Issuu on Google+

Infoferranet AMPA i ESCOLA FERRAN SUNYER

NÚMERO 12 MARÇ 2012

L’escola més alegre de Barcelona


SUMARI 01 Portada 02 Editorial 03 Projecte d’Escola 04 Ed. Infantil i Cicle Inicial 05 Cicles Mitjà i Superior

06-07 Actualitat 08 Mulla’t 09 Entrevista 10 i 19 Cercaviles 11-18 Pàgines de la Canalla

20-21 AMPA 21 Consell Escolar 22 Coeducació 23 2 de 5 24 Salut

25 Pel plaer d’estar junts 26 Sosa càustica 27 Llegim? 28 Carnestoltes

Editorial Fa uns dies es va presentar l’últim informe FAROS, elaborat per l’Observatori de Salut de la Infància i l’Adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu, titulat Com educar les emocions?, i en el text diferents experts llancen l’advertiment que l’educació emocional influeix directament en el progrés acadèmic dels nens i joves, i fins i tot en la seva salut. Quan rebem els informes d’avaluació de l’escola tendim a mirar si les nostres filles i fills han superat les assignatures acadèmiques i, sovint, ens descuidem de la part socioemocional, que és la que ens hauria de donar més informació sobre la seva adaptació, integració i, en definitiva, grau de satisfacció o benestar. Des de la primera infància els nens i nenes expressen el que senten de manera espontània: els nadons ploren per ser atesos i els pares i mares ens esforcem per interpretar i respondre les seves demandes manifestades en forma de reaccions emocionals. Quan van creixent apareixen les rebequeries com a manera d’expressar el seu desacord davant els nostres primers NO i la feina és nostra per anar reconduint aquestes actuacions. Arriben a l’escola i apareixen noves relacions interpersonals entre els companys i companyes de classe, amb els/les mestres, amb monitors i monitores... i han de compartir, han de respectar l’altre, han de fer les coses quan toquen i no quan volen... En definitiva, esperem que s’enfrontin i que trobin les respostes adequades a l’heterogeneïtat de possibilitats relacionals i de noves experiències vitals. I així successivament al llarg de la nostra vida.

És important acompanyar els nostres fills i filles en aquest procés evolutiu intentant que posin nom a allò que senten per primera vegada i que no identifiquen. Se’ls ha d’ajudar a gestionar aquests sentiments, no a reprimir-los, per tal que vagin elaborant una sèrie d’habilitats que els permeti generar solucions satisfactòries davant situacions que, motivades per aquestes desconegudes emocions, de vegades poden esdevenir conflictives, i no perquè ells ho decideixin sinó perquè mai abans s’havien donat i perquè formen part del seu procés d’exploració i aprenentatge. Educar les emocions és imprescindible per facilitar aquest procés. Els nens i nenes continuaran responent de manera espontània, en ocasions inadequada, davant noves experiències si no els hem ajudat a identificar el que senten prèviament i si no els hem acompanyat en el procés d’elaboració de respostes positives. Famílies i escola hauríem d’anar de la mà en aquesta elaboració. Ningú no diu que gestionar les emocions sigui senzill, les relacions humanes que les provoquen tampoc no ho són. No n’hi ha prou amb saber què volem dels nostres fills i filles, sinó que també hem de saber com ho farem. La sanció per si sola bloqueja conductes però no és eficient per dirigir-les, i parlar de respostes inadequades sense identificar les emocions que les han generat l’únic que farà és endarrerir aquest procés de desenvolupament emocional. La tolerància, el sentit d’autocrítica i l’empatia són un bon començament, sense perdre mai de vista que són nens i nenes en procés d’exploració i aprenentatge.

Qui som Coordinació Carme Vinyeta Gemma Alcoba Gemma Sobrino Rosana Rodríguez Xavier Morta 2 /Infoferranet

Il·lustració Eva Santana Luisa Vera Disseny Xavier Morta

Fotografia Carme Vinyeta Elvira López Olga Pardo Rita Bonet Sofia Roca

Correcció Rosana Rodríguez Contacteu a: textferranet@gmail.com


PROJECTE D’ESCOLA

"Els petits canvis són poderosos" Equip Directiu Amb aquest lema acabava cada dia el seu programa El Capità Enciam. Potser alguns pares i algunes mares encara recordeu aquest personatge de mitjan anys noranta que protagonitzava a TV3, just abans del Telenotícies, episodis curts diaris en què conscienciava grans i petits sobre temes mediambientals, amb un to d’humor i parodiant amb el seu personatge els superherois que aleshores s’estilaven a la televisió i al cinema. Cada capítol il·lustrava una realitat quotidiana en relació amb l’economia domèstica, i el Capità Enciam era qui aportava la solució al problema d’hàbit ecològic que s’hi plantejava en contraposició a les idees poc respectuoses amb el medi ambient del seu antagonista, en Blai Brossa. El lema de la sèrie va ser creat pel biòleg Jordi Miralles, col·laborador i assessor científic del programa, i per misterioses raons de l’inconscient ha quedat gravat en el record de bona part d’una generació. En un estudi de valoració sociològica del Departament de Medi Ambient es va constatar que del record espontani de programes dedicats al medi ambient a la televisió, un 53% dels enquestats esmentava espontàniament el Capità Enciam, mentre que respecte del total de la població la xifra era d’una entre quatre persones.

A l’escola també pensem que els petits canvis tenen un gran valor: la sensibilització, però sobretot la pràctica de l’alumnat en temes com el reciclatge, la reutilització, la recollida selectiva, la minimització de residus, l’estalvi d’aigua i d’energia, el bon ús dels materials i el consum responsable són la manera més directa d’incidir en qüestions relacionades amb la vida quotidiana i que poden comportar a llarg termini canvis d’actitud que tenen una incidència directa en la preservació del medi ambient. Però l’èxit i la coherència del projecte mediambiental passa, indubtablement, per estendre a casa, a les famílies i a tota la comunitat educativa, les pràctiques i els hàbits que pretenem que els nens i nenes assoleixin i consolidin a l’escola. Per posar un exemple senzill, no serveix de gaire portar l’esmorzar en una carmanyola perquè els mestres i les mestres ho diuen, però portar el berenar, per a extraescolars o per anar al parc, embolicat en paper d’alumini... Per tal que les pràctiques mediambientals tinguin un valor veritablement educatiu, s’han d’estendre a tota la quotidianitat dels infants i no poden quedar reduïdes al radi d’acció de l’escola. Així és que recordem les paraules del benvolgut Capità Enciam i aconseguim entre tots i totes que els petits canvis siguin poderosos!!!! Infoferranet/ 3


EDUCACIÓ INFANTIL

CICLE INICIAL

Els Bits L’equip de mestres del Cicle Inicial Mitjançant aquestes ratlles l’equip de mestres de Cicle Inicial us volem presentar un mètode pedagògic que hem incorporat aquest curs a la nostra dinàmica habitual i del qual, ben segur, les vostres filles i fills ja us deuen haver parlat: són els Bits.

