Page 1

Revista trimestral. Curs 14-15. Desembre Habiliten el primer hort formatiu per a l'alumnat L'alcalde d'Ondara, Ximo Ferrando, i la regidora d'Educació, Lola Jordà, acompanyats per la directora i el secretari de l'IES Xebic, Esther Carpi i Vicent Estruch, van inaugurar el primer hort educatiu, l'ús del qual ha estat cedit per part del consistori a l'institut del municipi.

Aquesta nova iniciativa formativa i ecològica ha estat ben rebuda per part de la comunitat educativa ondarenca. Al principi, l'hort educatiu serà utilitzat per l'alumnat dels departaments de Biologia i Geologia, entre altres. Creat en una parcel·la municipal de 500 metres quadrats situada a la partida Xebic, està situat just a la part posterior de l'institut i el pavelló municipal. Per poder acollir l'hort, el terreny municipal s'ha tancat, s'ha condicionat amb terra adequada per a la plantació vegetal i, a més, s'ha dotat de reg per degoteig. El projecte dels departaments encarregats és sembrar hortalisses a l'hort, repoblar els rosers i la tanca de murta que envolten l'institut i plantar plantes aromàtiques.


ÍNDEX

Portada. M. José Pulido…………………........................................1 Índex...............................................................................................2 Escola de mares i pares 14-15……….……………………….…….3 9 d’octubre. Alumnat de Llatí. 2n de Batxillerat………….………4-6 El Xebic es manifesta. Andrea Pardo, 3r E……………………..… 7 Adiós a Isa. Departament de Castellà…………………..…………8-9 Pobresa zero. Manifest octubre 2014…………………...…….10-13 Projecte millota de l’aprenentatge. Alfred Ros - V. Pons .….14-15 Actividad diario digital “La Marina Plaza”. Carlos Siscar, 4t D..16 Un dia al Botànic. Paula Herrera i Selena Jiménez, 4t PDC…17-19 Trobada amb les famílies. Alumnat de 1r d’Educació Infantil..20-24 Día mundial de la televisión. Neus Ibáñez, 2n D …....……….25-26 Dia Internacional contra la Violència de Gènere…………….27-39 Creando metáforas. Alumnat de 1r B, C i D…………...……….40-41 Projecte tecnològic: La casa de fusta. A. Almiñana…......…..42-43 El món de la fira. Andreu Almiñana…...………………………....44-46 Geología del Cabo de Gata. Paco Buigues…….................…..47-48 El soldat fanfarró. Paqui Viciano………...………………………….49 Altres esdeveniments. .............................................................50-55 Els nostres arbres IV. Robert Miralles......................................56-57 Un nuevo septiembre. Inma Campos............................................58 Libros y abanicos. Paula Tormo, 1r de Batxillerat.........................59 La televisió i nosaltres. Jennyfer Collado, 4t A.......................60-61 La droga del segle XXI. J. Ignacio García Muñoz, 2n Batxillerat ..62 Caligrames. I. Domenech, I. Ginestar, A. Utrera (4t D); M. Hincapié (2n B)..........................................................................................63-65 Dia per la tolerància. Exposició de cartells.................................66 Passatemps. Manolo Mesas..........................................................67 Tallers i activitats nadalenques. .............................................68-71 Contraportada. M. José Pulido.....................................................72


El 8 d’octubre, a l’IES Xebic celebràrem el 9 d’octubre, commemoració del dia en què el rei Jaume I va entrar a València i ens va donar als valencians institucions per a l’autogovern. Al so del tabalet i la dolçaina d'Inés Gilabert, Aina Castellano, Pau Castellano, Anna Carrió, Maria Ivorra, Héctor Arbona i Sergi Frasquet férem una mena de passacarrer des de les aules al pati. Alumnes del cicle formatiu d’Educació Infantil ballaren “El ball de les cintes” i “El ball dels arquets”, ensenyaren a ballar aquestes danses populars valencianes Àngela Gallego, alumna de 3r ESO C, i Paula Caselles de 3r ESO A.


També el professorat d’Educació Infantil ballà “ El ball dels cabuts “ dirigits per Andreu Almiñana, professor de Tecnologia. Per concloure l'acte Noèlia Rodríguez, Miguel Pou i Ester Gavilà, alumnes de 2n de Batxillerat Humanístic, llegiren el poema de Vicent Andrés Estellés, “Assumiràs la veu d'un poble”, ens recordaren els fets històrics que commemorem els valencians el 9 d'octubre i animaren els joves a treballar amb il·lusió pel futur de la nostra llengua, perquè nosaltres som el futur. Els joves demanem als polítics que vetlen pel respecte i el foment de la nostra llengua i cultura amb estima perquè “CONÈIXER ÉS ESTIMAR “.


ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE

ASSUMIRÀS la veu d'un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i naciions amunt una enaltida condició. No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.

Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles

Alumnat de Llatí , 2n Batxilllerat.


L'IES XEBIC ES MANIFESTA Els alumnes de l'IES Xebic es manifesten contra la nova Llei d'Educació Andrea Pardo Pérez 3r E

Els passats dies 21,22 i 23 d'octubre de 2014 els alumnes de l'IES Xebic d'Ondara es manifestaren en contra de la nova Llei d'Educació, que el ministre Wert ha implantat en el curs 2014-2015. La nova llei suposa retallades en la docència, és a dir, hi ha menys professors i més alumnes dins de cada aula, es crea així un ambient poc favorable dins les aules. A més a més, aquest nou curs acadèmic que hem començat ha sigut avançat en el calendari, és a dir, en lloc de començar a finals de setembre, ha començat a principi de mes cosa que perjudica els alumnes i l'ambient d'estudi ja que fa molta calor dins les aules. Per una altra banda, aquesta llei ha fet que desapareguera l'anomenat PQPI, que donava la possibilitat als menys estudiosos d'aconseguir el graduat escolar. A més de tot el que s'ha dit anteriorment, la nova llei disminueix les beques per als estudis, cosa que afecta a molts estudiants ja que no podran comprar alguns materials ni desplaçar-se com cal. Per totes aquestes mesures els alumnes van decidir utilitzar el seu dret a vaga per a protestar i demostrar que no estan d'acord amb aquesta nova llei.


ADIOS A UNA PROFESORA Era domingo por la tarde, un domingo caluroso de octubre, cuando nuestra compañera, Isabel Perelló le dejó la puerta abierta a la muerte. Luchó durante un año contra un cáncer terriblemente violento y, aunque siempre supo que era una guerra perdida, peleó con fuerza hasta la última batalla; entró entonces en el sueño dulce y profundo, dejando sus últimas palabras flotando en el aire. El IES Xebic se vistió durante un minuto de silencio y, en un patio sin risas ni juegos, alumnos y profesores le dedicaron un dulce recuerdo. Isabel Vicenta Perelló Català (Parcent 1956) Es maestra y licenciada en Filología Hispánica por la Universidad de Alicante. Trabajó en Educación Primaria y desde hace años imparte clase como profesora de lengua Castellana y Literatura en institutos de Enseñanza Secundaria. Desde la infancia escribía cuentos y ha compaginado su actividad docente con la escritura creativa de poemas y relatos para adultos y niños. Ganó el premio Maria Mulet (1998) de poesía infantil en valencià, convocado por la Diputación de Valencia. Los poemarios en castellano Mis primeros poemas Existir en la sociedad El latido de los versos El fluir de las vivencias y los recuerdos Espejismo Supervivencia También ha escrito algunos relatos La colección de poemas en valenciano: Mosaic de pensaments, sensacions i sentiments LITERATURA INFANTIL La colección de poemas en valenciano y castellano: Una finestra oberta a la fantasia Cuentos infantiles: Elena y el geniecillo poeta La casa de los títeres La tía Reyes y la caja mágica de música Los gatos vagabundos


RITMO VITAL

Vivo a destiempo cronológico y sigo mi propio ritmo vital, que se escapa de los tópicos del considerado tiempo real que suele marcar las pautas en la vida de los demás. Parece que mi reloj biológico ni física, ni psíquicamente, sigue el ritmo convencional.

LA TARDOR

Ja arriba la tardor i pinta el camp d'ocre, groc,taronja y marró. Les fulles daurades poc a poc van caent. Ja comença a fer fred i els ocells diuen adéu. Benvinguda, tardor, amb el teu concert de pluja i vent...!


