Issuu on Google+

               

Pla dee prevencció del co onsum  dee dro oguees a l’’Ano oia 

           

     

Pla d P de Prreve enció ó de el  Co onsu um d de d drogguess a  l’A Anoia   

 

                 

     Am mb el suport dee 

         Cooordinat per 


Coordinació: Jordi Baroja i Benlliure, Agència Medi i Salut www.imis.cat   Equip de treball del Consell Comarcal: Carme Vilarmau i Piñero, Susanna Llopart i Belloc, Soraya Pérez i  Galindo, Laura Segura i Checa, Carme Ripoll i Graells  Amb el suport financer i tècnic de la Diputació de Barcelona    Pla aprovat el 26 de maig del 2011 

               2 


INDEX    Introducció ............................................................................................................................ 7  1.  Dades generals de l’Anoia .............................................................................................. 9  1.1 Dades poblacionals .............................................................................................................. 9  1.2 Centres educatius a l’Anoia ............................................................................................... 10    2.  El consum de drogues. La situació a Catalunya i a l’Estat Espanyol ............................... 12    3.  Sobre el consum a l’Anoia ............................................................................................ 16  3.1  Dades del Salut i Escola curs 2009‐2010 ..................................................................... 16  3.2  Els comisos policials .................................................................................................... 19  3.3  L’Enquesta de Salut de Catalunya 2006. L’Anoia ........................................................ 21  3.4  Dades del CASD (Centre d’Atenció i Seguiment Drogodependències) ....................... 27  3.5  Enquestes als/les joves ................................................................................................ 28    4.  Sobre els recursos a l’Anoia ......................................................................................... 29  4.1 Recursos en l’àmbit educatiu ............................................................................................ 29  4.1.1 Les intervencions individualitzades ............................................................................ 29  4.1.2 Les intervencions col∙lectives ..................................................................................... 30  4.2 Recursos i programes comunitaris .................................................................................... 33  4.2.1 Recursos d’atenció a la comunitat ............................................................................. 33  4.2.2 Programes i activitats ................................................................................................. 34    5.  Sobre les valoracions i percepcions de diversos agents de l’Anoia ................................ 37  5.1 Percepció dels municipis ................................................................................................... 37  5.2 Percepció dels centres educatius ...................................................................................... 38  5.3 Percepció dels/les joves de l’Anoia ................................................................................... 39  5.4 Percepció d’agents, ciutadans i polítics: el procés participatiu ........................................ 41  5.4.1 Sobre els/les joves ...................................................................................................... 42  5.4.2 Sobre les famílies ........................................................................................................ 42  5.4.3 Sobre el consum al carrer ........................................................................................... 42  5.4.4 Sobre el consum en temps de lleure/oci nocturn ....................................................... 43  5.4.5 Sobre el treball als centres educatius ......................................................................... 43    6.  Definició de les propostes d’actuació pel període 2011‐2014 ....................................... 46  6.1  Qui és el responsable de la implantació operativa? ................................................... 46  6.2  Objectius i línies d’actuació ......................................................................................... 46  6.3  Principis bàsics de les propostes d’actuació ............................................................... 47  6.4  Propostes d’actuació pel període 2011‐2012 ............................................................. 48  6.5  Propostes d’actuació pel període 2013‐2014 ............................................................. 50  6.6  Indicadors de seguiment ............................................................................................. 52    ANNEX 1. Recursos pels municipis .......................................................................................... 54  ANNEX 2. Qüestionaris facilitats ............................................................................................. 58   

    3 


INDEX DE GRÀFICS    Gràfic 1. Piràmide poblacional Anoia 2009 .................................................................................................................... 9  Gràfic 2. Evolució de la població per grans grups d’edat ............................................................................................... 9  Gràfic 3. Tema tractat a la visita Salut i Escola a l’Anoia curs 2009‐2010 (n= 608 consultes) ...................................... 17  Gràfic 4. Tema tractat a la visita Salut i Escola a l’Anoia curs 2009‐2010 (n= 608 consultes) ...................................... 17  Gràfic 5. Substància tractada a la visita Salut i Escola a l’Anoia curs 2009‐2010 (n=161) ............................................ 18  Gràfic 6. Substància tractada a la visita Salut i Escola a l’Anoia curs 2009‐2010 per sexe (n=161) .............................. 18  Gràfic 7. Comparativa tema tractat Salut i Escola visita Anoia‐Catalunya (curs 2006‐2007) ....................................... 19  Gràfic 8. Procediment cas de detecció de consum de drogues a la via pública ........................................................... 21  Gràfic 9. Número enquestes realitzades per grans grups d’edat a l’Anoia .................................................................. 22  Gràfic 10. Consum de marihuana i cocaïna (adults) Comparativa Anoia‐Catalunya .................................................... 22  Gràfic 11. Consum de marihuana i cocaïna (adults) per gènere .................................................................................. 23  Gràfic 12. Consum alcohol a l’Anoia (adults) per gènere (n=338) ................................................................................ 23  Gràfic 13. Freqüència consum d’alcohol per dia feiner a l’Anoia (adults) (n=338) ...................................................... 24  Gràfic 14. Freqüència consum d’alcohol per cap de setmana a l’Anoia (adults) (n=338) ............................................ 24  Gràfic 15. Situació actual amb el tabac a l’Anoia(adults) per gènere (n=338) ............................................................. 25  Gràfic 16. Edat d’inici de l’hàbit tabàquic a l’Anoia (adults) (n=89) ............................................................................. 25  Gràfic 17. Consum de fàrmacs a l’Anoia (n=347) ......................................................................................................... 26  Gràfic 18. Consum de tranquil∙litzants a l’Anoia (n=347) ............................................................................................. 26  Gràfic 19. Consum de tranquil∙litzants (adults) per gènere ......................................................................................... 27  Gràfic 20. Percentatge de substàncies tractades al CASD 2010 ................................................................................... 27  Gràfic 21. Activitats de promoció de la salut programa Salut i Escola per temàtica (curs 2009‐2010) ........................ 31  Gràfic 22. Activitats de promoció de la salut programa Salut i Escola per edat (curs 2009‐2010) ............................... 31 

 

INDEX DE TAULES    Taula 1. Centres educatius a l’Anoia i número d’alumnes 2010‐11 ............................................................................. 10  Taula 2. Quantitats límits delicte/sanció administrativa .............................................................................................. 19  Taula 3. Número de comisos al 2009 per municipi ...................................................................................................... 20  Taula 4. Tipus d’activitats realitzades pels municipis ................................................................................................... 35  Taula 5. Valoració municipis ........................................................................................................................................ 37  Taula 6. Valoració centres educatius ........................................................................................................................... 38 

           

                 4 


El  consum  recreatiu  de  les  drogues  és  un  tema  molt  present  a  la  nostra  societat  i  certament  complex per la quantitat de possibles lectures: l’associació entre alcohol i festa, la preocupació  dels pares i mares, la formació dels i les joves, la coordinació entre els equips tècnics… només  en són alguns exemples.     A  aquesta  complexitat  cal  afegir‐li  el  fet  que  les  persones  ens  movem  d’un  lloc  a  l’altre  per  treballar,  estudiar,  establir  relacions  socials  o  gaudir  del  lleure.  Aquesta  saludable  mobilitat  i  dinamisme  dins  la  comarca  suposen  també  que  la  problemàtica  del  consum  superi  sovint  els  límits  municipals.  És  per  això  que,   des  de  Diputació  de  Barcelona  i  el  Consell  Comarcal  de  l’Anoia,  es va entendre com a necessari que l’abordatge del consum recreatiu de drogues es  fes des d’una perspectiva comarcal i en coordinació amb els municipis.    Amb aquesta voluntat, el Consell Comarcal de l’Anoia ha volgut abordar aquest consum per tal  de minimitzar‐ne l’impacte i afavorir el benestar de joves, familiars, tècnics/ques municipals i  de tots aquells agents que hi intervenen.    Aquest pla és el resultat d’un treball rigorós, encetat ara fa uns mesos, en el que s’ha volgut  copsar la realitat comarcal i proposar un seguit d’intervencions factibles però ambicioses pels  propers  4  anys.  Tot  un  punt  de  partida  en  el  compromís  que  el  Consell  Comarcal  de  l’Anoia  assumeix davant tots els municipis i, sobretot, dels anoiencs i anoienques.      Carles Casanova i Miranda Vicepresident Quart Cap de l’Àrea de Serveis a les Persones

Consell Comarcal de l’Anoia                     



Introducció    Amb el Pla de Prevenció del Consum de Drogues de l’Anoia es vol definir un full ruta a curt i mig termini  amb  les  línies  d’actuació  prioritàries  que  requereixin  d’un  enfocament  comarcal  per  tal  d’abordar  el  consum de drogues i especialment, entre els més joves.   La problemàtica del consum de drogues és molt complexa i cobreix àmbits molt diversos, des del control  de l’oferta a les diverses modalitats de prevenció i finalitzant amb el procés assistencial de rehabilitació i  reinserció.  Aquest  pla  es  vol  centrar  en  la  prevenció  primària,  és  a  dir  aquella  que  es  du  a  terme  per  evitar que s’origini el consum, i la secundària, que intervé per detectar precoçment el consum per evitar  que  esdevingui  problemàtic.    També  s’inclouen  aquelles  actuacions  emmarcades  en  la  reducció  dels  danys associats al consum.  El Consell Comarcal dinamitzarà les actuacions incloses en el present pla les quals que  requeriran de la  participació    d’agents    diversos  segons    el  projecte,  els  municipis  passant  els  i  les  professionals  de  l’educació i de l’àmbit sanitari, joves i tècnics/ques de joventut, i un llarg etcètera. S’espera que aquest  abordatge supramunicipal permetrà una millor coordinació  i major eficiència en les intervencions.  A més de l’esmentat full de ruta comarcal, el Pla tindria un altre objectiu, el de servir de base pel treball  que els municipis desitgin desenvolupar en funció de les seves necessitats, sensibilitats i recursos. Així es  proposen als ajuntaments les següents opcions:  •

Que en facin seus els objectius generals del present Pla1:  1.

Reduir la prevalença del consum a l’Anoia 

2.

Minimitzar el dany associat al consum 

3.

Evitar un inici precoç de consum de substàncies 

4.

Reduir riscos i efectes adversos sanitaris i psicosocials per als consumidors/es experimentals,  ocasionals i habituals 

5.

Detectar de forma precoç i derivar adientment cap als serveis necessaris per a una actuació  posterior 

6.

Compartir i donar a conèixer a tothom els recursos disponibles dins i fora de la comarca 

7.

Impulsar un treball en xarxa comarcal per millorar la resposta a la problemàtica  

Que participin, en la mesura que els sigui possible, en la implantació de  les actuacions que anirà   duent a terme el Consell Comarcal.  

Que implementin –quan i com ho desitgin – diverses actuacions a partir del llistat de recursos que  puguin implementarcom a annex en el present  pla  

  En la primera part del document –bloc 1‐ es fa una anàlisi de la situació al territori amb dades de fonts  diverses però també amb una valoració a partir dels grups de participació organitzats ad hoc al terrritori.  En  el  segon  bloc,  es  plantegen  les  propostes  d’actuació  prioritzades  en  funció  de  les  necessitats  percebudes i en la diagnosi.  En els annexos s’inclouen recursos que poden ser d’utilitat pels municipis i els seus tècnics/ques. 

   

1

 

 Aquests objectius estan en consonància amb els proposats pel Llibre Blanc de la Prevenció a Catalunya de la Generalitat de  Catalunya 


Bloc 1. La situació actual a  l’Anoia.  El Diagnòstic                     

             8 


1. Dades generals de l’Anoia    1.1 Dades poblacionals  A  l’Anoia,  segons  dades  d’Idescat  del  2009,  hi  havia  registrats  117.114  habitants.  D’aquests,  i  com  és  habitual en els estudis demogràfics del nostre entorn, s’està avançant envers una piràmide invertida, en  la que la base s’estreny i la part mitja es va eixamplant. En d’altres paraules, un progressiu envelliment  de la població.    Gràfic 1. Piràmide poblacional Anoia 2009 

75‐79 anys Dones 60‐64 anys

Homes

45‐49 anys 30‐34 anys 15‐19 anys 0‐4 anys 8000

6000

4000

2000

0

2000

4000

6000

  Font: IDESCAT 2009 

  La població ha augmentat una mica en els darrers anys i la població més jove, de 0 a 14 anys,  ha  augmentat en un 10%  Gràfic 2. Evolució de la població per grans grups d’edat  90.000

79.437

78.393

76.426

80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000

18.119

20.000

17.110

18.989

17.428

19.946

17.731

10.000 0 2007

2008

0‐14 anys

15‐64 anys

2009

Més 65 anys

 

  Font: IDESCAT 2009 

En relació als més joves, hi ha prop de 26.686 persones d’edats compreses entre els 11 i els 29 anys,  suposant el 23% de la població total.     


1.2 Centres educatius a l’Anoia  Taula 1. Centres educatius a l’Anoia i número d’alumnes 2010‐11  

  Educació infantil 

Sector 

Centres 

Unitats 

Alumnes 

Públic 

36 

153

3.205 

Privat 

11 

51

1.220 

47 

204

4.425 

TOTAL    Educació primària 

Sector 

Centres 

Unitats 

Alumnes 

Públic 

36 

262

5.516 

Privat 

12 

93

2.341 

47 

355

7.857 

TOTAL    Educació secundària 

Àmbit 

Sector 

Centres 

Unitats 

Alumnes 

ESO 

Públic 

10

117

3.133 

 

 

Privat 

9

56

1.575 

 

 

19

173

4.708 

63%

Batxillerat 

Públic 

8

1.045 

 

 

Privat 

4

277 

 

 

12

1.322 

18%

CFGM 

Públic 

1

674 

 

 

Privat 

0

0

 

 

1

674 

9% 

CFGS 

Públic 

1

638 

 

 

Privat 

1

111 

 

 

2

0

749 

10%

 

64

520

19.735 

 

Total 

Total 

Total 

Total  TOTAL 

0

0

%  

Font: Consell Comarcal Anoia    També hi ha un centre universitari públic,  l’Escola d’Enginyeria d’Igualada adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya.             

              10 


Ubicació centres d’educació secundària a l’Anoia   

Castellfollit de  Riubregós Calonge de  Segarra

1 Pujalt

Públics Sant Pere  Sallavinera

Privats concertats

Calaf

St Martí  Sesgueioles Prats de  Rei Veciana Rubió Copons

Montmaneu Ódena Argençola

St Martí  de Tous

Castellolí Igualada 3 5 Sta Margarida Vilanova  de Montbui del Camí 1 1 Carme Orpí

Bellprat

El Bruc

Jorba 2

Santa  Maria de  Miralles

La Pobla de  Claramunt Hostalets de  Pierola

1 Capellades

La Torre de  Claramunt

1 Vallbona d’Anoia

Cabrera  d’Igualada

Piera 1 1

Masquefa 1

La  Llacuna

        La majoria dels centres de secundària estan ubicats a la zona de la Conca d’Òdena i als extrems nord‐oest (Calaf) i sud‐est (Piera  i  Masquefa)                           

11 


2. El consum de drogues. La situació a Catalunya i a l’Estat Espanyol    

Població general  L'EDADES (Enquesta  Domiciliària  sobre  Alcohol  i  altres  Drogues)  forma  part  dels  estudis  periòdics  que  des  de  1995  realitza  la  Delegació  del  Govern  per  al  Pla  Nacional  sobre  Drogues,  per  tal  de  conèixer  l'evolució  del  consum  de  substàncies  psicoactives  a  l’Estat  Espanyol.  L’edició  del  2009‐2010    inclou  20.109 entrevistes entre la població general d'entre 15 i 64 anys i els principals resultats són:  •

Per edat. L'inici més precoç passa en els consum de tabac i alcohol, que se situen per sobre dels  16  anys.  El  més  tardà  correspon  als  hipnosedants  (29,5  anys  de  mitjana).  Per  edats,  les  prevalences  de  consum  són  majors  en  el  grup  entre  els  15  i  34  anys,  excepte  en  el  cas  dels  hipnosedants, on el consum s'incrementa a partir dels 35 anys. En el cas del cànnabis el consum  entre els adults joves (15 a 34 anys) és 4 vegades superior al que es registra entre la població  de més edat (35 ‐ 64 anys).  

