Page 1


Redacció, publicitat i distribució: Institut Baix Montseny, ctra. de Campins s/n – 08470 Sant Celoni, Barcelona · Editor: Francesc Pina · Redacció d’aquest número: alumnes i professors de l’INS Baix Montseny · Publicitat: Anna Cubero · Maquetació: Francesc González · www.insbaixmontseny.cat

Sumari Editorial 2 Notícies 3 54 alumnes es presenten a les proves d’accés a la universitat 3 Dos alumnes reben la carta de distinció de les proves de selectivitat 4 English Meeting Point 4 L’AMPA informa 5 La biblioteca informa 6 La competència informacional 6 Les claus de vidre 6 Certamen literari, curs 2012–2013 6 Activitats 10 L’esquiada de 1r de Batxillerat 10 Sortida al Sot de les Granotes 10 El món rural 11 Les colònies de 3r d’ESO 13 El grup de hip-hop 14 La Selva de l’Aventura 14 Excursó a Olzinelles 15 Olimpíades de 4t ESO 15 Pel maig, sortides a raigs! 17 Fem ciència 18 La cura del càncer és més a prop 18 Genètica antifeixista 18 Entrevista a Marcel Durbau 19 Orla de 4t d’ESO 19

1


Editorial La paciència és la mare de la ciència

assolir allò que volem quan ho volem», etc. La paciència, en canvi, significa tot el contrari: significa saber que allò que ens hem proposat com a objectiu, esdevindrà amb tota seguretat si som capaços de mantenir-nos en el nostre propòsit i no ens deixem abatre pels obstacles i les dificultats normals de tot trajecte. La paciència significa saber gaudir i aprofitar cadascuna de les etapes necessàries per transformar, modificar i aprendre assegurant-nos que no ho oblidarem passats tres dies després de l’examen. La paciència posa a prova la nostra fortalesa interior i ens ajuda a apreciar els èxits que, finalment i després d’un llarg camí, assolim, perquè sabem del cert que aquell «èxit» ha estat guanyat de mica en mica, amb determinació i enginy, posant en marxa tots els recursos que han estat al nostre abast i també que hem sabut aprofitar totes les ajudes necessàries que ens han brindat pel camí. La paciència permet assajar diferents opcions fins trobar la que se’ns adapti millor segons la nostra naturalesa i, finalment, ens ajuda a flexibilitzar-nos i a curtir-nos davant tots els reptes de la vida. I tot aquest discurs en aquesta editorial d’aquesta revista no és gratuït, sinó que és un discurs avalat per nombrosos «petits èxits» individuals i col.lectius de l’Institut Baix Montseny. Sense anar gaire lluny, els resultats d’excel.lència dels nostres alumnes de 2n de BAT a les proves de la Selectivitat del passat mes de juny (dos dels quals han obtingut Carta de Distinció per la Generalitat de Catalunya, l’Óscar Mañas i l’Àlex Alonso), són una mostra dels avantatges de tenir una actitud pacient tot perseverant en els objectius que un es marca. Perquè obtenir uns resultats excel.lents d’una forma continuada no és mai només fruit de la casualitat, sinó que és fruit del treball constant i de la confiança en assolir els propis propòsits. Així doncs, des d’aquí, volem fer una crida a la Paciència, com a eina fonamental tant per als professors, com per als alumnes i les seves famílies. Perquè sense paciència no tindríem revista, ni colla gegantera, ni grup d’esports d’aventura, ni nou cicle de grau superior, ni nova organització de primer d’ESO, ni projectes, ni il.lusions, ni rebríem ajudes de l’Ajuntament ni de l’AMPA i, sobretot, no tindríem un Projecte Educatiu que prioritza les persones i la bona convivència entre els seus membres. Per això, perquè volem ser una comunitat sàvia i innovadora, us animem a ajudar-nos a invertir de forma positiva el nostre temps, un temps de madurar allò què som i allò que volem ser i allò que volem aportar com a col.lectiu a la nova humanitat, embolcallant-la de preciosos vestits de la millor seda.

El nostre projecte de direcció s’inicia amb el haikú: El temps és fil, soga de la impaciència seda de savis I ara, més que mai, en subscrivim el contingut. I el subscrivim perquè, en aquests quatre anys de direcció, hem pogut comprovar que qualsevol dels fets que amb el temps han esdevinguts importants i rellevants per a la millora i transformació del nostre institut, han tingut com a substrat imprescindible l’actitud pacient dels seus protagonistes: alumnes, professors, pares i mares i tota la resta de membres de la Comunitat Educativa. En l’editorial d’aquest 4t número de la nostra revista La Calaixera volem fer un elogi de la Paciència com a valor fonamental i necessari per a qualsevol aprenentatge. I, inevitablement, la paciència va associada a un concepte de «temps» moltes vegades diferent del qual la vida contemporània ens exigeix; perquè, per tal que qualsevol aprenentatge veritable pugui ser assolit es necessita de maduració, motivació, interès i pràctica . O sigui, de tot un procés que requereix tenir una visió del temps a mitjà i llarg termini. És impossible «estar madur» sense que el temps necessari hagi transcorregut. Madurar significa aposentar a l’interior d’un mateix nous conceptes i noves experiències, estar «al punt» per rebre nova informació ja que aquesta podrà ser digerida amb facilitat. Per motivar o estar motivat cal «temps» per entusiasmar o entusiasmar-se. Cal de la paciència de qui pretén motivar i cal d’una paciència amb un mateix quan, tot i la motivació, els resultats no sempre són els desitjats. Per interessar l’altre o tenir interès cal, en la majoria dels casos, un temps per transmetre la informació, per parlar i escoltar, un temps per meravellar-se, observar, pensar o reflexionar, ja que l’interès «sobtat» és un fet, si més no, estrany, només conegut en moments de gran inspiració. I per últim, és evident que per practicar es requereix d’un temps més o menys organitzat o planificat que ens permeti repetir tantes vegades com calgui els exercicis necessaris per a dominar qualsevol nova disciplina que vulguem incorporar als nostres coneixements (dos exemples clarificadors serien, per una banda, la pràctica d’un esport d’elit i, per l’altra, la interpretació d’un instrument musical). És per això que considerem fonamental invertir la interpretació, moltes vegades errònia, del concepte de paciència com a «aguantar», «suportar», «no