L’hora del conte L’hora del conte és un moment molt especial, emocionant i màgic per als infants de parvulari. L’expliquem a la rotllana, en semicercle o en un altre espai: la biblioteca. Sempre s’hi introdueix amb un element motivador: titella, dibuix del conte, endevinar el títol del conte escrit a la pissarra… L’actitud de l’infant és, a la vegada, d’oient i participativa, ja que intervenen interpretant onomatopeies, cantarelles, cançons… i també representant els personatges del conte. L’hora del conte, la dediquem principalment al conte popular, llegendes o faules. Els contes populars s’han anat passant de generació en generació, s’obren amb una fórmula d’inici: «Vet aquí una vegada...» i l’infant es predisposa a escoltar; i s’acaben amb una fórmula final: «Vet aquí un gos...», que té la funció de retornar al món de la realitat. El conte aporta a l’infant una gran riquesa lingüística, desenvolupen la seva imaginació, descobreixen l’emoció de la paraula, pausa, silenci, mirades, gestos... i aprenen valors, actituds i maneres de comportar-se. Repetim diverses vegades un mateix conte perquè els infants vagin interioritzant vocabulari, recordant diàlegs, anticipin la seqüència... Així doncs, famílies, animeu-vos a explicar contes perquè els infants gaudeixin d’aquest món màgic i emocionant. «Vet aquí un gos, vet aquí un gat, l’article s’ha acabat.» 4 /Infoferranet

Es tracta d’un mètode d’estimulació precoç que, lluny de pretendre que l’infant arribi a ser un geni, ajuda a desenvolupar les seves capacitats innates que, sense aquest estímul, desenvoluparia més tard. Més en concret, podem afirmar que es tracta d’un estímul que el cervell pot emmagatzemar per dues de les principals vies sensorials: la visual i l’auditiva. A efectes pràctics es tracta d’una sèrie de deu o quinze imatges sobre fons blanc (perquè l’alumne no capti distorsions), més la informació oral que dóna el mestre i que va variant a mesura que els alumnes van veient més vegades aquests mateixos bits; així, poden saber quina envergadura té un determinat ocell o el corrent artístic al qual pertany un músic o en quin museu es troba una determinada obra de, per exemple, Leonardo Da Vinci o Jan Van Eyck... Les temàtiques són molt variades i podríem afirmar que inclouen tots els camps del saber: l’art, la ciència, els idiomes, la fisiologia humana, la geografia, la història... La metodologia dels bits és molt clara i precisa: a primera hora del matí i de la tarda la mestra comença a mostrar ràpidament aquests deu o quinze bits, afegint alhora la informació verbal que l’acompanya, amb entusiasme i veu clara. D’aquesta forma, s’aconsegueix una major rapidesa i facilitat en l’assimilació de la informació, que anirà creixent exponencialment i que, a poc a poc, permetrà als infants establir connexions i relacions entre els diferents bits (per exemple, entre el quadre d’un pintor i el museu on es troba exposat avui dia). Aquesta informació verbal que s’afegeix anirà canviant els diferents dies, igual que la manera d’ensenyar-los, donat que, a partir del moment que els nens i nenes ja els reconeixen, s’amaguen un o dos dels bits per, en acabar, preguntar quins són aquests que no han aparegut. Tot això fa que sigui una activitat engrescadora i molt motivadora per als infants, que segueixen l’activitat més com un joc que com una feina a fer. I als mestres ens permet començar la sessió amb una dinàmica que es repeteix diàriament i que facilita enormement la preparació per al treball que vindrà posteriorment i la concentració. I als pares i mares us permetrà sentir com les vostres filles i fills saben que les gavines que es mengen les restes dels seus esmorzars al pati són, en realitat, gavians argentats.


CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

Els ordinadors portàtils per al Cicle Superior Tot just a finals de l’any passat, prop de les festes de Nadal, el Departament d’Ensenyament, com si s’hagués disfressat de Pare Noel o dels Reis Mags, ens va assignar al Cicle Superior un lot d’ordinadors portàtils per poder treballar a la classe. En total van arribar 14 ordinadors, insuficients per treballar individualment, però prous per poder fer treballs per parelles o en grups.

Educació viària a 4t Professorat de Cicle Mitjà Com cada curs els nens i les nenes de 4t han rebut la visita de la Guàrdia Urbana, que ha vingut a l’escola per fer una sessió de treball dedicada a l’educació viària. Enguany l’activitat s’anomenava Anem cap a l’escola i es tractava de fer una observació al carrer sobre el comportament de la gent a la via pública per detectar-hi possibles conductes de risc. Van apuntar moltes coses que van servir per fer una posada en comú, ja a l’aula, i plantejar maneres de fer alternatives per contribuir a garantir la seguretat del vianant a fer més agradable la vida al carrer. Després, els agents van proposar un treball voluntari que consistia a dibuixar i explicar l’itinerari que cadascú fa per venir a l’escola. I és possible que algun surti publicat. Atesa l’acollida de l’activitat de part de la canalla, es confia de poder continuar aquesta col·laboració en el futur.

Hem comprat un armari molt ajustat per poder-los tenir a l’abast i que sigui còmode transportar-los fins a la classe i de tornada a la tutoria, on els tenim ben guardats. Aquí, els tenim endollats al corrent, perquè es vagin carregant les bateries i així, quan els porten a les classes, no cal tenir-los endollats. Primer vam haver de posar-los en marxa i configurar-los perquè funcionin prou bé. I sembla que no, però quan has de fer unes quantes tasques (configurar les xarxes sense fils, instal·lar els programes que fem servir, instal·lar la xarxa interna, afegir les impressores, etc.) i repetir tot això fins a 14 vegades, costa unes setmanes que tot estigui al seu lloc i es puguin fer servir correctament. Però ara ja els hem pogut posar en funcionament i hem començat a provar com s’hi pot treballar a l’aula. Els hem començat a fer servir, sobretot per fer recerques d’informació a l’àrea de Coneixement del Medi, també hem començat a fer alguns treballs per grups a les hores d’alternativa, o per fer-los servir com a diccionari o traductor d’anglès quan fem Science (un treball de ciències que es fa en anglès). L’alumnat s’ha acostumat molt ràpidament a anar a l’armariet, desendollar una màquina, portar-la a la seva taula per treballar i, un cop acabat, tornar-lo a endollar al seu lloc, per tal que el següent que el necessiti se’l trobi carregat i llest per fer-lo servir. Segur que els traurem molt de suc i seran un bon complement al treball que fem amb les pissarres digitals. Infoferranet/ 5


ACTUALITAT / CARNESTOLTES

La Festa de Carnestoltes d’aquest any ens ha permès viatjar lluny, molt lluny, sense moure’ns de l’Escola.

L’Univers Pares i mares de P5 Deu ser el cop que més a prop hem estat de tocar el cel! El diumenge 25 de febrer, amb una mica de retard —tot s’ha de dir—, vam celebrar la Festa de Carnestoltes de l’Escola que, com marca la tradició, vam organitzar les mares i pares de P5 (un plaer!). Va quedar clar que no és cap problema per fer-la grossa (i d’altura!) que anéssim una setmana tard i que ja haguessin enterrat la sardina a tot arreu. Per un dia vam alçar el vol cap al cel i vam poder veure quin ambient es viu quan s’aixequen els peus de la Terra. Les estrelles semblen de paper —algunes tenen forma de càpsula de cafè!—, els planetes són com globus dels de tota la vida però gegants, les naus espacials tenen la consistència del cartró i la Via Làctia vindria a ser com una mena de tela d’un blau marí que t’envolta! Tota una experiència! I per allà hi habitaven un munt d’éssers estranys, de tots colors i formes: astronautes, nines siderals, superherois diversos i, clar, no hi podien faltar els guerrers amb pistoles i les princeses i fades amb vareta màgica inclosa! Una estona allà dalt i us asseguro que ja semblava que hi haguéssim viscut sempre, com si els que ens anàvem trobant els veiéssim cada dia ves a saber on! 6 /Infoferranet

Per si tot plegat no fos prou, resulta que el dia que hi vam anar s’hi feia la festa de Miss Univers, un esdeveniment galàctic retransmès per totes les televisions via satèl·lit per escollir els extraterrestres més ben plantats del Sistema Solar. I allà hi havia els representants de tots els planetes: Plutó, Júpiter, Mart, la Terra, Mercuri, Saturn, Venus, Neptú... Feia goig tanta diversitat de formes i colors, de boques, ulls i pentinats, de mans, braços i cames. El cert és que no recordo qui va guanyar, crec que dos d’aquells éssers que quan els veus ja tens clar que tenen un gran futur al davant però, voleu saber una cosa? Mirant i remirant aquella desfilada de personatges alienígenes vaig pensar que aquí a la Terra, carai!, no estem pas tan malament! Aquestes dues cames i braços em semblen suficients per viure els plaers de la vida terrestre. I sobretot aquest cervell privilegiat que ens permet convertir, amb molta feina ben feta al darrere, el gimnàs de l’Escola en un univers particular. Quina sort! Gràcies, pares de P5! Gràcies, Escola Ferran Sunyer! Gràcies, Terra! Et cuidarem més, que ens agrades molt, de debò!


