Page 1

es fumeral nĂşm.32


Edició: 2016, Comissió de Normalització Lingüística de l'IES Marc Ferrer Fotografia de la portada: Oriol Torres, 2n PDC

2


CONTINGUTS •

PARLEM AMB...

Xavier Vanyó, exprofessor de matèmatiques de l'IES

PROJECTES

La vida dins una peixera

NOTÍCIES

L'IES Marc Ferrer tindrà instal·lacions pròpies de cuina i sala Proves Cangur El repte 5 p

• L'ESPAI DE LA CNL

Històries del català Vint anys després de la seva mort, recordem a Guillem d’Efak Novetats musicals Resum d'activitats

CREACIÓ

L'institut ja té logotip!

HOTELERIA

Càtering pel 5è aniversari del centre de dia Excursió a la destil·leria Marí Mayans Visita a La Mukkeria Berenar Cursa per la llengua

CLÀSSIQUES

Koulourakia i garum

PALIC

Receptari

EMPRENEDORIA

Taller d'emprenedoria ICAPE Futurs emprenedors!

• •

PREMIS LITERARIS

Els llibres, d'Elena Galindo Soroll de Guerra, de Wassima Ahayan Guerra de Successió, de Sergi Navarro Tard, de Maria Verdera 591, de Carla Torres Querétaro, Toni Martorell Extraescolars Viatge d'Estudis

COMISSIONS

RECULL DE FOTOS

Convivència Entrevista a Neus Ferrer

El curs ha donat per molt!

3


PARLEM AMB...

Xavier Vanyó, exprofessor de matèmatiques de l'IES

Xavi Vañó ha estat professor de matemàtiques al nostre centre durant 9 cursos i, els dos darrers, també com a Cap d’estudis. Ara fa un any, va acabar el seu darrer curs al nostre centre i, en aquesta petita entrevista, ens explica algunes coses del seu nou centre i els records d’haver estat treballant a Formentera. ES FUMERAL: Xavi, com va la vida per Mallorca? És molt diferent? Què trobes a faltar? XAVI VAÑÓ: Com diuen per ací: Va bé! La gent i l'entorn és molt diferent de Formentera. Trobe a faltar la calidesa i el bon ambient que teníem entre el professorat. També, clar està, trobe a faltar als amics que deixàrem. Però la vida va per cicles i ara comença un nou cicle en una altra banda i on trobaré segur, nou reptes. E.F.: Treballes en un institut més gros... Quins són els avantatges? I els inconvenients? X.: El major avantatge que tenim és la ubicació del centre. Tenim mar a pocs metres del centre, i això ens permet fer moltes activitats complementàries i extraescolar d'un dia, on el mar i el seu entorn són el protagonistes. Un altre avantatge són les instal·lacions: totes les aules disposen d'ordenador, pissarra digital i un aparell d'aire condicionat que permet que no passem ni calor ni fred durant el curs. D'inconvenients en destacaria dos. El primer, l'ambient entre el professorat és molt més fred que el que teníem a Formentera; ací la gent té una vida feta i va de casa a la feina i a l'inrevés i, per tant, hi ha gent amb la qual no tens cap relació ni saps com es diuen. I el segon, és l'ambient entre l'alumnat. Ací he vist molts conflictes diaris, més que en tots els meus anys que he fet feina de professor, que ja en son 11, i, clar, cada dia falten molts alumnes a cada classe. E.F.: Hi ha alguna cosa que aplicaries del nostre centre al teu nou centre? I a l'inrevés? X.: És molt difícil de contestar ja que duc poc temps al nou centre. De vegades, unes estratègies funcionen molt bé en un centre i en un altre van a pitjor. Les mesures no són sempre exactes i matemàtiques, depenen molt de l'entorn i el tipus d'alumnat. Però en aquests mesos, he vist que ací fan una sèrie de feines burocràtiques que a Formentera havíem simplificat. També tenim molts alumnes per aula, a cada classe tenim entre 25 i 30 alumnes 4


PARLEM AMB...

E.F.:Com descriuries el teu pas pel nostre institut? I en una paraula o en una frase. X.: Inoblidable. Vaig arribar al setembre de 2006, amb un parell d'amics que vàrem estudiar junts a València i, des del primer dia fins a l'últim, m'he trobat com a casa. Sense dubte, sempre tindré en el meu record aquests anys a Formentera. E.F.: Un bon record? X.V.: Impossible simplificar-ho amb un solament. En diré dos. En aquesta meravellosa illa vaig conèixer la persona amb la qual compartiré la resta dels meus dies, junt amb el dia del meu casament a Formentera. El segon, òbviament, són els amics i companys que un deixa allà però que sempre recordarà. E.F.: Un missatge o algun consell al nostre alumnat, als companys... X.: A l'alumnat li diria que el cicle educatiu a l'institut, és una etapa que creus que no s'acaba mai al principi, però que a mesura que passa el temps te n'adones que ha passat molt ràpid i ja no podràs tornar enrere. Disfruteu! Al professorat li diria que continue treballant amb les mateixes forces i que l'alumnat, encara que no ho semble, ens ho agraeix contínuament, que la nostra tasca és imprescindible i necessària pel progrés de la nostra societat. Una salutació molt gran des de Mallorca a tothom de l'IES Marc Ferrer!! La redacció

