Page 1

33

REVISTAIMO

HIVERN 2013

Referents en oculoplàstica Experts internacionals en cirurgia plàstica ocular es reuneixen a l’IMO | Com prevenir i tractar l’“ull diabètic” | Revisions oculars a nens alerten sobre l’elevat índex de patologia oculta en la infància | Noves lents intracorneals per fer front a la presbícia | Les teràpies intraoculars revolucionen el tractament de problemes de la retina


Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •


Núm. 33 | HIVERN 2013 EDITORIAL La part externa de l'ull i l'àrea que l'envolta, de les quals s'encarrega la cirurgia oculoplàstica, i la capa més profunda de l'òrgan ocular, la retina, van centrar dues de les principals activitats amb què vam tancar l'any passat a l'IMO. D'una banda, el curs Barcelona Oculoplastics va atreure al nostre Institut els principals experts mundials en aquesta subespecialitat emergent i la qual tenim la sort de liderar, gràcies a la magnífica tasca dels doctors Miguel González-Candial, Luma Vásquez i Ramón Medel, qui, a més de dirigir el curs, va aprofitar la trobada per mostrar en directe els seus col·legues una tècnica pionera a Europa, com és el lífting migfacial transconjuntival. La professionalitat de l'equip de quiròfan i del Departament d'Audiovisuals, sumat a la important aposta en tecnologia que estem fent des de fa anys, va permetre que els especialistes en oculoplàstica poguessin ser testimonis, des de l'auditori de l'IMO, de diverses cirurgies practicades des dels nostres quiròfans, una experiència que repetirem en el segon congrés internacional de retina, que tindrà lloc a l'IMO el proper mes de juny. Sens dubte, un dels temes que abordarem al congrés és el tractament de complicacions retinianes d'una malaltia sistèmica com és la diabetis, un assumpte sobre el qual també vam debatre el mes de novembre a l'Institut, en una taula rodona organitzada per la Fundació IMO i l'ADC (Associació de Diabètics de Catalunya). Els especialistes en retina del centre hi van compartir amb un convidat d'excepció, l'endocrí Manel Puig, un missatge clau bàsic: la importància de la prevenció per evitar que una descompensació metabòlica, un seguiment oftalmològic deficient o bé una combinació d'ambdues coses, pugui comportar una pèrdua greu de visió en aquests pacients. La prevenció també centra gran part de l'activitat de la Fundació IMO respecte la població infantil, a la qual ens hem dedicat especialment en els últims mesos, oferint revisions bàsiques gratuïtes al Festival de la Infància de Barcelona i posant les bases d'un projecte que desenvoluparem al llarg d'aquest any, amb el suport de l'Obra Social "la Caixa" i de l'associació Abre Sus Ojos. Junts intentarem millorar la qualitat visual i de vida d'uns 400 nens de zones vulnerables socialment de l'àrea metropolitana de Barcelona, als quals tenim previst visitar i atendre gratuïtament durant el 2013, un any que desitjo que puguin gaudir amb salut, esperança i prosperitat. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI

L'IMO es va convertir el mes de novembre passat en la capital mundial de l’oculoplàstica. El curs Barcelona Oculoplastics va atreure a Barcelona els principals experts mundials en aquesta subespecialitat oftalmològica emergent, que s'encarrega dels tractaments i la cirurgia plàstica ocular i de la meitat superior del rostre. El director del curs, el Dr. Ramón Medel, va mostrar en directe una cirurgia pionera a Europa, el lífting migfacial transconjuntival.

2

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, l'IMO va acollir el mes de novembre una taula rodona en què el reconegut endocrí Manel Puig i els especialistes en retina de l'IMO van abordar des de diferents vessants la malaltia i l’"ull diabètic". Organitzada per la Fundació IMO i l'ADC, la taula rodona va llançar una conclusió principal: la importància de la prevenció per evitar que la diabetis acabi afectant de manera devastadora la retina.

12

El desenvolupament de la visió en la infància és un moment clau en la construcció d’una bona base per a la salut ocular en l'edat adulta. Per això, la Fundació IMO, la qual centra gran part dels seus esforços de prevenció en aquest segment de la població, va estar present al Festival de la Infància de Barcelona. A més a més, ha posat en marxa un programa de revisions gratuïtes a nens en risc d'exclusió social, gràcies a un acord amb l'Obra Social "la Caixa" i a la col·laboració de l'associació Abre Sus Ojos.

20

Les teràpies intraoculars estan revolucionant el tractament d'algunes patologies oculars, especialment de retina. La injecció intraocular de fàrmacs s'està consolidant com una teràpia eficaç per complementar o substituir certes cirurgies. Ara els esforços se centren en allargar l’efecte d'aquests fàrmacs. L'IMO encapçala aquest nou repte i coordina a Espanya un estudi clínic multicèntric internacional.

32

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

1


IMO | EN PORTADA

B LA REVISTA IMO

2

arcelona


IMO | EN PORTADA

Oculoplastics L'IMO reuneix els millors especialistes en cirurgia plĂ stica ocular

LA REVISTA IMO

3


IMO | EN PORTADA

Experts de tot el món van participar el novembre al Curs Internacional Barcelona Oculoplastics

LA REVISTA IMO

4

L'àrea que envolta l'ull és extremament delicada i pot patir patologies i defectes tant estètics com funcionals. Els més freqüents són les bosses, l'excés de pell a les parpelles o la seva malposició (ptosi, retracció palpebral, entropi, ectropi). La cirurgia plàstica ocular i orbitària compta amb avançats procediments i tècniques quirúrgiques per al tractament d'aquests problemes. Cada vegada més demanada pels pacients, aquesta subespecialitat oftalmològica requereix cirurgians altament qualificats perquè tracta una zona molt propera a l'òrgan ocular. Un nodrit grup d'experts en aquesta subespecialitat va participar el passat mes de novembre en el Curs Internacional Barcelona Oculoplastics, organitzat per la


IMO | EN PORTADA

El curs va incloure cirurgies en directe, taules rodones i tallers pràctics

LA REVISTA IMO

5

Fundació IMO, sota la direcció del Dr. Ramón Medel, especialista en cirurgia oculoplàstica de l'IMO. A la convocatòria van acudir figures internacionals de la cirurgia palpebral i l’oculoplàstica cosmètica, com el Dr. Naresh Joshi (Regne Unit), el Dr. José Raúl Montes (Puerto

El Dr. Ramón Medel, director del curs, va mostrar als seus col·legues una tècnica quirúrgica pionera a Europa


IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

6

Rico), el Dr. Luigi Colangelo (Itàlia) i el Dr. Thierry Malet

ta i fins i tot perillosa per a la salut de l'ull, que pot apa-

(França), entre altres.

rèixer després d'una cirurgia de blefaroplàstia (correcció

Una tècnica pionera i en directe

de bosses i excés de pell en la parpella, tant inferior com superior). El lífting migfacial tranconjuntival, tècnica impor-

De mans d'aquests especialistes, els assistents al curs

tada dels Estats Units i introduïda a Europa per l'IMO,

van poder "seguir de forma molt pràctica, visual i di-

consisteix a aixecar el pòmul a través de la conjuntiva

dàctica les últimes tècniques de cirurgia oculoplàstica

perquè la parpella inferior recuperi la seva posició nor-

aplicades a casos complicats, així com aspectes i pro-

mal. Seguidament, en aquesta intervenció cada parpella

cediments de la cirurgia plàstica ocular que pocs havi-

inferior s'omple amb un empelt de mucosa del paladar

en vist fins ara", segons el Dr. Medel. De fet, l'expert de

d'uns 3 cm de llarg, extreta del mateix pacient. Encara

l'IMO va ser l'encarregat d'obrir la sessió de cirurgia en

que hi ha la possibilitat d'utilitzar teixits d'altres parts

directe amb una tècnica pionera a Europa. La interven-

de l'organisme, el Dr. Medel és partidari d'extreure’l del

ció va consistir en la realització d'un lífting migfacial

paladar, "ja que és un teixit que es pot retirar just abans

transconjuntival amb empelt de teixit provinent de la

de començar la cirurgia i que després es regenera ràpi-

mucosa del paladar, un procediment complex per corre-

dament i per complet", afirma.

gir la caiguda de la parpella inferior, complicació moles-

Aquesta tècnica quirúrgica ofereix resultats més na-


IMO | EN PORTADA

L'IMO és un centre de referència nacional i internacional en cirurgia de parpelles i oculoplàstica cosmètica

LA REVISTA IMO

7

turals i menys traumàtics per al pacient que el lífting

cap enrere per veure-hi millor, un gest que a la llarga

convencional, de manera que també es pot aplicar amb

pot generar torticoli i greus problemes cervicals. En pa-

fins purament estètics. A més, és una tècnica de prova-

cients infantils, la caiguda de la parpella superior pot

da eficàcia en pacients tiroïdals, amb retraccions trau-

provocar que l'ull no desenvolupi la visió adequada i pro-

màtiques o amb paràlisi facial.

dueixi ambliopia, més coneguda com ull gandul.

Ptosi palpebral

La cirurgia és el tractament indicat per corregir aquesta malposició de la parpella superior. Segons el Dr. Medel, "és la cirurgia gold standard de la nostra especialitat

Després de la sessió d'intervencions quirúrgiques en di-

i un dels motius de consulta més freqüent en cirurgia

recte, el curs va oferir una taula rodona en què es van

oculoplàstica. Però, tot i ser tan comú, és difícil de trac-

abordar les novetats i controvèrsies a què s'ha de fer

tar i requereix molta experiència i coneixement de les

front davant d’un pacient que demana cirurgia de ptosi

diferents tècniques per aconseguir bons resultats ".

palpebral. Aquesta patologia provoca la caiguda de la

Amb aquesta intervenció es busca reparar o recuperar

parpella superior i habitualment sorgeix per una dis-

el to habitual del múscul elevador, petit tendó encarre-

funció del múscul elevador, per causes degeneratives o

gat d'aixecar la parpella superior. "En veure’s afectada la

congènites. Com a conseqüència, el pacient pateix una

mirada, el pacient amb ptosi és molt exigent i vol que

reducció del camp visual i fa que tendeixi a inclinar el

totes dues parpelles quedin completament simètriques.


IMO | EN PORTADA

La caiguda de la parpella superior és un dels motius de consulta més freqüents en cirurgia oculoplàstica

Les parpelles Aquests prims i delicats plecs cutanis ens ajuden a protegir i cobrir el globus ocular dels agents externs (llum, calor, fred, pols...). A més, el seu continu moviment ascendent i

8

LA REVISTA IMO

descendent assegura la hidratació de les capes anteriors de la còrnia i ajuda a crear una pel·lícula lacrimal fina que recobreix completament la superfície de l'ull. Un parpelleig que pot ser voluntari o com un acte reflex quan alguna cosa s'acos-

Tant la hipocorrecció com la hipercorreció són resultats no desitjats que es poden corregir sense cap problema

ta al globus ocular.

posteriorment", afirma el Dr. Medel.

De forma espontània arribem a

tècniques mínimament invasives. En nens, requereix

parpellejar rítmicament unes 10 o

L'operació es realitza sense incisions visibles i amb anestèsia total i en adults s'utilitza anestèsia local, ja que en determinats casos es necessita la col·laboració

12 vegades per minut, moviment

activa del pacient.

que fem en aproximadament 0,3 segons, en els quals la parpella su-

La blefaroplàstia, entre les més demanades

perior cau com una cortina mentre

Una altra de les tècniques que va protagonitzar les

l'inferior roman immòbil.

cirurgies i conferències del curs va ser la blefaroplàstia, la cirurgia plàstica més sol·licitada actualment per ambdós sexes, després de la rinoplàstia (intervenció per millorar la funcionalitat i / o estètica del nas). En la


IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

9

majoria dels casos es realitza per corregir les bosses de

recuperació més ràpida ", afirma l'especialista de l'IMO.

les parpelles que solen aparèixer amb l'edat o per cau-

Tanmateix, aquest tipus de cirurgia no està lliure de

ses congènites. "Es tracta d'una operació difícil i molt

possibles complicacions. Una de les més comunes i

especialitzada amb l'objectiu de millorar la funció de

que sol afectar prop d’un 20% dels casos, és la retracció

l'ull, així com l'estètica de la mirada del pacient, sense

de la parpella inferior. Quan apareix aquesta disfunció,

fer incisions visibles. Un autèntic repte pel cirurgià",

la parpella inferior queda excessivament baixa, i pro-

assegura el Dr. Ramón Medel.

voca que el pacient sigui incapaç de tancar bé l'ull. "És

La intervenció consisteix a alliberar i eliminar l'excés

una alteració molt incòmoda i que pot arribar a danyar

de pell i tensar el múscul orbicular, així com extreure’n

la superfície ocular i, en conseqüència, sequedat ocu-

el greix sobrant, si és el cas, i eliminar les bosses pal-

lar, queratitis o úlceres corneals", explica el Dr. Medel.

pebrals.