ACTUALITAT / ESPORT

PUBLICITAT

15/04/2012 No tens excusa... Si vols caminant, camina Si vols corrent, corre Cursa del Corte Inglés Per inscriure’t i fer-la en família amb els amics i amigues de l’escola Ferran Sunyer, properament rebràs informació per mitjà de: La web Delegats i delegades Motxilles dels nens i nenes Cartells

ACTUALITAT / ESCOLA VERDA

Social i ambiental

Junta de l’AMPA El diumenge 25 de març vam celebrar la diada «Fem verda l’escola Ferran Sunyer» amb els objectius de potenciar l’educació ambiental per a la sostenibilitat, recuperar tradicions del fet a mà, afavorir les relacions entre generacions, incrementar la diversitat d’experiències vitals, reflexionar sobre el sentit de l’economia i humanitzar les relacions econòmiques. Ara és el moment de plantar les llavors de les noves idees i dibuixar conjuntament el projecte del Cuc de les 5R (reciclar, reutilitzar, recuperar, reduir, recollir). Infoferranet/7


FESTES/ CERCAVILES

10 /Infoferranet


Infoferranet/ 19


MULLA’T/ QUÈ OPINES? Coordinació Quan s’acaba segon els mestres tenen una feina afegida: barrejar els alumnes de les dues línies. Què us sembla? Penseu que és positiu perquè així aprenen a

relacionar-se amb altres nens i nenes? Sou dels que opineu que és una llàstima que es trenqui el lligam afectiu del grup-classe? Això és el que ens heu contestat.

En el moment de tancar aquest número el resultat de l’enquesta al web de l’AMPA era el següent:

No. És una llàstima que es trenqui el lligam afectiu del grup-classe.

13% Sí. Així aprenen a relacionar-se amb altres nens i nenes.

80% 7%

Ni fu ni fa, a l’escola hi ha els i les professionals.

T’agrada que es barregin els alumnes de les dues línies en determinats cursos? David Siles (Alumne de 2n) A mi m’agrada que es barregin els grups perquè així pots tenir nous amics i amigues de l’altra classe. Joana Hernández (alumna de 6è) Jo crec que està molt bé perquè així pots fer nous amics i noves amigues. Per mi ha estat molt positiu, el nivell dels grups és el mateix i l’experiència és molt recomanable. Mestre de l’escola La barreja de grups pot ser un recurs més per trencar dinàmiques que, en certes ocasions, es generen dins dels grups. Tot i així, no em sembla que s’hagi d’establir una barreja sistemàtica en determinats cursos, donat que és emocionalment positiu tenir un grup de referència estable, que doni seguretat i confiança als infants. Hi ha altres estratègies i moments en l’àmbit escolar que poden afavorir el fet que l’alumnat es relacioni amb companys i companyes del grup paral·lel, i fins i tot amb d’altres de diferents nivells educatius, com poden ser els tallers, els agrupaments flexibles, els companys de lectura, les sortides, les colònies, les festes... En tot cas, em sembla un recurs a tenir en compte, però no comparteixo les opinions quant a la seves virtuts socialitzants. Merche Vendrell (mare de 6è, 2n i P3) Em sembla bé que els nens i nenes es barregin perquè d’aquesta manera es coneixen més els uns als altres. També és positiu perquè tenen l’opció de triar el seu millor amic o amiga per anar a l’altra classe junts i normalment ho respecten. 8 /Infoferranet

Sergi Jordà (pare de 2n) Crec que té punts positius i punts negatius. D’una banda, potser és positiu no reforçar gaire els clans que es van creant i aleshores barrejar estaria bé però depèn del resultat. De tota manera, si de sobte algú es quedés sense el seu millor amic o amiga podria ser un drama per a aquell nen o nena. Entenc que això es fa amb bones intencions però no estic segur de veure’n el sentit. Penso que té els seus pros i els seus contres. Mestre de l’escola Considero que la barreja de grups és positiva per a l’alumnat perquè afavoreix un dels objectius que ens plantegem a l’escola: la capacitat de socialització. Si mantenim la mateixa agrupació des de P3 fins a 6è limitem l’establiment de les relacions de convivència, amistat i companyonia a un entorn centrat en un grup classe. Quan barregem, potenciem la interrelació i l’enriquiment personal, ja que els nens i les nenes amplien el camp de relació amb nous companys i companyes. Crec que és bo acostumar-se al canvi, a adequar-se a noves situacions, a buscar noves relacions; l’alumnat fa un exercici d’adaptació al nou entorn, desenvolupant mecanismes i recursos que l’ajudaran a preparar-se per als nous entorns que haurà d’afrontar en el futur (institut, universitat, món laboral...).


Pàgines de la canalla

4tB

4tA

ENTREVISTA A ENTREVISTA A NATALIE COCCO MARTINA CERDÀ Natalie Cocco és una professora que fa d’auxiliar de conversa a l’escola. Va néixer a Evanston, Illinois, EUA. Els nens i les nenes de 4tB li hem fet aquesta entrevista. Treballaves de professora a Chicago? No. Vaig començar a ensenyar en una acadèmia d’anglès per als nens de Granada l’any 2008. Sempre has treballat de mestra? Sí. I com és que vas decidir de venir a treballar de professora a Barcelona? Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona un any i volia tornar a la ciutat a treballar-hi. Hi ha diferències entre la feina a Chicago i aquí? Sí. Què et sembla haver vingut a treballar a l’escola Ferran Sunyer? Em sembla una gran experiència. Com vas aprendre a parlar en català? A l’escola CPNL, fent cursets. A part de l’anglès, quins altres idiomes saps? Català, castellà i italià. Què recordes més de quan eres petita? Que m’agradava molt jugar amb els amics del barri. Tens família aquí a Barcelona? Només el meu marit i el meu fill de 2 anys. On t’agrada més viure? A Barcelona, perquè hi fa més bon temps que a Chicago. Quina ha estat la millor etapa de la teva vida? L’any 2008, perquè vaig conèixer el meu marit. Quin és el teu menjar preferit de Chicago? La pizza, sobretot la Deep-dish. Quin és el teu edifici preferit de Chicago? Una font, la Buckingham Fountain. Quina festa de Chicago t’agradava més? El taste of Chicago i The jazz festival. I de Barcelona? M’agrada Sant Jordi. T’agrada viatjar? Sí. Moltíssim.

La Martina Cerdà Valls és una companya de 4tA, que té 9 anys i ve a l’escola Ferran Sunyer des de P3. Avui els nens i les nenes de la seva classe li fem una entrevista. Quina assignatura t’agrada més? L’educació física perquè m’agrada molt l’esport. A quin institut vols anar? Al Jaume Balmes, perquè hi fan batxillerat musical i és on va el meu germà . Què vols ser de gran? M’agradaria ser pintora, cuinera i treballar en una hípica. Quin és el teu joc preferit? M’agrada molt el Pitxi i el Mataconills. Quin és el teu esport preferit? El bàsquet i el futbol. Què més t’agrada fer? M’agrada fer manualitats i cuinar. Quina és la teva cançó preferida? Me n’agraden moltes. Fas alguna col·lecció? Faig la col·lecció de cromos de la lliga de futbol. Quin menjar t’agrada més? Les croquetes de bacallà. I menys? La llet i el iogurt. Quin és el teu color preferit? El verd, el vermell i el lila. On vas de vacances? A la Cerdanya. Per què hi vas? Hi teníem família i ens agrada fer excursions. Què penses de la contaminació al món? Que està molt malament i tota la culpa la tenim nosaltres, els humans, i ho hauríem d’arreglar . Què penses sobre la prohibició de fumar als bars i als restaurants? Està bé, però quan surten a fora molesten la gent que passa pel carrer.