MANIFEST OCTUBRE 2014 CONTRA LA RIQUESA QUE EMPOBREIX EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL

Falten poc menys de 365 dies perquè es complisca el termini que es van donar 189 països, entre ells Espanya, per a assolir els Objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM) referits a la fam, l'educació, la salut, la igualtat, el medi ambient , l'ajuda al desenvolupament i una governança mundial per avançar en l'eradicació de la pobresa al món. En aqueixa línia i des de fa quasi deu anys, Pobresa Zero convoca la ciutadania per recordar aquests compromisos, mobilitzar-nos contra les causes de la pobresa i la desigualtat al món. I per posar de manifest el que impliquen l'incompliment d'aquests objectius i les retallades en matèria de cooperació al desenvolupament per als 1.200 milions de persones que viuen en extrema pobresa en el planeta. A hores d'ara patim d'una banda les conseqüències d'una crisi, que va ser anunciada al seu dia per les ONGD, conseqüència de la injustícia de les polítiques neoliberals que s'han anat aplicant al món, i d’una altra estem patint les conseqüències de les mesures aplicades per a eixir de la crisi, que han implicat retrocessos, retallades de la despesa social i retallades en cooperació que posen en perill la vida de les persones més vulnerables. Aquestes mesures posen en perill compromisos tan internacionals, com els esmentats ODM, la Declaració dels drets humans i la Carta de les Nacions Unides; i altres de


caràcter nacional i autonòmic, com la Llei valenciana de cooperació o el Pacte valencià contra la pobresa, que sistemàticament s’incompleixen. En aqueixa línia no podem deixar de denunciar les conseqüències que, aquests incompliments i les retallades en matèria de cooperació i despesa social, tenen per als més de 2.200 milions de persones que viuen amb menys de 2 euros i mig al dia al món, que passen fam, s’emmalalteixen i moren. I per a les persones que ací, a la Comunitat Valenciana viuen sota el llindar de la pobresa, una de cada quatre, que veuen vulnerats els seus drets per governs que prioritzen la desviació de recursos econòmics a favor de grans empreses i entitats financeres. Per tot això és urgent canviar aquest sistema que d'una banda genera riquesa per a l'1% de la població i d’una altra un empobriment generalitzat per a la resta. Un sistema que aprova els conflictes i la guerra per al control geoestratègic dels recursos, la destrucció de la naturalesa i la desigualtat social. Un sistema que en definitiva sotmet l'activitat política a les regles del mercat, centrant-la en la maximització del benefici econòmic, sense tindre en compte els costos humans i mediambientals. Davant d'aquesta situació d'injustícia, RECLAMEM un model social i econòmic diferent, que garantisca la dignitat de tot el gènere humà. Perquè sí que hi ha recursos suficients, i la redistribució de la riquesa és la clau fonamental per a garantir el compliment i la protecció dels drets humans per a totes les persones. Per tot això PROPOSEM: • Un canvi de l'economia especulativa per una economia al servei de les persones. • Un repartiment just de les riqueses al servei de les persones i del bé comú. POBRESA CERO www.cvongd.org

www.pobresazero.org

Coordinadora

Valenciana

d'ONGD

• Potenciar alternatives que permeten a la naturalesa regenerar-se i a totes les persones mantindre una vida digna. • Canviar l'individualisme i la competitivitat per la cooperació i la solidaritat entre les persones i els pobles. • Fomentar la pau per a les persones, el pobles i amb la naturalesa.


En definitiva, canviar un sistema on LA RIQUESA EMPOBREIX per un altre on LA RIQUESA GENERA UNA VIDA DIGNA PER A TOTES LES PERSONES. Per aconseguir aquest canvi EXIGIM: • Una fiscalitat justa i equitativa, que impedisca l'enriquiment sense límit i el frau fiscal del qual el 72% es deu a les grans empreses i fortunes. • Un sistema tributari i una despesa pública que redistribuïsquen la riquesa i combaten les desigualtats. • Accions legislatives i governamentals cap a la completa eradicació dels paradisos fiscals, refugi del 95% de les empreses de l'IBEX 35. • Que no se signe el Tractat transatlàntic de comerç i inversions (TTIP) i la desregulació dels mercats de béns i serveis. • Fixar un impost a les deslocalitzacions que generen explotació en condicions d'esclavitud, desocupació i empobriment. • L'aplicació de l'Impost sobre les transaccions financeres per a disminuir els moviments especulatius i destinar la seua recaptació a les polítiques socials, a la cooperació al desenvolupament i a la protecció del medi ambient. • Inversió en els serveis públics, la protecció social i la promoció de l'ocupació decent a fi de lluitar contra la pobresa i l'exclusió, i garantir la justícia i la cohesió socials. • Garantir els drets humans de totes les persones, amb especial atenció als drets de les persones més vulnerables i de les persones emigrants, a qui se'ls neguen drets fonamentals com la salut, o se'ls tanca en centres d'internament. • Actuacions urgents i decidides contra la impunitat i l'opacitat. • Modificació dels Pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat per a 2015, perquè el seu eix principal siga la lluita contra la pobresa i la desigualtat, i la garantia d'uns serveis socials universals i de qualitat. • El compliment dels acords signats pel Govern d'Espanya i per la Generalitat Valenciana en matèria d'ajuda oficial al desenvolupament, inclòs el compromís de destinar el 0,7% de la renda nacional bruta a aquest fi, i la restitució dels fons defraudats a cooperació.


• Un compromís ferm de les formacions polítiques que es presenten a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques de complir el Pacte valencià contra la pobresa.

COM A CIUTADANES I CIUTADANS ENTENEM LA POBRESA COM UNA VIOLACIÓ GREU DELS DRETS HUMANS I ENS COMPROMETEM A CONTINUAR TREBALLANT PER LA SEUA ERADICACIÓ A TOT EL MÓN.

LES PERSONES PRIMER, POBRESA ZERO! POBRESA CERO www.cvongd.org

www.pobresazero.org

Coordinadora

Valenciana

d'ONGD


FRED I CALOR: PROJECTE DE MILLORA DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT El 20 de novembre de 2014 fou acceptada la sol·licitud de participació del Departament de Fred i Calor de Cicles Formatius de l'IES Xebic en la convocatòria d'ajudes per al disseny i aplicació de projectes de millora de l'aprenentatge de l'alumnat per agrupacions de col·laboració professional entre centres sostinguts amb fons públics de diferents comunitats o ciutats autònomes (Resolución de 30 de septiembre de 2014, BOE 3 de octubre, de la Secretaría de Estado de Educación, Formación Profesional y Universidades). El Departament de Fred i Calor de Cicles Formatius, s'ha adherit, per tant, al Projecte de Millora de l'Aprenentatge de l'Alumnat, en l'estudi d'”Utilització del CO2 transcrític (pressions elevades) en els centres educatius”, projecte desenvolupat conjuntament pels instituts: IES LLOMBAI (Burriana, Castelló), centre coordinador. IES SALVADOR VICTÒRIA (Monreal del Campo, Teruel) IES XEBIC (Ondara, Alacant) CIPFP CATARROJA (València) El propòsit d'aquest projecte és la introducció de l'ús del CO2 com a refrigerant en els Instituts de Formació amb la finalitat d'entendre el funcionament dels cicles de treball supercrítics i poder així, oferir una formació de qualitat orientada cap a un desenvolupament sostenible. Els objectius que s'hi persegueixen són: •

Oferir als centres docents una formació sobre l'ús, maneig i muntatge d'instal·lacions frigorífiques utilitzant CO” com a refrigerant.

Dotar a cadascun dels centres docents amb el material didàctic necessari per poder formar els alumnes. En este aspecte s'elaboraran una sèrie de bancs experimentals d'assaig, on l'alumne puga treballar i desenvolupar les seues destreses, a fi d'adquirir les competències necessàries que li permeten formar-se com a professional capaç de fer front al canvi tecnològic del sector.

Aconseguir un fòrum o marc comú d'actuació i de desenvolupament del coneixement que


aglutine tots els implicats en el present projecte per aconseguir millores professionals i implicació de tots ells en la societat del coneixement i formació al llarg de tota l'etapa professional. L'assessorament necessari per poder desenvolupar el material didàctic es durà a terme a través de la contractació dels serveis de la Universitat Jaume I de Castelló, concretament

el Grup

d'Enginyeria Tèrmica (www.git.uji.es), tot aprofitant els seus coneixements i experiència en el camp dels fluids naturals. La consecució d'este projecte té com a objectiu últim, contribuir al compliment dels objectius marcats en l'Estratègia EUROPA 2020, per la qual es busca augmentar el percentatge d'èxit en educació obligatòria i cicles de formació. És per això que aquest projecte s'orienta cap a la millora del procés d'aprenentatge de l'alumnat a través del desenvolupament de material didàctic de laboratori que li permeta assimilar ràpidament els coneixements teòrics impartits, tot desenvolupant noves destreses i habilitats. Per poder aconseguir este objectiu, cal formar els professors dels Instituts d'Ensenyament Secundari en matèria de refrigeració amb CO2 mitjançant sessions de formació impartides per la Universitat Jaume I de Castelló. Una vegada formats els professors, seran aquestos els que traslladen els coneixements adquirits als alumnes de forma teòrica i pràctica, amb la utilització d'una sèrie de materials didàctics que seran desenrotllats de forma conjunta amb la Universitat Jaume I de Castelló. L'agrupació de centres docents presentada en el projecte, engloba instituts amb cicles formatius relacionats amb la refrigeració així com d'altres que requereixen de tècniques frigorífiques o estan implicats directament en la consecució d'aquestes: conservació de productes efímers, automoció, electricitat,etc.


