Issuu on Google+

Infoferranet AMPA i ESCOLA FERRAN SUNYER

NÚMERO 9 JUNY 2011

Ja en tenim 10!


SUMARI 01 Portada 02 Editorial 03 Projecte Escola 04 Ed. Infantil i Cicle Inicial 05 Cicles Mitjà i Superior

06-07 Actualitat 08-09 Desè aniversari 10 Mulla’t 11-21 Pàgines de la Canalla 22 Geocerca

23 Entrevista 24 Consell Escolar 25 AMPA 26 Coeducació 27 Espai migdia

28 Salut 29 Pel plaer d’estar junts 30 Sosa càustica 31 Llegim? 32 Sisè

S’acaba un altre curs i es tanca també un cicle a la nostra escola. Ens esperen canvis a l’equip directiu, a la Junta de l’AMPA... i és per això que volem aprofitar l’ocasió per agrair tanta feina i tan ben feta a tots els qui, per una raó o altra, deixen el seu càrrec. Gràcies, Joan, a tu i al teu equip, que vau arribar a l’escola aportant noves idees i nous reptes tots ells assolits; gràcies per lluitar per una escola plural, de qualitat, i per demostrar-nos que no hi ha res impossible, que treballant tot es pot aconseguir; gràcies a vosaltres, membres de la Junta, per la vostra energia, passió, implicació, hores de son robades i invertides en l’escola, pel vostre somriure malgrat les dificultats i per tantes i tantes coses que ens heu fet viure a tots plegats. En definitiva, gràcies a totes i a tots (Junta de l’AMPA i direcció) per aconseguir que veiem una lluentor en els ulls dels nostres fills i filles quan diuen arreu on van «el Ferran Sunyer és una canya!!!».

Editorial Aquest últim trimestre del curs ha estat tan curt que el Sant Jordi, que ja teníem una mica despistat, quasi fa la seva aparició el dia de la Festa del 10è Aniversari i, encara sort que el vam acomiadar fins l’any que ve amb una meravellosa tarda que li vam dedicar, perquè si no, finalment hagués aparegut buscant el drac i la princesa el dia de la Festa de fi de curs. Acabem el curs amb l’agenda plena d’activitats i amb el cap posat en els nombrosos canvis que s’han de materialitzar de cara al curs vinent. Els que es produiran en l’equip directiu o en la Junta de l’AMPA els podem entendre com el final d’una etapa i el començament d’una de nova (els canvis són necessaris i formen part del progrés), però n’hi ha d’ altres que no ens esperàvem perquè ens els han imposat, i són aquests els que sembla que ens estan portant més maldecaps. Una nova línia de P3 —bolet—, la supressió de la 6a hora i l’anunciada contenció pressupostària que els governants han decidit aplicar en l’àmbit públic (educació, sanitat...) faran que l’organització de la nostra escola s’hagi de modificar necessàriament. Encara no sabem amb exactitud com es portaran a terme aquests canvis, però entre tots i

Qui som 2 /Infoferranet

Redacció Gemma Alcoba Gemma Sobrino Tais Gómez Rosana Rodríguez

totes hem de fer possible que això no afecti aquest projecte d’escola pública, «arrelada al barri, integradora, inclusiva, oberta a tots els sectors de la comunitat educativa, solidària, multilingüe i catalana», pel qual tant estem treballant. Ens trobem davant d’una època de canvis en general, hem sortit al carrer per dir prou, ha quedat demostrat que un sistema polític sotmès al poder econòmic no ens porta enlloc, volem serveis públics de qualitat i per això hem d’intentar canalitzar la nostra indignació per tal de construir un nou marc de debat en què les persones siguin el més important. Nosaltres ho podem començar a aplicar en aquest petit subsistema que és la nostra escola i així demostrar que malgrat les adversitats, les idees estan per sobre de qualsevol imposició. Ens poden retallar el pressupost però no les ganes de continuar construint una escola de qualitat. Com més serem més riurem i més caps tindrem per «pensar en escola». Per l’educació, inversió de futur del nostre país. BON ESTIU!

Imatge Carme Vinyeta Carles Riba Luisa Vera Sofia Roca Xavier Morta

Correcció Rosana Rodríguez Contacteu a: textferranet@gmail.com


PROJECTE D’ESCOLA

Podeu consultar l'informe que han fet sobre la nostra escola a: www.ampaferransunyer.info/?p=3020

deixalles

esmorzars tovallons

sensibilització

llibres

paper

estris

oli

El nou residu zero Equip Directiu Durant el darrer semestre el comitè ambiental del centre ha anat revisant el projecte d’escola Residu zero que ha estat aprovat pel Consell Escolar. Aquest nou projecte Residu zero incideix en aspectes que hem anat treballant i han anat adquirint presència amb diferent índex de consolidació. Així, es manté: · La recollida selectiva de deixalles · La reutilització dels llibres de text · Utilització de tovallons de roba al menjador · La no-utilització d’estris d’un sol ús · El reciclatge de paper. També l’optimització del consum d’aquest paper i la seva reutilització · Esmorzars sostenibles i saludables · Recollida d’oli · Activitats de sensibilització Se n’han redefinit d’altres com ara: hem canviat el punt de l’elaboració de l’eix transversal, actuació perpètuament proposada i mai aconseguida per una actuació més genèrica esmentada amb el nom de transversalitat. Aquesta actuació en obliga a tenir present aquest concepte de sostenibilitat en tota la nostra activitat docent. Es dóna una especial importància al treball sobre la minimització de la contaminació acústica a l’escola i també al treball sobre l’estalvi d’aigua i energia.

Menció a part mereix l’esment que fa aquest nou Residu zero a treballar al màxim per la coherència del projecte. Són moltes les famílies que respecten les normes pel que fa a esmorzars saludables i sostenibles en l’horari purament escolar però els berenars abans d’anar a les activitats extraescolars moltes vegades no s’ajusten a les directrius marcades i porten paper d’alumini o rebosteria industrial... O quan contractem una sortida o colònies hauríem de tenir en compte que l’esperit del projecte estigués present a la sortida o a la casa de colònies. Perquè la presència dels valors de la sostenibilitat i el consum responsable no és una dèria o un radicalisme simbòlic de l’escola, estem parlant d’un veritable projecte d’escola que forma part dels seus trets d’identitat que volen aconseguir que els nens i nenes del centre siguin ciutadans i ciutadanes amb un alt grau de compromís pel que fa a la cura del nostre entorn. Recordem que el comitè ambiental està format per pares/mares, mestres i alumnes i tots els membres de la comunitat educativa poden fer les seves aportacions mitjançant llurs representants. Fem nostre aquest projecte, posem-hi tots i totes el nostre gra de sorra per aconseguir el objectius que ens hem marcat.

Infoferranet/ 3


EDUCACIÓ INFANTIL

Setmana cultural: Cuba A Educació Infantil vam fer un racó-exposició al passadís on hem pogut localitzar en el mapamundi l’illa de Cuba, conèixer la seva bandera i mirar i comentar les fotos i els dibuixos dels nens i nenes de l’escola Manuel Fajardo. També teníem en el racó diferents objectes i productes típics de Cuba: menjar, instruments musicals, vestits, joguines, contes... Així hem pogut parlar sobre semblances i diferències entre Catalunya i Cuba. Durant la setmana vam realitzar diferents activitats lúdiques per apropar-nos més a Cuba: vam fer unes maraques divertides amb ampolles reciclables per fer-les sonar al ritme de música cubana que ens feia ballar. Al pati vam organitzar una gimcana de jocs cubans, que de fet no són tan diferents dels que juguem els nens i nenes de Catalunya (xarranca, gallineta cega, les quatre cantonades, la cua del ruc i el mocador). Vam gaudir, vam aprendre i ens vam divertir tot coneixent més coses sobre el país de l’escola amb la qual estem agermanats.

4 /Infoferranet

CICLE INICIAL

Al Cicle Inicial treballem amb les pissarres digitals!!! L’equip de mestres del Cicle Inicial L’equip de mestres del Cicle Inicial fem una valoració molt positiva de la incorporació a les nostres aules de les pissarres digitals. Es tracta d’una eina molt útil per a la realització de les tasques diàries i el més important és que els nostres nens i nenes hi participen activament i estan encantats. Està comprovat que allò que diuen que «una imatge val més que mil paraules» és ben cert. Les editorials que elaboren els llibres de text amb què treballem cada vegada estan creant més recursos interactius per a aquesta eina revolucionària en el món educatiu. Els nens i les nenes la fan servir des del primer dia i ens sorprenen per la rapidesa amb què han après a utilitzar-la. Està sent un aprenentatge compartit i aquest fet resulta una experiència molt enriquidora per ambdues parts, mestres i alumnes. Per tant, de cara al curs vinent, continuarem explorant i aprenent amb les pissarres digitals; això sí, sempre que les connexions i les xarxes no s’espatllin i ens deixin penjats!!!


CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

Els Jocs Florals de l’Eixample Professorat de Cicle Mitjà El dimecres 18 de maig, a l’Auditori, s’hi van celebrar els XXII Jocs Florals Escolars de l’Eixample. Els nois i les noies de Cicle Mitjà de l’escola Ferran Sunyer hi eren presents, com cada any des d’en fa uns quants. Enguany vam tenir una sort relativa: dos poemes d’un nen i una nena de l’escola van obtenir sengles segons premis, cosa que els va representar un llibre de regal i una rosa commemorativa de l’esdeveniment. Aquest any no anirem, doncs, als Jocs Florals de Barcelona (només hi van els primers premis), que se celebren al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Nosaltres ens conformem amb el magnífic concert que ens van fer, com és tradicional, els companys i les companyes de la Big Band de l’escola de la Concepció. Tal dia farà un any! I l’any que ve no hi faltarem.

Educació cívica i viària A l’escola intentem potenciar al màxim continguts actitudinals, de manera que la nostra canalla estigui més informada i conscienciada sobre tot allò que l’envolta, pretenem que sigui més reflexiva, més dialogant i més responsable. Davant d’això, les propostes de la Guàrdia Urbana sobre educació viària ens van semblar d’allò més adients, raó per la qual ens vam adherir al seu programa: La Guàrdia Urbana a les escoles, en què planteja l’educació viària com una de les accions més importants en matèria de prevenció. La seva finalitat és que l’alumnat sigui conscient de les situacions de risc i les seves conseqüències, que percebi el perill que comporta i que vulgui arribar a evitar-ho, donat que en l’edat del nostre alumnat no són conscients de la realitat que els envolta, de tal manera que hi ha situacions de risc que no perceben com a tal. Amb les dues activitats que han realitzat les noies i els nois de Cicle Superior, teníem com a objectiu transmetre la importància de valorar, tant per a ells com per als altres, els comportaments responsables, la convivència, la solidaritat, el respecte i el civisme. Pretenem, per tant, que els nois i noies prenguin consciència i reflexionin sobre les pròpies conductes segures i les de risc, analitzin els perills de la via pública i valorin la prevenció. Infoferranet/ 5


ACTUALITAT / TEATRE

ACTUALITAT/LLIBRE

-Oh, El drac reciclat benvinguts! Passeu, passeu... Companyia de teatre Latrup del Ferran Sunyer -La funció està a punt de començar. Shhhhhh, Silenci!!! S’apaguen els llums i el teatre, ple de gom a gom, va emmudint-se de mica en mica entre l’expectació, la novetat, el xiuxiueig d’alguns/es alumnes i les mirades i gestos de les/dels mestres que tracten d’apaivagar l’eufòria i disbauxa inicial. —Tot a punt. Que comenci l’espectacle!!! La fàbrica de somnis del Ferran Sunyer, en aquesta ocasió de la banda del grup de teatre Latrup, irromp un altre any a l’escenari amb la il·lusió i els nervis d’una nova estrena. L’estrella Delta és la història de dos simpàtics extraterrestres que fan un viatge al planeta Terra per escoltar els antics contes que s’explicaven a la vora del foc, i dos entranyables i eixelebrades senyores que, en el seu desmemoriat record, faran trontollar més d’un personatge dels clàssics de la literatura infantil. L’aparició del primer personatge, la reportera més intrèpida del planeta, esvaeix el guirigall de l’espera i l’excitació que esdevé una activitat diferent. La resta... no hi ha paraules per descriure-ho. L’emoció va prendre la paraula damunt l’escenari. Una obra dinàmica, tendra i divertida d’Anna M. Fité a la qual volem agrair especialment el seu suport i la seva generositat. I gràcies a totes les mares i pares que han participat perquè la fàbrica de somnis no s’aturi. ...de les tristors en farem fum.

Dins d’aquest any número 10, d’aquest desè aniversari de la nostra escola, el dia 25 de maig va tenir lloc la presentació d’un llibre ben especial. Un llibre que neix d’una petició que va fer l’escola a una mare. L’Anna, mestra d’Educació Infantil, va demanar a la Cristina Arnau, coneixent les seves habilitats de disseny i creació, si podria fer un drac per Sant Jordi, un drac ben gran fet amb material reciclat. I va ser dit i fet. «Doncs, ja que tenim el drac, es podrien fer unes làmines, uns dibuixos, una història que acompanyi el nostre drac cada Sant Jordi...» i així, a poc a poc, el projecte va anar creixent fins a arribar a les nostres mans en forma de llibre. Un llibre ple de detalls i que ens explica una doble història. D’una banda tenim el conte, com dos germanets arriben a crear un drac amb material de rebuig, un conte on cada color té un perquè, on tot té un sentit i res no hi és per atzar; d’altra banda, trobem l’explicació, el perquè de cada detall, la realitat que motiva aquesta creació. Tot és artesà en aquest llibre, fet amb total coherència, d’acord amb el seu esperit, utilitzant paper reciclat, tintes ecològiques..., fins a arribar a una enquadernació totalment feta a mà per l’autora, perquè la seva intenció no era fer llibres com xurros sinó fer-nos arribar un producte de qualitat i fet amb molt d’amor des del principi fins al final. La Cristina ens ha ensenyat que la diferència ens fa créixer, que conviu amb nosaltres, que de vegades davant de realitats difícils podem trobar solucions amb voluntat i perseverança. El drac n´és una bona mostra. En aquest llibre han col·laborat molts pares i mares, un bon exemple de la gran capacitat artística i creativa que tenim a la nostra escola, de la cooperació entre mestres, pares i mares, de com som capaços d’unir esforços quan l’objectiu s’ho val, treballant junts, tots fent escola. www.facebook.com/eldracreciclat

ACTUALITAT / SENSIBILITZACIÓ

Espai d’intercanvi Rafa Martínez (P3B) i Gemma Sobrino(P4A i 1B) A l’AMPA se’ns va proposar crear un espai d’intercanvi per tal de reaprofitar el material d’extraescolars que està en bon estat i que ha quedat petit als nostres fills i filles. Aquesta proposta es va traslladar al Comitè Ambiental, que l´ha encabit dins del nou projecte del Residu Zero i que l´ha presentat a l’Assemblea de delegats. I vet aquí que el curs que ve es penjarà un suro on mitjançant notes podrem intercanviar aquest material entre les famílies. Som una escola avançada en generar pocs residus i ara el proper repte és la reutilització. 6 /Infoferranet


ACTUALITAT / LECTURA

PUBLICITAT

Sant Jordi es fa el despistat Anna Estopà (mare de 1rA i 3rA) Abril de 2011. A la llunyania s’albira la figura d’un cavaller. Una missió el mou a cavalcar sense treva: alliberar el món de les injustícies. De sobte, però, un pensament li travessa l’elm i atura el cavall: ai las! aquest any el 23 cau en plenes vacances!!! Ben mirat —rumia—, que una princesa hagi caigut a les urpes d’un drac, tampoc no es pot considerar una injustícia tan injusta... una princesa és a un drac el que un pollastre a l’ast és a una persona... Dit i fet, gira cua, però la mala consciència el corroeix... Fer-se el longuis i anar a la platja no fa gaire cavaller... Si es vol fer el despistat s’hi haurà de lluir, per compensar... Solució! Ajornarà la festa fins al 29, i perquè tothom ho sàpiga encarregarà uns cartells amb il·lustracions estupendes, per anunciar un munt d’activitats de primera. Que vingui un il·lustrador a explicar a la canalla com fa els contes; que les criatures intercanviïn molts llibres (res de vendre’n, que hi ha crisi); que hi hagi un racó del pati perquè els traçuts puguin crear punts de llibres personalíssims; que els grans recomanin llibres als petits; que els que tinguin imaginació escriguin històries boges en tres minuts, i que els que estiguin cansats puguin seure a escoltar contes fantàstics. Sí senyor! Amb tot aquest muntatge, ara sí que Sant Jordi se’n pot anar tranquil cap a Lloret...

ACTUALITAT / SETMANA CULTURAL

Cubaníssima Grup de treball de la setmana cultural Just després de Nadal, des de l’AMPA es fa una crida per muntar el grup de treball de la Setmana Cultural. El mes d’abril és a tocar i cal posar-se les piles per fer d’aquesta quarta edició, de nou, un gran esdeveniment on tots, grans i petits, puguem gaudir un cop més… Enguany la temàtica és Cuba i el grup s’escarrassa per trobar activitats. Sortosament aquest any compartim activitats organitzades des de l’escola per a les famílies. La mostra gastronòmica d’arreu del món amb una taula amb menjar típic cubà fa les delícies de grans i petits, una actuació de boleros i havaneres anima tots els assistents, una exposició fotogràfica al gimnàs i un concert molt especial tanca una setmana ben farcida i que ens deixa un bon record.

