Page 1

www.indigenes.cat


Comunitat de Progreso, Perú, abril de 2009.

© Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

Edita: Lliga dels Drets del Pobles Tiratge: 2.000 Primera edició: octubre del 2009 Disseny www.iosphera.com Il·lustració portada Xavier Salomó Agraïm la col·laboració de les entitats: Campanya d’afectats per REPSOL-YPF Agraïm la col·laboració dels fotògrafs : Josep Ramon Giménez , Fernando Valdivia Simone Ramella y Kelly Pozebon

La Lliga dels Drets dels Pobles, nascuda el 1977, és una associació que té com a objectius el reconeixement dels drets dels pobles, el foment de la cultura de la pau i la transformació social mitjançant la denúncia, la sensibilització i la recerca, i que amb la força del voluntariat treballa en xarxa amb altres entitats. Ca l’Estruch, c/ Sant Isidre, 140 08208 Sabadell Tel.: 93 723 71 02 Fax: 93 168 58 71 www.dretsdelspobles.org info@dretsdelspobles.org

Aquesta guia forma part de la campanya:

"Indígenes, quan la terra camina"

i ha estat elaborada per: Josep Ramon Giménez, Elisenda Salomó i Marc Gavaldà Més informació de la campanya al web:

www.indigenes.cat

Aquesta publicació s’ha elaborat i editat amb el suport de:

01.

Membres de l’ètnia xayauita banyant-se al riu Paranapura (Loreto) a primera hora del matí. Comença un nou dia a la selva alta del Perú. Abril de 2009.

introducció

El llibret que presentem a continuació és un petit recull d’articles sobre els pobles indígenes del Perú publicats a la pàgina web de la campanya al llarg del primer any de la mateixa (www.indigenes.cat). L’objectiu d’aquesta publicació és donar a conèixer a l’opinió pública quins són els actors que estan intervenint directament o indirecta en els territoris dels diferents pobles indígenes del país. Des del “cop de dret” que va fer el president del Perú, Alan García, promulgant un seguit de decrets llei per a l’explotació de la selva fins a la implicació d’empreses espanyoles d’extracció de petroli i d’altres recursos energètics. Les principals raons per les quals ens hem centrat amb els pobles indígenes del Perú són primer, el vincle històric que mantenim amb l’amazònia peruana, concretament amb la regió del riu Paranapura (Loreto), mitjançant el suport a projecte de governabilitat per a l’enfortiment del lideratge del poble xayauita i mestís. En segon lloc, presentem part d’un estudi sobre pobles indígenes i indústries

extractives que mostra l’impacte de l’activitat extractiva a l’amazònia peruana i al conjunt del país. Creiem que és un document de recerca que pot facilitar la comprensió de les mobilitzacions del moviment indígena peruà des de fa dos anys. En aquesta línia, volem mostrar com l’amazònia emergent està reclamant els seus drets i ha dit prou al saqueig il·limitat i de qualsevol manera dels seus recursos naturals. La dimensió de la campanya en la qual s’emmarca aquesta publicació no és només divulgativa i informativa, també té la intenció de moure’ns a l’acció perquè tots nosaltres des de Catalunya sapiguem que també podem donar suport a l’amazònia practicant un consum responsable i sostenible de recursos energètics com són la gasolina, el gasoil i el biodièsel, i, exercitant pressió als organismes internacionals per a la conservació de la selva i els pobles que hi viuen. Lliga dels Drets dels Pobles.

Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

| 03


Sabadell, 30 de juny de 2009

Sabadell, 10 de juliol de 2009

L’exposició “Indígenes, quan la terra camina” de la Lliga dels Drets dels Pobles que es va inaugurar el dia 30 de juny de 2009 a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell.

02.

La mundialització alternativa és la mundialització dels drets

El dimarts 30 de juny la Lliga dels Drets dels Pobles va inaugurar la campanya “Indígenes, quan la terra camina”. El titular forma part de la conferència inaugural del jurista i historiador Bartolome Clavero. Ell, que també és membre del Fòrum Permanent per les Qüestions Indígenes de Nacions Unides va pronunciar la conferència de la qual adjuntem un resum a continuació. Bartolomé Clavero va pronunciar la conferència “Els drets dels pobles indígenes al Perú, la reivindicació continua” a l’auditori de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell. Malgrat que la intenció era presentar com s’està implementant la Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes al Perú, les recents mobilitzacions en aquest

04 | Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

país per la derogació de nou decrets legislatius no consultats que atemptaven els drets dels indígenes de l’amazònia peruana, van marcar els continguts de la jornada. Clavero va explicitar com el govern peruà nega d’entrada el terreny dels drets i només parla de l’amazònia en conceptes econòmics (inversions, progrés, modernitat, etc.). La població indígena també nega la constitució del Perú perquè no hi confien. La constitució debilita el dret a la terra i això ha donat peu a que fos més fàcil privatitzar terres.   En aquest marc, la principal reivindicació amazònica ha estat el dret a consulta prèvia, lliure i informada com determina la Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, en aquest cas que el dret a la consulta

sobre les activitats que es volen desenvolupar a la selva (extracció petrolera, minera, de fusta, plantació d’agrocombustibles, etc.). La Declaració és l’únic instrument de defensa dels drets indígenes que s’ha construït amb un llarg procés de pacte entre representants indígenes i representants de Nacions Unides, això li dóna un valor d’obligació al mateix temps que el caracteritza com a instrument peculiar i innovador. Malgrat això, el govern d’Alan García, President del Perú, ha portat a terme un “cop de dret” i ha posat en marxa uns quants paquets legislatius per garantir l’entrada massiva d’empreses a l’amazònia peruana amb una estratègia governamental clarament “desarrollista”. Només es consulta els pobles indígenes un cop a l’empresa ja li han concessionat l’activitat.   La firma del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units d’Amèrica ha estat una altra de les causes del conflicte actual ja que aquest acord genera tot tipus d’obligacions per al Perú en l’àmbit dels recursos naturals i aprofita per desmantellar pràctiques de consulta indígena. Per front a això Clavero comenta que “la mundialització alternativa és la mundialització dels drets”, poder implementar tant la Declaració com el Conveni 169 de la Organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes és l’alternativa a l’expansió desenfrenada del model capitalista que en aquesta regió està fent tan mal. És per tot això que segons Clavero, l’aixecament indígena, i els morts de Bagua els dies 4 i 5 de juny eren totalment previsibles. El que no preveia Alan García era la triple unió d’indígenes amazònics, indígenes andins i sindicats del Perú units per la mateixa causa: la derogació dels decrets legislatius i en el fons, que se’ls tingués en compte en els processos de presa de decisions.   Elisenda Salomó


© Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

L’avanç de la frontera petroliera a l´Amazònia peruana, referma i profunditza les desigualtats socials i la destrucció ambiental. A dos segles del genocidi de la febre del cautxú, l’expansió petroliera agreuja l´etnocidi dels pobles amazònics generant conflictes i noves formes de resistència Marc Gavaldà1 Bot donat per l’empresa Pluspetrol a la comunitat 12 d’octubre del riu Tigre, abril de 2009.

03.

Amazonia peruana, pobles ofegats pel petroli

1. Pobles indígenes amazònics 1.1 Pobles indígenes L’Amazònia peruana és la llar de 50 grups indígenes, incloent una quinzena de grups que viuen en aïllament voluntari, pertanyents a 13 famílies lingüístiques: Arahuaca, Cahuapana, Harakmbut, Huitoto, Jibaro, Pano, Peba-Yagua, Quítxua, Sense classificació, Tacana, Tucano, Tupi-Guaraní, i Zaparo, conventint al Perú en el país més heterogeni d’Amèrica. Aquesta extraordinària diversitat biològica i cultural és la base d’un sistema relativament importat de 54 àrees protegides. A més, el govern peruà ha legalitzat 1.200 títols de terra a comunitats indígenes amazòniques i ha creat 5 reserves 1Agraïnt la col.laboració i les dades de Martí Orta (ICTA-UAB)

06 | Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

territorials per la protecció dels pobles indígenes en aïllament voluntari. Malgrat tot, des de 1970, s’ha licitat 544.561km2 (el 69.6%) de l’Amazònia peruana a companyies petrolieres i si es liciten els blocs pendents podria augmentar a 659.879 km2 (84.3%)de l’Amazònia peruana. De les 54 concessions, 46 es superposen a territoris indígenes.

1.2 Territoris Indígenes L’any 2007 la població indígena de l’Amazònia era de 332.975 habitants repartits en 1.786 comunitats.2 A l’Amazònia, la Asociación Interétnica por el Desarrollo de la Selva

Peruana (AIDESEP), constituïda l’any 1980, és l’organització que aglutina 6 organismes descentralitzats que aglutinen 57 federacions i organitzacions territorials.

sabut protegir territorialment aquestes zones d’activitats extractives i l’entrada de persones.

L’any 2008, AIDESEP ha liderat un moviment que des de 2008 s’ha decidit per intervenir a les decisions polítiques del país plantejant una resistència activa contra el Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units o Europa i les lleis que fan viable el saqueig de l’Amazònia. A part, alguns dels grups indígenes en aïllament voluntari són protegits legalment per les Reserves Territorials, figura inèdita en altres països, malgrat que a la pràctica, l’estat no ha

Les activitats extractives (petroli i mineria) i l’explotació forestal són els vectors d’invasió més freqüents als territoris indígenes. Malgrat que l’oposició dels pobles en relació amb aquestes activitats ha estat àmpliament visibilitzada a les darreres mobilitzacions, l’estat peruà segueix fomentant i defensant els interessos de les companyies petrolieres.

1.3 Invasió territorial

2 Perú, Censos Nacionales 2007 (XI de Población y VI de Vivienda)

Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

| 07


Taula 1:

Pobles indígenes amb territoris afectats per activitats petrolieres poble indígena companyia petrolera Achuar

Vaixell petroler a la riba del riu Tigre, nord del Perú. Maig de 2009.

© Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

Aguaruna (Awajun)

hocol, hunt oil, pluspetrol, talisman, cepsa, petrolifera, pluspetrol, kedcom, pan andean, perenco, kei, petroperu, petrobras, pacific, emerald

companyia petrolera

Ese eja

hunt oil, petroperu, petrobrasw

Harakmbut

hocol

Huachipaire

cepsa, perenco

Huambisa (Wampis)

perenco, hocol

Huitoto

hocol, olympic

Machiguenga (Matsigenka)

petrolifera, pluspetrol, pan andean petrobras, maple, hocol, talisman, kei, cepsa, pacific, pvep, petroperu, petrobras, perenco

Amahuaca

pvep, petrobras

Amuesha (Yanesha)

repsol, cepsa, petrolifera, pluspetrol, burlington, pacific, talisman, perenco

Nomatsiguenga

perenco, petrobras burlington, cepsa petroperu,

Arabela

pvep, emerald, golden, true energy, petrobras, talisman - ecopetrol, pacific, petroperu, petrobras

Ocaina

petroperu, petrobras

Orejón (Mae Juna)

petroperu, petrobras, petrolifera

Arazaire

petroperu, petrobras

Piro (Yine)

Ashaninka

petroperu, petrobras, gran tierra burlington, perenco, petrolifera, cepsa, pluspetrol, pan andean

pan andean, petrolifera, pluspetrol

Quítxua (Pastaza)

repsol, pluspetrol, petrobras, talisman

Quítxua, Lamas (Kichwa)

talisman, pluspetrol

Quítxua, Napo (Kichwa)

talisman, petroperu, petrobras, repsol, cepsa, kei, hocol, hunt oil, pluspetrol, ramshorn, shona

