Issuu on Google+


NUESTRAS REGLAS

REDACCIÓN En este número han participado los siguientes departamentos, profesores y alumnos: Departamentos: Inglés, Ciencias Sociales, Francés, Filosofía, Matemáticas, Física, Plástica, Castellano, Valenciano. Profesores: Isabel Peris, Pilar García, Angelines Domínguez, Ricardo Domínguez, Luis Gracia, Pilar Garcia, Belinda Beltran, Joseph Vicent Montesinos, Pura Martinez, Francesca, Enrique Tarazón. DIRECCIÓN Y COORDINACIÓN: Chema Sánchez, Ricardo Domínguez. PORTADA Recreación del cuadro de Joan Miró “El Carnaval de Arlequín”, realizada por los alumnos de 4º de ESO en la asignatura Educación Plástica y Visual. Alumnos que han colaborado: Aida Castillo, Sara Peinado, Raquel San Pedro, Carlos Santamaría, Anabel Serrano, Kike Asensi, Alberto Cano, Mireia Cervera, Izan Galera, Diego Herrero, Kike Navarro, Sara Polo, Daniel Torres, Andrea Albarracín, Marta Martínez, Fanny Briseida, Victoria Niculina. (dimensiones mural: 270 x 176 cm). AGRADECIMIENTOS: Agradecemos especialmente colaboración del AMPA del Vilamarxant.

la IES

Invitamos desde estas páginas a todos los profes y alumnos para que participen en la creación de la revista del Centro En la página web del Instituto podéis encontrar la versión digital de todos los números publicados de Nuestras Reglas: http://intercentres.cult.gva.es/iesvilamarxant

Editorial............................................................1 Científica’t, identifica’t amb la ciencia..............2 Poemas de amor.............................................8 Opinión: L`’analfabetisme matemàtic i les seues conseqüències......................................9 Opinión: ¿Un bien o un mal?...........................9 Opinión: Fracàs escolar = Fracàs social…....10 Gent de fora…gent amiga………………..…..11 L’entrevista: Alícia García………………...…..12 Reflexiones filosóficas……………………...…14 Senderismo………………………...…………..15 Le français, cést facile...................................17 Àlbum de fotos…………….............................21 Teatre en l’IES…………………......................23 Love is in the air……………………...………..24 Els refranys....................................................29 Tablón de anuncios del AMPA……………….30 Las reflexiones de Andoni…………………….32 Teorema del punto grande……………………34 Humor matemàtic…………….………..………35 Cant Coral......................................................36 Crítica de libros..............................................36 E-Toys. Creació en la xàrcia..........................37


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Editorial Sirva este inicio de la re vista para agrade ce rles a los anónimos pe nsadores que nos han escrito su colaboración. Como re cordareis en e l núme ro ante rior os pe dí que me enviase is por e-mail algunos de vuestros pe nsamientos más profundos e n forma de aforismo, sentencia, máx ima. He aquí e l resultado. RO BERTO EROS, curioso ape llido, está pre ocupado por la grandeza de l se r humano y por la m isma misión del filósofo. “La grandeza ex iste en el de talle mas mínimo " Roberto Eros “Se r Filosofo es se r un Arquite cto, su debe r es construir pensam ientos " Roberto Eros C ELESTINO MATENE, que nos escribe desde Guinea Ecuatorial habla de sus prioridades e n la vida con tres sente ncias: “me llamo ce lestino matene nguema soy de la guinea e cuatorial con residencia actual en re yno de marrue co, te ngo 20 años y me gustaría a participar, como un prime r punto lanzo m is teorías: 1 "la fam illa es la única de fensa para de fende rse de nue stros enemigos e n la vida social" 2 "nuestro mayor obstáculo en la vida es el no sabe r" 3 "e l se r humano aguanta e l sufrim iento al pensar que ex iste alguie n ke le quie re " C LEYDER , otro pse udónimo supongo, anda buscando e l sentido de la vida. MORIR EN VIDA ES VIVIR EN MUERTE (CLEYDER DUQUE) EL MAYOR RIESGO DE LA VIDA ES VIVIR LA (CLEYDER DUQUE) Y VICTOR anda preocupado por e l sentido de la Justicia La justicia no ex iste , solo es una representación de lo que que remos regido por parámetros impuestos por la misma sociedad... (Víctor Carre ra) Y ENEILSO N anda inte resado entre otras cosas por la esencia del infie rno:

** El infie rno no esta sino que tú lo encuentras. ** El que sabe no es e l que lo logra sino e l que lo aplica Y por fin LUIS AR NANDIS, como colofón final, nos manda un pensam iento profundo sobre e l AMOR : El Amor es dar todo sin pedir nada. Chema Sánchez Dire ctor de la Revista (Chemalola2002@yahoo.es)


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Cientifica’t, identifica’t amb la ciència Coordinació: Isabel Peris Departament de Física i Química

Ja estem ací un altre any, disposats a “cie ntificar-te ”, a “cie ntificar-vos”, a “cientificarnos”.... Aque sta vegada són e ls companys i companyes de 2n de batxille rat, Elvira i Marta, i de 1r de batx ille rat: Saray, Iris, Isabel, Samue l, Ànge l, Àgueda i Enedina, e ls qui ens ajudaran a conè ixe r alguna cosa més de l món de la ciència. Pe r començar, amb Elvira i Marta re cordarem e l llançament de l prime r satèl—lit artificial l’Sputnik que en octubre passat fé u 50 anys, açò portà al desenvolupament d’una nova te cnologia, grans avanços dels quals tots gaudim. Hui la Te rra e stà e nvoltada de satè l—lits, uns són de comunicació, d'altre s e studien la supe rfície de la Te rra, vigile n les seues transformacions; te nim els satèl—lits me teorològics, que pe rme te n ve ure els canvis que es produeixe n en l'atmosfe ra, e ls satè l—lits e spie s.... Us agrada la xocolata? Segur que sí, doncs espe rem que us agrade sabe r alguna cosa més sobre aquest menjar tan de liciós (e l seu nom científic és Theobroma cacao, i significa “menjar de deus”). Iris i Saray ens faran una breu història pe r sabe r d’on ve i, a més a més us deixaran una re cepta pe rquè entreu “al laboratori de casa” a pre parar une s tòfones pe r xuclar-se e ls dits. Isabel e ns parlarà de dues científiques que fe ren un treball molt valuós, e n un àmbit, e l cie ntífic, i uns moments e n què el pape r de la dona e n la ciència no e ra valorat i, fins i tot se'ls va negar el re coneixement que de segur haurien tingut si hague ren sigut homes. Samue l i Ànge l e ns propose n algunes curiositats que podríe u realitzar a casa. Sabe u què passa si poseu un ou en vinagre ?, i si poseu un os? Continueu lle gint i ho sabreu. Pe r acabar, e ls entre te niments, a càrre c d’Enedina i Àgueda; han preparat algune s qüestions que ens faran pe nsar un poc i posaran a prova els nostres coneixements científics. Quan va començar la carrera espacial, ja fa els 50 anys, amb el llançament de l’Sputnik, ningú imaginava com canviaria aquell medi al qual va ser enviat el satèl—lit. Mª Elvira Ibáñez i Marta Navarrete 2n Batxillerat “A”

Enguany es commemora e l m ig segle de vida del satè l—lit artificial rus Sputnik . Va se r e l prime r llançament d’un obje cte a l’e spai i e l que va iniciar la carre ra espacial, que posà a la Unió Soviè tica al capdavant de la inve stigació còsm ica a més de pe rme tre -li realitzar dive rsos estudis sobre la ionosfe ra com mesurar la se ua tempe ratura, re gistrar e l valor i enviar-lo a la te rra mitjançant uns transmissors en el satè l—lit. L’Sputnik e ra una bola de fe rro de 83 Kg i 58 cm de diàme tre (com una pilota de bàsquet) i que possibilitava donar la volta al plane ta en una hora, passant pe r damunt de ls Estats Units, enemic conegut de R ússia e n plena Gue rra Freda, dive rses vegades al dia.

2

L’Sputn ik

Els russos, e n veure la re pe rcussió mediàtica de l seu satèl—lit, aix í com l’acció propagandística que estava ge ne rant a favor de la seua lluita pe r l’hegemonia amb els EEUU, van llançar


IES Vilamarxant

un altre Sputnik només quatre mesos després, aquesta ve gada amb una gossa anomenada Laika com a tripulant.

La gossa Laika dintre del satèl—lit.

L’èx it es va repe tir i van llançar fins a cinc Sputnik s, un d’ells acabat en fracàs. Els ame ricans en ve ure com e ls seus enem ics agafave n molt d’avantatge , es van posar mans a l’obra, i amb un proje cte capitane jat pe r We rnhe r Von Braun posaren en òrbita e l prime r satè l—lit nord ame ricà anomenat Explore r. Des d’aquestos modestos començaments fins als nostres die s, s’han enviat nombrosos satè l—lits de tot tipus, tant amb obje ctius d’inve stigació com come rcials. A açò es van unir proje ctes com e l de la construcció de la gran e stació espacial o la dubtosa arribada de l’home a la lluna.

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

L’assumpte é s que tots aquestos llançaments van tindre grans conseqüè ncies. Unes d’e lles van se r be neficioses, com la te le visió i e l te lèfon pe r satè l—lit o e l de stacable avanç que tot açò va suposar pe r a la climatologia. No obstant, també hi van have r repe rcussions. Tots e ls satèl—lits que s’hi van llançar encara continuen orbitant la Te rra se nse realitzar cap funció, a més a més resulten una preocupació pe r aquells països que tenen satè l—lits ope rant, ja que un x icote t e scombraire podria danyar-los se riosament degut a l’e le vada acce le ració amb que circulen. Actualment, s’ha posat en debat una lle i que pre tén regular e l nombre de “basura” espacial. Aque sta proclama que e ls satèl—lits inutilitzats hauran d’estar lliures de combustible i també adoptar sistemes pe r a que als vint-i-cinc anys de l seu llançame nt ja no hi queden reste s d’aquest a l’espai. Fins ara, e l problema de la “basura” espacial no semblava sembrar un gran debat ni e ntre e ls científics ni entre els mitjans de comunicació; no obstant, se n’han adonat que hem de començar a pre star-li ate nció a un problema que , igual que l’Unive rs, es troba en ex pansió. Malgrat tot, no acabem de conscie nciarnos, ni tan sols ho estem de l canvi climàtic! Pare ix se r, que quan més lluny són les coses, menys importància e ls hi donem.

