Page 1

Infoferranet AMPA i ESCOLA FERRAN SUNYER

NÚMERO 4 MARÇ 2010

CARNESTOLTES DE COLORS


A tots, Moltes Gràcies

SUMARI 01 Portada 02 Editorial 03 Projecte Escola 04 Ed. Infantil i Cicle Mitjà 05 Cicles Inicial i Superior 06-07 Actualitat 08-09 Carnestoltes 10 Mulla’t 11-18 Mainada 19 Entrevista 20 Consell Escolar 21 AMPA 22 Espai migdia 23 2 de 5 24 Salut 25 Pel plaer d’estar junts 26 Sosa càustica 27 Llegim? 28 Festes de Sant Antoni

Bibiana Martin, mare d’en Biel Guzman (1r B) Aprofito l’oportunitat que em dóna la revista de l’escola, per agrair a tota la comunitat educativa l’atenció i el tracte donat a en Biel. Tant des de direcció com pel que fa al professorat, monitors i famílies, heu fet possible que en Biel se sentís segur i que el seu entorn escolar es mantingués ferm però ple d’afecte i comprensió, en uns moments de trencament familiar i de desorientació meva. En aquesta tasca han intervingut de manera molt activa l’Eva i l’Imma, les quals no han escatimat ni temps ni esforç. També vull fer un esment especial a tots els pares i mares que des del primer moment vau ser al nostre costat. A molts de vosaltres no us podria posar nom ni cara, perquè les vivències d’aquells dies són una barreja de sentiments. Sols tinc un record que m’omple de goig: van ser moltes les paraules de consol i moltes les mans amigues que em van transmetre el seu afecte.

EDITORIAL Al barri de Sant Antoni hi ha de tot. Tenim mercat, biblioteca, associació de veïns, el SACC, escola bressol (una només, però en tenim), casal d’avis, centre cívic... i des de fa gairebé 10 anys (el curs vinent celebrarem el nostre desè aniversari) l’Escola Pública Ferran Sunyer, «la taronja mecànica» de Barcelona. Vam començar aquest segon trimestre amb la Festa Major de Sant Antoni i vam continuar el mes de febrer amb la Cercavila de la Laia, i (com podria ser d’una altra manera?) el color taronja, que ja ens identifica com a Ferran Sunyer, va inundar els carrers de la ciutat amb grallers, tabalers, el Patxoca, la Cucafera... i és que la participació en la vida del barri i en les seves tradicions és un dels objectius que la nostra escola s’ha proposat. Creiem que gràcies a la gran tasca portada a terme entre Escola i AMPA ho estem aconseguint, però encara no n’hi ha prou perquè encara no hi som tots. El que sí que podem dir és que l’Escola Ferran Sunyer ja forma part d’aquest teixit associatiu que històricament es reconeix a Sant Antoni: cedim les nostres instal·lacions per a diferents necessitats de barri com ara la fira del corredor de la Cursa de Sant Antoni, organitzem activitats obertes als veïns com ho va ser la xerrada d’Arcadi Oliveres, ens informen de les activitats infantils que organitza

Qui som 2 /Infoferranet

Redacció Gemma Alcoba Gemma Sobrino Tais Gómez Rosana Rodríguez

l’Associació de Veïns o la Biblioteca Joan Oliver, vam poder escollir el nom dels Jardins de Càndida Pérez amb la corresponent implicació dels nens i nenes de l’escola... i tot això és molt important si el que volem és una escola compromesa amb el seu entorn més proper, ja que juntament amb la família són els referents més significatius per als nostres fills i filles en aquesta etapa de la infantesa. Les entitats que conformen el nostre barri intenten, algunes d’elles des de fa molt temps, millorar la qualitat de vida dels que hi vivim i dels que no hi viuen però en fan ús, i això només es pot aconseguir amb la col·laboració i participació ciutadana. En definitiva, encara que cada quatre anys el sistema democràtic ens lliura l’oportunitat d’escollir els nostres representants polítics, som les persones les que tenim la capacitat de fer petits canvis a nivell local per tal de millorar el nostre entorn més immediat (no oblidem que gràcies a les mobilitzacions veïnals tenim escola i centre cívic, ja que aquest espai estava destinat en un començament a una comissaria dels Mossos d’Esquadra) i per això és fonamental la implicació en la vida quotidiana d’aquest singular barri anomenat Sant Antoni. És per tot això que us animem a tots i a totes a participar en les activitats proposades des de l’escola per tal de continuar creixent com a barri, i també com a escola.

Imatge Carme Vinyeta Carles Riba Luisa Vera Xavier Morta

Correcció Rosana Rodríguez Contacteu a: textferranet@gmail.com


ESCOLA

Per conèixer els objectius específics del projecte i veure algunes fotografies del viatge en color, visiteu la web de l’AMPA, a l’apartat Grups de treball/Ferran Sunyer: http://www. ampaferransunyer.info També trobareu informació complementària i els enllaços d’aquesta revista a l’apartat Infoferranet.

Agermanament Projecte de cooperació i solidaritat: agermanament amb l’escola Manuel Fajardo de Marianao, Cuba. Després de l’experiència del curs passat amb el desplegament del projecte de participació relacionat amb Càndida Pérez, enguany ens plantegem una nova fita encara més ambiciosa. Es tracta de desenvolupar un nou projecte que tindrà una durada de dos anys, sobre la figura de Ferran Sunyer. La novetat és que ho farem conjuntament amb l’escola Manuel Fajardo de l’Havana, Cuba. Cada una de les escoles realitzarà un treball per projectes que tindrà la seva cloenda a finals del curs vinent amb la publicació d’un llibre, a tall de memòria de l’experiència. A més, el desenvolupament de diferents activitats servirà per celebrar el desè aniversari de l’escola. Aquesta celebració es farà el proper curs. Com sabeu, el passat mes de febrer tres mestres de l’escola van anar a Cuba per donar forma i contingut al projecte. Durant les diferents trobades es va anar consensuant el projecte i es van establir els blocs següents: BLOC 1: Coneixement del personatge a totes dues escoles: • treball d’aprofundiment a l’escola Manuel Fajardo • treball de coneixement (projecte) de Ferran Sunyer (abril: setmana cultural dedicada a les matemàtiques). BLOC 2: Coneixement del país de l’escola agermanada: • aspectes geogràfics, històrics, socials i culturals en funció de l’edat dels alumnes. Començar a parlar-ne durant el curs i aprofundir-hi el curs vinent.

BLOC 3: Intercanvi: • sobre el coneixement del personatge de cada escola • entre els alumnes: carteig (2a carta a l’abril, els alumnes de Cuba ens parlaran sobre el «día de los pioneros, 4 abril» i nosaltres sobre Sant Jordi) • entre mestres: visita mestres cubans proper curs, intercanvi metodològic si hi ha la possibilitat via correu electrònic. BLOC 4: Actituds i valors que es desprenen dels personatges estudiats: • respecte a la diversitat (discapacitat en el cas Ferran Sunyer, lluita contra el racisme en el cas de Manuel Fajardo) • treball en equip (esport, Manuel Fajardo era un bon jugador de voleibol, esport que es podria treballar a les dues escoles, fent incidència en aquest aspecte) • valors de cooperació i solidaritat que es desprenen de l’agermanament entre totes dues escoles però que també han de ser presents en la vida quotidiana. També es va contactar amb el Casal Català de l’Havana. Aquest Casal assessorarà l’escola en els temes relacionats amb el coneixement de la realitat de catalana. Aquest projecte persegueix la implicació de tota la comunitat educativa i de l’entorn més proper i desenvolupa aquestes directrius recollides en el nostre Projecte Educatiu, que defineixen l’escola Ferran Sunyer com un centre educatiu obert a la participació, tolerant, respectuós amb les diferències, democràtic, socialitzador, actiu, solidari, compromès amb el món, multilingüe i català. Infoferranet/ 3


EDUCACIÓ INFANTIL

CICLE MITJÀ

Riure de valent Els més petits de l’escola vam gaudir moltíssim amb la Festa Major de Sant Antoni. Va venir el gegantó Cisco a convidar-nos a participar en les festes i vam decorar el passadís amb banderetes, la Cucafera, el Tonet i la Rita. El dia més esperat va ser el de la cercavila de l’escola. Molts anàvem amb les samarretes taronges per damunt dels anoracs i ens va encantar poder sortir al carrer entre el Patxoca, els Patxoquets, la Cucafera, les fruites i la música dels tabalers i grallers que ens acompanyava. A l’envelat de l’avinguda Mistral ens esperava la pallassa Xicana, que era tan despistada que no es recordava mai ni del seu nom ni del dels nens i nenes que van pujar a l’escenari! Ens va encomanar la seva tendresa i vam riure de valent amb els seus trucs de màgia!