El lífting migfacial transconjuntival, mostrat en di-

Malgrat la seva complexitat, l'operació es fa de ma-

recte al III Curs Internacional Barcelona Oculoplastics,

nera ambulatòria (sense ingrés del pacient), amb anes-

és una tècnica quirúrgica eficaç introduïda a Europa

tèsia local acompanyada de sedació i assistida amb

per l'IMO per solucionar aquesta complicació.

làser. "Aquesta tècnica és ràpida, evita talls visibles a la pell, redueix la inflamació i deixa menys hematoma a la zona. A més, és molt poc invasiva i permet una


IMO | EN PORTADA

Rejoveniment facial Durant les jornades del curs d'oculoplàstica també es van presentar les principals novetats en l'aplicació d'injectables de farciment periocular (al voltant de l'ull) per a l’ús cosmètic. De la mà d’especialistes de renom internacional, com el Dr. José Raúl Montes, es va oferir un taller teoricopràctic on es van mostrar les últimes tendències i tècniques cosmètiques poc invasives aplicables als casos de rejoveniment o restauració facial. Entre les principals novetats en tècniques cosmètiques perioculars, destaca el creixent ús de productes bioestimulants de farciment, com l'àcid polilàctic (PLA). Es tracta d'una substància líquida que indueix la generació de col·lagen per part de les mateixes cèl·lules de l'organisme, restablint o restaurant d'aquesta manera aquelles zones on s'ha perdut suport. Segons el Dr. Mon-

LA REVISTA IMO

10

tes, "l'àcid polilàctic actua de forma progressiva i requereix entre 3 i 4 sessions per poder veure-hi els canvis, els efectes del qual duren de 2 a 3 anys". Per a l'especialista, "enfront de la resta de substàncies de farciment (àcid hialurònic, hidroxiapatita de calci, etc.), el PLA ofereix al pacient uns resultats facials molt més naturals". Inicialment, aquest farciment dèrmic es va començar a utilitzar a Europa com a tractament en pacients amb lipodistròfia o pèrdua de greix facial i en pacients amb condicions associades al VIH. En aquests casos, la millora era considerable i l’any 2008 va ser aprovat per la FDA (Food and Drug Administration) per ser usat com a cosmètic en la restauració de volum facial perdut, l'establiment de suport, així com la millora de contorns, estructura i qualitat de la pell.

Toxina botulínica, la substància “estrella” Al Barcelona Oculoplastics també es va tractar en profunditat l'ús de la toxina botulínica, substància indicada tant en patologies de tipus funcional (exoftalme, blefaroespasme, casos lleus de ptosi de cella), com estètic (correcció d'arrugues d'expressió, com ara potes de gall, línies frontals i línies interciliars). Aprovada per a ús estètic el 2002, la toxina botulínica és actualment el tractament cosmètic mínimament invasiu més sol·licitat a


IMO | EN PORTADA

tot el món. Després d’aplicar-la de forma ambulatòria,

generar teixit nou i, alhora, produeixen una contracció

els seus resultats són immediats i els efectes duren en-

de les fibres de col·lagen que aporta un aspecte més

tre 5 i 6 mesos, i desapareixen de manera progressiva, la

jove i ferm a la pell.

qual cosa fa necessàries les reinjeccions si es vol mante-

Mentre que el píling està indicat per als defectes cuta-

nir el resultat aconseguit. Segons el Dr. Medel, es tracta

nis superficials, el resurfacing és especialment eficaç per

d'"una substància extremament segura i sense efectes

a l'eliminació d'arrugues facials, com les cèlebres potes

secundaris que, ben aplicada, és ideal per millorar els

de gall.

trets del pacient".

Fillers i altres tècniques

Pel que fa al tractament estètic de les arrugues més profundes de la zona periocular, l'IMO recomana l'aplicació del làser CO2 o Erbi YAG. L'energia que emeten aquests tipus de làser és absorbida per l'aigua intracel·

Una de les tècniques d'estètica periocular més emprada

lular, la qual cosa provoca una vaporització i genera una

és la d'injectables amb fillers o substàncies de farciment.

calor que promou la contracció de col·lagen.

Indicada per restaurar el volum perdut o esborrar les arrugues, la més comuna és l'àcid hialurònic, substància d'origen biològic capaç d'allisar els plecs subcutanis i estimular la producció de col·lagen, proteïna de la pell la principal funció de la qual és mantenir la seva estructura i elasticitat. Un cop injectat a la zona a tractar, l’àcid s'integra de manera natural en els teixits, sense produir rebuig. Altres tècniques de cosmètica periocular molt demanades són el píling i el resurfacing. Ambdues permeten l'eliminació de capes superficials de la pell amb el fi de

LA REVISTA IMO

11


IMO | ACTUALITAT

ESPECIALISTES EN DIABETIS I EN RETINA DEBATEN A L’IMO SOBRE LA MALALTIA I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS PROBLEMES OCULARS

LA REVISTA IMO

12

L’endocrí Manel Puig i els especialistes en retina de l'IMO van compartir taula rodona, en un acte organitzat per la Fundació IMO i l’ADC, amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

13

La Fundació IMO i l’ADC (Associació de Diabètics de Ca-

desenvolupar diferents complicacions oculars, desta-

talunya) van organitzar el 13 de novembre, vigília del Dia

cant-hi la retinopatia diabètica, la lesió ocular diabètica

Mundial de la Diabetis, un acte per abordar diferents

més comú.

aspectes de la malaltia i la seva relació amb els proble-

Els especialistes van explicar que la retinopatia di-

mes oculars. Hi van participar el Dr. Manel Puig, cap

abètica es produeix perquè les parets dels vasos de

del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Germans Trias i

la retina s'alteren i es tornen més permeables com a

Pujol (Can Ruti) i president de la Fundació Rossend Car-

conseqüència dels nivells elevats de glicèmia (gluco-

rasco i Formiguera, i els doctors Borja Corcóstegui, Jo-

sa en sang). Aquests vasos deixen de ser competents i

sep Garcia-Arumí, Anniken Burés, Carlos Mateo i Rafael

permeten el pas de fluid a l'espai extracel·lular, la qual

Navarro, especialistes en retina de l'IMO. Durant la seva

cosa provoca un embassament a la retina el qual, si

intervenció, els oftalmòlegs van recordar que la diabetis

s'estén a la màcula, pot arribar a causar un edema ma-

és un factor de risc molt important per a la visió i que

cular (la principal causa de disminució de l'agudesa vi-

els nivells elevats de sucre en sang, els quals, durant pe-

sual en pacients diabètics). En casos més avançats, es

ríodes de vegades llargs, poden tenir les persones amb

produeix el que es coneix com a "retinopatia diabètica

diabetis fan que l’"ull diabètic "sigui molt delicat i pugui

proliferant", "la lesió de la retina més greu relacionada


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

14

amb la diabetis, que afecta un 20% dels diabètics i pot

anual. "Si en aquesta prova es detecta algun problema a

comportar una pèrdua important de visió", segons van

la retina, els controls s’han d’intensificar", van matisar. Els

explicar els oftalmòlegs de l'IMO.

oftalmòlegs van explicar que alguns dels símptomes de la

Fons d'ull anual

retinopatia diabètica són la pèrdua progressiva d'agudesa visual, la distorsió de les imatges o l’aparició de "mosques volants" al camp visual, encara que van alertar que,

Segons els especialistes en retina, les principals mesures

generalment, al principi, la malaltia no resta visió, "i és

preventives dels pacients diabètics per evitar o retardar

precisament llavors quan s'ha de començar a actuar".

l'aparició de la retinopatia diabètica són fer-se un control estricte de la glucosa en sang i realitzar un seguiment oftalmològic rigorós, amb, almenys, una prova de fons d’ull


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

15

Tractaments en estudi

la màcula o zona central de la retina, on es concentra la visió de detall que ens permet llegir, conduir o reco-

Els oftalmòlegs van afirmar que els tractaments actu-

nèixer cares. "L'assaig, que es calcula que durarà un any,

als -fotocoagulació amb làser, injeccions intravítries o

pretén comparar dos tractaments a base d'injeccions in-

vitrectomia- aconsegueixen aturar l'evolució de la ma-

travítries per determinar quin dels dos proporciona una

laltia i poden millorar-ne el pronòstic. En relació a les

recuperació major d'agudesa visual al pacient", segons

injeccions intravítries, el Dr. Rafael Navarro va anunciar

el Dr. Navarro, coordinador de l'estudi a Espanya.

que l'IMO està participant en un assaig clínic internacional i multicèntric pel tractament de l'edema macular diabètic, la complicació de la retinopatia diabètica més lesiva per a la visió, a causa de l'embassament de


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

16

"Memòria diagnòstica"

Malgrat els grans avenços en investigació i tecnologia, el Dr. Manel Puig va afirmar que encara hi ha bar-

Per la seva banda, el Dr. Manel Puig, qui va obrir l'acte

reres importants per lluitar contra la diabetis i les seves

amb la conferència "Diabetis: on som i cap a on anem”,

conseqüències, "barreres que depenen en un 50% del

va coincidir amb els oftalmòlegs de l'IMO en afirmar que

metge, un 30% del pacient i un 20% del sistema sanita-

"el control estricte de la glicèmia és la millor prevenció de

ri". L’endocrí va animar a treballar per millorar la inte-

la patologia de retina, com avalen diversos estudis des de

racció metge-pacient i va admetre l'existència de massa

la dècada dels 90". Segons l'endocrí, cal promoure una de-

casos d’"inèrcia mèdica". Al mateix temps, exhortà els

tecció activa de la diabetis, ja que un diagnòstic i tracta-

pacients a "col·laborar més i mostrar més adherència

ment precoços prevenen la retinopatia i altres patologies

al tractament". En aquest sentit, Puig es va referir a un

associades a la diabetis. L'indicador HbA1c (hemoglobina

estudi realitzat fa uns anys a l'Hospital Clínic de Barce-

glicada) per conèixer l'evolució de la glucosa en sang és,

lona, que va demostrar que només el 18% dels pacients

segons l'especialista, "l'indicador clau perquè la insulina

seguia amb el tractament als 6-12 mesos d’haver rebut

estigui ben controlada". Durant la seva conferència, Puig

l’alta.

va insistir en la importància d'actuar al principi de la diabetis (sobretot de la tipus 2) perquè, segons l'especialista,

Combatre l'obesitat

als 10 anys de glicèmia elevada per sobre dels 150-160 mg/ dl, ja no es poden evitar seqüeles, per l'anomenada "me-

Segons l'endocrí, els estats alts de glicèmia provoquen

mòria diagnòstica de l'organisme". Per això, Puig va pre-

malalties tant en els vasos grans com en els petits, com

venir contra expressions com "tinc una mica de glucosa”

és el cas de la retina o el ronyó, el tractament dels quals

i va comparar l’acció del sucre a la sang amb "posar sal al

"ha d'anar encaminat a que els nivells d'hemoglobina

motor del cotxe".

siguin inferiors al 7% perquè a partir d'aquí el risc de pa-


IMO | ACTUALITAT

Principal causa de ceguesa en edat laboral La diabetis és un factor de risc molt important pel desenvolupament de problemes oculars, entre els quals destaca la retinopatia diabètica. Més de la meitat de les persones que pateixen diabetis des de fa més de 15 anys presenta algun signe d'aquesta malaltia, la qual és la principal causa de pèrdua important de visió en edat laboral als països desenvolupats. Es calcula que vegades més possibilitats de pèrdua

17

total de la visió que les persones que

LA REVISTA IMO

els pacients diabètics tenen fins a 25

no pateixen la malaltia. No obstant això, el dany visual que es deriva de tologia microvascular es dispara". Si bé el nivell de glicèmia és la clau per prevenir la retinopatia, el Dr. Manel

la diabetis no té per què arribar a ser greu. El nivell d'afectació dependrà,

Puig es va referir al triple mesurador -pressió, glicèmia i

sobretot, del temps transcorregut des

colesterol- per prevenir altres malalties "de vasos grans",

de el començament de la malaltia i del

com la patologia cardiovascular. Puig va fer èmfasi en

nivell de control de la diabetis per part

factors de risc com el colesterol, el tabaquisme o l'obe-

del pacient. Per això, el diagnòstic i

sitat, "un problema creixent contra el qual cal lluitar" i

tractament precoços són bàsics, se-

va recordar que el 2004 havia un 13% de nens obesos a Espanya que, segons va dir, "seran adults amb malalties greus, i molts tindran diabetis". Per combatre-ho,

gons els especialistes, els quals recorden que altres complicacions visuals

va aconsellar vigilar "la quantitat i la qualitat" del que

associades a la diabetis són el glauco-

mengem: "com menys potes tingui l'animal, millor, i si

ma o la cataracta.

no en té, com el peix, encara millor". També va fer una crida per combatre el sedentarisme "alarmant" de la societat actual i va afirmar que "és indispensable fer 30 minuts d'activitat física diàriament, moderar el consum d'alcohol -màxim 200 cm3 de vi en els àpats-, no fumar i fer-se controls mèdics rutinaris".


