.ampaferransunyer.info

100% IGUALTAT

14 /Infoferranet


ENIGMA 4 Nom de persona rica - de cinc lletres

Infoferranet/ 15


SI ENS RECOLZEM, NO CAUREM

16 /Infoferranet


3rA Gràcies Regina-Gràcies Pilar!! Avui dos mestres de l’escola ens han dit que es jubilen. Això vol dir que, després de treballar molts anys, ho deixen i es dedicaran a fer tot allò que els agradi i que ara per la feina no poden fer. La Regina és una mestra molt maca, agradable i divertida (quan s’enfada no ho és tant, però segur que els que l’hem tingut, ho sabem) però encara que se’n vagi, mai l’oblidarem. Ella és de Galícia i a vegades ens parla gallec però l’entenem i ens agrada perquè és divertit. Sempre té un munt d’anècdotes per explicar de quan era petita i ens agrada molt escoltar-la. La Pilar és una mestra molt dolça i ens ha ensenyat moltes coses, les seves classes són molt divertides, quan bé a la classe a avisar-nos ens saluda i anem a la classe de Religió molt contents. Ens dóna el llibre i ens diu la pàgina amablement, quan és final de setmana ens dóna els càrrecs i ens ho passem molt bé. Les estimem tots i totes molt i ara que es jubilen les trobarem molt a faltar.

P5 PARLEM DELS ANUNCIS DE TELEVISIÓ Durant la setmana de la coeducació, els nens i nenes de P5 hem mirat uns anuncis de joguines de la televisió. L’activitat consistia a observar les diferències entre els anuncis adreçats teòricament a les nenes i els que van dirigits als nens. Ens hem fixat en els colors (el predomini del rosa suau en un i de colors forts en l’altre), la música (tranquil·la o estrident), les veus melodioses o enèrgiques i, finalment, si hi sortien jugant només nens o només nenes. La primera reacció dels nens i nenes va ser identificar-se en el rol que veien a l’anunci, però, després de parlar-ne tots junts, van sorgir altres idees: a la sala de jocs tenim nines per a tothom, tant als uns com als altres ens agrada jugar a cotxes, a futbol… Finalment, vam arribar a la conclusió que les joguines són per a tothom! Per acabar l’activitat, vam veure un tercer anunci que ja estava adreçat tant a nens com a nenes i que trencava amb els estereotips dels altres.

Si voleu veure aquests anuncis els podeu trobar als enllaços següents: Barbie, escuela de princesas: http://www.youtube.com/watch?v=0hZW6aOvmGk Hot wheels salto infernal: http://www.youtube.com/watch?v=z9LmCypaU0o Playmobil la granja maletín: http://www.youtube.com/watch?v=bpWnDs5vvuk Infoferranet/ 17


4tA EXPERIMENT AMB PULMONS Camila Reyes El dia 11 d’abril les classes de 4t vam fer un experiment amb pulmons de xai. Vam separar les taules en cinc grups de cinc nens i nenes, i ens van donar una safata amb dos tubs, unes tisores, uns guants i uns pulmons de xai. Vam començar ficant el tub dins la tràquea i després dos nens bufaven pels tubs per inflar els pulmons. L’aire passava pels bronquis i finalment els pulmons s’inflaven. Llavors podíem començar a tallar els pulmons amb les tisores. Els vam tallar tant que la majoria no semblaven pulmons. Un grup va tallar la tràquea i un dels dos pulmons, però el pulmó encara s’inflava! Al final de l’experiment ens van donar una fitxa, on havíem de contestar unes preguntes i dibuixar els pulmons. A mi em va agradar molt, perquè em sentia com una metgessa en una operació. Va ser un experiment molt divertit!

3rB UN TEATRE DE SOMNI Els nostres companys i companyes de 1r, 2n i 3r que fan teatre a les activitats extraescolars ens van fer una funció que va ser increïble, fascinant, superguai... Aquesta obra de teatre tan fascinant es deia Una altra història de la caputxeta vermella. Es va notar que s’ho havien treballat molt. Sí, és veritat que la Caputxeta i l’àvia en el conte que la majoria coneixem no són dolentes. I també és veritat que l’àvia no té cap criada, però ja estàvem una mica cansats del conte normal. Qui podia pensar que l’àvia i la Caputxeta fossin tan dolentes amb el pobre llop? I el que crec que ens va agradar a tots és el que van dir al final... que tothom es pot imaginar la versió que vulgui!