Secoya

cepsa, hocol,talisman

Shipibo-Conibo

cepsa, talisman, petrolifera, pluspetrol, hocol, cepsa

Ticuna

talisman, cepsa

Urarina

cepsa, hunt oil, pluspetrol, ramshorn, shona, talisman

Yagua

talisman, cepsa, hocol

Vista aèria d’amazònia deforestada. Barranquita. Maig de 2009. © Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

petron, hocol, petrolifera, pan andean, pluspetrol, hunt oil, repsol, true energy, cepsa, perenco petroperu, pvep, petrobras, burlington, emerald, pacific, petrobras, talisman, gran tierra, maple, sapet

poble indígena

Bora (Bóóráá) Cacataibo

petrolifera, pluspetrol

Candoshi (Kandozi)

pluspetrol, petrolifera, petrobras

Capanahua

petrobras, pluspetrol

Caquinte

pluspetrol

Xayahuita

repsol, sapet, hunt oil petrobras, pluspetrol, hunt

Cocama Cocamilla

pluspetrol, petrobras, hunt oil repsol, pan andean, talisman, pluspetrol, pvep, sapet

Canonades que travessen la selva nord del Perú. Maig de 2009. © Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

Residus de les empreses petroleres. Maig de 2009 © Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

Font: El·laboració pròpia a partir d´ Orta, 2009 Cartell informatiu d’àcid corrosiu a plena selva. Maig de 2009. © Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

© Simonw Ramella


ECUADOR PETROBRAS PERENCO

Taula 2:

Instal·lacions d’una estació petrolera en mal estat i sense protegir propera a la comunitat 12 d’octubre, regió del riu Tigre al nord del Perú.

PLUSPETROL

Empreses i blocs en

BPZ

Z-38 Z-1 XIX TUMBES LANCONES XXII

Z-34

XIII

XXI

HOCOL

XIII

145

145

REPSOL

109

SECHURA AREA

CEPSA

TALISMAN

1970s Petroperu perfora el seu primer pou a la riba del riu Corrientes

131

hunt oil

130

kedcom

130

kei maple olympic

130

131

31e, 31b, 107b, 131, 131

empresa blocs petrolifera 107b, 117, 116 petroperu 116, 115, 114,

107b, 108, 106, 103

130

pvep sapet talisman

107b, 103

107b, 130 107b, 130, 127, 126

2.2 Empreses que operen al país

petrobras

124, 123, 121, 117

Des de 1970 s’han obert 105.000 km de línies sísmiques i 610 pous de petroli. Són incomptables els conflictes amb la població local. Repsol opera a 8 blocs a la selva peruana (al voltant de 5.100.000 ha) i Cepsa a 5 blocs (al voltant de 4.650.000 ha). Una superfície equivalent al 20% de l’estat Espanyol.3

2.3 Xarxa d’oleoductes

126, 125

true energy

103

158

TALISMAN

137

134 158

134

C.CONSULTORA

135

C.CONSULTORA

100

PACIFIC HUALLAGA

137 PACIFIC

135

PACIFIC

132

PERU 31-B

CUSCO ICA PISCO

C

Z-53

APURIMAC

ICA

AYACUCHO

PISCO

Z-54

APURIMAC

TITICACA AYACUCHO RELIANCE

AREQUIPA

SIBOIL

156

GPS

EN CONTRATOS VIGENTES.

LEYENDA MOLLENDO

MOQUEGUA MOQUEGUA

TACNA

AREAS DE CONVENIOS HIDROCARBUROS NO AREAS DE CONVENIO DE EVALUACION TECNICA. CONVENCIONALES.

AREAS DE CONVENIOS HIDROCARBUROS NO 131, 162, 143,AREAS DISPONIBLES EN CUENCAS SEDIMENTARIAS CONVENCIONALES. 56, 39, 8 AREAS DISPONIBLES EN CUENCAS SEDIMENTARIAS

1992

Privatització de Petroperú durant la gestió d’Alberto Fujimori

Vies d’exportació I pobles afectats

1993

Nova Llei d’hidrocarburs

1998

L’estat firma 15 nous contractes amb companyies petrolieres

vies oleoducte nord peruà

km 888

pobles afectats achuar, quítxua, huambisa, aguaruna, shapra, cocama/cacamilla, candoshi, urarina

ramal nord

315

achuar, quítxua, shapras, huambisas, aguaruna

ramal nueva esperanza capirona

255

achuar, urarina

gaseoducte camisea

806

matsiguenga, nahua, ashanikas Font: Elaboració pròpia Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

MOLLEND

CHILE

M

zones geològicament inestables i suposa una ocupació territorial per a moltes comunitats. Els darrers vessaments dels nous gasoductes de Camisea demostren que ni les noves tecnologies han sabut aportar condicions de seguretat.

Taula 3:

LAGO

TITICACA AREQUIPA

LEYENDA

EN PROCESO DE APROBACION/ SUSCRIPCION. EN CONTRATOS VIGENTES.

