Page 1

30

REVISTAIMO

PRIMAVERA 2012

GLAUCOMA, UNA AMENAÇA OCULTA La Fundació IMO detecta un 20% de persones amenaçades pel glaucoma | L’IMO, centre de referència, segons 300 metges consultats per l’OCU | La formació 360º de l’IMO, una fórmula única per preparar futurs especialistes | Aldees Infantils SOS reflexiona sobre la infància marginada a través d’una mostra fotogràfica | El Dr. Giuseppe Guarnaccia, director de l’ESASO, ens explica les claus d’aquesta prestigiosa escola europea


Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •


Núm. 30 | PRIMAVERA 2012 EDITORIAL

La campanya “Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma”, impulsada per la Fundació IMO, ha posat de manifest que un percentatge important de la població està amenaçada per la malaltia i no ho sap. En els controls preventius realitzats durant la Setmana Mundial del Glaucoma es va detectar que un 20% de les persones revisades presentaven factors de risc o, fins i tot, en alguns casos, tenien la malaltia, sense ser-ne conscients. La detecció precoç del glaucoma és clau per combatre-la amb eficàcia i per això estem decidits a seguir treballant activament en la seva divulgació i prevenció. Tots els esforços són pocs per fer visible aquesta amenaça oculta. D’altra banda, en aquest número recollim una entrevista amb el nostre col·lega i col·laborador Giuseppe Guarnaccia, director d’ESASO, un centre europeu de formació oftalmològica que promou l’especialització dels oftalmòlegs a través d’una combinació de teoria i pràctica. Aquest objectiu està també a la base del Programa de Formació Continuada de la Fundació IMO, que a través dels cursos de màster i postgrau, desenvolupa una fórmula de formació 360º, amb la qual pretén transmetre amb la màxima eficàcia i qualitat tots els coneixements i habilitats que ha de tenir un bon cirurgià oftalmòleg. Aquest enfocament docent promou entre els alumnes el contacte directe amb els millors especialistes, així com la formació teòrica constant i l’aplicació pràctica de tot el que han après. L’esperit de superació i formació continuada és un tret característic dels doctors-tutors de l’IMO, que intentem transmetre als alumnes que es formen amb nosaltres. La transmissió de coneixement és bàsica per poder garantir un bon nivell de l’atenció oftalmològica en els propers anys, la qual cosa requereix moltes hores de treball i estudi. En aquest sentit, un objectiu de l’IMO durant els últims anys ha estat posar les bases d’un bon fons documental sobre oftalmologia i, alhora, millorar-ne la gestió per treure-‘n el millor profit. Actualment, la nostra biblioteca disposa ja de gairebé un miler d’obres, entre llibres, revistes, estudis de recerca, tesis doctorals i altres publicacions del sector, que constitueixen una font de coneixement inesgotable, tant per als qui fa molts anys que ens dediquem a l’oftalmologia com per als qui ara comencen. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI La campanya “Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma”, impulsada per la Fundació IMO durant la Setmana Mundial del Glaucoma, alerta sobre l’alt índex de població que està amenaçada per la malaltia i no ho sap.

2

L’IMO ha estat escollit el centre espanyol de referència en oftalmologia per un grup de gairebé 300 metges de tot l’Estat consultats per l’OCU. L’enquesta ha donat lloc a un informe sobre els millors hospitals en 13 especialitats mèdiques.

12

El Programa de Formació Continuada de la Fundació IMO, una fórmula única per preparar futurs especialistes en oftalmologia.

16

L’IMO acull una mostra fotogràfica sobre les difícils condicions de vida de molts nens durant el segle XX. La iniciativa, impulsada per Aldees Infantils SOS Catalunya, ens permet conèixer millor aquesta organització dedicada a oferir un entorn familiar a nens en situació de desemparament.

25

La biblioteca de l’IMO, recentment classificada seguint el model de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, la més extensa i prestigiosa del món, disposa d’un fons documental que s’apropa a les mil obres.

30

El Dr. Giuseppe Guarnaccia, director d’ESASO, ens explica les claus d’aquesta prestigiosa escola europea que busca divulgar de manera efectiva coneixements oftalmològics mitjançant la combinació de teoria i pràctica.

38

Al voltant del 2% de la població pateix astènia primaveral, un trastorn de l’organisme associat a l’arribada del bon temps, que produeix fatiga, somnolència, falta de gana, apatia... Una bona dieta i la pràctica d’exercici poden ajudar a mitigar-ne els efectes.

44

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1


IMO | EN PORTADA

TRENCAR EL SETGE A

LA REVISTA IMO

2

LA VISI

Coincidint amb la Setmana Mundial del Glaucoma, que es va celebrar de l’11 al 17 del passat mes de març, la Fundació IMO, dedicada a la recerca, docència i prevenció de les malalties oculars, va impulsar la campanya “Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma”, per promoure la prevenció d’aquesta malaltia, segona causa de ceguesa al món.


IMO | EN PORTADA

lebrar de l’11 al 17 del passat mes de març, la Fundació IMO, dedi-

3

cada a la recerca, docència i prevenció de les malalties oculars, va

LA REVISTA IMO

Coincidint amb la Setmana Mundial del Glaucoma, que es va ce-

impulsar la campanya “Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma”, per promoure la prevenció d’aquesta malaltia, segona causa de ceguesa al món. Durant la Setmana Mundial del Glaucoma, la Fundació IMO va dur a terme un seguit d’activitats, entre les quals van destacar proves gratuïtes de detecció precoç de la malaltia, que es van realitzar durant tota la setmana a la seu de l’IMO. Aquestes mateixes exploracions es van dur a terme també al Parlament de Catalunya, que va voler sumar-s’hi a aquesta iniciativa acollint una jornada en què un equip d’especialistes en glaucoma i optometristes de l’IMO van realitzar revisions a diputats i diputades, així com a personal i premsa acreditada . La campanya va fer especial èmfasi en la gran bossa de pacients que tenen glaucoma i no ho saben i que abasta prop de la meitat de la població afectada. Aquestes persones van perdent visió perifèrica d’una forma lenta i progressiva, de manera que solen no ser conscients fins que no tenen prop del 80% del camp de visió afectat. En aquest sentit, la Fundació IMO demana la col·laboració d’altres col·lectius que poden donar la primera veu d’alerta, com els òptics, als quals es va dirigir una xerrada i entre els que es va distribuir material informatiu, gràcies a un acord signat amb el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya. El paper de la població de risc, dels familiars dels afectats i dels propis pacients és també fonamental per combatre la malaltia i per això la campanya va incloure una xerrada adreçada a públic general sota el títol: “Les claus per entendre el glaucoma”.


IMO | EN PORTADA

EL 20% DE LES PERSONES REVISADES DURANT LA SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA HAURIEN D’ANAR A L’OFTAMÒLEG PERQUÈ TENEN LA MALALTIA O PRESENTEN FACTORS DE RISC

LA REVISTA IMO

4


IMO | EN PORTADA

Un total de 62 de les 300 persones revisades gratuïtament durant la Setmana Mundial del Glaucoma, el que representa un 20%, hauria d’anar a l’oftalmòleg, ja sigui per sotmetre’s a noves proves per diagnosticar o descartar la malaltia o bé per realitzar controls de seguiment, atesos els factors de risc que presenten. Aquests resultats confirmen l’elevat percentatge de persones que tenen glaucoma o són candidates a patir-lo i no ho saben, ja que la pèrdua de camp visual que provoca la malaltia és lenta i no afecta la visió central fins a fases molt avançades.

Segons els controls realitzats durant tota la setmana i que van incloure prova d’agudesa visual, presa de la pressió ocular i exploració del nervi òptic, 5 persones pateixen la malaltia i no ho sabien, mentre que altres 12 pacients (4%) poden tenir-la, encara que necessitarien més proves per confirmar el diagnòstic. A més, en 15 persones (5%) es va detectar hipertensió ocular, principal factor de risc, mentre que altres 3 presentaven síndrome de dispersió pigmentària, una síndrome poc comú que sol donar lloc a un tipus de glaucoma minoritari. A tot això cal afegir un grup de 27 persones (9%), a les quals els va recomanar que vigilin la seva pressió ocular, “ja que presentaven uns índexs al límit dels considerats normals”, segons la Dra. Carolina Pallás, especialista en glaucoma de l’IMO.

5 LA REVISTA IMO

Els controls van demostrar que una gran part de la població està amenaçada per aquesta patologia i no ho sap.


IMO | EN PORTADA

“Controls parlamentaris” Les proves oculars es van desenvolupar a les instal· lacions de l’IMO, així com al Parlament de Catalunya, on, el dimecres 14, es va organitzar una jornada de detecció precoç de la malaltia, que es va tancar amb 185 visites a membres del Govern, polítics, personal de la Cambra i premsa acreditada. Amb aquesta iniciativa,

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, entre els doctors García-Arumí (esquerra) i Navarro (dreta), en el moment d’inaugurar la jornada.

la comunitat mèdica i científica i la classe política van voler sumar esforços per destacar la importància de la prevenció d’una malaltia que avui dia no té cura i que pot causar ceguesa, si no es detecta i tracta en les seves fases inicials. La jornada va començar amb una reunió de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert i el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, amb els oftalmòlegs Josep García-Arumí i Rafael Navarro, president i membre

LA REVISTA IMO

6

del Patronat de la Fundació IMO, respectivament. Tot seguit, es van iniciar les revisions a què es van sotmetre, entre d’altres polítics, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega; el Conseller de Salut, Boi Ruiz; el secretari de la Mesa del Parlament, Pere Calbo; el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol o la portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats. Encara que estava previst que la jornada acabés a les 18.00h, els controls oculars es van prolongar fins les 19.15h, donada l’alta demanda per part dels diputats i diputades i personal del Parlament, que majoritàriament es van sumar també a la iniciativa de lluir un cercle verd a la solapa, un símbol que fa referència a la pèrdua perifèrica de visió que provoca el glaucoma, i que la Fundació IMO va distribuir durant la campanya, en solidaritat amb els pacients i per promoure la prevenció del glaucoma.

El conseller Boi Ruiz (foto superior) i el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol (foto inferior), en el moment de sotmetre’s a la revisió ocular.


IMO | EN PORTADA

La Dra. Elena Arrondo i la optometrista Mayte Sisquella, ambdues de l’IMO, durant les revisions.

Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat, va recolzar la iniciativa.

La conscienciació social va ser el primer objectiu de la campanya contra el glaucoma, per la qual la Fundació IMO va crear un símbol per lluir a la solapa i per compartir en xarxes socials, el disseny circular fa al·lusió a la pèrdua perifèrica de visió que provoca el glaucoma. Aquest petit cèrcol es va distribuir a totes les òptiques catalanes, en l’edició de Barcelona d’El Periódico de Catalunya i en l’edició de Madrid, Toledo i Sevilla del diari ABC. Així mateix, van ser molts els diputats i diputades, així com personal del Parlament de Catalunya, els que van voler lluir aquest símbol, que va estar igualment a l’abast dels parlamentaris del Congrés dels Diputats de Madrid. Precisament, el Congrés va aprovar el 2010 una proposició no de llei per lluitar contra el glaucoma, malaltia a la que el document acordat per unanimitat es refier com “el lladre silenciós de la visió”.

