Page 1

la vegetacio que conviu amb nosaltres ...................................

Placa Gaudi Sagrada familia barcelona


Organitza

Patrocina

Col·labora

Cristina Curto Sílvia Estall

Coordinació del projecte cASteLLANo cAtALÀ

connecta ciència

ServeiS

ProjecteS

Qui Som

cLieNtS

il·Lustració portades

Pepa Soler Galí

Media Partners JO IL·LUSTRO LA CIÈNCIA

Cicle de divulgació cíentífica, realitzat a la Biblioteca Sagrada Família.

coNtActe

NewSLetter

AvÍS LeGAL


Participa

Amèlia Estrada Anna Bru Anna Ishtar Bassell Clara Baylina Cristina Curto Guillem Iborra Javier Aguilar Joan Jové Sanchez Jordi Bru Judith Altamirano Maria Alemany Joan Maria José Escuder Lopez Maria Àngela Buil Marta Fabrega Montse Calbet Montse Fando Montse Valls Maqueda Montse Valls Macau Nelisa Barna Núria Domingo Núria Ferrer Pepa Soler Galí Teresa Moyà Teresa Such Rosa Santolaria


​El 27 de novembre de 2015, en el marc del conjunt d’activitats del cicle: Jo il·lustro la ciència, organitzat per Il·lustraciència i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT) a la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, i amb la col·laboració de la dibuixant Cristina Curto, va tenir lloc una trobada de dibuixants urbans per il·lustrar la flora i l’entorn de la plaça Gaudí al barri Sagrada Família de Barcelona. L’objectiu d’aquesta activitat era plasmar en paper les diferents espècies que conviuen amb nosaltres i donar a conèixer la diversitat d’espècies existents. En aquest catàleg es poden consultar les obres realitzades per 26 dibuixants. Des d’Il·lustraciència agraïm als participants i a les diferents entitats que han fet possible la trobada.


parc sagrada familia

CRISTINA CURTO

6


il . lustraciencia

7


parc sagrada familia

Anna Ishtar

alzina

És un arbre de talla mitjana i baixa, que pot arribar a aconseguir de 16 a 25 metres d’altura. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després va eixamplant-se fins a quedar finalment amb forma arrodonida-aixafada; encara que la seva copa sol ser podada amb l’objectiu de millorar la producció de fruit mitjançant la poda, obtenint així una forma semiesfèrica. De jove sol formar mates arbustives que es podrien confondre amb el garric (Quercus coccifera) i, en ocasions, es queda en aquest estat d’arbust per les condicions climàtiques o edàfiques del lloc. 8


il . lustraciencia

Les fulles són perennes i romanen en l’arbre entre dos i quatre anys, amb una mitjana de 2,7 anys. Coriàcies i de color verd fosc pel feix, i més clar pel revés, estan proveïdes de fortes espines en el seu contorn quan la planta és jove i en les branques més baixes quan és adulta, mancant d’elles les fulles de les branques altes. Per això de vegades recorda, quan és arbust, al grèvol.

9


Maria Alemany Joan 10

Clara Ba


aylina

il . lustraciencia

Teresa MoyĂ 11


parc sagrada familia

Guillem Iborra

Jordi Bru 12


il . lustraciencia

13


parc sagrada familia

Mª àngela Buil

Baladre

El baladre, o diva (Nerium oleander L.), que es presenta en forma arbustiva perenne, pot arribar a petit arbre. Pertany a la família de les apocinàcies, la qual és molt nombrosa, amb més de 180 gèneres i 1.300 espècies. És l’única espècie actualment classificada dins el gènere Nerium. 14


il . lustraciencia

És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d’altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se. 15


parc sagrada familia

Pepa Soler GalĂ­

NĂşria Ferrer

16


il . lustraciencia

Margalló

El margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. És una planta poligamodioica (generalment, és dioica). Sovint, fa rebrots a la base a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis, als quals és, però, molt resistent. Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils.

Atzavara

L’atzavara, pita, pitera, donarda (Mallorca), pitrera (Eivissa) o figuerassa (Agave americana) és una planta pluriannual originària de Mèxic, on es coneix amb el nom de magüey, i cultivada arreu del món. Les seves fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de 4 m. L’atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (és, doncs, una planta monocàrpica), i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una panícula de grans flors grogues. La planta mor després de la floració.

17


parc sagrada familia

Anna Bru 18

Montse


il . lustraciencia

Calbet

Nelisa Barna 19


parc sagrada familia

Maria Alemany Joan

20

Marta Fabrega


il . lustraciencia

ficus

Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies. És el gènere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus. Les plantes d’aquest gènere adopten la forma d’arbres, arbusts i lianes i fan el fruit (una figa normalment comestible) en forma de siconi.

Una de les característiques de les espècies d’aquest gènere és la secreció que segreguen en tallar o ferir qualsevol part de la planta. Però el més característic és el tipus molt particular d’inflorescència que s’assembla més a un fruit que a unes flors habituals.

Montse Valls Macau 21


parc sagrada familia

Pepa Soler GalĂ­

22


il . lustraciencia

Judith Altamirano 23


parc sagrada familia

Nuria Domingo

lledoner

El lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. 24


il . lustraciencia

És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d’altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents i ovades. 25


parc sagrada familia

Malvaviscus arboreus

És un arbust que aconsegueix una grandària d’1.50 a 3 m d’altura. Les fulles són més amples a les base o en forma de cor i la vora té dents suaus o marcats i coberts de pèls estavellats. Les flors brollen en la unió de la fulla amb la tija, són de color vermell, de 3 a 6 cm de llarg i amb els estams molt sortints, sobrepassant la corol·la que gairebé sempre està tancada.