ACTIVIDAD DIARIO DIGITAL “LA MARINA PLAZA” El jueves 6 de noviembre los alumnos de 4º D asistimos a una charla que nos impartieron dos trabajadores del diario digital La Marina Plaza sobre la prensa digital. Los jóvenes nos explicaron muchas cosas como, por ejemplo, de qué trataba su día a día, cuál era su función dentro de la empresa y el proceso de elaboración de las noticias que aparecen a diario en el periódico, así como el coste de una empresa como esa.

Nos hicieron reflexionar sobre cómo las nuevas tecnologías nos habían cambiado la vida, incluyendo así la lectura de la prensa. Eso de comprar el periódico los domingos o ir a leerlo al bar ya no se lleva. Así que decidieron ofrecer un periódico digital a los habitantes de la Marina.

A continuación, nos dieron los pasos para poder elaborar una noticia completa con todos y cada uno de los elementos, así como la manera de redactar toda la información de forma correcta y siguiendo un orden.

Finalmente, nos dieron la oportunidad de redactar nuestras propias noticias con la posibilidad de enviarlas al periódico con la finalidad de ser publicadas posteriormente.

A todos mis compañeros y a mí nos encantó y nos emocionó poder elaborar nuestra propia noticia para más tarde verla publicada en internet junto a la de los compañeros. http://lamarinaplaza.com/2014/11/10/la-marina-plaza-en-el-ies-xebic-de-ondara/

Carlos Siscar Puig (4ºD)


UN DIA AL BOTÀNIC Paula Herrera i Selena Jiménez 4t PDC

Els alumnes de 4t de PDC vam fer una eixida el passat 6 de novembre al Jardí Botànic de València, ho vam passar molt bé. Vam gaudir d'un preciós dia entre arbres, plantes... Durant l'estada en el Jardí ens va acompanyar un guia anomenat Sergi, que ens va mostrar tota classe d'espècies de tot el jardí. Dues setmanes abans havíem estat elaborant un quadern de camp en el qual, després, dibuixaríem els arbres i plantes que més ens van fascinar.


Vam observar plantes i arbres que mai havĂ­em vist, a mĂŠs d'un museu amb objectes reciclats, com era el cas d'un banc fet amb un tonell, un quadre de roses fet amb culleres, etc.


Vam gaudir molt d'aquesta experiència, vam dibuixar moltes espècies d'arbres i plantes, vam fer moltes fotos i vam gaudir d'un dia amb els companys i dues professores de Plàstica, Maria José Pulido i Consol Font.


TROBADA AMB LES FAMÍLIES 18 DE JUNY DE 2014 Durant tot el curs passat, l'alumnat de primer d'Educació Infantil, en el mòdul de Desenvolupament cognitiu i motor hem estat treballant junt a xiquetes i xiquets d'edats compreses entre 0 i 3 anys i amb les seues famílies.


Les i els estudiants ens dividíem en grups i cada grup contactava amb un familiar o conegut que tinguera un bebé entre 0 i 3 anys. Una volta realitzats els grups i amb el contacte del bebé i les seues famílies començàvem amb els treballs. Tots consistien a realitzar una programació específica per a estimular de forma sensorial i motora els nostres bebés. Realitzada la programació l'havíem de dur a terme i gravar la sessió per a posteriorment mostrar-la a classe i avaluar-la. En el meu cas, concretament contactàrem amb una dona de Pedreguer que tenia un bebé de 10 mesos i realitzàrem tres sessions amb ella d'estimulació sensorio-motora. Les sessions es realitzaven per trimestre, així que quan acabàrem les tres sessions el bebé ja tenia 16 mesos i poguérem comprovar el desenvolupament que havia tingut des dels 10 als 16 mesos. Personalment m'ha agradat molt realitzar aquests treballs ja que estàvem contínuament en contacte amb bebés i poguérem aplicar tot allò aprés a classe d'una forma pràctica i en la realitat. A més a més, com que cada grup treballava amb un bebé diferent, amb edats diferents, no sols poguérem aprendre i veure el desenvolupament del “nostre bebé” sinó també el treball que realitzaven les nostres companyes i companys i el desenvolupament dels altres bebés. Quan acabàrem totes les sessions que teníem programades, preparàrem una jornada per a les famílies que ens havien ajudat a realitzar els nostres treballs. Vam preparar a l'institut un berenar i unes activitats psicomotrius per a agrair a les famílies i als seus fills i filles la seua participació amb nosaltres. Tot i que no vaig poder acudir a aquesta trobada i em vaig quedar amb ganes de conèixer en persona a cadascun dels bebés i les seues famílies que coneixem gràcies a les gravacions, puc dir que m'emporte una gran experiència ja que m'ha aportat molts aprenentatges imprescindibles per a la meua formació professional. Alguns d'ells són: -

Aprendre a treballar en equip. Realitzar una programació per a un xiquet o xiqueta concret amb unes característiques específiques. Aprendre a relacionar-me amb el bebé i amb la seua família.


-

Observar i aprendre de l'evolució dels bebés. Observar i aprendre de les programacions de la resta de companyes i companys. Aprendre a ser crítics avaluant el nostre propi treball i el dels altres.

Però no sols m'emporte una sèrie d'aprenentatges sinó que m'emporte unes experiències úniques, per això agraïsc al nostre professor per ser tan creatiu i proposarnos un treball com aquest que ens ha permès estar en contacte amb el món real i no únicament amb la teoria que tenim en els llibres. I també agraïsc a les famílies que han participat amb nosaltres la confiança que ens han dipositat perquè treballem amb elles i les seues criatures. Sense elles no haguera estat possible res d'açò. (Ester Gil, llicenciada en Pedagogia). “... crec que va ser una experiència prou gratificant i bonica, tant per als xiquets i xiquetes i les seues famílies com per als meus companys i companyes. Crec que es va fer un vincle afectiu bonic enrtre els xiquets, les xiquetes i les estudiants que van participar. No hi vaig poder assistir a aquesta trobada, però m'haguera agradat passar la vesprada amb tot el món.” (Gemma Sapena, educadora en formació).

Al preguntar a Matt si li abellia contar-me com s'ho havia passat em contestà: - M'ho he passat molt bé amb Mireia i Maydo, hem fet moltes coses. He anat a la platja i m'ho he passat molt bé.


És un relat senzill però ple de sinceritat, doncs en la seua cara i gestos es reflectia l'alegria d'haver passat uns moments agradables. També he volgut esbrinar què li han semblat al seu pare les gravacions, i ell m'ha contat que gràcies als vídeos se n'ha adonat de com interferim en els nostres fills. Amb ell compartisc aquesta idea, doncs gràcies a l'experiència de fer aquestes gravacions m'he pogut autoavaluar des d'un altre punt de vista, l'extern. Tanmateix, hem estat d'acord que l'evolució de Matt va molt més enllà de si era capaç o no d'agafar un objecte o de pujar unes escales... hem vist com s'han creat lligams relacionals cada volta més propis amb Maydo i Mireia, transmitint una sociabilitat més real, hem vist com es relacionava de forma cada vegada més autònoma amb l'entorn que se li presentava en cada gravació. Desitge afegir que la meua situació ha estat un poc difícil, sobretot al principi, llavors era a la vegada mare i educadora, cosa que, per a sorpresa meua, ha resultat molt, molt enriquidor. A l'inici de les sessions d'estimulació em centrava en pensar què podia fer Matt i què no, no obstant he acabat plantejant-me quina postura havia d'adoptar jo des de l'acompanyament, desenvolupar cada sessió de forma enriquidora i viviencial. He de dir, que sóc conscient que encara em queda molt per millorar en les meues programacions, però considere que gràcies a aquest treball m’he adonat que el principal objectiu no és que el xiquet o xiqueta faça o no determinades accions, sinó que com a educadores els puguem oferir tot un ambient que enriquisca i afavorisca el seu desenvolupament. El dia de les trobades amb les famílies, em vaig quedar un poc decepcionada per la poca implicació de la classe. Però per altra banda, vaig veure uns xiquets que verifiquen el meu aprenentatge, tan sols necessiten d'un ambient adequat perquè se senten