5


PROJECTES

La vida dins un aquari

Algunes vegades, prou vegades a la vida, o pot ser depèn del tarannà de cadascú, les circumstàncies ens cauen a sobre com reptes que ens veiem obligats a superar. Sense adonar-nos en, sovint ens comprometem i signem com un mena de pacte amb el diable en el que ens hi juguem una mica de nosaltres mateixos. El resultat no és sempre com l'esperem, però de tant en tant, algun d'aquests projectes ens fa renéixer. El departament s'havia compromès a participar en el projecte Formentera, era juny del 2015, l'Ivan, na Marga, na Gloria i jo mateix, tancats al despatx durant hores i hores, durant dies i dies, en aquell ambient carregat d'herbaris i safaris fotogràfics, de terraris plens d'insectes endèmics, de webs interactives, de glossaris i d'aquaris marins, allà mateix signarem el pacte de la Pitiüsa menor. Si senyor, ens comprometérem a muntar un aquari ben al mig del hall de l'institut, amb uns quants pronòstics en contra. Vandalisme, possibles accidents, desastre ecològic a petita escala, mortalitats massives sense causa aparent, probables cares de peix davant els esdeveniments, tot era possible. Però teníem un gran as sota la mànega, l'Ivan ja en tenia experiència i tots confiàvem amb ell. Era doncs una aposta segura, sense risc. Després de les vacances d'estiu del 2015 els administradors educatius, directors generals i tècnics en col·locació d'interins, ens canviaren l'equip de treball i el nostre expert en aquaris desaparegué del mapa. Al nou equip ningú tenia ni idea de circuïts de re circulació; na Lucia, na Maria, Gloria i jo posàvem cara d'espàrid en saber la noticia.

6


PROJECTES

Ens repartirem la feina, programes d'investigació sobre l'ecosistema marí, programes de recerca d'espècies marines, programes de recerca d'instal·lacions, és a dir, aquaris, programes de divulgació pedagògica. Tots els programes començaren a funcionar per sobre del nou equip del departament de ciències naturals de l'institut, era setembre de 2015. Com a cap del departament em vaig ocupar de la gestió de la compra. Després de dies i dies de recerca virtual, vaig trobar tres alternatives, triarem òbviament aquella que més s'adaptava al pressupost del centre, és a dir, la més econòmica. L'atzar però volgué jugar una mala passada. El nostre proveïdor acabava de perdre un client perquè l'empresa de transport havia trencat un aquari i no el volia pagar. L'aïllament comporta una sèrie de greuges, i, certament, algunes vegades ningú no vol assumir riscos. L'aquari havia de canviar quatre vegades de transport entre l'origen i el destí, és a dir, l'IES Marc Ferrer. L'aquari havia d'anar a dins d'una urna de fusta tancada de manera que es pugues observar restes d'un colp, però qui dels quatre centres logístics hauria sigut? Les assegurances no es volien fer càrrec del risc, el proveïdor no ho veia gens clar, car acabava de perdre un client. L'equip directiu demanava alternatives. El departament es va reunir durant dies i dies i finalment varem optar per anar a recollir l'aquari, assumint tota la responsabilitat que els vidres de primera categoria, de què estava fet, no patiren cap deformació. Jugant-nos la pell en una embarcació de Baleària, amb un cotxe cedit per Katie que no havia passat la revisió i feia coses molt estranyes amb el motor, un Salva valent com un lleó marí i jo mateix hi varem anar. Teníem 45 minuts per recollir l'aquari i tornar a embarcar, i jo volia passar per ca meva, és a dir, amb un risc més que probable de perdre el vaixell de tornada saltàrem al port de Dénia i aconseguirem el preuat aquari, era Febrer de 2016.

7


PROJECTES

Finalment el 16 de febrer sortí la primera expedició d'intrèpids alumnes a la recerca i captura d'espècies de l'ecosistema marí formenterer, acompanyades per na Maria, Anna i jo mateix. Estudiarem els escars, les sorres de platja, les posidònies, les roques marines, les pitjallides, els crustacis. Després d'aquesta en vingueren vuit sortides més on tots els alumnes de primer visitaren, in situ, l'ecosistema litoral marí, i participaren de l'estructuració i manteniment de l'aquari. El seu material ha estat una font inesgotable de recursos per a recerca i experimentació. És increïble com es pot mostrar la vida dins un aquari, uns l'han vista com un paisatge de colors i formes diverses, altres com una mena d'indret romàntic on la vida transcorre a càmera lenta, altres com una lluita per la supervivència on els organismes han desenvolupat un tot d'estratègies per no caure en la desesperació, però tot plegat ha estat una grata experiència per a tothom. L'equip del departament de ciències naturals hem viscut una aventura que tot just acaba de començar, que l'experiència dels propers anys pot convertir en un punt de referència, i ens sentim triomfants. Algunes vegades els reptes ens demostren que paga la pena enfrontars'hi. Joan Blasco i Costa ELS ESCARS Nosaltres som Na Lorena i En Germán, de 1 r D. Ens va tocar fer junts la maqueta del projecte de C.Socials, els escars. Aquesta va entrar en concurs amb els altres companys i companyes de primer, però la nostra va ser la guanyadora. Vàrem quedar un dia a casa de Na Lorena per fer-la, després de pensar amb els primers esbossos a classe. No va ser fàcil, ja que ens pensàvem que seria més senzill.,... però poc a poc varem començar a experimentar i....a classe remataven les idees, i per fi en una tarda la vam finalitzar, això sí, en ocasions,ens va ajudar el pare de Lorena perquè havíem d'usar ferramentes un poc perilloses,encara que sempre baix la seua mirada atenta,.... Va ser una experiència inoblidable per a nosaltres, ja que mai hem fet cap tipus de maqueta.