18 /Infoferranet


ENTREVISTA

Montse López Tutora de cinquè li agrada l’elefant

Helena Santamaria (mare de 4tB) Va néixer a Barcelona i viu al barri. Aquest curs en farà quaranta que es dedica a la feina de mestra. Va començar a l’escola IPSE, que aleshores se’n deia «escola subvencionada» i ha treballat en escoles públiques de Ripollet, Terrassa, Viladecans i L’Hospitalet de Llobregat, on s’hi va estar més de vint anys. A més, en aquests anys ha ocupat càrrecs directius i, fins i tot, durant un curs va ser la directora de la seva escola «per obligació». A l’escola Ferran Sunyer va arribar fa sis cursos i ja va ocupar una plaça del Cicle Superior, on es troba molt a gust, sobretot pel bon ambient i la dinàmica de treball del grup de mestres que el conformen. El que més li agrada ensenyar són les Matemàtiques. I el que troba més difícil, encara que no ho ha fet mai, és la Música o l’Educació Física. Des de l’experiència per poder comparar, comenta que «a l’escola Ferran Sunyer es troba molt a gust, perquè hi ha molt bon ambient de treball, el Claustre està molt unit, sense confrontacions, tot i la diversitat de persones i opinions. És una escola on es porten a terme una gran quantitat de projectes, amb una gran implicació de les famílies –aspecte que la satisfà especialment– i una identificació molt forta amb el barri i l’entorn».

Què és important perquè una escola funcioni bé? Hi ha molts factors, però la direcció és molt important. A la nostra escola, tant el Joan Caba com l’Araceli, que són persones molt vàlides, han fet o estan fent una bona feina. És una tasca molt difícil i molt important, que les famílies no sempre veuen. Dirigir una escola vol dir ser responsable d’una quantitat de persones i serveis enorme, equivalent a la direcció d’una gran empresa. Com ha canviat el treball a l’aula, des que vas començar? Els problemes de disciplina han anat de menys a més, però no perquè els nens i nenes siguin diferents, sinó perquè la societat en general ha anat evolucionant en aquest sentit. Els models socials i familiars han canviat i actualment acabem trobant normal el que no ho hauria de ser, per exemple quant a les faltes de respecte, la comunicació a crits o la mala educació en general. Com veus el futur de l’educació? S’ha d’utilitzar el sentit comú. Davant dels problemes de fracàs escolar o de diversitat d’alumnat a l’aula, només hi ha una solució: més mitjans. S’ha de tenir en compte la situació real de cada escola, que en determina les dificultats i necessitats. Ser bona mestra amb bons alumnes és molt fàcil. La Montse és una d’aquelles mestres a qui li agrada la seva feina, que fa per vocació. La conversa amb ella és plena de frases que defineixen el seu ofici. Gràcies. Infoferranet/ 19


AMPA/ PROJECTE

www.familiesambveu.cat

2030

L’AMPA de l’escola participa en el projecte Famílies amb veu L’AMPA de la nostra escola participa a Famílies amb veu, un projecte que vol posar en valor i legitimar el paper de les AMPA com a entitats amb veu pròpia en el sistema educatiu. Ana Alcantud (mare de 1B i coordinadora del procés participatiu de Famílies amb veu) El projecte Famílies amb veu de la Fundació Jaume Bofill és un projecte de recerca-acció que vol conèixer i enfortir el sector de famílies que treballen en la millora del sistema educatiu. El repte i la potència del projecte és que comptem amb el suport i la col·laboració de tots els sectors de famílies: els vinculats a l’escola pública i a la concertada, laica i cristiana. Així, els nostres aliats en el projecte són les federacions d’AMPA de Catalunya (FAPAC, CCAPAC, FAPAES, FAPEL) i l’Agrupació Escolar Catalana (AEC). Per conèixer l’estat del sector, s’ha dut a terme una enquesta a 1.228 AMPA catalanes i a 1.508 equips directius de centres públics i concertats que imparteixen l’ensenyament obligatori. Actualment s’estan analitzant les dades d’aquestes enquestes i s’acaba de finalitzar una tercera enquesta sobre participació a les llars catalanes amb infants entre 0 i 16 anys. Per tal d’enfortir, es realitza un procés participatiu. Aquest procés participatiu inclou quatre trobades en què participaran més de 80 pares i mares, 10 directors de centres públics i concertats i 10 tècnics d’educació 20 /Infoferranet