Parles catanyol? Enric Bertran A 4t, 5è i 6è, hem engegat un projecte que mira de fomentar entre canalla i mestres l’ús de genuïnes paraules catalanes amb risc d’oblit, a causa de la competència avantatjosa de mots semblants als equivalents en castellà: es tracta que el manyà no vagi de rècules davant del serraller. Un dia la setmana, fins a acabar aquest curs, a cada grup de la segona planta, es presenten i es defensen les paraules que un creu en perill. Entre tota la classe, se’n selecciona una, s’escriu en una cartolina i s’enganxa en un mural del passadís. En un racó de la cartolina, s’hi fa constar el grup que ha recuperat la paraula, perquè la canalla d’altres classes sàpiga a qui ha d’adreçar-se per preguntar-ne el significat, si és que no el coneix. Al mural hi ha paraules com ara guarir (≥ curar), fressa (≥ soroll), cabòries (≥ preocupacions –aquí el sòsia d’en Montilla hi ha fet més que nosaltres, oi?), desar (≥ guardar), fatxenda (≥ “xulo”). D’aquí al juny, ben segur que n’hi podreu veure moltes més. Amb aquesta feina, hom vol contribuir a la utilització per part de l’alumnat de paraules genuïnes que lluiten amb desavantatge amb el lèxic del catanyol, esperonar l’ús de diverses eines de recerca (diccionari, llibres, cançons, mitjans audiovisuals, converses amb persones de la família o de diversa procedència geogràfica...), establir canals de comunicació entre alumnes per conèixer el significat de les veus recuperades i afermar un ambient de participació col·lectiva que estimuli la tasca de recerca.

4 /Infoferranet

Bé, tothom que sàpiga alguna paraula en perill d’extinció, que la faci arribar, com més aviat millor, al noi o la noia més propers, perquè la defensi a l’aula i es guanyi un lloc al mural.


CICLE INICIAL

Hi tornarem! Les colònies de segon a Can Rigol Ens vam acomiadar de l’escola i dels nostres estimats pares i mares. Vam trigar una hora per arribar a Begues i després de molts revolts, ja hi som. Ens vam repartir en tres grups les dues classes: Monstres, Robots i Cucalassis.

Vam fer els tallers de la granja, l’hort, de la cuina i una gimcana. A la nit vam fer jocs de les cadenes tròfiques i les constel·lacions. El menjar era boníssim. Vam dormir molt calentets i ens va fer bon temps i no va ploure. Ens ho hem passat, súper, súper bé. Tornarem a anar de colònies a 4t!

CICLE SUPERIOR

Dia de la Pau D’uns anys ençà, una de les diades instaurades a l’escola és el dia de la Pau. Enguany, l’hem celebrat el divendres 29 de gener, donat que el dia 30 queia en cap de setmana. A les aules de Cicle Superior es van treballar aspectes més amplis lligats al concepte de la pau: què vol dir pau?, quin és el concepte de justícia?, i de desigualtat? La conferència d’Arcadi Oliveres, Cap a la cultura de la pau, i el fet que malauradament va tenir lloc a Haití, el terratrèmol del 12 de gener passat, va donar lloc a fer més reflexions sobre les diferències entre Nord i Sud. Es deixaven paleses les mancances de les zones més desfavorides del planeta. A partir de les diferents aportacions, es van establir les bases per elaborar els desitjos que més tard s’escriurien en els coloms que s’enlairaven amb els globus. Com a treball de cloenda i amb la participació de tot l’alumnat de Cicle Superior, es va realitzar un mural sobre la Pau. Infoferranet/ 5


ACTUALITAT / PARTICIPACIÓ

SETMANA CULTURAL S’ha organitzat un grup de treball de mares i pares per organitzar les activitats de tarda. En el moment de tancar l’edició d’aquest Infoferranet havien comentat de fer les següents: • Visita a l’exposició de coneixements matemàtics • Gimcana matemàtica • Tallers matemàtics • Berenar matemàtic • Diada de Sant Jordi i venda de llibres Es necessita gent per col·laborar!!!! Poseu-vos en contacte amb l’AMPA

ACTUALITAT / A INTERNET

Més enllà del nostre barri Equip de redacció El passat 15 de març la revista digital Fer escola a Barcelona dins la secció «Amb vocació de servei» feia ressò del curs de bengalí que la nostra escola ofereix als nens i nenes del centre i dels voltants, i que té com a finalitat impulsar un Projecte lingüístic plurilingüe per tal d’aconseguir millorar la convivència i la cohesió social a la ciutat de Barcelona. En un article signat per Joan Caba, el nostre director, es torna a parlar de la implicació de tota la comunitat educativa en aquests tipus de projectes, ja que d’altra manera seria pràcticament impossible durlos a terme. Gràcies als mitjans de comunicació podem aconseguir que la nostra escola es conegui fora del barri de Sant Antoni i convertir-la en una escola de referència.

Consulteu tot l’article a la web de Fer escola a Barcelona: http://www.edubcn.cat/blog/2010/03/l’escola-ferransunyer-un-projecte-per-a-la-convivencia-i-la-cohesiosocial/ 6 /Infoferranet

ACTUALITAT / INTERNACIONAL

Escola Solidària Escola Tal com ja hem informat en diferents resums del Consell Escolar, un seguit de material de l’escola, en molt bon estat, es va fer arribar a Cuba aprofitant l’enviament d’un bus de TMB a la ciutat de l’Havana. El material cedit fou 16 llitets, 7 torres d’ordinador, 5 olles, 2 tapes i 1 peladora (a més de diverses joguines didàctiques). Tots els estris de cuina aniran a la cuina escolar anomenada Ciclo I. Aquesta cuina fa al voltant d’uns 10.000 menús destinats als escolars del municipi de Marianao. El 0,7% que l’escola dedica a cooperació, aquestes iniciatives puntuals i altres actuacions que es realitzen a l’escola fan possible visualitzar la funcionalitat del treball amb relació als valors de la solidaritat, la cooperació i el consum responsable.


ACTUALITAT / PARTICIPACIÓ

Dia de la Pau

ACTUALITAT/FORMACIÓ

Català per a les famílies de l’escola Escola-AMPA «Atenent la demanda d’algunes mares i alguns pares d’alumnes del centre, ens proposem continuar amb els cursos de català iniciats l’any passat. Si encara no parleu català i esteu interessats/ades a aprendre’n i assistir a aquests cursos, no dubteu a apuntarvos-hi. L’horari és de 15:00 h a 16:30 h, dos dies la setmana a la mateixa escola.»