8


NOTÍCIES

L'IES Marc Ferrer tindrà instal·lacions pròpies de cuina i sala Després de quatre anys de lluita per a aconseguir unes instal·lacions pròpies, pel proper curs 2016/17, el centre comptarà amb les instal·lacions i l'equipament necessari per a impartir els cursos de formació professional, bàsica i de grau mitjà, de cuina i serveis en restauració al mateix edifici del centre educatiu. D'aquesta manera s'aconsegueix consolidar la formació en aquesta família professional, que ha esdevingut prioritària per la gran demanda de professionals d'aquest sector en el mercat laboral de l'illa.

Fotografia: C. Convalia, Diario de Ibiza

Proves cangur El passat 17 de març de 2016 es varen realitzar les Proves Cangur a tot arreu del món i també, com anys anteriors, al nostre centre. Va ser la 17a edició d’aquestes proves a les Illes Balears i hi participaren 282 alumnes de Formentera, d'un total de 12.493, entre primària i secundària. És un orgull per al centre comptar amb un dels guanyadors de les proves, Joan Mayans Planells de 4rt d'ESO, que ha obtingut el 6è premi de les Illes Balears en el seu nivell. Podeu consultar les llistes de premiats a la pàgina web: http://www.xeix.org/activitatssbm-xeix/proves-cangur/

9


NOTÍCIES

El repte 5 P

El passat 9 de maig de 2016 la plaça de la Constitució de Sant Francesc es va unir al repte “Ciutats i pobles de 5p”, una iniciativa de la Fundació Síndrome 5P- que consistia a adornar de taronja i morat (els colors d'aquesta síndrome) llocs de les ciutats i pobles participants. Aquesta síndrome també es coneix com a “miol de gat” i és considerada com una de les anomenades “malalties rares”, perquè afecta a un percentatge petit de la població però que, per això, necessita més que cap que se li doni visibilitat. Deu el seu nom a la pèrdua de material genètic del braç curt en el cromosoma del parell 5, que afecta a un de cada 50.000 infants nascuts, uns 700 a l'Estat Espanyol. L'alumnat d'Educació Plàstica, de Càrol Otero, va col·laborar amb el disseny i confecció d'adornaments en els dos colors que identifiquen la síndrome.

10


L'institut ja té logotip!

Carla Torres Seguí, 3r d'ESO A 11

CREACIÓ


L'ESPAI DE LA CNL

L’objectiu d’aquesta campanya, promoguda pel Consell de Formentera, és fer visibles les històries i el testimoni de persones vengudes a viure a l’illa que han après la llengua catalana. La iniciativa recull la història de 12 residents a Formentera. També, s'ha estès a Eivissa amb la participació de 13 residents de l'illa veïna. Els protagonistes són d’origen ben divers. Trobam persones de Madrid, les Canàries, Itàlia, Rússia, Galícia, Eslovàquia o el Marroc. Si voleu saber-ne més sobre els protagonistes i veure els seus vídeos, podeu entrar a:http://www.historiesdelcatala.cat/lloc/

12


L'ESPAI DE LA CNL

Vint anys després de la seva mort, recordem a Guillem d’Efak

 Qui és Guillem d’Efak? Guillem Fullana (Asobla [Guinea Equatorial], 1930 - Palma [Mallorca], 1995), conegut pel nom de Guillem d'Efak, és poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural. De molt petit el seu pare el trasllada a la seva terra, Manacor, on viu el drama de la Guerra Civil Espanyola. Comença a escriure poesia als setze anys i rep els primers premis literaris atorgats per la premsa mallorquina. Freqüenta les festes literàries i el 1956 Josep Maria Llompart li publica el seu primer llibre de poemes, influïts per la Generación del 27, El poeta i la mar. Més tard, fruit d'una experiència laboral a Alsàcia, apareix El poeta i la mina (1966). Continua la seva producció poètica i el 1966 obté el premi Carles Riba de poesia per Madona i l'arbre. Entre popular i innovadora la seva poesia té una gran vivacitat en obres com Poeta en bicicleta (1984) o Capellet de vidre (1995). A més de narrador (La ponentada gran) i traductor (Ivanhoe de Walter Scott) és autor teatral, especialment d'obres per a infants. Destaca per la seva popularitat El dimoni cucarell. Als anys seixanta és un membre reconegut de la Nova Cançó catalana. Un dels seus èxits més celebrats és la Balada d'en Jordi Roca. Entre música de jazz i popular de Mallorca, algunes de les seves cançons són interpretades per diversos cantants i grups. El seu activisme cultural el porta també a la promoció teatral i musical des de locals emblemàtics com la Cova del Drac de Barcelona. Mor el 1995 víctima d'un càncer i el 2011 se li concedeix, a títol pòstum, la Medalla d'Or de les Illes Balears. (Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC, dins www.escriptors.cat) Més informació a: http://www.escriptors.cat/autors/efakg/pagina.php?id_sec=3942