còmodes. Açò és el que jo vaig veure, uns xiquets i xiquetes que exploraven amb la seua lliure elecció, que es reien i divertien i que rebien de forma natural i personal, un munt d'estimulacions sensorials, motores... sense més necessitat que amor i atenció. (Elizabeth Jiménez, mare de Matt) L'experiència amb les famílies i amb els xiquets i xiquetes ha estat molt agradable i participativa per part de tothom. És molt agradable que aquests pares i mares ens hagen donat l'oportunitat d'estar una estona cada trimestre amb els seus fills i filles i veure el seu desenvolupament al llarg del curs. Açò ens ha afavorit a nostraltres, ja que hem pogut seguir des del principi un estudi pràctic del mòdul de Desenvolupament cognitiu i motor. Hem pogut veure i experimentar amb els infants les seues diferents destreses en les seues diferents etapes i edats del desenvolupament maduratiu. Per altra banda, les famílies han pogut experimentar i aprendre coses que creien que els seus fills no podien fer o conèixer degut a les seues edats. Açò ha estat un èxit mot agradable ja que hem pogut ensenyar alguns mètodes o actuacions de manera diferent a la que solen fer elles. Cal, per tant, agrair als pares i les mares el temps que ens han destinat en tot el curs i la facilitat per a dur-lo a terme. (Santiago Puertas, delegat de curs)


Neus Ibáñez Ferrer, 2º ESO D

El 21 de noviembre de 1996 la ONU declaró ese día

“Día Mundial de la

Televisión” para destacar la importancia de este medio de comunicación en la sociedad actual. Por eso los alumnos de Optativa Instrumental de Lengua Castellana de 2º ESO D y E decidimos hacer un mural.


Nuestra intención mostrar

era la

evolución tecnológica la

y

diferencia

entre

la

primeras emisiones

en

blanco y negro (1956)

y

las

actuales emisiones en color (desde 1978). Para ello simulamos dos aparatos de televisión con dos cajas de cartón, una más aparatosa, como las antiguas teles, y otra mucho más plana.


Hui, 25 de novembre se celebra a tot el món el Dia Internacional contra la violència de Gènere. Hui, són malauradament protagonistes les 48 dones mortes a mans dels seus companys o marits. Els vostres fills i filles, el nostre alumnat, hui posa veu a eixes dones amb les lectures amb l'expressió corporal o amb la música i estic ben segura que ens emocionaran, ens commouran i ens faran reflexionar sobre aquesta xacra que cal eradicar entre tots. Nosaltres, els educadors i educadores hem de transmetre'ls valors de respecte, tolerància, igualtat i condemna de qualsevol tipus de violència, però també és necessària la vostra ajuda i hui, ací, en tenim una mostra amb la vostra presència i la vostra participació en l'homenatge a estes dones assassinades. La violència de gènere és un delicte, un problema social que ens concerneix a tots i a totes. Els maltractaments no són un assumpte privat ni domèstic, ni un succés fortuït o desgraciat. I com diu Susan Sontag «La compassió és una emoció inestable. Necessita traduir-se en accions o es marceix». Moltes gràcies i el nostre agraïment a l'Ajuntament d'Ondara i a la regidora de Cultura, Lola Jordà. http://iesxebic.edu.gva.es/index.php? option=com_content&view=article&id=432:lies-xebic-contra-la-violencia-de-genere&catid=38:activitats&Ite mid=54


L’IES XEBIC CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

L’IES Xebic ha celebrat el 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, en un seguit d’actes en els quals han participat, d’una forma o una altra, tot l’alumnat del centre. A l’entrada de l’Auditori d'Ondara el públic es trobava l’alumnat del Cicle d’Educació Infantil que portava cartells colpidors per tal de despertar la sensibilitat i dos alumnes representaven una baralla entre una parella, que provocava diferents reaccions en els assistents.


Per començar l’acte, els alumnes del Taller de Teatre de 3r d’ESO ens van traslladar a la realitat de diversos països, a la Xina una dona tibetana és violada, als Països Àrabs on un pare pensa que una ovella és més útil que una dona perquè dóna llet i llana, a Bèlgica quan Juliette diu que ha caigut per l’escala o a Nigèria on Amina serà lapidada per haver tingut un fill fora del matrimoni.


Canviem d’escenari: què li diríem a un maltractador que ha torturat la seua parella fins la mort, fins la incapacitat física o mental? Aquesta pregunta va donar pas a la lectura, acompanyada per la música de la guitarra de Nachy Battikh i el ball d’un grup d’alumnes, d’unes Cartes Imaginàries a un Maltractador per part d’alumnat de batxillerat.

CARTES A UN MALTRACTADOR M'agradaria dir-te solament tres coses. Tres paraules que crec et podran ajudar. Ja sé que quasi no tens temps per escoltar-me, però aquesta vegada m'hauràs de llegir, i vas a llegir-me detingudament, doncs encara estaràs preguntant-te on estic. La primera poaraula és por. La por atroç que et tinc, la por terrible que tinc quan et sent arribar a casa o quan arribe a casa i tu hi ets. La por que et tinc quan em crides davant la xiqueta i la por que tinc a les teues mans, a la teua cara, als


teus gestos, als teus ulls. Por quan em dius que em vols i por quan em dius que no em vols. Por als teus besos, a les teues abraçades. Por a parlar, por a escoltar, por a viure. Una por profunda com la que ara sent en escriure't aquesta carta. La segona paraula és dolor. El dolor gran que m'has provocat i el dolor que encara em provoques. El dolor en escoltar els teus insults, les teues vexacions, el dolor dels teus colps, de les teues cabotades. El dolor de les parets, del sòl, de les portes, el dolor que habitava en tota la casa. Dolor quan em quede sola, dolor quan veig la xiqueta, dolor al carrer, en la botiga, al cinema, al bany, dolor al somni. El dolor que dius sentir després de fer-me mal. El dolor al qual mai no t'acostumes. El dolor de la vergonya, el dolor de la impotència, el dolor dels dies, el dolor de les nits. Un dolor que mai haguera pensat que podria sentir. La tercera paraula és amor. L'amor que sentia per tu. L'amor que senties per mi. L'amor que em va fer ser la teua companya i l'amor que sent per la nostra filla. Amor destrossat a colps de por. Amor convertit en dolor i amor perdut, desaparegut, mort, assassinat. Amor com paraula abstracta, malsonant si va unida a tu. Amor que tu mai m'has donat i amor que sempre m'has demanat. L'amor que em va fer suportar i l'amor que em fa fugir. Amor en què ja no crec. Amor del qual res va haver mai en tu. I ja acabe la meua carta. Com veus, seguisc sent la mateixa estúpida que solament sap dir tres paraules. Les dues primeres te les dec a tu, la tercera...ja ni tan sols sé si algun dia la podré tornar a pronunciar. XARA


Carta a un maltractador...:TU Escriure't una carta a tu, de solament quaranta-cinc línies. De quantes paraules? Quantes llàgrimes caben en quaranta-cinc línies? Quantes en les paraules? Escriure't una carta a tu... dir-te què. Com em sent, com em fas sentir? Una denúncia, una súplica, un ja n'hi ha prou, una compassió...? Escriure't una carta a tu, pensant en tu, quan solament el fer-ho em produeix calfred i terror. Escriure't què. Un insult? Una maledicció?... Les meues paraules no t'afectarien perquè no et humà i jo mai vaig aprendre el llenguatge de les bèsties. Escriure't... Com fer-ho? Mai no he sigut molt llesta; ho sé. Llig mal i escric pitjor. No sé expressar-me com eixos senyors tan elegants que escriuen llibres i que defineixen exactament els seus sentiments, les seues sensacions. Jo veig impossible explicar a un invident com és el color roig, o fer-li entendre a algú a què sap, per exemple, una taronja que mai l'he tastada. Per això sóc incapaç de fer entendre ningú què sent quan tu em pegues, quan l'únic color que puc apreciar és el negre, quan l'únic sabor que tinc gravat és el de la sang... Quaranta-cinc línies. Cinc-centes paraules. Estic davant el diccionari buscant què dir-te, com dir-t'ho, i hi reconec tants adjectius que em defineixen que fins i tot m'espante:


Amb la A descobrisc «acovardida», «assetjada», «afligida», «aïllada», «angoixada», «aniquilada», «apallissada», «aterrida», «atordida» i, fins i tot, «avergonyida». A la C he identificat «calumniada» i amb la D «decaiguda», «deprimida», «dissortada», «desesperada» i «desesperançada», «desubicada», «dolguda»... Seguisc passant pàgines, lletres, paraules, i n'hi trobe moltes més. Estan «enganyada», «humiliada», «infeliç», «infravalorada», «injuriada», «insegura», «insultada», «ferida», «marginada», «miserable», «mutilada», «oprimida», «perseguida», «rebutjada», «repudiada», «violada»... Paraules. Les paraules són solament paraules, però amb elles no puc explicar què sent quan tu em pegues, quan em crides, quan m'amenaces o m'humilies... Com fa mal el dolor, com terroritza el dolor!... Les paraules són solament paraules però el meu patiment no cap en elles. Quaranta-cinc línies i cinc-centes paraules... Ací en tens tres més: Sola. Morta. Maltractada. BEGONYA


A continuació l’alumnat del Cicle d’Educació Infantil va presentar unes escenes molt impactants sobre la violència entre parelles joves, el control sobre el mòbil, sobre la manera de vestir, sobre les seues amistats, en definitiva el control i dominació d’un xic sobre una xica. I ens van donar els resultats d’una enquesta realitzada al nostre centre.