7 LA REVISTA IMO

UN SÍMBOL DE SOLIDARITAT I ESPERANÇA


IMO | EN PORTADA

COMBATRE EL GLAUCOMA, COSA DE TOTS

LA REVISTA IMO

8


IMO | EN PORTADA

El 41% dels pacients amb glaucoma no compleixen el seu tractament i molts altres no segueixen revisions amb l’oftalmòleg

l’òptica, sinó també, periòdicament, amb l’oftalmòleg. Segons l’especialista, “la col·laboració entre ambdós és òptima, ja que els òptics arriben a més persones i poden ajudar molt a conscienciar.” Així mateix, va afegir que “moltes vegades els pacients no saben explicar el que els passa, i es confonen amb altres malalties oculars com les cataractes”, per al qual cosa és important que tant les persones amb factors de risc, com els oftalmòlegs, òptics i metges d’altres especialitats, estiguin atents davant determinats símptomes. Per la seva banda, la Dra. Freixes va explicar les diferents proves estructurals que analitzen la morfologia i la capa de fibres nervioses del nervi òptic per a la detecció i seguiment del glaucoma. Va desHRT (Tomografia amb retinògraf de Heidelberg) i la

rades adreçades a professionals i públic general, en

G.Dx. (Tomografia amb polarímetre). Pel que fa als

el qual les doctores Elena Arrondo, Carolina Pallás i

tractaments, l’oftalmòloga va recordar que actual-

Sílvia Freixes, especialistes en glaucoma de l’IMO,

ment estan enfocats a disminuir la pressió intra-

van destacar que, en tractar-se d’una malaltia crò-

ocular i evitar la progressió de la malaltia, ja que,

nica, progressiva, que sovint requereix medicació

“per desgràcia, la visió perduda és irrecuperable”.

tòpica (col·liris) i revisions de seguiment periòdiques, “el glaucoma requereix la col·laboració conti-

Població de risc

nuada del pacient si volem controlar-la d’una ma-

Per la seva banda, la Dra. Carolina Pallás va recor-

nera satisfactòria”.

dar que “l’objectiu principal en aquests moments

En aquest sentit, van destacar que “prop del 41%

és diagnosticar i tractar precoçment als pacients

dels pacients amb glaucoma no compleix el seu

que corren el risc de perdre la seva visió a causa

tractament i molts altres no segueixen revisions

del glaucoma.” En aquest sentit, l’oftalmòloga es va

amb l’oftalmòleg”. Les doctores van insistir en la

referir a les persones amb miopies o himpermetro-

necessitat que aquests pacients prenguin cons-

pías altes com les més susceptibles de patir glauco-

ciència amb el seu propi tractament, compleixin

ma, a més de les que tenen antecedents familiars

amb la medicació i siguin constants amb la seva

de la malaltia, les que pateixen altres complicaci-

presa tot i que resulti incòmode i pesat. També

ons de la visió o hipertensió ocular i les d’ètnia ne-

van explicar que els pacients amb glaucoma han de

gra o asiàtica.

ser especialment previnguts, ja que pateixen més

Respecte al futur del tractament, les oftalmòlo-

caigudes o accidents de trànsit que la resta de la

gues van afirmar que “en uns anys, es preveu que el

població.

glaucoma es pugui tractar amb implants subcon-

La Dra. Arrondo va destacar l’important paper

juntivals i intravitris”, la qual cosa facilitarà molt

d’òptics i optometristes a l’hora d’educar el pacient

la qualitat de vida dels pacients i el pronòstic de

amb glaucoma, que no només s’han de revisar en

la malaltia.

9 LA REVISTA IMO

tacar l’OCT (tomografia de coherència òptica), la La campanya contra el glaucoma incloure dues xer-


IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

10

Amb el glaucoma, el camp visual va disminuint de forma gradual i pot arribar a provocar ceguesa, si no es tracta a temps.

El glaucoma El glaucoma és una patologia ocular que provoca un dany progressiu al nervi òptic, la part de l’ull que envia les imatges al cervell. Com a conseqüència, el camp visual va disminuint de forma gradual i pot arribar a provocar ceguesa, si no es tracta a temps. Actualment, el glaucoma, que afecta un milió de persones a Espanya, és la segona causa de ceguesa evitable al món, on hi ha prop de 60 milions de persones amb la malaltia. Els tractaments actuals -fàrmacs, làser o diferents tipus de cirurgia (trabeculectomia, esclerectomia profunda no perforant o vàlvules)- aconsegueixen reduir la pressió ocular i frenen l’avanç de la malaltia, però no permeten recuperar la visió perduda. Per això, és important diagnosticar la malaltia en fases inicials, el que es pot fer mitjançant controls oculars senzills i indolors. La Fundació IMO recomana que tota la població se sotmeti a revisions oculars de manera bianual a partir dels 40 anys i anualment en els casos de risc: persones amb antecedents familiars directes de glaucoma, amb alta miopia o altres problemes greus de visió, pressió ocular alta, majors de 60 anys, així com les persones de raça negra o asiàtica.


IMO | EN PORTADA

La Fundació IMO i la Setmana Mundial del Glaucoma La Fundació IMO ha estat creada per un equip d’oftalmòlegs i investigadors de l’IMO, amb l’objectiu de desenvolupar projectes de recerca, docència i prevenció de malalties oculars. La prevenció i la recerca de noves teràpies eficaces són, precisament, els dos principals cavalls de batalla del glaucoma. Per això, la Fundació IMO se suma a la Setmana Mundial del Glaucoma, una iniciativa conjunta de l’Associació Mundial de Glaucoma i de l’Associació Mundial de Pacients de Glaucoma, que promou iniciatives d’informació i conscienciació en tot el món per ressaltar la necessitat de prevenir la malaltia.

LA REVISTA IMO

11


IMO | ACTUALITAT

L’IMO, CENTRE DE REFERÈNCIA EN OFTALMOLOGIA, SEGONS METGES ESPANYOLS CONSULTATS PER L’OCU

LA REVISTA IMO

12 © Duccio Malagamba

L’IMO és el centre oftalmològic més valorat d’Espanya

cument inclou una relació de deu centres, tant públics

per la comunitat mèdica, segons una enquesta realitza-

com privats, encapçalats per l’IMO, amb un “índex de

da per l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) a

reputació” gairebé vuit punts superior al del seu imme-

281 metges d’arreu de l’Estat. En un informe elaborat ar-

diat seguidor, l’Hospital Universitari Ramón i Cajal de

ran d’aquesta enquesta, l’OCU estableix un rànquing de

Madrid, i a gairebé nou del tercer centre més valorat

reputació de diferents centres sanitaris segons diferents

pels metges, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Bar-

especialitats mèdiques. En l’àmbit oftalmològic, el do-

celona).

IMO 16,8

9

8,6

6,9

6,5 4,5

4,2

3,7

3,2

2,7


IMO | ACTUALITAT

L’Institut supera en gairebé vuit punts al seu immediat seguidor, en un informe sobre la qualitat de l’assistència sanitària espanyola elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris L’informe inclou la valoració d’altres 12 especialitats,

Per als autors de l’informe, “conèixer l’opinió dels met-

sobre les quals els metges consultats han escollit els

ges especialistes sobre els hospitals ens pot donar una

hospitals que, segons ells, “proporcionarien les millors

idea molt més fiable de la seva qualitat, ja que es basa

cures sanitàries a un pacient amb un problema molt

tant en la seva experiència professional, com en la lectu-

seriós i complex”. Els centres que lideren cadascuna de

ra de literatura científica, l’assistència a congressos, el

les especialitats són: aparell digestiu (Hospital Clínic),

testimoni d’altres col·legues de professió, el tracte amb

cardiologia (Hospital Vall d’Hebron), cirurgia Ortopèdi-

els pacients arribats a la seva consulta des de diferents

ca-traumatologia (Hospital Universitari de Bellvitge),

hospitals, etc. A més, quan diversos professionals coin-

endocrinologia (Hospital Clínic), ginecologia (Hospital

cideixen, les opinions cobren més pes”.

Clínic), nefrologia (Hospital Clínic), pneumologia (Hospital Clínic), neurologia (Hospital Clínic), oncologia (Hospital Vall d’Hebron), pediatria (La Paz), otorinola(Fundació Puigvert).

Estar en les millors mans Amb aquest informe, l’OCU pretén oferir una orientació al consumidor i una valoració d’una comunitat, la mèdica, que, segons l’organització, aporta un valor afegit important a la selecció dels millors centres. Segons l’OCU, “quan estem molt malalts triem poc. Generalment, els consumidors solem saber poc de la qualitat de l’atenció sanitària als hospitals i anem al que tenim assignat en funció del nostre lloc de residència o ens guiem per opinions que sovint només es basen en impressions personals o de familiars, amics , etc., després del pas per un d’ells”. L’OCU vol aportar informació al consumidor perquè tingui més elements de judici a l’hora d’escollir centre sanitari, ja que: “a qui no li agradaria estar en les millors mans?”, pregunta retòricament l’organització de consumidors espanyola.

PAL·LIAR LA FALTA D’INFORMACIÓ I VETLLAR PER L’ATENCIÓ DE QUALITAT Segons l’OCU, “avui dia els pacients tenen més llibertat per triar metge especialista i hospital en moltes comunitats autònomes, però no tenen informació suficient per saber quina és la qualitat de l’atenció sanitària en els hospitals. Falta transparència. Aquest estudi intenta pal·liar en alguna mesura aquesta carència”. A més, l’Organització de Consumidors i Usuaris, pretén també que l’informe “serveixi perquè les dades sobre la qualitat de l’assistència sanitària es facin públics i, sobretot, perquè se segueixi apostant per una atenció de qualitat tant en la sanitat pública com en la privada”.

13 LA REVISTA IMO

ringologia (Clínica Universitària de Navarra) i urologia


IMO | ACTUALITAT

El DR. BORJA CORCÓSTEGUI, MEMBRE DE BIMA, NOVA PLATAFORMA PER PROMOURE L’EXCEL·LÈNCIA MÈDICA DE BARCELONA Una trentena d’especialistes punters s’uneixen per convertir la ciutat en referència mundial en atenció sanitària

LA REVISTA IMO

14

El Dr. Borja Corcóstegui, especialista en retina i director

de BIMA pretenen que Barcelona competeixi amb altres

mèdic de l’IMO, és un dels prop de trenta metges i cirur-

ciutats com Houston o París en el diagnòstic i tracta-

gians integrants de la nova plataforma Barcelona Inter-

ment de pacients procedents d’altres països, així com

nacional Medical Academy (BIMA), que pretén promoure

convertir la capital catalana en un centre d’excel·lència

l’excel·lència dels serveis sanitaris de la ciutat.

en la formació en medicina avançada i captar talent in-

Per a això, alguns dels especialistes més punters, pre-

ternacional.

sidits pel cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de

La presentació oficial de BIMA va tenir lloc el mes de

l’Hospital Clínic, Antonio María de Lacy, han decidit reu-

març i va comptar amb la presència de l’alcalde de Bar-

nir-se i defensar junts el prestigi internacional de la me-

celona, Xavier Trias, el qual va destacar que Catalunya

dicina de Barcelona.

té una sanitat “barata i d’altíssim nivell” i que, a diferèn-

Un dels reptes de BIMA és dissenyar productes i línies de negoci que siguin compatibles amb l’organització

cia del que passava fa unes dècades, avui “ningú no ha d’anar-se’n a fora per tractar-se”.

sanitària de Barcelona i que beneficiïn la xarxa hospita-

Per la seva banda, el director general de l’Hospital Clí-

lària de la capital catalana. Així mateix, els impulsors

nic de Barcelona, el gastroenteròleg, Josep Maria Piqué,


IMO | ACTUALITAT

metges russos que s’interessin per conèixer alguna tècnica quirúrgica emprada en el territori català. Entre els membres de la nova agrupació destaquen referents mundials de la investigació mèdica que treballen en centres de la capital catalana, com l’epidemiòleg va explicar que la voluntat de la plataforma és situar la

Pedro Alonso, l’hepatòleg Joan Rodés, el cardiòleg Josep

capital catalana al mapa sanitari mundial, on l’escena-

Brugada, el traumatòleg Ramon Cugat i l’especialista en

ri està canviant per nous models fins ara insospitats,

VIH Josep Maria Gatell.

