Page 1

CATALUNYA: LA FÀBRICA DE ESPANYA Paral·lel a això, arriba la Revolució Industrial a Espanya, impactant de forma diferent als seus territoris:

CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA Durant aquesta període la indústria a Espanya (i principalment a Catalunya) prospera i creix de forma exponencial. PRIMER IMPULS - La invenció de la màquina de vapor potencia el transport: trens i vaixells. Es crea la necessitat d’obtenir carbó per fer-la funcionar. En un principi s’exporta d’Anglaterra, però és massa car i no és viable econòmicament. S’intenten explotar les mines de Catalunya per obtenir carbó, però és vegetal: genera molt fum i té poca potència. Això fa que s’obrin mines de carbó al Nord d’Espanya: Astúries, País Basc... - Un altre mètode per generar energia era la hidràulica, amb turbines que aprofitaven la força de l’aigua. - Les fàbriques estaven potenciades per un sol motor (ja fos hidràulic o de vapor), a partir del qual es distribuïa l’energia a tot els punts. –La indústria principal és la tèxtil, que es perfecciona i incorpora nous teixits, com el cotó (exportat d’Amèrica), però es continuen utilitzant i es perfeccionen els antics, com el lli, la llana i la seda. Es necessitava roba per abastir a tota la població, i uniformes pels soldats que anaven a la guerra. El 1870 s’inventa el teler de llançadora, que produeix 100 vegades més. Es perfeccionen i mecanitzen sistemes ja existents i s’incorporen de nous. Roba lleugera, Indianes, estampats realitzats amb màquines i no de forma manual. Alguns exemples eren la Fàbrica de Bona Plata (que va ser cremada). SEGON IMPULS 2 - Amb l’arribada de l’electrificació la indústria encara evoluciona més. Es creen centrals generadores amb salts d’aigua i cables de coure (La Canadiense a Barcelona). Apareix la indústria de cotxes i de bombetes. TERCER IMPULS 3- A Catalunya té molt pes la indústria siderometal·lúrgica. Produeix tot tipus de productes de metall i de ciment: s’exporten peces d’edificis, vaixells, ferrocarrils... Es crea el mercat del born i l’estació de França. Ex: La Maquinista terrestre i marítima a Barcelona, Altos Hornos al País basc, Asland...

1


INDÚSTRIA DE BÉNS DE CONSUM - Al llarg de tota la industrialització neixen les indústries de béns de consum: Indústria alimentària: farineres a tot el territori espanyol. Indústria vinícola: vi i cava. Indústria de bombetes Indústria d’impremta (màquines d’escriure, Olivtettis). Indústria de cotxes, hispano-suïsses. Indústria de ràdios. IMPORTACIÓ I EXPORTACIÓ A CATALUNYA Catalunya produeix principalment productes de construcció per ser exportats, i importa béns de consum. IMPORTA (compra)

EXPORTA (ven)

-Productes alimentaris bàsics: blat, llet, ous... - Petroli, carbó, ferro, fusta...

Manufactura metàl·lica. Productes químics Motors Enginyeria

2


CONSEQÜÈNCIES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ - Traspassament de la població dels camps a les ciutats. - Augment gradual de les ciutats, de models encara medievals, que no estan adaptades per tanta gent. Condicions al carrer precàries. - Problemes socials, lluites i revoltes per una vida i salari dignes. Manca de serveis, sobretot de transport, preus de vivendes elevats i molt petites. - Cal obrir les ciutats, fer-hi eixamples.

L’EIXAMPLE DE BARCELOPNA: EL PLA CERDÀ A Barcelona es fa un concurs públic per realitzar un Eixample per poder expandir la ciutat. Tot i que va guanyar el pla de Rovira i Trias, que consistia en un model radial de distribució, molt laberíntic. Al final, el govern espanyol va imposar el Pla Cerdà, que a priori tenia les característiques i finalitats següents: - Proposa un model octagonal regular, amb xamfrans oberts perquè hi circulés l’aire. - Pisos de poca altura, amb jardins interiors, i serveis com aigua corrent, lavabos... - Promulgar una igualtat social i arreglar el problema del xabolisme, situat al Poblenou. Però no va resultar, perquè degut al cost elevat de construcció, es van acabar fent més alts, amb construccions als xamfrans i botigues i tallers als interiors en comptes de jardins. A més, el preu d’aquests edificis era molt elevat, de manera que tan sols la burgesia se’ls podia comprar. Van abandonar els palaus on vivien abans. Això va suposar una concentració d’art modernista a tot l’Eixample, perquè la burgesia encarregava a arquitectes de renom que els construïssin les seves finques.