Una sèrie de twits de l’alumnat, acompanyats de la cançó “Crida” d’Aspencat, va donar pas a la cloenda, que va ser un homenatge a les 51 dones mortes víctimes de la violència de gènere; pares i mares assistents a l’acte van llegir el nom d'aquestes dones mentre sonava música de Bach i els que havien participat encenien ciris dalt de l’escenari.

Tant de bo arribe un dia en què no calga commemorar el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Serà senyal que tots i totes viurem en un món millor, més igualitari i sense cap tipus de discriminació pel fet d’haver nascut dona.


CANFALI. MARINA ALTA 29 de novembre de 2014


DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El dia 25 de novembre, se celebra el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. L'IES Xebic d'Ondara, va organitzar una representació en l'Auditori Municipal. En primer lloc els de tercer i quart d'ESO, ens contaren unes històries reals sobre dones que han sofrit o estan sofrint violència de gènere. En eixe moment estava a punt de caure'm la llàgrima. Després, els alumnes de primer i segon de batxillerat ens llegiren unes cartes, que havien escrit dones que sofrixen violència de gènere; mentre llegien, sonava una música de fons i les xiques ballaven. Em va encantar! A continuació, els alumnes de PQPI, feren un teatre de situacions que passen en la vida diària. Després, repartiren uns papers pel teatre, en els quals, posaven noms de dones que havien mort per culpa de la violència de gènere. U per u, llegírem el nom de la dona que posava en el paper que ens havia tocat. Mentres llegíem el nom, sonava una música de fons i els alumnes que havien fet els espectacles anaven posant un ciri encés per cada dona. Per últim, es despediren i ens donaren les gràcies per anar. Els aplaudiments se sentien per tota la sala. Eixe dia jo em vaig emocionar i em vaig adonar de quan de mal estan sofrint algunes dones en el món, i si alguna vegada em passara ja sabria què he de fer. gènere no dure més i que cap dona més la sofrisca.

Espere que la violència de

Adriana Moreno Mengual 1r ESO A


GRUP ARTEMIS Com en cursos anteriors i amb l’objectiu de previndre conductes relacionades amb la violència de gènere, el dia 27 de novembre es realitzà, al nostre centre, una xerrada col·loqui a càrrec del grup Artemis de la policia local de Dénia. Aquesta activitat anava dirigida a l’alumnat de 4t d’ESO.


1º ESO D y C Su cabello una cascada. Sus ojos, dos bolas de ping-pong. Sus labios dos perqueñas murallas. Sus palabras el murmullo de una canción y su risa, el destello de la luz


1º B Sus cabellos son nubes esponjosas Sus ojos, aguas cristalinas que se encuentran Sus labios, dos caminos que se encuentran Sus palabras, sonidos de amor insaciable Y su risa la música que inunda mi corazón.


PROJECTE TECNOLÒGIC: CASA DE FUSTA Andreu Almiñana

Els alumnes de tecnologia de 1r d'ESO han realitzat durant el primer trimestre un projecte tecnològic que consistia en la construcció d'una casa de fusta.

És tracta d'un projecte que treballa diversos aspectes propis de l'àrea de tecnologia. Aspectes com el dibuix tècnic, l'acotació, la seguretat i higiene en el treball al taller, tècniques de treball amb fusta, tècniques d'unió d'operadors mecànics i tècniques de pintura i acabats. El primer pas és el dibuix de les peces que formen las parets i base de la casa. La façana anterior, la façana posterior, els laterals i la planta. Els dibuixos es feien a partir d'un model fet en AUTOCAD i degudament acotat. Per tal de fer els croquis corresponents va ser necessari l'ús del regle mil·limetrat l'escaire i el cartabó.


El segon pas va ser escollir els millors plànols dels components de cada grup de treball i calcar-los sobre fusta. La fusta que vàrem escollir va ser fusta artificial de densitat mitjana de 3 mm (DM). Els grups de 3 o 4 persones es varen repartir les tasques i varen calcar totes les peces. El tercer pas va ser serrar les peces. L'eina que es va fer servir va ser la serra d'arquet (o de marqueteria). La tasca requeria molta destresa per serrar sobre les línies calcades intentant no trencar els pèls de les serres. El 4t pas va ser llimar les peces per tal que quedaren millor i acoblaren entre elles. El 5é pas va ser unir les peces amb cola de fusta. Els grups que han avançat més ràpidament, han pogut fer-li una teulada a la caseta així com també dissenyar i construir el mobiliari intern de la casa. Els grups que han tingut temps, han pintat les seues cases de la manera que han volgut. En total han sigut 7 sessions que s'han dedicat al disseny, fabricació, muntatge i pintura de les casetes. Este projecte ha tingut el privilegi d'estrenar les vitrines expositores que s'han ubicat al hall de la primera planta de l'institut.


Andreu Almiñana

El passat 1 de desembre, el grup 1r ESO B va visitar la fira d'atraccions d'Ondara per tal de fer un treball d'investigació sobre el món de la fira. Es varen fer 5 grups d'investigadors, que havien d'esbrinar diferents aspectes del món de la fira. A continuació s'exposen les preguntes que varen fer cadascun dels 5 grups.


GRUP 1. La vida del firaire • Quantes persones vos desplaceu amb la fira? Unes 42 persones. • Quants xiquets van acompanyant a la fira? 21 xiquets • Quan i on van al col·legi els fills dels firaires? Van al col·legi del seu poble. Quan hi ha classes no acompanyen la fira. • Quant de temps solen estar en cada poble o ciutat? Entre dues i tres setmanes • Qui decideix el temps que han de passar en cadascun dels pobles? Ho negocien els firaries amb els ajuntaments. • A què dediquen el temps els dies que la fira està tancada? A revisar i fer el manteniment de les atraccions.

GRUP 2. Geografia de la fira • D'on són els firaires? La majoria dels firaries que venen a Ondara provenen d'Alcoi. • Quantes ciutats visiten cada any? Visiten unes 20 ciutats per any • Per quines regions es desplaça la fira? Es desplacen per les comunitats Valenciana i Castella la Manxa • Quan descansen els firaires? Quan agafen vacances? Tenen poques vacances. Aprofiten les setmanes d'estiu quan no munten atraccions enlloc.

GRUP 3. Manteniment de les instal·lacions • Quin tipus de revisió han de passar les atraccions de la fira? Revisions visuals, tècniques, de peces, elèctriques, mecàniques i de seguretat. Les


revisa un arquitecte autoritzat. • Quins organismes comproven l'estat de les atraccions? Organismes autonòmics del Ministeri d'Indústria i revisions de tècnics municipals.

• Amb quina freqüència passen les revisions les instal·lacions de la fira? Algunes són anuals i altres cada vegada que es munta la fira.

GRUP 4. Acompanyament de la fira • A part de les atraccions, quins altres punts acompanyen a la fira? Hi ha parades de venda de menjar: xurreries, castanyes, d'hamburgueses, de pizzes, de llepolies, de cotó de sucre i pomes de caramel. També hi ha parades de jocs: tir amb rifle, tir amb dards, tir de baló, etc. També hi ha bingos i llocs de venda de marroquineria, joguines, etc.

GRUP 5. Plànol atraccions El darrer grup va fer un plànol de les atraccions de la fira, i hi va indicar l'edat per a la qual està dissenyada cada atracció. Les atraccions de la fira d'Ondara són: “El Saltamontes” a partir de 8 anys, els cotxes de colp (n'hi ha per a xiquets menors de 10 anys i majors de 10), “l'olla catxonda”, a partir de 10 anys, “l'escorpí”, a partir de 10 anys, el tren de la bruixa, per a xiquets de totes les edats els bous, per a majors de 7 anys “pirates del carib”, a partir de 8 anys, la casa de l'horror, a partir de 6 anys les colxonetes, a partir de 6 anys, els cavallets, a partir de 3 anys, “minitiovivo” , a partit de 3 anys, “l'scalextric”, a partit de 3 anys.