13


L'ESPAI DE LA CNL

 Un tast de la seva poesia EL VENT Jo sóc el vent, fecundador unànime. Tinc els dits irisats com els del nin que ha agafat la papallona. Jo sóc el vent total, jo sóc l'embat suau i delicat amb els dits impregnats de pol·len, de fullaca són les rodes del meu carro. A l'esquena, el tro, més enllà, la pluja. A les adolescències faig memòria del cos i del fullam a les vegetacions. La meva carícia sàviament es filtra i arriba a les raconades íntimes i esborra els pensaments. Darrera meu, contemplau la terra vençuda i fecundada. Contemplau l'espasme del fasser sota el llamp i tro de la mà meva; i el vessar de llavors enrampades que provoca la meva arribada. A l'esquena el tro, al davant la pluja. Jo sóc el vent, fecundador unànime. (Del llibre Madona i l'arbre i altres poemes. Palma: Consell de Mallorca. Departament de Cultura, 205, p. 56)

 Pots veure vídeos sobre Guillem d’Efak a: https://youtu.be/wRoAgowXHAI https://youtu.be/vKSFbC3RMMQ

14


L'ESPAI DE LA CNL

Novetats musicals

A diferència dels tres discos anteriors, gravats en estricta intimitat, el quart disc de Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé suposa la seva primera experiència amb un productor, en aquest cas el nord-americà Jake Aron, que ha col·laborat amb Grizzly Bear, Jamie Lidell, tUnE-yArDs i Chairlift, i ha produït el debut del raper Le1f, entre altres. La gravació del disc va tenir lloc en dues fases, entre el novembre i el desembre passats: la primera, a Dreamland, un estudi instal·lat en una antiga església a prop de Woodstock, i la segona, a Dr. Wu's, l'estudi de Jake Aron situat a Brooklyn. El resultat són 11 cançons que, masteritzades en Sterling Sound per Chris Gehringer (Rihanna, Madonna, Drake, Nas, Wu-Tang Clan), "redefineixen amb matisos electrònics" el so de Manel, segons la nota promocional del grup. Font: El Periódico Des de la comissió, us animem a descobrir aquest disc, que va sortir el passat 8 d'abril, i gaudir de la bona música en català: https://www.youtube.com/channel/UCYQm8GQEmBsi6KxKOird7_w Per a més informació sobre el grup, concerts, discografia, lletres: http://www.manelweb.com/ 15


L'ESPAI DE LA CNL

RESUM D'ACTIVITATS

1. RETOL·LACIÓ AULES MATÈRIA Una de les feines de la Comissió de Normalització Lingüística és la retolació de les aules matèria, es tria un personatge , una obra o una figura sempre relacionada, d'alguna manera amb la vida cultural de Formentera. Enguany ha sigut el torn de l'aula de plàstica, i els encarregats de triar-lo han sigut els alumnes de plàstica de 4t d'ESO, i el nom seleccionat és “Dau al set”.

Dau al set fou un grup artístic editor de la revista d’art

mensual del mateix nom fundada a Barcelona pel setembre del 1948 i integrat per Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que en tenia cura de la confecció i impressió. A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat. La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres; poc temps després de la seva fundació s’adherí al grup Joan Eduard Cirlot. Als set membres principals caldria adherir Enric Tormo, Víctor Castells, René Metras i Santi Surós. A partir del 1952 i fins al darrer número (1956) la revista fou portada gairebé només per J.J.Tharrats. El 1951 hom celebrà, a Barcelona, una exposició antològica del grup. 2. SORTIDA AL CINEMA

El 17 de desembre de 2015 l'alumnat de 3r i 4t d'ESO va anar al cinema a veure l'adaptació cinematogràfica de la novel·la El mecanoscrit del segon origen escrita per Manuel de Pedrolo en 1974.

16


L'ESPAI DE LA CNL

3. SANT JORDI 2016

Darrere el paper

El divendres 22 d'abril, l'IES Marc Ferrer va celebrar, com cada any, la diada de Sant Jordi. L'alumnat de 1r, 2n d'ESO i d'ALTER/PISE va anar al teatre a veure l'obra Darrere el paper escrita per Òscar Mayans Mayans, guanyador del concurs literari al 2002, i que els alumnes de l'optativa de taller de teatre havien preparat sota la direcció de Raquel Guasch i amb la col·laboració de l'autor i Dàlia Sansaloni.