IMO | ACTUALITAT

UNA PACIENT DIABÈTICA RECUPERA UNA PART IMPORTANT DE VISIÓ, DESPRÉS D'UNA CIRURGIA COMPLICADA

LA REVISTA IMO

18

Elisabeth Barrios, una pacient malaguenya de 32 anys,

i fer una vida normal", tenint en compte que només té

amb un nivell de visió molt baix a l’ull esquerre a con-

potencial de visió en l'ull esquerre perquè la visió del

seqüència de la diabetis que pateix, ha recuperat més

dret està totalment perduda i és difícilment recuperable.

del 30% de la visió perduda, gràcies a una delicada vi-

El mateix dia de l'operació, Elisabeth va constatar

trectomia que el Dr. Josep Garcia-Arumí, especialista en

símptomes de millora visual, ja que "unes ombres" que li

retina de l'IMO, li va practicar el mes de novembre. La

interferien en la visió "havien desaparegut". No obstant

pacient va ingressar amb menys d'un 10% de visió i fins

això, es tracta d'un procés llarg, ja que durant la cirurgia

ara ha recuperat el 40%, un percentatge que es preveu

se li va col·locar oli de silicona a l'ull i fins que no s'extre-

que augmentarà en els pròxims mesos.

gui, pròximament, no permetrà a Elisabeth avaluar del

Elisabeth patia una retinopatia diabètica proliferativa,

tot l'estat de la seva visió real. A més a més, és possible

amb despreniment de retina traccional i regmatògen.

que més endavant calgui fer-li una operació de catarac-

Com a conseqüència, se li havia format un teixit sobre

ta, cosa que el cirurgià decidirà a través del seguiment

la retina que li afectava la màcula i, per tant, la visió de

que li realitzarà durant els propers mesos.

detall. Segons el Dr. Garcia-Arumí, "tot i que va ser una

Després d'una visita de seguiment a les 24 hores de

cirurgia llarga i complicada, tot va sortir satisfactòria-

l’operació, la pacient va marxar de la clínica amb un

ment i cal esperar que Elisabeth vagi recuperant la visió

somriure i amb l'esperança de poder tornar a començar

fins uns nivells que li permetin valer-se per ella mateixa

una vida nova amb la seva filla, la qual ha estat el seu


IMO | ACTUALITAT

gran suport en els últims mesos, tot i tenir, només, 10 anys. Abans de tornar a Màlaga, Elisabeth Barrios va elogiar el treball del Dr. Garcia-Arumí i la gran confiança i tranquil·litat que va saber transmetre-li, abans, durant i després de la intervenció. El cas d'Elisabeth va transcendir als mitjans després de recórrer a un programa de Canal Sud per aconseguir recursos per tractar-se a l'IMO, on diversos especialistes li havien aconsellat anar, donada la gravetat de la seva lesió. Gràcies a les aportacions de particulars i a la col· laboració de la Fundació IMO, Elisabeth ha pogut recuperar una part important de visió, recobrar l'esperança i millorar una qualitat de vida que havia perdut de forma brusca a causa de la descompensació metabòlica de la diabetis.

LA REVISTA IMO

19


IMO | ACTUALITAT

EL 10% DEL MILER DE NENS REVISATS PER LA FUNDACIÓ IMO AL FESTIVAL DE LA INFÀNCIA PODRIA TENIR PROBLEMES OCULARS

LA REVISTA IMO

20

El 10% dels 1.144 nens revisats per la Fundació IMO al

i/o oclusió ocular). En 16 dels casos d'ambliopia, es va

Festival de la Infància, celebrat a Barcelona del 27 de de-

diagnosticar, a més, un problema refractiu associat. En

sembre al 4 de gener, podria tenir algun problema ocu-

general, el principal defecte refractiu detectat va ser la

lar. Els controls bàsics d'agudesa visual realitzats per un

hipermetropia o dificultat per enfocar de prop (34 ca-

equip d'òptiques optometristes de l'IMO van permetre

sos), seguit de l’astigmatisme o dificultat en la visió de

detectar possibles problemes en un total de 116 nens,

lluny i de prop (28 casos, vuit dels quals combinats amb

que, en la seva pràctica totalitat, no portaven correcció

algun altre defecte refractiu) i la miopia (18 casos). Tam-

òptica ni havien estat diagnosticats prèviament.

bé es van diagnosticar cinc casos d'estrabisme (desvia-

El 44% dels problemes detectats van ser ambliopies

ció ocular), els quals havien passat inadvertits a pares

(diferència considerable d'agudesa visual entre els dos

i educadors, i altres tres casos de diferents patologies

ulls). Així, 52 nens (el 4.5% dels revisats) podrien tenir

oculars, com opacitat corneal, anisocòria (diferència en

aquesta disfunció, la qual provoca el que es coneix com

la mida de les pupil·les, que si bé en un reduït nombre

a "ull gandul" (l'ull de pitjor visió deixa de desenvolu-

de casos pot ser fisiològica, sol ser un signe de malaltia

par-se i queda infrautilitzat de manera crònica, si no

neuronal, vascular o infecciosa greu) i un cas d'espasme

es tracta en edat infantil mitjançant correcció òptica

acomodatiu (el cristal·lí s’ha de forçar tant per veure-hi


IMO | ACTUALITAT

Optometristes de l'IMO alerten del nombre elevat de patologia oculta i aconsellen revisions periòdiques i consultar l'oftalmòleg davant dificultats per llegir o estudiar o bé si es produeixen mals de cap freqüents

LA REVISTA IMO

21

bé a una determinada distància que acaba bloquejat i

per part de pares, educadors i pediatres i el diagnòstic

sense possibilitat d'acomodar o enfocar a diferents dis-

i tractament dels quals abans dels 7 o 8 anys, quan es

tàncies).

completa la formació de la visió, és crucial per evitar

Més diagnòstics

que esdevinguin crònics", explica Laura González, òptica optometrista de l'Institut. A més de les revisions rutinàries, l’optometrista re-

Aquest és el segon any que la Fundació IMO fa aquests

comana "estar molt atents a certs símptomes que no

controls al Festival de la Infància. L'any passat, un 4%

sempre s'associen amb problemes visuals, com ara di-

dels 750 nens que es van sotmetre als controls van ai-

ficultats en la lectura o en les tasques escolars o bé si

xecar sospites de problemes oculars. L'augment de pa-

es produeixen mals de cap freqüents". En aquest sen-

tologia diagnosticada o sospitada en aquesta edició ha

tit, l’optometrista explica que "en els controls realitzats

cridat l'atenció als especialistes de l'IMO, els quals aler-

al Festival de la Infància, s'ha detectat un cas d'un nen

ten de la importància d'intensificar les revisions ocu-

amb hipermetropia no diagnosticada, el qual, segons

lars en la infància, ja que, "com ha quedat palès, mol-

els seus pares, es queixava de cefalees recurrents, per

tes vegades hi ha problemes que passen desapercebuts

la qual cosa havia passat per mans del pediatre, l'oto-


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

22

rinoralingòleg i el neuròleg, sense que hi trobessin el

problema de visió. Segons l'especialista de l'IMO, "els

motiu".

controls d'agudesa visual que hem fet al Festival de la

Segons l'especialista, "l'oftalmòleg és un especialista

Infància són orientatius; per a un bon diagnòstic, espe-

bàsic davant aquest tipus de símptomes perquè les ce-

cialment de la hipermetropia, és important fer una re-

falees, el cansament o el fracàs escolar estan relacionats

visió a fons a l’oftalmòleg, amb dilatació de la pupil·la".

amb la visió amb molta més freqüència del que la gent sospita". Pràcticament 3 de cada cent nens revisats al

Jugar i aprendre

Festival de la Infància va mostrar signes d'hipermetropia, encara que se suposa que el nombre de nens amb

A més de les proves d'agudesa visual, els nens i nenes

aquest defecte refractiu és major, ja que la hipermetro-

que van visitar l'estand de la Fundació IMO durant les

pia pot passar desapercebuda fàcilment perquè els nens

vacances nadalenques van poder conèixer de forma lú-

supleixen aquest defecte forçant l’acomodació (capaci-

dica l’ull i el funcionament de la visió, a través d'una

tat d'enfocament del cristal·lí), un exercici que és la cau-

instal·lació amb les principals parts de l'òrgan ocular:

sa dels mals de cap, la fatiga visual, l'enrogiment ocular,

còrnia, iris, pupil·la, cristal·lí, globus ocular i nervi òptic.

la coïssor o el llagrimeig que solen associar-se a aquest

Els nens van poder fer un recorregut a través d'aques-


LA REVISTA IMO

23

tes estructures, imitant el viatge que fa la llum, des de l'exterior de l'ull fins al cervell. A més, van poder expe-

L'alcalde i la presidenta del Festival visiten l'estand de la Fundació IMO

rimentar la visió en 3D, a través d'una proposta del Col· legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya, que en

Durant la inauguració oficial del Festival, la

aquesta edició va voler col·laborar amb la Fundació IMO

presidenta del certamen, Helena Rakosnik i

en la divulgació i prevenció de problemes oculars entre

l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van visitar

els més petits.

l'estand de la Fundació IMO i es van interessar per les revisions oculars gratuïtes i per la simulació a gran escala de l'estructura ocular, en què els nens van poder jugar i aprendre com funciona la visió, des que la llum entra per la superfície de la còrnia fins que arriba al cervell a través del nervi òptic.


IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO I L’OBRA SOCIAL "la Caixa" S'UNEIXEN PER PROMOURE LA SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA

LA REVISTA IMO

24

Signen un conveni de col·laboració per realitzar prop de 400 revisions a nens de zones vulnerables de l'àrea metropolitana de Barcelona al llarg del 2013


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

25

La Fundació IMO i la Fundació "la Caixa" han signat re-

cia de l’Obra Social"la Caixa", dirigit a nens amb especial

centment un conveni de col·laboració per dur a terme

vulnerabilitat social i que afavoreix i dóna suport a polí-

un programa anual de revisions i seguiment oftalmolò-

tiques de millora de l'equitat, la cohesió social i la igual-

gic a la població pediàtrica d'algunes de les zones amb

tat d'oportunitats per als més petits i les seves famílies.

major vulnerabilitat social de l'àrea metropolitana de

Fruit d'aquest acord, l’Obra Social "la Caixa" aporta els re-

Barcelona. Gràcies a aquest acord, ambdues entitats

cursos econòmics necessaris per dur a terme el projecte.

preveuen realitzar al llarg de 2013 prop de 400 revisions

D’altra banda, la Fundació IMO, la finalitat bàsica de

oculars gratuïtes a nens de famílies en risc d'exclusió

la qual és desenvolupar tasques de recerca, docència i

social.

prevenció de malalties oculars, especialment en grups de

El programa es realitzarà en tres rondes de revisions

risc, s'encarrega de posar els mitjans humans i materials

de tres dies de durada cadascuna, a nens d'entre 4 i 8

que requereix el programa i realitzar el seguiment mè-

anys de diferents centres escolars. La primera revisió ha

dic dels nens que ho necessitin. Per a la Fundació IMO,

tingut lloc a l'escola Josep Boada de Badalona, els dies 4,

la detecció precoç i el tractament adequat de patologies

5 i 7 de febrer.

típiques de l'ull infantil, com ambliopia, anisometropia,

El projecte s'inscriu dins del Programa CaixaProinfàn-

errors refractius o estrabismes, és fonamental per millo-


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

26

El projecte compta amb la col·laboració de l'associació Abre sus Ojos, que muntarà gratuïtament ulleres graduades als nens que les necessitin

rar el seu pronòstic i el rendiment escolar dels nens, a més de garantir una bona base per a la seva salut ocular en edat adulta. A més, els nens als quals, com a resultat de les revisions, se'ls prescrigui la utilització d'ulleres, les rebran gratuïtament, graduades d'acord amb les seves necessitats, gràcies a la col·laboració de l'associació Abre sus Ojos, que treballa amb els sectors de la població més febles i amb major dificultat en el diagnòstic de problemes visuals. A més a més, el projecte preveu que aquests nens puguin seguir rebent un seguiment oftalmològic i noves ulleres amb canvis de graduació a mig termini ja que, segons l'experiència de l'IMO, la graduació en els nens amb defectes refractius pateix variacions en més del 30% dels casos.


IMO | ACTUALITAT

Prova pilot La Fundació IMO i la Fundació "la Caixa", amb la col·

tuïtament. A més, es va estimar convenient que un grup

laboració d’Abre sus Ojos i del Consorci Badalona Sud, de-

de set nens (els 6 que requereixen ulleres, més un altre

dicat a la integració social de les famílies dels barris de

que necessitava una analítica per a l'estudi etiològic de la

Sant Roc, Artigues, el Remei i Congrés, van realitzar, els

cataracta bilateral que presentava) poguessin ser visitats

dies 13 i 15 de novembre de 2012, una prova pilot del pro-

en un termini comprès entre els tres i sis mesos.

grama de revisió ocular gratuïta a població pediàtrica que ara es posa en marxa.

Aquests s’han pogut sumar a les revisions oculars fetes al febrer. Gràcies a la gestió del Consorci Badalona Sud,

Un equip d'especialistes en oftalmologia i optometria

que ha repetit la seva col·laboració, s’ha pogut escollir un

infantil de l’IMO va realitzar revisions gratuïtes a 59 nens

centre situat a la mateixa zona que l’escola on es va fer la

d'una escola de Badalona. Els principals problemes visu-

prova pilot per facilitar al màxim el seguiment dels nens

als detectats en els nens van ser els defectes refractius,

als quals, es va detectar algun problema ocular.

la correcció dels quals es pot realitzar amb ulleres. En total, 6 nens van rebre de manera gratuïta les seves ulleres adaptades, que l'associació Abre sus Ojos va aportar gra-

LA REVISTA IMO

27


IMO | ACTUALITAT

L'IMO IMPLANTA DE FORMA PIONERA UNES NOVES LENTS INTRACORNEALS PER COMBATRE LA PRESBÍCIA

Formes del cristal·lí segons la distància

LA REVISTA IMO

28

La contracció dels músculs ciliars canvia la forma del cristal·lí i el fa més esfèric per enfocar de prop i més el·líptic per a la visió llunyana

LA CIRURGIA L’operació consisteix a col·locar una lent intracornial, la qual modifica la curvatura corneal per compensar la falta d’acomodació del cristal·lí

El cristal·lí, la lent natural de l'ull, requereix dues qua-

la presbícia o "vista cansada". El Dr. Daniel Elies, espe-

litats indispensables per complir la seva funció: elastici-

cialista en còrnia i cirurgia refractiva de l'IMO, aclareix

tat, per "acomodar" i poder enfocar objectes a diferents

que aquests pacients han de saber que, "si bé el poder

distàncies, i transparència, per veure-hi de forma nítida.

d'acomodació del cristal·lí no es corregeix, sí que hi ha

En una persona jove i sense problemes oculars, es com-

cada vegada més estratègies per minimitzar-ne les con-

pleixen les dues qualitats. Però el cristal·lí envelleix relati-

seqüències". En qualsevol cas, també cal tenir en compte

vament aviat. A partir dels 40 anys, va perdent progressi-

que "es tracta d'un procés en evolució permanent i que,

vament les seves propietats: primer perd elasticitat i, per

per tant, gran part de les tècniques de correcció han de

tant, capacitat d'acomodació, la qual cosa es tradueix en

ser modificades amb el pas del temps".

una creixent dificultat per enfocar els objectes propers

Per això, els especialistes se centren cada vegada més

(presbícia). Posteriorment, el cristal·lí va perdent la seva

en les tècniques que permeten reversibilitat, és a dir, que

transparència (cataracta), circumstància que genera una

un cop practicades es poden modificar de forma senzi-

pèrdua d'agudesa visual, tant de lluny com de prop.

lla i sense trauma per al pacient, si els resultats no són

Si bé la cirurgia de la cataracta s'ha convertit en la cirurgia oftalmològica més practicada en les societats

els esperats o bé si l'evolució del procés de presbícia ho aconsella.

desenvolupades, cada vegada són més les persones que

En aquest sentit, l'IMO aplica de manera pionera a Es-

volen tenir la gran dependència d'ulleres provocada per

panya unes noves lents intracorneals que no tenen po-


IMO | ACTUALITAT

Es tracta d'una tècnica reversible que modifica la curvatura de la còrnia i millora la profunditat de focus der òptic, ja que no modifiquen les diòptries, però que

címer multifocals o bifocals sobre la còrnia, mitjançant

incideixen directament en la curvatura corneal. Es trac-

queratectomia fotorefractiva (QFR) o LASIK, implants

ta d'unes lents de 2 mm de diàmetre, totalment trans-

de segments episclerals o incisions esclerals anteriors,

parents, que es col·loquen centrades en la còrnia i que

encara que, de moment, algunes d'aquestes tècniques

aconsegueixen modificar la seva esfericitat. Amb això

presenten uns resultats millorables. Les estratègies que

s'aconsegueix un canvi en la profunditat de focus, que

estan demostrant resultats més efectius són aquelles

combat la dificultat per enfocar en la visió propera típi-

que busquen modificar l’esfericitat corneal, ja sigui mit-

ca de la presbícia. Aquesta opció és fàcilment reversible,

jançant el làser femtosegon i el làser d'excímer o bé amb

mitjançant l'extracció d'aquesta lent i, en cas que es con-

la implantació de les noves lents intracorneals (aques-

sideri oportú, la seva substitució per una altra lent o bé

tes últimes amb l'avantatge addicional de tractar-se

per una altra de les opcions que existeixen actualment

d'un procediment reversible).

per combatre els efectes de la presbícia.

Monovisió

Entre aquestes alternatives, com en altres situacions

Sigui quina sigui la tècnica per la qual s'opti, un con-

en cirurgia refractiva, hi ha la possibilitat de recórrer

cepte important a l'hora de fer front a la presbícia

a la implantació de lents intraoculars sense extreure el

és el de la monovisió, que consisteix, fonamental-

cristal·lí per corregir el defecte de refracció. Hi ha mo-

ment, a utilitzar un ull per veure-hi de prop i l'altre

dels bifocals i multifocals. Si les característiques de l'ull

per veure-hi de lluny. La monovisió és una opció que

del pacient i la seva edat (major de 55 anys), propera a

habitualment s'ha plantejat a persones miops de bai-

l'etapa d'aparició de les cataractes, ho aconsellen, la lent

xa graduació i amb presbícia que desitgen eliminar

intraocular que substitueix el cristal·lí és una de les mi-

la seva necessitat d'ulleres, encara que, cada vegada

llors opcions per donar resposta a la presbícia. Després

més, és una opció amb major nombre de possibles

de la cirurgia de cataracta, els pacients que abans por-

opcions, dissenys i indicacions. L'ull emmetrop (sen-

taven ulleres, normalment aconsegueixen prescindir de

se defectes de refracció i visualment dominant) és el

la correcció de lluny, encara que de vegades el calguin

que es farà servir per a la visió de lluny, deixant un ull

ulleres per veure-hi de prop, ja que la lent no és capaç

miop per veure-hi de prop. En general, l'adaptació a

d'acomodar. En qualsevol cas, i amb una predictibilitat

aquesta situació, en individus predisposats i en con-

relativament alta, el defecte refractiu final pot ser pro-

dicions adequades, sol ser excel·lent, per la qual cosa

gramat per l'equip quirúrgic i, mitjançant monovisió,

només necessiten correcció òptica en algunes situ-

mitjançant manipulació de l’esfericitat o mitjançant

acions especials, com conduir de nit o llegir lletres

una combinació d'ambdues coses, sovint s'aconsegueix

molt petites.

una major independència de les ulleres per veure-hi de prop després de la intervenció. "Si un pacient requereix

Alternativa

ulleres de prop després de l'operació de cataractes i de-

Com a alternativa a la monovisió, podem corregir la

sitja prescindir-ne, la modificació de la curvatura corne-

presbícia amb les ja esmentades lents intraoculars,

al a través de les noves lents intracorneals pot ser una

que poden ser multifocals o acomodatives i que, per

bona opció", explica el Dr. Josep Lluís Güell, coordinador

diferents mecanismes, busquen aconseguir una bona

de l'àrea de còrnia i cirurgia refractiva de l'IMO i pioner

visió per a totes les distàncies. Els resultats d'aques-

en la utilització d'aquest tipus de lents.

tes lents són variables, de manera que alguns pacients es mostren molt satisfets amb els resultats i, en

Làser

canvi, d’altres no aconsegueixen prescindir totalment

Hi ha altres tècniques que han tractat de millorar les

de la seva correcció de prop. L'estudi de cada cas con-

condicions de presbícia, com les ablacions amb làser ex-

cret i l'experiència del professional permetran escollir els millors candidats per a aquest tipus de cirurgia.

29 LA REVISTA IMO

Lents intraoculars


IMO | ACTUALITAT

L' IMO ACULL UN CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA Els especialistes en retina més prestigiosos del món oferiran ponències i cirurgia en directe al II Trends in Surgical & Medical Retina, els dies 7 i 8 de juny

LA REVISTA IMO

30

L'IMO acollirà els dies 7 i 8 de juny un congrés internaci-

mology), centre que ja va col·laborar estretament amb l'IMO

onal de retina, dirigit pel Dr. Borja Corcóstegui, director

en l'organització del primer congrés.

mèdic de l'IMO. Es tracta de la segona edició del Trends

La trobada ha estat organitzada per l'àrea de retina de

in Surgical & Medical Retina, després que el juny de 2011 en

l'IMO, integrada, al costat del Dr. Corcóstegui, pels doctors

tingués lloc la primera, a la qual van assistir 350 especi-

Anniken Burés, Josep Garcia-Arumí, Carlos Mateo, Rafael

alistes en retina de tot el món.