Per  sexe.  Les  dades  demostren  un  major  consum  entre  els  homes,  excepte  en  el  cas  dels  hipnosedants. Aquesta  diferència  s'accentua  en  el cas  de  la  cocaïna  i  l'èxtasi,  on  la proporció  d'homes quadruplica la de les dones.  

Per substàncies.  Els resultats de l'enquesta revelen que l'alcohol i el tabac són les substàncies psicoactives més  consumides entre la població general, seguides del cànnabis i els hipnosedants. Les prevalences  del consum en els últims 12 mesos són del 78,7% per l'alcohol, 42,8% per al tabac, i 10,6% per  al cànnabis i 7,1% per als hipnosedants.    Les dades demostren un lleuger augment dels consums d'alcohol, tabac i cànnabis i un ascens  significatiu del consum perjudicial d'alcohol. Es confirma l'extensió del policonsum: el 50% de la  població  consumidora  utilitza  2  o  més  drogues  i  l'alcohol  és  present  en  el  90%  dels  policonsums.   Les drogues de síntesi (èxtasi, amfetamines i al∙lucinògens) segueixen baixant i registren mínims  històrics, amb prevalences inferiors a l’1%, mentre que l'heroïna es manté estable i se situa en  un 0,1% en l'últim any   o

Tabac.  Augmenta  lleugerament  el  seu  consum  en  totes  les  freqüències,  després  de  l'important  descens  registrat  en  2005  amb  l'aprovació  de  la  Llei  de  Prevenció  del  Tabaquisme. Tot i això, registra xifres inferiors a les de 1997. El 31,8% dels entrevistats  consumeix  tabac  diàriament,  enfront  del  29,6%  de  l'enquesta  anterior.  No  obstant  això,  es  confirma  el  descens  del  consum  diari  entre  dones  de  15  a  34  anys  (28%  enfront del 29,7% 2007/2008).  

o

Alcohol. Segueix sent la substància psicoactiva més consumida. Les dades revelen un  petit augment de tots els indicadors de consum respecte al 2007. Així, el 63,3% de la  població  general  ha  consumit  alcohol  en  els  últims  30  dies  (el  que  suposa  un  increment de 3 punts percentuals respecte a l'enquesta anterior), i un 11% ha begut  alcohol  cada  dia  (enfront  d'un  10,2%  de  2007).    També  augmenta  el  consum  abusiu  d'alcohol. Per exemple, el 18,4% de la població enquestada s'ha emborratxat "fins a 10  vegades"  durant  l'últim  any,  enfront  del  14,0%  el  2007.  El  14,9%  ha  patit  un  afartament  d'alcohol  (consumir  5  o  més  begudes  alcohòliques  en  una  sola  ocasió)  almenys  1  cop  en  els  últims  30  dies,  (12,6%  el  2007).  I  de  les  persones  que  beuen  diàriament (11%), el 4,4% són bevedors de risc, enfront del 3,4% el 2007 (consumeixen  més de 50 cc d’alcohol pur / dia en homes i 30 cc en dones )  Aquesta forma abusiva  de consumir alcohol és més freqüent entre els homes que entre les dones i es dóna  sobretot entre els homes joves d'entre 15 i 34 anys. El consum d'alcohol es concentra  durant  els  caps  de  setmana.  La  beguda  més  consumida  és  la  cervesa,  tant  en  dies  laborables com en caps de setmana, seguida del vi i els combinats.  

o

Cànnabis. És la substància il∙legal de major consum. El 32,1% l'ha provat alguna vegada  a la vida, el 10,6% en els últims 12 mesos i un 7,6% en l'últim mes, el que suposa un                12 


lleuger  increment  respecte  de  l'enquesta  anterior,  sobretot  pel  que  fa  al  consum  experimental (alguna vegada a la vida). El consum diari del cànnabis també augmenta  3  dècimes  respecte  del  2007,  en  passar  d'un  1,7%  a  un  2%.  Malgrat  aquest  lleuger  increment,  l'enquesta  mostra  una  estabilització  en  la  continuïtat  del  seu  consum:  només 1 de cada 4 persones que ha provat el cànnabis, el seguia consumint durant el  mes  previ  a  l'enquesta.  Els  homes  de  15  a  24  anys  mostren  les  majors  prevalences,  amb diferències significatives respecte de les dones.  

                 

Joves 

13 

o

Cocaïna.  Per  primera  vegada  en  quinze  anys,  baixa  el  consum  de  cocaïna  entre  la  població general després d'una etapa de creixement continuat entre 1995 i 2005 i una  posterior estabilització. En l'actualitat, el 2,6% de la població ha consumit cocaïna en  l'últim any i el 1,2% en els últims 30 dies, el que situa el consum en xifres similars a les  de 2001. L'enquesta també situa la continuïtat del consum de cocaïna en la xifra més  baixa dels últims 15 anys. Només una quarta part de les persones que han provat la  cocaïna de forma experimental, han consumit de nou alguna vegada en l'últim any. La  cocaïna  en  pols  segueix  sent  la  forma  més  consumida  i  disminueix  el  consum  de  cocaïna  base  o  crack,  amb  prevalences  molt  baixes  (inferiors  a  l'1%  per  a  totes  les  freqüències).  

o

Èxtasi,  amfetamines,  al∙lucinògens  i  inhalables  volàtils.  El  consum  d'aquestes  substàncies  continua  baixant  al  nostre  país  i  presenta  nivells  molt  baixos,  amb  prevalences inferiors al 1% (últims 12 mesos).  

o

Hipnosedants. Baixa el consum d'hipnosedants per a totes les edats respecte del 2007.  El 5,2% de la població general ha consumit aquesta substància en els últims 30 dies i el  2,7% cada dia (enfront del 5,9% i el 3,1% el 2007). L'ús d'aquesta substància es dóna  sobretot entre les dones d'entre 35 i 64 anys.  

o

Heroïna. El seu ús es manté estable i en nivells baixos, amb prevalences molt per sota  del  0,7%  per  a  totes  les  freqüències.     Descendeix  l'ús  experimental  i  es  retarda  1,2  anys l'edat d'inici respecte del 2007.  

o

Percepció del risc. Augmenta el risc percebut per al consum habitual. Avui es considera  més perillós que el 2007 consumir habitualment cocaïna, beure cada dia 5‐6 copes o  canyes i fumar un paquet de cigarrets diari. En canvi, disminueix la percepció de risc  pel  consum  esporàdic  del  cànnabis  i  de  hipnosedants,  així  com  pel  consum  de  5  ‐  6  copes o canyes els caps de setmana.  

o

Disponibilitat  percebuda.  Les  persones  enquestades  creuen  que  des  de  2007  ha  augmentat la facilitat per aconseguir drogues  

o

Solucions  per  a  resoldre  el  problema  de  les  drogues.  L'educació  a  les  escoles  és  la  mesura més ben valorada pels ciutadans per prevenir el consum de drogues. En canvi,  la  legalització  de  totes  les  drogues  segueix  sent  la  proposta  pitjor  valorada  per  la  població.  


Una  de  les  fonts  més  valuoses  d’informació  és  l’Informe  dels  resultats  per  a  Catalunya  de  l’Enquesta  Estatal  Sobre  Consum  de  Drogues  en  Estudiants  d’Educació  Secundària  (ESTUDES)  que  es  realitza  de  forma biennal des de 1994 amb l’objectiu de conèixer la situació i les tendències del consum de drogues  entre els/les estudiants de 14‐18 anys que cursen l’educació secundària.     Les  dades  de  l’enquesta  del  2008  i  publicades  a  l’octubre  del  2009,  a  partir  d’una  mostra  de  2.377  qüestionaris en 56 centres mostren els següents resultats:    •

En general, el consum d’una gran part de les drogues entre els/les estudiants de 14 a 18 anys  continuava sent experimental o ocasional.  

Per sexe. El consum de drogues il∙legals va ser més freqüent en els homes, mentre que en el cas  dels hipnosedants, el tabac i l’alcohol succeïa al contrari. 

Per  edat.  En  general,  excepte  en  el  cas  d’algunes  substàncies,  el  percentatge  de  consumidors/es tendia a augmentar amb l’edat i, habitualment, assolia el màxim entre els/les  estudiants de 17 o de 18 anys.  

Per substància. L’alcohol i el tabac continuaven sent les drogues més consumides, seguides del  cànnabis i, a més distància, dels hipnosedants. El consum d’altres substàncies (cocaïna, èxtasi,  amfetamines, al∙lucinògens, inhalants, heroïna o GHB) va ser molt inferior al consum d’alcohol,  de tabac, de cànnabis i d’hipnosedants.  

Evolució respecte anys anteriors. El consum de drogues de l’any 2008 va mostrar una evolució  molt positiva quan es va comparar amb el de l’enquesta realitzada l’any 2006, i es va observar  un descens de les prevalences de consum (alguna vegada a la vida, alguna vegada en els últims  dotze mesos i alguna vegada en els últims trenta dies) de gairebé totes les drogues, excepte en  el cas dels hipnosedants –amb recepta mèdica o sense–, en què es va observar un augment de  totes les prevalences de consum.  

Risc  percebut.  Les  conductes  de  consum  de  drogues  que  els/les  estudiants  van  associar  a  un  risc  percebut  menys  important  van  ser  prendre  hipnosedants  i  cànnabis  esporàdicament,  prendre cinc o sis canyes / copes de begudes alcohòliques el cap de setmana i prendre una o  dues canyes / copes diàriament. Les conductes que es van associar a un risc més gran van ser el  consum  habitual  d’heroïna,  èxtasi,  cocaïna  i  cànnabis.  El  consum  diari  de  tabac  (fumar  un  paquet de tabac al dia) també es va associar a un risc percebut molt important, i va ser similar  al que presentava el consum habitual d’heroïna, d’èxtasi i de cocaïna.   Una altra dada significativa d’aquesta enquesta va ser l’augment del risc percebut, respecte al  de  l’any  2004  enfront  el  consum  esporàdic  de  totes  les  drogues,  especialment  pel  que  fa  al  cànnabis, l’èxtasi i la cocaïna.  

Disponibilitat percebuda. Les drogues percebudes pels/les estudiants com a més disponibles o  accessibles van ser les de comerç legal (tabac i alcohol) i el cànnabis.  

Consum entre iguals. Respecte del consum de drogues entre el grup d’iguals, un 53,6% dels/les  estudiants  va  declarar  que,  durant  l’últim  mes,  totes  o  la  majoria  de  les  seves  amistats  van  prendre begudes alcohòliques i un 39,0% van consumir tabac. El consum d'alcohol no tan sols  va ser freqüent, sinó també intens, ja que el 23,4% dels/les estudiants va respondre que tots o  la majoria dels components del seu grup s'havien emborratxat en els darrers trenta dies. Entre  les  drogues  il∙legals,  només  el  consum  de  cànnabis  semblava  estar  estès  entre  el  grups  d'amistats:  el  17,1%  va  declarar  que  tots  o  la  majoria  dels  seus  amics/gues  o  companys/es  n’havien consumit durant l’últim mes. 

     

Oci nocturn                14 


A  l’informe  “Oci  nocturn  i  substàncies  psicoactives.  Avaluació  de  les  polítiques  i  intervencions  de  salut  pública  amb  adolescents  i  joves  en  espais  d’oci  nocturn  a  Catalunya  del  2007”  es  van  fer  nombroses  entrevistes  amb  promotors  i  joves  en  ambient  de  festa  i  les  conclusions  de  les  converses  són  molt  il∙lustratives.     • L’oci  nocturn  és  un  fenomen  en  xarxa.  La  diversió,  el  consum  i  el  risc  són  elements  que  funcionen, s’expressen i han de comprendre’s conjuntament com a peces que conformen una  xarxa d’elements interdependents ubicades cada cop més en el cap de setmana i la nit. Obviar  alguna  de  les  relacions,  com  ara  diversió  i  consum,  o  consum  i  pràctiques  grupals,  implicaria  estar parlant d’una cosa diferent a l’oci nocturn.     • L’oci,  un  espai  per  a  la  diversió.  L’oci,  doncs,  en  termes  generals,  és  un  espai  i  un  temps  de  repòs  de  les  normes  socials  que  regulen  la  quotidianitat  productiva  i,  per  tant,  de  diversió.  Aquest temps d’oci es condensa en el cap de setmana i, concretament, en la nit. És per això que  l’oci  nocturn  del  cap  de  setmana  és  viscut  amb  una  clara  voluntat  d’intensitat  que  garanteixi  assolir l’esperat contrast amb la vida laboral. El temps d’oci esdevé un moment de trobada i de  vivència de noves experiències.    • L’oci i la festa com a context de consum. Parlar de festa implica, molt sovint, parlar de consum.  Les  substàncies  psicoactives  constitueixen  una  part  més  del  conjunt  d’objectes  ‘consumibles’  de la nostra societat. Per exemple, de totes les persones enquestades, pràcticament el total de  persones (un 94%) consumeix alcohol, dues terceres parts (un 68%) consumeix cànnabis i una  vasta  majoria  (un  82%)  dels  enquestats  que  es  declaren  consumidors/es  de  les  substàncies  d’interès per l’estudi, consumeix cocaïna en els contexts de festa.     • El consum de drogues és percebut amb molts atractius. Gaudir de la vida, experimentar amb  allò  prohibit  i  obtenir  noves  sensacions  són  els  principals  atractius  que  s’esmenten  per  a  consumir.  El  fet  de  desconnectar,  d’evadir‐se  de  la  realitat  i  de  relacionar‐se  de  manera  desinhibida també apareix com a causa.     • El consum és una pràctica col.lectiva. El grup d’iguals juga un paper molt rellevant en tot allò  que tingui a veure amb l’oci i la diversió. També juga un paper fonamental en les pràctiques de  consum.  Tant  pel  que  fa  al  fet  d’iniciar  el  consum,  el  de  no  iniciar‐lo  mai  o  de  deixar  de  consumir,  les  pràctiques  que  formen  part  de  les  dinàmiques  col.lectives  juguen  un  paper  fonamental.     • El consum és una pràctica molt estesa i generalitzada. L’oci nocturn esdevé un context en què  el  consum  de  determinades  substàncies  està  molt  generalitzat  i  acceptat.  Molta  gent  consumeix, i és molta la diversitat de substàncies que es consumeix en quan se surt de festa.   Pel  que  fa  al  tipus  de  consum,  trobem  que  el  policonsum  (el  fet  de  consumir  més  d’una  substància) es troba estretament relacionat amb la freqüència del consum.     • Es  reconeix  el  consum  com  a  risc.  La  població  entrevistada  reconeix  que  consumir  determinades substàncies és un comportament arriscat que pot comportar conseqüències molt  negatives.  Els  i  les  adolescents  i  joves  assenyalen  quines  serien  aquestes  conseqüències:  un  possible dany físic, un seguit de patiments i problemes psicosocials i el problema de l’addicció.     • El  risc  suposa  una  decisió  amb  conseqüències  i  es  construeix  col∙lectivament.  El  risc  apareix  lligat  a  la  presa  de  decisions,  però  es  tendeix  molt  sovint  a  associar  el  risc  amb  l’atzar.    El  conjunt de significats que envolten els conceptes de risc, de consum i de diversió es construeix  col.lectivament.    • Definir el consum com a activitat arriscada pot fer‐lo atractiu. Un context en què el consum de  determinades  substàncies  –com  l’alcohol,  el  cànnabis  i  la  cocaïna–  està  generalitzat  i  normalitzat,  el  paper  del  grup  d’iguals  alimenta  la  recerca  col∙lectiva  d’allò  prohibit  i  desconegut. 