17


L'ESPAI DE LA CNL

I CURSA PER LA LLENGUA El passat 22 d'abril, la Comissió de Normalització Lingüística va organitzar una cursa per la llengua en motiu de la celebració de Sant Jordi. Aquesta iniciativa va ajuntar professorat i alumnat en un recorregut prou accessible i simbòlic, de 4 km envoltant el centre . En total es varen repartir 353 dorsals. Els primers classificats, que reberen com a premi llibres i roses, foren els següents:

Categoria 1r d'ESO

2n d'ESO

3r d'ESO i FPB3

4rt d'ESO i FPB2

Batxillerat i Cicles

Professorat

Posició

Dorsal

Nom

1

10

Nora Gómez

1rESOA

8'32''

2

50

Liam Prados

1rESOC

8'54''

3

5

Luca Escandell

1rESOA

9'20''

1

124

Osama Marzak

2nESOC

8'15''

2

141

Daniel Mayans

2nESOD

8'21''

3

131

Abderrahim Zagou 2nESOC

8'30''

1

173

Yeray Jiménez

3rESOB

8'08''

2

165

Carla Torres

3rESOA

9'34''

3

158

Gemma Lairon

3rESOA

9'50''

3

166

Duna Tur

3rESOA

9'50''

1

240

Andrea Romero

4rtESOB

8'07''

2

247

Alejandro Verdera 4rtESOB

8'23''

3

268

David Padilla

2nPDC

8'26''

1

326

Noel Palomo

2nbatxA

8'24''

2

332

Cristian Laverde

FPB2

9'25''

3

327

Rosa Pozas

2nbatxA

10'50''

1

336

Santi Jiménez

Orientació

9'41''

2

333

Aleix Querol

Llengua catalana

10'24''

3

335

Marina Garau

Orientació

10'01''

4

343

Carlos García

Llengua castellana

11'03''

18

Grup

Temps


L'ESPAI DE LA CNL

19


L'ESPAI DE LA CNL

4. CONCERT DE TALPS El 7 de maig el grup Talps va acomiadar la seva gira de presentació de Simetries a Formentera, on va oferir tres concerts, dos dels quals a l'IES Marc Ferrer. Havien preparat versions de diferents poemes per presentar-les al nostre alumnat de 3r i 4t d'ESO. Des de la Comissió de Normalització Lingüística, volem agrair la col·laboració de Matias de Can Simonet, Maria de la Salut i Maria Jesús.

5. GRAN DICTAT Com a activitat de final de curs i juntament amb el departament de català, el 21 de juny es celebrarà el concurs de El gran dictat a l'Aula Jaume I. Desitgem molta de sort als participants.

HOTELERIA

20


Càtering pel 5è aniversari del Centre de Dia En motiu del cinquè aniversari del Centre de Dia, els responsables d'aquest ens demanaren realitzar un càtering pels seus usuaris, familiars i convidats. Nosaltres, tenint en compte l'èxit de l'anterior càtering fet al mes de desembre (el convit nadalenc del Consell Insular de Formentera), vàrem voler contribuir i ens posàrem per feina. El Centre de Dia ens facilità les seves instal·lacions gaudint d'una bona cuina per treballar. En ella, realitzàrem preparacions com mini quiche Lorraine, xarrups de gaspatxo i de crema de verdures, brandada de bacallà, frit de polp, canapès de sobrassada amb mel entre altres elaboracions. I com a bon càtering, els alumnes de restauració, serviren tot aquest menjar amb la beguda sol·licitada pels comensals. Va ser una bona experiència. Qui sap si el pròxim curs el Consell ens proposa un altre càtering. Signat: Alumnes de 1r d'FP Bàsica de Cuina i Restauració

21


HOTELERIA

Excursió a la destil·leria Marí Mayans

Els alumnes de FP de Cuina i Restauració visitaren el 24 de febrer la destil·leria d'herbes eivissenques Marí Mayans, situada a Eivissa. Les herbes eivissenques s'elaboren seguint les receptes manuscrites de Juan Marí Mayans, creador del licor i fundador de la primera destil·leria. De la mà del director Carlos Mayans (nét del fundador) els estudiants han pogut conèixer la seva elaboració artesanal. La família Marí Mayans destaca l'acurada selecció de les plantes aromàtiques (com l’herba Lluïsa o la farigola, molt abundants i de gran qualitat a Formentera i Eivissa) així com l'escorça de taronja o el clau, entre altres. També, utilitzen tècniques artesanes basades en els estudis del fundador (datades des de 1880) donant tradició i qualitat als seus productes, encara que aprofitant avanços tecnològics de controls de qualitat i estàndards de producció. Hem pogut veure els processos d'elaboració: des de la maceració i infusió dels botànics, fins a l'ebullició i destil·lació en un gran alambí de coure. També, el procés d'etiquetatge de les ampolles, i el per què de la forma de la seva ampolla més especial (identificada amb la figura i vestit tradicional d'una dona pagesa eivissenca). Al finalitzar, el director ens ha ofert generosament un calorós esmorzar acompanyat del tast dels diferents licors que elaboren, per apreciar les diferències en les seves aromes. Per últim, ens ha preparat el seu principal còctel amb la dissolució de sucre (mitjançant calor) en les herbes Eivissenques Marí Mayans. En definitiva, ha estat un dia per recordar, i que tant els alumnes com els professors van gaudir i aprendre moltíssim. Dàlia Sansaloni, Professora de GMSR