municipal i del Departament d’Ensenyament. El passat 29 de maig es va iniciar el procés amb les primeres de les 10 sessions de treball DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) que es duran a terme, i vam comptar amb la presència i col·laboració de l’AMPA de la nostra escola. Aquest és un espai de trobada on primerament es realitza un anàlisi DAFO i, en les següents trobades d’octubre i novembre, es treballarà sobre els reptes de les famílies en la governança del sistema educatiu i s’elaboraran propostes compartides. El resultat final del projecte és trobar i enfortir una veu comuna de les famílies per donar visibilitat i legitimar el seu paper com a part interessada en la comunitat i el sistema educatiu i així, finalment, consensuar i redactar un Llibre Blanc que marqui l’estratègia i el full de ruta de les famílies en l’horitzó 2030. L’originalitat del projecte rau en el fet de posar en valor el paper de les famílies, des de la dimensió més social i política i que les situa com a ciutadans compromesos amb la millora de la formació que reben els infants i joves.


AMPA

Menja i canta Durant tot aquest curs, els nens i les nenes que han fet servir el menjador de l’escola han pogut participar en un munt d’activitats educatives de caràcter universal. Junta de l’AMPA Des de l’octubre passat, la canalla que fa servir el menjador ha pogut participar, sense cap cost addicional, en les activitats lúdiques i educatives que han omplert de diversió i entreteniment aquest espai. Això sense oblidar que el més important és menjar bé i poder desconnectar de l’escola durant una bona estona jugant al pati. Però dues hores i mitja donen per a molt. Amb el suport de l’escola, Scolarest —l’empresa responsable del servei— i l’AMPA, s’ha pogut implantar aquest projecte que tindrà continuïtat el curs vinent. Com ens hem organitzat? Una part important d’aquesta iniciativa ha estat el projecte educatiu de Scolarest. Durant tot el curs han viatjat per tot el món de la mà de l’Eva, la seva guia particular. Amb ella han descobert valors i maneres de fer i de menjar diferents de les nostres. Les activitats esportives també han tingut una presència rellevant, amb la pràctica de diferents jocs i esports que han omplert moltes estones de joc al pati. No podíem —ni volíem— deixar passar aquesta oportunitat per fer una visita de tant en tant a la nostra biblioteca. Els petits han pogut sentir els seus monitors fent de contacontes mentre que els més grans han aprofitat per fullejar els libres que els venia més de gust. Tota una experiència que, per repetida, mai no perd el seu encant. La música ha tingut una presència molt significativa en aquest projecte. Tots els nens i nenes van poder triar entre el taller musical, coral o tabals, segons les edats. Al taller musical s’han fet balls i activitats relacionades, d’una o altra manera, amb diferents aspectes del món musical. Desenvolupar una coreografia és una molt bona manera de treballar el grup, valorant la feina col·lectiva tant o més que la pròpia.

No ens podem oblidar del Raül, el monitor de tabals. Dos dies a la setmana, el ritme d’aquests instruments arribaven des del soterrani fins a l’últim pis animant-los a tots aquesta estona. I prou bé que se n’han sortit a les cercaviles en què han participat. La Carla —i el Noel durant un curt període de suplència— han posat el contrapunt vocal a la potència i el ritme de la percussió amb el seu talent al front de la coral. Cada dimarts tornaven a casa amb una cançoneta nova: Bongo le dio a Borondongo, Borondongo le dio a Bernabé... (s’ha de llegir amb ritme del Carib i un lleuger moviment de malucs). I com aquesta, moltes més. Tot un recorregut musical que van culminar amb la seva participació a l’enregistrament del darrer treball del grup de rumba 9Son. El títol del CD és Obert i les veus angelicals que apareixen al final de la cançó Els Mil Paisatges són les seves. Tota una experiència. Tot això no hauria estat possible sense la implicació de la coordinadora i els monitors i monitores del menjador. A més d’intentar —perdó, volia dir aconseguir— que la nostra canalla es mengi tot el que els posen al plat, durant aquest curs els ha tocat fer de contacontes, animadors esportius, talleristes de manualitats diverses i un munt de coses més. Ja ho deia el Maquinavaja, us en recordeu?: «s’ha de fer de tot en aquest ofici». Moltes, moltíssimes gràcies a tots i a totes per la vostra feina. I el proper curs? Doncs esperem mantenir aquest projecte i , fins i tot, incorporar-hi alguna activitat més que el pugui enriquir. Tot això, tenint en compte que les diverses activitats només ocupen una petita part de les 2 hores i mitja que tenen i sense oblidar que hi ha famílies que no acaben de veure clar que els nens i nenes hagin de fer aquestes activitats al migdia. I tu, què en penses? Infoferranet/ 21