15 


3. Sobre el consum a l’Anoia    A  l’apropar  el  focus  a  l’Anoia,  de  seguida  queda  palesa  la  dificultat  de  trobar  dades  específiques.  El  motiu  és  doble:  d’una  banda,  el  fet  que  el  consum  sigui  un  fet  que  es  limita  habitualment  a  l’àmbit  privat  fa  que  les  dades  a  obtenir  provinguin  de  fonts  indirectes  a  partir  de  les  quals  podem  inferir  tendències sobre consum real. I de l’altra la mancança d’estudis i dades d’abast comarcal.  Malgrat aquestes limitacions, en aquest capítol se sintetitzen totes les dades disponibles a la comarca  que caldrà completar amb l’anàlisi del capítol anterior sobre les dades generals a Catalunya.  Les fonts informatives tenen l’origen en anys diferents. En algun cas, s’ha hagut de recórrer a dades del  2006  quan  no  ha  estat  possible  obtenir‐ne  de  més  recents,  com  és  el  cas  de  l’Enquesta  de  Salut  de  Catalunya o bé les reflexions d’un grup de treball de joves de secundària de l’Anoia. En qualsevol cas, i  essent  conscients  que  les  dades  poden  haver  evolucionat,  creiem  interessant  incloure‐les  per  tal  d’ajudar a dimensionar el problema.    Les fonts consultades per a l’Anoia han estat les següents:  3.1 3.2 3.3 3.4 3.5

Dades del Salut i Escola (2009‐2010)  Dades de consum per l’Anoia segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (2006)  Dades de comisos policials (2008‐2009)  Dades del CASD, Centre Atenció i Seguiment Drogodependències (2010)  Enquestes a joves de l’Anoia (2009) 

 

3.1 Dades del Salut i Escola curs 2009‐2010    Programa  del  Departament  de  Salut  que  consisteix  en  ubicar  una  consulta  d’infermeria  als  Centres  d’Educació Secundària i que pretén millorar la salut dels adolescents. L’origen del programa rau en el fet  que els/les joves no coneixien els recursos que oferia la pròpia administració i es va decidir posar el punt  d’informació dins dels centres. La seva funció és més informativa que orientadora, sense fer tractament  dels casos. S’adreça a estudiants de l’ESO, és a dir, d’entre 12 a 16 anys.    El curs 2009‐10, a l’Anoia, es van atendre 298 visites a la consulta oberta dels centres que van generar  609 consultes. D’aquestes visites:  ‐ ‐ ‐

Un 69 % és primera consulta i un 31% són successives.  Hi havia un 62% de nois i un 38% de noies.  Pel que fa l’origen de la petició, el 90% provenia de l’alumne, un 7% del professor/a –tutor/a i  la resta d’altres.  Un 67% de l’alumnat no és derivat a d’altres recursos després de la consulta 

‐   Edat consulta  Sobre  l’edat  destaca,  el  fet  que  pràcticament  no  hi  ha  consultes  fins  als  14  anys.  A  partir  d’aquí,  van  incrementant‐se amb l’edat, essent els 15 anys l’edat amb més consultes i suposant el 41% del total.                                      16 


at a la visita Sallut i Escola a l’A Anoia curs 2009 9‐2010 (n= 298 cconsultes)  Gràfic 3. Tema tracta

  140 0

15 anys; 124

120 0 100 0 14 an nys; 81 80 0 16 anys; 52

60 0 40 0 3 anys ; 20 13 20 0 12 anys; 9

7 anys; 818 an 17 nys; 4

0 12 anys 13 anys  14 anys 15 anyys 16 anys 17 anys 1 18 aanys     ue  fa  al  temaa,  la  sexualitat  és  el  tema  més  consultaat  en  un  36%  de  casos,  segguit  del  consum  de  Pel  qu drogu ues  amb  un  28%.  2 El  curs  anterior  les  consultes  sob bre  drogues  suposaven  s un n  26%,  per  taant,  el  perceentatge s’ha m mantingut forçça estable.        Gràfic 4. Tema tracta at a la visita Sallut i Escola a l’A Anoia curs 2009 9‐2010 (n= 608 cconsultes) 

  Asp pectes  Salut  socials; 2% mental; 7% Violèència;  1 1%

Consum  d drogues; 27%

Altres;  9%

Sexuaalitat; 36%

Alimentació;  18%  

  bstàncies veieem que el cànn nabis és la dro oga que generra més dubtess, per  Al valorar específiccament les sub bé destaquen les consultes sobre “consum de substàncies en generral” i el  sobree del tabac i l’aalcohol. Tamb fet qu ue no hi hagi cconsultes d’alttres drogues ccom cocaïna, pastilles, etc.      

17 


Gràfic 5. Substància ttractada a la vissita Salut i Esco ola a l’Anoia currs 2009‐2010 (n n=161) 

  Pastiilles Cocaaïna 0 0 0% % 0% Tranquil∙lizants % Cànnabis 0 43 0% 27%

Heroïna Altres drogue es  (especificar)) 0 0% 7 4%

Alcohol 23 14%

Consum de  Substàncies  en generral 50 31%

Tabac 38 24%

    btes sobre sub bstàncies, els nois (99) fan m més consultess que les noie es (62).  Per seexe,  quan es tracta de dub Malgrrat això, depèèn força del tipus de drogu ues. En referència al tabac, i sobretot en n relació a l’alcohol,  els  no ois  fan  moltees  més  consultes.  Però  en  relació  al  càànnabis  són  lees  noies  les  q que  plantegen  més  dubtees.  Gràfic 6. Substància ttractada a la vissita Salut i Esco ola a l’Anoia currs 2009‐2010 per sexe (n=161)) 

00% 10 90% 8 80% 70% 6 60% 50% 4 40% 30% 20% 10% 0%

3 17

14

3

25 20 33

24

4

18 0

0

0

0

Noies Nois

    mparativa am mb Catalunya ccaldria tirar en nrere uns anyys per poder o obtenir les dades de  Per taal de fer la com la  com marca  i  de  país.  En  les  daades  del  curss  2006‐07  s’o observava  com m  el  jovent  d de  l’Anoia  feia  més  consu ultes  sobre  co onsum  de  sub bstàncies  que  la  mitjana  de e  Catalunya.  D’aquesta  xiffra  no  es  pot  inferir  directtament que a la comarca hii hagi un majo or consum, pe erò sí un major interès. 

              18 8 


Gràfic 7. Comparativa tema tractat Salut i visita Anoia‐Catalunya (curs 2006‐2007) 

 

  Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Programa salut i Escola curs 2006‐2007 

         

3.2 Els comisos policials    Habitualment, els cossos de seguretat no fan escorcolls de manera arbitrària sinó que es fan en cas de  sospita  o  quan  s’observa  la  conducta.  En  el  nostre  país,  el  consum  i  tinença  de  drogues  il∙legals  és  denunciable segons la Llei orgànica 1/92 sobre seguretat ciutadana. En el cas que s’hagi trobat alguna  substància il∙legal, la quantitat serà la que determinarà si és susceptible de la consideració de delicte o  bé de sanció administrativa.    Taula 2. Quantitats límits delicte/sanció administrativa 

 

Substància 

Delicte 

Sanció administrativa (comporta multes sobre els 300 €) 

Haixix  Cocaïna  Heroïna  Drogues síntesi   

A partir de 50 gr.  A partir de 15 gr.  A partir de 5 gr.  A partir de 21 pastilles

Menys de 50 gr.  Menys de 15 gr. Menys de 5 gr. Menys de 21 Font: Policia Municipal d’Igualada 

    Entre  l’1  de  gener  del  2008  i  el  31  de  desembre  del  2009,  els  mossos  d’Esquadra  van  realitzar  705  comissos de substàncies prohibides per consum o tinença en via pública. En la gran majoria hi ha indicis  de tractactar‐se de consum de cànnabis i derivats ja que són comissos de matèria vegetal verda/seca o  substància marró premsada. També en la majoria de casos es va procedir a la sanció administrativa, al  no superar el límit a partir del qual es considera delicte.    El 2008 van ser 288 els comissos i el 2009, la xifra va augmentar fins els 432. La raó de l’increment no  necessàriament rau en un augment del consum, sinó que pot ésser degut a un major control policial.   

19 


Taula 3. Número de comisos el 2009 per municipi 

  Municipi

Nº Comissos

Nº Comissos x 1.000 hab.

Igualada 

250

6,8

Piera 

183

13,4

Vilanova del Camí 

80

6,6

Òdena 

33

10,4

Masquefa 

24

3,1

Santa Margarida de Montbui 

22

2,2

El Bruc 

19

10,9

La Pobla de Claramunt

18

8,2

Calaf 

16

4,7

Capellades 

16

3,0

La Torre de Claramunt

11

3,2

Vallbona d'Anoia 

5

3,7

Cabrera Anoia 

4

3,4

Els Hostalets de Pierola

4

1,8

Castellolí 

3

6,4

Jorba 

3

4,0

Montmaneu 

3

15,1

Carme 

2

2,5

Copons 

2

6,5

Sant Martí de Tous 

2

1,8

Castellfollit de Riubregós 

1

5,2

La llacuna 

1

1,1

Sant Martí de Sesgueioles 

1

2,6

Santa Maria de Miralles

1

7,8

Veciana 

1

5,8

705 

 

TOTAL 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels Mossos d’Esquadra 

     

  En  el  cas  de  detecció  de  consum  o  tinença  a  la  via  pública  d’una  substància  il∙legal,  el  membre  de  la  policia  local  o  Mosso  d’Esquadra  aixeca  acta.  Si  ho  fa  la  policia  local  aquesta  acta  entra  al  sistema  d’informació  policial  abans  de  ser  enviada  als  Mossos  i  aquests  s’envien  a  la  Subdirecció  General  de  Seguretat  Ciutadana.  Si  l’acta  és  correcta,  s’envia  la  droga  al  laboratori  per  tal  que  sigui  analitzada  i  pesada.  Llavors,  en  funció  del  pes  i  el  tipus  de  substància,  s’incorrerà  en  un  delicte  o  bé  una  sanció  administrativa (que suposa una multa i/o seguiment en un CASD). Dins el protocol d’actuació no s’inclou  un seguiment ni un treball personalitzat amb les persones a les que s’ha comissat les substàncies.                20 


Gràfic 8. Procediment cas de detecció de consum de drogues a la via pública 

  Consum de drogues a  via pública

Sanció administrativa  (emesa per mossos o  policia local)

Via no‐judicial

Opció 1 (Actual):  Pagament multa

Via judicial penal (emesa  pel jutge)

Presó

CASD com a part del  tractament

Opció 2 Alternativa  Futur��(Educativa i treball  comunitari) 

Mesures Penals  Alternatives

Multa

CASD com a opció per  estalviar‐se la multa

Treball en benefici de la  comunitat

CASD,Creu  Roja, Ajuntament

     

3.3 L’Enquesta de Salut de Catalunya 2006. L’Anoia  L'Enquesta  de  Salut  de  Catalunya  (ESCA)  2006  és  la  tercera  que  es  porta  a  terme  i  serveix  de  base  i  orientació  per  la  planificació  del  Departament  de  Salut.  A  l'ESCA,  s'hi  donen  a  conèixer  dades  sobre  l'estat de salut de la població, de l'envelliment, discapacitats, immigració, salut infantil, qualitat de vida,  desigualtats per raó de gènere i classe social, utilització i satisfacció dels serveis sanitaris, etc. A més, s'hi  inclou un qüestionari específic sobre tabaquisme.  L’ESCA del 2006 es va fer per Governs Territorials de Salut (GTS). Al GTS de l’Anoia es van dur a terme  346  entrevistes  en  el  domicili  de  les  persones  seleccionades  (330  adults  i  16  menors).  La  majoria  de  qüestions sobre drogues se centren en les que són legals, alcohol i tabac.  La  majoria  d’enquestes  van  ser  realitzades  al  grup  de  persones  d’entre  35  i  64  anys.  Val  a  dir  que  el  limitat tamany de la mostra de persones entrevistades a l’Anoia només permet valorar tendències.  A l’hora d’interpretar les dades, cal ésser conscients que estem parlant d’una fotografia de fa cinc anys i,  per tant, de ben segur hi haurà hagut algun canvi. Tanmateix, pensem que pot tenir validesa en tant que  marcava una tendència de la comarca i la contrastava amb el conjunt del país.  

           

21 


Gràfic 9. Número enquestes realitzades per grans grups d’edat a l’Anoia    160 160 140 120 90

100

72

80 60 40

23

20 0 15 a 19

20 a 34 

35 a 64

Més de 65

 Font: ESCA 2006   

El 100% de les enquestes van ser repartides equitativament entre homes i dones.    3.3.1  Substàncies il∙legals  L’enquesta pregunta sobre el consum de marihuana i de cocaïna. No inclou heroïna, drogues de disseny  ni d’altres substàncies il∙legals.  Segons les dades, el consum de marihuana i cocaïna a Catalunya és notablement més alt que el declarat  a l’Anoia.  Així, un 3% dels enquestats/des de la comarca haurien consumit marihuana el darrer mes, i  menys d’un 1%, cocaïna. Pel que fa a franges d’edat, les xifres a Catalunya indiquen que el consum es  concentra, principalment a la població compresa entre els 15 i el 44 anys.     Gràfic 10. Consum de marihuana i cocaïna (persones adultes) Comparativa Anoia‐Catalunya  25,0% 21,0% 20,0% 16,9% 15,0%

9,1%

8,8%

10,0%

4,7% 5,0%

5,6%

4,7% 3,0%

3,0%

1,2%

1,1% 0,3%

0,0% Marihuana  alguna ocasió

Marihuana  últim any

Marihuana  últim mes

Anoia

Cocaïna alguna  ocasió

Catalunya

Cocaïna últim  any

Cocaïna últim  mes

  Font: ESCA 2006 

              22 


Pel  que  fa  al  gènere,  s’observa  un  ús  més  important  per  part  dels  homes.  En  molts  casos  doblen  el  consum  que  fan  les  dones.  Aquesta  tendència  és  generalitzable  a  d’altres  estudis  similars  realitzats  a  Catalunya.    Gràfic 11. Consum de marihuana i cocaïna (adults) per gènere 

 

60 50 37

40 30 20

21

10

11

13 7

5

3

3 1

3

0 Marihuana  alguna ocasió

Marihuana  últim any

Marihuana  últim mes

Cocaïna alguna  Cocaïna últim  ocasió any

Dones

1 Cocaïna últim  mes

Homes

 Font: ESCA 2006 

3.3.2 Alcohol  Pel  que  fa  al  consum  d’alcohol  a  l’Anoia,  un  4%  de  les  persones  enquestades  són  considerades  bevedores de risc2.  Aquesta xifra és mig punt inferior a la mitjana catalana (4,5%). S’observa com els  homes mantenen un consum d’alcohol notablement superior. 6 de cada 10 persones no bevedores són  dones.   Gràfic 12. Consum alcohol a l’Anoia (adults) per gènere (n=338) 

100% 37 80%

120 11

60% 40%

78 86

20%

3

0% No bevedor

Bevedor moderat Dones

Bevedor de risc

Homes

  Font: ESCA 2006 

2

 

 En homes: Superior o igual a 28 unitats de beguda estàndard/setmana o 6 consumicions seguides almenys un cop al mes. En  dones: Superior o igual a 17 unitats de beguda estàndard/setmana o 5 consumicions seguides almenys un cop al mes. 

23 


Els  caps  de  setmana  augmenta  de  manera  notable  el  consum  d’alcohol.  Per  exemple,  un  12%  de  les  persones enquestades afirmen prendre vi tots els dies feiners (l’alcohol més consumit) i un 21%. afirmen  prendre’l  cada  cap  de  setmana.  Cal  destacar  l’augment  del  consum  dels  alcohols  de  major  graduació  (wisky, conyac), els caps de setmana.   Gràfic 13. Freqüència consum d’alcohol per dia feiner a l’Anoia (adults) (n=338) 

350

26

1

12

43

300 250 200 150 100 50 0 Cervesa

Vi

Cigalons/licors Wisky/Conyac

Cap

Menys 1 dia mes

1 a 3 dies mes

2 dies x setmana

3 dies x setmana

Tots els feiners

1 dia x setmana

  Font: ESCA 2006 

  Gràfic 14. Freqüència consum d’alcohol per cap de setmana a l’Anoia (adults) (n=338) 

400 300

54

71

20

19

200 100 0 Cervesa

Vi

Cigalons/licors Wisky/Conyac

Cap

Menys 1 cap setmana  mes

1 cap setmana  mes

2 cap setmana  mes

3 caps setmana  mes

Tots els caps de setmana

   Font: ESCA 2006 

  El consum de caps de setmana és notablement més baix en les dones.       