Xerrada d’Arcadi Oliveres a l’escola Ignasi Badia El dimecres 20 de gener, dins de la programació de festa major (i a prop del Dia Escolar de la No-violència i la Pau, el 30 de gener), va venir a parlar a l’escola Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau. Amb la senzillesa i l’amenitat del bon professor, el senyor Oliveres va parlar dels tres pilars sobre els quals s’ha de bastir una pau autèntica: l’absència de guerres (cosa que comporta, sobretot, deixar de fabricar armament), l’absència de violència estructural (la que mata sense armes, que té com a exponent màxim la fam, contra la qual no s’actua realment d’una manera decidida) i el foment de la convivència (per exemple, adonant-nos de tot el que ens aporta la immigració, culturalment i econòmicament). El senyor Oliveres ens va fer veure que, per desgràcia, també al nostre país hi ha responsables que continuï havent-hi guerra i violència al món. Així mateix, ens va recordar que la consecució de la pau depèn molt de l’actuació de cadascun de nosaltres, és a dir, del compromís que, més enllà de les paraules, adoptem personalment. I encara ens va indicar que per poder defensar la pau cal, abans que res, estar ben informat i, doncs, tenir un criteri propi per jutjar el que ens diuen els mitjans de comunicació.

Amb aquestes paraules des de l’escola i l’AMPA es va fer difusió d’aquesta activitat, i és que des de l’any passat i amb el suport del Consorci de Normalització Lingüística, s’estan fent cursos de català adreçats als pares i mares que volen consolidar i ampliar les seves competències en la nostra llengua. L’any passat es va fer el nivell B1 i enguany ja ha acabat el B2. Malgrat ser un grup amb un nivell força heterogeni, el fet que la majoria fossin pares i mares de l’escola ha propiciat i ha facilitat la relació entre tots ells i els ha comportat un nexe comú. La nostra voluntat és continuar oferint aquest tipus de cursos perquè tothom qui vulgui pugui iniciar, consolidar i/o ampliar els seus coneixements de català, la llengua comuna. Els cursos són gratuïts i la certificació expedida pel CPNL és equivalent oficialment al certificat de la Secretaria de Política Lingüística.

Infoferranet/ 7


PARTICIPACIÓ / CARNESTOLTES

La idea de la monocromia dels colors ha inspirat la festa de Carnestoltes d’enguany: taronja, groc, verd, blau, vermell, rosa, blanc i negre en les seves diferents tonalitats.

Macedònia de colors Famílies de p5 Al començament, ens va costar posarnos d’acord perquè eren moltes les idees i les ganes de participar en el nostre grup. A poc a poc les idees es van centrar i concretar en accions creatives. Van sorgir tres punts de partida: volíem una decoració feta amb material reciclat, l’animació la faríem nosaltres i organitzaríem jocs al pati gran, per entretenir els nens i crear dos ambients diferents. El primer gran repte va ser la decoració, trobar materials de rebuig del nostre voltant, amb els quals poder muntar visualment racons de cadascun dels colors triats: oueres grogues, gots de plàstic blancs que vam reciclar de l’AMPA, caixes de fruites negres… Després vam treballar tot aquest material per decorar la sala, cosint malles de taronja vermelles, fent cortines amb fils de llana, taps blaus i càpsules Nespresso de tots colors, fent flors amb bosses verdes, vestint ampolles d’aigua petites amb malles d’all liles..., fins i tot vam utilitzar les samarretes i bates del col·le per representar el color taronja!!! Gràcies a l’escola vam aconseguir molt material per acabar d’omplir aquest espai tan gran de color (un matalàs blau gegant, el Patxoca per al racó taronja...) i els nens al menjador van col·laborar fent dibuixos en fulls de color lila i verd. Finalment, amb un equip tot terreny creatiu, vam crear una decoració espectacular.

8 /Infoferranet


Paral·lelament, el segon gran repte era l’animació. Basant-nos en la idea dels colors, van néixer els vuit pallassos, que donarien vida i personalitat pròpia a cadascun dels colors: el groc presumit i sempre pentinant-se; el taronja, el color de l’escola, festiu i tabaler; el verd, representant de la natura, ruixant d’aigua totes les floretes de la festa; el vermell, mogut, imprevisible i malabarista; una pallasseta blava molt somiadora que veia papallones per tot arreu, una roseta molt tímida i ballarina; el blanc seria el cap perquè conté tots els colors i, finalment, el pallasso negre, sempre de mal humor, perquè ell no en té cap. Ja hi eren tots!!! Per representar-los, uns pares i mares de P5 molt engrescats i dues mares del grup de teatre de l’escola, que van voler col·laborar-hi. Quedaven només tres setmanes!!! Es va fer un guió i un muntatge musical, una cançó per a cada pallasso i unes deu cançons per a la desfilada dels nens. El dia anterior a la festa va ser el primer i únic assaig. Però la cosa no va acabar aquí: de sobte, el pallasso blanc va començar a repartir instruments de percussió: «Què prefereixes,

timbal o maraca?» Definitivament ens havíem begut l’enteniment. Eren els pallassos dels colors, músics que anunciarien el pregó i centrarien la desfilada. Un cartell molt creatiu ens va animar a venir d’un sol color, un pregó molt inspirat i entretingut va ressonar pel gimnàs com si escoltéssim la veu de l’Omnipotent, i la música, un recull de cançons de Carnestoltes, infantils, actuals i de sempre, va sonar millor que mai. Vam estrenar l’equip de so de l’escola i amb uns tècnics a la manera «Afro» semblava que no existien els problemes acústics habituals a la sala. També vam disposar d’un racó de projecció on es podia gaudir de les fotografies fetes durant la festa. El temps va aguantar i vam poder estrenar el joc de l’Oca Cucafera: vint-i-cinc caselles, mida DIN A4, pintades pels nens i plastificades per l’escola per poder reutilitzar-les, embolics de colors, caixa de malabars... Ah!!! i no ens oblidem del nostre servei de bar, on seguint recomanacions de l’any anterior, es van preparar uns pastissos boníssims (el toc gurmet de la festa).

Infoferranet/ 9


MULLA’T/ QUÈ OPINES? Equip de redacció La revolució digital entra a les aules. D’aquí a pocs anys les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) seran presents en la vida quotidiana a les escoles. Classes equipades amb pissarres digitals (PDI), accés a Internet, ordinadors portàtils mitjançant els quals els alumnes interactuaran i podran ensenyar la feina als companys a través del projector, xarxes d’Internet internes per mitjà de les quals es farà la comunicació escola-alumnat-famílies… Significa això la mort del llibre en paper, de les llibretes i els bolígrafs, de la disposició clàssica del professor davant dels alumnes? Volem saber la vostra opinió i és per això que us hem preguntat Et sembla una bona idea la utilització de les noves tecnologies a les aules? Heus aquí les vostres respostes.

Una escola digital? Mariona Solà (mare de 6è) Estic molt d’acord amb les noves tecnologies sempre que s’apliquin de manera adequada: un professor, amb pocs nens, treballant, ensenyant-los com funciona, veient que hi ha altres recursos… A casa també és una manera de treballar molt adequada per buscar informació. Toni Cárceles (pare de 6è) Penso que pot ser molt positiva la implantació de les noves tecnologies, però sense un protagonisme absolut. No s’ha de pensar que la tecnologia és la panacea de tot. Per davant de qualsevol altre criteri hi ha d’haver la qualitat pedagògica, i les eines poden ser moltes, entre elles la tecnologia d’avantguarda, però tampoc d’una manera absoluta. El concepte d’educació no s’ha de fer dependre de les noves tecnologies. Les noves tecnologies han d’estar al servei d’una educació de qualitat. Alina Boussif (alumna de 6è) Jo crec que la pissarra digital està bé, perquè així els professors no gasten tant guix, però això dels ordinadors és millor que no ho facin perquè així podem escriure i practicar més la lletra. Òscar Codina (alumne de 6è) Em sembla força bé això de les noves tecnologies perquè pots aprendre més. Però per una part no m’agrada perquè és més complicat amb tants ordinadors, tantes pissarres digitals… Si hagués de dir sí o no, diria sí. Mestres Tots i totes estaríem d’acord amb la necessitat de la introducció de les noves tecnologies a l’escola, però aquesta unanimitat desapareixeria a l’hora d’establir l’amplitud del seu desplegament. 10 /Infoferranet