Es construeix l’oleoducte Nord Peruà

PLUSPETRO 105 155

105

Z-55

Font: Orta, 2009

Amb més de 2.000 km de traçat d’oleoductes principals, el territori peruà és travessat per una infraestructura en permanent risc de trencar-se i provocar vessaments de gran magnitud. El recorregut d’aquests oleoductes, alguns dels quals ja superen el seu cicle de vida útil, travessa

PUNO

141

Z-54 Z-55

103, 102, 101,LOTES CON SUSCRIPCION SUSPENDIDA. EN PROCESO DE APROBACION/ SUSCRIPCION. TECNICA. LOTES CON SUSCRIPCION SUSPENDIDA. 88, 76, 64, 58,AREAS 57 DE CONVENIO DE EVALUACION

1977

10 | Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

PETRON

CAJAMARCA

HARKEN 95

TALISMAN

PACIFIC 103

Z-53

113, 111, 110, 109

pluspetrol

pan andrean perenco

1 Dades de Martí Orta, Versió preliminar Tesis Doctoral d´Economia Ecològica

PETRON

130

pacific

AREA II

103

CEPSA

MARAÑON

130 LORETO HARKEN AMAZONAS 95

I CO CI F PA

1939 L’empresa Mobil opera el camp Agua Caliente a la conca del Ucayali

gran terra hocol

128

NO EA OC

Es perfora el primer pou d’Amèrica del sud a la conca Tumbes-Progreso

107B, 131

130 LORETO

OLYMPIC 8 PLUSPETROL 109

XXI

SECHURA AREA Z-6 PETRO-TECH XL LAMBAYEQUE PETRO-TECH AREA II Z-6

I CO CI F PA

2. L´activitat Hidrocarburífera

163

emerld golden

GRAN TIERR

122

BAGUA OLYMPIC

NO EA OC

© Josep Ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

blocs

163,162, 161, 160, 157, 152 149,144, 143, 138, 134

XXIX

122

GRAN TIERRA

KEDECOM 132 MAPLE 100 160 31-B CAJAMARCA Z-46 HUALLAGA 31-E 132 SAN MARTIN KEDECOM MAPLE SK ENERGY PAN ANDEAN 161 160 162 GOLDEN Z-35 LA LIBERTAD Z-46 TRUJILLO 31-E 132 SAN MARTIN A.ENERGY SK ENERGY PAN ANDEAN 161 PETRO-TECH 162 GOLDEN 107 A 31-C PVEP Z-35 LA LIBERTAD TRUJILLO A.ENERGY 138 107 A EMERALD AMERICA PVEP PETRO-TECH 31-C DEL Z-47 PACIFIC 163 138 III EMERALD AREA SUR PVEP 31-D Z-47 PACIFIC 163 SALAVERRY 114 UCAYALI PETRON AREA III MAPLE PVEP 31-D CEPSA 126 UCAYALI SALAVERRY PETRON 114 MAPLE CEPSAHUANUCO 131BRASILTRUE 126 Z-48 133 107 ANCASH CEPSA ENERGY 131 TRUE HUANUCO Z-48 B ANCASH PETRO-TECH133 107 CEPSA ENERGY Z-36 PETROBRAS B PETROLIFERA PETRO-TECH Z-36 PETRO-TECH PETROBRAS Z-50 PETROLIFERA PETRO-TECH 110 Z-50 110 PASCO UCAYALI 108 PASCO 108 REPSOL Z-49 PLUSPETROL REPSOL Z-49 PETRO-TECH PLUSPETROL 57 PETRO-TECH DEENE DIOS 57 AREA MADRE IV SAPET AREA IV ENE LIMA SAPET PETRON LIMA 56 PETRON Z-51 Z-51 56 111 113 JUNIN PETROBRAS JUNIN PETROBRAS 88 MADRE DE DIOS 58 88 LIMA CALLAO CALLAO LIMA 58 Z-52 Z-52 157 Z-33 PLUSPETROL / HUNT Z-33 PLUSPETRO 76 PETRO-TECH PETRO-TECH HUNT OIL HUANCAVELICA HUANCAVELICA

103

cepsa

XXVI

BURLINGTON 127 101 143 8 BURLINGTON144 GRAN CEPSA 106 124 HOCOL TALISMAN TIERRA KEI XXVII AREA I 8 8 GRAN PETROLIFERA 116 BURLINGTON PETRON 127 TIERRA 124 CEPSA 106 PLUSPETROL 8 128 KEI PIURA BAGUA PETROLIFERA MARAÑON REPSOL

TALARAAREA I 116 PETRON

PETRO-TECH PETRO-TECH

XXX

LANCONES XXII 144

XL LAMBAYEQUE AMAZONAS Z-45 TALISMAN

Z-45

117

SANTIAGO

Z-34

PIURA

TALARA

121

RAMSHORN 8 102 64 123 PLUSPETROL 129 BPZ BURLINGTON 101 143 8 TALISMAN BURLINGTON Z-38 Z-1 XIX 115 1-ABHUNT OIL XXVI XXIX TALISMAN XXVIII SANTIAGO 8 8 8 64 123 TUMBES

TUMBES PROGRESO

TUMBES PROGRESO

operacio (2009)

empresa repsol- ypf burlington

1863

PETROP PETROBR ECOPET

PERENCO

PETROBRAS/ XXXI REPSOL ECOPETROL RAMSHORN 121 102 PLUSPETROL 129 39 BURLINGTON 1-AB TALISMAN 115 XXX REPSOL HUNT OIL

67

PERENCO

2.1. Cronologia del petroli al Perú

117 121 XXXI 67 COLOMBIA 121 PETROPERU/39 PLUSPETROL PERENCO

Comunitat 12 d’octubre. Maig de 2009.