              24 


3.3.3 Tabac  Les dades de l’ESCA de l’Anoia en comparació amb Catalunya presenten resultats molt similars en  relació al percentatge de fumadors/es, situant‐se sobre el 29%.   Tant a Catalunya com a la comarca els homes fumen més, sobre un 35%, per un 22% de les dones,  aproximadament. Tanmateix, cal alertar que la diferència s’ha anat reduint perquè la tendència de  consum de les dones en els darrers anys ha estat a l’alça.     Gràfic 15. Situació actual amb el consum de tabac a l’Anoia(adults) per gènere (n=338) 

  79% 80% 70%

64%

60% 50% 31%

40%

20%

30% 20%

2%

5%

10% 0% No fuma gens

Ocasionalment (menys 1  al dia) Homes

Cada dia

Dones

  Font: ESCA 2006 

Gràfic 16. Edat d’inici de consum de tabac a l’Anoia (adults) (n=89) 

  17

16

14 11

10 8 6

1 11

5

1 12

13

14

15

16

17

18

19

20  Font: ESCA 2006 

  En aquesta gràfica s’observa que la majoria de la gent fumadora de l’Anoia van iniciar el consum entre  els 15 i els 19 anys. Només 4 persones van començar a fumar quan tenien més de 20 anys. Tot i que  parlem de xifres molt petites, la tendència és molt similar a la de Catalunya. En aquest cas no s’observen  diferències destacables entre ambdós sexes.   

25 


Els fumadors amb filtre suposen la gran majoria, més del 90% del total de fumadors. D’aquest grup un  terç arriben a consumir 20 cigarretes al dia i a un 8% supera aquesta xifra. 

  3.3.4 Altres substàncies legals  La majoria de la població afirma prendre medicaments habitualment. En relació a les drogues legals de  consum terapèutic, s’observa que els productes més consumits d’entre els proposats al qüestionari són:  l’aspirina,  seguida  dels  tractaments  per  la  hipertensió,  colesterol,  antidepressius,  tranquil∙litzants  i  fàrmacs per dormir.  Gràfic 17. Consum de fàrmacs a l’Anoia (n=347)  360 340 320 300 280 260 240 220 200

No

Receptat metge

Aconsellat farmàcia

Iniciativa pròpia  Font:  ESCA 2006 

  En la majoria de casos, les dones consumeixen més fàrmacs que els homes però sense que suposi una  diferència  significativa.  Resulta  destacable, però,  el  cas  dels  antidepressius,  que  són consumits  per  un  8% de les dones i per un 4% dels homes.   En  relació  als  tranquil∙litzants,  es  coneix  que  un  6%  de  les  persones  enquestades  n’han  pres  el  darrer  més, i un 16% en alguna ocasió en la seva vida.    Gràfic 18. Consum tranquil∙litzants a l’Anoia (n=347) 

350 300 250 200

280

305

317

NO SÍ

150 100 50

58

33

21

0 Alguna ocasió 

Últim any

Últim mes

  Font: ESCA 2006 

              26 


bé  en  els  tran nquil∙litzants  s’observa  s unaa  diferència  notable  n en  el  consum  per  gènere.  Les  dones  Tamb consu umeixen més d del doble.    Gràfic 19. Consum dee tranquil∙litzan nts (adults) per g gènere 

 

60 50 40 30 20 10 0

39 24 16 6

19 Alguna ocasió 

9

5

Últim any H Homes

Últim m mes

Do ones   Font: ESC CA 2006 

Contin nuant  amb  el  e tema  de  gèènere,  cal  asssenyalar  que  les  dones  fan  un  major  ú ús  de  fàrmaccs  amb  recep pta mèdica, esspecialment destacable en eel cas dels anttibiòtics.  No ess disposen dad des de dispen nsació de psiccofàrmacs que e podrien servvir d’indicadors d’un possib bles ús  desviaat. 

3.4 Dades del CA D ASD (Centre d d’Atenció i SSeguiment de les Drogod dependènciees)  A  Igualada  hi  ha  un  u CASD  que  atén  a  la  po oblació  de  la  comarca  i  a  d’altres  zonees  amb  un  co onsum  ogues. El 2010 0 es van atend dre al CASD 23 38 persones.  Percentualm ment, les substtàncies  probleemàtic de dro tractaades amb méss freqüència vvan ser el tabaac i l’alcohol se eguit de cànnabis, cocaïna i heroïna.  Gràfic 20. Percentatg ge de substànciees tractades al CASD 2010  

  Alltres; 5% Hero oïna; 6% Alccohol; 32%

Cocaïna; 12 2% Can nnabis; 14%

Tabac ; 31%  Fo ont: CASD 2010 

  27 


Dels 238 casos atesos al CASD, un 92% (218) eren persones empadronades a municipis de la comarca de  l’Anoia.    La tendència en els darrers anys  ha estat l’augment del tractament d’alcohol i també la cocaïna, que el  2004 va superar l’heroïna. Tanmateix, el número de nous tractaments deguts a la cocaïna s’ha  mantingut relativament estable en els darrers anys.    

3.5 Enquestes als/les joves  3.5.1 Exposició “I tu de què vas?”  El 2009 es va fer una enquesta a 377 nois i noies de centres d’educació secundària de l’Anoia que van  visitar l’exposició “I tu de què vas?” sobre el consum de drogues. El 91% del jovent enquestat va mostrar  la  seva  satisfacció  per  l’exposició  i  el  seu  interès  sobre  el  tema.  8  de  cada  10  joves  volien  seguir  treballant  el  consum  de  drogues  a  l’institut  i  aprofundir  en  les  conseqüències  del  consum  de  determinades substàncies. A més,  un 83,24% creien que el tema també interessaria als seus pares.    3.5.2 Treball de recerca IES Molí de la Vila de Capellades  En el treball de recerca3  realitzat per un estudiant de 2n. de batxillerat, es va dur a terme una enquesta  per valorar el consum de tabac, alcohol i cànnabis i derivats. L’enquesta es va facilitar a 68 alumnes de  14  a  18  anys  de  l’IES  Moli  de  la  Vila  i  el  97%  afirmaven  consumir  algun  tipus  de  substància.  Dels  68  alumnes, un 91% afirmaven consumir alcohol, un 74% tabac, un 47% cànnabis i derivats i un 16% altres  substàncies. Per sexes, el tabac era més consumit per les noies (54%) i en canvi l’alcohol pels nois. 

                             

3

 

 Fernández Segura, Adrià. “La veritable diversió no ens costa la vida”. Treball de recerca 2n. batxillerat curs 2010‐2011. IES Molí  de la Vila.                28 


4. Sobre els recursos a l’Anoia    La feina per a la prevenció del consum de drogues no parteix de zero a la comarca, ja que s’han dut a  terme i es continuen realitzant actuacions diverses realitzades per agents de diferents àmbits adreçades  a  fer  front  a  la  problemàtica.  També  es  disposen  d’alguns  recursos  que,  amb  major  o  menor  especialització, ofereixen algun tipus de servei vinculat.  Descriure quins són aquests recursos i quines  actuacions s’han dut a terme permet, a més de reconèixer i valorar l’esforç i la feina feta, estimar quins  podrien ser els buits a cobrir.    Segons les informacions de que es disposa en el moment de l’elaboració del Pla Comarcal, només hi ha  dos  municipis  que  disposin  de  plans  per  abordar  la  temàtica  del  consum  de  drogues,  Igualada  i  Masquefa.  El primer disposa d’un pla específic elaborat el 2009 i el segon està integrat dins el seu Pla de  salut. 

  Per a l’enfocament del present pla, s’ha considerat adient dividir els recursos i les intervencions en dos  grans  àmbits:  l’educatiu  i  el  comunitari.  Entenem  que  el  primer,  pel  volum  d’activitats,  requeria  d’un  espai individualitzat. 

  4.1 Recursos en l’àmbit educatiu  Als  centres  educatius  de  l’Anoia  s’han  impulsat  diversos  programes  i  activitats  amb  la  intenció  de  fer  arribar  el  missatge  de  la  prevenció  i  la  informació  sobre  el  consum  de  drogues  entre  els/les  joves  escolaritzats. Habitualment, a l’educació primària es tracten temes relacionats amb tabac i a secundària  ja s’aborden tots tipus de substàncies. Val a dir que els centres públics són més actius que no pas els  concertats a l’hora de sol∙licitar activitats coordinades o gestionades des de fora del centre.    Dins la prevenció i la detecció precoç del/la jove consumidor podem classificar les intervencions en dos  grans grups:  • Individualitzada:  S’adrecen  a  un/a  estudiant  en  concret  i  s’activen  quan  s’ha  detectat  un  problema de consum o bé per iniciativa pròpia del/la jove.  • Col∙lectiva: S’adrecen a tot l’estudiantat alhora.  4.1.1 Les intervencions individualitzades  En els centres, les intervencions individualitzades provenen habitualment dels tutors/es i mestres o bé a  través dels/les professionals del programa salut i escola en les consultes.    Els/les  mestres  i  tutors/es  tenen  un  paper  molt  notable  en  la  detecció  o  sospita  de  consum  i  atenció  del/la  jovent.  El  consum  que  habitualment  es  detecta  està  relacionat  amb  cànnabis  i  derivats  o  bé  d’alcohol. El comportament anòmal de l’alumne/a a l’aula (somnolència, manca de concentració...) o bé  una observació directa de tinença o un consum al pati són les principals vies de detecció. 4    La resposta disciplinària, aplicant la sanció corresponent, és la que habitualment s’empra.     Més  complicada  però,  és  la  resposta  assistencial.  Tant  bon  punt  la  informació  d’un  consum  o  tinença  arriba  al�� tutor/a,  aquest  intenta  parlar  amb  la  família,  la  qual  podria  garantir  una  continuïtat  en  el  seguiment de la conducta del/la jove i permetre, si és donés el cas, fer un seguiment més especialitzat a  través  de  l’equip  d’atenció  psicopedagógica  (EAP).  Però  això  només  seria  possible  si  els  pares  donen  autorització. Des del centre no hi ha contacte estable amb el CASD, només amb el CSMIJ i l’EAP (Equip  atenció psicopedagógica), i amb algun cas extrem amb l’EAIA.   4

 

La normativa no permet fer revisions del material privat dels/les  alumnes per tal de confirmar una sospita de tinença. Aquesta  opció però, segons els experts consultats, només seria vàlida si hi hagués un consens. 

29 


En el cas que no hi hagués resposta per part de la família, es tancaria la via de l’Atenció Psicopedagògica  i llavors quedaria l’opció de recomanar al/la jove anar a la consulta Salut i Escola i/o parlar amb serveis  socials segons la gravetat del cas.     4.1.2 Les intervencions col∙lectives  D’entrada,  cal  dir  que  el  tema  de  les  drogues  està  inclòs  en  totes  les  matèries  a  impartir  dins  el  pla  tutorial,  tot  i  que  no  es  fa  un  seguiment  molt  escrupolós.  La  raó  pot  ésser  el  fet  que  el  professorat  consideri que aquest tema pugui estar cobert a partir de l’existència del Salut i Escola.     A partir de dades d’una enquesta facilitada a tots els IES de l’Anoia, s’observa que dels cinc centres dels  quals  disposem  d’informació,  només  en  un  d’ells  feien  algun  tipus  d’actuació  a  alumnes  de  primària,  més  centrada  en  parlar  del  consum  en  general.  Tots  ells  ja  començaven  a  parlar  de  substàncies  concretes en la secundària.    Les substàncies tractades en tots els centres són el tabac, l’alcohol i el cànnabis, mentre que el consum  de la cocaïna i les drogues de síntesi és tractada en dos centres.    Adreçats  als  pares  i  mares,  es  fan  tallers  i  xerrades  en  tres  dels  cinc  centres  tractant  tot  tipus  de  substàncies però més centrats en el consum en general, de manera molt similar a la formació que reben  els/les professionals de l’ensenyament.    En algun cas s’havien implantat recursos i programes pedagògics com “Aula sense Fum” o “I tu, de què  vas?”    En aquests cinc centres s’han pogut llistar fins a 10 entitats/recursos que intervenen a les escoles:  • Programa Salut i Escola  • Mossos d’Esquadra  • Creu Roja  • CASD  • Conferència i xerrades per part de presos de Can Brians  • Policia Local   • Centre Atenció Primària  • Alcohòlics anònims  • Associacions joves  • PIDCES  A  continuació  s’explicaran  breument  alguns  d’aquests  agents  i  es  completarà  amb  algunes  dades  d’actuacions.    

       

              30 


Progrrama Salut i Esscola  El currs 2009‐10 es  van dur a terrme 97 activittats de promo oció de la salu ut, la majoria  d’elles tallerss (59) i  activittats formativees (36). Noméés una d’elles aanés adreçadaa a pares i maares.  Gràfic 21. Activitats d de promoció de la salut progra ama Salut i Esco ola per temàtica a (curs 2009‐20 010)  

  50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

46

25 10 2

4

1

3

2

4

  Per  teemes,  gairebé  la  meitat  de  d les  activittats  van  ser  sobre  sexualitat  i  una  qu uarta  part  de e  salut  alimentària. En relació al consum de drogues, es van dur  a terme 10 aactivitats sobrre tabac, una sobre  um d’alcohol i només una d d’altres droguees.  consu   dreçaven de m manera bastan nt similar a tots els cursos d de l’ESO, a excepció  Per cicles, les interrvencions s’ad um d’actuacio ons.  de terrcer on augmeentava notabllement el volu   Gràfic 22. Activitats d de promoció de la salut progra ama Salut i Esco ola per edat (cu urs 2009‐2010) 

35 30 25 20 15 10 5 0

33 23

21

19

0

0

1

  Mentre  que  el  con nsum  de  droggues  suposavaa  un  27%  de  les  consultes  voluntàries  ffetes  pels/les  joves,  pecte més consultat desprrés de la sexualitat, a l’horaa de fer intervvencions el co onsum  essent el segon asp %  dels  de  drrogues  passa  al  tercer  lloc  amb  el  13%..  Per  substàncies,  el  cànnaabis  preocupaava  en  un  27% casos de consultes sobre droguees, mentre que pràcticamen nt no es fa cap p intervenció en aquest sen ntit. La  ues se centren en el tabac. Així doncs, ees podria con ncloure  pràctiica totalitat d’intervencions sobre drogu una d dissonància en ntre els temes de les consultes espontàànies dels/les joves i els teemes tractats  en les  intervvencions. Engu uany, en aqueest moment,  el programa SSalut i Escola  disposa d’un  servei de con nsultes  on‐lin ne que s’ha po osat en marxa recentment ii que, de mom ment, sembla q que està obteenint bons ressultats. 