Són molts els mestres i les mestres que pensen que la renovació tecnològica portarà una veritable renovació pedagògica. Les moltes possibilitats que aquests mitjans ofereixen han de permetre fer de l’alumne/a el/la veritable protagonista del procés d’aprenentatge. Protagonisme tantes vegades proclamat i tan poques assolit. Tecnologia és igual a motivació per a l’alumnat. La introducció d’aquestes tecnologies ha de ser d’una manera transversal, normalitzades dins del currículum, per això hem de fugir de les classes d’informàtica. Per contra, cal tenir en compte que una gran part del professorat ha de formar-se, la qual cosa representa un esforç addicional dels molts esforços que ja se li demanen. Aquest punt més la por al canvi i la inseguretat que tot plegat pot crear i la disminució dels lligams personals a l’escola, configuren els principals arguments dels detractors de la introducció generalitzada de les noves tecnologies a l’escola. Com a resum final de les aportacions que hem tingut d’aquest tema, en un esforç per agrupar aquestes aportacions, les podríem dividir en tres grups: • Una gran minoria que estaria en contra d’aquesta introducció generalitzada de les TIC a l’escola, que argumenta que és una pèrdua del contacte personal i representa una inversió molt gran de diners, d’esforços de formació, preparació i dispendi molt gran d’energia sense aportar res de nou pel que fa a l’adquisició de nous coneixements. • Una majoria que defensa la incorporació de les TIC pels arguments anteriorment esmentats. • Una minoria que estaria lligada al segon grup, que defensa aquesta introducció dient que només amb la incorporació de les TIC ja s’aconsegueix una renovació pedagògica i que, en si mateix, són un element de millora de l’acció docent.


La porca

Mainada Infoferranet/ 11


Nens i nenes de 3r El dilluns 8 de març va nevar a tota Catalunya. Eren les 10 h del matí, nosaltres erem a la classe i de sobte: ohh, quina sorpresa! hi havien flocs de neu que queien del cel. Però quina decepció, no quallaven. Tot i així, ens vam emocionar molt. A les 16 h de la tarda va arribar el millor moment del dia: la neu començava a quallar! I només havíem d’esperar mitja hora per sortir de l’escola i anar a jugar amb la neu. Quina il.lusió que nevi a Barcelona!

Una gran nevada

Sortida al conservatori Nens i nenes de 4t A El dia 19 de febrer els nens i nenes de tercer i quart de primària hem anat al Conservatori Municipal de Barcelona per escoltar una audició musical del grup “la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona”. Ens ha agradat molt perquè ens han explicat la història de la cobla de sardanes. Hem conegut instruments nous (el tamborí, el contrabaix, el tible,...) i, a més, sons nous. L’actuació ha estat molt divertida perquè tots i totes hem pogut participar en tot moment. Ha estat un èxit!!!!

Hort Nens i nenes de 1r Vam anar a veure l’hort del casal d’avis, ens van explicar moltes coses! Ens van regalar verdures de l’hort del terrat i una planta! Ens ho vam passar molt bé!

12 /Infoferranet


Hem fet esgrima Hans Huang Feng [4t B] El dia 26 de febrer vam fer esgrima a l’escola. Va venir en Ferran del club Sam. D’entrada ens va explicar la història de l’esgrima, com va néixer la pólvora i quines armes es feien servir (l’espasa, el sabre i el floret). Després d’explicar tota la història, ens va presentar les fantàstiques espases de plàstic i els fantàstics cascos que ens donava. Dels cascos, n’ hi havia de dos tipus: un que tenia un plàstic dur al davant i un altre que tenia unes reixes al davant. Ens va ensenyar a controlar l’espasa allargada, que no valia cap punt si li trencaves el braç o si li trencaves les cames a l’adversari (el que importava era que el toquessis al pit). Vam aprendre també que sempre havíem d’estar a la mateixa distància del contrincant i també les paraules FONS, TRENCAT i MARXA. Al final cada persona escollia el seu amic preferit i el retava a un combat d’esgrima. Ens va donar el seu web http://www.esgrimasam.cat es va acomiadar i... a dinar!!!

Pailebot Santa Eulàlia

El dia 13 de gener els nens i nenes de 2n A i B vam anar al Museu Marítim. Vam pujar a un vaixell “Pailebot de Santa Eulàlia”. El pailebot ens va encantar perquè ens van ensenyar moltes coses i perquè vam pujar en ell, igual que els Reis Mags, perquè en aquest vaixell van venir els Reis a Barcelona. Ens van ensenyar on era proa, popa, babord i estribor. També ens van explicar que malgrat ser un veler havíen de tenir tots motors per entrar i sortir al port. El capità tocava una campana perquè els mariners hi anessin a menjar. Infoferranet/ 13


Nens i nenes de Cicle superior

Tallers de plàstica Aquest curs els alumnes de Cicle Superior treballen els continguts de l’àrea d’Expressió Visual i Plàstica. Els alumnes de 5è i 6è es barregen en quatre grups diferents per treballar, al llarg de 5 setmanes, diferents corrents artístics contemporanis: pop-art, puntillisme, surrealisme i cubisme. Aquí teniu uns textos escrits pels mateixos alumnes sobre les seves experiències en aquests tallers artístics. POP-ART El pop-art és un taller molt i molt divertit. La nostra profe era la Montse. Al principi no sabíem res, sobre el pop-art. Però a mesura que transcorria la classe ens vam assabentar de tot. l’’Andy El 1r dia... ens van parlar de l’’Andy Warhol i també vam parlar de la Marilyn Monroe. El 2n dia... vam parlar del famós, incomparable i majestuós POT DE TOMÀQUET!! El 3r dia... vam fer un mural amb la nostra inicial. El 4t dia... vam pintar, en un full o cartolina, un dibuix d’una cara.

Nens i nenes d’educació infantil

Mengem el tortell de Sant Antoni 14 /Infoferranet

SURREALISME Al taller hem fet obres d’art de Dalí amb colors i quadres d’aquest pintor. El que més ens va agradar va ser que havies de fer un dibuix que no existia: per exemple, una taula amb ulls, etc. Però va estar molt bé, i després la Marta ens va ensenyar quadres, que eren molt estranys. El que em va agradar més va ser que de petit la mare li guardava el pa a la cuina perquè no se’l mengés, llavors mirava la cuina des del foradet del pany perquè tenia gana. També em va agradar un dibuix on havíem de fer el mateix. Va ser molt guai!!!


PUNTILLISME El 1r dia, ens vam presentar i la Sònia ens va començar a explicar el que és el puntillisme. Vam fer unes obres d’art amb unes fruites i després d’això, vam menjar les fruites. El 2n dia, vam fer puntillisme sobre un paisatge que vam decorar amb retoladors gruixuts i prims de molts colors. El 3r dia, hi havia nens que encara no havien acabat el dibuix del paisatge, així que el van haver d’acabar. Però hi havia altres nens que en canvi ja ho havien acabat i van començar a fer un paisatge diferent. El 4t dia vam començar a fer un paisatge on sortia una senyora amb la seva filla. En aquest treball vam fer servir uns palets per l’orella on vam posar pintura. El 5è dia, bé millor dit, l’últim dia d’aquest taller, els que van acabar els treballs van poder fer dibuixos lliures o ajudar altres persones. Aquí acaba l’aventura del puntillisme.