Teresa Borotau

2


Notícies 54 alumnes es presenten a les proves d’accés a la universitat

ació tocava la prova de llengua i literatura catalanes; en aquest cas la pregunta més comentada ha estat «quin és el participi del verb romandre», però tanmateix tots van coincidir que no era gaire complicat. La jornada va continuar amb matemàtiques aplicades a les ciències socials —del qual els alumnes no van sortir gaire satisfets—, ciències de la terra, literatura catalana i dibuix tècnic. Dimecres va començar ja amb una anècdota: un dels nois es va quedar adormit i un dels seus companys va haver de fer-li un truc perquè vingués corrent. Va arribar deu minuts tard però per sort això no va impedir que els alumnes arribessin a l’hora. Aquest dia començava amb història d’Espanya i història de la filosofia, en què els alumnes havien de triar entre un text de Locke i un altre de Descartes. La majoria va triar el text del filòsof britànic sobre els perills que el poder legislatiu d’una nació actuï contra els interessos del seu poble. Després la prova d’anglès va posar fi a la sèrie de matèries comunes. A partir d’aleshores només quedaven les matèries de modalitat com llatí, literatura castellana i tecnologia industrial. A matemàtiques els alumnes van ser informats que hi havia un error tipogràfic en un exercici, però el que els va molestar a tots va ser la dificultat de la prova, que van trobar massa alta. Passat el mal tràngol dels primers exàmens, els de dijous eren no més que un mer tràmit que havia de complir-se. Alguns alumnes ja havien acabat els exàmens dimecres de manera que l’últim dia hi van anar menys alumnes. Aquesta jornada tocaven les proves de física, química, biologia, grec, història de l’art, empresa i geografia.

Com cada any els alumnes de 2n de batxillerat que aspiren a fer estudis universitaris s’han presentat a les proves d’accés a la universitat, conegudes popularment com «selectivitat». Enguany hi han anat 50 alumnes que han acabat 2n de Batxillerat aquest maig, als qual s’hi han sumat quatre ex alumnes que es presentaven per segona vegada per pujar nota. Tots ells es van trobar el dimarts, primer dia de les proves, a les 7:00 a la plaça Comte del Montseny per agafar l’autobús que l’institut havia contractat per dur-los a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallés. Va ser un viatge tranquil i sense incidències, però amb molts nervis, que nois i noies van aprofitar per fer un últim repàs als apunts i fer preguntes als companys. Una vegada a la UAB, el grup va fer cap a la Facultat de Dret on els esperaven les aules dels exàmens. A les 8:30 els van començar a cridar un per un i en ordre alfabètic, juntament amb els alumnes d’uns altres cinc instituts que feien la selectivitats a les mateixes aules. En aquell moment els nervis estaven a flor de pell i alguns alumnes encara eren incapaços de separar-se dels seus preuats apunts per escandir fins a l’últim segon per repassar. El primer examen era el de llengua i literatura castellanes, que molts van fer en una hora i van trobar fàcil tot i que va ser molt comentat un exercici en què es demanava la definició del terme «diglosia» que molts van respondre a l’atzar. Una vegada acabat aquest primer examen tots estaven més relaxats; començaven a comprendre el que companys d’anys anteriors havien dit: «La selectivitat és dura però una vegada la fas, deixa de fer por». A continu-

Sergi Ricart

3


Dos alumnes reben la carta de distinció de les proves de selectivitat Els alumnes Óscar Mañas i Àlex Alonso, alumnes de 2n de BAT tecnològic de l’Institut Baix Montseny, han estat guardonats aquest mes de juny de 2013 amb la Distinció de les Proves d’Accés a la Universitat pel seu resultat excel.lent.

natural d’una tasca formativa desenvolupada, amb constància i eficàcia, al centre i respon a un projecte educatiu».

Cada any, a finals del mes de juliol, el Consell Interuniversitari de Catalunya lliura les Distincions de les proves d’Accés a la Universitat a tots aquells alumnes de Catalunya que han obtingut un mínim de 9 punts sobre 10 a la part comuna de les proves. Tant l’Óscar com l’Àlex han tret un 9,30 en aquesta fase comuna i, sumant la mitjana del seu expedient acadèmic i la fase específica, han tret uns resultats de 13,450 i 12,800 sobre 14, respectivament. Així doncs, com a centre, tenim l’orgull de tenir dos alumnes guardonats amb aquest premi d’excellència, fet del tot inusual, sobretot si tenim en compte que, a la comarca, només hi ha hagut dos alumnes més amb una nota superior, i només per una dècima —un 9,40—, i un altre amb la mateixa qualificació que l’Óscar i l’Àlex. La Distinció els va ser lliurada el 25 de juliol a les 18:30 hores al Palau de Congressos de Catalunya. Tal com diu la carta que hem rebut com a centre des del Consell Interuniversitari, «un resultat d’excellència com aquest és, sens dubte, la conseqüència

Per això, des del centre, volem felicitar-los i encoratjar-los a seguir en aquest camí d’excel.lència, sabent del cert que un resultat com aquest no és fruit de la casualitat, sinó que és el fruit de molts mesos de treball, d’il.lusió per la feina ben feta, de perseverar malgrat les dificultats i de saber que cal treballar en el present per poder somniar en un futur millor. I els felicitem encara amb més èmfasi perquè sabem que no és gens fàcil en aquestes edats mantenir-se en l’esforç continuat per uns objectius a mig i llarg termini. Tots ells saben per experiència pròpia que la intel.ligència, sense cultivar, és una llavor que no germina i, de moment, tots ells ja han obtingut els primers fruits.

Tanmateix, hi ha hagut altres alumnes amb resultats excel.lents i, per tant, volem mencionar-los en el nostre petit homenatge. Aquests alumnes són Joaquim Motger, amb uns resultats de 8,70 sobre 10 i 12,930 sobre 14; Agustín Rugiero amb un 8,85 i un 12,640; Eloi Gómez, amb un 8,60 i un 10,100 i Clara Garcia amb un 8,20 i un 11,314.

Aprofitem també per felicitar les seves famílies pel suport que els han brindat en el decurs de la seva vida i també a tots els seus mestres i professosrs que els han vist créixer des d’educació infantil. Els desitgem molta sort en els seus estudis universitaris i els diem que ens sentim orgullosos d’haver-los tingut com a alumnes. L’equip directiu

English Meeting Point (3rd May 2013) ment amb la col.laboració dels alumnes de 1r de Batxillerat. Això es deu al fet que els alumnes que es van presentar voluntaris per participar en l’activitat estaven molt conscienciats que durant aquell matí només podien fer servir l’anglès per a parlar amb els nens i, fins i tot alguns d’ells es van inventar una identitat americana, anglesa o australiana per a fer creure els nens que ells no entenien el català. Apart d’ajudar a millorar el nivell d’anglès dels nens i nenes de 6è de primària, el fet d’haver de fer servir l’anglès com a única llengua de comunicació durant diverses hores va fer que els alumnes de 1r de Batxillerat s’adonessin que, si s’ho proposen, poden fer-se entendre. Així doncs, la valoració de l’activitat és molt positiva en tots els sentits i esperem poder repetir l’experiència el curs que ve.