LA GEOLOGIA DEL CABO DE GATA Paco Buigues

El passat dijous 18 de desembre de 2014 es va celebrar una conferència sobre la geologia del Cabo de Gata ( Almeria) a càrrec del professor de Geologia de la Universitat Trinity College Dublin , Dr. Quentin Crowley . https://www.tcd.ie/Geology/staff/crowleyq/index.php). Quentin : “Geology is a science which leads to a better understanding of our planet, the natural processes which operated in the past and which are occurring all around us today. We live on a dynamic planet with earthquakes, volcanic eruptions and continents which are in continuous motion resulting in the creation of new oceans and mountain ranges. The south of Spain is an area which is very popular with geologists from all over the world. Here there are are some excellent examples of ancient volcanic provinces such as Cabo de Gata, as well as active fault zones which are exceptionally well preserved at the surface due to the very low rain fall in the region. The southeast of Spain also hosts mineral deposits which support local industries. Large accumulations of the mineral gypsum formed millions of years ago when the Mediterranean basin dried up. These deposits are widely used to to manufacture materials which are used in the construction industry.” La conferència, destinada inicialment als alumnes de Ciències de la Terra de 2n de batxillerat, va tindre lloc a l'aula de biologia 2 i a més van assistir altres alumnes del batxillerat científic i alumnes de 1r de bat. També els professors del departament de Biologia-Geologia i d'altres departaments com els d'Anglès i Tecnologia.


La conferència tenia dues vessants interessants. Per una part la temàtica més relacionada amb l'assignatura de Ciències de la Terra, basada en la naturalesa volcànica del Cabo de Gata, on el professor Quentin Crowley va fer un repàs de la tectònica de plaques per acabar explicant com s'havia formar el propi Cabo de Gata. Per una altra la part lingüística , ja que la conferència es va desenvolupar en la seua totalitat en anglès. El Cabo de Gata:


ALUMNAT DE L’IES XEBIC CONEIX UN SOLDAT MOLT FANFARRÓ Divendres 19 de desembre alumnat de 2n cicle d’ESO, Batxillerats i Cicle Superior d’Educació Infantil va assistir a la representació de la comèdia de Plaute, El soldat fanfarró( Miles gloriosus) a l’Auditori d’Ondara.. Des de l’eixida a escena del primer actor fins a la fi, l’alumnat va connectar amb uns personatges vius, dinàmics i divertits que feien que el públic s’endinsara en l’obra, participara de tot l’embull i sobretot riguera molt. El soldat vanitós ha raptat Filocomàsia i està convençut que està perdudament enamorada d’ell, així li ho han fet creure. El soldat pensa que Acrotelèucia qui fingix ser l’esposa del vell, tampoc no pot viure sense el seu amor de tan irresistible com és. Arribats a aquest punt l’esclau embolicaire, el jove amant de Filocomàsia i el vell preparen un parany al soldat per a burlar-se d ’ell i de la seua fanfarroneria. L’èxit del seu pla els porta a aconseguir a cadascun d’ells el que vol: l’astut esclau pels “bons consells“ donats al seu amo, la llibertat; el jove amant, tornar amb la seua estimada Filocomàsia i el vell, passar-ho d’allò més bé i sobretot embolicar i embolicar. L’esclau, pagat de si mateix, acaba enganyat i assotat per “adúlter”. I fins ací el primer contacte teatral amb Plaute, el més afamat comediògraf de finals del segle III a. C. i primeries dels segle II a. C.; per l’escenari ha fluït engany, amor fingit, pilleria, astúcia, vanitat, fanfarroneria i entre el públic moltes rialles i alegria. Moltes gràcies a Els saineters pel seu bon fer i a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ondara per la seua col·laboració. Paqui Viciano


DIA INTERNACIONAL DE LA INFANTESA Els dies 18 i 19 d'octubre l'alumnat del Cicle Superior d'Educació Infantil realitzà una visita guiada per una exposició que havien muntat en el centre per celebrar aquest event. L'activitat anava dirigida a l'alumnat de 3r d'ESO i pretenia, entre d'altres objectius, donar a conéixer els drets de la infantesa.


NOVES TECNOLOGIES: ÚS I PREVENCIÓ Aquestes xerrades dirigides a l'alumnat de 2 n ESO, 1r PFQB i 1r FPB es realitzaren els dies 27 d'octubre i 4, 5 i 6 de novembre. El seu objectiu era ensenyar l'alumnat a fer un ús adequat de la informació en les noves tecnologies de la comunicació i previndre la vulneració dels drets i de la privacitat en aquest camp.

Les xerrades estigueren a càrrec de Liliana Cardona Escrivà, psicòloga especialista en prevenció de conductes addictives, en col·laboració amb la MASSMA (Mancomunitat de Serveis Social de La Marina Alta).


ESTÀ DE MODA DECIDIR PREVENCIÓ DE CONDUCTES ADDICTIVES: TABAC I ALCOHOL En col·laboració amb la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Ondara i dins la programació d'activitats extraescolars sobre temes transversals efectuades des de la Vicedirecció, Lorena Pérez Sánchez, llicenciada en Pedagogia i Coordinadora de Formació de la UNED de Dénia, fou l'encarregada de realitzar els dies 28 i 29 d'octubre unes xerrades dirigides a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO.


TALLER DE SALUT BUCODENTAL Personal del Centre de Salut Pública de Dénia va ser l'encarregat d'informar i educar sobre aquest tema en dues jornades, una teòrica, el dia 2, i l'altra pràctica, el 16, de desembre. Aquesta activitat anava dirigida l'alumnat de 1r d'ESO.


CURS DE MANIPULACIÓ D'ALIMENTS Organitzat pel Departament d'Orientació tingué lloc el dia 3 de desembre aquest curs optatiu dirigit a l'alumnat de 4t d'ESO i Cicles Formatius.


1 DE DESEMBRE: DIA INTERNACIONAL DE LA LLUITA CONTRA LA SIDA L'IES Xebic celebrà, el 4 i 5 de desembre, aquest event amb una xerrada per a 4t d'ESO efectuada pel professor de Biologia Toni Almodóvar. Aquesta xerrada anava acompanyada d'una exposició guiada a càrrec de l'alumnat del Cicle Superior d'Educació Infantil.


ELS NOSTRES ARBRES (IV): EL PI Robert Miralles Ens trobem davant d’una de les espècies vegetals que més polseguera i polèmica alça entre ecologistes i tècnics forestals sobre les seues bondats i defectes; per a alguna gent, es tracta d’un intrús, que ha guanyat terreny front a altres arbres autòctons, i que hi caldria eliminar, sense més contemplacions. Més enllà de controvèrsies, l’olor de resina de la fusta de pi i la remor de les seues agulles, que tan recorda la de la mar, són un plaer per als sentits. Siga com siga, avui és l’arbre rei dels boscos mediterranis. D’entre les més de 100 espècies de pins que hi ha en el planeta (en especial, a l’hemisferi nord i, en especial, a tota la conca mediterrània), el que habita al litoral de la Marina Alta és el pi blanc o bord (en castellà, carrasco); aquest, que científicament rep el nom de Pinus halepensis, és una pinàcia, perenne, arriba als 20 m d’alçària i té una capçada arredonida, poc densa i d’un verd clar, de corfa grisa, de fulles aciculars (agulles) de 6 a 15 cm, aparellades, i de flors femenines o pinyes abundants i allargades, de 5 a 12 cm de llarg; és un arbre que si es crema, no rebrota, encara que escampa les pinyes al poc, n’ixen de pinets pels voltants de l’arbre mare. El pi és un arbre poc exigent (i, per això, el seu èxit), s’adapta bé a la sequera, amb una terra prima o rocosa (millor si és calcària) en té prou per viure, forma grans masses forestals o pinedes des de vora mar fins 1200 m d’altitud. De grans pinades, Ondara n’és òrfena, perquè la nostra muntanya, Segària, ha estat sotmesa a un fort i llarg procés de degradació (incendis, cultius en foies, pastoreig, etc); malgrat açò, les mesures proteccionistes municipals dels darrers anys, la replantació en diverses campanyes i la construcció de l’àrea recreativa, han fet reaparèixer el pi en unes quantes taques verdes ja visibles a quilòmetres de distància: parle del bosquet que es cria al voltant de les Foies de Ronda i dels pins existents en l’entorn