tenint en compte que actualment ciutats com Xangai,

Tots els integrants de BIMA compleixen amb diversos

Singapur (Xina) i Nova Delhi (Índia) competeixen a cos-

criteris d’excel·lència que ha avaluat un comitè interna-

tos menors. Piqué ha explicat que la iniciativa va néi-

cional, com tenir un elevat nombre tant de publicacions

xer fa un any fruit del lideratge de professionals i sense

científiques com de citacions en tesis d’altres especia-

l’auspici de cap clínica i que, en el seu primer comès,

listes.

una delegació de la plataforma va visitar la capital russa l’any passat per donar a conèixer la medicina que es practica a Barcelona, i oferir els serveis especialitzats a

LA REVISTA IMO

15


IMO | ACTUALITAT

EL PROGRAMA DE FORMACIÓ CONTINUADA EN OFTALMOLOGIA DE LA FUNDACIÓ IMO, UN MODEL ÚNIC BASAT EN L’APRENENTATGE 360º

LA REVISTA IMO

16

La inscripció per al proper curs del Programa de Formació Continuada en Oftalmologia de la Fundació IMO

Entre els principals valors del Programa de Formació

es tancarà el proper 30 de juny. Els alumnes que hagin

Continuada de la Fundació IMO, els alumnes desta-

escollit alguna de les propostes de màster o de postgrau

quen el paper dels especialistes de l’Institut, que mal-

del programa disposaran de 12 mesos –de l’1 d’octubre de

grat la seva gran experiència i coneixements, no dei-

2012 al 30 setembre 2013- per formar-se en especialitats

xen mai de formar-se i d’interessar-se per incorporar a

com cirurgia plàstica, oftàlmica i orbitària, còrnia i ci-

la seva activitat mèdica i quirúrgica els últims aven-

rurgia refractiva, estrabisme i oftalmologia pediàtrica,

ços científics i tecnològics per oferir els millors tracta-

glaucoma, segment anterior o vitreoretina -cadascuna

ments als pacients i estar a l’avantguarda de l’oftalmo-

d’elles amb un màster-, o bé en infermeria quirúrgica en

logia. D’aquest patrimoni són testimonis i partícips

oftalmologia, fotografia ocular o optometria clínica, les

els alumnes dels màsters i postgraus, que troben, en

quatre àrees que comprenen els postgraus que ofereix la

la seva formació a l’Institut, unes experiències, uns

Fundació IMO en el seu Programa de Formació Continu-

recursos i uns valors difícils de trobar en altres llocs.

ada en Oftalmologia. La fórmula única que proporciona aquest programa,

Motivació investigadora

basada en la formació 360º, garanteix una actualit-

Maurizio Postorino, oftalmòleg italià que està cursant

zació constant de coneixements teòrics i pràctics a

actualment un màster en retina a l’IMO, destaca “la

oftalmòlegs llicenciats, en el cas dels màsters, i a di-

possibilitat d’anar rotant amb tutors diferents i veure la

plomats, en el cas dels postgraus, que volen especia-

tècnica de cadascun” i admira “la motivació investiga-

litzar-se en alguna àrea de l’oftalmologia. Cadascun

dora de l’IMO, les sessions clíniques i la constant actua-

dels alumnes té al seu abast, durant un any, tota les

lització de tot l’equip mèdic”.

infraestructures i la tecnologia de l’IMO i un contacte

Un altre dels aspectes de la formació a l’IMO que

directe i permanent amb els especialistes del centre,

més crida l’atenció dels alumnes és el wet lab, un la-

els quals fan de tutors, la qual cosa permet que els

boratori de pràctiques de cirurgia amb ulls de porc

estudiants treguin el màxim rendiment del seu curs

en el qual els estudiants practiquen dos cops per set-

de formació.

mana. “És un entrenament molt important i, encara


IMO | ACTUALITAT

que l’havia vist en altres centres, és el primer cop que em resulta realment útil. A l’IMO, està muntat de tal manera que sembla una operació real. Pots posar en pràctica tot el que has après i realitzar maniobres especialment difícils amb l’assessorament d’un expert, Rafa Martín, un conseller excel·lent i amb molta paciència”, explica Postorino. Segons l’oftalmòleg, “els metges tenen una dedicació total cap al pacient i cap a la seva patologia i sempre aspiren a anar un pas per davant en innovació. Aquí s’implanten les últimes novetats amb esperit crític i el màxim de seguretat”. A més, “la filosofia de treball de l’IMO es veu en tot el personal. M’ha sorprès l’hospitalitat i la disponibilitat de la gent”, conclou.

17 LA REVISTA IMO

Els alumnes tenen al seu abast tota la tecnologia de l’IMO i un contacte directe i permanent amb els especialistes, que són els seus tutors.


IMO | ACTUALITAT

NOVA TÈCNICA DE TRASPLANTAMENT SELECTIU DE CÒRNIA PER SUBSTITUIR LES CAPES MÉS PROFUNDES SENSE AFECTAR LA RESTA

LA REVISTA IMO

18

La DMEK o queratoplàstia endotelial de membrana de

ment les capes més internes de la còrnia, sense afectar

Descemet (una membrana cel·lular que es troba en l’en-

les capes mitjanes. D’aquesta manera, es realitza una

doteli o capa posterior de la còrnia) és un nou proce-

cirurgia controlada, a través d’una microincisió, que

diment de trasplantament parcial que permet eliminar

permet una ràpida rehabilitació, evita la fragilitat da-

de manera selectiva la capa cel·lular endotelial malalta

vant d’un traumatisme posterior a altres tipus d’inter-

i substituir-la per una de sana, extreta de la còrnia d’un

vencions, l’astigmatisme elevat i les sutures habituals

donant. Els pacients amb problemes de l’endoteli cor-

en el trasplantament de còrnia tradicional (querato-

neal representen prop del 60% dels casos de trasplanta-

plàstia penetrant). En conseqüència, la recuperació del

ment, encara que de moment són pocs els receptors que

pacient és més ràpida i el grau de visió que ofereix al

poden beneficiar-se d’aquest procediment, que està poc

receptor (d’entre el 90% i el 100%) és molt superior del

estès, per la seva complexitat quirúrgica. Actualment,

que s’aconsegueix amb el trasplantament tradicional.

només la porten a terme un grup limitat de cirurgi-

A més dels beneficis per al pacient, un altre avantatge

ans, entre els quals destaquen el doctor Gerrit Melles,

important d’aquesta tècnica és que, conceptualment,

del Netherlands Institute for Innovative Ocular Surgery

permetria aprofitar una mateixa còrnia donant per a

a Rotterdam (promotor de la tècnica), el Dr. Friedrich

dos pacients diferents. D’aquesta manera, a un pacient

Kruse de la Universitat d’Erlangen (Alemanya) i l’especi-

que tingui danyada només la part anterior de la còrnia

alista en còrnia i cirurgia refractiva de l’IMO, el Dr. Josep

(per exemple, per queratocon), se li trasplantaria l’epi-

Lluís Güell.

teli i l’estroma, mentre que l’endoteli i la membrana de

La DMEK o queratoplàstia lamel·lar posterior permet substituir l’endoteli corneal, seleccionant exclusiva-

Descemet podrien destinar-se a un segon pacient amb les capes més internes afectades.


IMO | ACTUALITAT

El Dr. Josep Lluís Güell és un dels pocs experts que realitza la tècnica

Quan l’endoteli corneal no funciona bé, les seves cèl·

Curs per a col·legues europeus

lules no aconsegueixen extreure correctament el fluid

Alhora, al pacient receptor se li retira la seva membrana

de la còrnia, de manera que produeix un excés de líquid

de Descemet i l’endoteli a través d’una petita obertura

o edema que resta transparència a la còrnia i perjudica

a la còrnia i se li injecta el teixit donant. Insuflant aire,

la visió. És el que els passa, per exemple, a persones

el teixit es desenrotlla amb cura sobre l’iris del pacient,

amb Distròfia de Fuchs, una patologia hereditària que

es col·loca en la posició adequada i s’adhereix a la base

sol acabar en trasplantament de còrnia, i en alguns pa-

de la còrnia. Encara que l’índex de rebuig és molt baix,

cients després de la intervenció de la cataracta amb im-

ocasionalment es pot desprendre, la qual cosa es pot

plant de lent intraocular.

tractar tornant a col·locar mitjançant aire o gas intrao-

Per fer la DMEK, es prepara la còrnia donant i es te-

cular. Si el tractament fallés, es podria repetir o recórrer

nyeix la membrana de Descemet i la capa de cèl·lules

a un trasplantament tradicional. Cirurgians de tot Euro-

de l’endoteli. Tot seguit es desenganxen acuradament

pa podran conèixer la tècnica durant aquest any, que és

de la part posterior de la còrnia, deixant que s’enrotllin

quan està previst que el Dr. Güell imparteixi un curs de

sobre si mateixes i formin un “canonet” que s’introdueix

DMEK per a col·legues seus.

en un injector.

LA REVISTA IMO

19


IMO | ACTUALITAT

L’IMO ACOLLIRÀ UN CONGRÉS INTERNACIONAL DE CIRURGIA DE PARPELLES La trobada, dirigida pel Dr. Ramon Medel, se celebrarà el novembre i comptarà amb la presència d’especialistes de tot el món

Barcelona Oculoplastics: Avenços en cirurgia palpebral 23 i 24 de novembre de 2012

LA REVISTA IMO

20

mes palpebrals (ptosi, retracció, blefaroplàstia, etc.) i un taller teoricopràctic en l’aplicació de toxina botulínica i diferents substàncies de farciment a la regió periocular. En els casos pràctics, els especialistes compartiran amb els seus col·legues les últimes tendències i maniobres que es poden aplicar. L’IMO acollirà el Congrés Barcelona Oculoplàstics: Avenços en Cirurgia Palpebral, que el proper mes de novem-

Ponents

bre reunirà a l’Institut cirurgians oculoplàstics i oftalmò-

El congrés comptarà, entre els seus ponents, amb ex-

legs interessats en cirurgia oculoplàstica de tot el món.

perts internacionals de l’especialitat, com el Dr. Luigi

La trobada “té l’objectiu de fer una revisió i actualització

Colangelo (Itàlia), el Dr. Richard Collin (el Regne Unit),

de tots els conceptes i controvèrsies que s’han de te-

el Dr. Christoph Hintschich (Alemanya), el D.r José Raúl

nir en compte davant un pacient que demana cirurgia

Montes (EUA), el Dr. David Verity (el Regne Unit) i el Dr.

palpebral”, segons el Dr. Ramón Medel, especialista en

Naresh Yoshi (el Regne Unit), entre d’altres. També hi

cirurgia plàstica i orbitària de l’IMO i director del curs .

intervindran els doctors Miguel González-Candial i Luz

Durant dos dies, els especialistes veuran tots els àm-

María Vásquez, de l’IMO, a més del director del curs, el

bits assistencials, des dels conceptes bàsics com l’exploració i el diagnòstic, fins a problemes palpebrals en situacions especials (cosmètica, anoftàlmia, blefarospasme, etc.). A més, el curs inclourà tècniques quirúrgiques amb cirurgia en directe dels diferents tipus de proble-

Dr. Ramon Medel.


IMO | ACTUALITAT

Francisca Rodríguez,

21

directora executiva de

LA REVISTA IMO

L’IMO LLIURA UN PREMI A TERESA PALAHÍ, DEL CONSELL GENERAL DE L’ONCE

l’IMO, va entregar a Teresa Palahí una peça original de l’escultor Cristóbal Gabarrón.