Saps d’on ve la xocolata? Saray Martos i Iris Miquel 1r Batxillerat “A”

Els asteque s creie n que e l Déu Que tzacoatl e ra qui va dur de s de l cel les llavors de cacau i els va ensenyar com cultivar l’arbre. Les cultures mesoame ricanes antigue s utilitzaven el cacau com a mone da i com a beguda ritual. Les baines que contenen les llavors de cacau cre ixen dire ctament de l tronc de l’arbre i poden se r de color groc o roig

brillant. Cada vaina conté e ntre trenta i quaranta llavors. Curiós, no creus? Els processos de fe rmentació i torrat ge ne ren dife rè ncie s en e l color i sabor de la xocolata. Q uan més llarg é s e l procés, millor se rà el sabor i més alt e l preu. Amb aquestos processos fem la xocolata, que e ls e spanyols vam tastar pe r prime ra vegada a Te nochtitlán, la capital aste ca de l’actual ciutat de Mèxic.

3


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

45º C i remove u bé pe r a que no hi quede cap grumoll. De ixeu refredar un poc a uns 30º C i barrege u amb la nata, prè viament batuda. Quan haja passat m itja hora des que s’ha refre dat, formeu x icote tes boles amb dues culle res de metall (que estigue n fredes) i de ixeu-les e n un plat.

El fruit del cacau i les llavors al seu interior

Si us agrada la xocolata ací teniu una recepta p er fer t òfones: Ingredients: - 200g. de xocolata negra (almenys un 50% de cacau). - 100m l. de nata doble .

Preparació: Partiu la xocolata en trossos menuts i foneu-los al bany de Maria (amb aigua calenta), sempre pe r sota de

Si voleu tindre unes postres més saboroses pode u posar-los sobre uns fils de coco ratllat; deixe u-les al frigorífic durant una hora. Abans de se rvir-les, de ixeu que es calfen a tempe ratura ambient. Bon profit!!!!

La ciència en femení Isabel Sorlí 1r Batxillerat A

La majoria de gent no sap que les dones també han sigut molt importants pe r a la ciència, relacionen e ls pe rsonatges im portants i de scobriments amb noms d’homes. Pe rò encara que sabem que hi ha hagut molts homes importants pe r a la ciè ncia, també hi ha hagut moltes dones. Un clar exemple , entre moltes més d’aque stes dones que han fe t molt pe r la ciència, són Irene Juliot Curie o He nrie tta Swan Leavitt:

4

Ire ne Juliot Curie , filla de Marie Curie , dues dones que van fe r coses molt im portants pe r la física i la química. Marie va treballar junt al seu home Pie rre , e studiaren la radioactivitat, i van descobrir el Poloni i el Radi. Marie Curie ha sigut una de les done s més re conegudes en la ciència, i la prime ra pe rsona guardonada amb dos prem is Nobe l en dos camps dife rents. Mé s tard, la seu filla Irene , nascuda a París en 1897, junt al seu home va iniciar investigacions en el camp de la quím ica nuclear. Investigà l’estructura


IES Vilamarxant

de l’àtom , en particular l’estructura i proje cció de l nucli, cosa que va se r fonamental pe r al poste rior descobriment de l neutró en 1934, any en què van aconseguir produir artificialment e lements radioactius. També va treballar en les reaccions en cade na i e n e ls requisits pe r a la construcció d’un reactor nuclear que utilitzava la fissió nuclear controlada pe r a gene rar ene rgia m itjançant l’ús d’urani i aigua pesada. Aque sts van se r e ls inicis de l’ene rgia nuclear, de la qual actualment nosaltres obte nim ene rgia. I són deguts al treball d’una dona! En 1935, Ire ne i e l seu marit, van se r guardonats amb el Prem i Nobe l en Química, pe l se u tre ball en la síntesi de nous e lements radioactius. A Marie i Irene els van re conèixe r e l seu treball, pe rò no van tenir la mate ixa sort molte s més dones ni tampoc He nrie tta Swan, de la qual parlaré a continuació: He nrie tta Swan Leavitt, va nàixe r a Massachuse tts EEUU, en 1868, va se r molt important pe r a l’astronomia. Estudià les estre lles variables Cefe ide s, descobrí i catalogà estre lles

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

variables en e ls núvols de Magallans (una galàxia que es troba a 160.000 anys llum de nosaltres), e l que li va pe rme tre en 1912 descobrir que les Cefe ide s de major lluminositat intrínse ca tenien llargs pe ríodes. Un any de sprés, gràcie s al descobriment d’He nrietta, es va pode r de te rm inar la re lació Període – Lluminositat. Pe r tant, a partir d’aleshore s, obse rvant e l pe ríode d’una Cefe ida es podria conè ixe r la se va lluminositat i magnitud absoluta, que comparant-la amb la magnitud aparent, pe rme tia sabe r la distància amb la Cefe ida. Aque st mè tode també es podia utilitzar pe r calcular distàncies amb altres galàxies que tingue ren estre lle s Cefe ide s. Impre ssionant, ve ritat? Doncs la història d’He nrietta és desconeguda pe r al gran públic, no figura en molts llibre s, encara que va fe r descobriments im portants en el món de l’astronomia, tradicionalment “sols d’homes” . Tal i com es conta, He nrie tta no va rebre grans re cone ixements en e l seu dia, ni cap medalla, ni premi.

CURIOSITATS ELA STIC-WOMA N: “Huesos de goma” ¿C uántos de vosotros habéis que rido tene r alguna vez supe rpode res? ¿Re cordáis a la muje r de goma de “Los Incre íbles”?. Bie n am igos, ahora vais a sabe r cómo se puede tene r huesos de goma sin ne cesidad de mutar ge néticamente . Debé is sabe r que la rigide z de los huesos se debe a una sustancia denom inada fosfato de calcio, sustancia que si conseguimos e lim inar de l hueso, este se quedará como si fue ra de goma. Esta se puede disolve r e n ácido acé tico, conocido más comúnmente como vinagre . Por favor, para comprobar esto no te bañes a partir de ahora e n vinagre, simplemente coge un hueso, sumé rge lo e n un re cipiente con vinagre y a los 20 días sácalo. Te ndrás un hueso ideal pe ra gastar una broma a tus amigos. MA DRES... : “Frutas con hierro” Si al igual que yo e stás un poco cansado de que tu madre te diga que comas una fruta u otra por su conte nido de hie rro, y tu dudas de que esa fruta que tu no soportas tenga hie rro realmente , este expe rimento te vie ne a la medida.

5


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Vamos a ense ñarte una mane ra fácil de ave riguar qué frutas tienen hie rro y cuale s no. El té contiene un producto químico que forma pre cipitado obscuro con e l hie rro, es de cir, que cuando una fruta con hie rro se mezcla con el té, este se obscure ce y se crean unas partículas sólidas. Ahora que ya sabes la teoría, lo que debes hace r es, una vez tienes té en un vaso o copa, añadir unas gotas de la fruta que quie ras“inve stigar”. Si el té se obscure ce y se crean unas pequeñas partículas sólidas, es que la fruta tiene hie rro. Espe ro que te sirva para algo, pe ro re cue rda que las madres pocas ve ces se equivocan. Samuel Martín Pérez Álvarez 1r Batxillerat A

A MB UN PA RELL D’OUS Lle var-li l'e scorça a un ou sense tocar-lo. Impossible? Es pot fe r, pe rò el procediment és lent, ja que l’ope ració tarda un dia aproximadament en realitzar-se . Els mate rials que ne ce ssitem pe r a l’elaboració d’aquest expe riment són: 1 ou cru i 1 ou cuit (amb escorça) Vinagre Dos gots amples Procediment a seguir: Posa l’ou cuit en un got amb vinagre fins que e l sobre passe . Posa l’ou cru e n l’altre got amb vinagre, igual que en l’altre. Obse rva e l que li ocorre a cada ou. Comprova que passat un temps (un dia pràcticament), e ls ous ja no hi tenen l’escorça. Explicació: L’escorça de l’ou està formada pe r una substància anomenada carbonat càlcic, que reacciona amb l’àcid de l vinagre, desprenent diòx id de carboni i dissolent el calci. Has de tindre paciència i estar atent/a a l’em issió de les bombolle s. Si aqueste s de ixen de produir-se has d’elim inar el vinagre gastat i omplir altra volta e l got de vinagre . En finalitzar, es quedarà l’ou sense escorça i e n e l cas de l’ou cru podràs veure e l rove ll. Pots agafar-lo sense por, ja que l’àcid del vinagre no es tan fort i pe r tant no et farà res a la pe ll. Resulta curiós també l'augment de volum de l'ou degut a l'entrada d'aigua a travé s de la membrana de l'ou. A més a més si t'atre ve ixes a agafar-lo (fes-ho) veuràs què dive rtit, en de ixar-lo caure rebota com si fora de goma, pots estrè nye r-lo entre le s mans (sense passar-te ) i no es tre nca. Ací pots veure unes fotos; si en vols veure , més visita la we b de l'institut, l'e dició digital de la re vista.(http://inte rcentres.cult.gva.es/ies vilamarxant).