ECUADOR

| 11


Marc Gavaldà. Campanya d’afectats per REPSOL-YPF. Setembre 2009

3. CONFLICTES 3.1 Els Achuars jutgen als qui els van enverinar Durant 30 anys el poble Achuar de la conca del riu Corrientes no van ser capaços de parar la contaminació del seu territori. Ara, els Achuars són el primer grup indígena de prendre accions legals, presentant una demanda contra les companyies perquè reparin els danys causats. L’explotació de petroli en territoris indígenes va començar als anys 1970 amb l’arribada de la nord-americana Occidental (Oxy). L’any 1996, Pluspetrol Norte, una subsidiària local de l’argentina Pluspetrol (controlada per RepsolYPF), va començar a operar a les capçaleres dels rius Pastaza, Corrientes i Tigre. L’any 2006, els apus (autoritats tradicionals) Achuar van acusar a les companyies d’amenaçar la salut i el medi ambient Achuar. D’un total aproximat de 8.000 Achuars, entre 3.000 i 4.000 són directament afectats. Un estudi realitzat pel Ministeri de Salut, reporta la presencia de metall pesats a les comunitats indígenes. De 74 nens mostrats, un 98,6% excedia el 0,1 mg per litre de sang i el 97,3% superava els nivells de Cadmi (0,2 mg). Pitjor encara, un 37,8% dels nens superava concentracions perilloses (0,21 -0,5 mg) i un 59,4 % superaven el Valor de Tolerància Biològica (BAT=0,51 mg). Pel que fa al plom, un 66,2% del infants superaven el límit establert ( més de 10 mg per litre de sang). 4

3.2 Ashaninkes –Elf Durant l’època més sagnant de Sendero Luminoso (1988-1994) a la Selva Central Peruana, els Ashaninkes, que sofrien el segrest de nens i desplaçament de comunitats atacades per la guerrilla, van organitzar un cos de protecció

conegut com Ovayerti o rondas Ashaninkes per fer-se respectar. En total, van morir 4.000 Ashanikes i 10.000 persones van resultar desplaçades. L’any 1996, quan la situació semblava allunyar-se, la concessió dels territoris Ashaninkes a la companyia Elf, posa de nou als Ashaninkes en risc. Per defensar-se dels atacs de la guerrilla, la Elf usa l´Ovayerti com un cos de seguretat de l’empresa. A canvi de menjar, mobilitza els cossos de seguretat indígena per a protegir l’obertura de 430 kilòmetres de línies sísmiques en regions controlades per Sendero Luminoso. Aquesta col·laboració exposava de nou a les comunitats Ashaninkes dels atacs de la guerrilla, la qual per altra banda, va rebre materials i equipaments d’Elf per evitar així el segrest de mà d’obra contractada. 5

la regió de Camisea, on s’estima l’existència d’uns 11.000 milions de peus cúbics de gas i 600 milions de barrils de petroli. Durant les operacions, es van produir enfrontaments entre les brigades que realitzaven les exploracions sísmiques i un grup de nahuas aïllats, amb conseqüències nefastes per a aquesta població: “un grup d’autoritats Nahuas va ser conduit al campament de la Shell a Sepahua perquè permetessin portar a terme les activitats de la companyia a canvi d’eines, aliments i altres regals. Aquest i els successius contactes van propagar diverses malalties contagioses, en especial tos ferina, verola, tuberculosis i grips. Els càlculs més conservadors apunten que el 50% de la població va morir i la resta va fugir aterrada de la regió.”7

L’any 2007 es va concessionar el bloc 108 a l’empresa Pluspetrol. La Central Ashaninka del Riu Ene (CARE) va expressar la seva rotunda oposició: “ Primer ens va envair Sendero i va generar conflicte social i mort, ara vénen les empreses transnacionals a prendre el nostre territori. Que ens contaminin és una altra forma de morir". El febrer de 2007 els ashaninkes van paralitzar les activitats de Repsol-YPF denunciant que aquesta estava vulnerant els acords amb les comunitats.6

Al 1996, Shell i Mobil s’adjudiquen els blocs 88A , 88B i l’any següent el bloc 75 per explorar més d’un milió d’hectàrees de la regió. Tres anys després, el projecte Camisea va ser finalment adjudicat al consorci Hunt Oil (Estats Units), SK (Coera) i Pluspetrol, empresa filial de Repsol-YPF. L’explotació del camp podria posar punt i final a l’existència dels darrers reductes del poble Nahua.

3.3 Shell al Madre de Dios: Contacte letal dels nahuas La regió del riu Madre de Dios i rius afluents, alberga comunitats dels pobles matsiguengas i yine i es coneix la presència de grups aïllats dels pobles nahua, kugapakori, amahuaca i yaminahua que es van refugiar de l’esclavatge durant la febre del cautxú. També hi ha grups del poble nòmada fluvial Esse-Ejja que transiten entre Bolívia i Perú. Durant el període 1981-1987 Shell va explorar

Taula 4:

3.4 Vessaments de Camisea Els machiguengas bloquegen els rius després de repetits vessaments. Entre setembre i octubre de 2005 vint embarcacions van ser retingudes per milers d’indígenes ashaninkes, yine yames i shipibos que realitzaven un bloqueig fluvial. Exigien al govern un percentatge de regalies del projecte Camisea per compensar els danys dels repetits accidents. L’acció comptava amb el recolzament del govern regional els quals demanaven l’assignació del 12,5 % de les regalies del gas de Camisea.8 Dos mesos més tard, les organitzacions indígenes COMARU, CECONAMA y FECONAYY dels pobles matsighengas, yine i ashaninka del riu Urubamba (Cusco) van tornar a bloquejar el riu en protesta per la quarta fuga del Projecte Camisea. El vessament va ser causat per la ruptura del gasoducte TGP que transporta el gas de Camisea cap a la costa peruana, creuant la serralada de Vilcabamba i que afecta les comunitats Machiguenga, Yines i Ashaninka. Com antecedent, després del tercer vessament ocorregut el mes anterior, representants del Ministeri d’energia i Mines van prometre a les comunitats Machiguenga que “seria l’ultima vegada o suspendrien les operacions treball amb gas del TGP”.9

Cronologia de vessaments del Gasoducte LNG: data

punt

volum

àrea contaminada

22.12.04

rio urubamba

115m3

300m2

29.08.05

estació pancomba

es detecten 4 tanques d' hidrocarburs

16.09.05

toccate / ayacucho

4000 barrrils d'hidrocarburs líquids

24.11.05

serralada, vilcabamba, cusco

entre 4500 i 6000 barrils

s'estima que 1000 barrils van ser arrossegats als rius alfarpampa i chunchipampa

Font: COMARU- CECONAMA- FECONAYY, 2005 4 SALAZAR, M., “ Indigenous Community to Take Oil Company to Court”, Inter Press Service, 2006 <http://www.ipsnews.net/ news.asp?idnews=34380> 5 HEREDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998 6 Radio Amazònica Satipo “Ashanikas paralizan actividades de Repsol en el Bloque 57”, Rio Tambo (07/02/2007) a Un Ojo en la Repsol Nº 43, 03/2007