CUBISME El 1r dia, el Joan Palomino, ens va explicar un xic què és el cubisme. Vam fer com el Juan Gris Gris,, que feia collage: hi havia una taula amb moltes coses com si haguessin fet una festa a la nit i no ho haguessin recollit i també una finestra on es veiés el paisatge. Ho vam fer retallant revistes però si volíem fer la taula no podíem enganxar una taula, havíem de buscar una altra cosa que semblés una taula. Uns van fer servir un fons de flors i d’altres una foto d’un arbre partit per la meitat. El paisatge va costar molt perquè n’hi havia molts però tots eren molt macos i no sabies quin triar. Al final va quedar molt bé perquè vam fer un marc de cartolines i el podíem decorar amb més trossos de cartolina. Per a la segona activitat ens van fer una foto i vam intentar d’imitar el Picasso Picasso,, deformant-nos la cara, dibuixant-nos un ull més gran que l’altre i amb pestanyes molt llargues, la boca amb els llavis molt gruixuts i les orelles de follet. I, finalment, vam fer com el Pitr Mondrian,, fent quadres de cartolina de Mondrian color blanc, blau, verd, vermell i blau i enganxant-los.

Nens i nenes de 3r B

Dia Internacional de la dona El dia 8 de març es celebra el dia internacional de la dona. Aquest dia, a la classe de 3r B, vam parlar del perquè les dones ho celebren. És un dia per a recordar que les dones tenen els mateixos drets que els homes. No és just que els homes guanyin més diners, perquè són més forts, el que val no és la força, sinó la intel.ligència. Si que és just guanyar el mateix sou si es fa la mateixa feina. Però, encara avui en dia hi ha discriminació en alguns llocs de treball... Hem arribat, després de parlar-ho molta estona, a la conclusió que: No hi ha feines d’homes ni feines de dones

Infoferranet/ 15


CALAIX DE SASTRE

Guardiola porquet MATERIAL

• Ampolla de plàstic flexible • Pintura de color rosa • Pinzell

PER ESTALVIAR CALERONS I FER-SE SOCI/A DE L’AMPA !

• 2 taps de suro • Retolador negre • Cola blanca

• Un tros de llana o escurapipes rosa • Feltre o cartolina rosa

PRIMER PAS Rentem l’ampolla i el tap, per dins i per fora, i ho deixem assecar. Amb l’ajuda d’un adult i utilitzant unes tisores, fem un orifici (que serà la ranura de la guardiola) en el centre de l’ampolla. En la base de l’ampolla, hi fem també un petit orifici (d’on sortirà la cua del porquet).

SEGON PAS Pintem l’ampolla i el tap de color rosa, i deixem assecar la pintura. Per fer les potes del porquet, tallem cadascun dels dos taps de suro per la meitat. Pintem les quatre potes de color rosa i, un cop seques, hi pintem amb el retolador les peülles. TERCER PAS Enrosquem el tap en l’ampolla, i enganxem les potes de suro en la cara oposada a la que té la ranura. Per fer la cua, enrotllem un tros d’escurapipes o de llana al voltant d’un llapis. Després, en dobleguem un extrem amb forma de ganxo per unir-lo a l’orifici de la base de l’ampolla amb cola.

QUART PAS Tallem amb les tisores dues orelles del tros de feltre o de la cartolina de color rosa, i les enganxem a tots dos costats del cap del porquet.

CINQUÈ PAS Amb el retolador negre, dibuixem els forats del nas, al tap, i dibuixem el ulls o hi enganxem uns ulls postissos. Si vols, pots fer una vaca o una ovella… canviant el color i la forma de les orelles i la cua.

16 /Infoferranet


MAINADA/ENTRETENIMENTS

Endevines qui són? L’Anna, l’Enric, la Raquel, el Joan P., la Carla, l’Eli, la Marta del Camino, la Maria, la Regina, la Toni, el Joan C., la Tere o l’Imma?

2

3

4

La solució, al proper número de l’Infoferranet

1

8

6

10

9

7

5

11

12

13 Infoferranet/ 17


MAINADA/ ENDEVINA

El Joan et posa a prova Un enigma clàssic per resoldre en família amb paper i llapis. Un barquer ha de travessar un riu amb una guineu, una gallina i una cistella plena de blat de moro. A la barca, només hi cap el barquer i, o un animal, o la cistella. La guineu es menjaria la gallina, i la gallina es menjaria el blat de moro si es quedessin ambdós a la mateixa riba. Com s’ho enginyarà el barquer per travessar el riu amb la seva càrrega?

El Joan també ens recomana una pàgina web molt interessant d’una escola de Sant Sadurní d’Anoia que ha fet tot un recull d’activitats per treballar diferents continguts de matemàtiques: http://www.xtec.cat/ceip-jverdaguerssadurni/concurs/ concursple/activitatmates.htm

Com continua aquesta sèrie?

Qui és ?

El nostre personatge va néixer a Oliola, un poblet de La Noguera, i té 52 anys. Va arribar a l’escola Ferran Sunyer ja fa tres anys, i amb ell van arribar l’energia, la innovació, la creativitat, la imaginació i l’alegria. És una persona molt apassionada, cosa que posa de manifest en els nous projectes, el dia a dia de l’escola i la seva relació amb els alumnes, les famílies i els professors, i tot l’equip de l’escola. Sempre té noves idees, nous reptes per al Ferran Sunyer, i intenta solucionar els problemes de l’escola posant un somriure en tot el que fa.

És una persona molt humana que transmet aquesta humanitat i aquesta simpatia que el fan ser senzill i humil a la vegada. La veritat és que sempre està molt ben acompanyat i és un company més de totes les persones que formen part de l’escola Ferran Sunyer. Fa que l’escola sigui molt acollidora i que tots ens sentim integrants d’una gran família. La solució, al proper número de l’Infoferranet

SOLUCIONS Enigma De primer portarà la gallina de la riba A a la B, i tornarà a buscar la guineu a la riba A. Quan arribi amb la guineu a la riba B la deixarà allà,

però s’endurà la gallina. En arribar a la riba A deixarà la gallina i recollirà la cistella de blat, i la portarà a la riba B.

Qui és del número anterior Daniel Vidal I finalment, tornarà a la riba A per recollir la gallina i portar-la a la riba B.

Sèrie Tapa la meitat esquerra de les figures i ho veuràs. 18 /Infoferranet


ENTREVISTA

Joan Palomino «Hem d’aconseguir que els nens i nenes vegin les matemàtiques com una cosa molt pràctica» Mercè López És mestre de Primària des de fa 26 anys, molts dels quals a Sant Vicenç dels Horts, però aquest és el seu primer curs al Ferran Sunyer, on té plaça definitiva i espera quedar-s’hi una llarga temporada. Encara que oficialment és home de lletres, és un gran aficionat a les matemàtiques i a tot allò relacionat amb el càlcul, la resolució de problemes, el raonament i els enigmes matemàtics. També és un dels encarregats que les noves tecnologies, com ara ordinadors, pissarres electròniques i canons, funcionin com cal a l’escola. Per què tenen tanta mala fama les matemàtiques? Les matemàtiques són una de les assignatures que menys ha evolucionat des que sóc a l’ensenyament. El temari és pràcticament idèntic al que es feia quan jo vaig començar a treballar i fins i tot quan jo estudiava. Es continuen estudiant coses que als alumnes els resulten molt feixugues perquè són molt abstractes, de molt difícil aplicació a la realitat. I, en canvi, àrees de molt interès, com podrien ser l’estadística o el tractament de dades, són sempre molt al final dels temaris. N’és la prova que en resolució de problemes, tot i que és molt complicat i han de treballar molt, de seguida s’engresquen perquè en poden veure la utilitat pràctica. El càlcul, el càlcul mental, la capacitat d’aproximar resultats, de jugar una mica amb les matemàtiques, penso que és una capacitat molt important i necessària. No sé com ho aconseguirem, perquè estem molt lligats al programa i als llibres, però hem d’aconseguir que ells vegin les matemàtiques no com una matèria difícil, sinó com una qüestió molt pràctica. Hi ha alguna forma més divertida, per exemple, d’aprendre les taules de multiplicar? Doncs no. Pots aconseguir que en lloc de recitar-les, com fèiem a la nostra època, les aprenguin practicant amb dòminos, jocs de cartes, amb memories, aplicacions informàtiques…, però és de les coses que s’han de memoritzar.