Aquest ha sigut el segon any que els alumnes de 1r de Batxillerat del nostre institut han participat al Meeting Point, una macrogimcana organitzada per diverses escoles de primària de la zona amb l’objectiu que els nens i nenes de 6è practiquin l’anglès. Al llarg del curs, els alumnes de 6è han après a jugar a diversos jocs fent servir vocabulari en anglès. Alguns dels jocs són el Twister, amb el qual es practiquen els colors i les parts del cos, el Fruits in, on practiquen diversos grups de vocabulari com les fruites, els esports o les professions, o el Bananadrama, amb el qual es recorda el vocabulari relacionat amb les parts del cos i les accions, entre d’altres. Aquesta activitat ja fa anys que se celebra cada mes de maig, però totes les escoles participants coincideixen a subratllar que l’ús de l’anglès s’ha incrementat considerable-

Laura Ballús

4


L’AMPA informa Com estalviar fins un 60 % en els llibres del proper curs L’AMPA, juntament amb la direcció del centre, proposa a les famílies un nou sistema pel qual pot arribar a estalviar més d’un 60 % en el preu del llibres. El curs passat es va endegar un sistema de socialització de llibres, al qual van poder accedir els alumnes de 1r i 2n d’ESO. La participació va ser força bona, però la implantació de la socialització tenia uns límits, ja que només podia arribar a l’ESO, i no al Batxillerat i als Cicles que també es cursen a l’Institut Baix Montseny. A més, el volum de feina aniria creixent a mesura que el sistema s’anés implantant, corrent el risc de no ser assumible per l’AMPA. L’experiència d’altres centres on s’ha iniciat la socialització del llibre de text demostra que s’han de buscar alternatives que continuïn incentivant la conservació dels llibres, la reutilització, la consciència ecològica i l’estalvi familiar. Des de l’AMPA de l’institut, amb el suport del centre, s’ha buscat un nou sistema de reutilització de llibres perquè totes les famílies (ESO, BAT i cicles) tinguin la possibilitat de vendre llibres de text usats i poder adquirir els del curs vinent a un preu molt raonable i amb diferents opcions de compra. En el cas dels alumnes que acaben els seus estudis, poder vendre’ls i que puguin ser reutilitzats. Un dels aspectes a tenir en compte és que es tracta d’un sistema més just, al premiar l’alumne que tingui més cura dels llibres aconseguint millors descomptes.

Com es pot accedir al programa de reutilització? 1. Cal omplir una fitxa d’inscripció que està a disposició de les famílies al centre o a l’AMPA. També es pot emplenar-la accedint a la pàgina web: www.bookiwi.es. 2. Quan les dades siguin processades per Bookiwi, les famílies rebran, via missatge SMS al seu mòbil, les claus per accedir i demanar els llibres pel proper curs. Les famílies rebran en el mateix missatge la data en què podran portar al centre els llibres usats fins a tres cursos anteriors, on es comprovarà la seva validesa per entrar dins el sistema. No és necessari tenir llibres usats per accedir al programa de reutilització. 3. Un cop s’hagin revisat els llibres a les installacions de Bookiwi, la família rebrà l’avís i per fer la pre-comanda amb la informació dels crèdits pels llibres usats lliurats. A través de la pàgina web la família demanarà els llibres que necessiti i escollirà la qualitat dels llibres reutilitzats. L’AMPA establirà uns dies per ajudar a les famílies a fer la seva comanda des de l’ordinador de l’AMPA. 4. Un cop es rebi la disposició correcta del lot de llibres demanats, la família disposarà de TRES dies per confirmar el lot, i dir quan vol que li sigui lliurat el lot de llibres a l’oficina postal de Sant Celoni. Si la comanda supera els 90 EUR de valor, el lliurament és gratuït.

Què ofereix el programa de reutilització a les famílies? 1. Vendre els seus llibres de text a canvi de diners o crèdits. 2. Adquirir llibres de text reutilitzats de qualitat i nous.

5. Si una família necessita els llibres fins al setembre, podrà fer el lliurament dels llibres un cop ja no els necessiti posant-se en contacte amb Bookiwi i seguint les instruccions que els donin.

Qui pot participar en el programa? Considerem que TOTS els alumnes poden participar d’alguna manera, ja sigui venent els seus llibres o venent i adquirint llibres reutilitzats i nous. Com més alumnes hi participin, més estalviaran tots. Podeu consultar la pàgina web www.bookiwi.es, l’empresa especialitzada en aquest servei i que l’AMPA ha triat per ajudar a la reutilització de llibres.

Si teniu algun dubte podeu trucar a l’AMPA al telèfon 696176717 o bé per correu electrònic:

ampabaixmontseny@gmail.com

5


La biblioteca informa La competència informacional El dimarts 14 de maig l’Anna Blasco va visitar el nostre institut per explicar-nos la importància de treballar la competència informacional a l’aula. Aquesta ha estat una activitat organitzada pel Col.legi Oficial de Bibliotecaris–Documentalistes de Catalunya dintre del marc del programa Puntedu. Però què és la Competència Informacional? Parlem d’aquesta competència quan es referim a la capacitat de les persones per buscar, recuperar i avaluar la informació i transformar-la en coneixement per comunicar-la de forma adequada. Aquesta capacitat ens servirà per fer millors treballs acadèmics i d’investigació, però en realitat ens ensenya

una metodologia aplicable a tots els àmbits de la nostra vida. L’Anna Blasco va fer èmfasi en la importància de ser competents informacionalment davant de la gran quantitat d’informació i d’inputs que rebem contínuament. Per tant, hem d’ensenyar als alumnes a «separar el gra de la palla». Per a més informació podeu consultar la presentació en Power Point que hem penjat al blog de la biblioteca:

http://bibliotecainsbaixmontseny.blogspot. com.es

Les claus de vidre Solució de la clau Vidres Trencats, publicat a La Calaixera número 3. Si recordeu quan vaig entrar a la rebotiga vaig veure una finestra trencada. La finestra donava al pati de llum de l’edifici. Hi vaig veure molta brutícia, plàstics, una ampolla d’aigua buida, unes calces d’una talla monumental, una bata de color rosa, una parella de gatets i uns vidres trencats. Els vidres eren els de la finestra. Si els vidres han caigut a fora vol dir que algú ha trencat la finestra des de dins. Quan vaig interrogar la Mònica ho va confessar tot. Havia robat els medicaments per al seu xicot, un ionqui reincident i recalcitrant, havia buidat la caixa i havia trencat la finestra per simular que el lladre havia entrat des del pati de llum. La noia estava desfeta i penedida, l’Anna va decidir donar-li una segona oportunitat i no denunciar el cas a la policia. Felicitats als qui ho heu encertat i ànims i força per als que no. A reveure. Fins a la propera Clau de Vidre. Lluís Arquer