Ara és popular en cultiu com a planta ornamental. Les seves flors no s’obren totalment i ajuden a atreure papallones i colibrís.

És originària de Mèxic i Colòmbia. Present en climes càlids i semicàlids des del nivell del mar fins als 1865 metres, associada a vegetació pertorbada de boscos tropicals i boscos d’alzines i de pi.

26


il . lustraciencia

Mª José Escuder Lopez

Pepa Soler Galí

27


Rosa Santolaria

Javier Aguilar

28


il . lustraciencia

Joan JovĂŠ Sanchez

29


parc sagrada familia

Pi blanc

El pi blanc (Pinus halepensis) o pina, anomenat pi bord a Eivissa i Formentera, i sovint pi carrasco al País Valencià és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l’espècie prové del nom la ciutat siriana d’Alep. És un arbre de fins a 20 metres d’alçada, amb les branques i l’escorça són grisenques (d’aquí li ve el nom de pi blanc). Les fulles tenen de 0,7 a 1 mm

BAssell

30


il . lustraciencia

d’amplada i de 3,5 a 7 cm de longitud i són d’un verd groguenc. Floreix a l’abril o al maig i fa moltes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents.Es distribueix per gran part de la regió Mediterrània occidental, si bé, a la Península Ibèrica habita el sector oriental principalment. Creix, en general, fins a una cota dels 1.600 msnm.

31


parc sagrada familia

Montse Fando

32


il . lustraciencia

Roser

El roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a Islàndia.

El nom d’aquesta planta, rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d’una paraula composta d’origen grec (kion + rhodon), que significa ‘roser caní’. Popularment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s’utilitzava per a guarir la ràbia

Mª àngela Buil

33


parc sagrada familia

Tipuana tipu

Tipuana tipu o Acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).

És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. És un arbre semicaducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d'altura, resistent i de ràpid creixement. Les flors són grogues i els fruits en sàmara. L'època de floració de la Tipuana és l'estiu. És utilitzat com a arbre ornamental.

34

xiprer

El xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l’orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l’Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir 100 anys. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.


il . lustraciencia

Amèlia Estrada

35


parc sagrada familia

Anna Bru 36


il . lustraciencia

37


parc sagrada familia

Teresa Such

yuca

La iuca (Yucca) és un gènere de plantes amb flors molt utilitzat en alimentació i jardineria. El gènere compta amb unes 40-50 espècies de plantes perennes, arbusts i arbres. Són originàries de les parts càlides i àrides d’Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i les Antilles. Les iuques tenen un sistema de pol·linització molt especialitzat que està a càrrec d’arnes de la família Prodoxidae o arnes de les iuques. L’insecte transfereix el pol·len dels estams d’una planta a l’estigma d’una altra planta i a la vegada pon els seus ous en la flor i la larva s’alimenta d’algunes de les llavors però no pas de totes.

Les parts comestibles d’algunes iuques poden ser fruits, llavors, flors, tiges florides i més rarament les arrels. En tot cas no s’ha de confondre amb la mandioca que malgrat anomenar-se també iuca és de la família euforbiàcia i no està relacionada botànicament amb el gènere Yucca. 38


il . lustraciencia

Joan JovĂŠ Sanchez

39


parc sagrada familia

MONTSE VALLS MAQUEDA

Prunera de fulla vermella

El mirabolà (Prunus cerasifera) és un arbre fruiter de la família de les rosàcies, el fruit del qual també es coneix com a mirabolà. Té varietats amb fulles vermelles que es fan servir molt com a arbre ornamental i es coneixen com a prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera var. És un dels primers arbres a florir 40


il . lustraciencia

a l’Europa temperada. Les fulles fan de 4 a 6 cm de llarg. Les flors són blanques amb cinc pètals i fan 1.52 cm. El fruit (mirabolà) és una drupa de 2-3 cm de diàmetre de color groc o vermell. Els mirabolans són comestibles. 41


Participants

Amèlia Estrada

Joan Jové Sánchez

Montse Fando

Anna Bru

Jordi Bru

Montse Valls Macau

Anna Ishtar

Judith Altamirano

Montse Valls Maqueda

Bassell

Mª Alemany Joan

Nelisa Barna

Clara Baylina

Mª José Escuder Lopez

Nuria Domingo

CRISTINA CURTO

Mª àngela Buil

Núria Ferrer

Guillem Iborra

Marta Fabrega

Pepa Soler Galí

Javier Aguilar

Montse Calbet

Teresa Moyà Teresa Such Rosa Santolaria

Profile for ILLUSTRACIENCIA

La vegetació que conviu amb nosaltres. Plaça Gaudí Sagrada Família.  

​El 27 de novembre de 2015, en el marc del conjunt d’activitats del cicle: Jo il·lustro la ciència, organitzat per Il·lustraciència i l’Asso...

La vegetació que conviu amb nosaltres. Plaça Gaudí Sagrada Família.  

​El 27 de novembre de 2015, en el marc del conjunt d’activitats del cicle: Jo il·lustro la ciència, organitzat per Il·lustraciència i l’Asso...

Advertisement