Com podem ajudar les famílies que els nens s’ho passin bé amb les matemàtiques? A mi m’agraden molt els enigmes matemàtics, que poden practicar des de petits, perquè impliquen el raonament mental, buscar solucions, jugar fent proves… Després hi ha un munt de coses que són molt pràctiques, com la geometria, i crec que actualment és molt interessant treballar en la interpretació de dades, en la lectura de gràfiques, aprendre a treure informació d’unes gràfiques; al cap i a la fi, avui els diaris o els informatius van plens de gràfiques, algunes de molt agradables a la vista i amb molta informació. També hi ha col·leccions de llibres d’històries matemàtiques i ara estan de moda els llibres d’intel·ligència pràctica, de fer sèries, buscar elements que falten… I d’alguna manera són exercicis matemàtics en el sentit que impliquen cert grau d’abstracció i s’ha de buscar la informació i relacionar-la. Com t’ajuden les tecnologies a fer matemàtiques? En tot. L’any passat fèiem servir unes aplicacions informàtiques que generaven operacions matemàtiques i a mesura que els alumnes les resolien anaven superant nivells. I de vegades et passaves mitja hora fent això i els alumnes sortien tan contents dient que havien estat jugant a l’ordinador, i el que havien fet era treballar de valent. L’ordinador permet la gestió ràpida d’activitats mecàniques i Internet està ple de pàgines que generen operacions matemàtiques adequades per als continguts de Primària. La nostra escola porta el nom d’un matemàtic català… Sí, i com en tants casos, era un matemàtic molt bo però molt desconegut a Espanya i a Catalunya, perquè principalment va publicar els seus treballs a Alemanya. Ferran Sunyer va ser una persona amb unes capacitats físiques molt limitades, amb una història familiar bastant tràgica i dura, i que gràcies al seu esforç va arribar molt lluny. Infoferranet/ 19


CONSELL ESCOLAR Per saber-ne més: http://www.youtube.com/ watch?v=NA2wg4oyQvM http://www.pangea.org/ peremarques/pdigital/es/ pizinteractiva.htm http://www.pangea.org/ peremarques/pizarra.htm http://es.wikipedia.org/ wiki/Pizarra_Interactiva http://www.artigraf.com/ news_prensa/artigraf_ news/anews122.pdf

Noves eines tecnològiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge Consell Escolar El Consorci d’Educació, ens públic de caràcter associatiu entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, ha posat a l’abast de l’escola un exemplar de Pissarra Digital Interactiva (PDI). El Consell Escolar de la nostra escola està estudiant la possibilitat, per mitjà de la Comissió Econòmica, i després de ser aprovat pel seu ple, la compra de fins a 9 pissarres més perquè siguin distribuïdes per les aules del centre. La compra, un cop aprovada, es finançaria: en un 7’5% amb un increment mínim a cada família de la quota de material que es paga a cada curs, que multiplicat pels aproximadament 450 alumnes del centre finançaria una part i la resta, el 92’5%, la major part del cost, seria aportat directament per l’escola. La PDI és un «sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i una tauleta digitalitzadora sense fil, que permet projectar continguts digitals en un format adequat per a la seva visualització en grup i interactuar amb les imatges projectades des de qualsevol lloc de l’aula per mitjà de la tauleta». 20 /Infoferranet

Entre les seves aportacions i avantatges per als processos d’ensenyament i aprenentatge es destaca la possibilitat d’augmentar la participació dels alumnes i la seva atenció, retentiva, motivació i comprensió. A més, facilita el tractament de la diversitat d’estils: és de gran utilitat a alumnes amb estils d’aprenentatge visual, cinestètic o tàctil. Els pedagogs i pedagogues consideren que és un bon suport a l’ensenyament d’educació especial per compensar els problemes de visió, audició o coordinació psicomotriu. Des del punt de vista dels mestres i les mestres es poden concentrar a observar els nens i nenes i fer classes més atractives i millor documentades. Aquesta nova adquisició implicaria haver d’estendre cables de xarxa a l’escola per tenir accés a Internet des de totes les aules, qüestió que ara no és encara possible i s’afegiria a la compra de 10 ordinadors de darrera generació que es va fer ara fa pocs mesos.


AMPA Nombre de socis i sòcies

51% sí

49% no

Què volem? + gent col·laborant + gent a la Junta + treball + socis i sòcies + comunicació + participació + organització + ganes de millorar l’escola Junta de l’AMPA Aquest és el full de ruta que el passat dia 16 de febrer vam explicar a tots els que van venir (pocs però bons!) a l’assemblea de socis i sòcies. I té una explicació senzilla, el curs anterior es va fer molta i bona feina, i aquest curs estem treballant per millorar-ne alguns aspectes. Resumint, l’AMPA ha dedicat i dedica tot l’esforç a l’escola, a tota l’escola. Això ho fem, a nivell econòmic, principalment amb les quotes dels associats i amb les subvencions que aconseguim. És clar que com més siguem de l’AMPA més i millors coses farem. Diuen que si coneixes, aprecies, i si aprecies, t’impliques. Per a tothom que no té del tot clar quina és la tasca que realitzem, us en fem un petit tast des del punt de vista del vostre fill o filla: «La meva escola és molt xula perquè té un gegant fantàstic», «Quan sortim per la festa major som l’enveja de tot el barri, amb les samarretes taronges», «Puc ser de l’equip de bàsquet del Ferran Sunyer!», «A la mare li encanta anar a les conferències que s’hi fan», «A la tornada de Nadal hem trobat joguines noves a la classe i el

patge Gregori ens va venir a veure abans de festes!», «Jo he après a nedar», «hohaveuvist! Quina pàgina web té l’AMPA», «Als avis els encanta llegir-me l’Infoferranet, així també coneixen què passa a l’escola», «Cada any trobo un tros de pati pintat i ja no tenim una escola grisa», «Aquest Carnestoltes m’he disfressat de caramel i tinc moltes ganes de participar a la festa de fi de curs», «A l’escola, les mares i els pares ens fan cada curs una obra de teatre que em fa pixar de riure», «A mi m’encanta llegir i vaig dir al meu cosí que a la biblioteca de l’escola cada dia hi ha més llibres nous», «Puc portar l’oli brut de casa i així es pot reciclar», «L’escola ja és una escola verda!», «Al pati, els grans m’han dit que si fas sisè et regalen una orla molt xula (què deu ser un orla?)», «La meva mare està aprenent català i així em podrà ajudar amb els deures». Treballem amb l’al·licient de continuar ampliant i millorant aquesta llista. Ho fem per les famílies i per això comptem amb les famílies que col·laboren a diferents nivells. Si tu també t’hi apuntes encara ho podrem fer molt millor. Fes-te soci/sòcia i continua mantenint la il·lusió del teu fill per anar a una bona escola. Infoferranet/ 21