 

31 


Tallers de Creu Roja   Creu  Roja  Anoia  ofereix  tallers  directament  a  les  escoles  o  centres  de  lleure  especialment  adreçats  al  col∙lectiu  d’entre  12  i  16  anys  per  tal  de  treballar  la  prevenció  en  el  consum  de  drogues.  Els  IES  contracten directament els tallers que tenen una durada de dos a quatre hores en grups petits (15 a 20  persones). Els tallers s’inclouen sovint dins les hores d’ètica.       Objectius dels tallers  • Promoure la salut i millorar la qualitat de vida dels/les joves  • Prevenir i disminuir riscos en el consum de drogues  • Informar sobre l’alteració dels components de les drogues il∙legals  • Informar sobre els diferents efectes que les diferents drogues produeixen a l’organisme  • Donar  informació  perquè  la  persona  tingui  la  capacitat  per  diferenciar  entre  l’ús  (consum  responsable) i l’abús (consum de risc) de drogues  • Informar sobre conductes de risc associades al consum de drogues  • Fomentar  l’interès  dels/les  joves  entre  12  i  16  anys  per  l’adopció  d’hàbits  i  conductes  saludables com a part del seu desenvolupament integral      Xerrades dels Mossos d’Esquadra   A  través  de  l’Oficina  de  Relacions  amb  la  Comunitat,  els  Mossos  d’Esquadra  ofereixen  una  sèrie  de  xerrades  sobre  les  drogues  als  IES,  tant  a  l’alumnat  de  tercer  i  quart  d’ESO,  com  a  les  AMPA.  Els  IES  sol∙liciten directament les xerrades/tallers.  Els continguts dels tallers pels nois/es se centren en els efectes del consum i les conseqüències legals de  tinença i consum. Contràriament, els tallers per les AMPA per contra, se centren també en els efectes  del consum i també en la identificació de les substàncies.  El 2010 van fer 19 xerrades i col∙loquis adreçats a la població, i principalment als IES, amb 567 persones.      Els PIDCES  El programa dels PIDCES (Programa d'Informació i Dinamització als Centres d'Educació Secundària) és un  espai  d'atenció  presencial  estable  a  alguns  instituts  que  posa  a  l'abast  dels  i  les  joves  recursos  informatius d'interès i accions i estratègies que promouen experiències de participació tant en el propi  centre, com en el seu entorn més proper, el barri i el municipi. Es presta des d’atenció personal fins a  formació  i  coordinació  de  delegats/des,  organització  de  campanyes  informatives,  activitats  de  dinamització, etc. Els municipis que actualment tenen PIDCES són Calaf, Igualada, Masquefa, Vallbona  d’Anoia i Vilanova del Camí.      Exposició “I tu de què vas?  Diversos IES de la comarca van participar en el programa “I tu, de què vas?” consistent en un treball a  l’aula a partir d’una visita a una exposició ubicada al Museu de la Pell d’Igualada del 3 al 28 d’octubre del  2009. En total van participar 377 joves provinents de 5 Instituts de Secundària dels municipis de Calaf,  Santa  Margarida  de  Montbui  i  Igualada,  així  com  alumnes  de  l’Escola  d’Art  d’Igualada.    El  programa,  coordinat  per  la  Diputació  de  Barcelona,  partia  d’una  exposició  itinerant  sobre  la  prevenció  de  les  drogodependències adreçada a adolescents d'entre 12 i 16 anys i a d’altres col∙lectius. Durant la visita a  l’exposició,  es  van  treballar  amb  els/les  adolescents  els  determinants  de  la  conducta  (informació,  creences,  actituds,  influències  i  presa  de  decisions),  amb  l’objectiu  de  prevenir  el  consum  de  drogues  potenciant els factors de protecció.  

 

              32 


4.2 Recursos i programes comunitaris    Els  recursos  de  prevenció  fora  de  l’àmbit  educatiu  són  força  escassos.  En  aquest  sentit,  dividim  els  programes i activitats dels recursos d’atenció a la comunitat, entesos com a espais on es pot prestar una  assistència a l’usuari/a.    4.2.1 Recursos d’atenció a la comunitat  En el conjunt de la comarca només Igualada disposa d’un recurs especialitzat, una Oficina Municipal de  Prevenció del consum de drogues que atén consultes sobre prevenció o consum fora de l’àmbit escolar.     Existeixen, però, força equipaments/entitats que ofereixen la possibilitat de realitzar consultes puntuals  sobre temes molt diversos entre els quals hi pot haver el consum de drogues. A continuació mostrem els  recursos existents a l’Anoia:    Espais i centres juvenils  Alguns municipis de la comarca disposen d’algun recurs permanent com Punts d’Informació Juvenil o bé  Espais Joves. El consum de drogues és un tema que, en tant que preocupació expressada pel jovent, ha  estat  tractat  d’una  manera  o  altra  en  aquests  equipaments  i  també  per  part  dels  tècnics  del  PIDCES  (veure punt anterior). Així, és un servei més que els/les joves tenen a l’abast per abordar la temàtica.    • El Bruc: Servei d’Informació Juvenil  • Calaf: PIJ i turístic  • Capellades: Espai jove i PIJ en construcció  • Castellolí: Servei d’Informació Juvenil  • Els Hostalets de Pierola: Espai Jove   • Igualada:  Espai jove i PIJ  • Masquefa: Espai jove i PIJ  • Òdena: Espai Jove  • Piera: PIJ  • Pobla de Claramunt: Espai jove i PIJ  • Sant Martí de Sesgueioles: Servei d’Informació Juvenil  • Santa Margarida de Montbui: Espai jove i PIJ  • Vallbona d’Anoia: Espai jove i  PIDCES  • Vilanova del Camí: Espai jove i PIJ    Centres d’Atenció Primària de Salut  A  la  comarca  hi  ha  d’altres  professionals  que  podrien  prestar,  dins  les  seves  atribucions,  serveis  d’orientació en relació al consum de drogues.  En la branca sanitària trobaríem els/les professionals que  atenen en els diferents centres d’atenció primària i consultoris locals de la comarca:  • CAP Igualada urbà i CAP Nord d’Igualada  • CAP Calaf  • CAP Capellades  • CAP Piera  • CAP Santa Coloma de queralt  • CAP Santa Margarida de Montbui  • CAP Vilanova del Camí  • Consultoris Locals    Val a dir però que la prevenció sistemàtica en relació al consum de drogues en els CAP se centra molt en  el tabac i l’alcohol. La resta de substàncies poden ser tractades però, habitualment, depenen més de la  voluntat i capacitat de cada professional.        

33 


Atenció social  En  la  branca  social  trobem  els  tècnics/ques  de  serveis  socials  de  cada  municipi.  Dins  l’anàlisi  de  les  problemàtiques  socials  d’un  individu  o  família,  poden  aparèixer  conductes  d’abús  de  substàncies.  En  aquests casos, alguns tècnics/ques poden fer un abordatge inicial de les mateixes, en la majoria de casos  intentant una derivació cap a equipaments especialitzats com CASD o CSMIJ.      Els serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD)  Els  SIAD  són  serveis  públics  que  ofereixen  a  les  dones  informació,  orientació  i  assessorament  en  tots  aquells  aspectes  relacionats  amb  la  seva  vida  (àmbit  laboral,  social,  personal,  familiar  i  altres),  posant  especial  èmfasi  en  la  detecció  de  la  violència  masclista  i  establint  els  mecanismes  d’informació  i  derivació  als  serveis  especialitzats.  La  informació,  l’atenció  i  l’assessorament  s’ofereixen  en  un  espai  públic i diferenciat, d’accés directe obert a la comunitat, però que garanteix la discreció de l’atenció, en  la mesura que no es proporciona una única atenció.    En tant que recurs públic obert a la ciutadania també és potencialment receptor de consultes diverses  sobre consum de drogues, tot i que no es disposa de dades específiques.      Entitats sense afany de lucre  A  l’Anoia  no  existeix  cap  entitat  la  finalitat  específica  de  la  qual  sigui  la  prevenció  del  consum  de  drogues.  Sí  que  existeixen  algunes  entitats  privades  sense  afany  de  lucre  que  ofereixen  suport  a  consumidors/es i/o familiars i estan habitualment estructurades com a grups d’ajuda mútua. També n’hi  ha que gestionen pisos per ex‐consumidors/es en procés de reinserció.    4.2.2 Programes i activitats    En el Programa Comarcal de Joventut 2009‐2012 es va sol∙licitar als diferents municipis que descrivissin  els tipus d’activitats que feien adreçats a joves5.  Els resultats, del 2009, es mostren en aquestes taules.     Els municipis de Santa Margarida de Montbui, Capellades, Piera, Carme, La Llacuna, El Bruc, Calaf són els  que havien implementat algun tipus d’intervenció sobre la temàtica del consum de drogues.   

 

  5

 Una de les eines que recull aquesta informació, és el Butlletí comarcal jove, butlletí que el Consell Comarcal va actualitzant cada  tres mesos amb el suport i la col∙laboració dels municipis. 

                34 


A  més  d’aquests  programes  impulsats  per  joventut,  per  a  l’elaboració  del  present  diagnòstic  es  va  sol∙licitar als ajuntaments que descrivissin les actuacions que havien implementat en el darrer any. Dels  11 municipis que havien respost, s’observa que l’activitat més repetida són les xerrades, la distribució de  fulletons i també exposicions i punts d’informació. En la majoria de municipis s’havia dut a terme una  mitjana de dues intervencions.      Taula 4. Tipus d’activitats realitzades pels municipis 

  Activitats  Xerrades  Cursos  Fulletons i altres materials Tallers  Paquets d’activitats preventives Campanyes als mitjans de comunicació Exposicions i/o punts d'informació Activitats d'oci             

35 

Nº municipis 7 2 6 1 0 1 5 2


Revisant les activitats es constaten diversos fets:  a) S’han  prioritzat  intervencions  breus  com  les  xerrades  o  la  distribució  de  fulletons  per  davant  d’altres intervencions més complexes com tallers o cursos.  b) Generalment  les  campanyes  de  comunicació  han  estat  poc  emprades  com  a  estratègia  per  arribar a la ciutadania  c) En cap cas s’han estructurat les actuacions dins d’un paquet d’activitats preventives. En d’altres  paraules, han estat actuacions puntuals no emmarcades en una línia estratègica més global.    Rodanits  El projecte d’abast comunitari que destaca pel seu volum i complexitat és el de Rodanits, impulsat l’estiu  del  2010  com  a  projecte  mancomunat  entre  el  Consell  Comarcal  de  l’Anoia  i  els  ajuntaments  participants en el projecte, integrants del Grup de Treball de Mobilitat i Oci (El Bruc, Cabrera d’Anoia,  Calaf,  Castellolí,  Hostalets  de  Pierola,  La  Llacuna,  Òdena,  Sant  Martí  Sesgueioles,  Sant  Martí  de  Tous,  Santa Margarida de Montbui, La Torre de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí).   Aquest projecte es basa, a més de cobrir la necessitat de mobilitat juvenil i d’oci amb el bus nocturn, en  promoure hàbits i actituds de consum responsable i conducció segura entre els/les joves mitjançant les  carpes de salut que el Servei Comarcal de Joventut va posar a disposició dels municipis en cada acte.   El  projecte  constava  de  dues  parts:  d’una  banda  un  bus  que  passava  pels  municipis  col∙laboradors  i  recollia el jovent de manera gratuïta per portar‐los a la Festa Major d’un altre municipi de la comarca, i  de l’altra, un servei o punt d’informació sobre salut a disposició dels/les joves a cada festa major.    La carpa de salut es va ubicar a 7 municipis (Vilanova del Camí, Sta Margarida de Montbui, Hostalets de  Pierola, Vallbona d’Anoia, El Bruc, Calaf i Sant Martí de Tous)  Més de 100 joves d’entre 16 a 23 anys van fer ús del bus, a més es van repartir un miler de preservatius i  fulletons sobre la reducció de danys associats al consum de drogues i també un miler d’alcoholímetres  d’un sol ús a joves d’entre 16 i 30 anys. En relació a les consultes, les preguntes més habituals van ser les  relacionades  amb  el  cànnabis,  l’alcohol,  la  cocaïna,  les  drogues  sintètiques,  etc..  i  els  efectes  de  les  possibles barreges. En termes generals, la recepció dels materials informatius i del counselling per part  dels/les joves de la comarca de l’ Anoia ha estat bona.  En quatre dels set municipis es va fer un registre del nombre de persones que s’ aproximaven a la carpa.  En termes generals, parlaríem de prop de més de 250 persones com a beneficiaris/es directes i uns 400  d’indirectes.  Les targetes informatives més repartides han estat, i per ordre, les següents: cànnabis (12%) i alcohol  (11,31%),  però  a  poca  distància  de  l’èxtasis  (10,63%),  bolets  al∙lucinògens  (10,35%)  LSD  (10%),  speed  (9,81%) ketamina (9,40%), tabac (9%), cocaïna (8%) i les de GHB (6,95%).  De les 58 proves fetes amb l’alcoholímetre digital, 30 van donar positiu i 28 negatiu.  

                 

              36 


5. Sobre les valoracions i percepcions de diversos agents de l’Anoia   A  continuació  es  mostra  el  resultat  de  les  opinions  de  diversos  agents  consultats  per  a  l’elaboració  d’aquest Pla.  

5.1 Percepció dels municipis  Per  valorar  el  grau  de  preocupació  dels  municipis  en  relació  a  un  seguit  de  temes  relacionats  amb  l’objecte  d’aquest  pla  es  va  remetre  un  qüestionari  (annex  2),  els  resultats  del  qual  es  mostren  en  aquesta taula. Van respondre 11 municipis que suposen el 65% de la població de la comarca.     La pregunta era “Com valora  la situació dels següents temes en el municipi?” i es van donar quatre  opcions: “Molt preocupant / Preocupant/ Normal / No és un problema destacat”  Taula 5. Valoració municipis 

    El consum dels  El consum al carrer  El consum dins els  adolescents i joves  dels joves  centres escolars  de la marihuana 

Igualada  Vilanova del Camí  Sta Margarida de  Montbui  Calaf  Òdena  La Pobla de  Claramunt  El Bruc  Vallbona d'Anoia  St. Martí de Tous  Castellolí  Sant Pere  Sallavinera 

El consum  d’alcohol i la  conducció de  vehicles de motor 

La inseguretat  ciutadana  derivada del  consum   

Preocupant 

Preocupant 

Normal 

Preocupant 

Normal 

Preocupant 

Preocupant 

Preocupant 

Preocupant 

Preocupant 

Molt preocupant 

Molt preocupant 

No és un problema  destacat 

Molt preocupant 

Preocupant 

Preocupant 

Preocupant 

Normal 

Molt preocupant 

Preocupant 

Normal 

Normal 

No és un problema  destacat 

Normal 

Normal 

Preocupant 

Molt preocupant 

Normal 

Molt preocupant 

Preocupant 

Preocupant 

Preocupant 

Molt preocupant 

Molt preocupant 

Preocupant 

Molt preocupant 

Molt preocupant 

Normal 

Preocupant 

Preocupant 

Normal 

Normal 

Preocupant 

Preocupant 

Normal 

Normal 

No és un problema  destacat 

No és un problema  destacat 

Normal 

No és un problema  destacat 

No és un problema  destacat 

No és un problema  destacat 

No és un problema  destacat 

No és un problema  destacat 

No és un problema  destacat 

      Una  lectura  horitzontal,  per  municipis,  permet  valorar  que  els  ajuntaments  amb  menor  població  no  perceben, en línies generals, una situació tan preocupant com els municipis amb més població. Per tant,  una primera conclusió és que el tamany del municipi és proporcional al grau de preocupació.   

37 


Una lectura vertical, per temes, podria mostrar que allò que més preocupa és el consum al carrer dels  joves i també el consum d’alcohol i la conducció de vehicles de motor. D’altra banda, no són valorats  com a tant preocupants el consum de cànnabis i derivats i la inseguretat ciutadana derivada del consum.  Finalment, el que no es percep habitualment com un problema destacat és el consum dins els centres  educatius.    En una valoració global, 2 municipis han descrit la situació com a no problemàtica, 4 com a normal, 3  com a preocupant i només 1 com a molt preocupant.   

5.2 Percepció dels centres educatius  En una enquesta similar facilitada a tots els IES de l’Anoia, es van poder recollir les valoracions de quatre  centres. Es perceben com a temes més preocupants el consum de joves al carrer i el tema del cànnabis  per sobre del consum dins els centres escolars o la inseguretat ciutadana derivada del consum.   Taula 6. Valoració centres educatius 

  Consum dels  adolescents i joves  de cànnabis 

Consum  al carrer  dels joves 

Consum dins els  centres escolars 

Consum d'alcohol i la  conducció de  vehicles de motor 

La inseguretat  ciutadana derivada  del consum   

preocupant 

molt preocupant 

normal 

preocupant 

normal 

molt preoupat 

molt preocupant 

preocupant 

molt preocupant 

molt preocupant 

preocupant 

preocupant 

no és problema  destacat 

No es manifesta 

No es manifesta 

preocupant 

preocupant 

no és problema  destacat 

preocupant 

normal 

  Com  a  observacions,  un  centre  va  destacar  la  preocupació  per  la  “normalització  del  consum  d'alcohol  entre els/les joves de 13 i 14 anys, sobretot, els caps de setmana i en celebracions”                       

              38 


5.3 Percepció del jovent de l’Anoia  En el present diagnòstic no s’ha pogut realitzar un treball de recollida de dades amb joves però sí s’han  pogut recollir algunes reflexions que considerem molt valuoses i encara amb vigència que es van recollir  en l’informe “La realitat juvenil a l’Anoia (2006) a partir d’entrevistes i grups de discussió. 6 

  Els preocupen les  drogues? 