COEDUCACIÓ

Si en vols conèixer més sobre el seu vol, t’ho expliquem a: http://deveiaveibarrisantantoni.wordpress. com/2013/06/07/doca-a-oca/ (amb text adaptat per Montserrat Roger i il·lustracions de Luisa Vera)

ENIGMA 5 Marca de càmera més competitiva - de set lletres

Les oques solidàries a l’escola Fani Díaz Carpi (Mare de l’escola voluntària en el projecte De veí a veí) El dia 6 de juny les oques solidàries van passar per l’escola de la mà de De veí a veí, l’ONG del barri. I va ser per explicar als nens i nenes de 3r a 6è com d’important és el treball col·laboratiu per aconseguir un objectiu que, en solitari, seria totalment impossible. Elles en saben un munt, d’això. L’objectiu del seu vol en forma de punta de fletxa és arribar a una destinació que és a milers de quilòmetres de distància del punt d’inici. I sempre ho aconsegueixen treballant en equip! Per això, en podem aprendre molt, d’elles. Explicar com ho fan als nens i nenes de l’escola ens va servir d’excusa per sensibilitzar-los en una fita que volíem aconseguir de forma col·laborativa amb tot el barri: recaptar prou menjar perquè als veïns i veïnes que passen per dificultats no els calgui amoïnar-se mentre surten d’aquesta situació. I la veritat és que es va superar amb escreix! A la Gran Festa del Recapte celebrada al barri dissabte, 8 de juny, es van aconseguir més de 8 tones d’aliments. És una dada impressionant tenint en compte que al recapte de juny de l’any passat se’n van recollir 2’5. Ara, els tres bancs d’aliments del barri disposen de menjar per repartir almenys fins a l’octubre. 22 /Infoferranet

A més, uns 400 veïns i veïnes, amb la seva samarreta vermella, s’ho van passar d’allò més bé ballant tots a l’una a la flashmob organitzada per aquell dia i que properament veurem en vídeo. Tot això es va aconseguir amb la participació de diverses entitats i comerços del barri, de prop de 180 voluntaris i d’un exèrcit de veïns i veïnes generosos als quals De veí a veí n’agraeix la participació. Entre tots aquests voluntaris i donants, hi havia famílies senceres de la nostra escola. D’altres que no hi van poder ser el dia del recapte van omplir els carros habilitats durant la setmana a l’escola (un dels punts de recollida del barri juntament amb quatre escoles, un gimnàs i una escola de dansa). I és que sabem molt bé el que és el valor de compartir en moments difícils. A la Gran Festa del Recapte, gravada a la memòria de molts perquè s’hi van viure moments molt intensos, es van aconseguir a més de 8 tones d’aliments, moltes més de solidaritat i de l’energia positiva que dóna aconseguir un objectiu fent pinya! Ah! I us heu fixat que el nostre barri té forma de punta de fletxa com el vol de les oques? ;)


2 DE 5

Podeu gaudir d’algunes fotografies a la web de l’AMPA http://www.ampaferransunyer.info

Fruit del primer any de l’extraescolar de teatre i a càrrec de LAZZIGAGS, d’una banda, el grup de P4 i P5, dirigit per la Marta Fíguls, i de l’altra, el grup de 1r, 2n i 3r, dirigit per l’Alba Morros ha arribat:

La primera mostra de teatre a l’escola! Gemma Sobrino (mare de 1r i 3r) Amb dues representacions!, tot un luxe, una per als companys de classe i una altra oberta a tothom, que va tenir lloc el dia 6 de juny al Centre Cívic de Cotxeres Borrell. El peix irisat va ser representat per deu petits de P4 i P5, molt ben dirigits en tot moment de la mà de Marta Fígols, la seva mestra. Ens van submergir per una estona en un mar de colors ple de vida. El pop, ben decidit, sota les indicacions de «ben fort», inicia les presentacions amb veu alta i clara (va arribar fins a la darrera fila de butaques!) Seguidament un a un ens presentem... «Sóc l’estrella de mar», «jo el peix pallasso», i així van desfilant el cavallet de mar, la tortuga, un tímid cranc, una balena Elena prou eixerida, un savi dofí i una sireneta lliure i feliç. I ara arriba el peix irisat! El peix «més bonic de tot el mar» però... oh, oh, té un gran problema, «no sap compartir!» i així un es queda sol i sense amics... Finalment, aprèn una valuosa lliçó i decideix regalar una de les seves belles escates a cadascun dels seus companys marins. Tots agraïts i força contents entonen una cançó final. I quins aplaudiments! No era per a menys! Quins petits grans artistes!

I, a continuació, l’escenari es torna mooolt vermell! Tres narradors molt elegants comencen fent-nos reflexionar sobre el tradicional conte de La Caputxeta vermella i ens sorprenen amb un «ens han estafat!» a cor. Així ens endinsem en L’altra història de la Caputxeta Vermella, obra adaptada i dirigida per l’Alba Morros, on els bons no són tan bons, ni els dolents són tan dolents. Trobem un llop mort de por davant d’una Caputxeta Vermella diguem-ne una mica trapella i amb no gaires bones idees. Pobre llop! I qui diu que hi havia un caçador? N’hi havia quatre! Uns caçadors força divertits que acabaran salvant el llop de les urpes de la Caputxeta i de la seva àvia! Una mare que sap com les gasta la seva filla i sap arreglar les coses al final. Una minyona molt diligent, encara que la Caputxeta digui allò de «que malament està el servei!» I què me’n dieu, de l’àvia? Ja sabem a qui ha sortit la neta! Els narradors ens ajuden a portar el fil conductor entre escenes de manera entretinguda i ens deixen un final obert a la imaginació, els diàlegs dels diferents personatges no tenen pèrdua, ens han fet riure de valent! Aquests nens i nenes prometen molt! La seva primera obra! Doncs ja en volem veure la segona! Infoferranet/ 23


SALUT / ACTIVITAT FÍSICA

Ja fem activitat física, oi? Ara toca no lesionarse. Però tota activitat física té un risc i, segons la freqüència, la intensitat de treball i el tipus d’activitat, el risc de patir lesions pot ser alt. Helena Santamaria (Mare de 4tB) Sabem algunes coses generals per prevenir les lesions, com fer un bon escalfament, controlar la postura i l’esforç, hidratar-se o fer estiraments finals. Però, malgrat tot, de vegades patim traumatismes o sobrecàrregues que provoquen molèsties, dolor o lesions localitzades, que no sempre sabem tractar, però que podem alleujar aplicant-hi fred o calor. Intentarem, doncs, esbrinar quan és convenient recórrer a un o altre remei.

Fred o calor? Es pot aplicar fred local utilitzant gel o altres productes equivalents (evitant el contacte directe amb la pell) o la immersió de la zona en aigua freda. L’aplicació local de fred produeix: · Disminució de la inflamació dels teixits, com a conseqüència de contusions o esquinços, com quan ens torcem un turmell. També en el cas de cremades i picades d’insectes. · Vasoconstricció dels vasos sanguinis, amb la consegüent disminució en la circulació en el cas d’hematomes o hemorràgies. Ajuda el retorn venós. · Analgèsia o anestèsia (entre 5’ i 12’) en el cas de dolor muscular i articular.