7 CONAP, El Caso de los Grupos Indígenas Amazónicos del Urubamba y el Impacto Socioeconómico de la Explotación Petrolífera en la Región, Confederación de Nacionalidades Amazónicas del Peru, Lima, 1988 8 “Crece la protesta contra Camisea, el gasoducto coladera”.http://servindi.org 9 COMARU- CECONAMA- FECONAYY, “Cuarto derrame del Proyecto Camisea, Machiguengas inician bloqueo”, (02/12/2005) Un Ojo en la Repsol Nº36, 02/2006 Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

| 13


Marc Gavaldà. Campanya d’afectats per REPSOL-YPF. Setembre 2009

3.5 La Massacra de Bagua L’any 2008, el president peruà Alan García, va imposar un paquet de 104 decrets legislatius dirigits a facilitar el Tractat de lliure Comerç amb Estats Units. En concret, 11 d’aquests decrets tindrien un efecte lesiu per l´Amazònia i els pobles que l’habiten. Ja a l’agost de 2008, la mobilització indígena aconseguí derogar dos d’aquests decrets, però, en paraules d´Alberto Pizango, president de l´Asociación Indígena por el Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), " encara queden 9 decrets que vulneren l’obligació de consultar, prèvia aprovació, als pobles indígenes si volem que l’amazonita sigui explotada". Entre ells, la nova Llei Forestal i de Vida Silvestre i la Llei de Recursos Hídrics, vulneren els drets a la propietat i el control dels recursos naturals. A l’abril i maig de 2009, la totalitat dels pobles amazònics de Perú es mobilitzen en un moviment sense precedents bloquejant carreteres i cursos fluvials, ocupant instal·lacions petroleres i paralitzant l’activitat econòmica de tota la regió. La matinada del 5 de juny, una incursió repressiva en una comunitat huambisa, acaba amb una desena de morts entre indígenes i policies. L’exèrcit respon amb una ofensiva aèria i terrestre sobre la ciutat veïna de Bagua, provocant més de 30 morts confirmats i un número indeterminat encara de desapareguts. El govern d´Alan Garcia expulsa a les ONGs i posa una ordre de recerca i captura als dirigents d'AIDESEP, l’organització que aglutina tots els pobles amazònics. Encara avui, que s’han derogat alguns dels decrets més polèmics, la criminalització a les organitzacions indígenes s’intensifica, així com s’acceleren els tràmits per l'ingrés de noves companyies petrolieres en territoris indígenes.

Sabadell,  20 de maig de 2009

En motiu de la gravació del documental “Amazònia, masato o petroli” la Lliga dels Drets dels Pobles és testimoni directe de les mobilitzacions indígenes que exigeixen la derogació de lleis injustes que atempten contra el territori i la dignitat dels pobles amazònics.

3.6 Repsol i Perenco versus Reserva Territorial Napo Tigre Una proposta per salvar els pobles aïl-

lats del petrocidi Els blocs petrolers 67 (Perenco) i 39 (Repsol-YPF) són dues concessions - a l’Amazònia peruana frontera amb Equador - que afecten a territoris on s’ha evidenciat presència de pobles indígenes en aïllament voluntari o contacte inicial.10 Els pobles afectats són, de la família Waorani, els grups Tagaeri, Taromenae i els Aushiris o Abijires; de la família Zapara, els Pananajuri (Arabela) i Taushiros. L’organització indígena AIDESEP reclama aquest territori per la seva declaració com a intangible i sol·licita la Proposta de Reserva Territorial Napo Tigre, que avarca justament la regió on es superposen els blocs petrolers 67 i 39 operats per Perenco i Repsol YPF respectivament.

3.7 Una sentència letal per als pobles L’any 2009, després de les mobilitzacions massives de l’Amazònia que van acabar amb la massacra de Bagua, el govern desestima la sol·licitud per desaprovar l’estudi d’AIDESEP i en caducar el termini de resposta. Els pobles indígenes no contactats de Perú quedarien desprotegits obrint les portes a l’ingrés de Repsol i Perenco. Les organitzacions indígenes i de solidaritat alerten de la necessitat d’aturar immediatament els permisos d’operació dels blocs 39 i 67, a punt d’iniciar activitats, per evitar que es repeteixin les nefastes conseqüències del contacte entre les companyies petrolieres i els pobles no contactats.

04.

L’Amazònia peruana en estat d’insurgència

El 9 d’abril va començar una vaga general de gran abast a diversos punts de la selva amazònica. Els protagonistes d’aquesta mesura de pressió són indígenes i mestissos de la selva que exigeixen la derogació de determinades lleis que obren les portes encara més a l’explotació forestal i agropecuària i a l’apropiació de les aigües dels seus territoris. Aquestes lleis són un primer pas per a l’expropiació de les seves terres, perquè siguin lliurades en concessió a empreses petroleres, mineres o productores d’agrocombustibles Les principals accions de protesta han tingut i tenen lloc a Yurimaguas, capital de la Província

d’Alto Amazonas, on es va tallar el trànsit fluvial i per carretera i on predominen els pobles shawis i cocama-cocamilla. Però també els pobles awajún, wampis, quítxues, arabeles, shipiboconibo, ashaninkes... han blocat altres rius, com ara el Napo, el Pastaza, el Morona... on els darrers dies hi han reprimit amb duresa unitats especials de la policia i l’exèrcit. En Josep Ramon Giménez, periodista i enviat especial al Perú per la Lliga dels Drets dels Pobles ha viscut de prop els primers dies de vaga i la situació a les comunitats indígenes:

10 AIDESEP, “Estudio Técnico para la delimitación territorial de los pueblos indígenas en aislamiento en el curso alto de los ríos Curaray, Arabela, Nashiño, Pucacuro, Tigre y afluentes”. Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

| 15


testimoni de Josep Ramon Giménez

“... però la selva amazònica és patrimoni de la humanitat. Si s’ha de fer alguna cosa per a compensar l’estat peruà, que la comunitat internacional es posi les piles, però que no ho paguin els pobles indígenes i de retruc, el Planeta sencer”. Josep Ramon Giménez

06 | indígenes

¨He trepitjat la selva, acompanyat de camperols afectats, fins a les terres atorgades pel govern a un grup empresarial, el Grup Romero, que ha rebut carta blanca per a explotar la fusta d’un extens territori entre les províncies de Lamas i Alto Amazonas. Les empreses del Grup han arrasat els bosc i ara dedicaran les terres per produir oli de palma per fer agrocombustibles. De moment van per 20.000 hectàrees. Els camperols m’han ensenyat les seves xacres (espai agrícola de la selva) “expropiades”, de les que molts no tenien títols de propietat, ja que fa 20, 30, 40 anys s’hi van instal·lar, esperonats pel govern d’aleshores. Ells hi van crear pobles i gestionen la selva com sempre ho han fet els indígenes: petits clars al bosc on planten la seva subsistència i que abandonen al cap d’uns anys abans que el sòl no perdi la seva fertilitat. Les grans plantacions de palma, en canvi, malmeten la biodiversitat selvàtica i desertitzen el sòl.

Aquests camperols que jo vaig conèixer eren després als piquets de Yurimaguas, al costat dels nadius shawis o xayauites i els cocama-cocamilla, que pateixen les mateixes injustícies. Mica en mica són desplaçats de les terres que fa milers d’anys els seus avantpassats van ocupar i veuen trepitjats els seus drets, reconeguts pels organismes internacionals, entre els quals l’ONU i l’OIT. Cridaven vells eslògans, que nosaltres teníem superats, però que allà són de rabiosa actualitat: “el pueblo unido, jamás será vencido”. I cridaven pels seus drets i la seva dignitat. Però pel govern i la seva política neoliberal tots aquests pobladors no són “productius”, no aporten la seva quota al PIB. Per tant, que cridin el que vulguin. Tampoc no surten les notícies massa més enllà de la selva. Els grans grups de comunicació se’n cuiden prou de silenciar la protesta indígena, doncs també són en mans dels mateixos interessos financers.Les petites fuites de notícies que parlen de la destrucció de la selva i dels pobles que hi viuen surten de les pàgines web d’associacions indigenistes o de l’església compromesa, la que divulga cada dia, a través de les seves emissores comunitàries, el missatge de denúncia contra el govern i els grups financers i crida a favor de la dignitat indígena i camperola; l’església que fa costat a les organitzacions indígenes en les seves reivindicacions, perquè veu clar que si el govern segueix pel camí de menystenir la riquesa dels pobles i de les terres amazòniques al final del recorregut el que quedarà és el genocidi.

He estat a una comunitat quítxua vora el riu Tigre, a dos dies de llanxa ràpida del riu Marañón, el pre-Amazonas, on tota la gent treballa a una petrolera que fa més de 30 anys s’hi va instal·lar. Ja gairebé no queda res de la cultura de la comunitat. Només la llengua entre una majoria. Però la societat comunal s’ha desestructurat. Poc els queda dels seus hàbits comunitaris a les celebracions i a les feines, han perdut força els seus conceptes morals, la seva relació familiar i social, i, els seus valors identitaris. El diner, que malament n’han assimilat l’ús, s’ha introduït com un virus i ha trencat l’ordre. Ni el saben fer servir per millorar els seus serveis, ni el saben estalviar,... I això no és el pitjor. He parlat amb en Venancio, un home de 34 anys que va perdre el seu pare quan aquest tenia 38 anys, i després se li van morir també 3 germans. Tots del “vómito negro”, la destrucció del fetge per un cocktail d’hepatitis B i metalls pesants del residus de la petrolera. No van ser els únics. Més d’una vintena de nens i adults van córrer el mateix destí... i més de 30 soldats d’un destacament que hi havia prop d’allà també van morir. Tots menjaven peixos contaminats, la proteïna més a l’abast, convertida per la pol·lució petrolera en un verí mortal. A la vessant d’un afluent del Tigre, el riu Corrientes, després d’un seguit de morts es va aconseguir unes anàlisis oficials de la població riberenca i van donar positiu de plom i cadmi a la sang. Tot això he vist i m’han contat... i més. Però el que tinc clar és que cal alçar la veu contra la concepció neoliberal d’un govern que, amb l’excusa de que la selva és de tots els peruans, no només dels indígenes, diu que aquest territori ha de produir pel bé del país. Si no produeix, diu, ¿per a què serveix? No se n’adona –i si se n’adona no ho vol admetre- que la selva amazònica és el que és, precisament perquè hi han viscut els pobles indígenes, gestionant-la com l’han gestionat. De l’única manera possible per a que no es malmetés. De la manera que, no els peruans només, no, si no tot el Planeta se n’ha beneficiat. Perquè la selva amazònica és al Perú, i al Brasil, i a bocins d’Equador, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia,... però la selva amazònica és patrimoni de la humanitat. Si s’ha de fer alguna cosa per a compensar l’estat peruà, que la comunitat internacional es posi les piles, però que no ho paguin els pobles indígenes i de retruc, el Planeta sencer”. Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

| 17


05.