Ou dins de l got amb vinagre . Obse rve u les bombolle tes que s`hi fan a l’escorça

6


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Dues imatge s de l’ou ja se nse l’escorça, s’apre cia el rove ll (de color groc) a l’inte rior

Àngel Sàez 1r Batxillerat A

1. ¿Qué marcaría la báscula si colocásemos sobre ella un globo de fe ria? 2. ¿Qué cae más deprisa una hoja de papel o una moneda? 3. ¿Quién descubrió e l oxígeno (O 2)? 4. Nº atómico de l hidrógeno (H 2): 5. ¿Qué tienen en com ún los premios Nobe l y la dinamita? 6. Un coche sale de Vilamarxant y llega a Sinarcas en 80 m in y al volve r (a la misma ve locidad) tarda 1h y 20 min. ¿Por qué? 7. ¿Cómo podrías medir 1L de agua con un re cipiente de 5L y otro de 3L?

7


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

COORDINA SECCIÓN: LLUIS GRACIA. TE AMO

TE ESPERO

Amarte es mi pre sente, Amarte es mi futuro, Amarte se rá siempre Una parte de mi lado oscuro.

¿C ómo te va? ¿C ómo te ha ido? Dime que ha sido de tu amor, Y yo te hablo del mío, Dime que has sentido, Cuando te he dicho que siempre te he que rido. Dime que has notado, Si aún me sigues amando, Porque yo aún te quie ro, Y, por e so, aún te espe ro.

Amarte es la palabra, Que nunca aprende ré a olvidar, Porque sin ti no soy nada, Nada que yo pue da valorar. Porque amarte no es ir al cie lo, Ni tampoco al infie rno, Amarte es estar aquí Espe rando tu regreso. Rocío Celda 2º ESO B

EL RUMBO DEL VIENTO Las cartas no responden, Nuestro amor no contesta, Y es que tú no me amas, Y es que la amas a ella. O C upido tiene mala punte ría, O yo no soy la chica de tu vida, Pe ro tú formas gran parte de la m ía, Porque yo sin ti moriría. Amor, amor, Eso es lo que siento, Dolor, dolor, Es e l mal rumbo del viento.

Rocío Celda 2º ESO B

AMOR PERDIDO Amor bello, Puro de stello, Ere s una flor De dulce corazón. Ja, ja, ja, naranja, Je, je , je, limón, Que bonito es e l amor. Que bonito es e l amor, Cuando se es correspondido, Pe ro qué duro es , Habe rlo pe rdido. Sin sabe r que hace r, Me hundí e n e l olvido, Pe ro aunque poco duró, Que bonito fue vivirlo.

Rocío Celda 2º ESO B En e l olvido No correspondido, Cuando me di cuenta, Todo m i amor, Se había pe rdido. Pedro Martín y Marta Jiménez 2º ESO B

8


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

OPINIÓN L’analfabetisme matemàtic i les seves conseqüències. Josep-Vicent Montesinos i Peñarrocha Professor de matemàtiques.

Farà vora dues se tmanes van passar pel Canal 9, una pe l—lícula de l’oest amb John Wayne de protagonista, es titulava “The big Jake”. En una esce na, un de ls actors deia que tenia 42 anys i que havia lluitat a la gue rra civil. Tenint e n conte que l’acció e stava ambientat en 1909 i la gue rra civil (o de se ce ssió) va se r a la dè cada de 1860-1870, aquest home hauria d’ésse r un nadó molt pre coç. Simplement amb un coneixements mínims de matemàtiques ( i un poc d’història), ens adonaríem que al doblatge d’aque sta pe l—lícula ens han canviat al gue rra de Cuba pe r la civil ame ricana. Sembla que encara tenim e l doblatge que e s va fe r en l’època franquista i no l’han canviat. Aque st anè cdota m’ha re cordat i altre s més que m’han passat les últimes se tmanes, m’han fe t re cordar un llibres que havia lle git fa uns anys i que re comane molt fe rvorosament. El llibre en qüestió es titula El hombre anumérico de John Allen Paulus i està editat pe r Tusque ts en la col—le cció Metatemas (és el núme ro 20 de la col—le cció i jo tinc una e dició de 1995. En aquest llibre es descriuen molte s conse qüències del no tenir un mínim de coneixement matemàtic: creences e n visite s extrate rrestres (només amb un pe tit coneixement de probabilitat i de ls nombre s grans, totes aque ste s teories caue n pe r te rra), que ens farem rics amb les lote ries (només cal calcular l’espe rança matemàtica de l que podem guanyar i ja dóna negatiu), i altres més. A mé s jo afegiria les gràfiques distorsionades (ús incorre cte de pictogrames) que posen a molts diaris i e ls titulars amb x ifres expressades e n dife re nts unitats. Farà une s se tmanes el diari Le vante-EMV publicava e n contraportada “d’una tona de residu de taronja es pot treure entre 60 i 70 litres de biodiese l”, s’han parat a pensar que una tona són 1000 Quilograms i e l resultat se ria com a molt dos emplenades de dipòsit? Se ria re ndible? La ve ritat, é s que sinó donen més dades, a m i em sembla que no. Continuant així, cada dia podria tre ure un exemple de com un coneixement m ínim de matemàtiques ens ajudaria a pode r de senvolupar m illor la nostra vida quotidiana i a e vitar enganys com e ls que ara estan de moda en aque stes empreses que unifique n de ute s (la formula de l’hipote ca no es pot canviar) o dels segells que es re valoritzave n més un 6 %. Pe r tant re comane la le ctura d’aquest llibre que é s fàcil de llegir pe r ge nt no avesada al lèxic matemàtic. Llàstima que no hi hagi ve rsió e n valencià, pe rò aix í és e l país que ens ha tocat viure .

OPINIÓN ¿Un bien o un mal? Daniel López Tarín (2º ESO D) Esto e ra un jove n que estaba todo e l día con e l orde nador, con e l móvil o escuchando música… Por culpa de e sto, pasaba mucho tiempo solo y sin comunicarse con nadie. Sus padres le de cían que te nía que parar, pe ro é l no podía porque se había conve rtido en un adicto a inte rne t, al móvil y a la música. Era un ludópata de las videoconsolas y de toda clase de videojuegos. Hasta que un día, su familia y é l de cidie ron que había que parar todo esto. Al final, con ayuda y privándose de muchas cosas que a él le gustaban mucho, pudo de jar de se r un adicto a todas estas innovacione s de la te cnología. Dedico esta historia a todas aque llas pe rsonas que tiene n problemas con la adicción a toda clase de productos te cnológicos, ya que no siempre son buenos para nue stra salud mental y a ve ce s nos vue lven más insociables, más antipáticos y más comodone s. Por todo esto, ¿el desarrollo de la te cnología es un avance positivo o negativo? La respuesta a e sta pre gunta puede se r cualquie ra de las dos opciones. Por un lado, tiene e fe ctos negativos (a ve ces nos pe rjudica social y mentalmente ); pe ro, por otro, tiene sus e fe ctos positivos para el de sarrollo de la humanidad: pe rm ite que nos

9


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

comuniquemos con mayor facilidad, hace que nos desplacemos de mane ra más rápida y cómoda, e tcéte ra… Lo fundamental es tene r siempre e n cuenta que debemos se rvirnos de la te cnología corre ctamente y con mode ración, pues si nos ex cedemos podemos sufrir sus se cue las.

OPINIÓN Fracàs escolar = Fracàs social Un pare Últimament hem vist aparè ixe r als m itjans de comunicació e ls resultats de l’avaluació de l’e ducació pe r països. L’anomenat informe PISA situa a Espanya e n e ls últims llocs de la OC DE, tant e n compre nsió le ctora com en coneixements científics i matemàtics. L’estudi s’ha fe t sobre alumnes que al nostre país estudie n l’ESO. Caldrà plante jar-nos se riosament obrir un de bat per intentar trobar les cause s d’aque st fracàs i posar e n funcionament me canismes de m illora. ¿Q uins són els age nts que inte rve nen en e l procé s educatiu?. En són molts i a dife rents nivells. En prime ra línia podríem situar-ne uns quants: L’adm inistració e ducativa. Deuria encarregar-se de facilitar e ls re cursos e conòmics i humans pe r a una dism inució de la “ratio” (alumnes pe r aula), re cursos pe r incrementar e ls programes de dive rsificació curricular (programes adaptats a alumnes amb dificultats educative s y programes espe cials d’incorporació al món laboral, pe r exemple ), re cursos pe r portar les noves te cnologie s a le s aules, pe r la formació pe rmanent de l professorat, e tc. Aix í mateix , i de vital importància, m illorar tots e ls aspe ctes re lacionats en la inspe cció educativa i l’avaluació dels centres al seu càrre c. Els equips docents. Els mestres i professors són e ls que estan en contacte amb e ls nostres fills i filles. La se ua tasca ha de se r re coneguda social i e conòm icament. Han de re cupe rar e l respe cte tant pe r part de ls alumnes com pe ls pare s. També caldria incentivar la se ua formació contínua i establir me canismes d’avaluació de la docè ncia i incentius econòmics, professionals i de promoció en la carre ra docent. Els alumne s. Els nostre s fills i filles són e ls subje ctes del procés educatiu. Existe ix una clara desmotivació pe r a l’estudi, fruit d’un mode l social en e l qual es valore n només els re sultats i no l’esforç. L’únic plante jament vàlid es: “com puc aconseguir e l que vull, debades?”. El procés educatiu és llarg i e ls resultats no es ve uen fins al final de l’etapa unive rsitària. És difícil pe r als x ique ts quan veuen que alumnes que e s de ixen els estudis es compre n un BMW en el seu prime r sou (és clar, amb un deute avalat pe ls pares), tots e ls caps de se tmana van de festa i aparentment no tenen cap problema. Els x ique ts es pregunten: ¿Pe rquè he d’estudiar?. Caldrà buscar noves respostes. Els pares. Evidentment no som l’últim element de la cadena, tal vegada el prime r. Els pares de leguem , cada vegada més, la responsabilitat de l’e ducació e n les e scoles. A mesura que els x ique ts s’incorporen al sistema educatiu més prompte , abans abandonem la nostra tasca educativa. Hem passat de dir-los: “Això no es fa! ” a “en l’e scola no t’han dit que això no es fa?”. L’educació dels nostre s fills es faena nostra. Els valors humans, les habilitats socials, els hàbits saludables, la m otivació pe r l’estudi i tantes altres cose s no podem dele gar-les a l’escola, encara que sí que podem col—laborar en e lla pe r tal que e ls missatges sigue n cohe rents i únics. I, ja estan tots?. No, encara hi ha més factors, però un de ls més importants és sense dubte la te le visió i e ls m itjans de comunicació de nova te cnologia (inte rne t, YouTube , messenge r, e tc.). Tots aquests m itjans fan noticia del intrèpid, de l provocador i de l qui es salta le s normes, pe rò no mai de qui aconse gue ix pel se u e sforç e ls se us obje ctius. Aix ò no mola. Tot acompanyat de le s fabuloses ofe rtes consum istes, pe r ce rt totes baix l’ex pressió: “por solo....”, com si re s no fóra molt. Aix í, la socie tat en la qual vivim e s sent mes de cebuda si no hi ha “Fórm ula I” que pe ls resultats acadèm ics de ls nostres fills.