ESPAI MIGDIA

Què es cou al migdia? Un plat amb història: Jocs tradicionals Equip de redacció Aquesta és una de les activitats dirigides que els nens i nenes poden fer a l’hora del menjador. Normalment es fa al gimnàs, els de cinquè i sisè la fan al pati gran, i si el gimnàs està ocupat, els de P4 o P5 poden utilitzar el pati de dalt. S’intenta que els grups siguin d’uns 25 nens per a un millor funcionament. Trobem jocs de falda, cançons eliminatòries com La plata d’enciam o el joc de L’espardenyeta Ning-Ning per als més petitons, i molts jocs diferents, tradicionals catalans o d’arreu del món, que els monitors adapten per incentivar el joc i fer-lo més atractiu en els diferents grups d’edat. És el que passa en el joc de Bitlles catalanes, en què les bitlles no són de fusta sinó de plàstic. Hi ha jocs de sempre com El mocador, Un, dos, tres pica paret, Estirar cues, La gallineta cega i altres jocs molt divertits com L’aranya peluda, El tren o El metge. Avui us explicarem aquest últim joc. S’anomenaran dos metges, una serp, dos nens que faran d’ambulància i la resta seran pacients. Es delimitarà la pista de tal manera que quedi definit per on poden córrer els pacients, on és el metge (en una cantonada) i des d’on surten les ambulàncies (una altra

cantonada). La serp ha d’intentar mossegar el màxim de pacients i al mateix temps, l’ambulància haurà de traslladar els nens mossegats als metges i aquests darrers els hauran de curar (deixem a la imaginació dels nens la manera de curar). Un cop el pacient surt del metge, pot tornar a participar en el joc. El joc finalitza quan la serp hagi mossegat tots els pacients! Quina feinada, pobra serp!!! Hi ha un petit truc: podem variar el nombre de serps o limitar el nombre de pacients que els metges poden salvar. Els monitors de menjador fan programacions trimestrals dels jocs i hi ha la intenció de fer un dossier explicatiu amb les fitxes de cadascun dels jocs perquè qualsevol persona interessada el pugui consultar. S’han inspirat en el quadre Jocs infantils, de 1560, del pintor flamenc Pieter Bruegel, en què veiem una ciutat amb més de 250 petits personatges practicant prop de 90 jocs tradicionals diferents. Hi ha el projecte de penjar aquest quadre (que estan intentant ampliar sense que perdi qualitat) al menjador perquè els nens i nenes vegin que aquests jocs vénen de molt lluny en el temps. També amb aquesta intenció, l’escola vol aconseguir que alguns avis vinguin a explicar als nens i nenes com jugaven ells de petits i que bé que s’ho passaven.

Alguns enllaços d’interès: http://www.iesflix.cat/ concurs%20fotografia%20 escolar/Jocs%20Bruegel_ archivos/v3_document.htm http://www.bcn.es/ infancia/catala/jocs/jocs_ cat.html http://centros3.pntic.mec. es/cp.valvanera/juegos/ index.html http://roble.pntic.mec. es/~fromer2/soto/pasado/ juegos.htm 22 /Infoferranet


2 DE 5

Iniciació esportiva Rosa García Avui he anat a veure una classe d’iniciació esportiva. Els 13 petits esportistes de P5, és a dir de la classe dels dinosaures i de la classe dels austronautes, l’Edu, el seu monitor i jo hem pujat fins al pati de dalt. I quin entorn més fantàstic per jugar! Un temps ideal, ni fred ni calor, uns murals a les parets creats per alguns pares i alumnes de l’escola que són un plaer per als ulls i unes vistes sobre tot Montjuïc que són fabuloses. I comença l’exercici. En primer lloc, per escalfar, els nens juguen a El congelador. Faig servir el terme nens com a generalitzador, si bé en aquest cas resulta visiblement vàlid, ja que les nenes són en clara minoria: només n’hi ha 2 dels 13. Feta aquesta puntualització, passem a l’explicació del joc. Es tracta d’atrapar el màxim possible de companys. Quan algú és atrapat no es pot moure fins que un dels companys el descongela tot fent-li una abraçada. Els nens corren, salten, riuen, es criden perquè vingui algú a salvarlos i s’ho passen pipa. Llavors, com si d’un equip professional es tractés, tots es dirigeixen cap a la banqueta a sentir les indicacions del seu entrenador, l’Edu. El següent joc és el de Trepitjar la corda. Quatre nens porten una corda a la mà i la resta ha d’intentar trepitjar-la. Si ho aconsegueixen, seran ells qui duguin la corda. Però com que es fa una mica de guirigall, l’Edu els fa tornar a la banqueta un altre cop perquè quedi clar el que no s’ha de fer: agafar la corda amb la

mà, trepitjar-la quan s’està arrencant, demanar-la sense haver-la trepitjat... Un cop queda clar el que es pot fer i el que no es pot fer, tornen a sortir al terreny de joc i aquest segon cop tot va com la seda. I novament a la banqueta, perquè toca canviar de joc. Molts nens demanen jugar a L’aranya peluda, la mateixa de la cantarella «Aranya peluda, el cap a la basura». En aquest joc, el nen que para es col·loca en una de les línies del pati i la resta ha d’intentar creuar aquesta línia sense que els atrapi tot preguntant: «Aranya peluda, podem passar?». Els nens atrapats passen a ser aranyes, amb la qual cosa cada cop resulta més difícil creuar-la. Però l’Edu comenta que no serà aquest el joc. D’altres volen llavors que es tracti del Mataconills, un nom més políticament correcte per a l’antic joc de matar. Però tampoc no serà aquest. L’Edu ha decidit que el nou joc serà el Comecocos. En aquest joc, els nens han d’anar seguint les línies del terra sense sortirse’n. El nen que para ha d’anar perseguint els altres i quan els atrapa, aquests han de seure en aquell punt i aquell camí queda bloquejat; no es pot passar a través d’un company. Com més nens estiguin atrapats, més difícil resulta trobar un camí per escapar-se... I gairebé sense adonar-nos-en arriba l’hora de plegar i un darrer joc, el joc d’aguantar sense riure. Qui tingui molta set, més s’hi val que no tingui el riure fluix, perquè com més trigui a ser eliminat, abans serà a la filera per beure... Infoferranet/ 23


SALUT / PLAGUES

A voltes amb els polls! Quin animal va per la vida amb els peus al cap? Endevina el nom d’aquest animal que no és feroç ni coix. Gloria Fuertes Mertxe Liroz (Mare desesperada de 1r B) Els polls són un mal endèmic i un maldecap per a tothom qui tingui fills i filles en edat escolar. Es tracta d’un problema de difícil solució per les característiques vitals de l’animalot i perquè es necessita la implicació activa de totes les parts involucrades per mantenir-los a ratlla. Amb l’objectiu de «no morir mai més en l’intent» d’eradicar-los, «posarem mans a l’obra» i farem: • Revisions periòdiques dels caps (tant al clatell com darrere les orelles) per veure si hi ha rastres d’okupes; tant si hi ha evidència d’activitat, picor, com si no. •Si l’animalot ja fos a casa nostra s’aconsella: 1. Mesures higièniques a la llar: canvi de coixineres i llençols de tots els llits per on el cap okupat acostuma a pernoctar, neteja de sofàs, pintes, etc. 2. Aplicació de productes al cap (trobem les possibilitats següents): ·Els insecticides (permetrina, malation, etc.): és un tractament eficaç sempre que es faci bé i es repeteixi als 7-10 dies. Actuen bloquejant el sistema central dels polls, la qual cosa provoca la paràlisi i la mort tant dels polls com de les llémenes, la seva forma larvada. S’han d’aplicar amb els cabells secs i tapar amb film de plàstic el temps que indica el prospecte. Inconvenients: són productes tòxics que al final creen resistències. · Les silicones (dimeticona): tractament interessant, ja que no és tòxic i no crea resistències. Actua formant una pel·lícula que envolta el poll i les llémenes, de manera que els impedeix respirar. També s’ha de repetir el tractament als 7-10 dies. S’ha d’aplicar amb els cabells secs i tapar amb film de plàstic durant unes hores. 24 /Infoferranet

·Els tractaments casolans, que són efectius si es manté una constància i es repeteixen: - L’alcohol: mata els polls. Inconvenients: ha d’estar en contacte moltes hores; a més, és un producte molt volàtil. - El vinagre: no mata els polls ni les llémenes, però es eficaç, perquè estova la fixació de les llémenes i en facilita la retirada amb la pinta. 3. Retirada mecànica: amb la pinta metàl·lica, retirem els polls i les llémenes, mortes o vives, després de l’aplicació del tractament escollit. 4. Repetició del tractament: tantes vegades com recomani el laboratori i/o, en el cas de fer servir mesures casolanes, fins que estiguem segurs que hem acabat amb l’intrús en totes les seves formes. 5. Utilització d’altres mesures: hi ha al mercat altres productes amb una certa eficàcia. Així, trobem: · La pinta elèctrica: és un petit artefacte elèctric molt còmode d’usar, que mata per electrocució el poll i les llémenes quan les detecta. Inconvenients: el preu i la poca fiabilitat. · L’oli essencial de l’arbre del te: és un producte que actua com a repel·lent dels polls, que s’ha d’escampar amb la pinta per tot el cabell i no només darrere les orelles i el clatell. La seva utilització no eximeix de la revisió periòdica dels cabells ni significa que sigui eficaç al cent per cent. Inconvenients: resseca els cabells i la pell. Conscient de la dificultat d’acabar d’una vegada per totes amb els polls us exhorto a una implicació activa i proactiva per, si més no, mantenir a ratlla la colònia de polls de l’escola Ferran Sunyer.