Infoferranet/ 11


P3B

TITELLES: LA GALLINA TICA

2nA

ELS ALUMNES DE 2N A FEM DE PAUL KLEE Els alumnes de la classe de 2n A us parlarem del Paul Klee, un pintor molt famós, que de petit va haver de decidir entre tocar el violí o dedicar-se a la pintura. Les seves obres estan plenes d’imaginació i fantasia. Vam observar que a les seves pintures sovint utilitza les formes geomètriques i els colors, a vegades, són càlids com els paisatges africans que va visitar. La classe de 2n A vam veure diferents obres del Paul Klee, però ens vam fixar en Senecio. Aquesta obra és una cara realitzada amb formes geomètriques. La cara és abstracta, arrodonida i amb colors de tardor. Per fer la nostra creació vam utilitzar ceres. En lloc de copiar l’obra exactament vam utilitzar la nostra imaginació; podíem afegir parts de la cara i canviar els colors. Una vegada acabada l’obra la vam envernissar. Ens ho vam passar molt bé pintant amb les ceres. Aquesta feina va ser molt divertida i després hem penjat les nostres obres al passadís perquè tothom les vegi. Com que hem fet servir la nostra imaginació ens ha quedat molt bé.

14 /Infoferranet


HEM VISITAT UNS INSTITUTS AVUI TOCA MERCAT

3rB

Som les nenes i els nens de 3r B. Us volem explicar que hem anat al mercat de Sant Antoni. El dia 23 de febrer vam visitar el mercat. Vam veure moltes parades interessants, com la de menuts perquè era petita, feia una olor especial i hi venien cervells, cors, pulmons, fetge, llengua... Una altra parada que ens va cridar l’atenció va ser la peixateria, hi vam veure un cap de tauró i un altre de peix espasa que eren molt grans i tenien la boca oberta on s’hi veien moltes dents afilades. A la fruiteria hi havia una fruita que es deia ou de drac i en algunes hi havia les fruites penjades. A les carnisseries hi vam veure tot tipus de carn: de xai, vedella, vaca, porc, conill, pollastre... La parada dels ous, de les olives, del bacallà... A la parada dels llegums també venien menjars preparats. També ens vam fixar en els preus d’alguns productes. En aquesta activitat hem après que al mercat s’hi venen molts productes frescos. Hi ha més primeres matèries que productes elaborats (que els trobem en supermercats, hipermercats...). Els venedors i les venedores són molt simpàtics i simpàtiques, amables, guien les persones, si volen cuinar algun plat els expliquen els ingredients que necessiten, quins són els millors, et donen consells. La visita ens va agradar molt. Ara en sabem més, del mercat ! Fins una altra!!!

ANEM AL MERCAT

P5A

Fa unes setmanes els nois i noies de 6è vam visitar diferents instituts, Poeta Maragall, El Bosc i l’Ernest Lluch. Els instituts eren molt grans i tenien moltes aules. El més gran era l’Ernest Lluch perquè té cinc línies a primer curs i dues línies a batxillerat. En canvi el Bosc no té batxillerat i només té dues línies de primer a quart de secundària. Al Maragall vam fer el possible cartell de portes obertes. Al Bosc una activitat molt interessant sobre les puces d’aigua, les vam mirar al microscopi i a l’Ernest Lluch, la directora ens va passar un PowerPoint sobre l’organització, les assignatures i les activitats que fan. A dos instituts ens van oferir un pica-pica. En aquestes visites hem pogut veure alguns exsunyer i tots ens van dir que anaven bé, que s’havien incorporat o integrat en el grup. Això ens ha donat forces per tirar endavant i ara tenim moltes més ganes de començar.

6èB Infoferranet/ 13


UN DIA AL TEATRE

1rA

El dia 28 de febrer els nens i nenes de 1r A i B vam fer una sortida molt a prop de l’escola. Vam anar al teatre Condal a veure un espectacle musical. Al teatre també hi havia molts nens i nenes d’altres escoles. L’espectacle que vam veure es titulava Rondalla va, rondalla ve. Ens van explicar tres contes i entremig cantaven cançons molt alegres. Des dels nostres seients vam participar activament en l’espectacle i ens ho vam passar d’allò més bé.

5èB

MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA Vam sortir de l’escola amb metro, direcció al Museu d’Història de la Ciutat. Quan vam arribar vam anar a esmorzar a la plaça del Rei. El primer grup va entrar al Museu i la resta vam anar a fer un passeig per la ciutat per veure restes arqueològiques. Vam veure la Catedral i ens va cridar l’atenció les gàrgoles, també vam veure uns trossos de muralla i l’últim arc de l’aqüeducte i moltes coses més. Després d’una estona passejant, vam anar cap al Museu, i ens van rebre la monitora, que es deia Anna. Vam veure una làpida on hi havia escrit el nom de la ciutat Colonia Ivlia Paterna Augusta Barcino i l’Anna ens va explicar moltes coses sobre la ciutat. Llavors vam pujar a la màquina del temps, en realitat l’ascensor, que baixa al nivell de les runes romanes. L’ascensor ens va portar a l’any 12 a. C., any de la fundació de la ciutat. Vam sortir a la ciutat romana i vam veure les restes de la primera muralla, unes termes, un lloc on rentaven o tenyien la roba, un espai on salaven el peix per conservar-lo i una factoria d’elaboració del «garum» una salsa de peix molt apreciada pels romans. A continuació vam entrar a una petita sala on hi havia una maqueta d’una casa de romans rics, en la qual s’hi veia dues zones grans i l’altar, també hi havia unes vitrines amb monedes i altres restes arqueològiques. Poc després, vam pujar unes escales i vam entrar a una sala on ens vam treure les sabates per construir una maqueta, feta amb roba, de Barcino. Un cop acabada la visita vam tornar a l’escola amb metro. Vam sortir molt contents perquè ens van atendre molt bé i vam aprendre més sobre la història de Barcelona.

12 /Infoferranet


1rB

INFORMÀTICA Aquest trimestre, a l’assignatura d’informàtica, els nens i nenes de primer hem après a fer servir un nou programa: el Word. Ara ja sabem desar les nostres feines i recuperar-les més tard, posar accents, canviar de tipografia, escriure MAJÚSCULES, en negreta, cursiva o subratllar una paraula paraula. Això sí, el que més ens agrada de tot és el

HEM ANAT AL TEATRE Mama

Serp

Elefant

P4B

Girafa

Infoferranet/ 17


P3A

TITELLES: LA GALLINA TICA

5èA

3rA

FEM D’ESCALADORS PROFESSIONALS

SORTIDA AL TEATRE

El dia 7 de febrer, vam anar a escalar a la Fuixarda, a una espècie de gimnàs especialitzat en escalada, anomenat Climbat. No ens ho esperàvem així i quan vam entrar vam veure un rocòdrom gegant!!! Hi havia diferents racons on escalar i proves molt divertides. Hi havia un circuit de cordes que, en principi, semblava fàcil, però després vam veure que era molt difícil perquè es movien els troncs i les cordes i feia impressió perquè era molt alt, però no podíem caure perquè portàvem un arnés a la cintura. Una altra prova consistia a fer una travessa al rocòdrom, és a dir, anar d’esquerra a dreta agafant-nos de les peces, però només de les de color taronja. Era molt difícil perquè les peces eren molt petites!!! Una altra prova es deia slackline. Consistia a passar per una cinta molt tensada, d’uns cinc o sis centímetres d’amplada i a una alçada d’un pam d’un matalàs. Havíem de passar sense caure. A la mateixa prova també ens van ensenyar a fer un nus de vuit simple. És un dels nusos que fan els escaladors autèntics i professionals. L’última prova consistia a fer escalada amb una corda que estava agafada al sostre, a setze metres d’alçada!!! Molts nens i nenes van aconseguir tocar el sostre i baixar d’esquena impulsant-se amb els peus a la paret. Sort que estàvem assegurats amb el nus de vuit doble!!! Vam sortir molt cansats, però amb ganes de tornar-ho a fer una altra vegada. Va ser molt divertit!!!!