Certamen literari, curs 2012–2013 Els textos guanyadors del certamen literari d’enguany són els següents: – Categoria A Prosa: El cor – Maria Danés, de 2n ESO C Poesia: Mal humor – Yann Jerez, 1r ESO A – Categoria B Prosa: El principi del final – Ariadna Ruiz, de 4t ESO B Poesia: Infinit – Júlia Vázquez, de 3r ESO A – Categoria C Prosa: L’últim camí a recórrer – Sandra Maresma, 2n Batxillerat A Poesia: Alabança d’estiu – Pau Iglésias, 1r Batxillerat C

6


El cor, per Maria Danés Em dic Ester tinc, 18 anys i el meu germà va morir fa relativament poc. Ell es deia Kevin i tenia 22 anys. Es va morir quan vam anar a Dakota, durant les vacances d’estiu, i ell malauradament va caure en una de les cascades. Però avui li fan una operació, a en Kevin, encara que sembli mentida! Li faran un trasplantament de cor a un noi que es diu Carles, em sembla; té 17 anys i de moment porta una pròtesi de cor. Feia molt temps que esperava un trasplantament i nosaltres vam decidir que li donaríem el cor del Kevin. Jo haig d’anar a la universitat, per això no podré anar a veure com ha anat l’operació, perquè l’operació és al matí, i és quan jo tinc classe. Sóc al tren, avui ha anat molt bé a la universitat: he aprovat un examen! Però igualment estic molt nerviosa per si ha anat bé o no l’operació. Arribo a casa i es veu que hi havia els meus pares, que en teoria havien de ser a l’hospital, i m’he sorprès. Ells m’han dit que no han pogut entrar a veure com estava el Carles, ni els hi han dit com ha anat l’operació, però, que els sembla que ha anat bé. Bé, ja estic més tranquil.la. És dissabte al matí. Ja han passat tres setmanes des de l’operació. Truquen al timbre. Obro. És un desconegut, força guapo i interessant, me’l quedo mirant tres segons; noto que hi ha una mena de connexió. Ell demana pels meus pares. Els crido i tots dos baixen de seguida. Ells també se’l queden mirant, tampoc saben qui és. I ell ens diu: «Hola, sóc en Carles, el noi a qui en Kevin li va donar el cor. Em sap greu venir tan sobtadament, però, ho necessitava. Els de l’hospital em van donar les vostres dades.

Us volia donar les gràcies, les immenses gràcies, perquè gràcies a en Kevin estic viu!.» Els meus pares el conviden a dinar, i ell, encantat. Vam estar parlant tota la tarda, i fins i tot es va quedar a sopar! Una de les coses que ens va explicar és que la malaltia que tenia era de família, li venia de la mare que havia mort pel mateix problema que té ell, perquè no li van fer cap trasplantament. Es veu que viu a prop de la meva universitat, així que el podré anar veient de tant en tant. Em va agradar molt la seva visita. I li vaig donar el meu número de telèfon i el correu, per estar en contacte. Ara ja fa unes setmanes en Carles m’espera davant la porta de la universitat, som molt amics. Com que més o menys fem el mateix horari sempre anem a dinar junts al mateix restaurant, que és molt barat. Ens asseiem a una taula i jo l’ajudo a fer els deures de l’institut, perquè, ell va a 2n de BAT i li costa una mica. Molts dies se’ns ha fet de nit i fins i tot m’he quedat a dormir a casa seva. Un dia em diu: «El teu germà és el meu heroi, el meu àngel. Ha fet que tingui salut i amor, és el que més necessito.» Després d’estar un any i mig així ell em va demanar per sortir, i lògicament li vaig dir que sí! Després de vuit anys i mig vam començar a viure junts; justament avui fem deu anys! Estic contentíssima. I quan arribi de la feina, jo li regalaré un àlbum amb totes les nostres fotos que tenim junts. Ja és aquí. Obro la porta i el trobo agenollat i em diu: «Ester, t’agradaria casar-te amb mi?». I jo: «Sí!». Ara estem promesos i falta poc per casar-nos. Estic orgullosa de tot el que m’ha passat!

Mal humor, per Yann Jerez

Infinit, per Júlia Vázquez

Tothom es queixa: Pluja! Paraigües, cangurs i mal humor. Fora! Para, mira, escolta, imagina. . . Mira les muntanyes, olora la boira, el que emana d’elles. El temps s’atura. Ara, escolta com creix la vida. Allà, sota les fulles, creix la vida, els bolets, insectes i bestioles. Creix la primavera. Mira que verd. Mira i olora. Mira quina barreja de colors, escolta el cruixit de les fulles seques que va deixar l’hivern, sota el peus caminant pel bosc misteriós. Ha arribat la primavera, i l’alegria, una mica mullada pels núvols, però tan bonica! Encara estàs de mal humor?

I així que et miro als ulls i penso que l’alegria es contagia amb un somriure i que tot el que sento no es pot escriure Tenir-te a prop és tot el que vull que cada cop m’importa menys l’orgull Els records amb tu sempre estaran presents, històries que se les emporta el vent són grans moments que vam viure intensament. Ara que no ets aquí amb mi, ara que et necessito, ara que hem arribat a la fi, i així et miro als ulls i penso. . .

7


El principi del final, per Ariadna Ruiz Aquesta història no comença com qualsevol altra. No és com el típic «hi havia una vegada. . . », aquesta és la meva història. Jo estava nerviós, no sabia ben bé on m’havia ficat. I si sóc un criminal? I si m’enxampen? No ho tenia molt clar, però el que sabia era que m’havia ficat en un gran problema. . . Bé, ho explicaré des del principi. Tot va començar quan em vaig mudar al carrer Aragó, un carrer on els veïns eren molt simpàtics i agradables. Allà era on compartia el dia a dia amb gent de tota mena, és allà on vaig conèixer en Pere Gutiérrez, o com els amics li deien, en «Pope», i la seva banda. Tots tenien la mateixa edat, menys en Pope, que ja tenia els divuit. A la banda hi estava en Mario Rodríguez, que feia uns dos anys que havia vingut de Guadalajara, en Mohamed Alcaleg, que ja portava uns quants anys amb en Pope dins la banda, i una noia, la Valentina Gil. Quan els vaig conèixer em van semblar les persones més meravelloses del món. M’ajudaven en tot, si em ficava en algun problema o m’insultaven. Ells eren allà per defensar-me. La meva vida era perfecta, fins que. . . Un dia quan era amb tots els de la banda pel nostre carrer, en Pope em va dir: —Joan, tu estàs bé amb nosaltres? T’agradaria ser oficialment de la banda? Jo em vaig sentir confús. Què volia dir amb «oficialment de la banda»? Això volia dir que encara no en formava part? —I jo, no hi estava ja, dins la banda? —vaig preguntar confós. —No, no hi estàs. Has de fer una prova. . . —va contestar en Mohamed. Una prova? A què es referia? Jo vaig acceptar, ja que ells m’havien ajudat en tot i volia entrar-hi. Llavors en Pope em va dir: —Bé, doncs la prova que has de fer per entrar dins la nostra banda consisteix a anar a la botiga de la cantonada, i allà has de pispar una samarreta. No em feia gaire gràcia, però em van fer veure que els hi devia, per totes les coses que havien fet per mi.