10


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

GENT DE FORA... GENT AMIGA Coordina: Pura Martínez Hem parlat amb Vlad Anton alumne de 1°C . És un x ique t de Romania i té 12 anys. Ha vingut a Espanya pe rquè e l seu país és pobre i no hi ha treball. Ens ha contat que a Romania tene n moltes tradicions i que no respe te n l'hora de menjar. Les nits que es festiu ce lebre n festes amb tota la fam ília fins molt tard. Té un ge rmà anomenat Julian de 7 anys que vingué fa un any i Vlad viu a Vilamarxant des de fa tres. Confesa que li costà aprendre l'idioma i que de vegades enyora e l se u país . Els menjars típics de Romania són: Mititei: una mena de salsitxes x icote tes amb gespa aromàtica. Tuslamá: Te rne ra guisada. Ciorba Taranesca: Sopa campestre amb ve rdures. Els noms mes freqüe nts són: Vlad, Jionuts, Estefan Es troba a gust a Vilamarxant. En l'actualitat tenim al nostre centre alumnes de dive rses nacionalitats Xics

XIQUES:

TOTAL

Romania

11

6

17

Regne Unit

7

6

13

Ucrania

2

2

4

França '

1

2

3

Colombia

2

0

2

Polonia

1

1

2

Rep.Dominicana

1

0

1

Equador

1

0

1

India

1

0

1

Letónia

1

0

1

En total : 45 estrange rs a l'institut Es treball de tots fe r que e ls estrange rs e s troben bé entre nosaltres. Afavorim la integració! Cèlia i Anna, alumnes de premsa de 1er ESO.

11


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

L’Entrevista: Alicia García Alícia Garcia Be tore t és la dire ctora de l’IES des de l curs 2003-2004, nascuda a Vilamarxant .Fa 18 anys que tre balla a l’e nsenyament. Estudià a la facultat de matemàtiques de Burjasot. Diu que va acce ptar e l càrre c de dire ctora pe rquè e ra al se u poble . P. Quina és la principal funció d'una directora? R . Ostentar la represe ntació de l centre , representar a l'Adm inistració educativa en aque st i fe r-li arribar e ls plante jaments, aspiracions i ne cessitats de la comunitat educativa. Exe rcir la dire cció pedagògica, promoure la innovació educativa i impulsar plans pe r a la conse cució de ls obje ctius de l proje cte educatiu de l ce ntre . Dirigir i coordinar le s activitats del centre . P. Quins són els principals problemes que té el seu càrrec? R . Principalment conseguir que la convivència en el centre siga positiva pe r a tota la comunitat educativa. P. Per què s'interessà per les matemàtiques i no per altra matèria? R . Bàsicament pe rquè e ra l'assignatura pre fe rida des que e ra ben menuda. P. La majoria dels alumnes tenen problemes amb les matemàtiques. A què és degut? R . Les matemàtiques són una assignatura en la que tot va re lacionat. Si ens fallen alguns coneixements bàsics ja no es pot avançar. Els alumnes van pe rdent-se pel cam í, és a dir, que no consegueixe n ente ndre molts conce ptes. P. Ens pot contar alguna anècdota que li haja passat en el treball? R . Els dos prime rs anys de treballar,em confonie n amb una alumna. La prime ra re unió que vaig tenir amb pare s, aquest 12

em digue ren que li comunicara a la tutora de la se ua filla que havie n arribat. Pensave n que anava a la seua classe . P. Després de treballar dihuit anys en l'ensenyament ens pot dir, en quin institut ha estat més a gust? R . En tots e l instituts que he estat he treballat molt a gust. En uns he tingut més bons alumnes acadèmicament, pe rò si he de de cidir-me pe r un, triaria l’ IES nº2 de Xest, tinc molts bons re cords d'aque lls anys. P. En el temps lliure a què és dedica ? R . Actualment el dedique al meu fill. P. Té alguna activitat favorita? R . Les activitats favorites se rien: la le ctura, la pintura, i visitar zones o altre s països en els que no he estat mai.

ALEX, ALBA I MARIA, alumnes de premsa de 1er ESO.


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Esports bastant bo, pe rò hi ha alguns partits que és confiem. Pe r aque sta raó hem quedat els segons, pe rdent contra Reque na i Bunyol. Tot això ha sigut gràcies als entre nadors Se rgio i Julio que ens han animat e n tots els moments.Moltes gràcie s de s de l’equip de VILAMARXANT.

Bàsquet L´equip de bàsque t de VILAMAR XANT ha entrat en les compe ticions nacionals e ls segons de grup. L´e quip té un nive ll

Futbol L´equip de futbol també ha de smostrat estar en un bon moment, doncs estan entre e ls tres m illors equips de la seua categoria.Des d’ací e ls volen fe licitar i animar. Hugo i Raül, alumnes de redacció i disseny de premsa de 1ESO.

Sudokus

Refranys -Cap gepe rut es ve u la seua gepa. -Q ui molt corre, prompte `para'. -Abans s'agafa un mentirós que un coix . -Home roig i gos pelut, més val mort que conegut.

Acudits A classe de lle ngua: - Com s’escriu “bala”? - Com sona - D’acord. Aix í? ¡PUM! Jaim ito, on va morir Jesús?

- En la creu. - Molt bé , un 10. - Millor un 8 pe rquè no sé si va se r en la C re u Roja o altra… Jaim ito, copiare s en l’últim examen de Pepe t??

- No... Pe r què ? - Pe rquè on e ll posà “no ho sé” tu posares: jo tampoc. - Quina carassa més horrible t’has posat!

- ... jo no duc ninguna carassa... - Vaja... doncs, posa-te ’n una Carlos Coso. Premsa 1r ESO

13


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

REFLEXIONES FILOSÓFICAS MONTSE 1º BAT. A Cuando trato de explicar e l mundo que me rodea y en concreto explicar las re laciones humanas, estoy lim itada por mis propias ideas, mis conocimientos y e l alcance de mi inte ligencia. Así pues solo puedo tene r una visión parcial de los demás, para supe rar esas barre ras debe ré re currir a la imaginación que no conoce fronte ras, unidas imaginación e inte ligencia podré abrir mi mente y expandir la conciencia más allá de l marco natural que de otro modo me se ría insupe rable, con estas armas podré explorar nue vas áreas hasta ahora desconocidas y tratar de me jorar como se r humano, conociendo a los demás me conoce ré a m i m isma. …………………………. EL ORIGEN La de finición corriente de la creación suele se r: “sacar una cosa de la nada “. Esta de finición e s muy impe rfe cta, ya que pare ce suge rir que la nada es algo donde Dios saca las cosas, o algo con lo que Dios fabrica todo los se res; lo cual es e videntemente absurdo, ya que la nada es el puro no-se r. Lo único que quie re de cir esta definición es que lo creado no ha sido producido de ninguna mate ria preexiste nte. Por ello es me jor de finir la creación como la producción de todo e l se r de una cosa. Pe ro tampoco esta de finición es muy buena, ya que sugie re un proceso temporal y un com ienzo temporal. Pe ro no hay tal cosa: la creación no hace re fe rencia de por sí a un comie nzo temporal (aunque tampoco lo ex cluye) y sólo significa la absoluta de pendencia de l mundo re spe cto a Dios (depe ndencia en su se r: el mundo no es “por sí mismo”, sino por Dios). Esta es, por tanto, la me jor de finición de la creación. En cuanto a la creación “e n e l tiempo”, se trata de algo posible , pe ro indemostrable filosóficamente, ya que depe nde de la libe rtad de Dios. Partiendo de esta definición, e l he cho mismo de la creación re sulta e vidente : si e l mundo e s contingente , ha de depe nde r totalmente en su se r de Dios.

14

Pe ro un mundo en depe ndencia total de Dios de be ría se r un mundo e n e l que no ex istie ra e l mal. Sin embargo, e l mal está entre nosotros, en nue stro propio se r, en e l mundo. …………………………….. ¿Nos asusta la muerte? Yo creo que si, nos asusta la mue rte pe ro no puedes hace r nada para e vitarlo, por eso intentamos lle var una vida normal y vivir la vida lo me jor que podemos y disfrutar de e lla. La mue rte sirve para hace rnos pensar, pe ro no sobre la m ue rte sino sobre la vida. Es la conciencia de la mue rte la que convie rte la vida en un asunto muy se rio para cada uno, algo que de be pe nsarse . Lo me jor que tiene la mue rte es que es individualizadora y a la vez lo más igualitario, al morir, cada cual es de finitivamente él mismo y nadie más. Lo m ismo que al nace r traemos al mundo lo que nunca antes había sido, al morir nos lle vamos lo que volve rá a se r. La mue rte forma parte de l se ntido ge ne ral de la vida humana, como su horizonte inevitable (“e l hombre e s un se r para la mue rte ”, se gún He idegge r. ……………………………. Sobre la Felicidad La felicidad es un estado de ánimo que colma al suje to de satisfacción. A lo largo de la historia de la filosofía, nume rosos autores han conside rado la fe licidad como fin último de la conducta humana, sin embargo, más que de finiciones de la fe licidad, ex isten desde antiguo afirmaciones de que e l hombre busca la fe licidad y descripciones de l modo de llenar e l contenido de la fe licidad o de la mane ra de alcanzarla. Sócrates y Platón introduje ron la idea de que e l hombre no halla la fe licidad en la satisfacción de sus ne cesidades físicas, sino en la armonía inte rior que produce la ace ptación de un mundo moral. Siglos más tarde, e l formalismo Kantiano pre scribió que lo importante no e ra lle gar a se r fe liz, sino se r digno de e llo.