El passat dia 7 de març, els alumnes de 3r i 4t de l’escola, vam anar al teatre Tantarantana a veure una obra titulada El jardí de l’avi. L’argument tracta d’una nena que es diu Bambalina, que recull brossa del carrer i la classifica per reciclar-la. Després es troba una capsa plena de joguines, en la qual hi ha també un conte, al qual li falten les últimes pàgines. Més tard troba un avi al qual també li agrada recollir brossa, i es fan amics. I decideixen buscar junts un final per al conte: la Bambalina farà de narradora i l’avi farà d’emperador. Tots dos s’endinsaran en un món imaginari ple d’animals que busquen on viure. La història té un final feliç. Ens va sorprendre el muntatge, donat que es barrejaven els actors, els titelles i les ombres xineses. La música també era molt maca. Us recomanem aquesta obra, aneu al Tantarantana!!

16 /Infoferranet


HEM ANAT AL TEATRE

Serp

Elefant

Gallina

Cargol

P4A

Cocodril

6èA DIA DE PORTES OBERTES El dia 22 de febrer, alguns nois i noies de sisè vam col·laborar a la jornada de portes obertes de l’escola. A la tarda vam fer grups de dos o tres i la nostra tasca era guiar els pares i les mares pels diferents espais. Tothom estava mot nerviós perquè havíem d’explicar moltes coses. A l’entrada de l’escola, l’Anna – la conserge– va donar a cada família un dossier informatiu del nostre centre. Alguns pares i mares van començar el recorregut pel gimnàs fins al pati de dalt i d’altres ho van fer al revés, del pati de dalt fins al gimnàs. Aquests petits grups de dos o tres alumnes anàvem ensenyant les classes i explicant les funcions de cadascuna, l’aula de música, la d’anglès... A cada planta també hi havia aproximadament uns quatre mestres que explicaven l’organització del nostre centre i altres coses que nosaltres no sabíem. Quan els alumnes vam acabar d’ensenyar l’escola, guiàvem les famílies fins al menjador, on es realitzava la reunió de portes obertes amb l’equip directiu de l’escola. Va ser una experiència molt interessant !

Cargol

Petit elefant

2nB EL TEATRÍ

Tot va començar quan els Reis Mags ens van portar un munt de titelles. Ens va fer molta il·lusió perquè eren onze titelles: Geppetto, Pinotxo, Caputxeta Vermella, Gat amb botes, Fada, Rei, Dimoni, Llop, Nan, Blancaneu i Follet. No teníem teatre on fer les representacions i se’ns va ocórrer demanar-ho a les delegades de la classe. El pare de la Gal·la Garrofer ens va fer el disseny i uns pares i mares de la classe l’han fet amb fusta i roba. És fabulós! Tothom qui vulgui el pot utilitzar, només cal preparar els decorats i tenir una bona història.

Infoferranet/ 15


P3C

TITELLES: LA GALLINA TICA

P5B AL MERCAT Hem sortit a visitar el Mercat de Sant Antoni. Hem vist les diferents parades que hi ha i hem observat el mercat per fora. L’edifci té 125 anys i és el mercat més gran de Barcelona. Ara l’estan arreglant

18 /Infoferranet


ENTREVISTA Sacra Comorera (mare de P4 A) Sóc a la consergeria i hi veig una felicitació: el dia 23 de febrer la nostra entrevistada va fer anys. Què ens pots explicar de tu, Olga? La meva vida gira al voltant de l’esport, no només perquè la meva feina hi està relacionada, sinó perquè en practico molts. Tinc un grup de gimnàstica estètica. Es tracta d’un esport nou, una barreja entre la gimnàstica rítmica, la dansa i l’acrobàcia. Parla’ns una mica més d’aquest esport. La gimnàstica estètica no és un esport olímpic però hi ha competicions (campionats nacionals i mundials). Sempre es fa en conjunt i a terra. Requereix molt de sacrifici físic i econòmic, però he tingut la sort de ser recolzada pels meus pares. Entreno 2 hores, tres cops per setmana i ho faig a partir de les 21:30 h perquè abans estic treballant. Quina ha estat la teva trajectòria professional? Als 17 anys, vaig començar a entrenar nenes que feien gimnàstica rítmica. Em va costar una mica perquè n’hi havia de molt petites (4-5 anys; la rítmica es comença normalment als 7 anys). Després, vaig treballar a l’escola Joan Miró. Vaig començar portant nenes de rítmica dos dies a la setmana. Seguia fent d’entrenadora de rítmica i portava l’equip de competició del Sant Martí Esport a la Verneda. Al final, em van oferir ser coordinadora i, malgrat que em va costar decidir-me, vaig dir que sí.

Què és el que més t’agrada de la teva feina? Abans, quan era entrenadora, el fet de treballar amb nenes. I ara, el tracte amb els monitors. I el que menys? Haver de dir segons què a persones amb qui he treballat d’igual a igual. Tampoc no m’agrada la burocràcia. El CEEB (Consell Escolar Esportiu de Barcelona) organitza les competicions i la gestió a vegades és difícil. Quina tipologia d’extraescolars es fan a l’escola? D’una banda, l’esport en equip i, de l’altra, l’esport individual. He de dir que no estic d’acord amb aquesta manera d’anomenar-lo perquè sovint es fan coreografies conjuntes. Es fomenta molt l’esport en equip per afavorir l’ensenyament en valors. Quins tenen més demanda? El bàsquet, probablement, perquè no hi ha futbol. Penso que als nens els encanta. És més sa que el futbol perquè és un esport amb menys públic. En el futbol es perd l’esperit esportiu perquè els nens volen ser estrelles com els futbolistes. Hi ha bàsquet femení i masculí? És mixt. Fins a 6è no cal separar els nens i les nenes perquè tenen la mateixa força. De tota manera, tampoc no tenim espais ni temps. No trobes que és molt educatiu que els nens i les nenes juguin plegats? Sí. De tota manera, a partir d’una certa edat hi ha una diferència física que és inevitable i no seria just que juguessin junts, encara que el millor, l’ideal, seria que es dividissin segons la seva força i no segons el seu sexe (hi ha nenes més fortes que alguns nens). En general, i en funció del que veus a l’escola, quin nivell de rendiment esportiu tenen els nostres fills? Són molt esportistes, molt actius. A l’hora de fer esport ho donen tot. Suposo que a classe van molt marcats i, després, durant l’activitat física, necessiten desfogar-se. Et sents afortunada amb la feina que fas? Molt. Per tenir-ne i perquè és la que m’agrada. Olga, moltes gràcies per tot. I, quina seria la sentència llatina relacionada amb el tema d’avui? Sí, ho heu encertat: Mens sana in corpore sano (Un esperit sa en un cos sa), frase que s’ha convertit en lema propagandístic de la pràctica esportiva com a font de salut. Alimenteu, doncs, la vostra ment amb l’estudi i la lectura, però no us oblideu del vostre cos.