Navarro, i Cecilia Salinas, a més d’un altre especialista en

En aquesta ocasió, la reunió tornarà a oferir cirurgia en

retina, Alfredo Adán.

directe i taules rodones sobre les últimes novetats en el tractament de les diferents patologies que afecten la retina

Testimonis privilegiats

i s'espera que aplegui un nombre similar d'assistents que el

El congrés inclou un mòdul de cirurgia en directe que

2011. Entre altres assumptes, durant el congrés es debatran

tindrà lloc el 7 de juny, durant el qual es realitzaran vuit

nous tractaments i avenços en instruments quirúrgics i en

cirurgies des de quatre dels quiròfans de l'IMO. Les ope-

cirurgia robòtica.

racions es projectaran a l'auditori de l'IMO i comptaran

El panell de ponents compta amb els millors especia-

amb les explicacions de diversos doctors des de quiròfan

listes del món, com els doctors Stanley Chang, Francesco

i amb les consultes i apreciacions dels seus col·legues

Bandello, Marc Zarbin, Kourous Rezaei, Arnd Gandorfer,

des de l'auditori. Aquest mòdul és de gran interès per

Mark Blumenhranz, Francesco Boscia, Marc Mura, Yusuke

a joves oftalmòlegs, els quals podran ser testimonis de

Oshima, a més de catorze oftalmòlegs més de deu països.

primera mà de les tècniques dutes a terme pel prestigi-

També hi participarà el professor Giuseppe Guarnaccia, di-

ós equip de retinòlegs que participarà a l'esdeveniment.

rector d’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophtal-


La qualitat de la visió és qualitat de vida

I els joves ? La baixa visió també els pot afectar en alguns casos, com en la retinosis pigmentària o la retinopatia diabètica.

Què és la baixa visió? La baixa visió és la disminució de visió que produeixen determinades patologies com la degeneració macular, la retinopatia diabètica, la retinosis pigmentària, el glaucoma, la cataracta, etc. Per definició, pateixen baixa visió les persones que amb la millor correcció òptica veuen un 30% o menys amb el millor ull. De totes maneres, a la pràctica hi ha moltes persones que no poden fer activitats a la seva vida diària i que necessiten ajuda visual encara que el percentatge sigui superior al d’abans.

I per fer front a aquestes limitacions neix BcnBaixaVisió. Aquest centre es va crear ara fa més de sis anys per donar suport a les persones que pateixen baixa visió i per trobar solucions òptiques i no òptiques amb la finalitat d’optimitzar la seva resta visual i de millorar la seva qualitat de vida.

Llavors, la pot patir tothom? La pateixen sobretot les persones d’edat avançada. Per exemple, la patologia més freqüent en els països desenvolupats és la degeneració macular associada a l’edat. També hi ha altres que afecten progressivament l’ull com el glaucoma o la cataracta senil.

La baixa visió sempre va lligada a una patologia. Exacte. una persona amb baixa visió pateix una patologia que limita la seva qualitat de vida i la seva independència.

Quins procediments segueixen? L’oftalmòleg fa un paper indispensable perquè nosaltres puguem tractar pacients amb baixa visió. Quan el pacient no pot millorar la seva visió amb fàrmacs o una cirurgia, l’oftalmòleg refereix aquest pacient a un centre de baixa visió per mirar d’aprofitar al màxim la seva resta visual. És possible una solució? Per desgràcia no sempre, però en un percentatge molt elevat sí que hi ha solucions i ajudes per millorar la qualitat de visió del pacient.

Quines ajudes? Dins de les ajudes visuals hi ha les ajudes que són òptiques i les que no són òptiques. Les ajudes òptiques són eines que amplifiquen la imatge per mirar d’augmentar directament l’agudesa visual i les no òptiques consisteixen en fer més gran l’objecte que vol veure el pacient. N’hi ha de molts tipus i augments però el més important és que s’ajusti a la baixa visió i a les necessitats de cada pacient. Quines ofereix el centre? Aquí oferim tot el que són ajudes òptiques i no òptiques, així com rehabilitació en les habilitats de la vida diària perquè les persones que tenen restes visuals baixes puguin desenvolupar-se millor. Seria el cas del reconeixement de les monedes i altres adaptacions. Per mi és molt important i ho vull remarcar que el pacient provi les ajudes òptiques per afavorir l’ús d’aquestes i per arribar als resultats esperats, ja sigui poder llegir un llibre o mirar la televisió. Qualitat de visió... És qualitat de vida.

31 LA REVISTA IMO

Amb l’augment de l’esperança de vida també s’ha incrementat el percentatge de persones que pateixen una disminució de la seva agudesa visual, ja que la majoria de patologies oculars van associades a la vellesa. Ferran Casals, diplomat en òptica i optometria i responsable de la unitat de baixa visió de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dirigeix BcnBaixaVisió, un centre òptic especialitzat en baixa visió i impulsat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones.


IMO | ACTUALITAT

TERÀPIES INTRAOCULARS, UNA OPCIÓ EMERGENT L'IMO aplica nous tractaments de retina mitjançant la injecció de fàrmacs que milloren els resultats visuals i eviten riscos quirúrgics La teràpia intraocular està revolucionant el món de l'of-

da dels pacients. No obstant això, a hores d'ara, s'estan

talmologia; en concret, el tractament de les malalties

fent nous passos per a tractaments farmacològics que

que s'originen a la retina, les més greus de les que afec-

substitueixen o complementen la cirurgia. Es tracta de

ten l'ull. Les de major incidència són les degeneratives,

les teràpies farmacològiques, que, mitjançant injeccions

entre les quals destaca la degeneració macular associa-

intraoculars, actuen localment a l'interior de l'ull, especi-

da a l'edat (DMAE), les associades a la miopia alta, les

alment a la retina i de forma encara més específica, a la

d'origen vascular, principalment retinopatia diabètica, i

màcula (zona central de la retina responsable de la visió

les associades a problemes biomecànics, com les síndro-

de detall). L'IMO ja fa més d'una dècada que participa

mes de tracció vitrimaculars.

en diversos estudis internacionals per avaluar l'eficàcia

Per fer-hi front, en els últims anys, s'ha produït un gran avenç en la cirurgia retiniana, amb el perfeccionament

d'aquests nous tractaments per a l'edema macular diabètic, la trombosi de retina i la DMAE, entre altres.

de tècniques i instruments que permeten una cirurgia

Segons el Dr. Rafael Navarro, especialista en retina de

de mínima incisió i que, en conseqüència, milloren els

l'IMO, "tot i que, en molts casos, el tractament adequat

resultats visuals i permeten una recuperació més ràpi-

amb aquests nous fàrmacs requereix múltiples injecci-

LA REVISTA IMO

32

Sant Gervasi de Cassoles, 26 08022 Barcelona Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41 www.hotelsantgervasi.com stgervasi.booking@hoteles-silken.com

La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse. Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confortable. Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar. Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.

www.hoteles-silken.com Copyright 2010 Hoteles Silken


IMO | ACTUALITAT

La teràpia intraocular pas a pas

2

El fàrmac s'injecta directament a l'ull

4

3

El fàrmac es distribueix per l'interior de l'ull

5

Passat l'efecte, es repeteix el tractament

El medicament provoca una disminució de la permeabilitat dels vasos i, com a conseqüéncia, de l'edema

ons, ja que els seus efectes duren unes setmanes o, en

ció ha revolucionat el pronòstic visual dels pacients, ja

el millor dels casos, uns mesos, en general, la teràpia in-

que el 70% manté o recupera visió amb aquesta teràpia

traocular millora el resultat visual dels pacients respecte

intraocular, per contraposició del 20% que ho feia abans

dels tractaments anteriors i, en molts casos, n’evita la

amb altres tractaments, com làser, cirurgia i teràpia fo-

cirurgia, amb els possibles riscos associats".

todinàmica", explica el Dr. Rafael Navarro. Malgrat els

El cas més clar és el tractament de la DMAE, en què la

bons resultats, la teràpia actualment exigeix una injec-

injecció de fàrmacs antiangiogènics, que tenen la fun-

ció mensual mentre hi ha signes de la malaltia, cosa que

ció de frenar el creixement dels vasos sanguinis anòmals

l'oftalmòleg determina mitjançant el seguiment a través

que creixen a la retina, s'ha convertit en el tractament

de l’OCT (tomografia de coherència òptica), un escàner

de referència per les formes humides de la malaltia. El

que s'utilitza per captar imatges tomogràfiques de l'ull

tractament es basa en un important descobriment: els

en alta definició. Amb l'objectiu de millorar el tracta-

anomenats factors de creixement endotelial, que es tro-

ment i la qualitat de vida del pacient, s'estan provant

ben en l'origen de diverses formes de càncer, diabetis i

nous fàrmacs l'acció dels quals dura dues vegades més

retinopatia en prematurs, entre altres patologies, que

que la dels actuals, de manera que s'espera que, al llarg

provoquen el creixement de nous vasos sanguinis en

d’aquest l'any, el tractament en alguns casos pugui fer-se

aquests teixits i que la teràpia actual aconsegueix com-

cada dos mesos.

batre injectant anticossos dins de l'ull. "Aquesta nova op-

33 LA REVISTA IMO

1

S'administren gotes anestèssiques en la consulta


IMO | ACTUALITAT

Les injeccions intraoculars s’apliquen també amb bons

calment per controlar l'edema, reduir la inflamació al

resultats en casos de malalties vasculars de la retina,

voltant de l'oclusió i millorar l'agudesa visual del paci-

com l'edema macular, que provoca una acumulació de

ent. El seu efecte dura al voltant de quatre mesos.

líquid a la màcula i que fins ara només es podia tractar

LA REVISTA IMO

34

amb làser, amb uns resultats molt limitats. Els fàrmacs

Assaig clínic

intraoculars, tant els antiangiogènics com els esteroi-

En aquests moments, el Dr. Rafael Navarro coordina a

des, que aconsegueixen disminuir la inflamació, s'es-

Espanya un assaig clínic internacional i multicèntric

tan aplicant a pacients que no podien tractar-se amb

per al tractament d'un altre tipus d'edema macular, el

làser o en els quals aquest tractament no donava bons

diabètic, la complicació de la retinopatia diabètica més

resultats. Fa poc més d'un any es va aprovar l'ús d’un

lesiva per a la visió. L'estudi, que s'estima que durarà un

d'aquests fàrmacs, basat en un implant injectable i bi-

any, "pretén comparar dos tractaments a base d'injecci-

odegradable de corticosteroide d'acció prolongada (de-

ons intravítries per determinar quin dels dos proporci-

xametasona), per al tractament de l'edema macular en

ona una major recuperació d'agudesa visual al pacient

pacients amb oclusió venosa de la retina (OVR), la sego-

amb el menor nombre d'injeccions", explica l'especialis-

na causa més freqüent de malaltia vascular de la retina,

ta de l'IMO.

després de la retinopatia diabètica, i una causa freqüent

Un altre grup de persones que s'està beneficiant de

de pèrdua important de visió. El nou implant actua lo-

les noves injeccions intraoculars són les que pateixen


IMO | ACTUALITAT

miopia alta (més de 6-8 diòptries), en les quals el risc

lars, com ara la injecció de factors neurotròfics d'allibe-

de complicacions retinianes és elevat. La teràpia intra-

rament lent, per al tractament de malalties hereditàries

ocular ha revolucionat el pronòstic visual en els casos

de la retina o per la DMAE seca, malalties que per ara no

de membranes vasculars miòpiques a l'àrea macular i,

tenen tractament", anuncia el Dr. Navarro. També estan

a més, els resultats en aquests casos són millors que en

en estudi nous sistemes d'alliberament retardat perquè,

altres malalties de la retina, ja que el 90% d'aquests pa-

sigui quin sigui el fàrmac injectat a l'ull, s’hi mantingui

cients requereix només una o dues injeccions per recu-

actiu durant un període de temps més llarg, fins i tot

perar visió.

anys, cosa que millorarà molt la qualitat de vida dels pa-

Les injeccions intraoculars de microplasmina, fàrmac per desenganxar les unions anòmales del gel vitri a la

cients, en poder tenir controlada la malaltia amb menys injeccions.

retina sense necessitat de cirurgia, és un dels últims avenços que s'ha incorporat a la teràpia intraocular i que s'aplica en les síndromes de traccions vitreoretinianes de la màcula i en alguns casos de forat macular. "Actualment, el camp de les teràpies intraoculars s’està desenvolupant de manera vertiginosa, la qual cosa fa esperar que aviat disposem de noves teràpies intraocu-

LA REVISTA IMO

35

BONANOVA SUITE***, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel. Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO. Bisbe Sivilla, 7 • 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com


IMO | ACTUALITAT EN PORTADA

EL PRESTIGI DE L'IMO ATREU PROFESSIONALS DE TOT EL MÓN

LA REVISTA IMO

36

Una vintena d'oftalmòlegs argentins van assistir el pas-

de Formació Continuada de la Fundació IMO, els of-

sat 26 i 27 de novembre a un preceptorship a l'IMO, un

talmòlegs vinguts d'Argentina van tenir l'oportunitat

curs de dos dies organitzat per l’ESASO (European School

de conèixer de primera mà els últims avenços i les mi-

for Advanced Studies in Ophthalmology) amb el patrocini de

llors pràctiques en oftalmologia, participant en totes

Novartis, empresa farmacèutica habituada a invertir en

les àrees d'activitat de l'Institut, i compartint la seva

formació en països en vies de desenvolupament.

estada amb els oftalmòlegs i sanitaris del centre.