Sorteig de sopars espectacle a l’Aquarella Music Restaurant i d’una estada de cap de setmana a l’Hotel Sunotel Central****

Infoferranet/ 7


FESTES/ANIVERSARI

Un aniversari deu

Podeu veure el lipdub o més fotografies a la web de l’AMPA

Grup i comissió del 10è aniversari La festa del 10è, celebrada el passat 28 de maig, fou una celebració entranyable, amb una gran assistència de persones que han tingut un protagonisme en aquesta breu però intensa història. Hi van ser alguns/es dels qui van fer possible la seva construcció amb una reivindicació abnegada, hi van ser aquells i aquelles que han anat fent l’escola que tenim avui.

Arribar fins aquí ha estat un bonic esforç. Ja des del curs passat i en el marc del projecte Ferran Sunyer s’ha anat desenvolupant un treball que ha tingut la seva culminació en aquesta celebració. Pensar en una festa sempre és divertit; impulsar-la, coordinar-la, moure la gent i portar-la a bon port és sovint una tasca complexa. Per mirar d’assolir l’objectiu principal es va crear una comissió de treball a l’escola i paral·lelament l’AMPA va muntar un grup de treball. Ambdós grups ens hem anat coordinant. En alguns casos la comissió ha exercit tasques de gestió i el grup ha fet tasques més creatives, mentre que en altres ocasions ha estat a la inversa. De bon començament es va decidir dissenyar un símbol que ens podria acompanyar durant tot el curs per fer-nos present l’aniversari. Com tothom bé sap, aquesta marca és la que en format mural decora l’entrada a l’escola pel passatge i en format escultura ho fa per l’entrada de Viladomat (inaugurada el passat dia 28). També l’hem estampat a les samarretes o als gots per a la festa. Les mares, els pares, els mestres i les mestres vam decidir organitzar 4 grans activitats que volíem que fossin complementàries i més o menys coincidents en el temps. D’altra banda, volíem tornar a construir una exposició seguint la línia marcada amb l’exposició de la Cándida Pérez. Així, se’ns va acudir fer dues activitats: un recull fotogràfic d’aquests anys i una exposició matemàtica de Ferran Sunyer. I, també, volíem una activitat que fos un bon record i en què la participació de la canalla fos fonamental. Així és com va néixer la idea del lipdub. Tots aquests actes tindrien un moment final amb una gran diada de celebració. 8 /Infoferranet

Explicar secrets matemàtics d’una forma especial Donant força voltes a aquesta qüestió, al final ens vam decantar per agafar el vincle que existeix entre el número 10 de l’aniversari de l’escola i el fet que Ferran Sunyer era matemàtic. Amb estètica de piràmides informatives, construïdes amb teles de colors, l’hem organitzat en tres àmbits: les matemàtiques, els nombres i el número 10. Un àmbit ens porta al següent i pel camí apareixen pinzellades sobre Ferran Sunyer. D’alguna manera pensàvem que seria molt interessant fer participar la canalla d’aquest esdeveniment i se’ns va acudir la recerca de deus que molts ja coneixeu. La veritat és que el resultat ha superat en escreix les expectatives. La suma de cada 10 ha fet un conjunt fantàstic, ric en matisos i de gran qualitat plàstica. I des del grup de treball valorem que implicar la canalla, vincular-la a aquestes exposicions és un camí que ha de tenir continuïtat en properes ocasions.


Els 10 moments 10 de 10 anys Poder trobar una fórmula de tenir un recull històric d’aquests anys ha estat un repte important. Finalment, l’opció fotogràfica semblava la més adequada i com que és força difícil coincidir uns i altres en quines són més representatives, vam arribar a la conclusió de fer un gran mural en què cada família pogués aportar-hi el seu granet de sorra posant una nova foto i canviant-la per una altra que abans hauria posat algú. Un intercanvi fotogràfic en què constantment tenim 100 fotografies que expliquen el dinamisme de la nostra escola, mostren la gent que hi hem passat, fan somriure el qui les mira, ensenyen els valors compartits i, en definitiva, expliquen com és l’escola Ferran Sunyer. La diada del 28 de maig L’escola és plena de gom a gom, ex i actuals, presència d’autoritats, canalla, molta canalla. Calia un dia solemne, lúdic i festiu, i així és com des de l’escola es va organitzar, gestionant la infraestructura de la celebració, gots, samarretes, invitacions, vermut... Una menció especial mereix el llibre del 10è aniversari que hem anat preparant i que sortirà durant el primer trimestre. Es van inaugurar les dues exposicions, visualitzar el lipdub, descobrir la placa-escultura del 10è aniversari, seguir els parlaments, reivindicar l’escola pública de qualitat, escoltar la coral, ballar una sardana de cloenda i, fins i tot, fer un mos.

La gosadia de rodar un lipdub en divendres 13 L’objectiu era fer una activitat en què participés tota la comunitat educativa, passar-ho bé i tenir un bon record. Per assolir-ho va sorgir la idea del lipdub, un repte francament complex, de complicada execució i que havia de sumar esforços i voluntats per tot arreu. Un cop es va acordar la cançó, vam començar a cercar els recursos humans necessaris. Per sort, a l’escola hi ha mares i pares amb qui podem comptar i que amb la suma d’experiències professionals i moltes ganes es fa més fàcil emmerdar-nos (si se’ns permet l’expressió) en qualsevol desafiament. En aquest punt, cal fer esment i agrair al Charly (el càmera —no és de l’escola—) que es bolqués en el projecte.

Pensem que tots i totes ens hem de sentir satisfets de la celebració d’aquest 10è aniversari que ha representat un element més de cohesió de la comunitat educativa i d’interrelació amb el nostre entorn més proper. Val a dir que per a les persones implicades en cadascuna de les activitats descrites ha estat una experiència impagable, un autèntic viatge creatiu, i que el més important en tot allò on ens impliquem és que gaudim del viatge i creixem al llarg del camí. Que d’aquí a 10 anys ens puguem tornar a trobar. I, un repte final: i si convertim el 28 de maig en la Festa Major de l’escola?

Calia calcular els temps, idear coreografies, coordinar-se amb direcció i mestres, preparar elements escenogràfics, pensar els recorreguts de la càmera, ajuntar i ordenar molta gent i conceptes ben diferents. I va arribar el gran dia, nervis, tensió, adrenalina, pujar escales amunt i avall, animar, organitzar seqüències, repetir seqüències, «torturar-nos» amb la música, molta paciència, etc. Probablement es poden millorar molts aspectes, però era el primer que fèiem en 10 anys!!! Finalment, un treball acurat de postproducció ens ha permès tenir un gran lipdub que molts i moltes de vosaltres haureu pogut veure el dia 28 i que totes i tots recordarem. Infoferranet/ 9


MULLA’T/ QUÈ OPINES? Equip de redacció A hores d’ara qui més qui menys ha sentit que la Generalitat ha decidit suprimir el pròxim curs la sisena hora a Primària. Les retallades han arribat de ple a la nostra vida quotidiana. Volem saber la vostra opinió. Cal mantenir la sisena hora? És realment profitosa per als nostres fills i filles? Això és el que ens heu contestat.

En el moment de tancar aquest número el resultat de l’enquesta al web de l’AMPA era el següent:

92%

8%

Cal mantenir la sisena hora? Sí, la sisena hora permet dur a terme activitats que, d’altra manera, serien inviables.

Leyla Fernández (5èB) Em sembla malament que se suprimeixi la sisena hora perquè si nosaltres volem arribar a ser alguna cosa quan siguem grans hem d’estudiar. No ens poden treure aquesta hora. Lidia Alegre (5è A) M’agrada que treguin la sisena hora perquè ens treuen hores de feina. Moltes vegades acabem cansats i arribem a casa que ja no sabem què fer. Així podrem descansar més i al dia següent estarem més animats. Inma Hernando (mare de 2A) Estic d’acord que continuï la sisena hora. És necessària perquè com més hores d’ensenyament millor. No hi ha d’haver retallades ni en la sanitat ni en l’ensenyament. La crisi no ha d’afectar aquest sector. Carles Casas (pare de 5èA i 3r) La implantació de la sisena hora no ha suposat cap millora en els resultats escolars ni s’han assolit els objectius que es van proposar. Crec que si la inversió que es va realitzar s’hagués destinat a prioritzar la reducció de la ràtio d’alumnes per classe, al desdoblament de l’anglès, a l’ampliació de les hores de reforç i d’acollida, etc., s’haurien aconseguit millors resultats. El nostre objectiu és la qualitat i no la quantitat, no per realitzar més hores s’obtindrà un millor resultat. Cándido Querol (mestre USEE) De sobte, els directius de la nostra estimada empresa, moguts com sempre per motius purament econòmics, decideixen acabar amb la sisena hora. Motius? N’he llegit alguns de curiosos: • Les famílies estaran més temps amb els seus fills. Ho dubto, almenys en el nostre cas l’hora de sortida a la tarda, serà la mateixa. 10 /Infoferranet

No, la qualitat de l’ensenyament no és una qüestió d’hores lectives.