En entrar a la botiga em faltava la respiració. Semblava com si tothom m’estigués mirant. Era senzill, només havia d’entrar, agafar una samarreta, guardar-la sota la jaqueta, i sortir com si res. Quan ja tenia la samarreta a sota la jaqueta, vaig veure entrar als de la banda, es dirigien a la caixera. En Pope va dir-li alguna cosa, assenyalant-me. Estava nerviós, i si li havia dit tot el que anava a fer? Llavors, quan la caixera es dirigia cap a mi, de sobte en Pope va treure una pistola, va disparar un tret al sostre i tothom es va ajeure al terra. Però què estava fent? S’havia tornat boig? Vaig entendre les seves intencions, volia robar la caixa! Quan en Pope estava agafant els bitllets de la caixa, la caixera va fer un moviment i. . . Em vaig quedar inconscient. Quan em vaig despertar era en una habitació on només hi havia una cadira, i de sobte, va aparèixer un home. Jo estava nerviós, no sabia ben bé on m’havia ficat. I si sóc un criminal? I si m’enxampen? Aquella cara m’era coneguda. No era cap altra que la del director de la meva escola. Què feia allà? —Com estàs, Joan? —Em va dir el director. —Doncs. . . nerviós i una mica confús de tot això que m’ha passat. . . —li vaig contestar. —Tranquil Joan, és normal que estiguis així després d’haver tingut una baixada de sucre. La bibliotecària m’ha informat que estaves llegint un llibre i t’has quedat inconscient. . . —em va informar el director. Això volia dir que tot eren imaginacions meves? No hi havia cap banda, ni cap crim? Només era una baixada de sucre?! Llavors vaig agafar les meves coses i vaig anar cap a casa. Quan vaig arribar a la porta algú em va tocar l’esquena i em va dir: —Hola, Joan, com estàs? En girar-me vaig veure que era en Pope i la banda amb un feix de bitllets a la mà. . .

L’últim camí a recórrer, per Sandra Maresma El soroll insistent provinent del motor del camió em fa impossible oblidar ni tan sols per un instant on sóc. La gola se’m resseca i les mans em suen descontroladament, sense poder-ho evitar.

ja les llàgrimes. Tot és un conjunt de frustració inamovible dins meu, esgotament, gana i somnolència. O això m’agradaria. Un somriure amarg se’m forma als llavis en adonar-me plenament que hi ha un sentiment de por horripilant gravat a foc sota la meva pell que m’agradaria poder oblidar i abandonar. Desitjo tenir sort i convertir-me en un inconscient per separar-me’n, seria just, ja tinc prou desgràcies de què preocupar-me.

Fa massa fred per l’època de l’any en què ens trobem. La pluja repica sense parar al voltant del vehicle i el vent udola de forma esfereïdora enmig de la immensa nit. No puc veure res al meu voltant, tot està fosc, ennegrit. El camió canvia la direcció, comença a pujar un carrer més costerut.

El camió fa un revolt a la carretera, un altre, seguint la seva trajectòria impassible, fred i distant a qualsevol fet pertorbador al seu voltant, quan resul-

Exhalo fortament i em premo els ulls amb força, ara cansats, ja vermells. Ni tan sols em sorgeixen 8


ta que porta una quantes ments pertorbades a dins seu. Sí, puc sentir enmig de la penombra clarament la presència d’uns quants cossos més retinguts dins del camió, asseguts al meu voltant, sense parlar, segurament pensant massa en tot allò que han deixat enrere. Em davallen tot de pensaments dins la meva ment, què faran ara tots? Dona, fills, pares i germans, ningú no els ajudarà, a Abrera. Em dec estar tornant boig, m’hauria de preocupar més del que em passarà a mi ara. Puc notar també la presència d’altres cossos armats dins del mateix camió, i un calfred em travessa tota la columna. Sento com un cos proper al meu es convulsiona frenèticament, potser aguantant les llàgrimes, potser intentant contenir el dolor, la por. Uns gemecs li sorgeixen dels llavis, plenament conscient que no tornarà. El pensament se’m situa dins la ment i ja no hi ha escapatòria possible, la por m’assalta, ràpida i sense miraments. No tornaré, és el més probable, ja ho sabia, hauria d’estar preparat per a aquesta situació, però no ho estic, escolto algun altre gemec mig contingut en el camió, com un xiuxiueig, insistent, que no s’atura, i tremolo en adonar-me que aquests nous gemecs són meus.

El camió s’atura finalment, sento unes veus que s’apropen des dels laterals, les passes aproximantse, amb pausa, tranquil.les, convençudes del que estan a punt de fer. I la ràbia m’inunda com un torrent sense paraules, el cor se m’accelera frenèticament, i em sembla impossible poder respirar. No m’adono de res. La pluja s’està esvaint lentament. Els soldats dins del camió ens fan baixar a empentes, amenaçant-nos amb les armes. Baixo i ens indiquen que podem començar a caminar cap al camí. Les meves passes són feixugues i pesades, les cames tremoloses m’impossibiliten anar amb més rapidesa. Quan un home del meu costat intenta posar-se a córrer, un tret l’encerta al mig de l’esquena i cau a terra. Jo no puc més. En aquests passejos de nit tothom sap que acabarà mort, l’única raó per la qual encara no m’han disparat és per allargar l’angoixa, el sofriment. Un tret m’eixorda profundament, i sé que ja està. El meu cos feixuc xoca contra el terra polsós, i tinc l’esperança que la meva família recordi sempre aquest dia per mi. Feia massa fred per ser 15 d’abril de 1938.

Alabança d’estiu, per Pau Iglésias Alabança a l’estiu El paisatge a la tardor, Tot és del mateix color. El paisatge a l’hivern, Amb el fred es un infern. El paisatge a la primavera, Amb el pol.len m’altera. El millor doncs és l’estiu, Amb calor em sento més viu. La platja i la festa, Molen més que la resta. Amb la saborosa calor, L’estiu és el millor. El paisatge color verd, Em dóna un plaer que em perd. Amb la lluentor de la mar, Es veu un gran calamar. Amb el topless i els mugrons, M’escalfo en segons. Franceses, angleses o italianes, Llueixen bé les seves cames. El millor doncs és l’estiu, Amb la calor em sento més viu.