L’ESASO va organitzar el primer preceptorship a l'IMO

A primera hora del matí els oftalmòlegs van assis-

el 2010, coincidint amb la posada en marxa d’aquesta

tir a diverses sessions clíniques en què els doctors

iniciativa pionera a Europa, que consisteix en oferir

Corcóstegui, Navarro, Garcia-Arumí, Freixes i Salinas

breus cursos d'immersió total en centres oftalmolò-

van exposar diversos casos relacionats amb retina i

gics de prestigi internacional a professionals de països

glaucoma, mentre que l’optometrista Anna Nolla els

llatinoamericans, on és difícil accedir a la formació

va parlar sobre la importància de la mesura d'agudesa

pràctica en aquest camp.

visual i refracció i Alfons Margalef, responsable del De-

Així, el mes de novembre passat, i dins del Programa

partament de Fotografia, els va explicar els sistemes


IMO | ACTUALITAT

actuals de captura d'imatges digitalitzades. Organitzats per grups, els oftalmòlegs visitants

periència IMO", cosa que fa que valgui la pena fer un viatge transoceànic per només dos dies d'immersió.

van comptar amb un tutor a qui van acompanyar a

Amb cursos com el que s'ha ofert a l'IMO, l’ESASO,

la consulta, les proves diagnòstiques, el web-lab (ci-

primer centre europeu de formació avançada en oftal-

rurgia experimental) i el quiròfan. D'aquesta manera,

mologia amb seu a Suïssa, pretén millorar la qualitat

els assistents van poder participar de manera directa

de la formació oftalmològica en tots els països, espe-

en l'activitat del centre i van intercanviar experiències

cialment en aquells en què és més difícil accedir a la

amb l'equip mèdic de l'Institut. La valoració final dels

formació pràctica.

alumnes va ser excel·lent i tots van coincidir en valorar com una gran oportunitat el fet de poder "viure l'ex-

EL DR. BORJA CORCÓSTEGUI, PREMI AL LIDERATGE en empreses i institucions i reconèixer el seu paper empreses, institucions i a la societat gràcies a la seva professionalitat, integritat i gestió del talent", segons els organitzadors. A més de l'especialista en retina de l'IMO, també van ser guardonades persones de diferents àmbits professionals, com Cristóbal Colón, fundador de la cooperativa La Fageda, una de les primeres iniciatives a Espanya en oferir treball a persones amb malaltia mental severa; Jaume Alguersuari, pilot d'automobilisme; Daniel Martínez de Obregón, president del Grup Focus, empresa líder en la creació i producció teatral; l'arquitecte Sergi Balaguer, soci fundador d'Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats, amb seu central a Barcelona i oficines a Santiago de Xile, New York, Sao Paulo i Lima; el perruquer Pascual Iranzo i l'escriptor, presentador i col·laborador de programes de televisió, Boris Izaguirre. ESEEA agrupa un conjunt d'Escoles Superiors de diferents disciplines, cadascuna centrada en àrees El Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l'IMO,

de coneixement innovadores i amb un elevat po-

va rebre el 29 de novembre passat un dels Premis

tencial en el mercat laboral. Una d'elles és ESPRI

al Lideratge atorgats per l'Espai Europeu d'Estudis

(Escola Superior de Protocol i Relacions Institucio-

Avançats (ESEEA). Aquests guardons tenen com a

nals), a la seu barcelonina de la qual va tenir lloc la

objectiu "distingir a persones que serveixen d'exem-

cerimònia de lliurament de premis el 29 de novem-

ple inspirador a la societat pel seu treball personal

bre passat.

37 LA REVISTA IMO

com a líders que imprimeixen una empremta a les


IMO | ACTUALITAT

L'IMO AUGMENTA LA SEVA PRESÈNCIA ONLINE Creix el nombre d’usuaris que fan servir Internet per informar-se sobre patologies, tractaments i activitats de l'IMO i que aprofiten les xarxes socials per opinar o fer-hi consultes

LA REVISTA IMO

38

Coincidint amb la inauguració de la nova seu de l’IMO, 2

electrònic un resum de les notícies més destacades.

amb 22.000 m dedicats exclusivament a l'atenció of-

L'IMO ha fet un salt important pel que fa a la seva

talmològica, i amb motiu de la posada en marxa d'un

presència a les xarxes socials. A dia d'avui, més de

ambiciós pla de detecció precoç de les patologies més

13.000 persones segueixen l’IMO a Facebook i hi in-

prevalents en la societat, l'IMO va decidir, a partir de

teractuen amb d'alguna manera, ja sigui comentant

l'any 2009, abordar també una nova etapa en la seva

articles, consultant dubtes de salut ocular, indicant la

comunicació amb els pacients: la creació de canals de

seva adhesió a certs continguts o compartint notícies i

comunicació 2.0. per Internet i dispositius mòbils.

actualitzacions. Només el 2012, es van registrar més de

Quines eren les principals preocupacions dels paci-

100.000 interaccions dels fans de la pàgina de Facebo-

ents i les seves famílies en relació a les diferents pato-

ok de l'Institut, els quals han obtingut resposta sobre

logies?, Com podia l'IMO establir-hi una relació més di-

tot tipus de qüestions de salut ocular. La mitjana d'in-

recta i oferir-hi un millor servei?, Com podia ajudar de

teraccions setmanals va créixer de forma espectacular

manera més eficaç a resoldre els dubtes dels pacients?

durant l’any, en passar de 200, a principis de 2012, fins

Per donar resposta a aquesta i a altres qüestions,

les 1.500 actuals.

l'IMO ha desenvolupat de forma progressiva la implan-

L'IMO també té una important presència a través de

tació de la seva presència online, començant per una

Youtube, on s’hi poden trobar entrevistes i consells de

nova pàgina web, en què s’hi pot consultar tota l'acti-

l'equip mèdic, a més dels resums de xerrades i confe-

vitat de l’Institut -esdeveniments de prevenció i forma-

rències, o material divulgatiu. Els prop de 200 vídeos

ció en salut ocular (conferències, xerrades, congressos,

del canal IMO de Youtube, ja s'han visualitzat més de

campanyes de revisions gratuïtes, etc.)-, i accedir a in-

130.000 vegades, amb una mitjana en els últims mesos

formació sobre prop d'unes 40 patologies oftalmològi-

de prop de 13 hores de reproducció diàries. Altres plata-

ques i 70 tractaments especialitzats, aproximadament.

formes online en què l'IMO es manté permanentment

Tota la informació s'actualitza diverses vegades per

en contacte amb els seus pacients, col·laboradors i, en

setmana amb notícies d'interès sobre prevenció, nous tractaments, noves fites en recerca i materials formatius. Mensualment, a més, els subscriptors de la revista online (imo.es /oftalmologia/revista) reben per correu

general, amb la societat, són Twitter i Linkedin.


IMO | ACTUALITAT

L'IMO online On? Web IMO: www.imo.es Web Fundació IMO: www.fundacionimo.es Facebook IMO: www.facebook.com / imobarcelona Youtube IMO: www.youtube.com / imobarcelona Twitter IMO: @imobarcelona Linkedin: www.linkedin.com / company / im-institut-de-Microcirurgia-ocular Quant? + 300.000 visites d'usuaris únics a la pàgina web el 2012 + 13.000 fans a Facebook, dels quals 1.500 parlant setmanalment i 100.000 interaccions només el 2012 +200 Vídeos a Youtube, amb una mitjana de 13 hores de reproducció diàries +130.000 visualitzacions de vídeo

Els 10 articles més consultats al web de l'IMO 1

Els metges espanyols trien l'IMO com el millor centre oftalmològic del país en un estudi realitzat per l'OCU

2

Els 10 punts bàsics del glaucoma

3

L'ull vermell és una patologia molt comuna. El Dr. Gris ens explica a què es deu i per què pot ser perjudicial automedicar-se

4

El Dr. Mateo aplica una innovadora tècnica en el despreniment de retina

5

Especialistes adverteixen que les lents de contacte d'ús prolongat disparen el risc de complicacions corneals

6

El cross linking corneal frena el queratocon i millora la visió en molts casos

7

Edat i visió. Guia de prevenció de la salut ocular a la maduresa

8

El Dr. Elies ens explica en quins casos s'utilitzen les lents intraoculars fàquiques i les pròtesis oculars

9

Els experts de l'IMO asseguren que l'estrabisme i l’"ull gandul" s'han de tractar abans dels 8 anys d'edat

10

Daniel, pacient de la Dra. Wert, tenia només un 30% de la visió i mai s'havia revisat a l'oftalmòleg

39 LA REVISTA IMO

Estudi de la interfície d’usuari mitjançant mapes de calor


IMO | ENS HA VISITAT...

Ens ha visitat...

Dr. José Raúl

MONTES cirurgià oculoplàstic

Considerat com un referent internacional en ci-

LA REVISTA IMO

40

"La tendència actual és utilitzar productes bioestimulants de farciment, com l'àcid polilàctic, que indueix la generació de col·lagen"

rurgia i cosmètica oculoplàstica, el Dr. José Raúl Montes (Puerto Rico) manté un estret contacte amb l'IMO, on va assistir el mes de novembre passat com a especialista convidat al Curs Internacional Barcelona Oculoplastics. Durant aquesta trobada d'oftalmòlegs i cirurgians d'arreu del món, el Dr. Montes va oferir un taller teòric i pràctic amb les tendències més recents en l'aplicació d'injectables perioculars aplicables en casos de rejoveniment facial. Aprofitant la seva visita, li vam demanar que ens expliqués amb més detall els avenços i novetats en l'àmbit de la cosmètica oculoplàstica.


IMO | ENS HA VISITAT...

cional com estètic.

plàstica, en general, i en l’oculo-

resultats facials més naturals que l'àcid hialurònic o la hidroxiapatita

plàstica, en particular?

Quines noves tendències s'impo-

de calci. Actua de manera progressi-

Abans els cirurgians plàstics cen-

sen en el seu camp?

va i requereix d'unes quatre sessions

traven gairebé exclusivament el seu

Es va més enllà del simple concep-

separades com a mínim per un mes

treball en l'estirament de la pell, ara

te d'implant injectable i es tendeix

per poder veure els canvis, que ar-

es busca restablir, restaurar mitjan-

a l'ús de productes bioestimulants

riben a romandre fins a dos o tres

çant la injecció de volum a través

de farciment que produeixin una

anys.

de tècniques menys invasives. Per

reacció en què el mateix organisme

exemple, ja no es tracten les arru-

sigui capaç de reemplaçar el volum

L'ús d'aquests farciments, té

gues com una cosa aïllada sinó que

perdut associat a l'envelliment.

aplicacions mèdiques més enllà de l'estètica?

s'aborden les necessitats estètiques del pacient de manera més integral.

Com ho fan?