Francisca Rodríguez, directora executiva de l’IMO, va

la Baronessa Thyssen, Carmen Cervera; el director i pre-

ser l’encarregada de lliurar, el 15 de març passat, el pre-

sentador del programa radiofònic Protagonistas, Luis del

mi ESEEA al Lideratge a Teresa Palahí, vicepresidenta

Olmo; el tenor, Jaume Aragall; la presidenta del grup Co-

segona del Consell General de l’ONCE, vicepresidenta de

dorniu, M. del Mar Raventós; l’escultor Xavier Corberó i

la Fundació ONCE de Gossos Guia (FOPG) i de la Funda-

Olivella i l’empresari mexicà, José Ortega Martínez.

ció ONCE per a l’Atenció de Persones amb Sordceguesa (FOAPS) per a les Àrees de Serveis Socials, Igualtat, Ocu-

Antiga seu de l’IMO

pació i Noves Tecnologia. Amb aquest guardó, l’ESEEA

La gala dels Premis al Lideratge va tenir lloc a la seu de

(Espai Europeu d’Estudis Avançats) pretén distingir “els

l’ESEEA, situada a l’antic edifici de l’IMO, al carrer Mun-

líders que imprimeixen una empremta profunda, posi-

ner de Barcelona. Des d’aquestes instal·lacions, aquesta

tiva i duradora en les persones, en les empreses i en la

entitat ofereix diferents estudis, a través de les escoles

societat, gràcies a la seva professionalitat, integritat i

superiors que aplega: ESPRI (Escola Superior de Proto-

gestió del talent”.

col i Relacions Institucionals), EDI (Espai Interactiu Di-

A més de la responsable de l’ONCE, també van ser dis-

gital), ESIEM (Escola Superior d’Innovació Empresarial),

tingits amb aquest premi la vicepresidenta del Govern

Imai (Image Management Institute) i ESLE (Escola Superior

de la Generalitat, Joana Ortega; el conseller-director ge-

de Llengua Espanyola).

neral del Grup Mémora, Eduardo Vidal Regard; el president executiu i conseller de FIATC, Joan Castells Trius;


IMO | ACTUALITAT

L’EUROPEAN GLAUCOMA SOCIETY BECA LA DRA. PALLÁS PER AMPLIAR LA SEVA EXPERIÈNCIA EN GLAUCOMA L’especialista de l’IMO realitzarà un fellowship d’un any al Moorfields Eye Hospital de Londres Moorfields Eye Hospital. Atès l’elevat percentatge de població d’origen estranger que viu a la capital britànica, l’oftalmòloga podrà aprofundir, entre altres coses, en l’estudi i el tractament de casos complicats de glaucoma d’angle tancat, típic de la raça asiàtica, sobretot en pacients xinesos, així com de glaucoma normotensiu, amb especial incidència entre els japonesos, casos més difícils de poder tractar al nostre país. Formació continuada en benefici del pacient La formació constant i la posada al dia continuada de coneixements i experiències és una característica bàsica de l’equip mèdic de l’Institut. “El fet d’estar en contacte directe amb els nostres col·legues de tot el món ens permet un enriquidor intercanvi de coneixements i ex-

22 LA REVISTA IMO

periències que, finalment, repercuteixen en benefici del pacient”, explica la Dra. Pallás. “Aquest és, precisament, l’objectiu d’aquesta aventura en la qual estaré immersa durant els pròxims 12 mesos”. Segons l’especialista de l’IMO, “l’activitat constant en cursos i congressos internacionals ens serveix també per adonar-nos del primer nivell del nostre institut, la qual cosa no significa que no podem seguir millorant i treballant per no estancar-nos”. La Dra. Pallás afirma que “les diferents especialitats oftalmològiques, i d’una manera especial la de glaucoma, tenen encara un gran potencial de creixement que no podem desaprofitar; l’IMO ha d’estar, com sempre, liderant els avenços”. L’European Glaucoma Society, societat professional funda-

La Dra. Carolina Pallás és especialista en glaucoma

da el 1979 per promoure l’intercanvi de coneixements en-

per la UAB, títol que va obtenir a través del màster en

tre els especialistes en glaucoma a Europa, ha atorgat

glaucoma que va cursar a l’IMO, durant el curs 2004-

una beca de formació d’un any a la Dra. Carolina Pallás,

2005. Prèviament, en el curs 2003-2004, havia realitzat,

especialista en glaucoma de l’IMO. L’oftalmòloga, que va

també a l’IMO, un màster més genèric, en Segment

ingressar en aquesta societat l’abril de 2011, realitzarà,

Anterior, en el qual s’aborda còrnia, cataracta i glauco-

gràcies a aquesta beca, un fellowship clínic, quirúrgic i

ma. Posteriorment, la doctora va obtenir l’acreditació

de recerca en glaucoma, al Moorfields Eye Hospital de Lon-

suïssa de l’ESASO (European School for Advanced Studies in

dres.

Ophthalmolgy). Després d’aquest fellowship, l’oftalmòloga

Durant la seva estada a l’hospital britànic, que es prolongarà fins al mes de juliol de 2013, la Dra. Pallás visitarà i operarà pacients i s’iniciarà a l’àrea de recerca del glaucoma, a través del Departament de Glaucoma del

de l’IMO obtindrà l’acreditació europea d’especialista en glaucoma.


LA REVISTA IMO

23

Congrés de Contactologia Avançada i Superfície Ocular

IMO. 2 i 3 de juny de 2012

www.fundacionimo.es Inscripcions a www.imo.es


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

24

1


IMO | ACTUALITAT

INFÀNCIA MARGINADA Aldees Infantils SOS exposa a l’IMO una mostra fotogràfica sobre la marginació infantil a la Catalunya del s. XX

2

3

5

L’IMO va acollir, del 19 al 25 de març, l’exposició fotogràfica “Infància marginada. 100 anys d’història a Catalunya”, una mostra organitzada per Aldees Infantils SOS Cata-

4 1 · Ull penetrants, 1972 Kim Manresa | 2 · Nens esmorzant a L’Auxili Social, 1945 Pérez de Rozas | 3 · Grup de nens de les Llars Mundet, 1968 Manuel Croix | 4 · Nen del Pallars Jussà, 1920, Francesc Masclans | 5 · Finalment una família, 1949 Autor desconegut

lunya. A través de gairebé cent fotografies, la majoria centrades en la situació dels nens en desemparament a la Catalunya de la primera meitat del segle passat, l’exposició posa de manifest com el concepte d’atenció a la infància no ha estat entès de la mateixa manera al llarg de la nostra història i com, fins al primer quart del s. XX, la majoria de nens i nenes del nostre país no van tenir

LA REVISTA IMO

25


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

26

infància i van viure, d’alguna manera, en la marginació.

dels Drets dels Infants el 1989 per l’Assemblea general

Al s. XIX, un de cada cinc nascuts era abandonat en

de l’ONU, que van marcar el punt d’inflexió ampliat i

orfenats, borderies o cases de maternitat. El futur, per

adaptat posteriorment per altres convenis nacionals i

a la majoria d’aquests nens, era la nul·la oportunitat

internacionals.

de sobreviure.

A Catalunya, els nens en desemparament passaven

Fins al final del s. XIX, els nens en desemparament

de la Casa de Maternitat (fins als 5 anys) a la Casa de

eren considerats delinqüents o vagabunds. Portaven

Caritat o Misericòrdia i, als 12 anys, podien ser enviats,

l’estigma d’un naixement diferent a la normalitat, per-

segons l’època, a l’exèrcit, a la marina, al reformatori o

què o bé no tenien família o bé aquesta els havia aban-

a la presó.

donat.

Els nens treballaven al camp, les fàbriques o les mi-

La Llei de protecció a la infància de 1904 i el Tribunal

nes. La mitjana d’hores treballades per nen podia ser

Tutelar de Menors de l’any 1918 són les primeres me-

de 70 a la setmana. De fet, als centres d’acollida, el tre-

sures per a una millora en la protecció de la infància,

ball de nens i nenes era una part important del finan-

la qual cosa no es faria realitat, però, fins a la Decla-

çament. Gairebé sempre, els nens i joves tenien més

ració dels Drets dels Infants l’any 1959 i la Convenció

hores de treball que d’educació escolar.


IMO | ACTUALITAT

27 LA REVISTA IMO

Joan Pinilla és responsable de Comunicació d’Aldees Infantils SOS Catalunya i impulsor de l’exposició “Infància marginada. 100 anys d’història a Catalunya”. La preparació de l’exposició l’ha portat a endinsar-se en la trista història dels nens desemparats i escriure el llibre La infància, una història fosca. Les condicions de vida dels nens a Catalunya a través dels segles (Pagès Editors).

Cursa de sacs, 1966 Pérez de Rozas

Als anys setanta, algunes organitzacions com Aldees Infantils SOS aporten les noves idees europees suplint la severitat i el càstig dels centres d’acollida per ajuda personal. Encara avui, hi ha infància en desemparament i risc social, però la societat i les institucions públiques i privades treballen i aporten solucions. Es calcula que a Catalunya hi ha 10.000 nens en situació de desemparament. D’aquests nens, 3.500 estan en centres d’acollida i la resta viuen amb familiars. A Espanya, la xifra de nens desemparats s’acosta als 50.000, un terç dels quals estan en centres d’acollida.


IMO | ACTUALITAT

Canvi de paradigma A Europa, després de la Segona Guerra Mundial, creix l’abandonament de nens i adolescents i s’aprecia l’oportunitat de canviar els mètodes repressius per l’ajuda i l’auxili més proper a l’assistència social especialitzada. El 1949 Hermann Gmeiner crea SOS Kinderdorf (Aldees Infantils SOS) per donar als nens abandonats una família, una llar, un llogaret. La creació d’Aldees Infantils SOS a Espanya, el 1967, contribueix a trencar, mitjançant el seu projecte, amb una trajectòria de generalització uniforme i, segurament alienant, en el camp del tractament de la infància vulnerada. Es pretén oferir a la societat un nou model conceptual: el nen com a objecte d’atenció personalitzada i, per tant, susceptible d’un projecte individual, nen / nena, diferenciat de la resta del grup. En l’aspecte social hi ha un trànsit de conceptes com caritat i beneficència cap al de justícia social. En la metodologia s’introdueix la preponderància del model familiar com a referent, en contraposició evident als centres massius d’acollida. També incorpora a la seva LA REVISTA IMO

28

Hermann Gmeiner Fundador d’Aldees Infantils. 1947. Autor desconegut.

filosofia fundacional el fet de trencar amb la pràctica de separar, en molts casos de forma definitiva, grups de germans. El 1970 Aldees Infantils SOS, crea, al Tibidabo, la pri-

Hermann Gmeiner:

mera llar SOS a disposició de vuit nens, integrants de

“He vist molts nens patint i deses-

dos grups de germans, procedents de la Casa de Ma-

perats, (...) recordo un nen orfe que

ternitat (a la imatge). El dia 8 de novembre de 1972, la

vivia amb la seva àvia que era cega.

llavors princesa Sofia de Grècia inaugura, a Sant Feliu de

Un dia li va agafar uns cigarrets

Codines, la primera Aldea Infantil SOS d’Espanya amb 6

al seu mestre i aquest, que era un

cases per a sis grups de nens i nenes que viuen una vida

home recte, el va portar, com era

molt més propera a un família.

normal llavors, a un reformatori. (...) Posem els nens als reformatoris quan les coses fallen en comptes de donar-los el que realment necessiten.” Hi ha massa nens orfes, abandonats, maltractats que són portats a l’asil o al reformatori i que estan abocats per sempre a la marginació. Tot el que hem de fer per aquests nens és estimarlos. Estimar-los sense condicions i acceptar-los tal com són.”