9


Activitats L’esquiada de 1r de Batxillerat

Els alumnes de primer de Batxillerat vam passar el dies 20, 21 i 22 de març esquiant o fent snow, com a sortida d’educació física. Després d’un llarg viatge, amb unes vistes magnifiques, que eren el més semblant als paisatges de les pel.lícules vam arribar a la pista d’esquí de Font Romeu (Catalunya Nord), on vam passar el primer dia de les nostres petites vacances. Els que mai no havien esquiat o fet snow en van aprendre i els que ja ho havien fet van poder millorar i gaudir-ne. Cal afegir també que el bon temps ens va acompanyar. Després de passar-hi tot el matí i part del migdia, vam tornar a agafar el bus per dirigir-nos al lloc on podríem patinar sobre gel, una experiència que ens va fer divertir com a nens. Vam acabar el dia amb un bon sopar amb tot el grup, un àpat que ens va donar energies per l’endemà. El segon dia vam dirigir-nos a la Masella, on amb l’ajuda dels monitors vam poder enriquir una mica més l’experiència i sense deixar de divertir-nos vam aprendre’n més. Vam acabar el dia contents, ja que havíem après i ens havíem divertit al costat dels nostres companys, tot i que vam tenir lesionats. Per sort, res greu. Finalment, després de passar un gran matí de força activitat física, al migdia vam anar a fer raquetes, a caminar muntanya amunt i contemplar

paisatges d’allò més increïbles. La veritat és que ja no quedaven forces per a res més! Però va arribar la nit, i tot el grup va gaudir de la música i de la celebració de l’aniversari de dos companys. I encara havíem de recuperar forces per a l’endemà! El tercer dia vam dirigir-nos als Angles (Catalunya Nord), i després d’un llarg viatge havíem d’aprofitar el tercer i últim dia com a experiència i diversió. Tots els alumnes de Batxillerat vam acabar els tres dies satisfets i havent gaudit intensament de l’activitat. Sense deixar de divertir-nos, vam aprendre, i com a grup vam poder conèixer-nos més i viure entre tots l’experiència i l’oportunitat que ens havia ofert el centre. I dit i fet, vam aprofitar-la! Per acabar, volem suggerir que aquesta sortida es pugui tornar a fer els cursos vinents, perquè val la pena i és molt enriquidora, tant des d’un punt de vista individual com col.lectiu. Gràcies a l’institut i, sobretot, gràcies al professor d’educació física que va organitzar la sortida i va ajudar a fer l’experiència més agradable per a tothom, en Sebas. També ens volem recordar dels altres professors del centre que van acompanyar-nos, en Joaquim Fradera i l’Helga Blasco. Esperem que com a professors també recordeu aquesta sortida com una bona experiència. Mariona Capote, 1r de BAT A

Sortida al Sot de les Granotes El dia 23 d’abril els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Baix Montseny van fer una sortida al centre esportiu del Sot de Granotes, a fer una sèrie d’activitats físiques: spinning, aquagym i condició física. Les tres classes de quart es van distribuir per activitats i durant tot el matí van anar combinant els tres esports. Els monitor d’espinning ens va fer suar la samarreta de valent. Van ser uns 45 minuts intensos d’exercici i sacrifici. L’aquagym va ser més relaxat perquè vàrem fer coses més divertides que no exigien

tant d’esforç —jocs dins l’aigua, que tal i com el seu nom indica són molt divertits i relaxants. I per últim, el condicionament físic també varen ser uns 45 minuts molt intensos, ja que la monitora ens va fer una sèrie d’exercicis molt cansats, com saltar a la corda aixecament de peses, fitness, etc. Aquell dia els alumnes de quart d’ESO de l’INS Baix Montseny ens ho vàrem passar molt bé. Va ser diferent de la rutina de cada dia, cosa que agrada a la majoria dels alumnes. Sergi Fabregat, 4t d’ESO

10


El món rural Els passats dies 18, 19 i 20 de març gairebé una cinquantena d’alumnes de 2n d’ESO va participar a les colònies del treball de síntesi, que tenia com a eix temàtic principal el món rural. Per aquesta raó l’allotjament es va fer en un antic molí-masia reconvertit en casa de colònies. El primer dia, al matí, els alumnes van fer una visita guiada a la vila medieval de Besalú, mentre que a la tarda van visitar el poble de Bàscara, a la comarca de l’Alt Empordà, per tal d’elaborar-ne un tríptic turístic en anglès. L’endemà van aprendre mètodes naturals i artificials d’orientació, van estudiar la fauna i la flora existent al voltant del riu i, finalment, també van estudiar el tipus de bosc proper a la casa de colònies.

Els alumnes, a banda de caminar força, també van tenir temps per practicar esports com el tir amb arc o el ping pong. Tot i que, com ja acostuma a passar en aquest tipus de sortides, a la nit hi havia alguns alumnes que tenien ganes de gresca, gràcies a la vigilància constant dels professors acompanyants les nits van transcórrer força plàcidament i tothom va poder dormir. . . o gairebé tothom. La nit abans de tornar cap a casa es va celebrar a la capella de la casa de colònies una sessió de discoteca, en la qual els alumnes més desvergonyits van exhibir el seu talent com a ballarins. Francesc Pina

11


12


Les colònies de 3r d’ESO

Els alumnes de 3r d’ESO aquest any hem anat a una casa anomenada El Xalió per fer el crèdit de síntesi. Aquesta casa de colònies es troba a la Garrotxa i està situada aprop dels volcans que vam visitar. Pels voltants hi ha un bosc i una pista de futbol i una altra de bàsquet. És un lloc genial per estar-hi durant el temps lliure i gaudir-lo. El primer dia vam visitar el parc natural de la Fageda d’en Jordà. Vam conèixer els monitors i ens van informar del lloc. Els monitors, la Diana i en Richi, van ser en tot moment molt amables i de seguida van tenir molt bon tracte amb tothom. La fageda ens va captivar amb aquell paisatge tan bell i el silenci tan dolç que ens atrapava en endinsar-nos-hi, tal i com deia el poema de Joan Maragall. El primer dia, a part de veure el parc natural, també vam visitar el volcà de Santa Margarida i el del Croscat. Va ser emocionant veure els volcans i observar els colors i la vegetació que formen el paisatge que tants

anys enrere habia tingut una história de formació tan complexa. El segon dia el vam dedicar a fer les activitats del dossier del treball. Ens vam dividir en dos grups i cada un anava amb un monitor. Vam fer una activitat amb parcel.les i ens van fer unes quantes explicacions per fer el dossier. Després de dinar, el meu grup i jo vam fer la maqueta del volcà, va ser molt entretingut i laboriós. El tercer dia vam anar d’excursió a visitar Mieres, un poble petit i humil, el qual s’havia quedat considerablement sense població. Malgrat tot, es troba en un lloc amb unes bones vistes i paisatges i val la pena visitar-lo. Després de dinar vam tenir temps lliure fins que va arribar l’hora de marxar. Ens vam acomiadar dels monitors i vam tornar. En opinió meva m’ha agradat molt i m’ho he passat molt bé. Considero que aquest lloc està molt bé perquè té moltes zones que ofereixen molts coneixements. Paula Mañas, 3r d’ESO A

13


El grup de hip-hop Aquest curs s’ha consolidat de forma progressiva i estable un grup de noies practicants de hip-hop, les quals s’ho passen molt bé! Cada dijous a les 15 h un grup d’entre 9 i 10 noies s’ha quedat al llarg del curs per endinsar-se en el món d’aquest ball encara força desconegut.