Relaxants musculars o inhibidors de

En el cas dels farcits, es tendeix a

Jo utilitzo en els meus pacients

la contracció muscular com la to-

injectar en un major nombre de zo-

l'àcid polilàctic. És una substància

xina botulínica es van començar a

nes, substàncies segures que donin

líquida reabsorbible que indueix la

utilitzar amb èxit en el tractament

suport, que aixequin allà on hi hagi

generació de col·lagen per part de

de desordres del moviment. No va

pèrdua de volum.

les nostres pròpies cèl·lules, resta-

ser fins el 2002 quan aquesta neu-

blint o restaurant aquelles zones on

rotoxina va ser aprovada per a l’ús

s'ha perdut suport.

cosmètic. Des de llavors, s'ha con-

Entenen millor l'envelliment? Molt millor que anys enrere. Gràcies

vertit en el tractament cosmètic mí-

a l'estudi sabem cada vegada més

Quins avantatges ofereix sobre la

nimament invasiu més sol·licitat al

sobre els canvis que experimenten

resta de substàncies utilitzades?

món. Personalment, va canviar per

les persones amb el pas del temps i

Ofereix la possibilitat d'aconseguir

complet la meva pràctica mèdica,

això ens ajuda a abordar-los de ma-

un canvi més general en poder injec-

passant de ser funcional a una total-

nera més eficient, tant a nivell fun-

tar a tota la cara, aconseguint uns

ment cosmètica gràcies a la increï-

41 LA REVISTA IMO

En quin punt estem en la cirurgia


IMO | ENS HA VISITAT...

Els cirurgians oculoplàstics som els més indicats per utilitzar la toxina botulínica amb plenes garanties d'èxit

És important anar a un bon especialista i deixar-se assessorar. Encara que de vegades el pacient tendeix a imposar la seva volun-

la Universitat de Puerto

tat...

Rico, el Dr. Montes va

Personalment, mai li faig a un paci-

fer la seva residència en

ent una cosa que no entengui que és allò absolutament adient, benefici-

LA REVISTA IMO

Oftalmologia al mateix

ós i segur per a ell. És una regla que

centre i completar la seva

segueixo estrictament en la meva

subespecialització en

pràctica.

cirurgia oculoplàstica a la

ble demanda que vaig tenir d'una

Més enllà de l'ús d'una o altra

Universitat de Cincinnati.

població diferent de pacients, més

substància o tècnica de rejoveni-

Actualment exerceix la

joves i que buscaven veure’s millor.

ment facial, quina és la clau per

seva professió a San Juan

aconseguir un bon resultat? 42

Llicenciat en Medicina per

i és professor associat a

En l'àmbit estètic, la toxina bo-

És molt important parlar i observar

tulínica no acaba de tenir bona

bé el pacient. Una avaluació que no

l'Escola de Medicina de la

imatge. A què és degut?

ha d'acabar a la cara, sinó que ha

És important fer entendre a la gent

Universitat de Puerto Rico

d'aprofundir en la seva personalitat,

que els beneficis d'aquesta subs-

el seu caràcter i les seves motivaci-

tància depenen absolutament del

ons. En definitiva, ha de mirar al seu

metge que l'administra. No és el

interior.

medicament, és el metge que el manipula. I en aquest cas, l'experièn-

Com veu el futur de la seva espe-

cia dels cirurgians especialitzats en

cialització?

oculoplàstica ens converteix en els

Brillant!

El compromís és ser l'aliat del pacient i oferir-li el millor d'una manera segura, efectiva i consistent

na Oculoplastics? Excel·lent! Una vegada més, m'ha

metges ideals per usar-la amb plenes garanties.

Com valora el seu pas pel Barcelo-

Algun repte per davant?

sorprès l’organització de l'esdeveni-

En general, com a especialista bus-

ment i l'acurada selecció del grup

co seguir avançant però basant-me

de cirurgians, autèntics referents en

sempre en evidències mèdiques i ci-

les seves especialitats. A més, s'ha

entífiques. No podem permetre que

encertat en l'elecció de les cirurgies

les companyies farmacèutiques, els

en directe, que coincideixen plena-

mitjans de comunicació o els inte-

ment amb els casos més habituals

ressos econòmics liderin o determi-

en aquest camp. L'IMO sempre em

nin i decideixin quins tractaments

té al seu costat perquè compta amb

són importants o efectius per les

els millors especialistes, tecnologia

persones. El compromís és ser l'aliat

i pràctica mèdica, la qual cosa ga-

del pacient i oferir-li el millor d'una

ranteix els millors resultats mèdics,

manera segura, efectiva i consis-

ètics i estètics pel pacient.

tent.


LA REVISTA IMO

43


IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

44


IMO | REPORTATGE

La història de la humanitat està (i estarà) plena de lapsus, entrebancs, errors de càlcul, decisions fallides... A ningú li agrada equivocar-se, però és una cosa completament normal i fins i tot necessària per seguir aprenent i créixer com a persones.

NINGÚ NO ÉS

Per Pere Romanillos

PERFECTE

Aquest article, aquesta revista, tiria ara mateix si les interpretacions

d'alguns

estudiosos

sobre el calendari mai s'haguessin

complert

el passat 21 de desembre de 2012. Va ser una apreciació fallida que, afortunadament,

va

posar en evidència l'enèsim anunci d'un cataclisme sal.

univer-

45 LA REVISTA IMO

la humanitat sencera no exis-


IMO | REPORTATGE

Al llarg de la història, molts s'han obstinat a posar punt final a la nostra existència. Una de les profecies més sonades va predir la fi del món coincidint amb l'arribada de l'any 1000, inspirant-se en els textos bíblics de l'Apocalipsi. Superat el tràngol, l'astròleg Juan de Toledo va tornar a pronosticar la fi de la civilització per al 23 de setembre de 1186. El món va seguir al seu lloc fins que un altre respectat astròleg, l'alemany Johannes Stoeffler, va anunciar un diluvi universal per al 20 de febrer de 1524. Aquella època van aparèixer les inquietants prediccions de Nostradamus o les del mateix Isaac Newton, pare de la física moderna. Des de llavors, s'han succeït innombrables pronòstics catastròfics lligats amb l'arribada d'algun estel amenaçador, la inèdita alineació de diversos planetes, l'esclat d'un conflicte nuclear o un col· lapse informàtic global. Afortunadament, la humanitat ha superat amb èxit

LA REVISTA IMO

46

vaticinis tan variats i funestos. Ningú els recorda i simplement han passat a engrossir l'extensa successió d'equivocacions que l'ésser humà ha comès (i seguirà cometent). La llista de ficades de pota de l'ésser humà és intermi-

perar fronteres que fins llavors semblaven infran-

nable, així com les seves circumstàncies, causes i conse-

quejables. Només per repassar

qüències. Vistos en perspectiva, molts d'aquests errors

alguns exemples...

semblen ingenus i fàcilment evitables, encara que en el seu moment tenien cert sentit. Ara disposem de majors

La Terra és plana

avenços i d’experiència per afinar més a l'hora de prendre decisions, però això no evita que seguim caient en

Fa temps que ningú dubta de la forma esfèrica del nos-

equivocacions sonades. A més, no totes les relliscades

tre planeta. Però els nostres avantpassats no ho tenien

han estat dolentes. Moltes d'elles han servit per realit-

tan clar. Cap al segle VI a. C., grans savis com Tales de

zar grans troballes i descobriments, o fins i tot per su-

Milet van convèncer el món que la Terra era una mena de cilindre gegant de pedra plana que surava al mar. Segons aquest astrònom grec, la volta celeste estava literalment enganxada a la Terra (com les boles transparents de neu) i girava cada dia arrossegant les estrelles, el Sol i la Lluna. Aquesta visió errada es fonamentava en la tradició dels babilonis, civilització de la qual es conserva el mapamundi més antic que es coneix. Es tracta d'una tauleta d'argila cuita, propietat del Museu Britànic, que representa la Terra envoltada per un oceà en forma d'anell anomenat Riu Amargo. Més tard, un altre savi grec, Anaximandre de Milet, va situar la Terra surant en l'aire, però va seguir mantenint


IMO | REPORTATGE

Cristòfor Colom dibuixat un mapa marcant el trajecte, basat en els viatges de Marco Polo.

Salvador (Guanahaní, Bahames). Allà van desembarcar i que el nostre planeta

van prendre possessió de l'illa per a Espanya, convençuts

era una mena de cilindre

de trepitjar la primera illa de les Índies d'Àsia. Successi-

oblong, dues vegades més am-

vament, les naus van visitar Santa Maria de la Concep-

ple que alt, i pla pels extrems, com

ción (Rum Cay, Bahames), Fernandina (Long Island), Isa-

una pastilla gegant flotant.

Un error d'orientació

bela (Crooked Island) i finalment Cuba, que van batejar com illa de Juana. Però mai van arribar a topar amb el desitjat i presumptament ple de riqueses Cipango, però sí amb un nou continent, el descobriment del qual va

Gràcies a la tecnologia digital, als satèl·lits i al GPS, ara

suposar un gran avenç de la burgesia comercial europea

ens és més fàcil que mai orientar-nos amb precisió mil·

i per al coneixement geogràfic del món.

limètrica. Però va ser precisament la manca d’aquests avenços el que va permetre Cristòfor Colom descobrir

Errors afortunats

casualment un nou continent. Tot va començar la matinada del 3 d'agost de 1492,

El terme "serendipitat" prové de l'anglès serendipity, un

quan Colom i 87 homes a bord de les seves tres caravel·

neologisme encunyat el 1754 per Horace Walpole, polí-

les van abandonar el port de Palos de la Frontera (Huel-

tic i escriptor britànic. La paraula s'inspira en el con-

va) disposats a obrir una nova ruta cap a les Índies. Van

te tradicional persa de Els tres prínceps de Serendipo, els

posar proa a les Canàries i un cop allà van seguir cap a

protagonistes del qual realitzen continues troballes per

l'oest convençuts d'anar rumb a Cipango (Japó) i Catai

error, accident o sagacitat. Des de llavors, es considera

(Xina). El navegant basava gran part de la seva carta

una serendipitat tot aquell descobriment fortuït que es

de navegació en els informes del matemàtic i metge

dóna quan en realitat s'estava buscant una altra cosa.

florentí Paolo dal Pozzo Toscanelli. L'italià sostenia que

Un d'aquests errors casuals va intervenir amb fortuna

es podia arribar a les Índies per l'oest. Fins i tot havia

quan Alexander Fleming va fer un dels majors descobri-

47 LA REVISTA IMO

Tres mesos després, a l'alba del 12 d'octubre de 1492, Colom i la seva tripulació van albirar les costes de Sant


IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

48 Isaac Newton

ments en la història de la medicina. El 28 de setembre

Penicillium Notatum

La Llei Seca

de 1928, el bacteriòleg escocès estava estudiant cultius bacterians (estafilococs) al soterrani del laboratori de

La nit del 17 de gener de 1920, el senador nord-americà

l'Hospital St. Mary de Londres. Acabat d'arribar de va-

senador Andrew Volstead va anunciar al seu país la pro-

cances, Fleming va observar que molts cultius estaven

mulgació de la polèmica Llei Seca. El seu objectiu era

contaminats i els va tirar a una safata de desinfectant.

prohibir la fabricació i venda de begudes alcohòliques

Per sort, abans de desfer-se’n, va rebre la visita d'un antic

als Estats Units. "S'inicia una era d'idees clares i modals

col·lega. En ensenyar-li el que estava fent, va comprovar

nets. Els barris baixos seran aviat cosa del passat. Les

que en una de les plaques contaminades s'havia creat

presons i correccionals quedaran buits, els transforma-

un halo de transparència. Això indicava destrucció cel·

rem en graners i fàbriques. Tots els homes tornaran a

lular i la primera impressió va ser que es tractava d'una

caminar alçats, somriuran totes les dones i riuran tots

substància procedent de la floridura contaminant. De

els nens. Es tancaran per sempre les portes de l'infern...",

seguida va aïllar i cultivar el fong en una altra placa i el

va dir completament convençut als seus compatriotes.

va batejar com a Penicillium notatum.