S’observa una diferència d’edats pel que fa a les conductes de risc que reben més  atenció per part dels/les joves; els més joves es fixen en les conductes de risc sexual,  mentre que els de més edat en consideren un ventall més ampli, que inclou també  el risc associat al consum de drogues i alcohol i, en concret, a la conducció sota els  efectes d’aquesta última substància.  

Qui consumeix? 

Segons els/les joves, hi ha un avançament en l’edat d’inici a aquesta substància, i  de fet tant els joves de més edat com els de menys consideren que el consum és  més estès en edats més baixes que la seva.  També  fan  referència  a  un  patró  de  consum  diferenciat  segons  l’edat,  de  manera  que  els  joves  més  grans  percebrien  un  consum  desvinculat  de  l’oci  i  “compulsiu”  entre els més joves. En canvi, sembla que entre els de més edat el consum també  estaria estès però amb més control, coneixement dels efectes i en situacions més  concretes, com ara la companyia dels amics/gues. (...)  Entre  el  jovent  de  més  edat  hi  ha  la  percepció  que  es  crea  una  disjuntiva;  els/les  joves  d’avui  en  dia  es  farien  “grans  abans  d’hora”,  més  que  no  pas  fa  uns  anys.  Sembla que el principal motiu és el fet d’anar a d’institut amb 12 anys.  En canvi, es  considera  que  no  se’ls  ensenya  a  prendre  decisions  pròpies,  a  desenvolupar  un  criteri,  un  sentit  crític  de  les  coses,  i  a  saber  triar  per  si  mateixos,  i  posen  com  a  exemple clar del consum de drogues.  Es considera que  no hi ha relació entre el gènere i el nivell o tipus de consum, tot i  que els/les joves de més edat parlem de l’augment del consum que s’hauria donat  en els últims anys entre les noies.   

Tipus de substàncies 

Tot  i  que  el  jovent de  menys  edat  accepten  que  el  consum  de  cànnabis  és  molt  estès,  diuen  que  el  tipus  i  la  varietat  de  drogues  augmenta  amb  l’edat,  fet  que  s’associa  al  fet  de  tenir  més  recursos.  Pel  que  fa  als  espais  relacionats  amb  el  consum  del  cànnabis,  els  més  joves  esmenten  tant  els  instituts  com  els  espais  públics ‐places‐ o d’oci‐ i les festes.  També es parla d’altres productes com la cocaïna o les pastilles, substàncies que en  contraposició al cànnabis, estan més relacionades amb les nits d’oci.   Tot  i  que  el  cànnabis  és  la  substància  a  la  qual  es  dedica  més  atenció,  també  es  reflecteix  l’elevat  consum  d’altres  productes,  com  l’alcohol,  i  les  pràctiques  que  hi  estan  relacionades,  com  el  botellón.  El  consum  d’alcohol  estaria  més  vinculat  a  l’oci, i no es fa referència a un possible inici més precoç de la seva ingesta.    Possiblement per aquestes raons, i per la normalitat que comporta el fet que sigui  legal, no es considera d’una manera tan destacada com el cànnabis 

Per què  consumeixen? 

6

S’apunten  alguns  motius  o  elements  facilitadors  que  explicarien  aquest  comportament  dels/les  joves  de  menys  edat, com  per  exemple  el  fàcil accés  a  les  drogues  per  part  dels  nois  i  noies  de  15  a  18  anys,  la  voluntat  d’experimentació  amb el propi cos o la influència del sistema educatiu, que els tracta com si fossin  adults,  però  sense  deixar  un  espai  per  a  la  reflexió  i  a  la  presa  de  decisions  conscients  sobre  el  consum.  Els  mateixos  joves  de  15  a  18  anys  indiquen  com  a  motivació la voluntat de semblar més grans davant dels altres joves. Objectiu que  s’aconseguiria  consumint  drogues.  També  s’apunta  que  la  ingesta  d’aquestes 

   A partir de grups de discussió i entrevistes individuals amb joves de la comarca. Del llibre “La realitat juvenil a l’Anoia”+ (2006) 

39 


substàncies facilita la relació amb els altres, i això n’afavoriria el consum durant el  cap de setmana.  I els pares? 

Tots els/les joves invariablement reconeixen la importància dels pares en les seves  vides, i alguns en destaquen el rol com a  reguladors dels límits dels joves. Els/les  joves de menys edat afirmen que respecten les normes que els marquen, tot i que  reconeixen que són negociables i que el grau de llibertat de què disposen finalment  és  “acceptable”.  La  comunicació  familiar  es  considera  generalment  “correcta”,  excepte quan fa referència al consum de drogues i d’alcohol, qüestió que provoca  resistències  en  la  majoria  dels/les  joves.  La  comoditat  amb  què  es  viu  a  casa  dels  pares és altament valorada. 

Què pensen de les  campanyes per evitar  el consum de  drogues? 

Els/les  joves  de  més  edat  amb  un  nivell  d’instrucció  mitjà  consideren  que  són  poc  útils.    D’altra  banda,  i  com  a  complement  de  l’apreciació  anterior,  aquells/es  amb  una formació superior consideren que avui en dia el jovent té molta més informació  a l’abast, però que sovint aquesta informació està encaminada a suprimir el consum  que  a  facilitar  la  reflexió  i  decisió  conscient  de  l’ús  de  les  drogues,  que  en  disminuiria els efectes.  El jovent de més edat de la comarca esmenten el risc associat a la conducció sota els  efectes  de  l’alcohol  i  parla  de  les  campanyes  destinades  a  informar‐ne.  D’una  manera  bastant  generalitzada,  es  considera  que  l’impacte  que  poden  tenir  les  accions de l’Administració – en referència als anuncis de la televisió – és inferior al  de  les  experiències  reals  i  properes,  com  els  accidents  d’amics/gues  o  joves  del  mateix poble.   Malgrat  l’augment  de  l’edat  comporta  més  consciència  del  risc  associat  a  la  conducció havent consumit alcohol, cal destacar que sembla que les precaucions es  prenen més per evitar les sancions que perquè hi hagi una percepció més gran risc 

                                                      40 


5.4 Percepció d’agents, ciutadans i polítics: el procés participatiu  Per  l’elaboració  d’aquest  diagnòstic  es  van  crear  diversos  grups  de  treball  al  territori  que,  en  sessió  participativa, van valorar la temàtica. Es va dividir la comarca en cinc zones i es va triar un municipi per a  cadascuna d’elles on dur a terme la sessió de treball, convidant a polítics, tècnics/ques i agents diversos  de tota la zona.  En total van ser cinc sessions dutes a terme, al mes d’octubre del 2010, als municipis de Vilanova del  Camí, Piera, Calaf, Santa Margarida de Montbui i Capellades.  En total hi van participar unes 60 persones  provinents de l’àmbit educatiu, social, policial i també alguns joves.   

      En  les  sessions  participatives  es  va  valorar  el  que,  segons  els  i  les  assistents,  eren  els  principals  problemes que el consum de drogues plantejava als municipis i a la comarca.   Per a endreçar les reflexions es van agrupar les respostes en cinc eixos: jovent, família, consum al carrer,  consum en temps de lleure/oci nocturn i els centres educatius. 

       

41 


5.4.1 Sobre els/les joves  Les  persones  consultades  en  les  sessions  participatives  detecten  una  sèrie  de  dificultats  relacionades  amb la no assumpció de responsabilitats per part dels/les joves i la manca d’autoritat i de límits. També  es creu que ara hi ha una major acceptació del consum de certes drogues i que els/les joves no tenen  percepció del risc i del problema. Ara s’ha normalitzat el consum de determinades substàncies i fumar  “porros”  ha  esdevingut  una  moda.  També  s’ha  normalitzat  el  consum  al  carrer  que,  sovint  és  descontrolat.  Un aspecte molt positiu dels/les joves és la seva capacitat d’organització i el potencial del treball de les  associacions juvenils, i un dels principals riscos és la pressió del grup d’iguals que afavoreix el consum i el  fet que s’hagi avançat l’edat d’inici.     5.4.2 Sobre les famílies  La  implicació  de  les  famílies  ha  estat  valorada  com  un  element  imprescindible  però  que,  malauradament, no és molt present. Costa molt implica‐les –sobretot les d’alumnes de secundària‐ en la  vida  del  centre  i  en  un  nombre  significatiu  dels  casos  és  difícil  contactar  amb  la  família  per  treballar  temes  relacionats  amb  el/la  jove.    La  informació  que  es  promou  sobre  el  consum  de  drogues  no  és  massa destacable i no s’acostuma a plantejar de manera sistemàtica.   Hi  ha  activitats  per  a  pares  i  mares,  però  en  línies  generals  sembla  que,  tot  i  que  la  família  és  més  coneixedora del tema que no pas abans, hi ha mancances informatives. Les causes apuntades han estat  la manca de referents i de formació entre iguals, la falta de recursos i/o informació sobre on dirigir‐se i,  el fet de no demanar ajuda. També s’ha assenyalat que hi ha casos en els quals es veu un cert desinterès  que acostuma a afectar, principalment, als familiars dels/les joves amb més problemes . 

  Aquesta no implicació de les famílies i la dificultat per incorporar‐les en el treball amb els/les joves té,  segons els grups de treball, un reguitzell de causes relacionades amb canvis sociològics. N’esmentem les  principals:  ‐ Canvi gradual de perfil social i en l’entorn familiar i la manca de teixit social/veïnal  ‐ Distanciament centre‐família, sobretot a secundària  ‐ Manca de valors en les famílies com l’esforç i la convivència   ‐ Permissivitat dels familiars i absència de límits  ‐ Confusió del rol d’autoritat  ‐ Delegació als centres educatius de la tasca formativa del/la jove  ‐ En ocasions, hi ha famílies que neguen el problema i d’altres el magnifiquen  ‐ Perillositat del fet que alguns pares i mares són consumidors/es i poden relativitzar el consum i  veure’l com a normal.      5.4.3 Sobre el consum al carrer   Es creu que, actualment, és més senzill adquirir drogues i que hi ha dificultats per controlar el consum al  carrer. Es planteja que les ordenances municipals són possibles eines per fer‐hi front.  Sobre  el  paper  de  la  policia,  es  comenta  que  s’ha  anat  especialitzant  en  l’àmbit  de  proximitat  i  prevenció,  però  el  seu  paper  encara  es  valora  com  essencialment  reactiu,  actuant  només  quan  passa  alguna cosa i després es té la sensació que es torna de nou a la situació anterior. En qualsevol cas, es  creu que manquen efectius i no hi ha tanta vigilància per part dels cossos de seguretat com caldria per  controlar  el  consum  i  el  que  es  qualifiquen  com  a  “conductes  incíviques”.    També  s’afirma  que  les  sancions econòmiques imposades per la falta administrativa derivada de la possessió de certa quantitat  de substància no resulten efectives.  Els  entorns  poblacionals  dispersos  –amb  nombroses  urbanitzacions  o  nuclis  aïllats‐  poden  ser  més  propicis al consum per la manca d’alternatives d’oci i alhora, perquè es fa més difícil la seva detecció.   En aquest sentit, hi ha un treball de carrer important que s’està fent amb l’existència d’educadors/es de  carrer  i  també  la  presència  de  recursos  (bus  en  llocs  d’oci)  que  informen  sobre  el  consum  i  les  seves                42 


conseqüències. Tanmateix, no resulta un tema senzill de tractar i els/les professionals que han de fer‐hi  front no sempre estan ben informats i formats. Com a mínim en relació a la informació i formació que  reben els propis joves. 

  5.4.4 Sobre el consum en temps de lleure/oci nocturn  Hi  ha  una  nombrosa  oferta  d’activitats de  lleure  però  els/les  joves  habitualment  consumeixen  aquella  que està vinculada al consum de drogues i bàsicament d’alcohol. S’han fet propostes d’oci alternatiu – fins  i  tot  per  part  dels  mateixos  joves‐  però  després  no  han  acabat  de  funcionar.  Es  comenta  que  manquen  alternatives  atractives  per  aquell  jovent  que  no  voldria  consumir  alcohol.  En  aquest  sentit,  s’ha lamentat l’absència en determinats municipis d’un pla d’entorn per canalitzar el lleure dels nois/es.  Malgrat això, també es valora que les campanyes dutes a terme en contextos de temps de lleure han  tingut un bona acollida7.  Es demana una major implicació per part del sector de l’oci nocturn i es mostra la preocupació pel tema  del transport i la conducció de vehicles de motor havent consumit alguna substància.    5.4.5 Sobre el treball fet als centres educatius  Es coincideix en que no hi ha un consum molt elevat dins els centres però que aquest afecta els resultats  acadèmics  i  també  s’està  d’acord  en  que,  actualment,  hi  ha  molta  informació  per  part  de  tothom:  alumnat, mestres/as, pares i mares... però que no acaba de funcionar ja sigui perquè no arriba a qui més  ho pot necessitar o bé perquè no és eficaç.  Ja en el terreny formatiu també es destaca que hi ha moltes sessions formatives pels i les professionals i  l’alumnat i que els programes han estat variats (xerrades de mossos, de testimonis ex‐toxicòmans) i de   força qualitat. Alhora també es destaquen un seguit de dèficits en la formació oferta al jovent com el fet  de  no  disposar  de  massa  programes  formatius  per 1r  i 2n. d’ESO  amb  programes  específics  ajustats  a  aquestes edats. També s’assenyala que algunes campanyes de sensibilització no acaben d’enganxar al  jovent  perquè  aquestes  no  estan  basades  en  l’experiència  i  no  s’identifiquen  ni  les  perceben  com  a  reals.  Finalment es fa un toc d’atenció a la manca de recursos per arribar al jovent que es desvincula massa  aviat del circuit educatiu    La detecció i el treball amb els/les joves que han consumit  Els  i  les  assistents  a  les  sessions  participatives  creuen  que  la  detecció  de  casos  de  consum  es  fa  de  manera correcta ja que els/les professionals estan amatents i saben com fer‐ho. Habitualment, després  d’una detecció s’avisa als familiars del/la jove. En el cas del tabac ,sí que s’acostuma a fer un treball amb  els/les joves que han consumit i també s’intenta fer amb aquells/es que han consumit altres drogues o si  hi  ha  sospita  de  consum.  Però  aquí  és  on  poden  anar  apareixent  les  dificultats.  Habitualment,  és  complicat fer un seguiment del cas i hi ha dubtes sobre com actuar –més enllà d’avisar als familiars‐. Les  raons  que  s’apunten  són  diverses:  la  manca  de  recursos,  de  formació  del  personal  docent  per  fer  un  treball integral, d’un protocol sobre què fer en aquests casos o de la implicació d’altres agents (familiars,  altres professionals). La coordinació també és un tema clau i així com es valora el treball amb l’EAP en  cas de consum, es manifesten les dificultats en la interrelació entre centres educatius i serveis de salut.  

   En la memòria d’activitats del projecte Rodanits es destaca que els joves van reaccionar molt positivament a aquesta iniciativa i 

7

comentaven  que  “aquesta  paradeta  hauria  d’estar  a  tot  arreu”,  per  tant,  els  joves  són  conscients  dels  perills  que  comporta  el  consum  de  drogues  i  volen  ser  informats  sobre    la  prevenció  de  riscos,  però  la  prevenció  no  és  efectiva  quan  es  fa  en  un  àmbit  allunyat  de  la  realitat  i  volen  que  es  tracti  el  tema  de  drogues  i  consum  entre  els  joves  d’una  manera  menys  “punitiva”  i  més  enfocada a la prevenció de riscos (si et prens X substància el teu cos pot reaccionar així – no barregis amb alcohol – com reaccionar  si passa quelcom? A qui trucar?‐ etc.)     