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

El día 14 de marzo se realizaron en el IES Vilamarxant unas actividades culturales y deportivas para los alumnos y profesores. Toda la gente se lo pasó muy bien, ya que era el último día de clase antes de las vacaciones de Fallas y Pascua. Una de esas actividades era la de senderismo, que consistía en ir desde el instituto hasta la “Bassa Barreta”, en el paraje natural de Les Rodanes. La actividad se produjo e n un día caluroso, lo cual fue una gran ale gría, ya que si hubie ra llovido no se hubie ra podido realizar. Los alumnos que participaban en aque lla dive rtida expedición e ran aprox imadamente unos cincuenta, acompañados por tres profesore s: Paula, Mª Ángele s y Enrique . Además, e l Ayuntam ient o nos proporcionó e l apoyo de una monitora y de Julio, que iba con e l coche . Salimos desde e l instituto a las 15


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

once menos diez. Al pasar por el colegio, nos tuvimos que de tene r porque estaban pasando los niñ@s de primaria disfrazados. Cuando al fin pudimos continuar caminando, pasamos por e l trinque t, y salimos de l pueblo ade ntrándonos en la zona de las urbanizaciones. Al lle gar al camino de piedras todos nos pusimos a almorzar. Despué s de un traye cto muy agotador, lle gamos por fin a la “Bassa Barre ta”, allí se pudo obse rvar un pequeña balsa (la cual se rvía hace años para alimentar al ganado). A continuación, la monitora nos ense ñó una rese rva de microflora. También nos encontramos con otro grupo de l IES que e staba haciendo la actividad cultural de ciclismo, y paramos a descansar con ellos. Al re greso, los alumnos pare cían estar muy cansados, pe ro aún así cantaban, hablaban, escuchaban música y hablaban con los profesores. Cuando llegamos otra ve z al instituto, lo prime ro que hicimos la mayoría fue ir a la cafe te ría para comprar agua y luego irnos a casa para disfrutar de las vacaciones.

Luján Diago Marsal (2º ESO D) Óscar Dominik Blesa Marco (2º ESO B)

16


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

LE FRANÇAIS, C’EST FACILE! Professeur : Angelines Domínguez Élèves de français de 3º ESO et de 1º de BAT. Tout au long de ce tte se ction, toute e n français, bien sûr, nous allons nous amuse r e t pe ut-ê tre aussi dé couvrir de nouvelles chose s. Il y aura toutes sortes d’activité s proposées par des élè ves de français du lycée : mots-croisés, de vine ttes, charades, je ux dive rs, le ctures, commentaires... Alors, prends ton temps e t amuse-toi bien.

DEVINETTES

1- O n pe ut le ou la regarde r, on peut le brise r e t il ou e lle peut ê tre sur les murs de la maison. Qu´ est-ce que c´est ?

2- Elles sont très pe tites, noire s e t elles portent des aliments chez e lles. Qui e st-ce ?

SAGITTAIR E (Du 23 novembre au 21 dé cembre) Il n´est pas fait pour le malhe ur. Il fait tout pour l´ é vite r. C ´e st un passionné . Ses imprude nces peuvent lui attire r des ennuis. Il aime s´entoure r d´amis e t les aide r. La femme :Elle est simple, sportive et gaie , attirée par l´amour sans complications. Elle est nature lle et très impulsive. L´homme : Il est chaleure ux, optimiste e t très indépe ndant mais il est très sincè re dans ses sentiments. Il se ra fidèle e t très loyal.

17


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

C ANC ER (Du 22 juin au 22 juille t) Sa grande caracté ristique e st sa sensibilité, ses sautes d´humeur, son imagination e t son sentiment d´insé curité. Il a bon coe ur e t de bons sentiments. La femme : C ´est une romanesque. Elle est amoureuse e t ne sait pas toujours de qui. Elle aime son inté rieur. Elle est susceptible. L´homme : Il est te ndre et docile e n apparence , peu réaliste e t un peu passif. Il fuit les complications. Un autre type de Cance r est l´ê tre de la nuit, le poè te e rrant. SCORPIO N (Du 20 octobre au 23 novembre) L’inte nsité e t la force de s émotions le caracté risent. Il e st très difficile à compre ndre . Il est silencie ux e t possède une grande force. On ne l’oblige ra pas à faire ce qu’il ne veut pas. La femme: Elle est un pe u tragique. Si e lle re ncontre l’homme à sa mesure e lle de viendra la compagne ex ceptionne lle, mais e lle est possessive e t jalouse. L´homme : Il a le don de devine r le point faible de son adve rsaire . Pour lui, la fin justifie les moyens. Pe rsé vé rant, il réussit là où les autres é choue nt. BÉLIER (Du 21 mars au 20 avril) Le mot clé du Bélie r est le dynam isme. Il che rche à ê tre le premie r e t il a horreur de la monotonie . Dans les moments difficiles il affirme ses qualités e t son courage. La femme : C ´est une passionnée qui aspire à ê tre « libre ».Elle a toujours envie de faire de s choses incroyables qu’e lle est capable de ré ussir. L’homme : Il se pre nd pour Supe rman e t il aime prouve r sa supé riorité e n tout. Ses amours sont une succession de scè nes e t de ré conciliations. Son activité est fré né tique. LIO N (Du 23 juille t au 23 août) Il e st noble e t géné reux . Ses passions sont forte s, ses émotions intenses e t sa vitalité dé bordante. Le repos le fatigue, il se dé tend dans l´action. En gé né ral, il a de s possibilités brillantes. La femme : Elle est forte e t sûre d´e lle . Frustrée dans ses tendances, e lle dé ve loppe ra une propension à l`esprit de domination. L´homme : Il est géné reux e t aimable. Il aime bien faire les choses e t sentir que tout son monde est heure ux autour de lui. VIER GE (Du 24 août au 24 se ptembre) C ’est une pe rsonne charmante et timide , tourmentée par le goût de la pe rfe ction. Elle essaie d’avoir toujours raison.Elle a l’habitude d’aide r d’autre s pe rsonnes. Elle travaille ra beaucoup. L’homme : Il est très ince rtain à l’heure de prendre des dé cisions et assez tê tu. Il reste un peu à l’é cart des autres. Il regarde e t il obse rve . Que lque fois il e st ambitie ux. Il est timide . La femme : Elle est m inutie use e t très attachée à sa sé curité . Elle se pré occupe de sa santé. Elle peut avoir un poste important dans l’administration, la dire ction ou le comme rce .

18


IES Vilamarxant

VER SEAU

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

(Du 21 janvie r au 19 fé vrie r)

C ’est une pe rsonne individualiste qui s’inté resse par l’humanité e t réalise des efforts prodigie ux pour ce qui l’inté resse . Il aime voyage r pour apprendre . Il est difficile e t sincè re. L’homme : Il est complexe dans le domaine du coe ur. C hale ureux et altruiste pour le monde en géné ral, sa se nsualité dé pend de ses humeurs. Il préfè re l’amitié à l’amour. La femme : Elle est de nature curieuse, anticonform iste e t provocante. Elle veut ê tre libre d’elle -même et de choisir. Elle est amoureuse de l’amour e t on ne doit pas la dé ce voir. BALANC E (Du 24 se ptembre au 23 octubre ) Toujours à la re che rche de son équilibre . Elle esquive les problèmes difficile s. Elle ne pense à l’argent que pour le dépe nse r. Elle e st la tendresse , la douce ur, le be soin de plaire e t d’ê tre aimé. La femme: Fragile e t douce , facile à vivre e t un peu narcissique . Elle a le besoin de plaire, e lle est pe rdue si e lle se re trouve se ule . Quand e lle ne vit pas pour l’amour elle vit pour les arts. L’homme: Il ne supporte pas de reste r seul. Il a un besoin essentie l d’aime r e t de sympathise r. Son sens esthé tique est très dé veloppé, la laideur ou la violence le rebutent. C APRICOR NE (Du 22 dé cembre au 20 janvie r) C ’est un réaliste , un ambitieux , un grand travailleur et un ex ce llent organisateur. Il a de l’obje ctivité, un grand sens de l’organisation et un grand esprit logique. L’homme:C’est lui qui manife ste le moins ses sentiments et qui reste fondamentalement un solitaire .Sa vie est dirigée par le sens du de voir e t la logique .Il e st très fidè le . La femme: Elle ve ut assume r se ule ses responsabilité s.En géne ral, e lle che rche à domine r se s se ns par la raison e t ses ambitions ont plus de poids que ses sentiments. GEMEAUX (Du 22 mai au 21 juin) Brillant,ne rveux e t lége r.Toujours au courant de ce qui se passe dans le monde . Il est le type qui vit sous pression,voit beaucoup de monde , a des journée s remplies d’activités variée s. L’homme:Il aime joue r ave c les coeurs. C’e st un cé rébral. Il se méfie de l’amour e t se protège par l’ironie .Il ne pe ut pas vivre sans ses copains ou une vie sociale bien remplie . La femme:Ne rveuse, dé lurée , ple ine d’esprit, e lle aime à vivre au jour le tour. Elle ne supporte ra pas une vie de routine . TAUR EAU (Du 21avril au 21 mai) L’obstination e st sa plus grande qualité . Il est calme .C’e st le conse rvateur par ex ce llence .Il acce pte mal l’adve rsité. Il sait parfaitement organise r sa vie maté rielle e t son confort. L’homme:Homme aux goûts paisibles. Méfiant mais jouisseur e t sensible à l’attraction physique , le plaisir occupe une grande place dans sa vie. Son humeur e st égale . La femme:C’est la supe r-femme, qui sait vivre sans complexes.