IMO | ACTUALITAT

Aldees Infantils SOS Aldees Infantils SOS és present a 132 països dels cinc

cions. “Abans, les mares eren vocacionals i es dedicaven

continents. Ajuda gairebé 500.000 nens i joves de fa-

al 100% a la família; actualment, han de tenir una for-

mílies desestructurades o en situació de risc, brindant-

mació específica -educació social, psicologia, etc. - i en

los una llar estable i una formació sòlida; defensant els

molts casos, no utilitzen en aquesta tasca tota la vida,

seus drets i educant-los en la tolerància, la solidaritat i

sinó que hi dediquen uns anys de la seva trajectòria pro-

el respecte perquè arribin a assolir una vida autònoma.

fessional “, explica Joan Pinilla, portaveu d’Aldees SOS

Creen un grup de cases integrades en l’entorn, l’Aldea

Catalunya. Cada aldea compta amb una casa central,

SOS, en la qual cada casa és una llar, una família. Els

amb un director i un equip format per un pedagog, un

nens conviuen amb “mares SOS”, que els brinden amor,

psicòleg, un treballador social i personal administratiu,

suport i estabilitat al seu dia a dia.

que ana-

litzen i segueixen cada cas. A més, a cada casa, les mares tenen el suport d’una

Codines

altra persona que les aju-

A Espanya, la inici-

da i les substitueix quan

ativa arriba als anys

no hi són i d’una tercera

seixanta de la mà de

persona que s’encarrega

Montserrat Andreu, de

de les tasques de la llar.

la família del conegut

Els nens de les Aldees

Dr. Andreu, propietària

Infantils són nens en

de la muntanya del Ti-

acollida, que no poden

bidabo. A Sant Feliu de

ser adoptats, ja que no

Codines es construeix la

són orfes, encara que,

primera aldea. La resta

per diferents motius,

de llogarets espanyols es

els seus pares biolò-

van construint a Andalusia

gics no es poden fer

(Granada), Aragó (Saragos-

càrrec d’ells. L’Administració s’en-

sa), Canàries (Tenerife i Las

carrega de finançar l’alimentació, l’escolarització i la

Palmas), Castella la Manxa (Conca) i Galícia (Redonde-

medicació bàsica d’aquests nens, mentre que la resta

la, a Pontevedra). En total, les aldees espanyoles atenen

d’atencions, així com la construcció i el manteniment

uns 2.500 nens i joves. L’organització també disposa de

de les cases i aldees i altres activitats desenvolupades

90 centres i programes SOS, centres de dia, guarderies

per l’Organització es financen a través d’aportacions vo-

i programes d’educadors de carrer que atenen infants i

luntàries.

joves.

La tasca que porta a terme actualment Aldees Infantils SOS és molt àmplia i abasta programes per a fa-

Suport professional

mílies monoparentals, d’inserció laboral i socioeduca-

A les urbanitzacions hi ha un educador permanent,

tius interculturals per a la integració i la convivència,

“mare SOS”, amb set o vuit nens al seu càrrec, d’entre 3

entre d’altres. A més de les cases d’acollida, l’organitza-

i 18 anys, on sempre hi sol haver germans biològics, als

ció compta amb pisos per a joves, residències juvenils,

quals s’intenta no separar. A Catalunya, hi ha al voltant

centres oberts, cases de colònies, centres de programes

de 50 nens, a càrrec de 9 mares, que compten amb el su-

socials (CPS) i biblioteques de documentació tècnica i

port d’altres professionals que treballen a les urbanitza-

social.

29 LA REVISTA IMO

Sant Feliu de


IMO | ACTUALITAT

LA BIBLIOTECA DE L’IMO DISPOSA D’UN FONS DE GAIREBÉ 1.000 OBRES Un espai diàfan de 270 m2, la terrassa més privilegiada de l’Institut i un fons de gairebé 1.000 obres. Aquesta és la biblioteca de l’IMO. Situada en la part més alta de l’edifici, la biblioteca acull la base del coneixement de l’Institut, un dels seus actius més importants. L’encarregada de custodiar i gestionar aquest fons és Laura Martínez, llicenciada en Biblioteconomia i Documentació per la UB i estudiant d’Enginyeria Informàtica a la UAB. Abans de llicenciar-se, fregant l’excel·lent, Laura Martínez es va incorporar a l’IMO, el gener de 2010, a través d’un conveni de pràctiques. Ara forma part de l’equip de l’Institut, on treballa cada matí al capdavant de la biblioteca. La seva gran capacitat i iniciativa li han permès desenvolupar la tasca de gestionar la biblioteca des de 0. “Quan vaig arribar a l’IMO les prestatgeries de la biblioteca estaven buides i el terra ple de llibres, i em van dir: Organitza”. Va començar amarant-se d’oftalmologia

LA REVISTA IMO

30

-”per organitzar, primer cal saber”- i va seguir explorant l’organització orgànica de l’IMO, un centre de referència per la superespecialització del seu equip mèdic. Un cop situada en el sector i en l’organització per especialitats del centre, la Laura Martínez va començar a treballar per classificar, gestionar i apropar els professionals de l’IMO el fons documental de la biblioteca. El nombre de títols creix dia a dia, bàsicament a través de les donacions del mateix personal, i ja s’acosta al miler d’obres, entre llibres, revistes (més de 50 llicències de revistes d’oftalmologia i optometria internacionals),

Cas d’èxit

estudis d’investigació, tesis doctorals i altres publicacions del sector.

La Laura Martínez es va incorporar a l’IMO el ge-

La base per fer un catàleg que ara està desenvolupant

ner de 2010. Abans va treballar en un projecte d’in-

en línia ha estat la classificació de la Biblioteca Nacional

vestigació comparativa en la pròpia UB, a l’oficina

de Medicina dels Estats Units, la més extensa i prestigi-

de pràctiques de la mateixa Universitat i a la Bibli-

osa del món. A partir de la part d’Oftalmologia d’aques-

oteca Antiga de Grècia, a Tessalònica, on va estar

ta biblioteca, la Laura Martínez ha anat treballant per

sis mesos estudiant amb una beca Erasmus. El seu

ampliar-la. Durant el procés, els llibres que inicialment

treball al capdavant de la biblioteca de l’IMO ha

va trobar al terra de la biblioteca han anat trobant el seu

estat seleccionat pel Canal professional de la UB,

lloc en les prestatgeries, que encara guarden molt espai

un servei de perfils professionals que la Universi-

per a futures obres que seguiran ampliant el fons docu-

tat ofereix als estudiants i recent llicenciats per

mental de l’IMO. El llom de cadascun dels llibres guar-

mostrar possibles sortides laborals relacionades

dats i classificats porta assignat un nombre que permet

amb els seus estudis.

localitzar-los segons el catàleg.


IMO | ACTUALITAT

La classificació d’aquest fons documental es basa en la de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, la més extensa i prestigiosa del món

Formació i recerca de documents

els oftalmòlegs de l’IMO publiquen regularment en les

Per ensenyar els usuaris a treure el màxim profit de les

revistes nacionals i internacionals més prestigioses del

obres classificades a la biblioteca, la Laura Martínez ha

sector.

impartit ja, amb gran èxit, sis sessions sobre “Recerca

En el futur, la Laura Martínez té previst la creació de

d’informació i drets d’autor” a doctors i altres membres

programes informàtics específics per a la gestió de la

de l’equip de l’IMO. Ara prepara un curs específic per a

biblioteca, per la qual cosa està estudiant enginyeria

alumnes de màster i postgrau de cara al setembre.

informàtica. Amb aquests estudis, que sempre havia

A més de classificar i instruir l’equip de l’IMO sobre

volgut fer, “podré enfocar l’activitat de biblioteconomia

l’organització de la biblioteca, la Laura Martínez s’en-

que estic desenvolupant des del punt de vista de pro-

carrega de la recerca d’articles i de documentació per

gramació informàtica, creant programes nous de gestió

temes, la qual cosa facilita molt la tasca dels doctors,

documental”.

tant per al desenvolupament de la seva activitat mèdica i quirúrgica diària, com per a la preparació d’intervencions en cursos i congressos i d’articles científics que

LA REVISTA IMO

31


IMO | ACTUALITAT

QUÈ ES COU A LA CUINA DE L’IMO

LA REVISTA IMO

32


Així és un dia en la nova etapa de la cafeteria restaurant Són les set del matí. Gran part de la ciutat dorm, mentre el sol comença a il·luminar carrers, edificis i la porció de mar que banya la costa barcelonina. Pels grans finestrals de la cafeteria de l’IMO entren també els primers raigs solars. A l’Institut ha començat l’activitat. A la planta 0, els doctors assisteixen a una de les seves sessions clíniques diàries, en què, abans de començar les visites i les cirurgies, comparteixen els últims avenços oftalmològics i alguns casos d’estudi. A la cafeteria restaurant de l’IMO la jornada també ha començat. Alvila Beriguete, un dels dos cuiners, enforna croissants i ensaïmades i prepara els entrepans per a l’esmorzar. Mentrestant, un dels cambrers s’encarrega de tenir a punt el servei d’esmorzars i omple les cafeteres dels doctors i resta de clients. A la cuina, és l’hora de fer “la llista de la compra”. El contacte amb els proveïdors és diari, de manera que el producte del plat sigui sempre el més fresc possible. Un pagès de la zona portarà en unes hores la fruita i la verdura, mentre altres proveïdors de proximitat i màxima confiança ompliran el rebost de la millor carn vermella, pollastres, ous, etc. A les 10 h, el segon cuiner, Rubén Gómez, comença la seva jornada donant suport a la preparació dels menús i enfornant el pa del dinar. Les 11 h és una de les considerades “hores punta” a la cafeteria, especialment els dimarts i els dijous, quan es realitzen el major nombre de visites i cirurgies. A partir de les 12 h, tot l’equip treballa a ple rendiment per preparar i servir el dinar al restaurant i al menjador de personal, situat a la segona planta. De 13.30 a 16 h se serveixen una mitjana de 35 menús diaris a la cafeteria restaurant i el mateix nombre al menjador intern. Després del menjar, els cafès i berenars mantenen viva l’activitat fins a les 20 h, quan el so de la cafetera s’apaga fins a l’endemà. Un dels últims a marxar és Antonio Bonachera, encarregat de mantenir a ratlla l’ordre i la neteja tant dins com fora de la cuina.

33 LA REVISTA IMO

personal de l’IMO. A les 8 h s’obre la cafeteria als primers


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

34

Nova etapa

cionant-los la màxima comoditat a través dels serveis

La cafeteria restaurant de l’IMO ha emprès aquest any

addicionals que oferim, entre els quals destaca la cafe-

una nova etapa. La permanent recerca de l’excel·lència

teria restaurant”, explica Francisca Rodríguez, directora

ha motivat l’IMO a donar un nou impuls a aquest servei,

executiva de l’IMO.

que utilitzen diàriament un centenar de persones. “Si bé

Aquest objectiu ha fet que s’impulsés un canvi en la ges-

l’atenció mèdica i quirúrgica dels pacients, així com la

tió de la cafeteria restaurant que, des del passat 30 de ge-

investigació i la docència, són l’essència de l’Institut, no

ner, depèn directament de l’Institut i compta amb un nou

és menys important l’atenció global que mirem de dis-

equip liderat per Raúl Gómez, format a l’Escola d’Hostaleria

pensar al pacient i els seus acompanyants, tot propor-

i Restauració de Barcelona i procedent de la cuina de l’Ho-


IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

35

La permanent recerca de l’excel·lència ha motivat el nou impuls de la cafeteriarestaurant, que aten diàriament a un centenar de persones.


IMO | ACTUALITAT

Costillas de cabrito con setas

Crema de calabacín

tel Meliá, també de Barcelona.