  43 


Els/les professionals i els seus recursos  Es destaca com a molt positiva l’existència del programa Salut i Escola i totes les possibilitats de treballar  amb xarxa amb serveis socials i d’altres professionals. També és molt ben valorat que existeixi el servei  d’educació primària i secundària al municipi ja que això permet fer un major seguiment al/la jove.  Un  tema  clau  és  el  paper  dels/les  professionals  de  l’educació  informal.  Monitors/es  i  tècnics/ques  d’activitats  extraescolars  tenen  un  paper  molt  important  i  s’evidencia  que  caldria  aprofitar  la  seva  relació  més  propera  amb  el  jovent.  En  aquest  sentit,  es  creu  que  cal  potenciar  la  implicació  d’aquest  col∙lectiu amb el tema i millorar la comunicació amb els/les professionals de l’educació formal.                                                                                 44 


Bloc 2.Propostes d’actuació  2011‐2014                             

45 


6. Definició de les propostes d’actuació pel període 2011‐2014  Per a la planificació de les actuacions a dur a terme es va convocar una taula de persones expertes en la  qual es va validar el diagnòstic i, posteriorment, es va discutir sobre les principals mancances detectades  i les propostes de millora. Alhora, aquestes propostes van ser prioritzades i són les que es presenten a  continuació dividides pel període 2011‐2012 i pel període 2013‐2014. Aquesta data marca l’inici de les  actuacions, no pas la de finalització, ja que en molts casos són intervencions de continuïtat indefinida.   

6.1 Qui és el responsable de la implantació operativa?  Com s’ha citat a l’inici d’aquest document, aquest és el Pla del Consell Comarcal i per tant li correspon a  aquest  ens  el  lideratge  necessari  per  tal  d’assolir  els  objectius  previstos  i  implementar  les  propostes  definides. A tal fi, el Consell Comarcal, en cas de disposar dels recursos necessaris, estudia la possibilitat  de  dotar‐se  d’un  ens  específic–oficina,  equip  tècnic...‐  que  seria  l’encarregat,  en  primer  terme,  de  coordinar les actuacions previstes en el pla conjuntament amb l’àrea del Consell Comarcal competent  en la matèria.  La  coordinació  de  les  actuacions  no  implica  en  tots  els  casos  haver  d’implementar‐les  directament  ja  que,  com  es  veurà  a  continuació,  algunes  d’elles  s’han  de  treballar  amb  agents  en  el  territori  com  centres  educatius  o  professionals  municipals  de  diversos  àmbits.  L’oficina  o  equip  tècnic,  a  més  de  la  coordinació de les actuacions tindria l’encàrrec de desenvolupar les següents tasques:  •

Fomentar el treball en xarxa amb d’altres recursos que desenvolupen accions en el camp de les  drogodependències. 

Coordinar les taules de seguiment que es puguin crear amb posterioritat a l’aprovació del pla. 

Dirigir  tasques  d’atenció  a  la  comunitat:  professionals,  famílies  i  consumidors/es  de  drogues.  Aquesta  es  coordinaria  amb  la  que  realitzen  recursos  assistencials  especialitzats  (CSMIJ,CASD...). 

  6.2 Objectius i línies d’actuació  Com s’ha citat a l’inici del document,  el Pla busca assolir set objectius estratègics:  1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Reduir la prevalença del consum a l’Anoia  Minimitzar el dany associat al consum  Evitar un inici precoç de consum de substàncies  Reduir riscos i efectes adversos sanitaris i psicosocials per als consumidors/es experimentals,  ocasionals i habituals  Detectar de forma precoç i derivar adientment cap als serveis necessaris per a una actuació  posterior  Compartir i donar a conèixer a tothom els recursos disponibles dins i fora de la comarca  Impulsar un treball en xarxa comarcal per millorar la resposta a la problemàtica  

  Per a impulsar‐los, i arran del diagnòstic i del procés participatiu, es va considerar adient plantejar cinc  grans línies d’actuació.   • • • • •

Educativa  Comunitària  Lleure  Familiar  Coordinació 

  Les propostes d’actuació s’han vinculat als diferents eixos i a partir de la necessitat o problema detectat.   

                46 


6.3 Principis bàsi P ics de les pro opostes d’acctuació    •

Requereixxen de coordin nació entre els diferents aggents i entitatss  

Han de ser rigoroses, baasades en la m màxima evidència disponible  

Han de ser avaluables  

Han de ser dinàmiques i revisables 

Han  de  reealitzar‐se  en n  el  marc  d’u un  context  d’actuacions  d g globals  i  de  continuïtat,  evitant  e propostess i intervencions puntuals i d deslligades en ntre elles. 

El ciutadà//na, n’ha de sser subjecte acctiu i amb posssibilitats de p participar 

Cada  conssum  és  difereent  i  ha  de  seer  tractat  dess  de  l’especificitat.  Cada  persona  busca  coses  diferents een les substàn ncies 

Han  de  co ombinar  diverrsos  tipus  de  prevenció  (universal,  espeecífica...)  per  obtenir  un  re esultat  més eficaçç 

   

                      47 


6.4 Propostes d’actuació pel període 2011‐2012    La majoria de propostes d’actuació han estat considerades com a viables i amb una correcta disposició  inicial de recursos per dur‐les a terme. A partir del diagnòstic, les principals mancances detectades van  ser les següents.        LÍNIA D’ACTUACIÓ  Educativa 

NECESSITAT/ PROBLEMA DETECTAT

PROPOSTES D’ACTUACIÓ 

Manca de pautes d’actuació i derivació en cas de  sospita de consum als IES  

Promocionar com un element de prestigi pel centre i de  tranquilitat pels familiars8  Disposar d’un protocol d’actuació consensuat pels  agents implicats  Disposar d’una figura/recurs intermig de derivació9  

Educativa 

Dificultats per poder realitzar un treball específic  amb joves que han estat expulsats  temporalment del centre per consum o bé que  es desvinculen aviat del circuit educatiu  

Oferir un treball pedagògic  i servei a comunitat  als/les  joves que han estat expulsats del centre10  Establir un espai de treball als programes de qualificació  professional inicial (PQPI)  

Comunitària 

Es realitzen poques actuacions dirigides a la  comunitat i la majoria d’elles són intervencions  aïllades i no en el marc d’un programa 

Plantejar, amb certa periodicitat, alguna intervenció de  prevenció universal i sempre dins el marc d’un programa 

Comunitària 

No hi ha cap recurs estable i especialitzat  d’àmbit comarcal que ofereixi informació i una  primera assistència i posterior derivació a  recursos especialitzats (CASD, CSMIJ…) 

Posar en funcionament aquest recurs i donar‐lo a  conèixer entre la ciutadania 

Familiar 

Les famílies no tenen un referent a qui consultar  dubtes relacionats amb la temàtica 

Generar un dispositiu capaç d’atendre aquests dubtes i  oferir el recurs especialitzat més idoni en cas que calgui  derivar el cas 

Familiar 

Sovint els pares i mares no es veuen capacitats  per orientar al/la jove i per discriminar el tipus  de consum (esporàdic, experimental, abusiu…) 

Donar a conèixer els recursos existents per a les famílies   Fer arribar als pares i mares materials i recursos per  tractar el tema   Oferir, de manera regular, xerrades i formació sobre el  tema  

Lleure 

La  conducció  de  vehicles  de  motor  havent  Mantenir  els  controls  d’alcoholèmia  com  a  eina  dissuasòria  consumit alcohol és un tema que preocupa  Oferir  alternatives  de  transport  com  “Rodanits”  o  programes com el del “conductor designat”11   

Lleure 

El  sector  de  l’oci  nocturn  hauria  de  tenir  una  Implantar el programa nits de Qualitat del Departament  de Salut que suposa la implicació de l’empresariat per tal  implicació major en el control i la prevenció  de: 

‐ Formar als/les professionals dels locals, instar‐los a que  disposin de fulletons informatius    ‐  Oferir  informació  als  locals  sobre  l’ús  de  substàncies  i 

8

 

 A més del Consell Comarcal hi haurien d’intervenir activament els IES  9  Hi hauria una doble figura de referència: una pel centre i una externa  10  Calen serveis que facin un seguiment del noi/a durant el període d’expulsió i és especialment complicat a municipis petits.  Aquesta proposta ha estat valorada com a difícilment viable per la mancança de recursos actuals.   11  Projectes com aquests requereixen sovint d’una logística important i acostumen a ser cars i complexes de gestionar. Per tant es  planteja dur‐los a terme només si es disposa de recursos suficients. 

              48 


sobre sobre mitjans de transport públics accessibles    

Coordinació 

Disparitat i desorientació a l’hora de buscar  recursos i materials adequats per a cada  circumstància i grup d’edat 

Mantenir i oferir una cartera dels serveis en prevenció  (campanyes, xerrades, exposicions...) que s’ofereixen  des de diverses institucions 

Coordinació 

Manca de coordinació i de línia comuna  d’actuació per a tots els/les professionals que es  troben en situacions de sospita de consum o  d’atenció a consumidors/es 

Crear un espai per coordinar els diferents agents 

Coordinació 

Als tècnics/ques municipals els manca suport i  sovint no saben on recórrer per buscar  informació  i recursos 

Oferir un punt d’assessorament per a professionals que  treballen en la prevenció i que han de fer front a sospites  de consum i primeres atencions. 

                                                   

49 


6.5 Propostes d’actuació pel període 2013‐2014    Les propostes d’actuació presentades a continuació són orientatives i caldrà una major definició durant  el període 2011‐2012.    LÍNIA D’ACTUACIÓ  Educativa 

NECESSITAT/ PROBLEMA DETECTAT Les campanyes de sensibilització no acaben  d’arribar als/les joves  

PROPOSTES D’ACTUACIÓ  Posar a disposició dels/les joves iniciatives innovadores i  que hagin demostrat eficacia a d’altres llocs    Adreçar‐se als/les joves emprant les xarxes socials i un  discurs més proper   Treballar la prevenció positiva, fomentar un tipus de  treball amb grup/lleure més saludable. Apropar els/les  joves a les associacions culturals, amb la possible  contribució del PIDCES  

Educativa 

Els/les professionals de l’educació informal  (monitors, educadors de lleure,…) haurien de jugar  un paper més important  

Promoure que les administracions incloguin en el  clausulat dels seus concursos que els/les professionals de  l’educació informal tinguin formació en matèria de  drogues   Incloure materials formatius sobre drogues per a les  entitats que formen professionals  de l’educació informal  

Educativa 

Necessitat de formació continuada dels/les  professionals dels IES (Salut i escola, mestres,  PIDCES) 

Buscar i oferir de manera sistemàtica i regular recursos  formatius que s’adaptin a les necessitats i disponibilitats  dels col∙lectius professionals 

Educativa 

Absència de programes formatius per 1r. i 2n. ESO

Buscar i oferir recursos formatius que s’adaptin a les  necessitats dels nois/es d’aquestes edats  

Comunitària 

Normalització  del  consum  d’alcohol  en festes  Oferir  alternatives  “seductores”  de  consum  no‐alcohòlic  per qui ho desitgi   privades i també municipals  Reforçar  el  control  en  el  subministrament  d’alcohol  a  menors d’edat   Formar a les persones que estaran a les parades de venda  d’alcohol  (barres)  sobre  els  riscos  del  consum  abusiu  i  com actuar en determinades circumstàncies  

Comunitària 

Normalització  del  consum  de  cànnabis i  alcohol  Prioritzar  el  treball  en  relació  al  consum  de  cànnabis  i  l’alcohol a l’hora d’implementar campanyes i programes  entre joves i a la via pública 

Comunitària 

Sancions per consum a la via pública. Les sancions  econòmiques imposades per la falta administrativa  derivada de la possessió de certa quantitat de  substància no resulten efectives.  

Comunitària 

El  consum  al  carrer  per  part  dels/les  joves  genera  Oferir  eines  als  tècnics/ques  de  joventut  municipal  per  abordar  la  temàtica  des  d’una  vessant  pedagògica  i  conflicte ciutadà 

Impulsar  programa  de  sancions  alternatives  amb  un  treball  pedagògic,  en  coordinació  amb  cossos  de  seguretat i serveis socials 

cooperativa amb els/les joves 

Major  control  de  l’accessibilitat  a  l’alcohol  per  part  dels/les menors  

Familiar 

Arribar als pares i mares a través de l’alumnat  Les AMPA, especialment de secundària, no  s’acaben d’implicar i costa arribar als pares i mares   Crear espais de trobada o aprofitar els existents per  fomentar la formació i informació de les famílies.  Plantejar la recuperació de les escoles de pares i mares  Aprofitar les trobades anuals amb les AMPA per treballar  el tema (millor en format taller que no pas conferència) 

              50 


Lleure 

Poques  i  habitualment  poc  exitoses  ofertes  d’oci  Buscar  i  proposar,  conjuntament  amb  els  i  les  joves,  alternatives d’oci que no es vinculin necessàriament amb  alternatiu  el consum d’alcohol  

Treballar amb associacions juvenils   Continuar  i  reforçar  aquelles  actuacions  que  ja  s’estiguin  duent a terme que hagin donat bons resultats  

                                                                 

51 


6.6 Indicadors de seguiment  A partir de l’aprovació d’aquest pla es crearà un grup de treball encarregat de fer el seguiment  del pla. Aquest grup, en reunió mínima anual, valorarà el grau d’assoliment de les actuacions  previstes i planificarà l’estratègia per a l’any següent.  Es preveu que aquest grup de treball estigui format en primera instància pels tècnics/ques del  Consell  Comarcal  de  les  àrees  transversals  vinculades  a  la  temàtica  (serveis  socials,  joventut,  participació, i ensenyament) i amb el suport de l’IMIS –responsables del present estudi.   També s’obrirà la possibilitat a responsables polítics i tècnics/ques de la comarca a formar part  d’aquesta comissió.  Per  tal  de  fer  el  seguiment  del  pla,  s’estableix  un  seguit  d’indicadors  d’assoliment  que  es  valoraran  amb  periodicitat  anual.  En  la  majoria  de  casos  es  tracta  de  projectes  específics,  la  implementació o no dels quals, marcarà el seu assoliment.  Després de la implantació de cada  projecte es requerirà una breu memòria d’avaluació.  En la taula següent es plantegen els indicadors per les propostes d’actuacions a implementar  durant el període 2011‐2012.  Indicador Protocol d’actuació i derivació en cas de sospita de consum als IES   Oferir un treball pedagògic  i servei a comunitat  als/les joves que han  estat expulsats del centre    Treballar als programes de qualificació professional inicial (PQPI)   Elaboració campanyes de prevenció universal   Crear  una  oficina  de  primera  atenció,  coordinació  i  derivació  per  a  usuaris/es, familiars i professionals    Mantenir  i  oferir  una  cartera  dels  serveis  en  prevenció  (campanyes,  xerrades, exposicions...) que s’ofereixen des de diverses institucions    Implantar el programa nits de Qualitat    Oferir alternatives de transport com “Rodanits” o programes com el del  “conductor designat”    Fer arribar als pares i mares materials i recursos per tractar el tema       Crear un espai per coordinar els diferents agents 

Grau d’assoliment  SÍ/NO  SÍ/NO 

SÍ/NO    Nº de campanyes  SI/NO 

SI/NO 

SI/NO  SI/NO 

Nº de xerrades i formació Nº de remeses de material  a famílies (Butlletins,  fulletons…)  Nº de trobades anuals

              52 


Annexos     

                             

53 


ANNEX 1. Recursos pels municipis    Xarxes de treball i coordinació  Xarxa Local de prevenció de les drogodependències  L´Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona ha obert un procés de consens i cooperació amb  els Ajuntaments per promoure la dinamització, l´intercanvi, la reflexió i l´estandarització d´actuacions en  matèria de prevenció de les drogodependències des d´una visió municipal que s'ha traduït en la creació  d´una xarxa local de prevenció de les drogodependències.  Més informació: www.diba.cat/benestar/spott/xarxa_drogues.asp     Perifèrics  La  Xarxa  Perifèrics  és  una  xarxa  d’ens  locals  i  entitats  que  treballen  per  a  la  promoció  de  la  salut  i  la  prevenció  en  l’àmbit  de  les  drogues,  que  es  reuneix  periòdicament  des  de  l’any  2001,  per  compartir  experiències i esforços, i reflexionar davant aspectes nous de la realitat de les drogues i els patrons de  consum.  Amb  el  temps,  s’han  incorporat  nous  perfils  al  grup  com  la  Subdirecció  General  de  Drogodependències, àrees de joventut, entitats i associacions que treballen en la promoció de la salut.  Al mes de maig de 2010, a Lleida, es va formalitzar la Xarxa on s'hi van afegir nous ens i entitats  Més informació: xarxa.periferics@gmail.com / http://periferics.blogspot.com/      

Exposicions    Nom  I tu, de què vas? 