19


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Satisfaite ,c’e st une maîtresse femme, bonne ménagè re ou comme rçante avisée. Elle est très possessive. POISSO NS (Du 20 fé vrie r au 20 mars) Le poissons est douceur, souple sse, m ystè re. La violence est un traumatisme pour lui. Vite fatigué , la foule , l’agitation, l’épuisent. Il conse rve une sorte d’innocence . Il s’adapte aux circonstances. L’homme:Se cre t, un pe u m ysté rieux . Il est un peu utopique . En amour,il ne passe pas à l’action si la femme ne pre nd pas les initiatives.Il a horreur de se sentir seul. La femme:Douce e t facile à vivre,e lle dégage un charme étrange .Elle attend tout de l’autre . Fragile e t capricieuse. Appre ndre à dire non se rait sa me ille ure prote ction. Elle arrive à idolâtre r l’ê tre aimé.

Solutions :

UN POÈME D´UN GRA ND POÈTE FRA NÇAIS : GUILLA UME A POLLINA IRE (18801918) PAR DO NNEZ-MO I MO N IGNORANC E Pardonnez-moi mon ignorance Pardonnez-moi de ne plus connaître l´ancie n jeu des ve rs Je ne sais plus rien e t j´aime uniquement Les fleurs à mes yeux rede vie nnent des flammes Je médite divinement Et je souris des ê tres que je n´ai pas créés Mais si le temps venait où l´ombre e nfin solide Se multipliait en réalisant la dive rsité formelle de mon amour J´ admire rais mon ouvrage.

20


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nยบ 3

ร€lbum de fotos

21


IES Vilamarxant

22

NUESTR AS R EGLAS Nยบ 3


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

TEATRE EN L’IES. Departament de Valencià L’alumnat de segon ESO C /D fe ren durant e ls més de Març una represe ntació teatral de creació pròpia : ací teniu e l seus fulle ts i podeu ve ure l’obra a la web del departament de valencià (http://departamentvale ncia.googlepages.com)

23


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

♥ LOVE IS IN THE AIR ♥

This project has been carried out by the students of 2nd Batx.A with the help of their English teacher, Pilar García Ramos.

Why love? Be cause love is in the air! We like love songs be cause our favourite music bands write love lyrics. Anothe r reason is be cause most of the songs we listen to talk about love . Howe ve r, many of these songs talk about the end of love. Many singe rs show that the y feel loveless be cause the y have lost the ir love rs. For these reasons we ’ve chosen love and love less songs, be cause all of us have been in a sim ilar situation to those described in “our songs”. In conclusion, we wanted to let e ve rybody enjoy love songs, no matte r if you’re in love or not.

THE SONGS WE LOVE: - First song chosen by Mary A ras from the album “The reason” sang by Hoobastank: The Reas on I´m not a pe rfe ct pe rson I ne ve r meant to do those things to you And so I have to say before I go That I just want you to k now I´ve found a reason for me To change who I used to be A reason to start ove r ne w and the reason is you

I’ve chosen this song , firstly be cause the music and the lyrics are ve ry nice , and se condly be cause this song refle cts the fee lings that e ve rybody can fee l when the y break up with the ir partne r and re gre t to have lost the ir love and when they want to ge t back with the ir partne r be cause the y’re still in love . I think that this song refle cts pe rfe ctly those feelings and in m y opinion this song is beautiful.

24


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

- Mary’s second choice from the album “The reason” sang by Hoobastank: Disappear The re ´s a pain that sleeps inside Sleeps with just one e ye And awakens, the moment that you leave And I search through e ve ry face W ithout a single trace , of the pe rson The pe rson that I need Do you know, that eve ry time you’re near Eve rybody e lse seems far away So can you come and make them disappear Make them disappear and we can stay.

I’ve chosen this song be cause it shows when you are in love . The way you fee l when you are with the pe rson you love that you don’t care about the othe rs, you only want be with your love. Moreove r I’ve chosen this song be cause the lyrics are ve ry romantic.

-Third song chosen by Daniel Cervera is “Thank you”, sang by Dido: Thank you

And I want to thank you For giving me the be st day of m y life . Oh, just to be with you Is having the best day of m y life.

The reason for this choice is that it is a ve ry represe ntative part of love . When you’re in love it doesn’t matte r what happe ns around you.

25


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

- Fourth song chosen by Denis Civera is “When you say nothing at all”, sang by Ronan Keating: When you say nothing at all You say it best whe n you say nothing at all You say it best whe n you say nothing at all The sm ile on your face The truth in your e yes The touch of your hand Let’s me know that you need me. Some times love can’t be described with words, be cause it is a difficult fee ling to explain. For this reason, the sm ile in a love r’s face and the ex pression of the love r’s e yes is the best way to know which he r or his real fee lings are.

- Fifth song chosen by Marta Navarrete from the album “Still not getting any… ”, sang by Simple Plan: Every time

Eve ry time I see your face Eve ry time you look m y way It´s like it all falls into place And e ve rything feels right Eve r since you walked away You left my life in disarray All I want is one more day All I need is one more day with you.

I’ve chosen this song since I love this band. Moreove r it’s a ve ry nice song although it talks about not being loved. W hen you break up you only want to expend “one more day” with that pe rson.

26


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

- Sixth song chosen by Maria E lvira Ibáñez from the album Re-load, sang by Metallica: The Unforgiven II Lay beside me, tell me what the y´ve done Speak the words I wanna hear, to make m y demons run The door is locked now, but it´s open if you´re true If you can unde rstand the me , than I can unde rstand the you. What I´ve fe lt, what I´ve known Turn the pages, turn the stone Behind the door, should I open it for you?

I’ve chosen this song for two reasons. The first is that is one of m y favourite songs, and the se cond is that it shows an uncommon part of love , a situation of total confusion, whe n you don’t know if you want to trust someone or not. For me, it refle cts the search of the pe rfe ct love and the beginning of anothe r life, be tte r or worse. It is a deep and powe rful song. Hard and beautiful, like love …

- Seventh song chosen by Iñaki Faulí is “The best day of my life”, sang by Jesse McCartney: The b est day of my life

Just anothe r day Started out like any othe r Just anothe r girl who took m y breath away The n she turned around She took me down Just anothe r day that I … Had the best day of my life.

I’ve chosen this song be cause I like the story of the boy who falls in love whe n he sees he r for the first time and he doe sn’t stop think ing about he r.

27


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

- Eighth song chosen by Miquel Caurín is “Fall to p ieces”, sang by Avril Lavigne: Fall to pieces

And I don´t wanna fall to pie ces I just want to sit and stare at you I don´t want to talk about it And I don´t want a conve rsation I just want to cry in front of you I don´t want to talk about it Cuz I´m in Love With you

The tex t talks about a girl who fee ls ve ry upse t with the boy she is in love to and she just wants to le t him know. That he sees the way she is.

-A nd the last song has been chosen by Josep Murgui, and is the song “Don’t bother” sang by Shakira: Don’t bother So don’t bothe r I wont die of de ception I prom ise you wont e ve r see me cry Don’t feel sorry And don’t bothe r Ill be fine But she ’s waiting The ring you gave to he r will lose its shine So don’t bothe r, be unk ind.

In this song Shak ira expresses how she feels when he r love r has left he r, but she isn’t affe cted ve ry much be cause the re are more men and be tte r than him.

28


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Coordina: Belinda Beltran. Un re frany és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual se'n de sprèn una conclusió, ensenyament o norma de conducta. El refrany é s una oració que es diu sempre igual,no adme t variacions. Acostuma a tenir un orige n antic i fa re fe rència a dive rsos temes: e l temps, la feina, le s malalties, la ge nt de ls llocs, el comportame nt humà, remeis de salut... Sempre se r de ls pobles e n una època de te rm inada. Alguns tindrien valide sa avui dia i d'altres se rien caducs i re trògrades en e l fons. Hi ha dive rsos re culls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica.conté un ensenyament. Acostuma a utilitzar e l re curs de la rima (pe rme t memoritzar-lo millor) i de vegades conté me tàfore s, és a dir, té un se ntit figurat, no lite ral. Els re franys surte n de la tradició oral, re fle cte ixen la forma de fe r i de de se r de ls pobles en una època de te rm inada. Alguns tindrien valide sa avui dia i d'altres se rien caducs i re trògrades en el fons. Hi ha dive rsos re culls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica. Ara e t toca a tu. Une ix cada refrany amb el dibuix que li corre sponga: “NO DEIXES LES SEN DES VELLE S PER LES NOVELLES”

“SI EL PARE ES MÚSIC EL FILL, BALLADOR”

“QUI MOLT PARLA MOLT ERRA”

“GOS QUE LLADRA NO M’OSSEG A”

“EN CAU DE CONILLS, EL QUE FAN ELS PARES FAN ELS FILLS”

“AL GOS FLAC TOT SÓN PUCES”

“PARDAL QUE VOLA A LA CASSOLA”

“QUI NO VULG A POLS QUE NO VAJA A L’ERA” ALUMNES QUE H AN REALITZAT EL TREBALL: ANDREA DEL TORO JORGE FERNANDEZ JUAN MARCO JUDITH MONZÓ RAQUEL QUILEZ ASSIGN ATURA: VALENCIÀ PROFESSOR A: BELINDA CURS: 1er ESO D IES VILAMAR XANT 22-04- 2008