• Tantes hores de classe fa que els nois i noies estiguin més estressats. Des de quan l’escola d’infantil i primària estressa els nois i noies? Crec que si els directius d’aquesta empresa coneguessin millor la realitat dels seus treballadors i treballadores es preocuparien més per esbrinar els motius d’aquest fracàs escolar que fan servir com a excusa i no tant de convèncer els pares i mares de com tenen estructurat el temps de treball els mestres. Només demano una mica de respecte per un col·lectiu que ha demostrat sobradament la seva implicació en la feina que fa. Joan Caba (director) Intento mostrar els punts, a favor i també en contra, amb la màxima objectivitat possible, de l’aplicació d’aquesta hora més: • Ha donat més tranquil·litat, en disposar de més temps per complementar les activitats del currículum. • La flexibilitat horària que ha comportat la seva aplicació ha portat menys absències puntuals del professorat ja que aquest, sempre que li és possible, es posa les visites mèdiques, analítiques... aquest dia que entra una mica més tard o aquella tarda que té lliure. • Moltes famílies es veuen beneficiades amb l’augment d’una hora diària de permanència dels seus fills i filles a l’escola. • L’eliminació de les diferències d’horari de l’alumnat de les escoles pública i concertada. • La diversitat horària del professorat fa que no coincidim tan fàcilment tots els mestres en el mateix horari, la qual cosa dificulta les tasques d’organització i coordinació del claustre. Valorant tot això podem dir que la sisena hora ha estat del tot positiva i la seva eliminació s’ha fet per qüestions purament econòmiques.


Pàgines de la canalla

HEM ANAT A LA GRANJA DE CAN PLANAS

P3

EL CAVALL UNA OCA

6èB

CLASSES DE VOLEIBOL

Fa un temps vam fer classes de voleibol amb lʻentrenador i unes jugadores del Barça. Al principi de la classe ens van explicar les normes i vam fer un joc dʻescalfament, ens van donar unes pilotes per tal que anéssim practicant al nostre nivell. Ens van classificar ens diferents grups i tot seguit ens van ensenyar moviments nous: com treure, la posició de les mans, com donar-li a la pilota, el bloqueig, etc. Vam jugar amb pilotes oficials que van portar ells. Són unes pilotes més dures que no es poden xutar perquè si no sʻabonyeguen. Van instal·lar un xarxa i vam començar a jugar en parelles passant-nos la pilota. Després vam fer un partit de voleibol per parelles. Després dʻhaver jugat tant, com que estàvem cansats i cansades, lʻentrenador i les jugadores ens van donar consells pràctics per si algun dia jugàvem al voleibol. Al final de lʻúltima classe els vam demanar uns autògrafs i vam marxar molt contents. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses del voleibol. Encara que vam fer dues o tres classes, ens agradaria fer-ne més. Aquest mes de maig vindran un altre cop a ensenyar-nos més coses dʻaquest esport tan interessant. Infoferranet/ 11


COLÒNIES A CAN CLARENS

Hem anat de colònies a una masia a Vallgorguina. Hem fet un munt de coses: vam passejar pel bosc i vam veure un dolmen prehistòric, vam treballar a lʻhort com pagesos, vam conèixer els animals de la granja, vam fer melmelada de poma i, fins i tot, vam muntar un mercat!!! Vam conèixer la bruixa Xancleta que ens va donar una poció màgica mentre fèiem els jocs de nit per dormir més bé. Ha sigut molt divertit!!!

2nA

P4A

Martina

5èB

12 /Infoferranet

BICICLAʻT

DIBUIXEM LA PEDRERA

El dijous 28 dʻabril vàrem fer una activitat organitzada per la Guàrdia Urbana. Varem anar caminant fins a la plaça dʻEspanya, allà ens va recollir un autobús que ens va portar fins al castell de Montjuïc, dos guàrdies urbans ens esperaven al fossat del castell, a prop dʻon van afusellar el president Lluís Companys . Els guàrdies ens van dividir en 5è A i 5è B. Mentre 5è A feia lʻactivitat, nosaltres estàvem asseguts cantant, parlant o jugant. Lʻactivitat consistia en un circuit que simulava una part dʻun barri de Barcelona, havíem dʻaprendre els senyals de trànsit. Ens van donar les bicicletes, un casc i una armilla reflectant. Tot el circuit estava ple de senyals: stop, cediu el pas, perill, semàfors... Havíem de respectar-les, si no et feien fora del circuit durant uns minuts. Sempre hi ha el típic que no les respecta. Ens ha agradat molt aquesta activitat perquè a més de ser gratuïta, tots en ho vàrem passar molt bé i també hem après a anar amb més seguretat pel carrer.


COLÒNIES A RUPIT Dimecres 6 dʻabril Quina emoció anar de colònies! Amb la motxilla ben feta a lʻesquena vam anar a lʻescola. En comptes de pujar per la rampa, ens vam quedar al pati, i quan va arribar lʻautocar vam carregar el maleter amb les nostres bosses i vam seure als seients, tot dient adéu als nostres pares. Després dʻun parell dʻhores vam arribar a la nostra destinació: la Devesa, a RupitPruit. La casa era molt gran i els exteriors molt bonics. Ens vam instal·lar a les habitacions i després vam sortir a fora, on ens esperaven els nostres monitors: la Marta i el Roger. Ens vam presentar tot fent un joc amb una pilota, i després vam fer jocs lliures fins lʻhora de dinar. El menú va ser aquest: macarrons, truita de patates amb enciam, pernil i formatge i gelat. A la tarda vam fer un taller de màscares amb guix. Mentre les màscares sʻassecaven vam fer una petita excursió a un bosquet. Allà vam fer cabanes amb troncs, branques, cordes i pedres. Va ser molt divertit! Després vam tornar a la casa a berenar: coca de xocolata. I en acabar, una estona de jocs dirigits i lliures. I més tard vam anar a sopar: sopa, carn arrebossada amb patates fregides i iogurt. Boníssim! I abans dʻanar a dormir... un joc de nit: la Sardina. El joc consistia en el següent: un nen sʻamagava i els altres el buscaven amb la llanterna. Quan el trobaven, apagaven la llanterna i es quedaven amb ell sense dir res, i així fins que només en quedava un. I després del joc, a dormir! Dents netes, pijames i llums apagats: BONA NIT!!

4tA

4tB

Dijous 7 dʻabril Ens vàrem llevar a dos quarts de vuit. Després de rentarnos, vestir-nos i deixar lʻhabitació endreçada vam sortir a lʻesplanada a jugar mentre esperàvem lʻhora dʻesmorzar, les nou. Tot era boníssim ! A dos quarts dʻonze, després dʻagafar les nostres cantimplores, xino-xano vam començar a caminar direcció Rupit – Pruït. El camí, pel mig del bosc, seʻns va fer llarg per la calor que teníem, però tot i així el vam trobar agradable. Més o menys vam trigar a arribar a la nostra destinació una hora llarga. Abans dʻentrar a Rupit i baixar per una roca que feia dʻescala, els nostres monitors, en Roger i la Marta, ens van explicar que era un poble tot construït amb pedra, el més antic de Catalunya, i a cada casa hi havia una silueta gravada, a la pedra del voltant de la porta, de lʻofici que sʻhi feia. Vam visitar el poble. Després vam anar a dinar al costat dʻuna ermita. En acabar vàrem fer una gimcana. Per grups vam fer una descoberta de molts racons. Cal dir que Rupit és preciós! En arribar a la casa estàvem molt cansats i suats, per això vam fer-nos una dutxa refrescant. A la nit, ben mudats i mudades, vàrem gaudir de la festa de comiat amb una música supermoderna !!! Divendres 8 dʻabril Després de llevar-nos i esmorzar vam dirigir-nos al rocòdrom. És com un prisma gegant amb quatre parets. El que més impressió ens feia era en arribar a dalt de tot mirar cap a baix, però en realitat era molt segur perquè anàvem lligats.Quan ja havíem acabat dʻenfilar-nos, vam dirigir-nos cap a lʻesplanada de davant la casa on els monitors ja ens havien preparat una diana i els arcs. Un per un vam intentar dʻencertar-la . Que difícil! Abans dʻanar-nos-en ens vam fer una foto de record dʻaquestes colònies tan divertides.Vam carregar les nostres motxilles a lʻautocar. El viatge va ser una mica llarg i pesat. Sort que ens van posar una pel·lícula dʻen Harry Potter en anglès. En arribar a Barcelona, al carrer Viladomat, davant de lʻescola, tots els pares, mares, avis... ens estaven esperant amb impaciència. Nosaltres tristos i contents alhora, tristos perquè les colònies ja sʻhavien acabat i contents de veure les nostres famílies, vam baixar de lʻautocar i QUINES ABRAÇADES I QUINS PETONS!!! Infoferranet/ 13