Es pot aplicar calor per mitjà de la tradicional bossa d’aigua calenta, la manta elèctrica o els banys d’immersió (vigileu de no cremar-vos). La calor produeix en l’organisme: · Relaxació dels teixits, en el cas de contractures musculars, espasmes com torticoli o rampes i rigidesa articular. · Vasodilatació dels vasos sanguinis, amb el consegüent increment de la circulació, la qual cosa afavoreix la recuperació de la fatiga muscular i dels teixits lesionats, com és el cas dels cruiximents (popularment coneguts com a agulletes). · Disminució del dolor per relaxació dels teixits, en el cas de dolor muscular o articular, mentre no hi hagi inflamació. · Relaxació general i eliminació de toxines per efecte de la sudoració, si apliquem calor de forma general, per exemple mitjançant una sauna.

Finalment, si bé moltes vegades resulten contraris, els dos remeis poden ser complementaris, com quan s’apliquen alternativament un i altre, per exemple en les tendinitis, o en els banys de contrast calor-fred, per afavorir la circulació sanguínia i la relaxació. En resum, en les primeres actuacions després d’una lesió o en qualsevol tipus d’inflamació, caldrà aplicar-hi fred. Però si el que volem és alleujar dolors o cansament, podem utilitzar la calor. Què farem la pròxima vegada que tornem a casa amb els peus inflats i adolorits de caminar per la ciutat? 24 /Infoferranet


PEL PLAER D’ESTAR JUNTS

Com mola la Mola!

Parc Natural del Montseny La Mola Montserrat Terrassa

Barcelona

La darrera excursió

L’equip del Xino-xano La darrera excursió del curs Des del Xino-xano us vam proposar un nou repte: pujar a la Mola. Un altre cop hi vam arribar sense problemes i gaudint del camí. Era la nostra 3a sortida i la darrera d’aquest curs, ens va alegrar molt veure com la convocatoria va tenir ressò i ens vam ajuntar 16 famílies!! El dia no ens va acompanyar, l’ombra de la tempesta ens va perseguir durant tot el recorregut. De fet, un cop al cim, vam haver de dinar refugiats en un racó del monestir, i no vam poder allargar l’estona de jocs i xerrada, perquè feia massa fred i vent. Malgrat això, no faltaren moments de complicitat i somriures, com la bufada d’espelmes del Nil, que va fer 6 anys aquell dia! Ha estat molt maco compartir-ho amb tu, Nil. Acabem l’article donant la veu als participants. Qui millor que ells per explicar-vos com ho van viure i engrescar-vos a tots per venir a la propera:

«Con la lluvia en los talones», Miguel (P4) entre somriures. «No cal ni portar mapa, tu portes l’entrepà i els del Xinoxano et van portant», Maria (P4) «Ha estat molt divertit, amb moments de corre que te pillo, que hem superat molt dignament», Manu (P4) «Genial, no hi ha més a dir», Fama (P4-2n) «Sant Pere s’ha enrotllat i la pluja no ens ha enganxat», Anton (P4) L’Arnau, de P4 diu «he pujat la muntanya molt fort». Això sí, «ens ha faltat provar les botifarres que feien allà dalt», apunta el seu pare, l’Eloi «Una gran aventura. Estem creant una bona família, això sí, encara he vist molt paper d’alumini entre les motxilles, he, he, he» Edu (P4) L’Amanda, de 2n, diu «ha costat pujar, però la baixada ha estat més fàcil». Gràcies a tots i a totes i fins al curs vinent!!! Infoferranet/ 25


SOSA CÀUSTICA

L’any catorze mil Pere Martí (pseudònim) Per la banda del Kurdistan, en un lloc que es diu Göbekli Tepe, hi han trobat un temple construït fa uns dotze mil anys que es veu que trenca els esquemes de tot el que sabíem fins ara de la prehistòria. I nosaltres, deixant vagar la imaginació, cosa fàcil perquè vivim en el món de la fantasia (perquè mira que s’ha de tenir imaginació i ser de la broma, eh?, per dir que la gent ha de cobrar menys que el sou mínim...), vaig pensar: què dirien si d’aquí a dotze mil anys, o sia l’any catorze mil, trobessin les ruïnes de l’escola?

que eren una representació de l’univers, cosa que lligaria amb la gran quantitat trobada de figuretes arrodonides o petits planetes de plàstic, que en la llengua de l’època s’anomenaven trompos cometa, paraula que no se sap ben bé, de tota manera, què vol dir.