Olga García Coordinadora d’extraescolars Infoferranet/ 9


AMPA

D’APA a AMPA, i ara? toca d’AMPA a AFA? Fa uns anys hi va haver un canvi. Tot i que a la nostra escola de ben principi hem tingut AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes), uns anys abans a les escoles només hi havia APA (Associació de Pares d’alumnes). Potser cal començar un procés de reflexió i decidir si passem a ser l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA). Junta AMPA amb la col·laboració de Dolo Pulido (mare de 6è) Per què es va fer el canvi? Doncs segurament es va fer perquè una de les reivindicacions del moviment de dones ha estat visibilitzar l’existència i l’empremta de les dones en el pensament, en la cultura i per descomptat en el llenguatge. La utilització d’un llenguatge inclusió, en el qual es reconeix i s’anomenen les dones i les nenes utilitzant el masculí i el femení reflecteix la voluntat clara i manifesta de voler construir un món en el qual no hi ha desigualtats entre homes i dones, un món en el qual es reconeix el valor de les aportacions que cadascuna i cadascun de nosaltres oferim en el dia a dia. Així és com veiem que el llenguatge reconeix i es construeix a partir de la realitat, d’allò que volem anomenar i de la manera com volem fer-ho. Però també és cert que no només té aquesta funció de mirall, de reflex del món, d’allò que vol comunicar, sinó que al mateix temps ajuda a construir-lo. Pot ser que si anomenem les metgesses, o per exemple les enginyeres metal·lúrgiques, donem a conèixer a la nostra canalla que les dones també poden ser enginyeres, o bomberes, o, en definitiva el que vulguin ser sense restricció marcada pel fet de ser nena o nen. I quina relació té tot això amb la idea de canviar les sigles d’AFA (Associació de Famílies) per AMPA? Doncs la primera idea amb la qual ens hem de quedar és que el nom de les coses poden canviar i adequar-se a les noves idees que apareixen, i que al mateix temps ajuda a transformar idees. 20 /Infoferranet

La segona idea és que tot i que la responsabilitat de l’educació de les nostres filles i fills recau sense dubte en les mares i pares, és cert que per moltes nenes i nens els seus referents més propers en el procés educatiu, de vegades, no passen per tenir un pare o de vegades una mare. En altres ocasions es tenen dues mares o dos pares, de vegades en les anomenades famílies reconstituïdes «dues mares i dos pares», és a dir quatre progenitors, d’altres tens com a referencials una àvia i un avi, o et crien els oncles i les tietes... Així doncs, parlem que els models familiars han canviat moltíssim. Ja no podem parlar d’un model familiar de mare i pare, perquè existeixin les famílies monoparentals (només una figura progenitora, és a dir, una mare o un pare), les famílies reconstituïdes (més d’una mare i més d’un pare, amb les diferents combinacions de germans i germanes), les famílies en les quals avis i àvies juguen un paper fonamental, però que després no tenen una correspondència de reconeixement en drets com es mereixen. Per què si crien i cuiden en el dia a dia, no haurien de tenir drets en el terreny de la participació a l’escola? La proposta de canvi del nom a AFA Ferran Sunyer manifesta voluntat d’adequació a les noves realitats immediates per a les nostres nenes i nens, però també un acte de reconeixement que és la tribu, la comunitat quotidiana de la nostra canalla, la que ha d’educar i, per tant, tenir el reconeixement de la participació també a l’escola


CONSELL ESCOLAR

Què ens agradaria Després de participar en la darrera reunió del Consell Escolar podem afirmar que ens agradaria que canviessin les polítiques que el Govern de la Generalitat està implementant en relació amb l’escola pública al nostre país. Concretem-ho una mica més. Entre altres coses ens agradaria no haver hagut d’aprovar uns pressupostos per al 2012 tan austers, que contenen tant la despesa, perquè l’educació no és malgastar els diners, és invertir en una millor vida per a les persones.

I si es manté el nom d’AMPA? Doncs continuaria sent representatiu de la immensa majoria de les situacions familiars que, actualment, tenim a la nostra escola. Per sort per a tots el nostres infants, la presència de la mare i/o el pare és una realitat a les seves vides. És clar que, en molts casos, aquestes figures familiars estan molt recolzades pels germans i germanes, avis i àvies, o altres familiars. Però, en tots els casos, amb les figures maternes i/o paternes com a referents. I posar en valor aquest nucli s’aconsegueix mantenint el nostre nom. Mantenir una denominació també implica claredat i continuïtat en el missatge i en els principis que es volen transmetre. La nostra AMPA té un projecte consolidat i amb un contingut assumit per les famílies de l’escola. Un canvi de nom sempre genera confusió i una mica d'enrenou.

Ens agradaria que no haguessin retallat les hores destinades a la coordinació informàtica, ja prou justes de temps que eren, perquè ens agradaria que les persones que s’hi dediquen ho poguessin fer amb tranquil·litat, amb les eines suficients per ser creatives i posant al servei de l’ensenyament tots els seus coneixements, i no a correcuita. Perquè vivim en un món en què la tecnologia forma part de les eines que han de fer servir els i les nostres mestres i de les capacitats que ha d’adquirir la nostra canalla. Ens agradaria que el Govern de la Generalitat aportés els diners que ja ha atorgat en concepte de beques de menjador perquè, com que no ha fa, ho ha de fer l’escola i ja són prop de 6.000 € els que hem hagut d’avançar. Aquests diners, un cop atorgats, ja no pertanyen al govern sinó a les persones que els han demanat. D’altra banda, ens agradaria que el Toni Alvárez no hagués dimitit com a membre del Consell Escolar, però també ens agrada que l’Eva Espuña en sigui la nova representant. Finalment, us anunciem que el cuiner que ara fa el dinar als nostres fills i filles, segons que va informar la comissió de menjador, es diu Ramon. Benvingut.

I, per sobre de tot, el nostre nom no es excloent. A l’AMPA, hi cabem tots i totes, els que sortim en el nom i els que no. Només cal voler implicar-se per tenir les portes obertes. Mai no s’ha demanat el parentesc quan algú ha volgut participar en les nostres activitats. I així ha de continuar, sigui quin sigui el nostre nom. I tu, què en penses? Podràs donar la teva opinió en la propera enquesta que es penjarà al nostre web. El resultat d'aquesta consulta servirà —sense que sigui vinculant— per prendre la decisió final en la propera assemblea general de socis. Anima’t a votar! Infoferranet/ 21


COEDUCACIÓ

Que cada dia sigui 8 de març Grup de Coeducació Per què se celebra el 8 de març? El 8 de març és un dia molt important per als diferents moviments de dones i per a tota la societat en general, perquè commemora i ens recorda les diferents lluites i camins que les dones recorrem per aconseguir llibertats negades en diferents aspectes de les nostres vides, i per acabar amb les discriminacions amb què ens veiem afectades. Brevíssim repàs: Tot i que és a partir del 1911 que el 8 de març té la seva primera convocatòria en països on hi ha forts moviments obrers, la lluita de les dones s’havia manifestat d’una manera més o menys recurrent des dels inicis de la història: de les dones de l’antiga Grècia fins a les dones que van perdre la vida per defensar els seus drets a la Revolució Francesa. Hem de saber que a l’antiga Grècia, que es regia per un sistema patriarcal en el qual dominaven els homes, les dones estaven excloses del món públic. El dret romà, així com altres referents religiosos tenien idees contràries a la llibertat de les dones. Aquestes estaven relegades als àmbits de la reproducció de la vida i la transmissió de valors cívics masculins, subordinades a l’autoritat dels homes, però al mateix temps participaven també en la producció de béns necessaris per a la societat. Més tard, i durant l’Edat Mitjana, hi ha un fenomen de producció literària, l’anomenada Querella de les dones, que reflecteix els discursos i debats sobre el paper que les dones havien d’ocupar a la societat. Davant de les acusacions d’alguns escriptors que plantejaven que els defectes de les dones venien donats per la seva naturalesa, algunes escriptores que havien pogut accedir a una educació superior els van respondre des d’un sentit de defensa dels drets de les dones. El moviment de dones era imparable, i a la Revolució Francesa, amb l’explosió de creació de clubs i de redaccions individuals i col·lectives de Quaderns de Queixes, van demanar que els principis de llibertat, igualtat i fraternitat fossin també per a elles. Però els governants revolucionaris van negar els drets de ciutadania a les dones en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. I va venir la repressió, però el moviment va continuar. Des de mitjan segle xix, el despertar de la consciència feminista va generar un gran moviment social en defensa dels drets de les dones. A França, Alemanya i els països escandinaus es reclamava el vot de les dones. Als Estats Units, es reclamava la igualtat en els àmbits polític, educatiu, laboral, religiós i personal. El sufragisme (la lluita 22 /Infoferranet