Febre del  divendres nit 

Coca què? 

Entre nosaltres 

Descripció  "I  tu,  de  què  vas?"  és  una  exposició  itinerant  sobre  prevenció  de  les  drogodependències  

Públic destinatari

 Contacte 

Adreçada  a  joves  de  12  a  16  anys  per  municipis,  comarques, ens locals i altres  agrupacions d'ens locals. Per  a municipis de més de 5.000  habitants. 

Diputació de Barcelona

Exposició interactiva a partir de la qual es  treballa  amb  els/les  joves  d’una  manera  lúdica i participativa les conductes de risc  que  solen  efectuar‐se  els  caps  de  setmana:  abús  d’alcohol  i/o  altres  drogues, conducció sota els seus efectes i  conductes sexuals de risc. 

Als/les joves de 15 a 20 anys  en  els  àmbits  escolar  o  del  lleure. 

Promoció i  desenvolupament social  (PDS) 

Proposta  per  treballar  aspectes  relacionats amb la cocaïna i el seu consum  amb diferents grups de joves.  

L’exposició  va  adreçada  a  joves de més de 16 anys. 

Proposta per abordar aspectes relacionats  amb  el  consum  de  drogues  entre  la  població  adulta.  Es  compon  d’una  exposició  i  d’una  guia  didàctica  per  dinamitzar activitats complementàries a la  visualització. 

SPOTT. Tel. 93 4049417  http://www.diba.cat/benest ar/spott/itdqv.asp  

 pds@pdsweb.org  

En  els  àmbits  escolar  o  del  lleure.  Persones adultes

Promoció i  desenvolupament social  (PDS)   pds@pdsweb.org  Promoció i  desenvolupament social  (PDS)   pds@pdsweb.org 

                    54 


Formació  Les següents entitats poden oferir xerrades i formació a públic en general, joves, pares i mares…    Entitat 

Contacte

Mossos d’Esquadra de l’Anoia  IMIS, Agència Medi i Salut  Diputació de Barcelona  CASD (Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències)  Salut i Escola  Associació Benestar i Desenvolupament (Energy Control)  Grup Associat per la Promoció de la Salut (GASS)  Creu Roja Anoia 

Contacte: David Dizy  Telf. 93 8759840 (Igualada)  drogodependencies@imis.cat  Telf. 93 8048738 (Igualada)  ssp.promosalut@diba.cat    (Contacte: Consuelo Carmona   Telf. 93 4022222 Ext. 35201  Telf. 93 8075702 (Igualada)  casd_anoia@csa.cat   Telf. 93 8053500 (ICS Anoia)    ABD Telf. 93 2890530  abd@abd‐ong.org   Telf. 93 4279093  secretaria@gass.cat   Telf. 93 8030789  anoia@anoia.creuroja.org  

  Les entitats que figuren en el llistat anterior poden oferir també xerrades i/o tallers per a professionals.  Així mateix, es realitzen les següents intervencions:  Nom 

Descripció 

Contacte

Formació per a  tècnics municipals  de prevenció de les  drogodependències  en l'àmbit local 

El  curs  té  per  objectiu  donar  a  conèixer  els  elements bàsics que estructuren els programes  comunitaris  de  prevenció  en  drogodependències.  Adreçat  a  tècnics  municipals. 

Diputació de Barcelona  ssp.promosalut@diba.cat   Contacte: Consuelo Carmona   Telf. 93 4022222 Ext. 35201 

Prevenció i  detecció de  conductes de risc  per a joves    

Perquè  l'esport  i  les  activitats  de  lleure  esdevinguin  una  eina  preventiva  útil,  els  i  les  professionals  de  l'esport  i  el  lleure  han  de  formar‐se  adequadament  i  disposar  d'un  suport  tècnic  per  a  la  seva  tasca  quotidiana.  Aquest curs s'ha d'emmarcar dins el marc d'un  Pla  Municipal  de  prevenció  de  les  drogodependències  o  un  programa  preventiu  específic.   Ventall  de  recursos  per  a  tècnics/ques  i  municipis en l’àmbit de joventut. 

Diputació de Barcelona  ssp.promosalut@diba.cat   Contacte: Consuelo Carmona   Telf. 93 4022222 Ext. 35201 

Catàleg  formatiu  semestral  d’activitats  vinculades a l’esport adreçades a tècnics/ques  municipals  Catàleg  formatiu  d’activitats  vinculades  a  l’esport adreçades a tècnics/ques municipals 

Diputació de Barcelona  www.diba.cat/esports/formacio1formper. asp   Diputació de Barcelona  docu.educacio@diba.cat   

Catàleg de formació  d’Igualtat i  Ciutadania  Pla de formació  permanent Esports  Pla de formació de  l’àrea d’educació 

Diputació de Barcelona  www.diba.es/joventut/formacio.asp 

  Cal tenir en compte que el catàleg formatiu que ofereix la Diputació de Barcelona canvia cada any.            

55 


Informació i atenció  Nom 

 

Contacte 

Línia verda 

Servei  del  Departament  de  Salut  de  la  Generalitat  d’informació,  orientació  i  acollida  permanent  sobre  drogodependències.  Servei  presencial,  via e‐mail, via xat o telefònic. 

Departament de Salut  http://www.liniaverda.org/  Telf. 900 900 540  De 9 a 20 h de dilluns a divendres   

Servei d'informació i  assessorament sobre drogues  (SIAD) 

Espai  de  suport,  contenció  i  orientació  mitjançant  una  consulta  telefònica  i/o  presencial.  Adolescents,  joves,  mares,  pares  i  professionals  que  intervenen  amb  aquests  col∙lectius  per  donar  resposta als dubtes plantejats en relació  a  les  substàncies,  efectes,  riscos  i  conseqüències. 

Centre SPOTT  Diputació de Barcelona  Carrer de Sant Honorat, 5, Barcelona Telèfon: 934 022 880  De 9 a 19h. de dilluns a divendres  

IMIS, Agència Medi i Salut 

Servei  d’orientació  per  a  joves,  pares  i  mares i professionals. Servei presencial,  e‐mail, via xat i telefònic.  

IMIS, Agència Medi i Salut  C. Milà i Fontanals 1r. bis,  Igualada  drogodependencies@imis.cat  Contacte: Xavi Vaquero  Telf. 93 8048738 

   

Altres actuacions  Nom  Q de Festa! 

Som‐nit 

Sortim? 

Tipus d’intervencions

Contacte 

Q de festa! és un distintiu que reconeix  aquells  espais  de  música  i  ball  que  compten  amb  un  seguit  de  recursos  i  serveis  relacionats  amb  la  salut,  el  benestar i la qualitat.    

Departament de Salut 

S’intervé principalment en espais d’oci  nocturn on s’ubiquen stands amb  informació sobre prevenció i reducció  de riscs. També es disposa d’activitats  complementaries com la zona de  descans, anàlisi de substàncies  (testing), proves d’alcoholemia entre  d’altres activitats a mida com  concursos, performances o tallers. 

Creu Roja   anoia@anoia.creuroja.org  Telf. 93 8030789   

  Documental de 12 minuts de durada  que recull diferents moments  relacionats amb el fet de sortir de festa  i els riscs associats i d’una guia  didàctica de suport per als/les  professionals, que ofereix propostes  per fomentar la reflexió sobre aquests  temes. 

http://www.qdefesta.cat/  

Accés al material:  http://www.gencat.cat/salut/depsalut/ht ml/ca/dir2178/doc35011.html       

Està especialment pensada per  treballar‐la en àmbits educatius i de  lleure, amb joves a partir de 16 anys.  

Energy Control 

  S’instal∙len  punts  mòbils  d’informació  sobre  drogues  en  els  propis  espais  d’oci.També s’instal∙len expositors amb  informació en bars, pubs, discoteques i  altres llocs d’interès.  

Energy Control    www.energycontrol.org/  infostand.html   info@energycontrol.org  Telf.  902253600     

                56 


Materials de difusió  El ventall de materials de difusió és enormement extens. En el “Catàleg de materials i programes per a  la prevenció i la reducció de danys associats al consum de drogues”, elaborat pel Departament de Salut  de la Generalitat  es relacionen en format de fitxa els diferents materials per àmbits:    >

Escola i lleure  

>

Universitat  

>

Lleure: col∙lectiu consumidors/es 

>

Oci nocturn  

>

Familiar 

>

Comunitari 

>

Serveis Sociosanitaris 

  Catàleg materials pel Departament de Salut www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/cataleg2007dro.pdf      

Webs amb recursos interessants  www.hablemosdedrogas.org/ca/ (Web de l’Obra Social de la Caixa)  http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir470/index.html (Generalitat de Catalunya)  www.sobredrogues.net (Web de l’Ajuntament de Granollers)    www.elpep.info (Joves a partir de 14 anys)  www.laclara.info (Joves a partir de 16 anys)                                 

57 


ANNEX 2. Qüestionaris facilitats    FITXA RECOLLIDA DE DADES SOBRE DROGODEPENDÈNCIES AL MUNICIPI Municipi Persona de contacte E-mail contacte Telèfon contacte

1.

Disposa el vostre municipi d’un Pla municipal de prevenció de consum drogues? Sí / No

2.

Existeix en el vostre municipi algun recurs específic d’abordatge de drogoaddiccions? (servei orientació per joves, ONG, centre terapèutic...) En cas afirmatiu, podria citar-lo?

Activitats dutes a terme en els darrers dos anys 2008-2009

3.

Marqueu amb una creu el col·lectiu al qual heu adreçat activitats en els darrers dos anys i indiqueu, en aquells casos que sigui pertinent, quines substàncies s’han treballat a cada col·lectiu. TIPUS DE SUBSTÀNCIA Drogues

COL·LECTIU

en general

Drogues Tabac

Alcohol

Cànnabis

Cocaïna

de síntesi

Altres substàncies*

Alumnes de primària Alumnes de secundària Alumnes de Batxillerat Mares i pares Professionals d’ensenyament Altres professionals Població general Població jove

4.

Indiqueu, en aquells casos que sigui pertinent, el nombre aproximat de persones a qui ha arribat de forma directa el programa preventiu. TIPUS DE SUBSTÀNCIA Drogues

COL·LECTIU

en general Tabac

Alcohol

Cànnabis

Cocaïna

Drogues de síntesi

Altres substàncies

Alumnes de primària Alumnes de secundària Alumnes de Batxillerat Mares i pares Professionals d’ensenyament

              58 


Altres professionals Població general Població jove

5.

Indiqueu els tipus d’activitat que s’han dut a terme en el vostre municipi en els darrers dos anys (marqueu amb una creu) TIPUS D’ACTIVITAT PREVENTIVA Xerrades Cursos Fulletons i altres materials Tallers Paquets d’activitats preventives Campanyes als mitjans de comunicació Exposicions i/o punts d'informació Activitats d'oci Altres:..........................................................

6.

Disposeu d’algun pressupost per realitzar activitats drogodependències? (Assenyaleu amb una creu) Sí / No

relacionades

amb

el

consum

de

Valoració tècnica/qualitativa 7.

Assenyaleu amb una creu quin és el vostre grau de preocupació en relació als següents possibles problemàtiques de la realitat actual en el vostre municipi. També podeu afegir algun problema no descrit en la taula i valorar-lo de la mateixa manera Molt preocupant

Preocupant

Normal

No és un problema destacat

El consum dels adolescents i joves de la marihuana El consum al carrer dels joves El consum dins els centres escolars El consum d’alcohol i la conducció de vehicles de motor La inseguretat ciutadana derivada del consum

8.

I en general, com valoraríeu la situació del vostre municipi en relació al consum de drogues (assenyaleu amb una creu) -

9.

59 

Molt preocupant Preocupant Normal No hi ha problemes

Voleu afegir alguna altra observació?


FITXA RECOLLIDA DE DADES SOBRE DROGODEPENDÈNCIES ALS CENTRES EDUCATIUS 

Centre educatiu Municipi Persona de contacte E-mail contacte Telèfon contacte

Activitats dutes a terme en els darrers dos anys 2008-2009

1.

Marqueu amb una creu el col·lectiu al qual heu adreçat activitats en els darrers dos anys i indiqueu, en aquells casos que sigui pertinent, quines substàncies s’han treballat a cada col·lectiu. TIPUS DE SUBSTÀNCIA Drogues

COL·LECTIU

en general

Drogues Tabac

Alcohol

Cànnabis

Cocaïna

de síntesi

Altres substàncies*

Alumnes de primària Alumnes de secundària Alumnes de Batxillerat Mares i pares Professionals d’ensenyament

2.

Indiqueu, en aquells casos que sigui pertinent, el nombre aproximat de persones a qui ha arribat de forma directa el programa preventiu. TIPUS DE SUBSTÀNCIA Drogues

COL·LECTIU

en general Tabac

Alcohol

Cànnabis

Cocaïna

Drogues de síntesi

Altres substàncies

Alumnes de primària Alumnes de secundària Alumnes de Batxillerat Mares i pares Professionals d’ensenyament

3.

Indiqueu, si les activitats esmentades les executeu vosaltres directament o professionals externs (assenyaleu amb una creu)

              60 


-

Nosaltres Professionals externs Podries esmentar-los? (Ex. Creu Roja, Diputació...)

Valoració tècnica/qualitativa

4.

Assenyaleu amb una creu quin és el vostre grau de preocupació en relació als següents possibles problemàtiques de la realitat actual en el vostre municipi. També podeu afegir algun problema no descrit en la taula i valorar-lo de la mateixa manera Molt preocupant

Preocupant

Normal

No és un problema destacat

El consum dels adolescents i joves de la marihuana El consum al carrer dels joves

El consum dins els centres escolars

El consum d’alcohol i la conducció de vehicles de motor La inseguretat ciutadana derivada del consum

5.

I en general, com valoraríeu la situació del vostre centre en relació al consum de drogues (assenyaleu amb una creu) -

6.

                 

61 

Molt preocupant Preocupant Normal No hi ha problemes

Voleu afegir alguna altra observació?


Bibliografia principal                                                            62 


63 

Document  Marc.  Xarxa  local  de  prevenció  de  les  drogodependències:  un  compromís  institucional i social. Diputació de Barcelona (2006). 

Fernández  Segura,  Adrià.  La  veritable  diversió  no  ens  costa  la  vida.  Treball  de  recerca  2n.  de  batxillerat curs 2010‐2011. IES Molí de la Vila. 

Font‐Mayolas,  S.,  Gras,  M.E.  i  Planes,  M.  (2008).  Programes  preventius  de  les  drogodependències. Guia d’avaluació. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col∙lecció documents  de treball.  Sèrie ‐Benestar Social 4 

La realitat juvenil a l’Anoia. Observatori del Tercer Sector Centre d’Estudis Sociològics sobre la  Vida  Quotidiana  i  el  Treball  (QUIT)  Universitat  Autònoma  de  Barcelona.  Generalitat  de  Catalunya. Secretaria general joventut. Abril 2006. 

Llibre  blanc  de  la  prevenció  a  Catalunya:  consum  de  drogues  i  problemes  associats.  Edita:  Subdirecció General de Drogodependències. Barcelona, maig de 2008. 

Plans  Locals  de  prevenció  de  les  drogodependències:  Guia  per  al  foment  de  la  participació.  Diputació de Barcelona (2008) Col∙lecció documents de treball.  Sèrie ‐Benestar Social 5. 

Resultats  per  a  Catalunya  de  l’enquesta  Domiciliària  sobre  Alcohol  i  altres  Drogues  (EDADES)  2009‐2010. 

Resultats  per  a  Catalunya  de  l’enquesta  estatal  sobre  consum  de  drogues  en  estudiants  d’educació secundària (ESTUDES) 2008. 


Pla de Prevenció del consum de drogues de l'Anoia