9 d’agost: Dia Internacional dels Pobles Indígenes

El dret a consulta,la principal reclamació dels pobles indígenes.

el dret a la consulta prèvia, lliure i informada

El 1994 l’Assemblea General de Nacions Unides va decidir que el 9 d’agost de cada any durant el Decenni Internacional dels Pobles Indígenes es celebrés el Dia Internacional dels Pobles Indígenes (resolució 49/214, de 23 de desembre). En la seva resolució 49/214, de 20 de desembre de 2004, en la que l’Assemblea va proclamar el Segon Decenni Internacional dels Pobles Indígenes (2005-2014), també es va decidir seguir celebrant aquest dia tots els anys durant el Segon Decenni i va demanar al Secretari General que recolzés la celebració del Dia Internacional dins dels límits dels recursos existents i que encoratja als governs a celebrar-lo a nivell nacional. En el marc de la campanya que hem engegat des de la Lliga dels Drets dels Pobles  “Indígenes, quan la terra camina”, ens unim a aquesta celebració anual mitjançant el present comunicat.

(Estudi recent)

Avenços en el coneixement d’instruments jurídics quemels emparen   Des del nostre treball a l’amazònia peruana hem pogut observar com els pobles indígenes han anat de mica en mica adquirint coneixement sobre els instruments jurídics internacionals que defensen els seus drets i com aquest avenç ha ajudat al ressorgiment del moviment indígena, entre d’altres factors. Hi ha però un llarg camí a recórrer per tal de que aquests drets reconeguts, es compleixin en la seva totalitat. Una mostra d’això han estat les protestes que han tingut lloc al Perú els mesos d’abril, maig i juny d’enguany. El col·lectiu indígena amazònic, cada vegada més conscient i coneixedor dels instruments que els emparen, com el Conveni 169 de la Organització Internacional del Treball (OIT) sobre pobles indígenes i tribals i la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets pobles indígenes, ha aixecat la seva veu amb força i ha pres com a principal reclamació el dret a la consulta lliure, prèvia i informada sobre les ingerències externes en els seus territoris i com aquestes afectes el dret a la terra, el territori i l’accés als recursos naturals. El Conveni 169 de la OIT és de caràcter vinculant i ha estat firmat i ratificat pel govern peruà el 1993, avala els drets col·lectius al territori i a la consulta prèvia i informada (articles 6, 15, 17). La Declaració de les Nacions Unides sobre els drets pobles indígenes, aprovada el setembre de 2007 i firmada pel govern peruà, ratifica aquest dret. Fins ara, el govern peruà i d’altres governs de la regió han legislat sense informar ni consultar a les comunitats amazòniques i andines, tractant d’aplicar un model d’inversions en el sector primari i només de cara a l’exportació, que no redistribueix la riquesa, sinó que promou efectes lamentables sobre la seva cultura i provoca encara més desigualtats econòmiques i socials.

18 | Articles sobre Pobles Indígenes del Perú

Tan és així que l’Oficina de l’Alt Comissionat de la ONU per als Drets Humans i la Universitat del Rosario (Colòmbia) han presentat recentment (23 de juliol de 2009) un treball sobre el dret a la consulta prèvia, lliure i informada d’aquestes poblacions. Les diferents intervencions coincideixen en destacar la greu situació que enfronten les comunitats indígenes amb l’aplicació de les consultes prèvies, donat que no existeixen mecanismes ni procediments clars d’aplicació, que és un formalisme que s’utilitza només amb la intenció d’expedir llicències per al desenvolupament de grans projectes i que el concepte de participació resulta bastant restringit. En aquest estudi es presenta una guia de consulta prèvia per poder millorar el compliment dels drets humans de les comunitats indígenes en la pràctica social i política, en aquest cas de Colòmbia, però extensible a d’altres països. Les principals conclusions de l’estudi són: una, que la tensió entre el declarat interès general i els drets fonamentals dels pobles indígenes és una de les més importants contradiccions no resoltes entorn als processos de consulta prèvia; dos, que el diàleg intercultural i la resolució de conflictes entorn

Familia Arawa Familia Arawak Familia Aymara Familia Bóóraá Familia Kahuapana Familia Kandozi Familia Harakmbut Familia Uitoto Familia Jibaro Familia Pano Familia Peba-Yagua Famila Quechua Famila Simaco (Shimaco) Familia Takana Familia Tikuna Famila Tukano Familia Tupí-Guarani Familia Zaparo

al desenvolupament és un mecanisme útil i constitueix un dels desafiaments més importants de la construcció d’una democràcia multicultural a Colòmbia i creiem també a la resta de països amb presència indígena. Finalment, des de la Lliga dels Drets dels Pobles recolzem tot procés que comporti l’apoderament d’aquests pobles i que contempli el desenvolupament endogen per tal de garantir que els pobles indígenes del món que ho vulguin puguin continuar vivint des de les seves costums i formes de vida pròpies, i es pugui conservar aquest patrimoni cultural i de biodiversitat del qual són garants i que al mateix temps enriqueix a tota la humanitat.  Elisenda Salomó

BIBLIOGRAFIA · La manera occidental de extraer petróleo. Oilwatch. Quito. 2001

· JUNQUERA, J.C., Indios y supervivencia en el Amazonas, Amarú, Salamanca, 1995

· LA TORRE, L., ¡Sólo queremos vivir en paz!, IWGIARacimos de Ungurahui. Copenhague. 1998.

· FINER, M., CLINTON, N., JENKINS, PIMM, Future of the Western Amazon: Therats from Hydrocarbon projects and policy solutions, Save America’s Forests, Washington DC, 2008

· GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria. Barcelona. 2003 · HEREDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998

· ORTA, M. I MARTINEZ ALIER, J.M., “Matanza de indígeneas en Perú”, Le Monde Diplomatique, Julio 2009


organitza:

amb el suport de:

Llibret 2009  

Llibret 2009 indigenes