LA REVISTA IMO

36

Pel que fa a la cuina, s’ha passat d’un a dos cuiners, “la

“La nova cafeteria restaurant té com a principals objec-

qual cosa permet agilitzar els processos i, alhora, fa possi-

tius oferir una cuina saludable i de la màxima qualitat,

ble cuidar més cada detall en l’elaboració dels plats”, explica

amb aliments frescos i de temporada, així com prestar un

Raúl Gómez. A la cafeteria restaurant l’equip està format

servei òptim als clients, tant pel que fa a la comoditat de

per 3 cambrers -Cristina Ramos, Berta Segura i José Manu-

l’espai i la presentació de les taules i els plats, com a l’agili-

el Yélamos- a més del mateix Raúl Gómez, que actua com

tat i eficàcia del servei”, explica el nou responsable.

a cap de sala.

Per a això, el disseny de la cafeteria ha incorporat algu-

L’oferta del restaurant inclou tant carta com menú dia-

nes novetats, com una barra orientada a l’exterior perquè

ri, en el qual es pretén oferir una oferta de plats variada,

els clients que vulguin puguin esmorzar o dinar gaudint di-

basada en la cuina mediterrània. El menú consta de tres

rectament de les vistes de Barcelona, i una àrea reservada,

primers i tres segons, amb propostes que pretenen ser tan

amb una discreta separació mitjançant mampares, per als

gustoses com saludables. També és possible menjar a la

grups que vulguin més privacitat a l’hora de celebrar àpats

carta, d’entre les propostes de la qual Raúl Gómez destaca

o reunions. A més, s’han instal·lat estors als finestrals, que

el secret ibèric amb poma, la crema de carbassó, les coste-

permeten tamisar la llum solar que a determinades hores

lles de xai amb bolets i la pinya colada.

del dia es colava de ple en la cafeteria.


LA REVISTA IMO

37


IMO | ENS HA VISITAT...

Dr. Giuseppe Guarnaccia,

LA REVISTA IMO

38


IMO | ENS HA VISITAT...

director d’ESASO ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmology) es va crear el 2008 amb l’objectiu

“Hem fet el salt a Àsia per formar els

d’oferir programes de màster als

oftalmòlegs del continent on viuen

oftalmòlegs europeus, així com

més de la meitat de les persones ce-

per proporcionar-los una forma-

gues del món”

ció continuada específica amb el suport de cirurgians reconeguts internacionalment i de diverses

ESASO pretén omplir un buit en

gics, a més de l’IMO, col·laboren

prestigi. El seu model d’ensenya-

la formació postuniversitària dels

en aquests programes de màster?

ment busca divulgar de manera

oftalmòlegs europeus. Qui hi ha

En cataracta, còrnia i cirurgia refrac-

al darrere d’aquesta idea?

tiva, comptem amb el suport de la

La idea va sorgir d’un grup d’oftal-

Universitat de Barcelona. En retina,

gics basats en la combinació de

mòlegs que, a més de cirurgians,

els nostres alumnes poden optar a

teoria i pràctica, de manera que

érem docents, entre ells el Dr. Bor-

fer el màster a l’IMO, la Clínica Uni-

ja Corcóstegui, que presideix el Co-

versitària de l’Hospital General de

mitè Científic d’ESASO, i jo mateix.

Viena (Àustria) o a l’Hospital Sant

efectiva coneixements oftalmolò-

els experts mostrin als alumnes com enfrontar-se a situacions i

A més, en la creació de l’Escola van

Rafael de Milà (Itàlia). També en re-

problemes reals.

participar l’Ajuntament de Lugano,

tina comptem amb el suport de la

L’IMO manté una estreta col·

la Universitat Suïssa, la Societat

Columbia University Medical Center, de

Oftalmològica de Suïssa, el Cantó

Nova York, i de l’Hospital Universi-

del Tesino i fundadors privats, tots

tari d’Anvers, a Bèlgica.

laboració amb ESASO, el director de la qual, el Dr. Giuseppe

membres del Consell de Direcció de

Guarnaccia, ens visita habitu-

l’Escola.

alment. Aprofitem una de les

Quins requisits exigeix ESASO per accedir a un màster o progra-

Com s’estructura la formació que

ma de fellowship?

obtindrà un oftalmòleg a ESASO?

L’estudiant ha d’haver realitzat els

ens expliqui més detalls d’aquest

El programa de formació consta de

cinc mòduls previs d’ESASO i superar

projecte, en companyia de Mauri-

5 mòduls, d’una setmana de dura-

una entrevista davant d’una Comis-

da cadascun, que comprenen totes

sió, presidida pel Dr. Corcóstegui,

les especialitats oftalmològiques:

de l’IMO, i de la qual formen part

que està cursant el màster en

retina, còrnia i cirurgia refractiva,

cirurgians de prestigi internacional,

retina de l’IMO.

glaucoma, oculoplàstica, pediatria i

com el Dr. Leonidas Zografos, direc-

estrabisme. Al final de la formació,

tor mèdic del Jules Gonin Eye Hos-

l’alumne té l’oportunitat de dema-

pital a Lausana (Suïssa); el Dr. Stan-

nar un màster en un dels centres

ley Chang, de la Columbia University,

col·laboradors de l’Escola.

a Nova York; el Dr. Nicholas Evans,

seves estades a l’Institut perquè

zio Postorino, alumne d’ESASO,

del Royal Eye Infirmary, a Plymouth, Quins altres centres oftalmolò-

Regne Unit; la Dra. Ursula Schmidt-

39 LA REVISTA IMO

universitats i centres mèdics de


IMO | ENS HA VISITAT...

“L’ESASO col·labora amb institucions oftalmològiques d’alt nivell. entre elles, l’IMO, i compte amb el recolzament de les societats professionals més importants d’Europa”

LA REVISTA IMO

40

Erfurth, del Medical University of Wien,

coneixement i experiències de per-

al que també inclou l’activitat

a Viena (Àustria); el Dr. Maurizio

feccionament per als professionals

d’ESASO?

Battaglia, de l’Hospital Sant Rafael

de la zona. Es va triar Singapur com

És un programa d’ajuda a països en

de Milà (Itàlia), i jo mateix, com a

a localització per al Campus pel seu

via de desenvolupament. Per exem-

director d’ESASO.

estatus de “Suïssa d’Àsia”, amb un

ple, col·laborem amb la Fundació

sistema acadèmic ben desenvolu-

Ulls del món i oferim beques a oftal-

Què suposa per als estudiants se-

pat, un emplaçament privilegiat, bo-

mòlegs de països desfavorits perquè

leccionats accedir al màster?

nes infraestructures i instal·lacions i

completin la seva formació en els

No només és l’oportunitat d’apren-

una estabilitat política i social.

millors centres d’Europa.

logia, sinó que, a més, ESASO finan-

A més de la seva activitat en

Quines són les claus que han

ça la beca que cobreix els estudis de

aquests dos campus, ESASO rea-

permès que ESASO compti amb

tot l’any.

litza mòduls formatius en altres

un gran prestigi internacional

dre en un centre punter en oftalmo-

països...

malgrat el seu recent recorregut?

ESASO ha obert recentment un

Sí, l’últim que vam fer va ser de ci-

ESASO col·labora estretament amb

altre campus a Singapur. Quin ha

rurgia oculoplàstica, coordinat pel

una sèrie d’institucions d’alt nivell

estat el motiu d’aquesta expan-

Dr. Ramón Medel, de l’IMO. Al curs,

oftalmològic, entre elles l’IMO, a

sió?

que va tenir lloc a la Universitat de

més de comptar amb el suport de

ESASO Àsia es va crear el 2010 per

Malta, van assistir un total de 28

les societats oftalmològiques més

oferir formació especialitzada als of-

participants de 14 països diferents.

importants d’Europa, com l‘ESCRS

talmòlegs d’un continent on viuen

Aquest any estan previstos dos mò-

(còrnia), Euretina (retina), l’European

més de la meitat de les persones

duls formatius a la Universitat d’An-

Glaucoma Society (Glaucoma), l’Arvo

cegues del món. En aquest moment

kara (Turquia), en col·laboració amb

(Association for Research in Vision and

no existia formació postuniversità-

el Dr. Emin Ozmert.

Ophthalmology)... A més, hem iniciat

ria per als oftalmòlegs i pensem que seria una oportunitat per compartir

el procés per acreditar el nostre proEn què consisteix l’obra soci-

grama formatiu en la convenció de


IMO | ENS HA VISITAT...

Maurizio Postorino, alumne d’ESASO

“La clau per ser un bon professional està en l’especialització” Bolonya. Després de diversos anys treballant com a especialista en retina en l’Ospedale Generale di Vibo Valentia (Itàlia), buscava

l’IMO a ESASO?

seguir creixent professionalment, quines opcions estudiava?

Els doctors de retina de l’IMO -Ma-

Estava valorant fer un fellowship al Moorfields Eye Hospital, de

teo, Corcóstegui i García-Arumí- hi

Londres. I va ser llavors quan em van plantejar la possibilitat

participen activament com a do-

de fer els 5 mòduls formatius d’ESASO i poder accedir al màster

cents. A més, altres oftalmòlegs de

posteriorment.

l’IMO coordinen diferents mòduls formatius, com va fer el Dr. Medel

En què consisteix l’examen per accedir a un màster d’ESA-

en el mòdul d‘oculoplàstica, que va

SO?

tenir lloc a Malta, o com farà el Dr.

Valoren en global l’experiència i la motivació del candidat. Hi ha

José Luis Güell, en un curs sobre seg-

una comissió i diversos directors dels programes que són els que

ment anterior amb cirurgia en direc-

realitzen l’entrevista. Jo estava molt motivat per a l’entrevista.

te, que tindrà lloc a Lugano el proper

Encara que tenia una bona formació, l’oportunitat d’aprendre

mes d’octubre.

amb els millors cirurgians em permetria trobar un mètode de treball i millorar la meva tècnica quirúrgica.

Quins són els plans de futur de l’Escola?

Dedicar un any a la formació, després de 8 anys treballant,

Ens agradaria construir una esco-

no és una mica arriscat?

la autònoma. Tenir un edifici propi

Bé, jo sabia que en optar per aquesta via de formació hauria de

amb laboratori, wet-lab, departa-

deixar la meva feina a l’hospital per passar un any fora. A més,

ment de robòtica... Estem treballant

com la dedicació al màster és completa, no és possible compa-

per aconseguir aquest objectiu en

tibilitzar-ho amb una altra feina. Has d’estar molt segur del que

uns tres anys. Tenim en projecte

vols i apostar-hi sense por.

unir-nos al Cluster of Science for Biomedical Research a Lugano.

Ho aconsellaria a altres joves oftalmòlegs? Sens dubte. La clau per ser un bon professional està en l’especia-

Doncs el convidem perquè ens ho

lització. Val la pena arriscar i esforçar-se per donar el millor d’un

expliqui d’aquí a tres anys...

mateix al pacient.

Serà un plaer.

41 LA REVISTA IMO

Com participen els metges de


OFTALMOLOGIA

UN CURT EN 3D EXAMINA VISIÓ BINOCULAR EN MÉS DE CENT SALES DE CINEMA Més de 600.000 espectadors han realitzat el test col·lectiu de visió, impulsat pel Col·legi d’Òptics Optometristes de Catalunya

Més de cent sales de projecció de Catalunya han pro-

responsable de Noves Tecnologies de Col·legi, van ex-

jectat des del mes d’octubre passat el curtmetratge

posar les últimes conclusions sobre la visió binocular.

Viu en 3D!, un test col·lectiu de visió impulsat pel

LA REVISTA IMO

42

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

Un 12% d’espanyols té problemes de visió

(COOOC), en col·laboració amb Televisió de Catalu-

binocular

nya (TV3) i el Gremi d’Empresaris de Cinemes i amb

Segons aquests especialistes, els defectes en la visió

l’aval de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa.

binocular són un problema que afecta 900.000 perso-

Més de 600.000 espectadors ja han realitzat la pro-

nes a Catalunya i més de 5 milions d’espanyols, la qual

va, que permet detectar defectes en la visió binocu-

cosa representa un 12% de la població. “En la majoria

lar, un problema que afecta el 12% de la població. El

dels casos, no es pot atribuir la dificultat de percebre

protagonista d’aquest pioner curtmetratge és Víctor,

els efectes 3D a la tecnologia dels sistemes de visionat,

un òptic optometrista tridimensional que realitza

sinó a la presència d’una alteració en la visió binocu-

aquest senzill examen autodiagnòstic de dos minuts.

lar de l’espectador”, explica l’Alfons Bielsa, president del COOOC .

