Issuu on Google+


U

na vegada hi havia vint-i-cinc soldats de plom dintre d'una capsa. Els havien fet tots amb el plom d'un mateix cassó i per això tots vint-i-cinc eren germans. Duien tots un fusell a l'esquena, miraven fixament endavant i portaven un uniforme llampant, de color vermell i blau. La primera cosa que van sentir va ser la veu d'un xiquet que obria la tapa de la capsa i deia: ─Oh, soldats! Soldats de plom!


E

l xiquet picava de mans …

─Quin regal d'aniversari! Va traure tots els soldats de la capsa i els va anar posant un per un en rengleres sobre la taula. Tots els soldats eren ben iguals. Però n'hi havia un que només tenia una cama. Va ser l'últim que van fer i no quedava prou plom per fer-lo sencer. Però s'aguantava tan bé ell amb una sola cama com els altres soldats amb totes dues.


A

l xiquet taambé li havien regalat altres joguines. La que cridava més l'atenció era un castell de cartró amb moltes torres i finestres. Davant de la porta hi havia una ballarina preciosa, amb un vestidet blanc i una rosa brillant, feta de lluentons, al pit. Tenia els braços estirats i una cama aixecada, com fan les ballarines. Però el soldat no li veia la cama i es va pensar que només tenia una, com ell. ─Aquesta és la xica que a mi em faria feliç... ─va pensar el soldat de plom.


Q

uan es va fer de nit, algú va ficar els soldats dintre de la capsa, però es va descuidar el nostre soldadet, que continuava ambaladit mirant la ballarina. La gent de la casa se'n va anar a dormir... i llavors les joguines van aprofitar-ho per fer la gresca pel seu compte. Els ninots saltaven i ballaven, els guixos de colors feien gargots a la pissarra, el canari s'inventava cançons...


L

'endemà al matí, els xiquets, una volta s'havien alçat, van deixar el soldat de plom sobre el marc de la finestra. I qui sap si per culpa del vent o per culpa de què, la finestra es va obrir de colp i el soldat va caure al carrer. Des d'un tercer pis! El pobre es va quedar amb el fusell clavat entre dues pedres, de cap per avall.


V

an comançar a caure gotes i aviat es va posar a ploure a bots i barrals. Quan la pluja va parar, un parell de xiquets que passaven per allà van veure el soldadet. ─Guaita, tu, un soldadet de plom! ─Podríem fer una barqueta de paper i posarlo dins... ─Bona idea! I amb un full de diari van fer una barqueta, hi van posar el soldat i la van deixar anar al costat de la vorera, en un rierol que havia fet l'aigua de la pluja.


E

l soldat de plom mirava d'aguantar-se dret mentre la barqueta es tombava ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra i s'embalava cada vegada mÊs. S'acostaven a una claveguera fosca com la gola d'un llop. De sobte, una ratota es va plantar davant de la barca de paper. ─Alto, senyor! On va, si es pot saber? Doni'm el passaport!


P

erò el corrent d'aigua era tan ràpid, que la barca i el soldat van passar de llarg de la rata i van anar a parar a un canal més ample i més fondo. La barca començava a enfonsar-se, va fer un parell de tombarelles i, llavors, el soldat, amb l'aigua al coll, es va recordar d'aquella ballarina preciosa que potser no tornaria a veure mai més.


T

an bon punt el soldat es va enfonsar, un peix molt gros se'l va empassar tot sencer. El peix es bellugava, es cargolava i remenava la cua fins que de cop i volta... es va quedar quiet, ben quiet. Al cap d'una estona, el soldat va tornar a veure la llum i va sentir una veu que deia: ─Oh! Què hi fa ací un soldat de plom?


R

esulta que aquell peix l'havien pescat, l'havien portat a la peixateria, l'havien comprat i finalment la cuinera li havia obert la panxa de dalt a baix amb un ganivet. La cuinera va agafar el soldadet i va c貌rrer a ensenyar-lo als xiquets. Quina sorpresa: era la mateixa casa on havia estat abans! Va veure els mateixos xiquets, el mateix castell de cartr贸... i la mateixa ballarina!


D

e sobte, el xiquet més xicotet de la casa, sense saber per què, va agafar el soldat de plom i el va llançar a la llar de foc, enmig de les flames. El soldat va començar a estovar-se ia fondre's. Poc després, una ventada va obrir la finestra i va fer volar la ballarina fins al foc. Les flames la van envoltar tota, com al soldat.. L'endemà, quan la criada va netejar la cendra de la llar de foc, hi va trobar un xicotet cor de plom i, al costat, els lluentons de la rosa de la ballarina. Ben junts.



El soldat de plom