22


VISITA A LA MUKKERIA

HOTELERIA

El dilluns 21 d'abril l'alumnat d'FP Bàsica i Grau Mitjà de Cuina anàrem a visitar la famosa gelateria “Mukkeria” a Sant Francesc Xavier. Els encarregats, molt amablement, ens varen ensenyar l'elaboració del seu gelat artesanal i ens feren una demostració convidant-nos a provar el seu gelat base. Allò que ens va semblar més curiós va ser que posaven la mescla de llet, sucre i altres productes a una “sorbetera” i al moment ja treien el gelat fet. També ens van explicar que en aquesta màquina, en primer lloc, es posa el gelat més blanc i progressivament els gelats amb un to de color més elevat. No ens importaria tornar a repetir aquesta visita l'any que ve i tornar a provar aquest gelat que estava tan bo!

Autors: Alumnat de GM de Cuina (Cristóbal Peñas, Víctor Tur)

23


HOTELERIA

BERENAR CURSA PER LA LLENGUA

El passat divendres 22 d'abril es va celebrar l'esperada cursa de la Diada de Sant Jordi amb una gran participació de tota la comunitat educativa. Els alumnes de cuina vàrem preparar magdalenes de sis tipus diferents: de iogurt, integrals, de xocolata negre, de xocolata blanc, d'ametla i les més demanades, les de pastanaga i poma amb frosting de xocolata blanc. La cursa va ser curta però el corredors varen arribar cansats i amb molta gana, de fet, al final del matí ja no quedava cap magdalena. Com que les magdalenes més demanades foren les de pastanaga i poma amb frosting de xocolata blanc, aquí us deixam la recepta perquè la intenteu fer a ca vostra: MAGDALENES DE PASTANAGA I POMA AMB FROSTING DE XOCOLATA BLANC Ingredients magdalenes: • 150g farina • 190g sucre moreno • 2 ous • 75ml oli d'oliva suau • 125g pastanaga ratllada • 50g poma ratllada • 1/2 culleradeta de postre de llevat en pols • 1/2 culleradeta de cafè de bicarbonat • 1/2 culleradeta de postre de canella en pols • 1/2 pessic de sal Ingredients frosting: • 90g xocolata blanca • 15g xocolata negra • 100g formatge d'untar • 25g sucre glas Procés d'elaboració: 1. Mesclar la farina, la sal, la canella, el llevat en pols i el bicarbonat i tamisar. 2. En un altre bol batre els ous i afegir el sucre i l'oli i tornar a batre fins que quedi homogeni. 3. Afegir la pastanaga ratllada i la poma ratllada i batre. Incorporar la mescla d'ingredients secs i mesclar fins aconseguir una massa homogènia. 4. Omplir amb màniga pastissera les càpsules de paper (que es posaran dins de flameres d'alumini). 5. Coure a 180ºC durant 25-30 minuts. Verificar la cocció amb un palet. 7. Fondre la xocolata blanca. 24


HOTELERIA

8. Mesclar el formatge d'untar amb el sucre glas i afegir la xocolata sense parar de remoure. 9. Cobrir les magdalenes amb el frosting de xocolata blanca. 10.Fondre la xocolata negra i posar-la en una màniga pastissera i decorar la magdalena amb línies fines.

Autors: Alumnat de GM de Cuina (Hendrix A. Vega, José I. R. Reyes)

25


CLÀSSIQUES

Koulourakia i garum Els alumnes de 1r del CFGM de Cuina i les alumnes de 2n de Batxillerat de Llatí ens vàrem reunir dia 27 d’Octubre de 2015 per realitzar dues receptes que tenien a veure amb el món grec i llatí. L’alumnat de cuina va ensenyar a l’alumnat de llatí com elaborar les galetes gregues i l’alumnat de llatí va elaborar el garum. Vàrem aprendre junts un matí i ho vàrem passar genial.