del Parc Públic, amb algun exemplar històric, que podria rondar els 50 anys. Però les pinadetes a Ondara sí són abundants: per exemple, els pins alineats de l’antiga carretera comarcal de Cocentaina a Dénia (1), la pinada de Villa Paquita (2), la de la Casa d’Albors, als Vinyals) (3), la de l’hotel La Palmera (Pedregals), la de les antigues escoles “Primo de Rivera” (avui, Els Pins) (4), la parella de pins del Llavador (5), el de la caseta de Berenguer (junt a la séquia de Parri) (6), els de l’alqueria de Batiste Puigcerver “Falandar” (Alfatares) (7), etc, tots els quals superen àmpliament els 50 anys d’edat; alguns pins o pinades històriques han desaparegut, uns davant dels nostres propis ulls, com els de La Pinada, a l’eixida d’Ondara (direcció Dénia), molt recentment, víctimes del desenfré urbanístic; d’altres només queda el testimoni documental, com el del “Pinar” que tenien els frares franciscans Mínims del Convent, no se sap on. I ens queda algun topònim, com la Senda del Pi, a la partida Xebic, on hi ha senda (més bé, camí), però no pi; i, per últim, hi ha la partida Pinella (Dénia), que el duc de Lerma, favorit de rei Felip III, senyor de la ciutat en cap del Marquesat (i pirata entre els pirates) ens va arramblar, allà per les primeries del segle XVII. L’aprofitament del pi ve d’antic: la seua llenya, de flama fàcil i combustió ràpida, ha calfat moltes llars i encés molts forns al llarg dels segles; la fusta, de mitjana qualitat, era emprada per fer bigues, finestres, portes i altres elements de construcció de la casa; moltes cases velles del poble en donen testimoni. Pel que fa a l’ús medicinal, s’usa contra les berrugues (peleu, fent-la rodar amb la boca, una soqueta de pi jove; quan el pi muira, les berrugues s’assecaran de la nit al matí) i com a bàlsam i desinfectant dels bronquis (12 o 15 fulletes de pi, una rameta de timó i una de romer; s’ha de bullir molt poc, tapar i deixar reposar; cal beure’n dues tasses diàries). Com a locucions populars referides al pi, tenim: -

Ser alt com un pi o Més alt que un pi. Ser dret com un pi (sense torceres). Tenir un cap com un bosc de pins (amb molts cabells, despentinats). Ser més estret que una agulla de pi (tacany, avar). Com a refranys:

A pi xic, no li cal escala (per a una cosa fàcil no cal fer grans preparatius). El llinatge o cognom Pi es dóna a Girona, Barcelona, Sabadell, Vila-real, el Verger, Eivissa, etc. Ah!, sabem que la repoblació de les socarrades i malaurades Planes de Dénia i Xàbia es farà a base de carrasques, llentiscles, etc. Benvingudes siguen.


UN NUEVO SEPTIEMBRE Cuando era pequeña nunca me gustaba septiembre. Porque había que volver al cole. Las horas junto al mar, los cangrejos y las caracolas, las zapatillas de dedo, los juegos en la pinada, la merienda de pan con mantequilla y chocolate, todo, todo quedaba atrás. Como algo que te había acariciado largamente y con dulzura, como las olas del mar que van y vienen y que nunca se detienen. Todo quedaba a muchos kilómetros, porque cuando eres pequeña las distancias parecen más grandes. Después apurabas los días que te quedaban en Valencia, volvías a encontrarte con tus cosas, con las vecinas con las que jugabas en la calle donde toda la acera era para nosotras, con el balcón lleno de plantas desde el que veíamos llegar el autobús a la última parada y quedarse ahí un rato, con el radiocasete donde escuchábamos las cintas de las canciones del verano, con las horas en la plaza Xuquer estirando el tiempo y deseando que nunca te llamaran. Y un día mi madre empezaba a probarme el uniforme, el mío y el de mis hermanas. Y las camisas y los zapatos. Y esa era la frontera del verano. Cuando ya veía que se me escapaba de las manos. Y entonces volvían los madrugones, el largo camino de la mano de mis hermanas para llegar al colegio cruzando la vía del tren, a veces con la barrera bajada, el silencio absoluto de la clase, la mirada perdida a través de la ventana cuando la maestra hablaba de células o de montes, el miedo que me infundían las monjas, la mano alzada para salir al baño, la misa obligada de la semana en la capilla, la tarima desde la que me hablaban… Y cada domingo por la tarde, cuando veía a mi padre sentado en el sillón viendo el fútbol en la única cadena de televisión que había, se me ponía un nudo en el estómago pensando que al día siguiente había escuela. Han pasado muchos años de eso. Demasiados. He tenido tiempo, más que de sobra, para reconciliarme con septiembre. Ahora septiembre no me supone separarme del mar, porque se ha quedado instalado en mis ojos y cada mañana puedo olerlo cuando abro las ventanas. Ahora septiembre me fascina con sus colores marrones, rojos y amarillos. Y me embelesa ver los lápices de colores, estuches y cuadernos que llenan todas las estanterías de las tiendas y que nosotros nunca tuvimos. Me gusta sentir cómo empieza a venir un poco de frío y el comienzo de las lluvias. Para mí ahora septiembre también significa volver al colegio, pero a un colegio muy diferente. Ahora estoy al otro lado de la mesa, y mis alumnos no me tienen miedo. Me preguntan, me piden consejo, me buscan. Ya no hay tarimas que les hagan percibir que soy inaccesible. Quizá en mi aula no hay silencio absoluto, pero es que la vida va acompasada con el sonido. Y el amor y la vocación que siento por esta profesión le han dado a septiembre una nueva luz y un nuevo sentido. Me encanta empezar cada año una nueva andadura teniendo en mis manos la posibilidad de educar a un montón de alumnos que cada mañana esperan ávidos a ver qué soy capaz de darles. Y saber que puedo dejar en ellos alguna huella, por pequeña que sea. Inma Campos


cerrados aulas.

como

son

las

Además, la sensación térmica se acentúa a causa

LIBROS Y ABANICOS Paula Tormo Costa Ondara, Alicante

Como estudiante de primero de bachillerato del IES Xebic de Ondara, me veo en la obligación de denunciar la vergonzosa situación que sufrimos en las aulas. Comenzar las clases en la Comunidad Valenciana casi dos semanas antes de lo habitual –sin motivo aparente-, se ha convertido en un verdadero infierno para profesores y alumnado. El motivo son las altas temperaturas, que con excesiva frecuencia superan los 27ºC estipulados por ley como máximos para poder trabajar en espacios

de la humedad, que roza lo permitido. Estas malas condiciones se están traduciendo en forma de mareos, camisetas empapadas de sudor, abanicos, botellines de agua y una considerable disminución en el rendimiento académico. Por estas razones, creo necesaria la toma de medidas para poner punto y final a este suplicio.


LA TELEVISIÓ I NOSALTRES Quantes hores passeu davant d'un televisor? La televisió és addictiva, perquè el capítol continue la setmana que ve, o perquè “tornem després de la publicitat” i et menges tots els anuncis. Anuncis que, a la volta, t'estan implantant una necessitat de consum més alta amb tot el que fa un producte més atractiu. Ens tornem addictes al consum, ja no volem el mòbil que ens va comprar el pare l'any passat, ara volem el que anuncien, que és nou. Tots consumim amb excés, i més amb la crisi que patim. Hi ha gent que vol aparentar tindre diners, o simplement és addicta a comprar. Però sense diners, sols et queda la possibilitat de demanar préstecs. Estem pagant alguna cosa a terminis, amb interessos. Estem sotmesos a la dictadura bancària que suposa, o pagues, o pagues, tu tries. Què té a veure açò amb la televisió? On has vist l'anunci d'aquest mòbil? Tornem al temps que desaprofitem davant de la “caixa tonta”. Es podria utilitzar per a altres coses de major importància, com estudiar, llegir, passejar, fer exercici, etc. L'europeu passa una mitja de cinc hores diàries davant del televisor. Aquest fet no deixa temps per a pensar i desenvolupar la personalitat. Açò es pot demostrar amb un càlcul fàcil: 8h de dormir+ 8h de treball/estudi+ 2h que utilitzem per a menjar (dinar, sopar, berenar, etc.) + 5h de televisió= 23! Sols ens queda una hora per pensar i desenvolupar-nos. Així aconsegueixen que siguem éssers inerts, titelles, joguines mogudes per fils. Amb la televisió, a més de llevar-nos el temps, ens inculquen una personalitat de clon, és a dir: TREBALLA----- VEU LA TELEVISIO---- DORM, i continua el cercle. Una prova que prestem massa temps és aquesta: Completa: Llija les instruccions d'aquest medicament i... O, què significa: M Y H Y V? Vaig preguntar les anteriors qüestions en la classe de valencià, el 95% coneixien la resposta. A continuació vaig plantejar les següents preguntes: Què penseu sobre l'homicidi de Gaza? Què ha passat a Ucraïna? Aquestes preguntes no van tindre l'èxit que van rebre les anteriors. Però vaig deixar