política perquè les dones també poguessin votar) es va radicalitzar: les dones van adoptar diferents mètodes de lluita que anaven des de l’acció directa fins a les vagues de fam. Van aconseguir que la qüestió del vot femení fos un conflicte polític de primer ordre. Però malgrat l’oposició al vot de les dones, perquè es considerava una amenaça a la família i als privilegis masculins, les dones van guanyar i es va aconseguir el dret al vot en diferents dates i en diferents Estats, al llarg del segle xx. Paral·lelament va néixer un feminisme europeu relacionat amb els moviments socials que hi havia en aquella època i que plantejaven temes com els drets de les dones treballadores, poder ocupar càrrecs públics, el dret al treball, a la formació professional, a la no-discriminació laboral, la separació de la sexualitat i el fet reproductiu, la defensa d’una maternitat lliure, l’alliberament de les dones, la llibertat sexual, la planificació familiar i la difusió de mètodes anticonceptius. Però, per què el 8 de març? Doncs, perquè està lligat a l’esdeveniment d’un incendi premeditat i intencionat per part de la patronal, d’una fàbrica de camises en què van morir més de 140 joves treballadores. Aquest incendi va tenir repercussions en la legislació laboral, ja que aquestes treballadores tenien precàries condicions de treball, i des d’aleshores va quedar lligat com a símbol de lluita de les dones. El moviment de les dones va continuar al llarg del segle xx, conquerint drets, però també amb moments de retrocés i de pèrdues (prohibició de comprar, incorporació i expulsió en el mercat de treball en funció dels interessos estructurals i conjunturals dels Estats i els mercats, prohibició del dret a avortar en funció dels interessos demogràfics dels Estats, etc.). Per què avui continuem commemorant aquest dia? Doncs perquè moltes de les condicions socials que s’han denunciat continuen: les dones no podem decidir sobre la nostra maternitat, quan sí i quan no volem tenir fills o filles, globalment continuem guanyant menys diners en el món laboral que els homes, continuem mantenint majoritàriament les tasques de la cura de les nenes, nens, gent gran, de la gent dependent, hi ha una violència estructural masclista que no fa més que augmentar el nombre de víctimes, etc. Per això continua sent una data molt important. Però el més important: Que cada dia sigui 8 de març i totes i tots ens impliquem en el canvi de la societat per aconseguir que sigui justa, igualitària i lliure.


2 DE 5

Bàsquet: competim! L’esport, els valors, la diversió i altres aspectes de la manera com tothom que participem d’aquesta extraescolar podem «fer equip» Toni Álvarez (pare de 2n i 6è) He viscut aquest esport a la nostra escola des que ja fa un grapat d’anys vam fer una aposta pel bàsquet atenent, entre d’altres, les possibilitats que les nostres instal·lacions oferien. Primer en el si de la junta de l’AMPA; després com a responsable d’Extraescolars procurant proveir equipaments perquè l’activitat es desenvolupés amb millor qualitat i garanties de seguretat; sempre com a afeccionat dels nostres equips i com a delegat del meu fill. Això em proporciona una visió de conjunt des de la qual intentaré transmetre com entenc que és la millor manera de recolzar l’equip i com evoluciona des d’Escola de bàsquet a 2n fins a Aleví a 6è. Nosaltres juguem a les lligues del CEEB. És important que en coneguem el reglament i els principis i alhora com s’aplica aquest en cada etapa. Les «passes» o els «dobles» de prebenjamí (3r) no són les mateixes que a prealeví (5è). Aquí és on els/les àrbitres empraran els diferents rasers. Les famílies, en tant que públic, no ens hi hem de ficar mai. Per a això, si pertoca, ja hi ha entrenadores i entrenadors (figures de referència per a jugadors i jugadores).

Les famílies som per animar els nostres, per aplaudir les bones jugades i l’esforç de participar del joc (també del contrincant quan s’ho mereix). Mai per celebrar els errors dels adversaris ni posar-hi pressió, cosa que condueix al contrari del que cerquem: jugar i passar-s’ho bé. Però també podem col·laborar a fer equip d’altres maneres, implícitament participatives, com fer un cop de mà a muntar els bancs per al públic, organitzar les convocatòries per als desplaçaments, no oblidar les mantes els dies de fred, ser hospitalaris amb les famílies del contrari i, per què no?, muntar una calçotada cada temporada. També a treure importància al tanteig del partit. Els valors que ens han d’interessar van en la línia del respecte, la formació com a persones, l’esforç, el foment de l’esport, la puntualitat i formalitat en els entrenaments i la importància del treball en equip. Malgrat que, si som sincers, darrere de tot plegat, guanyar també ens agrada.

Infoferranet/ 23


SALUT / ACTIVITAT FÍSICA

Higiene postural durant l’etapa escolar Perquè prevenir és millor que curar! Mertxe Liroz (Mare de 3rB) Els problemes secundaris als mals hàbits posturals suposen una autèntica pandèmia social per les importants repercussions que tenen sobre la salut en general i sobre la salut de l’esquena en particular. Problemes que tenen una gran incidència en l’etapa escolar, en què els nens i nenes passen molt de temps asseguts, habitualment en un mobiliari del tot inadequat al creixement constant i a les seves particularitats; amb el transport diari, habitualment de manera inadequada, de motxilles sobrecarregades; amb una presència més que moderada de l’educació física en el currículum escolar...; i per les característiques de la societat actual, que inciten al sedentarisme, conseqüència directa de l’hipertecnologisme en el qual estem immersos i al qual els nostres fills i filles són tan vulnerables i permeables (TV, ordinadors, tablets, plays...). Es per això que l’etapa escolar esdevé un escenari molt valuós per a la prevenció, per iniciar l’educació en higiene postural dels infants, ja que es tracta d’un període de creixement i maduració idoni per a l’adquisició d’hàbits posturals correctes; hàbits saludables que perduraran en la vida adulta. A més, l’escola és l’única institució en la nostra societat per la qual passa el gairebé 100% de la població en edat escolar. A part del fet que, com proposen diferents autors, s’ha d’abordar la higiene/educació postural des de les classes d’educació física, cal sensibilitzar tota la comunitat educativa de la importància que la cura de l’esquena i de tot l’aparell locomotor tenen per aconseguir una vida saludable.

Petits canvis poden fer molt: • Correcció de les males postures en seure: la pelvis s’ha de recolzar al respatller de la cadira, amb l’esquena recta i els peus recolzats al terra; canviar de postura freqüentment i aixecar-se cada 45 o 60 minuts. • Utilització de mobiliari d’estudi adequat: s’ha de minimitzar la flexió del tronc i del coll en la lectura i escriptura (una eina important és la utilització del faristol). • Quan s’utilitzi l’ordinador, la pantalla ha d’estar col·locada davant dels ulls; la cadira ha d’estar molt a prop del teclat, per no inclinar el tronc endavant. • Intentar dormir de costat o panxa enlaire, mai bocaterrosa. • Introduir l’exercici a la quotidianitat dels nostres fills i filles. • Utilitzar correctament les motxilles. Finalment, cal dir que, tenint en compte que els carrets amb rodes no disposen del beneplàcit de tots els experts (si s’han d’utilitzar és molt millor portar-los cap endavant i amb el mànec adequat a l’alçada del nen o nena), la motxilla tradicional continua sent una bona opció per anar a l’escola si es tenen en compte els consells següents: • La part posterior i les nanses haurien de ser encoixinades per disminuir la pressió en l’esquena, espatlles i aixelles. • Les corretges han de ser amples i millor, si disposa de corretja/cinturó per recolzar el pes als malucs i el tors. • El pes no ha de superar el 10 % del nen o nena i s’ha de distribuir de manera que els elements més pesants estiguin en contacte amb el tors. • Les mides han de ser adients a l’edat i alçada del nen o nena, ja que ha d’anar enganxada al cos, en la zona lumbar, just per sobre de les natges. No cal dir que a classe s’ha de portar allò necessari, ni més ni menys.