NOM DE L'ELABORACIÓ:

Koulourakia (galetes gregues de mantega)

INGREDIENTS I QUANTITATS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

90g mantega 70g sucre 1 ou 1/2 cullerada de suc de taronja Ratlladura pell de taronja canella en pols al gust 1/4 cullerada de bicarbonat sòdic 1/4 sobre de rent en pols 170g de farina 1 ou per pinzellar

PROCÉS D'ELABORACIÓ 1. Escalfar el forn a 180ºC. Treure del forn 2 plaques. 2. En un bol, batre la mantega fins que estigui ben cremosa. Afegir el sucre i batre 5min més. 3. Incorporar 1 ou i unir bé. 4. Afegir el suc de taronja, la ratlladura i la canella en pols. 5. En un altre bol, mesclar el rent en pols, el bicarbonat sòdic i la meitat de la farina. Incorporar-ho a la mescla de mantega i unir lentament amb espàtula de goma. Poc a poc incorporar la resta de la farina. 6. Amassar formant una espècie de xurros llargs. Donar-la forma desitjada, es pot utilitzar màniga pastissera si es considera necessari. 7. Col·locar les galetes gregues sobre paper de forn a la placa de forn. 8. Batre l'ou i pinzellar les galetes, afegir un poc de sucre. 9. Introduir les galetes al forn i coure a 180ºC durant uns 25 min aprox.

26


CLÀSSIQUES

Garum (salsa feta de vísceres fermentades de peix NOM DE L'ELABORACIÓ:

INGREDIENTS I QUANTITATS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Llauna d’anxoves Vi dolç Oli d’oliva Pebre Mel Pa Formatge fresc

PROCÉS D'ELABORACIÓ 1. Batre les anxoves amb un poc d’oli d’oliva i vi dolç fins que quedi com una crema espesa. 2. Afegir un poc de pebre mòlt i una cullerada de mel. 3. Servir damunt unes torrades de pa acompanyat amb formatge fresc o qualsevol altra cosa. Observacions: Aquesta recepta no és l’original, sinó una adaptació que es pogués realitzar de manera més ràpida. Recepta original: Col·locar a una olla de fang una capa d’herbes aromàtiques (anís, menta, frígola, fonoll, alfàbrega…), sobre les herbes una capa de peix blau (sardines, cavalla, anxova…) i sobre el peix una capa de sal. Repetir l’acció dues vegades. Deixar al sol durant 7 dies i el dia 8 remoure. La barreja ha d’exposar-se al sol durant dues o tres setmanes, fins que el peix fermenti i ens proporcioni el liquamen (part líquida)

27


CLÀSSIQUES

28


Taller d’emprenedors

EMPRENEDORIA

El passat 2 de desembre, els alumnes del mòdul d’Empresa i Iniciativa Emprenedora del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Restauració i els alumnes de l’assignatura d’Economia de l’Empresa de segon de batxillerat van assistir a una taller de 4 hores d’emprenedoria. També hi van participar els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Cuina, donat que el curs vinent cursaran el mòdul d’Empresa i Iniciativa Emprenedora. Durant el curs, els alumnes han d’idear una empresa i desenvolupar un projecte empresarial per tal d’aplicar de forma pràctica, i a un cas real, els coneixements que adquireixen. Aquesta activitat actua com a nexe d’unió entre totes les unitats didàctiques, oferint una visió integral de la matèria, i a més estimula l’esperit emprenedor i la creativitat del alumnes. Per tal de motivar-los per a que realitzin un bon projecte de empresa, els alumnes van realitzar un taller d’emprenedors emmarcat dins el projecte educatiu ICAPE, un programa impulsat de manera conjunta per la Conselleria d’Educació i Universitat i la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, que coordina l’Institut d’Innovació Empresarial (IDI). En aquest taller els alumnes reben xerrades impartides per professionals amb experiència emprenedora. En el nostre cas, ens va visitar Raquel Corral, una emprenedora i empresària eivissenca. La realització d’aquesta activitat va permetre ajudar a l’alumnat a descobrir i identificar les seves capacitats i potencialitats emprenedores, a més d’aconseguir que consideressin l’autoocupació com a una bona opció personal de futur. Què ens fa falta a Formentera? Què puc oferir nou o de manera diferent? Per què no crear la nostra pròpia empresa? A. Maria Vives

29


EMPRENEDORIA

Futurs emprenedors! Un del objectius de la matèria Economia de l'Empresa de 2n de Batxillerat és que l'alumnat sigui capaç de dissenyar amb creativitat i iniciativa projectes senzills d’empreses i que proposi els diversos recursos i elements necessaris per al seu desenvolupament. Es tracta d'aplicar tot el que han après durant el curs a una simulació d'empresa que podria ser viable en el seu entorn més proper, en aquest cas a Formentera. Així doncs, a finals de maig els alumnes varen presentar tres idees de negoci ben interessants, un hotel, una fruiteria-cafeteria i un punt de joc. Els tres projectes complien els requisits de viabilitat i de responsabilitat social. A curt termini, la majoria té previst continuar els seus estudis a la universitat i acumular experiència laboral, però no descarten fer un dia realitat els seus projectes d'emprenedoria si compten amb el suport necessari, algú s'anima a ajudar-los? Hotel Resort 4C's Pau Córdoba i Diana Cabezuelo, després d'estudiar el mercat, varen apostar per un nou concepte d'hotel, obert tot l'any,més sostenible que els existents i amb una oferta complementària, gastronòmica, esportiva i cultural, de qualitat. Papango Per la seva banda, Sònia Miguel, Rosa Pozas i Alicia Galindo presentaren un projecte de fruiteria, basada en la qualitat dels productes i la combinació de producció ecològica i producte local. En acabar la presentació, ens convidaren a un tast de sucs de fruites, que simulaven el tipus de sucs o “smoothies” que oferirien a Papango. Ociplace Finalment, Noelia Tur i Roger Marí explicaren la seva idea de negoci. Es tractava d'una bolera i punt de joc per a totes les edats. Aquesta idea va sorgir després de detectar la necessitat d'alternatives d'oci que hi ha a l'illa i decidiren que aquest negoci seria una bona opció per a millorar l'oferta d'activitats d'esbarjo. Esther Grimalt