Per complir l'anomenada Llei de Prohibició Nacional,

D'aquesta atzarosa manera, Fleming va fer el primer

es va crear una agència executiva específica encarrega-

pas en el descobriment de la penicil·lina i, per aquesta

da de castigar amb multes elevades i penes de presó als

troballa, va rebre el 1945 el Premi Nobel de Medicina al

que incomplissin la censura.

costat dels químics Ernst Boris Chain i Howard Walter

Però res va sortir com que s'esperava. En només cinc

Florey per les seves posteriors contribucions al desenvo-

anys, es van obrir milers de bars clandestins (speakeasies)

lupament de l'antibiòtic.

a les principals ciutats dels Estats Units. La polèmica llei


IMO | REPORTATGE

La torre inclinada

LA REVISTA IMO

49

Al Capone va provocar l'aparició de bandes de gàngsters que ma-

La més que evident inclinació de la cèlebre torre inclinada és un

nejaven el negoci de l'alcohol mitjançant l'extorsió als

dels exemples més cridaners d'error arquitectònic. Els tres pri-

propietaris de bars clandestins i el suborn a la policia. El

mers nivells de la Torre de Pisa (té un total de 8) van començar

consum d'alcohol va augmentar espectacularment, així

a construir-s’hi entre el 1173 i el 1178. L'arquitecte italià Bonanno

com les condemnes per delictes com l'extorsió, el roba-

Pisano no va tenir en compte la inestabilitat sorrenca del sub-

tori, la falsificació de dades o el tràfic, tots ells relacio-

sòl sobre el qual reposaven els primers fonaments i la torre no

nats amb la situació provocada per la Llei Seca.

va trigar a inclinar-se. L'obra es va paralitzar però les posteriors

Finalment, l'error es va reparar i el 1933 el Congrés va

intervencions encara van agreujar la progressiva inclinació que

votar l'esmena constitucional que va derogar la cèlebre

actualment assoleix un grau de més de 4 metres respecte de la

Llei Seca.

base. A dia d'avui, la Torre es manté sota un complex sistema de monitorització que mesura de forma mil·limètrica les seves oscil·lacions i es creu que pot aguantar així 300 anys més sense ensorrar-se. Això sí, no és l'edifici més inclinat del món. Aquest honor correspon a un campanar construït cap al 1450 a la petita localitat de Suurhusen (Alemanya), l'estructura del qual s'inclina fins a 0,5 graus més que la famosa torre italiana.


IMO | EN FAMÍLIA

LA REVISTA IMO

50

A partir dels tres anys, els nens comencen a fer-se preguntes sobre tot allò que els envolta. La seva curiositat és insaciable i els pares han de preparar-se per respondre preguntes difícils sobre temes tan dispars com el sexe, la religió, l'amor o els extraterrestres. Per Pere Romanillos


IMO | EN FAMÍLIA

PER QUÈ EL CEL ÉS BLAU? 51 LA REVISTA IMO

Segons un estudi realitzat pels investigadors Po Bronson i Ashley Merryman l’any 2010, entre els tres i els sis anys, un nen és capaç de fer unes 100 preguntes al dia als seus pares. Normalment, els petits comencen a dominar el llenguatge oral cap als sis anys, cosa que suposa un total de 10.000 preguntes, quan amb prou feines han començat a prendre contacte amb el seu entorn. Un interrogant més: per què pregunten tant? Els experts coincideixen a dir que durant la primera infància el cervell es forma a una velocitat que mai més tornarà a repetir-se. Els nens neixen amb 100.000 milions de neurones preparades per reaccionar ràpidament a la infinitat d'estímuls sensorials del món exterior. Qualsevol objecte, situació, paraula, color o so desperta la frenètica activitat d'aquestes joves cèl·lules nervioses que els nens canalitzen encadenant una pregunta rere una altra. Són qüestions que els ajuden a pensar, reflexionar, aproparse i conèixer el món, parlar amb els més grans, reclamar la seva atenció i començar a formar les seves pròpies opinions i valoracions.


IMO | EN FAMÍLIA

D'on vénen els bebès? Entre els tres i els quatre anys, el nen ja té plena consciència d’ell mateix com a individu únic i comença a preguntar-se com ha arribat a aquest punt. Pot ser que vegi un àlbum de fotos familiars en què encara no apareix, escolti algun comentari a l'escola o que es creui amb una dona embarassada pel carrer. La qüestió és que més tard o més d’hora llançarà una de les preguntes més temudes pels pares. Abans de res, és important respondre-hi amb sinceritat i amb explicacions adequades a l'edat de l’infant. La sexualitat és una part essencial del desenvolupament educatiu dels fills i la majoria d'experts convé que s’ha d'incloure en els temes de conversa de forma natural i cuidada, igual que qualsevol altre tema d'importància en les seves vides. En fer-ho, és millor no entrar

LA REVISTA IMO

52

en massa detalls i donar una explicació simple sobre les diferències anatòmiques entre tots dos sexes i sobre com és el procés de fecundació, o bé fer servir alguna metàfora, com la clàssica llavor que el pare va plantar a la panxa de la mare i que, a poc a poc, va anar creixent fins que va néixer. Quan els nens són petits, és millor no entrar en més detalls i esperar que els hi sorgeixin nous dubtes (que indubtablement arribaran). Cal evitar mentir dient que els nens vénen de París o a bord d'una cigonya, i tampoc és adequat dir que és massa petit per entendre-ho, ja que així estem fiscalitzant la seva curiositat i en conseqüència el seu desenvolupament i aprenentatge. En qualsevol cas, si la pregunta ens agafa desprevinguts o en un mal moment, podem postergar la xerrada per més endavant. Però és important complir la nostra paraula i parlar amb el nen quan sigui possible sobre aquests temes que tant li interessen.


IMO | EN FAMÍLIA

A qui estimes més? L’anomenat síndrome del príncep destronat fa que l'arribada d'un nou fill a la família provoqui sentiments de gelosia i fins i tot de rebuig al germanet més petit. Es tracta d'una reacció natural provocada per la por del nen a perdre les persones estimades que fins ara tenia només per a ell.

dels dos, ens hem de prendre seriosament la resposta i no treure importància als seus dubtes. Una bona resposta podria ser una altra pregunta, com ara: “Què et fa pensar que estimo més un dels dos?". Així l’animarem a expressar i compartir les seves pors sobre el nadó i podrem aclarir els dubtes que té sobre l'afecte dels seus pares. Convé recordar que en aquesta situació el nen busca seguir sentint-se únic i especial. Per això, en la mesura del possible, cal evitar dir-li que l’estimem com el seu germà. Segurament, aquest tracte "democràtic" el deixarà insatisfet. És millor fer-li sentir important i diferent i deixar-li clar que l’estimem com ningú per la seva forma de ser, de pensar, de parlar... És probable que el nen vulgui saber si sentim el mateix pel seu germanet. Podem utilitzar el mateix argument però amb altres adjectius i atributs.

53 LA REVISTA IMO

Si la gelosia del nen fa que arribi a preguntar a qui estimem més


IMO | EN FAMÍLIA

Quan tornarà el pare? Segons l'Institut de Política Familiar (IPF), els divorcis a Espanya han augmentat un 200% durant les últimes dècades. Una realitat que acostuma a ser traumàtica pels més petits. A l'hora de dir-li a un fill que els seus pares se separaran és important fer-ho amb suficient temps d'antelació. No convé esperar que un dels cònjuges deixi de conviure sota el mateix sostre. I és bo explicar-li-ho de forma conjunta per preservar la seva confiança en el pare i la mare i per donar la sensació que es tracta d'una decisió mútua. Si és molt petit, potser no entenguiquè significa el divorci i caldrà explicar-li en què consisteix atenent amb paciència i serenitat totes les preguntes que li sorgeixin, sense mentir i sense entrar excessivament

LA REVISTA IMO

54

en detalls. El petit no necessita saber si hi va haver una altra persona o alguna diferència irreconciliable. És una informació que no li aportarà res ni l'ajudarà a superar la situació. El que li cal al nen es saber que se-

On és l'avi?

guirem estimant-lo i tenint cura d’ell amb la mateixa

Explicar la mort a un nen no és una tasca gens fàcil i

entrega i que notarà els canvis el menys possible.

sempre s'ha de fer tenint en compte la seva edat. Si la

També és bo explicar amb detall com serà la seva vida

mort té lloc en la família, és lògic que generi confusió

des de llavors: amb qui viurà, si canviarà de domicili

i interrogants al nen. Possiblement, durant un temps

o escola, si seguirà veient els seus avis ... A partir dels

formularà preguntes sobre el tema (Què menjarà l'avi?,

set anys, alguns nens poden mos-

Estarà amb més gent?; Li seguirà fent mal la panxa? ...).

trar sentiments intensos d'enuig i

Potser desconeixem moltes de les respostes sobre el

ràbia davant la decisió presa pels

tema i és bo fer-li saber. La mort és una realitat trista

seus pares. Cal mantenir la sereni-

i dolorosa i és inútil pretendre trobar les paraules mà-

tat i tenir paciència i mirar d’evitar

giques que evitin aquests sentiments al nen. Els con-

comportaments que a la llarga pu-

tes poden ser molt útils a l'hora d'abordar i il·lustrar un

guin dificultar més una situació ja

tema tan delicat.

de per si complicada d'assimilar per a un nen.

És important fer entendre el nen que l'ésser estimat que ha mort seguirà formant part de la família i seguirà present a les converses, els records, els vídeos, les fotografies, les anècdotes ... D'aquesta manera ajudarem a mitigar una mica la seva possible angúnia i enfocarem el tràngol d'una manera més positiva.


IMO | EN FAMÍLIA

Per què no vas a treballar? La situació econòmica actual fa que moltes famílies tinguin un o dos membres a l’atur. Aquest situació transforma els ànims i la rutina de la llar i també afecta els més petits. Els mals moments d'una família no s’han d'amagar als fills i s’han d'aprofitar com una oportunitat més per ensenyar-los valors com l'esforç i la superació. A l'hora d'explicar la situació no cal especificar detalladament tot el procés que suposa la desocupació (l'INEM, les entrevistes, les ofertes de treball) ni parlar directament de problemes de diners, ja que un nen no pot fer res per resoldre les dificultats socials o econòmiques dels adults. És preferible no dramatitzar el tema i aportar una visió positiva d'aquesta pèrdua, enfocant-ho més com una oportunitat que no pas com un obstacle. està sota control a la família i no deixar d'escoltar els nens i saber què els preocupa.

Activar la seva curiositat

Els Reis són els pares?

El nen aprèn descobrint però a vegades necessita una empenta per fer-ho. Si no acos-

Entre els set i els nou anys, el nen ja està preparat per

tuma a fer preguntes, ja sigui per timide-

acceptar i comprendre la veritat sobre els Reis Mags. La

sa o per la seva forma de ser, és important

millor estratègia és esperar que el petit faci la pregunta

activar la seva curiositat per ajudar el seu

i respondre-li amb un "Tu què creus?". Així podrem fer-

desenvolupament cognitiu i personal. Per

nos una idea de la informació que el nen fa servir i pre-

exemple, mentre llegim un conte o veiem

parar la resposta sense el risc de revelar més d’allò que

una pel·lícula podem preguntar-li la seva

està preparat per assumir de cop.

opinió sobre qüestions relacionades amb la

Si el nen sembla disposat a seguir creient en aquests

història, com l'amor, la solidaritat, l'esforç...

màgics portadors de regals i no dóna crèdit als rumors

D'aquesta manera també obtindrem més in-

que ha sentit, podem intentar allargar un any més la seva

formació sobre allò que més li interessa o

il·lusió. En cas contrari, és millor explicar-li la veritat amb

preocupa.

un llenguatge clar i senzill.

No hi ha una edat per començar a desco-

La reacció que tindrà en saber la veritat és imprevisible.

brir el món. Els nens es qüestionen temes

Alguns es mostren desconcertats, d’altres s'entristeixen o

complexos a edats cada vegada més prime-

fins i tot s'enfaden per haver-los enganyat. I encara que

renques. Si veiem que el nen sent curiositat

part de la màgia s'hagi perdut, podem seguir mantenint

per temes "de grans", és bo aprofitar l'opor-

el costum d'escriure la carta i el secret dels regals fins al

tunitat i ajudar-lo a reflexionar sobre això

matí del dia 6.

amb idees i paraules adaptades a la seva edat.

LA REVISTA IMO

55

En qualsevol cas, s'ha de transmetre la sensació que tot


LA REVISTA IMO

56


REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •


La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo. Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo. Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas. Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.

Profile for Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

Revista IMO 33 - Catalá  

Referents en oculoplàstica

Revista IMO 33 - Catalá  

Referents en oculoplàstica

Profile for imo90
Advertisement