3rB

P4B

DIBUIXEM LA PEDRERA

HISTÒRIA DELS JOCS FLORALS

Els Jocs Florals són certàmens literaris. Foren instituïts lʻany 1323 a Tolosa de Llenguadoc per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors. Després de diverses temptatives, lʻ any 1393, per desig del rei Joan I el Caçador, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins a les darreries del segle XV, sota lʻauspici dels reis dʻAragó. Els Jocs Florals es van tornar a celebrar a Barcelona el primer diumenge de maig de 1859, gràcies a les iniciatives dʻAntoni de Bofarull i de Víctor Balaguer. El seu lema era Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: lʻEnglantina dʻor, que es donava a la millor poesia patriòtica; la Viola dʻor i argent, que era per al millor poema religiós; i la Flor Natural o premi dʻhonor, que es donava a la millor poesia amorosa. Si algú guanyava els tres premis, li donaven el títol de Mestre en Gai Saber. Alguns escriptors que van ser premiats als Jocs Florals de Barcelona i que es van fer importants a patir dʻaquest certamen són: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Josep M. de Sagarra. Tots tres van ser Mestre en Gai Saber. [text resumit de Viquipèdia per Ariadna Matheu Clop i Núria Martínez Tey, de 3rB]

COLLAGE

Ayla

5èA Conferències

Aquest any 5èA hem fet dues conferències per grups (grups de 3 o 4 persones), hem explicat coses que altres estan interessats a saber. • La primera conferència la vam fer en una cartolina del color que volguéssim i buscàvem fotos per explicar-ho millor. Buscàvem informació als llibres i a la viquipèdia. • La segona conferència la vam fer a lʻordinador (en un Power Point ) i va ser més guai. Al Power Point vam posar temps per canviar les imatges i també vam posar textos i podíem controlar les imatges. Les conferències, creiem que serveixen per aprendre més, per exemple si un grup lʻha fet sobre els cavalls de mar, busca informació, i ara tothom sabem que els cavallets de mar, com els cangurs, tenen unes bossetes per guardar les cries. I per això amb les conferències sʻaprenen coses.

P5A PROJECTE ELS ARBRES 14 /Infoferranet


Ferran Sunyer 10 anys fent escola Infoferranet/ 15


16 /Infoferranet


Infoferranet/ 17


18 /Infoferranet


2nB EL DIA QUE VAM GRAVAR EL LIPDUB !!!

El divendres 13 de maig vam tenir una experiència molt divertida però també molt cansada... ja que vam comprovar que dura és la feina dels actors! Moltes hores de rodatge! Vam gravar un Lipdub, un vídeo musical on vam participar tota lʻescola Ferran Sunyer! Va ser molt “xulo” veure aquell senyor ple de cables i amb la càmera a coll, anant amunt i avall, envoltat de gent mentre un altre ens deia el que havíem de fer, com si fóssim famosos!!! Els dʻextraescolars fèiem de jugadors de basquet, de patinadores, de gimnastes rítmics o sardanistes i la resta vam interpretar ser músics i les senyoretes ens van dir que ho vam fer “superbé”! Tenim moltes ganes de veure com ha quedat!!!

COLLAGE

P5B PROJECTE ELS ARBRES

Infoferranet/ 19


EL MUSEU PICASSO

En el Museu Picasso ens ho vam passar molt bé. Ens van ensenyar quadres com Las Meninas i Ciencia y Caridad, que eren estupends. Dins del museu hi havia molta gent: escoles que visitaven el museu i turistes de tot arreu. EL nostre recorregut era com un laberint. En Picasso va viure i estudiar a moltes ciutats. A més vam fer un joc de relacionar quadres dʻaltres pintors i Picasso molt divertit. Per acabar lʻactivitat vam fer un taller de pintura especial. Cada grup havia de fer un quadre seguint una tècnica diferent, com les èpoques diferents dʻen Picasso. Uns van fer ombrejat amb carbonet, uns altres ceres blaves, uns altres puntets de colors amb retoladors i dʻaltres van retallar formes geomètriques. Tots teníem el mateix model. Ens van quedar tan bé que els tenim exposats al passadís de lʻescola. Els voleu veure?

ELS PALLASSOS SENSE FRONTERES

1rB

3rA

Els pallassos sense fronteres són una ONG formada per un grup dʻartistes (pallassos, mags, contacontes, músics, cantants, actors…). Es va formar el 1993 i el seu creador va ser el pallasso Tortell Poltrona. Lʻobjectiu és fer feliç la gent que pateix, com els refugiats de les guerres, els malalts, els/les orfes, la gent que se sent sola… Per això, van a diferents països a fer riure a grans i petits. Creiem que la feina que fan té molt mèrit i molt interès per a tothom perquè a través del joc i de la diversió aconsegueixen repartir moments de felicitat. És molt important ser feliç i tothom té dret a ser-ho!!!!

ELS CASTELLERS DE POBLE SEC

Un dia a lʻescola van venir els castellers del Poble Sec i ens van ensenyar moltes coses. Hem après a fer construccions humanes, hem après que els de baix es diuen pinya i els de dalt anxanetes, hem après que: - Sʻhan de posar una faixa de color negre. - Poden fer torres i castells. - El màxim de pisos que ha fet una colla ha estat de deu. - Fan agulles que es fiquen al mig del castell. - Totes les colles porten pantalons blancs i les samarretes de diferents colors.

20 /Infoferranet

1rA


ACAMPADA A LA PLAÇA CATALUNYA

Tots tenim dret a treballar? A tenir una educació digna? A una sanitat de qualitat? Amb les retallades tot això serà més difícil. El 15 de maig molts joves es van manifestar a la plaça Catalunya convocats pel Facebook. Tenien dret a manifestar-se i donar la seva opinió sobre el que pensen i el que pensem? El que pensem nosaltres també compta. Les famílies volen que els seus fills o filles tinguin una bona educació. Ara sʻassabenten que lʻescola pública el curs que ve no tindrà sisena hora, és a dir, tindrà 5 hores menys de classe a la setmana. Què creieu que faria qualsevol pare o mare? I si aquestes famílies, a sobre, també han patit retallades en els seus sous o, fins i tot, sʻhan quedat a lʻatur? On queda el seu dret a escollir? Aquestes són les preguntes que nosaltres ens fem i voldríem que vosaltres també hi reflexionéssiu.

6èA CANALLA/ ENDEVINA

Qui és ? És una persona molt important per a l’escola i ja fa cinc anys que forma part de la nostra gran família. Té nom de flor. Sempre vesteix de color blanc, porta una gorra i uns esclops. Al seu costat sempre hi ha una noia que l’ajuda. Els nens i nenes del Ferran Sunyer la coneixen molt bé, encara que la veuen poc, perquè no té cap classe. En canvi, poques famílies la coneixen.

Sempre està amagada darrere d’una porta fent màgia, és la maga de l’escola perquè sempre utilitza el seu llibre de receptes per crear nous sabors, olors, postres… Sabeu qui és? La solució, al proper número de l’Infoferranet

SOLUCIÓ DEL QUI ÉS DEL NÚMERO ANTERIOR: Carla Riba (cap d’estudis) Infoferranet/ 21


PARTICIPACIÓ/ PER FER EN FAMÍLIA

teun u Ap os-hi v

GEOCERCA La gimcana de les noves tecnologies per trobar un tresor!! Qui ens havia de dir que l’era de les noves tecnologies arribaria a ficar-se a la tradicional gimcana i el joc de pistes de tota la vida. Sí, aquell que fèiem amb uns folis, uns sobres reciclats d’entitats bancàries que arribaven a casa, i qualsevol cosa que tinguéssim a l’abast per passar una estona ben divertida. Proves com ara pintar-se la cara, fer una escultura humana o cantar una cançó podrien evolucionar, tot i que el fi sigui el mateix: trobar el tresor amagat! Com pot tenir cabuda això de les noves tecnologies en un joc tan simple? Doncs bé, noies i nois, fent el que s’anomena geocerca. La geocerca (en anglès geocaching) neix als Estats Units, on David Ulmer, aficionat a les noves tecnologies i a les geonotícies, va convidar els seus amics a trobar un tresor amagat dins d’una carmanyola. Amb la carmanyola també va posar una llibreta, per tal que els amics que trobessin el tresor la signessin i deixessin constància que l’havien trobat. Com havien de trobar-lo? Doncs mitjançant unes coordenades geogràfiques que es donaven amb un GPS. Molts us preguntareu què són les coordenades geogràfiques, doncs bé, per explicar-ho ens podríem imaginar la Terra dividida en línies que van d’un pol a l’altre (meridians) i d’altres de paral·leles a l’equador (paral·lels). L’encreuament d’un meridià i un paral·lel defineix una posició exacta. Nosaltres us proposem fer una gimcerca. Barrejarem les dues coses, la gimcana i la cerca del tresor, tot utilitzant les noves tecnologies. L’objectiu del joc no serà arribar els primers al tresor, sinó el fet d’arribar-hi. Tothom trobarà un tresor, ja que es tractarà que quan el trobeu l’agafeu i en deixeu un altre.