Presència en festivals de cinema

Marejos, mals de cap, cansament o visió doble són

Aquest simpàtic personatge s’ha pogut veure també

alguns trastorns que poden aparèixer veient una pel·

al prestigiós Festival Internacional de Cinema en 3D

lícula en 3D. A més, en la vida quotidiana, es poden

de San Francisco, que el mes de febrer va decidir pro-

presentar altres signes com dificultat per calcular les

jectar la peça “per l’originalitat de fer un test de visió

distàncies, esforç a fixar la vista quan es llegeix, dèficit

binocular aprofitant una pantalla de cinema en 3D” ,

de comprensió lectora... i, fins i tot, baix rendiment

segons els organitzadors del Festival. Així mateix, el

escolar.

curt es va exhibir a El Dogville 3D Film Festival, festi-

Malgrat això, un dels missatges de Viu en 3D! és que

val de cinema en tres dimensions, que va celebrar la

les pantalles en 3D (cinema, televisió, videojocs...) ben

seva segona edició el 13 i 14 d’abril a Viladecans (Bar-

aplicades no són perjudicials per a la visió. De fet, po-

celona). A més de projectar la cinta, el Festival va aco-

den constituir un excel·lent mètode d’entrenament, ja

llir una taula rodona en què l’Alfons i el Lluís Bielsa,

que estimulen l’ús dels dos ulls d’una manera conjunta

president i secretari del COOOC, i Carlos Bonafont,

i coordinada, segons els experts.


LA REVISTA IMO

43


QUALITAT DE VIDA | ASTÈNIA PRIMAVERAL

AL BON TEMPS…

ASTÈNIA Amb l’arribada del bon temps i el canvi horari, l’organisme pot reaccionar

44

nolència, falta de gana, apatia... És

LA REVISTA IMO

amb certa sensació de fatiga, soml’astènia primaveral, un trastorn lleu i passatger que sol afectar especialment les dones d’entre 35 i 60 anys.

Per Pere Romanillos


45 LA REVISTA IMO

PRI MA VE RAL

QUALITAT DE VIDA | ASTÈNIA PRIMAVERAL

Diuen que la primavera la sang alte-

ten sensiblement el funcionament

manifestant certa sensació de can-

ra. Alguna cosa de cert té el refrany

dels anomenats ritmes circadiaris.

sament i decaïment físic i mental.

popular quan un 2% de la població

Aquests “directors d’orquestra” s’en-

En general, es tracta d’un procés

se sent especialment “alterada” du-

carreguen de preparar l’organisme

transitori que tot just dura unes set-

rant el canvi d’estació. Després de la

per al començament del dia i de la

manes. No obstant això, si el tras-

letargia hivernal, irromp la primave-

nit i manegen amb precisió tot el

torn persisteix, convé consultar el

ra amb el canvi d’horari, un marcat

nostre comportament biològic in-

metge per si el procés emmascarés

augment de la temperatura, més

tern. Amb l’arribada de la primavera,

alguna patologia més important.

hores de llum... i tot això acaba pas-

el compàs cíclic i regular amb què

L’astènia afecta sobretot la població

sant factura al nostre organisme.

hem funcionat durant l’hivern can-

femenina d’edats compreses entre

Amb l’arribada de la nova estació,

via i els bioritmes han de tornar a

els 35 i 60 anys, especialment en

el nostre sensible rellotge biològic

“afinar” tot el sistema. Però durant

l’entorn urbà.

es veu alterat per un seguit de can-

el període que el nostre rellotge bi-

vis ambientals que tarda a assimi-

ològic necessita per reajustar el nou

lar del tot, alteracions que desajus-

ritme, l’organisme pot reaccionar


QUALITAT DE VIDA | ASTÈNIA PRIMAVERAL

La primavera és una bona època per començar una dieta que aporti més energia i vitalitat.

LA REVISTA IMO

46

Millorar la dieta L’alimentació és clau a l’hora de superar

augmenta els nivells de glucosa en l’orga-

l’astènia primaveral. A més, l’hivern ha

nisme, substància que el cervell utilitza

quedat enrere i és el millor moment per

de forma preferent per al seu correcte

iniciar un canvi en la nostra dieta que ens

funcionament. Trobarem hidrats de car-

aporti més energia i vitalitat.

boni complexos en aliments com el pa,

En general, es recomana augmentar el

la pasta o l’arròs.

consum de cereals, llegums, fruites i ver-

Quant a minerals que contribueixen a

dures de temporada. La ingesta d’aquests

superar l’estat de decaïment, destaquen

aliments s’ha de concentrar en l’esmorzar

el ferro (el trobem en els llegums, la carn,

i el dinar, reservant les proteïnes (millor

el peix blau, els cítrics...), el zinc (en els

vegetals) per al sopar. La fruita fresca de

ous i fruits secs) i el coure (en els cereals

temporada també és un excel·lent aliat per

de gra sencer, les nous...). Entre les vita-

minimitzar els efectes de l’astènia i mante-

mines que no poden faltar per fer front a

nir-nos més actius i desperts. Per augmentar

l’astènia primaveral hi ha la vitamina A (en

els nivells de triptòfan, aminoàcid essencial i

aliments de color taronja com la pastanaga,

precursor fonamental de la producció de se-

la carbassa... i en hortalisses com el tomà-

rotonina (neurotransmissor encarregat de regular el nostre estat d’ànim), es recomana consumir aliments rics en aquesta substància. Ous, llet, tot tipus de peixos, carns, cereals i fruites, com la pinya o l’alvocat, són fonts riques en triptòfan.

quet), la vitamina B6 (present en el peix blau, els fruits secs, els llegums i els cereals integrals) i les vitamines C i E (en aliments com les fruites, verdures i hortalisses). En la mesura del possible, convé evitar els sucres

Els hidrats de carboni també són excel·lents aliats

refinats perquè exerceixen un efecte io-io, ja que ens

contra els estats d’astènia i decaïment. La seva ingesta

aporten una sensació d’energia que s’esvaeix de seguida


QUALITAT DE VIDA | ASTÈNIA PRIMAVERAL

10 Els

sense que l’organisme pugui aprofitarla com cal. És preferible prendre una aportació extra de cereals integrals atès que el seu alliberament d’energia és més lent i aprofitable. A l’hora de preparar els àpats, és aconsellable reduir la quantitat d’olis i grei-

símptomes més típics

xos saturats substituint els fregits per saltats curts i coccions lleugeres com els bullits, el vapor i els escaldats. Com a alternativa als greixos perjudicials per a la salut es recomana consumir àcids grassos monoinsaturats (el peix blau és un dels aliments més rics en aquest tipus d’àcids), omega 3 i sucres d’origen integral. nim de dos litres d’aigua diaris (en forma d’aigua, sopes, infusions...). Així mateix, convé disminuir el consum de substàncies excitants (cafè, alcohol, te...), que poden donar-nos una falsa sensació de vitalitat. També cal mantenir certa regularitat en els àpats (entre 4 i 5 diaris), evitar saltar-se’n cap o fer dejunis esporàdics suposadament depuratius que poden agreujar la situació. Qualsevol desequilibri en la nostra alimentació que provoqui estats deficients de vitamines i minerals en l’organisme pot allargar el procés d’astènia o agreujar els trastorns. Només quan la situació ho requereixi, i sempre sota prescripció mèdica, podem afegir a la dieta algun complex vitamínic per reforçar el sistema immunitari. Entre aquests complexos són especialment recomanables el pol·len (ric en aminoàcids essencials, àcid fòlic, vitamina A i B6), el germen de blat (aporta vitamina E, zinc, magnesi, ferro i potassi, ideals per augmentar el rendiment intel·lectual) i el llevat de cervesa (font rica de vitamina B, àcid fòlic, zinc, magnesi i ferro).

• Cansament • Somnolència • Manca de gana • Apatia i deixadesa • Dificultat de concentració • Irritabilitat • Disminució de la libido • Mal de cap • Tensió arterial baixa • Descens del sistema im-

munitari que facilita l’aparició de processos al· lèrgics o infecciosos.

Davant els sucres refinats, els cereals integrals alliberen energia de forma més lenta i aprofitable.

47 LA REVISTA IMO

És important hidratar bé l’organisme i beure un mí-


QUALITAT DE VIDA | ASTÈNIA PRIMAVERAL

La disminució d’endorfines (hormones del benestar) en el corrent sanguini, sembla ser la causa de l’estènia primaveral.

Somnis feliços A més de la dieta, dormir és la millor forma de reduefecte reparador sobre l’organisme i enforteix el sistema

LA REVISTA IMO

ir els trastorns passatgers de l’astènia. El somni té un 48

immunitari, i per això es recomana dormir un mínim de 7 hores diàries. Per agafar el son més fàcilment és aconsellable eliminar els excitants a partir de mitja tarda i relaxar-nos un temps abans, amb un bany o dutxa a última hora, o bé llegint un llibre, escoltant música, prenent una infusió (camamilla, til·la, melissa o menta poliol), a més d’evitat sopars pesats. L’estrès pot agreujar els estats d’astènia. D’aquí la importància d’aprendre a relaxar-se amb exercicis de respiració o amb alguna tècnica com el ioga, el txi-kung o el tai-txi. La seva pràctica pot contribuir eficaçment a alliberar tensions i aportar energia positiva al dia a dia.

En forma Es creu que la disminució d’endorfines al torrent sanguini és una de les principals causes de l’astènia primaveral. Coneguda com l’hormona de la felicitat o del benestar, la seva presència en l’organisme reforça el sistema immunitari i estimula el sistema nerviós produint una agradable sensació de benestar tant física com mental. Practicar esport de forma habitual és una de les formes més efectives d’alliberar endorfines. Per això l’exercici físic (com ara anar en bicicleta, nedar, caminar a ritme ràpid o practicar ioga) és ideal per superar estats d’astènia, alliberar tensions i sentir-nos més desperts i vitals. En la mesura del possible, és preferible fer exercici a


QUALITAT DE VIDA | ASTÈNIA PRIMAVERAL

Superar l’astènia de forma natural d’un gimnàs. Està més que demostrat que la llum solar afecta positivament l’estat anímic de les persones perquè els raigs UV del sol augmenten la producció de la serotonina, la qual cosa fa que ens sentim molt més actius i de més bon humor.

El riure, un excel·lent aliat Una altra forma natural de generar endorfines i reduir els efectes de l’astènia consisteix en una cosa tan senzilla com riure. El riure és un dels millors aliats de la salut. S’ha demostrat que actua com a analgèsic natural, enforteix el nostre sistema immunitari, augmenta els nivells d’oxigen en els òrgans, allibera tensions, redueix l’estrès i millora la circulació sanguínia. A més, la generació d’endorfines fa que augmenti la sensació de benestar i ajuda a superar els trastorns típics de l’astènia. Potser a prop de casa hi trobem algun taller de teràpia del riure on ens ensenyaran les seves propietats individuals i com usar-lo per sentir-nos millor, tant a nivell físic com emocional. Mantenir una actitud positiva i proactiva és essencial a l’hora de plantar cara a l’astènia. Les persones que pateixen aquest trastorn reconeixen que no tenen ganes de fer res, prefereixen estar estirades al sofà o el llit, gairebé sense sortir de casa. D’aquesta manera, l’organisme s’ensopeix i el trastorn triga més a desaparèixer. Cal no deixar-se vèncer per la mandra o el decaïment. El millor és aprofitar el bon temps i les tardes més llargues per sortir a prendre l’aire i el sol, cosa que, d’altra banda, és una font de vitalitat i energia excel·lent.