«S’han trobat prop de la costa, al nord de Merkelòpolis 7, a la zona on s’havia alçat fa mil·lennis la ciutat de Barcelona (que sembla que també es podia anomenar Barça), les ruïnes espectaculars d’un edifici la funció del qual no s’ha pogut determinar encara amb exactitud. La majoria d’arqueòlegs i historiadors, però, creu que devia ser una mena de temple o santuari.

»La documentació que s’ha pogut rescatar, molt deteriorada, ha donat prou informació perquè puguem saber que aquella gent creia en dos principis, el bé i el mal. Encara que el nom del bé no queda gaire clar, sí que sembla que del mal en deien Güert, que vindria a significar ’calb llefiscoset’. El rei o reina del país on hi havia el suposat santuari es deia probablement Cheneralitat, i tenia un emblema amb quatre ratlles vermelles que segurament simbolitzaven rajolins de quetxup, un dels aliments principals de l’època juntament amb el panga i la mercadona (o condis), que encara no sabem del cert què era.

»El complex arquitectònic consta de tres plantes, i tenint en compte la calor que fa en cadascun d’aquests pisos, que pràcticament impedeix la vida humana, hi ha experts que s’inclinen a veure-hi una finalitat funerària. També hi havia tres patis, en l’inferior dels quals, que és el més gran, s’hi ha trobat restes de ratlles pintades de blanc que, sense cap dubte, tenien una finalitat màgica o simbòlica. Sembla

»Aquest temple rebia el nom de Ran-Suny, denominació escrita en una placa commemorativa un pèèèèl gastada que s’ha trobat a l’entrada del recinte. La documentació esmentada, i també d’altres indicis, fa afirmar als estudiosos que els aborígens del país parlaven un simpàtic idioma, anomenat lapao, en què construïen curioses frases com “en cap cap cap el que cap en aquest cap” i similars.»

26 /Infoferranet


LLEGIM? ENIGMA 6

Aventures en vacances

Marca de càmera més musical – de cinc lletres

Francie Nolan (pseudònim)

petits

mitjans

grans

La Florentina vol veure món Autor i il·lustrador: Alexander Steffensmeier Editorial: Barcanova

Els rebels de la cabanya Autor: David Nel·lo Editorial: Cruïlla

Las hermanas Penderwick Autora: Jeanne Birdsall Editorial: Salamandra

La Florentina és una vaca molt eixerida que viu en una granja amb altres animals. Un bon dia el carter, que està de vacances veient món, escriu una postal als seus amics. I la Florentina no s’ho pensa dos cops. Ella també vol canviar d’aires! En un moment fa l’equipatge i es planta tota decidida a la parada de l’autobús. Però allà van passant les hores i s’avorreix de tant esperar... La Florentina torna a la granja amb la cua entre les cames i allà descobreix un prat immens... i tot el que li cal per gaudir d’unes bones vacances! I és que, de vegades, no cal voltar gaire per passar-s’ho molt i molt bé si en tenim ganes de debò...

Una colla de nens i nenes es retroben cada estiu en un poblet pirinenc. Als afores, en un gran freixe d’un prat preciós, tenen una petita cabanya dalt de l’arbre on passen llargues estones amb els seus jocs, secrets i tresors. Les reunions al seu refugi són el millor de les vacances! Però aquest estiu, l’alcalde té nous plans per a aquest bonic prat que hi ha a l’entrada del poble, on vol construir un aparcament i tirar a terra el seu estimat arbre i la seva cabanya. La colla d’amics se les empescaran totes per impedir-ho. Ho aconseguiran?

El bondadós i una mica despistat professor Penderwick i les seves quatre filles arriben a una mansió al mig del camp a Massachusetts per passar-hi les vacances d’estiu. Aviat les noies, disposades a gaudir d’uns dies de diversió i aventures, coneixen en Jeffrey, el simpàtic fill de la propietària de la casa, un noi tranquil que estima la música. La mare d’en Jeffrey, però, el vol enviar a una acadèmia militar com va fer el seu avi... Severa i antipàtica, creu que al seu fill no li convé la companyia de les alegres i esvalotades germanes, i vol impedir que es continuïn veient. Les noies es rebel·len davant aquesta injustícia i uneixen les seves forces per salvar el seu nou amic. Infoferranet/ 27


6èA

6èB


17. Juny 2013