22 /Infoferranet

Coses prèvies a tenir en compte: 1. Un adult amb correu electrònic i ganes de passar-ho bé. 2. Un grup d’amigues i amics. 3. Alguna cosa que tingueu a casa, que estigui en bon estat, per deixar com a tresor (una per cada participant). Un cop tingueu aquestes coses, haureu d’enviar un correu electrònic de l’11 al 14 de juny, a l’adreça geocachingferransunyer@gmail.com On haureu d’indicar: • Nom i Cognoms dels participants. • Curs que feu. • Nom del grup. El dia 15 us contestarem amb la primera pista per començar la cerca.

l l e u aq orteu u e i Tra u que p vos a i t u c e e det s i anim ar-hi! din articip p


ENTREVISTA

Joan & Tere Mònica Rubio (mare de 5èA) L’olor de comiat i de finalització de curs s’ensuma per arreu. Davant meu, dues persones amb les quals hem compartit tantes estones... Aviat marxaran per començar un altre projecte, lluny de la nostra escola... Parlen tots dos, complementant-se l’un a l’altre. «Des de ben joves teníem clar que volíem estudiar per ser mestres» comenten tots dos. «Jo volia estudiar per ser advocat però vaig pensar que sent mestre podria posar el meu granet de sorra per canviar el món, utopies de joventut...,» diu somniador el Joan. I així, deixant lliscar els records, anem fent un repàs a aquests darrers quatre anys. El Ferran Sunyer ha estat la primera escola on han treballat junts. «Estudiant magisteri ens vam conèixer i teníem molt clar que mai podríem treballar junts.» Amb el pas del temps, reconeixen que la maduresa els ha fet apropar la seva visió d’escola i els ha facilitat les coses a l’hora de treballar, ja que han relativitzat diferències i, en tot cas, les han plantejades com a positives. Porten molts anys treballant en equips directius. Ara marxaran a fer de tutors, cadascú en una escola diferent. «Al cap i a la fi, fer ensenyament de base és allò pel qual vam estudiar i tots dos tenim ganes de passar una temporada, lluny de despatxos, a les aules», i és que al Joan i a la Tere el fet de ser tutors els agrada, ho porten a dins i quan ets amb ells es fa palesa la seva estimació per l’ensenyament. «Trobaré a faltar, però, la gestió dels despatxos, proposant nous projectes, perquè és quelcom que m’agrada, però de ben segur que trobaré altres coses que em compensaran» xiuxiueja el Joan. Un altre canvi important és que marxaran al poble, d’allà on són. Un projecte de vida que sempre havien compartit. «Estem espantats perquè no sabem què ens trobarem i perquè es tracta d’una nova experiència. En

tenim ganes, però això no treu que ens espanti l’ambient que ens trobarem, els companys i companyes, els alumnes, les diferents maneres de fer i els costums... però sobretot els hiverns, la boira, els dies curts i les nits tan llargues...» comenten tots dos. Malgrat aquesta por que diuen que tenen, en els seus ulls pots trobar la il·lusió per fer realitat una idea que havien tingut des de sempre. «Potser d’aquí a dos anys tornem a Barcelona, no ho descartem, perquè encara que pensem que ens trobarem molt bé allà on anem, no sempre les coses surten com planeges.» «En el Ferran Sunyer hem trobat l’escola que sempre hem somiat, el model d’escola pública que sempre havíem volgut fer i això és una cosa molt difícil de trobar, d’aconseguir, quelcom gairebé impossible i per això estem encantats i reconeixem que hem tingut molta sort de venir», ho diuen tots dos convençuts i amb certa recança. «Trobarem a faltar tot, la bona relació entre companys i companyes, la bona sintonia entre tota la comunitat educativa, el neguit i tràfec per tirar endavant projectes. Trobarem a faltar...» i es perden en els records. Són tantes les vivències que s’emporten que volen donar les gràcies a tothom per haver fet possible tot això i convençuts comenten que «tenim una gran escola i que segur que la gent que agafarà l’equip directiu tirarà endavant el projecte i el milloraran. S’ha creat una marca d’escola i això és important que perduri amb l’esforç de tota la comunitat educativa». El Joan i la Tere, la Tere i el Joan, una parella que durant 4 anys, juntament amb la Carla, han format l’equip directiu de l’escola. Amb ells l’escola s’ha fet el seu lloc al barri, amb ells molts projectes s’han vist fets realitat, amb ells hem aconseguit l’escola que volíem i com ells mateixos diuen «volem ser recordats com uns bons professionals». Molta sort amb el nou projecte de vida que ara comenceu! Us trobarem a faltar... Infoferranet/ 23


CONSELL ESCOLAR Qui són del Consell Escolar? Equip directiu Joan Caba [Direcció] Teresa Roset [Secretaria] Carla Riba [Cap d’estudis]

Equip docent Berta Gàmez Imma Compte Juan Palomino Marta Gendra Montse López Sònia Aguilera [responsable de gènere]

Pares i mares Gemma Lozano Ester Planes Laura Gallego Miguel Angel Calvera Mònica Rubio Txus Blanco Representant de l’AMPA Toni Álvarez

Personal laboral Toni Martínez Representant de l’Ajuntament de Barcelona-Districte de l’Eixample Eduard Cabús

Gota a gota, informacions del Consell Escolar 6-1= 5 L’eliminació de la sisena ha generat diferents opinions en funció dels interessos de l’administració educativa, les famílies i les escoles públiques i les concertades. Si bé es cert que des de la seva aplicació encara no havia transcorregut el temps necessari per fer una valoració acurada del seu impacte a l’ensenyament públic, en general, tal com han fet saber els directors i directores de l’Eixample, havia donat més tranquil·litat, en disposar de més temps per complementar les activitats dels currículums i havia suposat l’eliminació de les diferències d’horari de l’alumnat de les escoles pública i concertada. Aquesta diferència suposa que, al llarg del cicle educatiu dels nostres infants, els i les alumnes de l’escola pública fan un curs sencer menys, que els/les alumnes de l’escola privada i concertada. Però, a més, durant el breu període en què s’ha impartit la sisena hora, la diversitat horària del professorat ha evitat reduir la part d’absentisme atribuïble a la disposició d’hores que, segons conveni, tenen els mestres per atendre les seves necessitats, com ara assistir al metge, prioritzant la utilització d’aquestes hores en les estones alliberades de docència. Sigui com sigui, la decisió, de part de la Conselleria d’Educació, d’eliminar la sisena hora suposarà un canvi més en el calendari global de curs que repercutirà en les relacions família-escola, que implica només l’escola pública a la qual, una vegada més, s’apliquen mesures de gestió acadèmica diferenciades de l’escola privada sostinguda amb fons públic. Però, sobretot, és una decisió presa amb criteris econòmics i no amb criteris educatius. 24 /Infoferranet

Avaluar per créixer L’avaluació, en termes genèrics, és un tipus d’investigació que ens permet determinar un valor a allò que avaluem amb la finalitat de millorar i aportar idees sobre accions o metodologies a aplicar en el futur. L’avaluació ens permet créixer, en el sentit que ens permet conèixer els nostres errors per corregir-los i identificar allò que fem bé, per millorar-lo. En definitiva entendre i saber més sobre la pràctica educativa. A la nostra escola, el Consell Escolar escull cada curs, a proposta dels diferents membres i àmbits de la comunitat educativa, dos temes o programes d’intervenció perquè siguin objecte d’avaluació. Per al proper curs, el Consell Escolar va aprovar el passat 29 de març, a proposta del Claustre, que avaluarà: dins de l’àmbit organitzatiu, l’optimització de l’ús dels materials comuns i dins de l’àmbit d’ensenyament/ aprenentatge, com es treballa la Plàstica a l’escola. També es va decidir que la resta de propostes presentades, coeducació, operacions bàsiques i l’expressió escrita es deixaven pendents per al proper curs 2011-2012.


AMPA

AMPA fent escola 10 anys més Qui vol col.laborar amb l’AMPA?