29


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

TABLÓN DE ANUNCIOS DEL AMPA. Hola a tots i a totes. Volem aprofitar este espai que se 'ns ha ofe rit en aquest "m itjà de comunicació" de l que disposa la fam ília educativa a la que pe rtanyem, en prime r lloc, pe r a prese ntar-nos. Som la junta dire ctiva de l'A.M.P.A, des de l 24 de juny de 2007: PR ESIDENT……………Javie r Ibáñez C ive ra. VIC EPR ESIDENTA……Amparo Pe iró Gimeno. SECR ETÀR IA………….Mª Luísa Garzón Gómez. TR ESSOR ER …………..Francisco José Barbe r Vila. VOC AL………………….Juan Gabriel Lozano Zarzo VOC AL………………….José Javie r R uíz Castillo. VOC AL………………….Elena Ariste Mur. Som un grup de pares i mares que , preocupats pe r l'e ducació de ls nostres fills i filles, com estem se gurs ho estan tots e ls pares i mare s, hem de cidit utilitzar part de l nostre temps en col—laborar amb les pe rsones que , com nosaltres, te nen molt a ve ure en el se u procés de creixement, tant pe rsonal com educatiu i que són le s am istats (i companys de classe) i e ls seus professors i professores. La il—lusió que te nim cadascú de nosaltre s és la de participar, al màx im possible e n la vida de l'institut, en tot allò que vosaltres, alumnes , professors/es i pares-mares, conside reu conve nie nt. Amb eixe obje ctiu començàrem el curs i el día 4 de desembre vam fe r una assemblea ge ne ral, en la qual, a més d'informar de l que haviem e stat fe nt i de quines e ren le s postres propostes pe r al curs, voliem demanar la participació i les idees de tots e ls pare s i mares de l'associació pe r tal que la nostra tasca fora el més e fe ctiva i e l més consensuada posible . Malgrat la participació no va se r la desitjada, (sols acudirem une s vint pe rsones, això sí, amb ganes de col—laborar) vam arribar als següents acords: Seguir col—laborant amb e l grup de teatre de l'I.E.S. sempre que siga possible . Posar-nos e n contacte amb dife rents departaments, pe r tal d'ofe rir la nostra col—laboració, com pe r exemple : possibilitar que es puguen obrir exposicions dels treballs que fan e ls alumnes pe r la vesprada pe rquè e ls pares i mares pugue n visitar-les; col—laborar amb talle rs pe r a la se tmana cultural ( de ràdio, culturals, ,e tc…); col—laborar amb el de partament d'Educació Física pe r tal d'organitzar activitats esportives al centre i tot allò que des de l'Institut es conside rara convenient. Donar una subvenció de se t euros pe r alumne /a pe r a ex cursions. Col—laborar amb l'Associació d'alumnes de l centre . Associar-se a la Coordinadora pe l Valencià Camp de Túria.( organitzadora de le s trobades d'e scoles e n valencià). Participar més activament en la re vista escolar que l'I.E.S. fa anualment. Aque sta participació suposa ,pe r una part, finançament e conóm ic i pe r altra demanar la col—laboració d'aquells pares i mares que vulgue u enviar-nos article s, comentaris o le s vostre s re flexions pe r tal de publicar-les a la revista. Formar part de la Fede ració d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes. Com a conseqüè ncia d'estar fede rats podem disposar de xe rrades i seminaris de formació pe r a pare s i mare s. Pe r tal de començar rapidament a treballar vam plante jar una e nquesta als pares i mares pe r sabe r quins e ren els se us inte ressos de cara a organitzar xe rrades, seminaris, curse ts….i aquest és el re sultat , sent onze les fam ílie s que van contestar l'enquesta (ens sembla poc,la ve ritat).

30


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

CURSETS CURSETS A ltres A ltres

4

Fotograf ia digital Fotograf ia digital

3

4

3

Internet Internet 0

5 1

0

2

1

3

2

4

3

5

4

5 6

5

6

XARRADES XARRADES Altres Altres Educació a casa i a l'escola Educació a casa i a l'escola Televisió i videojocs: què fer i com actuar. Televisió i videojocs: què fer i com actuar. Resolució de conf lictes f amilia-escola Resolució de conf lictes f amilia-escola L.O.E. L.O.E. 0

1

1 9

1

1 7 5

1

0

1

9

2

3

2

3

4

5

4

5

7

5 6

7

6

7

8

9

8

9

10 10

HORARIS HORARIS dissabt es dissabt es

2 2

de 19 a20h de 19 a20h

7 7

de18a 19h de18a 19h

2

de17a 18h de17a 18h

2

2 2

0

1 0

2 1

3 2

4 3

5 4

6

7

5

8

6

7

8

EXCURSIONS EXCURSIONS Al t res 0 Al t res 0 Parat ges nat ur als Parat ges nat ur als

7

Uni versi t at s Uni versi t at s

7

M useus M useus

7

7 7

7

0

1 0

2 1

3 2

4

5

3

4

6 5

7 6

8 7

8

Dis ponibilitat Dis ponibilitat

2 dies/ set m ana 2 dies/ set m ana

3 3

1di a/ set m ana 1di a/ set m ana

8 8

0

1 0

2 1

3 2

4 3

5 4

6 5

7 6

8 7

9 8

9

Tenint e n compte aquestos re sultats estem contactant amb le s entitats adients pe r tal d'organitzar-nos.

31


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

Pe r últim volem informar-vos que podeu consultar tota la documentació a la pàgina we b de l'A.M.P.A ( http://ampaiesvilamarxant.wik ispaces.com ) i enviar-nos qualse vol suge rència al correu ele ctrònic (ampaiesvilamarxant@gmail.com). També podeu posar-vos en contacte amb nosaltres pe ls me canismes habituals ( la bústia i/o acudint e l prime r dilluns no festiu de cada més a les 19:00h. al mate ix institut.) o utilitzant e ls següents te lèfons: Javie r Ibáñez (962710952); Gabrie l Lozano (600409148); Amparo Pe iró (962711049). L'educació dels nostres fills i filles és el més important per a nosaltres. No hem de pensar que han de ser els altres els qui s'han d'encarregar d'ella. Una cordial salutació . L'A.M.P.A.

LAS REFLEXIONES DE ANDONI LA C ARRERA DEL ESTUDIANTE Desde m i punto de vista la vida de l estudiante es como una carre ra, año tras año tratas de llegar a la me ta sin cansarte y con todo mas o menos aprobado. La carre ra comie nza a mediados de septiembre donde empie zas a tantear e l te rre no, poco a poco vas calentando motores, hacié ndote al ritmo estudiantil y cuando ya estas caliente para comenzar la carre ra... ¡PAR ADA¡ Llegan las vacaciones de Navidad. Por ene ro comienzas otra vez a calentar motores, pe ro poco a poco, porque tie nes encima las fiestas de San Antón. C uando ya estas preparado para volve r a empe zar la carre ra... ¡ PAR ADA! Llegan las fiestas de fallas y com ienzas a pensar que a este paso no lle gas. Una ve z más comienzas tu calentamie nto, pe ro calie ntas poco a poco porque ya sabe s que tienes parada en abril, que son las fiestas de pascua. Por fin lle ga el ultimo y definitivo calentam iento, que es e l que tiene s que calentar bien para no lesionarte y pode r llevar la carre ra a un ritmo bueno(bueno, bue no tampoco porque te toca ir de prisa y corrie ndo porque la carre ra la has empezado 6 meses tarde ). Por fin com ienzas la carre ra y te llegan los exámenes, de be res, trabajos, e tc. Un sinfín de obstáculos que has de supe rar para llegar al final con un buen tiempo. El estudiante(e n este caso e l corre dor) va sofocado, ya no sabe por donde tirar porque ve que unos ya han lle gado a la me ta (que normalmente suele n se r los que la comenzaron hace 6 meses) y quie re llegar, se e sta esforzando, esta en el sprint final, no sabe si podrá resistir ese duro y largo traye cto ¡ANDA CO ÑO ! Si desde aquí ya se ve la me ta y corre , se e sfue rza y a la que esta llegando, que solo le queda dar un paso, coge y se tropieza (no todos, pe ro la mayoría). Despué s de esta dura carre ra los que se han trope zado le s toca calentar y prepararse bien, porque si no quie ren repe tirla al siguie nte curso, tie nen que hace rla durante e l ve rano y llegar a la me ta en se ptiembre . Para los que llegaron a la me ta sin ninguna dificultad tiene n su re compe nsa, (no penséis que dan dine ro o copas), es e l ve rano, ¡LAS FIESTAS DE VER ANO ! En agosto las de Pe dralba. Y por si te quedas con ganas de fiesta, seguidamente llegan las fiestas de Gestalgar. Y si aun te quedan más ganas e puedes ir a Vilamarxant a las fie stas, y ya de paso ves a los amigos de estudio y algunos a las novias o novios. Esta es la re compensa que tiene el estudiante que comenzó la carre ra desde e l prime r día (y de l que la comenzó tarde también). Como e l dicho bien lo dice “ todo lo bue no dura poco” a la que te despistas ya estas calentando para empezar una nue va carre ra, pe ro esta vez ya sabes que tienes que comenzarla desde e l prime r mes para no tropezar como te pasó ante riorme nte. Andoni León (corredor)