24 /Infoferranet


PEL PLAER D’ESTAR JUNTS

Micos pels arbres? No, els de P3! Primera trobada de les famílies de P3 a l’àrea de joc de la ludoteca del Parc de la Ciutadella Susana (mare de P3 B) i Jose (pare de P3 A) El passat 19 de febrer vam realitzar la primera trobada de famílies de P3. Malgrat que el dia no va acompanyar gaire (feia fred i hi havia una humitat que calava dins l’ànima) ens vam aplegar un total de setze famílies, TOT UN EXITÀS!! Va ser la primera vegada que ens vèiem tantes famílies juntes fora de l’escola. La xicalla estava emocionada abans de sortir de casa en saber que anaven a trobar-se amb els seus amics i amigues de classe. Es van anar reconeixent i formant grups de joc, s’ho van passar d’allò més bé. A més a més, com que era Carnestoltes, alguns anaven disfressats. Els pares i mares també van anar fent coneixença, sobretot entre aquells qui, per motius laborals, no poden anar mai a l’escola a portar o recollir els seus fills i filles. Hora de dinar; ens vam llançar a la recerca d’un tros de gespa per estendre mantes i muntar el campament.

Algunes famílies van marxar per compromisos familiars, però s’hi va quedar força gent compartint el pícnic. I després... a seguir jugant; els petits enfilant-se pels arbres com micos, pesca al llac dels ànecs, partidet de futbol al qual es van apuntar alguns adults. Malauradament, el cel es va tancar del tot i va començar un plugim. Els més agosarats van continuar al lloc i van tenir recompensa, al final el dia es va aclarir i van gaudir d’una tarda assolellada. Els qui van marxar van acabar jugant al muntatge que hi havia al passeig Lluís Companys amb motiu de la final de la Copa del Rei de bàsquet. Els petits no paraven d’intentar aconseguir la cistella! L’experiència va ser molt positiva, confiem que la propera trobada sigui encara més multitudinària. Fins aviat!

Infoferranet/ 25


SOSA CÀUSTICA

El Dominical del Llibre de Sant Antoni celebrarà el Dia del Llibre, el diumenge dia 15 d’abril

Fracàs escolar? Pere Martí (pseudònim) El fracàs escolar amoïna, molt i molt i molt, les nostres autoritats. O almenys bastant... Déu n’hi do, vaja. Se’n parla als diaris, a la ràdio... a la tele!; i també, és clar, a internet (74 pàgines!). La comunitat educativa hi dóna voltes i més voltes, i és d’aquelles coses que sembla que s’anirà arrossegant pels segles dels segles. Segons el meu modest parer, però, la qüestió no s’enfoca bé: que si augmentar el prestigi i el sou dels docents —quins 200? No, vol dir els mestres (i les mestres). Ah!—, que si fornir de més recursos l’escola —difícil amb la quaresma de retallades que vivim avui dia (i que durarà més de set setmanes)—, que si evitar els guetos, etc. No, lectores i lectors, no és això. Perquè no pot fracassar allò que no existeix. M’explico: analitzem en detall què fan els infants al llarg d’un curs i ens adonarem del perquè de tot plegat. Perquè, quan fan classe? Setembre: els quinze primers dies són d’adaptació i, després, cap a la Mercè! Novembre: «Quan és temps de collir castanyes...» I en acabat, vinga recollir pellofes, que és una cosa molt laboriosa. 26 /Infoferranet

Desembre: passat el megapont, tenim les Pasqües Santes de Nadal, altrament conegudes com a Sant Solstici. Gener: la primera setmana és festiva; la segona serveix per jugar amb el que han portat els Reis i tutti quanti, i les dues darreres, per preparar el Dia de la Pau i, no caldria sinó, per participar en la festa major del barri. Febrer: se’l reparteixen santa Eulàlia i el rei Carnestoltes. Març: hi ha la preparació de la Setmana Cultural, la Setmana Cultural pròpiament dita i, a l’últim, l’avaluació de la Setmana Cultural. Abril: entre la Setmana Santa, altrament coneguda com a Setmana de l’Equinocci Variable, i Sant Jordi, se’ns en va tot senceret. Juny: només dura tres setmanes i els últims dies ja se sap... A més, s’han de preparar els àlbums, que ja es veu, per això, que no seran gaire gruixuts. Us hi heu fixat, oi, que falten octubre i maig? Gent, que d’alguna banda ha de sortir el 12,76895 per cent del curs que es dedica a les lliçons! Sense comptar les malalties, els ponts, els dies de lliure disposició del professorat, les nevades, la vaga (general, de mestres, del transport, de mares, de pares, d’alumnes) i el Mobile World Congress, és clar. En fi, que no hi ha «fracàs» perquè no hi ha «escolar».


LLEGIM?

Francie Nolan (pseudònim)

Ens agrada investigar. Detectius Menuts

¿Donde se esconden... Autora i il·lustradora: Delphine Chedru Editorial: Thule

Què millor per iniciar-se en el món dels detectius que practicar l’observació, una tècnica imprescindible en aquest ofici! Els més petits hauran de fixar-se molt i molt en les boniques il·lustracions de cada pàgina per trobar-hi animals amagats.

Petits En Jan Pol fa de detectiu Autora: Marta Jarque Il·lustrador: Daniel Jiménez Editorial: Bambú

En Jan Pol és un noi eixerit i despert que vol ser detectiu i que sap que un bon detectiu no ha de tenir por de gairebé res. El seu primer cas serà descobrir qui s’ha cruspit el seu entrepà. Amb paciència i tenacitat, i l’ajuda del seu bloc de notes, anirà seguint totes les pistes fins a resoldre el misteri. També podeu llegir En Jan Pol té un cas.

Mitjans Un ajudant de molta ajuda Autor: Antonio G. Iturbe Il·lustrador: Alex Omist Editorial: Edebé

L’Inspector Sito treballa al Departament de Casos Estranys, Misteriosos i Superdifícils. Entre resoldre misteris i menjar tan sovint com pot, està sempre tan enfeinat que li han enviat un ajudant, el Mai Tinc-Po, un policia vingut de la Xina. Encara que l’inspector d’entrada no ho veu prou clar, aquest primer cas que resoldran plegats serà també l’inici d’una gran amistat. Podeu gaudir de cinc històries més a la mateixa col·lecció.

Grans La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats Autora: Emma Kennedy Il·lustradora: Sylvain Marc Editorial: MacMillan

Curs per a joves detectius Autora: Núria Pradas Il·lustradora: Miriam Bauer Editorial: La Galera

La Wilma viu a l’illa (encara no descoberta!) de Cooper, un indret amb una geografia ben curiosa i uns personatges força peculiars... com el famós detectiu Theodore P. Goddman, de qui la Wilma n’és una fervent admiradora. Des de fa molts anys somia de convertir-se en la seva ajudant i no desaprofitarà la més petita ocasió que se li presenti per poder demostrar la seva ferma vocació detectivesca. La seva primera gran aventura us mantindrà en suspens fins a l’última pàgina, us emocionarà i us farà riure i... potser patir una miqueta també... A La Wilma Tenderfoot i el cas del verí podrit trobareu un altre cas de la nostra detectiva favorita. I si voleu passar a l’acció... ... només heu de seguir els consells i trucs que ens ofereix el gran detectiu Marcus Lupa. En aquest divertit manual aprendreu a buscar pistes, perseguir sospitosos i fer bons interrogatoris. A més, per posar en pràctica les vostres habilitats, trobareu un cas al final del llibre. Infoferranet/ 27


Carnestoltes 2012


12. Març 2012