un poc de marge, perquè eren temes de fora del país... Després vaig preguntar sobre la seua opinió sobre la detenció de Pablo Hasel, i bé, sols el 5% sabia de què estava parlant. Pel que respecta a la meua opinió, és de vital importància. La gent “important”, els que controlen milions de diners, no volen que siguem cultes, perquè sinó podríem introduir-nos en el seu camí, i no interessa. Aquest és el per què de la proliferació dels shows televisius, parcs de diversió, drogues, i d'altres entreteniments. Millor despertem i comprenem que hi ha gent traçant els nostres límits, el nostre camí. No ho veieu? Com ho aconsegueixen? Fàcil! “Divide y vencerás” Quantes religions hi ha? Açò fa que hi haja discussions, enfrontaments... per, a poc a poc, fer que ens eliminem mútuament. La televisió també ens crea una imatge de perfecció, així com abans els cànons de bellesa. Has de ser bell o bella, prim o prima, vestir d'una manera determinada, etc. I qui està fora d'aquestes pautes, serà un estrany. Açò crea complexes i disminueix l'autoestima. Per què cregueu que algú deixa de menjar?... per complexes. Com es creen els complexes? Només cal mirar al voltant. No sols la televisió, també les revistes, les tendes de roba...Tots són prims, cames llargues, cabell bonic, bells i belles. Però, què passaria si apagàrem els televisors? Jo ja ho he fet. Vaig apagar el televisor i em vaig posar a pensar cap a on anava. I quan comences a pensar, ho veus tot més clar. Les guerres, el petroli, la moneda, els atemptats, els governs..., ho veus tot connectat. I penses: Què serà del demà si no deixem de ser titelles? Si seguim el camí que ens han traçat? Què serà del món si no eixim del perímetre marcat? Jo patisc per estes coses. Em preocupe per un futur que ara veig negre. El televisor és una mena de mur que utilitzen els «grans» per no deixar-nos veure el que de veritat importa; amaguen qualsevol injustícia que fan ells amb programes de televisió. Bé, no espere que em feu cas, no espere que deixeu de veure els vostres programes preferits, o que deixeu de comprar productes no necessaris. Sols espere que reflexioneu un poc. No crec que una caixa amb un munt de cables valga més que un futur de ser lliures. Som titelles,però recordeu, les titelles no es mouen si ni tenen fils. Tallem-los. Jennyfer Collado Bisquert 4t A


La droga del segle XXI Avui en dia, utilitzem el mòbil per a tot, però no utilitzem tot el mòbil o les funcions que ens oferix, sinó que sols utilitzem un programa anomenat "WhatsApp", el qual ens ha facilitat molt la vida en general, però fer-ne un mal ús també ens la pot arruïnar, no d'una forma immediata però sí a llarg termini. Aquesta aplicació no falta mai en cap telèfon mòbil, és la primera aplicació que ens descarreguem només arribem a casa amb un mòbil nou acabat de comprar. La utilitzem en tots els nostres àmbits de la vida, des que ens alcem fins que ens gitem, revisem constantment el telèfon per si algú ens ha parlat per contar-nos coses que no ens interessen però que li contestem per parlar amb algú. Necessitem parlar constantment amb algú, si no parlem ens sentim com a que no ens volen i som nosaltres aleshores qui comencem a parlar a gent que no veiem o parlem des de vés a saber quan. També s'ha posat de moda entre els jóvens dur a terme les seues relacions amoroses per aquest sistema de missatgeria enlloc de parlar-se a la cara. On estan les cartetes d'amor que ens passaven en mig de classe? Ara s'envien whatsapps i quan es troben un al costat de l'altre no es miren, continuen enviant-se missatges que generen desconfiances i mals entesos, perquè si ja és gaire difícil saber el que diu una persona, imagina't saber el que diu llegint-ho amb tot tipus de faltes d'ortografia i sense cap punt o coma. La majoria de les persones no podria viure si li llevàrem el mòbil, s'ha convertit en una droga que hem de prendre constantment, que necessitem per a viure i si ens quedàrem sense ella seríem capaços de fer qualsevol cosa, a més, un problema del mòbil és que l'utilitzem tant que no sabem quan parar i no podem fer totes les altres tasques fonamentals com treballs, deures, estudis, etc, i l'utilitzem per copiar. Cada vegada es poden fer més coses, enviar fotos, vídeos, àudios, etc, que són un gran avanç, i per això també és més fàcil copiar en exàmens entre altres coses. No tot és dolent, també ha facilitat molt la vida, però en general li donem un ús equivocat i per això ens hem d'adonar i rectificar la nostra actitud davant d'aquesta droga que ens està afectant el cap i el cos, per això, necessitem desconnectar i viure més la vida. J. Ignacio García Muñoz 2n Batxillerat A


Iris Domenech 4t D Irene Ginestar 4t D Aida Utrera 4t D Marisa HincapiĂŠ 2n B


DIA PER LA TOLERÀNCIA


PASSATEMPS MATXEBIC

matxebic@gmail.com

La botella i l’alcohol. Tenim una botella de quatre litres d'alcohol plena fins a la meitat i una altra botella de quatre litres d'aigua plena també fins a la meitat. Agafem un litre de la botella d'alcohol i el tirem a la que conté aigua, agitem i després passem un litre d'aquesta mescla a la botella de l'alcohol. Quina proporció d'aigua té cada botella?

El forner matemàtic. Un client acudeix de matí a comprar el pa i pregunta al forner quina hora era; aquest, aficionat als nombres, respon: "Per a obtenir l'hora actual sumes la meitat del temps que resta perquè acabe el dia a la quarta part del que portem de dia". Quina hora era?

Saber sumar. En el mercat ambulant del divendres compre 5 kg de cireres i una participació de loteria d'1 €. Quan pregunte quant és, em responen: "Cinc per quatre vint més un, vint-i-dos", i no s'han equivocat. Com és possible?

Nombres narcisistes. Es diu que un nombre és narcisista si és igual a la suma de les seues xifres elevades al nombre de dígits, per exemple el número de tres xifres 153 és narcisista perquè 153=1 3+53+33. És evident trobar un nombre narcisista d'una xifra, però i de dues, series capaç de trobar-ne algun de tres xifres diferent al donat? I de quatre?

La verema.

Una quadrilla de veremadors ha de veremar dues finques, una de les quals té doble superfície que l'altra. Durant mig dia va treballar tot el personal de la quadrilla en la finca gran; després de dinar, la meitat de la gent va quedar en la finca gran i l'altra meitat va treballar en la xicoteta. Durant aqueixa vesprada van acabar les dues finques, a excepció d'un reduït sector de la finca xicoteta, la verema de la qual va ocupar l'endemà complet a un sol veremador. Quants veremadors tenia la quadrilla?

On està l’error?

El valor de les lletres.

Suposem que: a/b = 6/4 Vol dir: 4a = 6b Realitzem la transformació: 14a-10a = 21b-15b Traslladant termes: 15b-10a = 21b-14a I traient factor comú: 5(3b-2a)=7(3b-2a) Simplificant el factor (3b-2a), resulta: 5=7

Sabent que cada apartat és independent. Troba el valor de cada lletra I+BB=IKK YMB+YMB+YMB=BBBY PMA+PMA=RPM QQZ+LQZ=ELL BYB+MYB=YMM

La llum. En el circuit del costat indica quan s’encén la llum.

L’atac nuclear. La responsabilitat d'un atac nuclear recau sobre tres persones, de manera que quan una d'elles creu que existeix perill, prem un interruptor i s'encén una llum roja. Quan les tres coincideixen que existeix perill, cadascuna acciona el seu interruptor i s'encén una llum verda, que indica l'inici de la guerra. Dissenya un circuit amb interruptors i dues bombetes (una roja i una altra verda) que responga a l'enunciat anterior.

L’herència. Un comerciant tenia tres fills, en morir els va deixar l'herència

en tres parts iguals. L'únic problema en el repartiment van ser les reserves de mel, 7 barrils plens de mel, 7 mitjans i 7 buits; el pare va deixar instruccions que cada fill rebera la mateixa quantitat de mel i de barrils, però sense traspassar-la d'un barril a un altre. A més, cada germà es va negar a agafar més de quatre barrils en el mateix estat. Com es va realitzar la divisió correcta?


maquetes d’arbres dolços adornaments polseretes jocs de lògica henna


boles de Nadal karaoke bufandes marca pà gines reciclatge paper escacs jocs de xarxa i estratègia


excursió en bici let’s dance


PARADETA PRO-VIATGE 4T ESO


El Gironer Digital 1r trimestre 2014-15  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you