PEL PLAER D’ESTAR JUNTS

Floquets de neu Classe 1r B Com cada curs que encetem, els de 1r B i alguns agosarats de 1r A fem el nostre viatge pendent: hem decidit que anem a veure la Moreneta. Comença l’aventura, pugem al tren i, de sobte, després de dues parades, cal baixar i canviar de tren (aquests avantatges sempre han estat característics i molt presents en els viatges pel nostre país en ferrocarril: retard, panes, etc.). No ha estat res, hi estem molt avesats. Ja som al cremallera, quina meravella!!! La pujada, els grisos del dia mig ennuvolat, tot és espectacular. De fons, unes muntanyes imponents, ja les coneixíem: el vertigen de l’alçada que ens deixa bocabadats i l’emoció per arribar ben aviat a dalt, al monestir.

Ja hi som, preparats per fer la caminada pel camí de Sant Miquel. El mal temps en regala floquets de neu i ens emocionem, però la seva timidesa fa que de tornada no hi hagi ni un miserable dit de neu, llàstima!! Ara toca funicular, ja hem arribat a dalt i, sense gaires miraments, de tornada cap al monestir per fer el pícnic de rigor i celebrar els aniversaris del Pau, l’Albert i la Cèlia, hem fet la baixada i, renoi, quina gana!! Cap a mitja tarda, després d’aquest àpat amb celebració inclosa, ens cal fer la visita i el petó de rigor a la verge, i així ho fem. Nois, és hora de tornar, es fa fosc i demà dilluns hem de respirar al Ferran Sunyer amb l’alè tan sa d’aquestes magnífiques muntanyes. Visca Montserrat i nosaltres per haver-hi tornat!!!

Infoferranet/ 25


SOSA CÀUSTICA

Novetats a l’escola

Pere Martí (pseudònim) En anteriors números de la nostra revista ja us havíem anat informant del Programa de Progressiva Implantació de l’Escalivada (PPIE), que tenia la intenció de convertir aquest ecoplat en la base dels menús infantils de l’escola. L’escalivada del Ferran Sunyer s’elabora amb productes provinents del comerç just (*), i és contrària al sacrifici d’animals, no sexista, multicultural –recordem que el pebrot és originari d’Amèrica–, solidària i biodegradable (sense comptar que afavoreix la coordinació oculomanual de les nenes –i els nens–). Malauradament, un grup de pares i mares –o mares i pares– practicants de l’alberginisme, una interessant religió sincrètica cristoislamicobudista, es va oposar al consum d’escalivada adduint que un dels principals manaments de la seva creença els impedia de totes totes de menjar l’esmentat ecoplat. La Junta de l’Ampa va proposar aleshores de substituir l’escalivada per l’empedrat, el qual, a les innegables qualitats dietètiques, unia un profund arrelament a la cultura catalana, a la promoció de la qual es dediquen 26 /Infoferranet

amb fervor tots els estaments de la nostra escola. La nova idea, però, no va arribar a tirar endavant per les demandes de diverses famílies que tenen fills –o filles– al·lèrgics al bacallà –i bacallana– d’Islàndia. Uns quants pares/mares afectes a l’universalisme i a l’amplitud de mires, i partidaris, doncs, de superar els estrets clixés identitaris, van creure que el moment era arribat d’introduir en la dieta dels nostres infants un plat global de caràcter cosmopolita: les judías con chorizo. Tot i l’excel·lència d’aquesta proposta, la flatulència que les mongetes podien causar, problema que, d’altra banda, també presentava l’opció catalanista de l’empedrat, ha provocat que, finalment, s’hagi arribat a una solució de consens entre tots els sectors de la comunitat educativa (excepte una part de les mestres –i els mestres–, que faran vaga contra aquest nou atemptat a l’escola pública). La solució final ha consistit a declarar àpat bàsic infantil els macarrons i el pollastre arrebossat. Continuarem informant. (*) La ceba es conrea en dues cooperatives agràries de San Rafaelito, a l’Amèrica Central.


LLEGIM?

I si voleu llegir més contes pacífics, els podeu trobar a la secció infantil de la biblioteca Francesc Boix (c/ Blai 34) al Poble Sec, que disposa d’un fons especial de cultura per la pau.

Francie Nolan (pseudònim)

Llibres per la Pau Petits

El senyor Guerra i la senyora Pau Autor: Joan de Déu Prats Il·lustrador: Lluís Filella Editorial: Edebé

Mitjans La conferencia de los animales Autor: Erich Kästner Il·lustrador: Walter Trier Editorial: Alfaguara

Grans

L’enemic Autor: Davide Cali Il·lustradora: Serge Bloch Editorial: Takatuka

Hi havia una vegada, en un turó on sempre plovia, una casa atrotinada on vivia un malcarat senyor Guerra. Sempre enfeinat construint andròmines estranyes per a l’exèrcit, no li agradava sortir ni tampoc no volia companyia. Quan havia de parlar amb algú, acabava tot empipat. Quin mal humor que gastava! Però un bon dia va arribar una nova veïna molt simpàtica a la qual acompanyava un bon raig de sol. La senyora Pau, és clar, va ser molt amable amb el seu veí. I així, gràcies a les bones paraules, les flors primaverals, els pastissos i algun cop de mà de la seva bona veïna, el senyor Guerra va anar descobrint totes aquelles petites coses que ens fan la vida més bonica, es va adonar que amb bon humor tot és més fàcil i finalment va utilitzar el seu enginy per ajudar els seus veïns.

Com és que els humans es reuneixen tantes vegades per parlar de la pau i no aconsegueixen mai aturar les guerres? Els animals estan farts de la inutilitat de tanta cimera de poderosos on no s’arriba ni a un petit acord, i molt tristos pel patiment que provoquen les guerres al món, especialment als nens i les nenes. Així que decideixen convocar la seva pròpia conferència mundial i aturar per sempre els conflictes. És clar que reunir representants de totes les bèsties del món serà una mica complicat... i també molt divertit! I un cop reunits, els animals hauran d’esforçar-se molt per convèncer els homes, que no estan gaire disposats a escoltar-los. Aconseguiran els animals en la seva conferència el que durant tant temps els homes han estat incapaços d’assolir? Una història escrita fa molts anys amb un missatge totalment vigent. Ens trobem en una guerra que va començar fa molt temps. Hi ha un soldat en una trinxera, al front. Està tot sol. Només l’acompanyen la gana, la pluja, el cansament i la por de l’enemic que sap que té al davant, en un altre forat igual que el seu. Un enemic cruel i ferotge que ha començat aquesta guerra, segons que diu el manual militar... O potser no? Una nit, sota el cel estrellat que compartim tota la humanitat, el nostre soldat decidirà fer un primer pas per acabar l’absurditat d’aquesta guerra... i descobrirà que l’enemic i ell comparteixen molt més que un forat i una arma. Una reflexió sobre la irracionalitat de les guerres que comencen els que manen aprofitant-se de la por del desconegut i sobre el valor de la decisions individuals. Infoferranet/ 27


Participem a la Gran Festa Major de Sant Antoni

4. Març 2010  

Revista de l'Escola i de l'AMPA Ferran Sunyer. Número 4

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you