• Gelea reial. Un efectiu còctel de vitamines, minerals, àcids grassos insaturats i aminoàcids elaborat de forma natural per les abelles. És un bon reconstituent per plantar cara al decaïment físic i mental que produeix l’astènia. • Guaranà. Estimulant natural ric en calci, fòsfor, potassi i magnesi. • Ginseng. Des de fa segles, la medicina tradicional xinesa utilitza aquesta arrel per enfortir l’organisme i incrementar l’activitat mental. • Ginseng siberià. Aquest arbust originari de Sibèria és un excel· lent tònic estimulant que ajuda a augmentar el rendiment físic i mental. • Maca. Les propietats enèrgiques d’aquest tubercle andí de peculiar sabor fan que se’l conegui amb el sobrenom de “viagra natural”.

49 LA REVISTA IMO

l’aire lliure en lloc de tancar-nos entre les quatre parets


QUALITAT DE VIDA | TERÀPIA DE SUC

LA REVISTA IMO

50

TERÀPIA DE SUC,,

Els sucs de fruita són una alternativa saborosa, refres-

cant i molt saludable que proporcionen pràcticament els mateixos nutrients i vitamines que la fruita de la qual procedeixen.

Per Pere Romanillos


QUALITAT DE VIDA | TERÀPIA DE SUC

LA REVISTA IMO

51

UN GLOP DE SALUT Amb la irrupció de la primavera, les fruiteries llueixen

una part de llet o iogurt. En el cas d’utilitzar la liquado-

un espectacle multicolor amb tot tipus de cítrics, fruits

ra, podem aprofitar la polpa sobrant per elaborar altres

vermells com les maduixes o el maduixot, préssec, nec-

plats i postres deliciosos i saludables, ja que conserva

tarina, albercoc, cireres... Una aportació de vitamines i

bones dosis de nutrients i fibra. A l’hora de triar una li-

nutrients rica i saborosa que podem prendre en forma

quadora, cal valorar especialment el motor i tipus de fu-

de fruita o en suc. Aquesta possibilitat guanya cada ve-

lla que hi incorpora. El model ha de disposar de suficient

gada més adeptes atès que resulta molt còmoda i espe-

força per funcionar eficaçment amb grans quantitats de

cialment refrescant en èpoques de calor. A més, els sucs

pell, tiges i escorces. És preferible que sigui lleugera i

de fruita contenen un 90% dels nutrients de la fruita

amb un disseny que permeti preparar diversos sucs sen-

sencera i la seva assimilació és més ràpida en ingerir-se

se haver de desmuntar-la i netejar-la cada vegada. En

de forma líquida. Això sí, cal no confondre els sucs amb

general, es recomana optar per liquadores amb fulles

els batuts. El suc es prepara utilitzant una liquadora que

d’acer inoxidable i amb un dipòsit de gran capacitat per

separa la polpa de la fibra, mentre que el batut barreja

no haver-lo de retirar cada vegada que s’acumula massa

polpa i fibra en un únic líquid al qual després hi afegim

polpa sobrant.


QUALITAT DE VIDA | TERÀPIA DE SUC

LA REVISTA IMO

52

Sucs molt saludables Segons l’Organització Mundial de la Salut, una bona part dels problemes gastrointestinals i les cardiopaties de la població es deuen a una dieta pobra en fruites i verdures. L’OMS recomana consumir un mínim de 5 peces de fruites, hortalisses i verdures al dia que assegurin l’aportació de vitamines, minerals i fibra que el nostre organisme necessita cada dia. Els sucs de fruites desintoxiquen, enforteixen, depuren, regeneren i són una excel·lent alternativa per acomplir amb la saludable recomanació de l’Organisme internacional. La fruita és sinònim de salut. El seu alt contingut en aigua contribueix a la depuració de l’organisme, la seva aportació de fibra facilita el treball de l’intestí, és una font extraordinària de vitamina C (especialment fruites com els cítrics, les maduixes, la pinya, el meló, el préssec i la poma ), vitamina A (com l’albercoc, el plàtan i les nespres) i conté antioxidants que ens protegeixen de contraure un bon nombre de patologies, retardant el procés d’envelliment cel·lular. I, per si tot això fos poc, no engreixa. El seu valor energètic és generalment molt baix a causa, en part, al seu elevat contingut en aigua. Aproximadament, la fruita aporta unes 50 calories per cada 100 grams i conté quantitats mínimes de greixos que són sempre insaturats. Tant menjada com beguda, la fruita és molt recomanable per prevenir o disminuir trastorns de salut relacionats amb la musculatura i els ossos, molèsties en l’aparell digestiu, cel·lulitis, retenció de líquids, infeccions i estrès.


QUALITAT DE VIDA | TERÀPIA DE SUC

Sabies que... •

Espanya ocupa el novè lloc d’Europa en el consum de fruita per càpita, amb 269 grams per persona i dia, lluny dels 400 grams diaris

recomanats per l’OMS. Segons l’Estudi sobre Salut i Hàbits Europeus (EHBS), la població femenina con-

En general, per aconseguir una bona aportació de fruita

sumeix major quantitat de

diària mitjançant la ingesta de sucs es recomana beure entre dos i tres gots diaris d’uns 200 ml. I la millor forma d’aprofitar-ne el cent per cent dels nutrients és

fruita que la masculina. A la primavera i l’estiu consumim més fruita que a les

estacions més fredes. Els valencians i els astu-

prendre el suc a primera hora del matí o entre 2 i 3 hores

rians lideren el rànquing

després del menjar. Si ho fem en dejú contribuirem a la

de consumidors de fruita

hidratació de l’organisme des de l’inici de la jornada i,

a Espanya, mentre que els

en el cas de no tenir gana a aquestes hores, el suc ens

gallecs se situen a la cua.

ajudarà a obrir-la, la qual cosa és ideal en el cas dels

Entre les fruites preferides

més petits. També es pot prendre a mig matí, quan les

pels espanyols, destaquen

energies comencen a defallir, com a aperitiu 30 minuts

la taronja, la poma i el

abans del sopar, o just abans d’anar a dormir. A l’hora

plàtan.

de preparar-los, s’aconsella triar sempre peces de fruita

Un de cada tres adoles-

fresca i al punt de maduració. En el cas de fruites com la

cents no consumeix ni una

poma, el raïm o la síndria, cal retirar les llavors abans de

peça de fruita al dia.

liquar-les. Podem “personalitzar” el gust del suc afeginthi sucre, mel, sacarina o algun tipus d’espècie (canyella, gingebre ...) o d’herba aromàtica, com ara la menta o l’alfàbrega. Això sí, sempre hem de prendre els sucs immediatament després de preparar-los ja que les vitamines que contenen són molt sensibles als agents externs com la llum, la temperatura o l’oxigen, i es perden amb més o menys rapidesa, en contactar-hi. Per aquest motiu no és aconsellable preparar molta quantitat de suc i guardar-la a la nevera, ja que es perden gran part dels seus nutrients.

53 LA REVISTA IMO

Quan els hem de prendre


QUALITAT DE VIDA | TERÀPIA DE SUC

LA REVISTA IMO

54

• •

Depuratiu. Les propietats depuratives del raïm i les maduixes són excel·lents per a la salut del fetge.

Contra la hipertensió. El meló és una de les frui-

Intestins en forma. Gràcies al seu elevat con-

tes amb major contingut en potassi. Per això, el

tingut de bromelina, el suc de pinya és excel·lent

suc d’aquesta fruita resulta magnífica per a les per-

per prendre després d’un àpat pesat, així com per

sones que pateixen hipertensió arterial o afeccions

activar l’activitat intestinal. Per enfortir. El kiwi i les maduixes són fruites

cardíaques. Ronyons sans. El suc de síndria és un efectiu

amb un contingut important de ferro i vitamina

diürètic i el consum habitual contribueix a depurar

C, ideals per a estats de convalescència o quan es

l’organisme, per la qual cosa es recomana com a

necessita una aportació extra d’energia. Una altra

desintoxicant i per a aquelles persones que pa-

senzilla recepta revitalitzant consisteix a liquar

teixen retenció de líquids, càlculs renals o elevats

una pastanaga, mig cogombre pelat, unes rodan-

els índexs de glucèmia (nivell de sucre a la sang).

xes de remolatxa i mitja branqueta d’api.

nivells d’àcid úric. Augmentar les defenses. Un simple suc de taron-

Diürètic. Els sucs d’albercoc i de nespra són excel·

ja acabat d’esprémer conté altes concentracions de

lents diürètics i molt recomanables en casos d’es-

vitamina C, per la qual cosa, si en prenem un cada

tómacs delicats i digestions pesades.

dia, ajudem a enfortir el nostre sistema immu-

Barrera antioxidant. Per prevenir l’efecte nociu

nitari. Podem barrejar-lo amb suc de llimona, ric

dels radicals lliures, els sucs de cirera i pruna són

en magnesi, calci i fòsfor, excel·lent per reforçar el

ideals a causa del seu elevat contingut en antoci-

sistema immunològic atès que potencia l’activitat

ans i àcid el·làgic, d’acció antioxidant i antisèptica. Menys colesterol. El suc de préssec contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i a controlar

dels glòbuls blancs. Fora greixos. La pinya, la papaia, el tamarell i el pomelo són recomanables a l’hora de preparar un


QUALITAT DE VIDA | TERÀPIA DE SUC

També de verdura A més dels clàssics sucs naturals de fruites, també podem optar per prendre sucs vegetals a base de tot tipus de verdures i hortalisses. Rics en vitamines, minerals i fibra, el seu consum afavoreix la depuració de l’organisme, són de fàcil digestió i contenen substàncies antioxidants que ajuden el nostre

De cogombre, tomàquet, api,

der diürètic i laxant que facilita l’activitat del fetge

pastanaga, rave negre, créixens...

i afavoreix l’eliminació de líquids i toxines.

Hi ha barreges i possibilitats

Cor fort. Pel seu alt contingut en vitamina C, A i

infinites, totes saboroses i lleuge-

B, així com en potassi, fòsfor, magnesi, calci i sodi,

res. A l’hora de preparar-los, es

el suc de magrana és un bon astringent i depura-

recomana triar sempre verdures i

55

tiu, a més de cuidar la salut del sistema cardiovas-

hortalisses fresques (especialment

cular. També és un bon aliat de la pròstata, pel seu

de temporada) de bona qualitat.

contingut en polifenols i antioxidants.

Per aconseguir una textura ade-

Pell més jove. La cura de la pell comença per

quada, la millor opció és optar per

l’alimentació i no hi ha res millor que els sucs de

una liquadora, tot i que també

fruites per mantenir-la ben nodrida i hidratada.

pot servir la clàssica batedora de

LA REVISTA IMO

cos a combatre els radicals lliures. saludable suc per cremar greixos, gràcies al seu po-

Sucs de cítrics, maduixes i kiwis ajuden a comba-

mà. Si el sabor és excessivament

tre els radicals lliures i contribueixen a la regenera-

intens, sempre podem rebaixar-los

ció cel·lular.

amb aigua, llet, iogurt o el suc d’alguna fruita. Per enriquir la qualitat nutritiva d’aquestes begudes vegetals podem afegir-hi germinats de llavors (alfals, soja, créixens, rave, sèsam ...). Aquests brots són un aliment riquíssim en vitamines i minerals, enzims i clorofil·la i estimulen els processos digestius. A més, hi aporten un toc de sabor intens i especial.


LA REVISTA IMO

56


REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO


La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo. Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo. Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas. Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.

Revista IMO 30 - Catalá  

Glaucoma, una amenaça oculta

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you