32


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

LA PARTICIPACIÓN Quisie ra captar la ate nción de tod@s l@s alumn@s, ya que , siendo un poco, tengo que de cir que tenemos poco espíritu participativo y no nos gusta implicarnos ni siquie ra por las cosas que a nosotros mismos nos inte re san. Nuestra e s muy bonita y m uy sencilla (no para tod@s, pe ro sí para la mayoría). Nos gusta que nos lo den todo he cho y masticado, para que así nosotros sólo te ngamos que dige rirlo. Si algo es difícil, nos cuesta mucho esfue rzo y encima nos va a quitar horas de nuestra concurrida y aje treada vida, dire ctamente no lo hacemos ni nos preocupamos. Podría demostrar cientos de e jemplos para demostrar esto. Una de las cosas que sabemos hace r muy bien es protestar y criticar todo aque llo que no nos pare ce bie n, todo aque llo que se nos acopla a nue stro antojo. ¿ Es é tico y lógico criticar algo por lo que NUNC A nos hemos preocupado? Esta pregunta tiene tres posible s respuestas, e lige una: a) NO b) NO c) NO Si hoy por hoy hubié ramos ido donde hubie ra he cho falta para preocuparnos, para informarnos, para propone r ideas, para hace r que alguna actividad fue ra lo más dive rtida o ade cuada posible y en de finitiva, para DAR UN PUNTO DE APOYO a la gente que organiza cosas y pre te nde hace r algo ex clusivo y no aburrido PARA LOS DEMÁS, entonces es cuando hubié ramos podido protestar y criticar. Mientras tanto, no. La participación de l alumnado e n la vida de l instituto es uno de los pilares para nuestra formación y al mismo tiempo una contribución a favor de un instituto abie rto y democrático. A través de la participación se pueden trabajar actitudes y valores como la convivencia, la autonom ía, la coope ración, y el sentido de la justicia y el diálogo. La Asociación de Alumnos de l IES Vilamarxant, la Dire cción del IES, el AMPA y todos los profesores también pre tenden se r un instrumento de ayuda para los alumnos que se esfue rzan en la construcción de un instituto democrático, dialogante, activo y participativo, por lo que TOD@S NO SOTR @S debe ríamos estar agrade cidos por su labor. Andoni

33


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

TEOREMA DEL PUNTO GRANDE Daniel Cervera 2n Batxillerat El teorema de l punto grande pe rm ite hace r que dos construcciones cualesquie ra coincidan e n un punto cualquie ra. La enunciación y explicación del teorema es la siguie nte : “Dadas dos o más construcciones que no se cortan o no se superponen (es decir, no son tangentes) en un punto, y que deben coincidir, podemos dibujar un punto de radio igual o mayor al de la circunferencia mayor que contiene el polígono que dibujamos al escoger un punto al azar de cada construcción (a poder ser los más cercanos entre sí)”. Este teorema se simplifica con un par de re ctas paralelas A i B, dadas por funciones de prime r grado de l tipo A → f(x )=mx +a y B → f(x )=mx +b, cuyo té rm ino m sea igual e n ambas funcione s y e l te rm ino indepe ndiente desigual en ambas funciones. El radio de l punto resultado, es un medio de la dife rencia de los té rm inos indepe ndientes de las re ctas A y B. Se conside ra que e l citado punto e s suficientemente gordo cuando e l doble de su radio es igual a la adición de los té rm inos inde pendientes, siendo igual válido a radios mayores al planteado. Por lo tanto, se sabe que ambas re ctas se cortan e n un punto x, por e l cual: (A=mx +a)=(B=mx +b), para x Є R; y a≠b → mx +a=mx +b → mx -mx +a=b → 0=b-a → a=b, lo cual niega la que a≠b.

Una de las posibles aplicaciones que se conoce n e s pode r juntar e n medio de un examen de dibujo té cnico en un punto grande , tres o más líneas que debe rían de juntarse e n un punto común pe ro que , aun habiendo seguido el procedimiento a la pe rfe cción y con total pre cisión, por alguna razón cada una cruza por donde le sale de los cojones.

34


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

HUMOR MATEMÀTIC. Josep-Vicent Montesinos i Peñarrocha Professor de Matemàtiques.

En aquesta vida que vivim, de tot es pot fer autocrítica i riures del que menys esperes. Els matemàtics també fem acudits sobre la nostra matèria i la nostra manera de ser. Ací presente un recull d’acudits matemàtics i els intentaré ordenar per nivells de comprensió.

1. Excuses per no fer els deures: - Sé com fer l’exercici, però aquest marge de llibreta és massa petit (atribuït a Fermat i els seu famós teorema) - Tinc una calculadora solar i està núvol. 2. Com un matemàtic posa un segell de 25 cèntims i només té un de 25 i un de 10 cèntims? - Enganxa els segells de 35 i 10 separat per un signe menys. 3. A una festa de zeros acudeix un 8 i els demés invitats li recriminen, llavors el 8 contesta: “es que m’he apretat el cinturó” 4. A una festa de asteriscs hi acudeix un punt i els demés invitats es queixen, l’intrús contesta “es que m’he posat gomina”. 5. Com es diu en xinès 99? “catxi t xent”. 6. - Escolta Patxi, tu que eres de Bibao, que et dóna el problema 3? - infinit. - Només! 7. I Jesús va dir als seus deixebles y = x 2 − 5x − 2 . I llavors Pere va preguntar: “que diu mestre?” I el mestre contesta: “ Una paràbola fill meus, una paràbola!” 8. Què és un nen complex? Un nen fill d’una mare real i un pare imaginari. 9. Què és un ós polar? Un os després d’un canvi de coordenades. 10. Com es diu el japonès més inepte per les matemàtiques? Niselo Kesumo. 11. Per què es va suïcidar el llibre de matemàtiques? Perquè tenia molts problemes. 12. - A quina temperatura bull l’aigua? - a 90 graus. - M entida, a 90 grau bullen els angles rectes. 13. Pregunta sense resposta: Per què en aquest mon fins i tot els zeros han d’estar a la dreta per ser comptar alguna cosa? 14. M ’agraden els polinomis, però només fins a cert grau. 15. Que pasa cuando x tiende a infinito? Que infinito se seca. 16. Nivell Facultat de matemàtiques: escolte, vostè té ideals propis? I vostè que s’ha cregut, què jo soc un cos! 17. Hi ha una festa de funcions i en un racó oblidada esta la funció y = e x . I un va i li pregunta: “com és que no t’integres a la festa?” i li respon “ em quedaré igual”. 18. Va un topòleg a esmorzar i en lloc del donut es menja la tassa del cafè amb llet. 19. Hi ha molts més, però només he escollit els més curts. Espere que vegeu que hom es pot divertir amb qualsevol matèria.

35


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

CANT CORAL El cant coral é s una activitat optativa molt dive rtida ja que podem tocar grans obres que amb l’esforç i re colzament de cadascú de nosaltres conjuntament amb e l professor. Gràcies a açò l’obra ens e ixirà fantàsticament be !. Al principi e ra un poc avorrit ja que tocar instruments no é s tan fácil com pare ix , pe rò després d’un poc d’assaig tot va quadrant i les notes ja volen pe r la classe . És molt important que entre e ls companys hi haja una bona relació pe r

tal que tot isca com cal i passem una bona estona fent una cossa que ens apasiona: La música. Volem donar gràcies al nostre professor Cèsar ja que nes ajuda molt amb les obre s i sobre tot pe r la il—lusió que nosaltres pe rdem alguna vegada. Pe r últim us re comanem aquesta assignatura ja que segur que passeu una dive rtida estina acompanyats pe r la música i com no e l bon rotllo. 3º ESO A,B,C

CRITICA DE LIBROS El príncipe de la niebla, de Carlos R uiz Zafón El príncipe de la niebla narra las vivencias de un joven de tre ce años, Max , que por motivos de la gue rra (1943) se debe marchar con su familia a una casa junto a la playa, en un pueblo coste ro. Allí había vivido un matrimonio hasta que su hijo, Jacob, murió ahogado. Debido a las m iste riosas circunstancias de esta mue rte, a Max y a su familia les suceden cosas muy ex trañas. Max conoce a un jove n, Roland, y a su abue lo adoptivo y a partir de ahí todo lo que ocurre se empieza a aclarar con la aparición de un diabólico pe rsonaje : e l Príncipe de la Niebla. Es una obra narrativa donde ocurre n sucesos muy miste riosos, hay intriga y e l desenlace acaba de la mane ra menos pensable que se pueda imaginar. Carlos Ruiz Zafón es uno de los nove listas europe os de mayor proye cción de l m undo. Comenzó en 1993 con El príncipe de la niebla y otras nove las dirigidas al público juvenil, como El palacio de la medianoche , Las luces de septiembre y Marina. En e l año 2001 empezó a escribir para los adultos: La sombra de l viento se convirtió e n uno de los mayore s éx itos mundiales de la nove la española.

36

Sus obras han sido traducidas a más de cuarenta le nguas, obteniendo numerosos prem ios inte rnacionale s.

Título: El príncipe de la niebla Autor: Carlos R uiz Zafón Editorial: Plane ta 230 páginas 16,50 euros. Daniel López Tarín (2º ESO D)


IES Vilamarxant

NUESTR AS R EGLAS Nº 3

E-Toys. Creació en la xàrcia Quan el dinosaure va despertar, l'o rdinador ja estava allí.

Graffiti Creador http://www.graffiticreator.ne t És una fe rramenta online que pe rme t crear un logo estil grafit en pocs clics. Pe rme t triar dife re nts estils, després d’introduïr el tex t e s pot modificar i afegir e fe ctes amb les fe rramentes que ens dóna.

Jackson Pollock.Org http://www. jacksonpollock .org Jackson Pollock online és una utilitat que pe rme t simular la tè cnica de l dripping sobre la pantalla. Pe r a canviar e l color de la pintura només hem de fe r clic en el ratolí. La ve locitat de moviment de l ratolí de te rm ina e l grossor de la línia.

Mr. Picasso Head http://www.m rpicassohead.com Mr Picasso Head pe rme t crear un re trat estil Picasso. Pe r a això disposem d'una gale ria amb dife rents mode ls de caps, nassos, ulls, e tc..El dibuix obtingut es pot pe njar en la xàrcia pe r a compartir amb e ls teus amics.

Viscosity http://windowseat.ca/viscosity Finalment Viscosity és una inte ressant utilitat pe r a crear composicions gemè trique s. La composició realitzada es mostra després pe njada e n una sala d’estar, i e s pot pe njar e n la xàrcia pe r a compartir i que siga valorada.

37



Nuestras Reglas Nº3