L’Alícia, la monitora del grup, ha format part d’un grup de hip-hop que ha competit en campionats estatals. Ve de Girona i se li ha d’agrair l’esforç que ha fet per dinamitzar les noies que en formen part. Estaria bé que de cara al curs vinent s’animessin més alumnes per fer més gran el grup.

Animeu-vos a participar-hi. . . tant nois com noies!

La Selva de l’Aventura El passat mes de maig es va fer una sortida prevista dins el currículum educatiu de segon d’ESO d’activitats al medi natural. Els alumnes van visitar un bosc vertical al Montseny, que consistia en un circuit per damunt dels arbres on es posaven a prova diferents habilitats d’equilibri, coordinació i autonomia, utilitzant el material de seguretat i, en tot moment, supervisats per professors o monitors del parc. En primer lloc, va haver-hi una explicació de l’activitat, detallant el material de seguretat i l’ús que se n’havia de fer tal de donar autonomia als alumnes un cop començat el circuit.

Com sempre, de seguida va haver-hi alumnes que van començar ràpidament a progressar amb molta facilitat i d’altres a qui va costar un xic més agafar la tècnica, però finalment la gran majoria va acabar el circuit amb la llarga tirolina de més de 200 metres. . . amb l’expectació que suposava l’arribada a gran velocitat. Els professors i acompanyants del grup —l’Emilie, el Joan, el Carles, l’Alberto, el Sebas i la Mariona— també van participar a la sortida. Al final, tothom va coincidir en què havia estat una sortida profitosa i plena d’emocions noves. Departament d’Educació Física

14


Excursió a Olzinelles El divendres 3 de maig tots els alumnes de 3r d’ESO i del Projecte Acció vam anar d’excursió a Olzinelles. Vam quedar a la Plaça dels Comtes i ens vam separar en tres grups. Cada grup tenia un monitor que ens guiaria durant tot el matí. Després de saber cadascú amb qui aniria, ens vam dirigir cap a Olzinelles. Abans de començar, ens vam presentar i ens van donar un dossier que hauríem d’omplir després amb totes les explicacions que ens donarien. El matí va començar amb l’explicació del riu Tordera. Durant el camí ens van explicar coses d’allà, el tipus d’arbres que hi havia, com treien el suro, com eren les fulles, la explotació d’arbres, etc. Quan vam arribar a un riu, els dos primers grups ens vam parar a esmorzar.

Un cop vam haver esmorzat, vam continuar l’excursió. Ens van ensenyar unes esplanades, també ens van ensenyar una mena de pou on es conservava el gel en aquella època —és l’únic que encara es conserva. Seguidament vam asseure’ns a fer el dossier i entre tot el grup vam respondre les preguntes. Un cop fet, ens vam dirigir fins al final del camí, que s’acabava en una font. Quan vam fer tot el recorregut i ja havíem après una mica més de l’entorn on vivim, vam tornar cap a Sant Celoni, on ens trobaríem tots el grups. Va ser un matí entretingut, en què vam aprendre coses que no sabíem, vam conviure amb tots el companys i ens hovam passar tots molt bé.

Jennifer Campos, 3r d’ESO B

Olimpíades de 4t ESO El passat 29 de maig, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Baix Montseny van fer una sessió de dues hores d’atletisme. Cada alumne portava el seu número per participar. La sessió consistia en fer una cursa de 60 metres o una cursa de 800 metres, després una cursa de relleus i, per acabar, llargada de pes o salt de llargada. En aquestes olimpíades hi van col.laborar alguns dels alumnes de 3r d’ESO en puntuar les posicions i dir els guanyadors de cada prova. La primera prova va ser la de 60 metres on se separaven per sexes. Primer van començar els grups de les noies i va guanyar l’Amanda Jiménez. Després, els grups dels nois, i va guanyar en Raúl Fernández. La cursa de 800 metres va ser una cursa mixta i va guanyar en Jesús Roldán.

Acabades aquestes proves, van fer les curses de relleus. Primer va ser la cursa dels grups masculins i la va guanyar el grup de l’Albert Pérez, en Sergi Campos, en Dani Giménez i en Jesús Roldan. Després, la cursa dels grups femenins, i la va guanyar el grup de la Florina Ivanova, l’Helena Urbano, la Sònia Bartolomé i l’Andrea Fernández. Després es van fer les proves de llargada de pes, les quals van guanyar en Dani Giménez, per part dels nois, i la Florina Ivanova, per part de les noies. La prova del salt de llargada la van guanyar en Raúl Fernández, per part masculina, i l’Helena Urbano, per part femenina. Els guanyadors de 4×100 masculí van ser Claudio Garrido, Sergio Ciruelo, Raúl Alcolea i Samad Al Haman. Els alumnes van estar molt participatius i entusiasmats per les proves i s’ho van passar molt bé. Ariadna Ruiz, 4t d’ESO

15


16


Pel maig, sortides a raigs! Enguany, a l’Aula Vida, hem concentrat les sortides de curs durant el mes de maig tot esperant gaudir del teòric bon temps. N’hem fet 4, de les quals 3 han estat passades per aigua. La primera va ser una visita la fàbrica RENOLIT, a la qual la gent de Sant Celoni encara li diu MANUSA. Fabriquen en PVC, un plàstic que es fa servir per a moltes coses i estan gairebé a tot el món. El més curiós és que d’una pols que entra en una màquina per l’altre costat surten hules, recobriment de piscines per a Olimpíades, etc. La segona sortida va ser una visita a la casa museu de la Torre Mariona (Mosqueroles) i al Castell de Montclús, en runes, però amb història. Al museu vam veure un documental de la vida d’en Rafel Patxot, un català científic que va estudiar els núvols i que encara avui s’usen els seus tractats. Va fer construir el primer gran telescopi d’Europa. Com que era un apassionat de les masies té un llegat fotogràfic molt extens i ell mateix es va construir la seva amb els racons més macos que havia pogut observar. Al castell hi vam anar des de l’ermita de Santa Magdalena per uns corriols estrets.