Junta de l’AMPA Fa 10 anys que «fem escola». L’Escola està de celebració i l’AMPA també. L’Associació de Mares i Pares hem contribuït amb la nostra participació i implicació a fer més gran i millor aquest projecte educatiu tan important per als nostres fills i filles. Coincidint amb aquests 10 anys, a l’AMPA estem en plena època de canvis. La presidenta, el secretari i altres membres de l’actual Junta deixaran el curs vinent de formar-ne part, i ens ha semblat el moment oportú de reflexionar sobre el futur model de funcionament per afavorir la màxima participació de tothom. La proposta que hem ideat preveu organitzar totes les tasques que actualment impulsa l’AMPA en grans àmbits de treball coordinats per diferents membres de la Junta, que passaria a tenir una direcció de tres persones. I aquí us necessitem a tots: en aquests grups de treball volem la participació activa, diversa i responsable de tothom, allà on cadascú se senti més còmode. Si us agrada col·laborar en l’organització de la Setmana Cultural, si teniu un do artístic, si penseu que hem de promoure més activitats culturals o millorar extraescolars, si us interessa que es facin més xerrades, si voleu participar en la coordinació de les activitats de l’AMPA, si teniu idees que creieu que cal tenir en compte... ens agradaria molt comptar amb vosaltres. Feu-nos arribar les vostres propostes a laJunta, al correu electrònic o a la bústia de l’AMPA. Us esperem!!!

3a línia (bolet) Junta de l’AMPA Tot l’enrenou que hi ha al voltant de la línia bolet que ens imposen l’any vinent ha fet que les mares i pares del Ferran Sunyer ens mobilitzéssim per mostrar-hi la nostra oposició. Mirant a l’Ajuntament i a la Generalitat volem expressar que: No estem d’acord que ens redueixin els recursos per mantenir les instal·lacions del centre mentre ens afegeixen una tercera línia. No estem d’acord que la solució sigui empobrir la qualitat de l’educació que rebran els nostres fills i filles. No estem d’acord que aquesta zona, on l’evidència

demostra que les mancances educatives vénen d’antic i on encara no tenim ni ensenyança secundària, sigui un altre cop maltractada. Però també hi ha una altra mirada dirigida envers tots els nens i nenes que l’any vinent formaran part de la nostra escola. Una mirada que els dóna la benvinguda amb il·lusió i ganes de rebre’ls. A les mares i pares que portaran aquests nens els transmetem un «ho sentim», ja que els seus fills i filles són els que patiran més aquestes retallades. Però volem dir-los que les mares i pares del Ferran Sunyer estan preparats per treballar plegats i entomar el millor possible aquestes dificultats. Infoferranet/ 25


GRUP DE COEDUCACIÓ

Per formar part del Grup de Coeducació... Per formar part del Google grups.... Per fer-nos arribar la teva opinió sobre aquest article o qualsevol altre tema..... Podeu enviar un correu electrònic a: grup-coeducacio-ferran-sunyer@googlegroups.com

Creativitat i llengua

Volem reflexionar sobre quin ús fem de la llengua i quina realitat hi volem reflectir. Cal pensar sobre les estructures que exclouen les dones o que les menystenen. És la llengua sexista i discriminatòria envers les dones? Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, sexisme «és un conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones». Seguint aquesta definició, es pot observar com es poden trobar expressions o estructures que marquen aquestes idees discriminatòries envers les dones. Però on les trobem? Quan s’al·ludeix a un grup de dones i homes, nenes i nens, i s’utilitza el gènere masculí (els alumnes, els professors, els pares) per anomenar tothom, en realitat s’hi estan excloent les dones i les nenes. Quan es pregunta per què és així se’ns donen arguments relacionats amb l’economia del llenguatge. Però si és una qüestió d’estalvi, per què quan majoritàriament el grup és de dones, es continua utilitzant el masculí? També es mostra discriminació, en lloc de valoració, quan es diu, per exemple, «els metges i les infermeres» o bé «els caps i les secretàries». És que no hi ha metgesses i caps dones o infermers i secretaris? A més a més, és curiós veure, d’una banda, com en les professions tradicionalment femenines i considerades de segona categoria (cuinera, hostessa, infermera...) no s’utilitza el masculí corresponent quan l’home l’exerceix, sinó que es creen termes més tècnics i, potser, més prestigiosos, com per exemple, auxiliar de vol o ATS. I, d’altra banda, si s’utilitza el masculí corresponent, com ara cuiner o perruquer, se li dóna un matís artístic o creatiu que no té la forma femenina. 26 /Infoferranet

L’ús del masculí com a forma genèrica per anomenar homes i dones és una fórmula que aconsegueix velar la presència de les dones i generar falsedats. Per exemple, «A Atenes tots els ciutadans votaven... », «La Revolució Francesa va proclamar la igualtat de tots els homes davant la llei... ». Això inclou les dones? Les dones votaven a Grècia o les dones van aconseguir la igualtat després de la Revolució Francesa? No. Una altra qüestió seria com s’utilitzen de forma menyspreadora i, un cop més, discriminatòria, algunes formes col·loquials com «dona havia de ser», «amb les dones, ja se sap», «sembleu senyoretes o nenes», que s’utilitzen com a insult. En aquest cas, és molt il·lustrativa la importància que té l’ús de la llengua a l’hora d’inculcar una manera de pensar (masclista i patriarcal) i de veure el món, sobretot com afecta nenes i nens que estan en aquesta etapa de formació i de construcció. Cal desemmascarar el caràcter espontani, inofensiu i «natural» que sembla justificar qui les utilitza. La llengua és un codi de comunicació que reflecteix maneres de pensar però, al mateix temps, és una eina que ajuda a transformar realitats socials. I us animem a fer un ús creatiu, imaginatiu i no sexista del català o qualsevol altra llengua.


ESPAI MIGDIA

Què es cou al migdia? Sardanes i balls tradicionals

Adreça d’interès: Esbart del Poble Sec La Renaixença, al carrer Blasco de Garay, 55, on nens i nenes es poden iniciar en aquests balls des dels quatre anys.

Equip de redacció Avui parlarem del grup de dansaires de l’escola. Des del mes de febrer el porta el Frederic, un mestre amb una llarga trajectòria i molts coneixements dins del món de les danses tradicionals. En Frederic ens explica que va alternant les sardanes i els balls tradicionals. Dins dels balls tradicionals, fan danses d’arreu de Catalunya, balls de parella i balls de bastons. Els balls de parella no són només de dos, sinó que són balls molt participatius en què, per parelles, s’implica ballant tot el grup. «Els nens prefereixen ballar amb els nens i les nenes amb les nenes», tan maques i lluïdes que són les parelles mixtes! De mica en mica intentarà que això canviï, tot i que no tenim prou nens dansaires per al nostre «elenc» de ballarines. Perquè us en feu una idea, al grup dels petits vam comptar vuit nens per 22 nenes… En aquests moments el nombre de dansaires volta entre 50 i 55 nens i nenes. Fan classe els dimarts en dos torns. El primer torn de 13.00 h a 14.00 h és per als més grans (quart, cinquè, sisè i alguns de tercer) i hi ha un segon torn de 14.00 h a 15.00 h per als més petits (primer, segon i part de tercer). La divisió l’han fet segons el nivell d’aprenentatge i el nombre de nens i nenes. Un exemple del que poden ballar els més grans seria una bolangera, ball típic de l’època de Sant Joan, i tant petits com grans ballen molt el ball francès, tipus polca, voltar i voltar sense parar.

Treballen molt el fet de pensar en el grup: si tu falles hi haurà algú que es quedarà sense ballar. És important potenciar la convivència del grup i no es descarta la possibilitat futura de fer sortides per participar en trobades dansaires. De fet, aquest any, al mes de maig, han participat per primera vegada a la Trobada de Balls de bastons del Raval en què ens van entretenir a cops de bastó a l’esplanada de la Catedral. Els nens i nenes van suar de valent, portaven tots un mocador vermell de la trobada i en acabar els van donar un ben guanyat berenar en què no podia faltar una ampolla d’aigua. Van participar nou escoles que van rebre una placa i un llibre de record. Va ser molt emocionant, tot i que alguna llagrimeta es va escapar, algun cop de bastó que va picar on no tocava, ai, ai, ai…!!! Finalment, hem pogut observar una classe del grup dels petits. Han assajat El ball francès. Comença una parella que fa de mostra i els altres observen; després, s’hi afegeix una altra parella i així successivament. Sempre fa començar les parelles que tenen el ball més agafat perquè els altres observin i vagin aprenent. Quan balla tot el grup ens dispersem una mica, la veritat és que el so del gimnàs dificulta i desconcentra molt... I ara El ball de la maniera, que ballen mentre entonen una cançó: «estira, estira, estira la cama; arronsa, arronsa, arronsa el peu... És el ball de la maniera pel davant i pel darrere». Molt bé, dansaires! Avui ens heu ben animat i marxem gràcies a vosaltres amb un gran somriure. Fins la propera, belluguets! Infoferranet/ 27


SALUT / ACTIVITAT FÍSICA

Els abdominals hipopressius Helena Santamaria (Mare de 5èA i 2nB) Fer abdominals, en qualsevol de les seves variants, és un dels exercicis més populars i alhora més odiats quan algú es planteja estar en forma o simplement reduir els sacsons (mixelins) de la cintura. Estem parlant dels exercicis tradicionals, en què es fa força amb els abdominals per mobilitzar el tronc i apropar-lo a la pelvis. Com sempre, no hi ha res bo de forma absoluta i, en aquest cas, també hi ha alguns aspectes negatius que cal conèixer: provoquen problemes d’esquena —sobretot si no es fan correctament—, una hiperpressió abdominal —contraindicada en els casos de laxitud del sòl pelvià— i no redueixen el perímetre de la cintura. En aquest sentit, hi ha un corrent liderat pel ginecòleg belga Marcel Caufriez, que es basa en les tècniques hipopressives —inicialment pensades per a la recuperació postpart— per al treball abdominal. És el que es coneix com a exercicis abdominals hipopressius. Amb aquests exercicis s’aconsegueix disminuir problemes d’esquena habituals, s’evita i es pot frenar la incontinència urinària, els prolapses i les hèrnies inguinals i també s’aconsegueix reduir el perímetre de la cintura.