3


TIPUS D’INDUSTRIA FÀBRIQUES ALS NUCLIS URBANS: A principis de segle les fàbriques estaven situades a les ciutats al costat del Poblenou, el barri industrial, on estaven les xaboles. Això era perquè els burgesos es queixaven que les fàbriques de l’Eixample els molestaven, perquè contaminaven molt i carregaven l’ambient, així que es van moure al Poblenou. Seguien el model modern de vapor de l’època: només tenien un motor i xemeneia, treballaven en cadena, i no tancaven mai. Els obrers que hi treballaven patien unes condicions força precàries, que els va portar a crear els primers sindicats. COLÒNIES: Seguien el mateix model de fabricació que les fàbriques, però estan aïllades de les ciutats, situades a prop de rius i boscos per tal de poder-los explotar per recursos naturals: fusta i llenya. Estaven emmurallades, i constituïen petites ciutats on vivien famílies senceres. Per treballar en les colònies, els treballadors tenien: - Habitatge i salari. - Cantina com a lloc d’oci - Església - “Economato” (botiga de coses bàsiques, exclusiva pels treballadors de les colònies, de preus més reduïts) - Escola primària (0-6 anys, a partir de llavors es treballava). - Safareig - Dispensari (hospital molt bàsic) A algunes colònies hi havia la casa del patró, i, quan aquest no hi estava, un capatàs que feia de jefe. Però tot i que aportés unes condicions a priori millor que les fàbriques que la ciutat, també tenir uns contres: - Estaven tancades, així que per sortir, s’havia de demanar permís justificat per sortir-ne. - No arribaven idees ni hi havia dret al moviment obrer. Aquest es donava només a les ciutats. - Les cases eren compartides. Les colònies funcionaven per torns, i els llits eren rotatoris. - Al ja tenir vivenda i necessitats cobertes, el salari era més baix que a les ciutats. - Hi havia concentració encara major de contaminació i un ambient molt nociu. 4


SITUACIÓ POLÍTICA REGNAT DE ALFONS XII (1875-1885) Després de la breu I República, acabada amb un cop d’Estat de Martínez Campos, es torna de nou a la monarquia parlamentària, amb el fill d’Isabel II, Alfons XII, a càrrec del tro. Es retorna a l’ordre d’una “pàtria unida”. El rei segueix tenint pes polític. El primer president és Antonio Cánovas del Castillo, que pertany al partit liberal conservador. El 1876 es crea una un nova constitució conservadora i corrupte. - Es creen dues cambres: el parlament i el senat (a nivell territorial). -S’estableix el bipartidisme entre el partit liberal conservador i el partit liberal progressista. Es pacte que s’alternaran el govern cada quatre anys, es pacten les lleis que es farien, i que fossin del beneplàcit dels dos partits. És un sufragi censatari, on votaven homes de cert estatus civil i coneixements bàsics. Com que això s’havia d’aconseguir per mitjà d’eleccions, aquestes els falsejaven (el que es deia “pucherazo”: es feia votar als morts, a gent dues vegades, els empresaris obligaven els seus obrers a votar per un cert partit polític... En aquesta situació, els obrers estaven totalment desprotegits, i no tenien representació política. Els liberals eren un partir burgés, que lluitava únicament pels seus interessos, al que interessaven l’explotació del proletariat. Aquesta desprotecció dels obrers i la activitat sindicaria que ja feia temps que hi havia a les ciutats, va acabar resultant en la creació del PSOE (Partido Socialista Obrero Español) el 1879, amb Pablo Iglesias com a cap, juntament amb el sindicat UGT el 1888 (Union General de Trabajadores). L’UGT reivindicava millors drets pels treballadors: - Drets a vaga i a reivindicacions. - Millors salaris i condicions laborals. - Abolir el treball en nens menors de 9 anys. Tant l’UGT com el PSOE van poder néixer gràcies a que, el 1872, s’havia celebrat a Londres la I Internacional: un congrés on es reunien polítics, filòsofs, i pensadors de l’època, a discutir sobre temes polítics. Hi havia dues tendències: MARXISME: Creuen en el sistema polític de líders. Tenen una proposta d’Estat Intervencionista i de generar partits polítics socialistes. Volen fer una suspensió de classes, eliminar la propietat privada i promulgar una igualtat econòmica i social. Té tendències pel que acabarà sent el primer comunisme. El seu representant era Karl Marx

5


ANARQUISME: No volen el govern de ningú. El seu objectiu és no tenir ni líders ni presidència, ni partits, sinó una autogestió del poble. Volen desestablir tot el sistema. Utilitzaven la violència i el factor sorpresa. Mijail Bakunin. Aquestes idees es van difondre per Europa i van arribar progressivament al territori espanyol, on hi van calar de formes diferents depenent de les zones. - El Marxisme va tenir especial importància a les ciutat amb molta indústria i proletariat (Madrid i Barcelona a Espanya, Londres i Alemanya a Europa). - L’Anarquisme, a les zones més desesperades: on no hi havia indústria, i encara models més semblants a l’antic règim: neix a Rússia. A Espanya a Andalusia i Castella, on encara seguien havent “caciques”, nobles, que forçaven els seus súbdits a votar partits polítics com la unió catòlica o el partit monàrquic. Aquesta distribució però, a les ciutats més importants com Madrid i Barcelona, no era del tot homogènia. Hi havia tant idees anarquistes com marxistes.

PARTITS POLÍTICS DE L’ÈPOCA -PSOE (Partido Socialista Obrero Español, idees marxistes, de la mà del UGT, proletariat). - PARTIT LIBERAL CONSERVADOR

Partits de la burgesia, pacte del bipartidisme, corruptes

-PARTIT LIBERAL PROGRESSISTA -PARTIT REPUBLICÀ UNIONISTA

Partidaris d’un son estat homogeni.

- PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL

Partidaris d’estats independent units sota una presidència.

-PARTIT MONÀRQUIC

Volen monarquia absoluta. Els segons són carlistes

- PARTIR UNIÒ CATÒLICA

6

TRIAL  
TRIAL  
Advertisement