La tercera sortida la vam fer al castell de Montsoriu i museu de La Gabella (d’Arbúcies). Els Comtes de Cabrera eren els propietaris del castell fins que van marxar a Itàlia. És un castell gòtic amb tres fortificacions. Es pot dir que era inexpugnable. Avui dia l’estan restaurant. La guia ens va fer una explicació de la història i les diferents dependències. Com que érem pocs alumnes ens va deixar pujar a la torre més alta, llàstima que va ser entre la boira. La quarta sortida va ser a la fàbrica AYMAR i després vam anar a les mines de marbre de Gualba. Dins la fàbrica vam veure com es tractava el producte i feien material per a la construcció (ciments, formigó, gravilles. . . ). El més divertit va ser quan vam pujar a les mines. Ens van deixar fer la visita en cotxe pels túnels de la mina, entrant per un costat i sortint per una altra galeria. El sostre de la mina està a més de 7 metres l’alçada i la temperatura a l’interior és constant durant tot l’any. Després ens van deixar temps lliure per buscar minerals i vam trobar calcopirites, quars, magnetita. . . i algun més que no en sabem encara el seu nom.

17


Fem ciència La cura del càncer és més a prop Ara fa uns mesos, el dia 27 de novembre del 2012, el professor de Biologia de 4t d’ESO de l’INS Baix Montseny li va cridar l’atenció un article del diari La Vanguardia i va comunicar aquesta notícia als seus alumnes. Aquesta notícia deia que uns investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) havien descobert un mecanisme que protegeix les cèl.lules de les agressions ambientals. Aquest mecanisme consisteix que quan les cèl.lules s’han d’enfrontar a situacions d’estrés cel.lular, aquestes adopten una estratègia de tortuga; així, deixen de multiplicar-se fins que passi el perill. Aquesta aturada de la multiplicació de les cèllules podria desenvolupar en un futur nous fàrmacs contra el càncer, segons destaquen els investigadors. El director d’aquesta investigació, Francesc Po-

sas, va dir que aquest descobriment era fins llavors desconegut. Investigacions anteriors havien demostrat que en les situacions d’estrès cel.lular, centenars de gens s’activen per produir proteïnes per defensar la cèllula. Llavors els investigadors de la UPF es van preguntar que passaria si les agressions ambientals arribessin en un moment de divisió cel.lular. Els resultats els van publicar a la revista Nature, segons els quals la clau està en el fet que interactuen dues proteïnes que regulen la multiplicació cel.lular (responsable de la formació de tumors). Segons Posas, aquest resultat és extrapolable a les cèl.lules humanes perquè els mecanismes biològics de copia de l’ADN i de resposta a l’estrès en les cèl.lules humanes són els mateixos que en les cèllules dels llevats. Carlos García, 4t d’ESO

Genètica antifeixista El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l’Europa d’entre guerres, entre el 1918 al 1939. Durant aquest període, aquest moviment va tenir un fort component racial, que promulgava la superioritat de la raça ària i buscava l’extermini d’altres col.lectius, com els jueus, els gitanos i els negres. Encara avui, si bé de manera reduïda, forma part del mapa polític de nombrosos països de l’anomenat món occidental (neofeixisme). A Alemanya, durant aquestes dates, un dels polítics d’aleshores, Adolf Hitler, va dur a terme una sèrie d’actes que si hagués pogut seguir hauria extingit la totalitat de la raça humana, per dir-ho d’alguna manera. Era una de les persones que tenia més hostilitat o prejudici cap als jueus, com a grup religiós. Va intentar exterminar diversos col.lectius humans —6.000.000 de víctimes només en la comunitat jueva—, amb la intenció de fer desaparèixer el grup, independentment que el lligam que unís els

seus membres fos ètic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altre tipus. Si ens posem a analitzar aquests fets que van succeir en la història recent, podrem veure que si Hitler hagués assolit els seus objectius, probablement hagués desaparegut l’espècie humana, com ja he dit abans. Això té a veure amb la genètica —la ciència de l’herència i la variació en els éssers vius— i la seva diversificació. Perquè si només haguessin sobreviscut els de la raça ària, i només es reproduïssin entre ells, al cap d’un temps qualsevol malaltia podria eliminar a tots els individus; ja que tots tindrien uns gens semblants i no podrien immunitzar-se contra la malaltia. En canvi, com que les races es barregen, la diversitat genètica és més gran i no hi ha cap perill d’extinció. Per tant, és la diversitat genètica qui escull els «millors» gens de cada raça i es va enfortint l’espècie humana. Assiya Houllich (Àssia), 4t d’ESO

18


Entrevista a Marcel Durbau Aquesta és l’entrevista que vam fer a en Marcel Durbau (3r d’ESO) i que vam incloure en el nostre Projecte de Recerca: «Skatepark de la Salut». Hem escollit aquest noi perquè porta des que tenia 5 anys utilitzant vehicles sobre rodes. És molt esportista i sempre ha fet el que més li agrada al món. Creiem que és una de les persones de la Batllòria que millor fa aquest esport i és una persona que té molt de futur per endavant. És molt curiós i sempre té nous reptes i mostra ganes d’aprendre acrobàcies noves.

Com et dius? Marcel Durbau Pimàs. Quants anys tens? Tinc 15 anys. T’agrada fer esport? Sí, perquè és molt saludable. T’agradaria tenir un skatepark o parc de la salut al poble? Per què? Sí, perquè m’agradaria poder practicar-lo al meu poble. Sempre m’haig de desplaçar a altres llocs per poder fer el que més m’agrada. Amb quants anys vas començar a practicar esports sobre rodes?

Vaig començar amb la bicicleta als 5 anys, durant bastant temps, i després amb 11 anys vaig començar amb un scooter. Has tingut alguna vegada alguna lesió greu? Sí, m’he obert el cap amb l’scooter una vegada i amb la bicicleta un altre cop. Accidents n’he tingut molts, però no són tan greus. Qui et va aficionar als esports sobre rodes? Com vas començar a practicar-los? Els meus pares em van comprar una bicicleta i una scooter per nadal, i per això vaig començar a practicar aquests esports. Has arribat a guanyar alguna competició, alguna vegada? La primera vegada vaig quedar segon en la categoria amateur. La segona vegada vaig quedar segon en la categoria pro. La tercera vegada vaig quedar sisè en la categoria pro. I la quarta vegada vaig quedar, per fi, primer a la categoria pro. Dels vehicles que has portat, quin és el que t’agrada més? Per què? El què més m’agrada és la moto, perquè et sents com més «lliure» i pots anar on vols i com vols.

Andrea Pulido, Raúl Alcolea, Dani Giménez i Lucas Carroza, 4t d’ESO

Orla de 4t d’ESO (curs 2012–2013)

19


Calaixera04  

Revista nº4 de l'Institut Baix Montseny

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you