28 /Infoferranet

Aquest treball, però, trenca amb la manera tradicional que coneixem de fer exercici físic. Es basa en unes postures que permeten elevar el diafragma i treure pressió abdominal. Aquesta posició facilita el treball de la «faixa abdominal» —músculs transvers i oblics— i la contracció del sòl pelvià. La contracció d’aquests músculs es realitza en apnea, després d’haver buidat els pulmons, la qual cosa fa que, sobretot al principi, només es puguin fer dues o tres repeticions abans de començar a sentir fatiga. Malauradament, encara no són gaire populars en els centres esportius i a les classes de tonificació habituals. Per fer bé els exercicis abdominals hipopressius, cal conèixerne la tècnica i practicar sovint. Us proposem que ho proveu amb la guia d’una persona titulada, com la que apareix en aquest i altres vídeos sobre el tema. http://youtu.be/PajRUiQ2N2c Així doncs, si voleu tenir una cintura de vespa, ja podeu començar a practicar.


PEL PLAER D’ESTAR JUNTS

«M’estàs espantant una mica» Famílies de 2n Un diumenge del passat desembre, unes 15 famílies de 2n vam anar a Cardona a visitar el Parc de la Muntanya de Sal. Érem més de 50 persones i vam omplir dos trenets dels que et porten des de l’entrada fins a la porta de la mina de sal. Allà ens vam posar el casc obligatori i vam començar la visita, a peu, per l’interior de la mina.

han deixat una muntanya de residus per on baixem amb el trenet per entrar a la mina. Encara impactats per la visita, dinem una mica i, a la tarda, després de visitar el museu i les antigues instal·lacions, tornem a Barcelona. Quin dia més profitós! Hem après un munt de coses sobre la sal. Us recomanem la visita.

«M’estàs espantant una mica» es va sentir quan la Mònica, la nostra guia, amb el seu casc taronja ens explicava les explosions que feien els miners per treure la sal, a intervals d’un segon... Val més que anem a veure la sala principal de la cova, amb les estalactites i estalagmites fent columnes i formes impossibles. Allà ens vam fer la foto. Oi que estem guapos, amb el casc blanc? Vam aprendre moltes coses. Que s’extreien tres tipus de sal: la sal comuna, la sal potàssica, per fer explosius, i la sal magnèsica, per a la indústria química. Ens la van deixar llepar... ecs! També vam saber que la patrona dels llamps, els trons i els miners és santa Bàrbara (4 de desembre), que la mina va començar a treballar l’any 1929 fins al 1990 i que s’han extret des d’aleshores 38 milions de tones de mineral, que Infoferranet/ 29


SOSA CÀUSTICA

Les tres erres Pere Martí (pseudònim) Com ja deveu saber, aquestes tres lletres són l’estendard que guia la nostra societat vers un futur de felicitat sostenible: reciclar, reutilitzar, reduir. És per això que haig de denunciar, amb tristesa però fermament, que la nostra estimada escola, pionera en la sensibilització de nenes, nens i nenis en tot el que toca la conservació de la natura i la lluita contra el malbaratament consumista, ara ens està fallant, a tots nosaltres i al planeta. Per què? Perquè el Ferran Sunyer s’oposa conscientment a reciclar: que si aula de psicomotricitat, que si aula de joc simbòlic, que si biblioteca... Que supersuperflu, sisplau! Els qui ja tenim una edat recordem amb orgull les sòbries escoles d’altres temps: aules, despatx del director, pati i vàter. I ja està! I jo dic: no els podríem convertir, tots aquests espais sobrers i progres, en noves aules d’estudi i formació? Imagineu-vos que arribéssim als 1.200 alumnes. Quin goig, veure tanta mainada junta, ben junta! Tampoc no reutilitzem. On s’és vist, que una escola tingui tres patis i un gimnàs? A casa vostra hi teniu tres 30 /Infoferranet

cuines? Des d’aquestes línies, llanço una proposta a la direcció del centre: quedem-nos amb el gimnàs -si plou no es mullen i si fa sol no es cremen- i ocupem els tres patis amb barracons. De dues línies passaríem a sis o set, seríem la megaescola pública del barri! Finalment, no s’ha aplicat mai cap pla de reducció. I no parlo de Cariño, he encogido a los niños/as ni de L’increïble cas de l’home minvant –que també aniria bé, amb vista a racionalitzar espais- sinó de la zona de secretaria i direcció. Diguem-ho clar: allò és faraònic. Per exemple, quan entres al despatx del director, el veus allà, al fons de tot, petiiiiiiit, gesticulant impotent perquè ni el sents tu ni et sent ell, per la distància... En un mot: intolerable. I podríem continuar... El Departament d’Educació —per fi!— es proposa de canviar aquesta situació insostenible, però —com sempre— es conforma amb quatre mesuretes cosmètiques que queden molt lluny de la reforma integral que he dibuixat en aquest modest article. I encara n’hi ha algunes (i alguns) que es queixen!


LLEGIM?

Orientacions per llegir en família Francie Nolan (pseudònim) Arriba l’estiu i comencen les vacances. Els nens i nenes tenen tot el temps del món per jugar i divertir-se. I també per llegir mil i una històries que els esperen als llibres. L’estiu pot ser un bon moment per engrescar-nos de nou a llegir amb els nostres fills i apropar-los al plaer de la lectura. No hi ha receptes miraculoses per fer lectors, però d’orientacions i consells que ens poden ser útils se’n poden trobar molts. Els que avui us proposem estan extrets d’una publicació de la Junta de Extremadura. • En els primers anys la narració oral és font de plaer i l’inici del camí cap a la paraula escrita. Des de petits els podem cantar cançons, jugar amb rimes i endevinalles i explicar contes. • Cal buscar un temps i un lloc per llegir cada dia amb els nens i nenes, sense que aquesta lectura estigui relacionada amb les tasques escolars. Incorporem aquesta estona en la rutina quotidiana de manera que aquest hàbit els ajudi a valorar els moments de lectura. • Els nens i nenes aprenen a llegir veient els textos escrits, observant les il·lustracions, passant les pàgines d’un llibre. Seiem plegats i llegim per a ells, sobretot en les primeres etapes en què encara no són lectors i lectores autònoms. • Llegir com un adult requereix solitud, silenci i temps. Llegir en la infància requereix companyia, veus i una mica del temps dels grans.

• Fem de la lectura un temps divertit. Quan els nens i nenes són petits els podem llegir històries jugant amb la veu o entonant poemes i cançons. El nen millora la seva lectura quan s’apropia del ritme i els sons de les frases. • Compartim amb el nen/a les seves lectures. Si ens interessem pels llibres que llegeix l’ajudem a establir connexions, organitzar la informació i ser un lector actiu. • Qualsevol motiu és bo per llegir: preparar una excursió, cuinar un bon pastís o conèixer les regles d’un joc. Les guies turístiques, els receptaris de cuina, els diaris, les instruccions o la publicitat ajuden el nen/a a comprovar que llegir és important per a qualsevol activitat. • L’exemple és important, els nens i nenes imiten el que veuen. Optar per un diari, una revista o un llibre els demostrarà que per a nosaltres llegir és gratificant. Encara que no siguem grans lectors podem ser uns excel·lents mediadors entre el nen/a i els llibres. • Quan els nens i nenes ja sàpiguen llegir, podem continuar compartint la lectura en família. Els agrada escoltar històries llegides en veu alta a qualsevol edat i continuen necessitant el nostre estímul. • Acompanyem els nostres fills i filles a la biblioteca i motivem-los a fer-ne ús. Podem preguntar al bibliotecari i al mestre/a quines lectures són més apropiades. • I, si un dia, per qualsevol motiu, no podem fer la nostra estona de lectura, no ens desanimem i tornem-ho a intentar l’endemà. Infoferranet/ 31


6B 6A


9. [10 anviersari]