30


PALIC

RECEPTARI Tagín Pot ser de peix o de carn de xai. Ingredients • Pebre bo • Cúrcuma mòlta • Safrà • Gingebre • Sal • Oli • 2 cebes • 2 tomàtigues • 2 patates • Pèsols • Julivert • Un all • Carn de vedella • Aigua Elaboració 1- Tallem les tomàtigues, les patates i les cebes en trossos en làmines. 2- Agafem una olla i la posem al foc. 3- Primer posem les tomàtigues a l’olla i després posem a damunt les cebes. 4- Posem la carn enmig i col·loquem les patates damunt. Hi tirem una cullerada de pebre, una de cúrcuma i gingebre. 5- Posem un poquet de safrà. 6- Posem mitja cullerada de sal i damunt li posem un poquet d’oli i d’aigua. 7- Posem els pèsols i el julivert i un all aixafat. Ho deixem coure. Abderrahim Zagou

INGREDIENTS: ·2 alls ·3 gots d'aigua calenta ·2 culleres d'oli · sal · la meitat d'un paquet d'arròs

ARRÒS BLANC

ELABORACIÓ: 1·Agafem els alls i els pelem. Després els triturem amb el batedor. 2·Agafem una olla i posem els alls triturats amb oli. Els fregim. 3·Quan els alls estiguin fregint, hi posem l'arròs i ho mesclem durant uns 2 minuts. 4·Li posem l'aigua (2 gots d'aigua). El deixem bullir fins que s'assequi i ja tenim l'arròs blanc. VARIANTS: A l'arròs també li podem posar pastanaga o el podem menjar amb carn, amb peix... Andressa Nascimiento 31


PALIC

CUSCÚS INGREDIENTS: Cuscús Aigua 3 cebes Oli 4 pastanagues 0'5kg de col 2 carbassons 3 raves Pebre bo Sal Curri Safrà Sucre Panses Canyella ELABORACIÓ: 1. Agafem un plat i tiram 1'5kg de cuscús. Hi posem mig tassó d'oli i un poc de safrà i ho mesclem. Després li tiram un tassó d'aigua i ho tornam mesclar. 2. Posem el cuscús a la part de dalt de l´olla de vapor. A la part de baix hi posam un tassó d'aigua. Ho posem al foc durant 15 minuts. 3. Ho llevem del foc. Ho posem una altra vegada dins el plat i hi tornem a tirar un tassó d'aigua per mesclar-ho. Ho tornem a posar dins l'olla i ho deixem al foc durant 15 minuts (en total s'ha de repetir 3 vegades). 4. Agafem una altra olla i hi posem una mica d'oli. Hi tirem la ceba trossejada i una mica de pebre bo, sal i safrà i ho remenem. Hi tirem la carn. Ho posem 10 minuts al foc. Li tirem 4 tassons d'aigua i ho deixem bullir 10 minuts més. 5. Agafem les pastanagues i els raves. Els pelem i els partim per la meitat. Agafem els carabassons i els partim per la meitat. Desfem la col per capes. Ho fiquem tot dins l'olla i ho deixem coure 30 minuts. 6. Agafem una paella i hi posem ceba trossejada, 4 cullerades de sucre, un poc de canyella, panses i hi tirem un tassó i mig d'aigua. 7. Posem el cuscús dins un plat gran, formant una muntanya. Hi col·loquem les verdures i la carn i la guarnició de les panses per damunt. Anouar

32


PALIC CALDO DE PINTO ( CREMA DE POLLASTRE ) INGREDIENTS • • • • • • • • •

1 kg de pitera de pollastre bullida i desfeta 2 cebes ratllades 4 alls triturats 1,5 kg de iuca bullida i triturada en la liquadora amb el brou del pollastre que havíem cuinat abans 200 ml de nada 3 cullerades de mantega pastilles d’Avecrem amb gust de pollastre Sal a gust Alls tendres picats

ELABORACIÓ 1. 2.

En una olla posem el pollastre per fregir-lo amb all, ceba i la mantega. Quan estigui, posem el pollastre i ho deixem sofregir fins que estigui dauradet. De seguida posem tots els altres ingredients i hi afegim 400 ml d'aigua. Ho deixem coure fins que el brou sigui ben pastós. Bon profit!

VARIANTS • • • •

Se pot servir la crema amb coriandre picat Se pot servir la crema amb salsa picant Se pot servir amb un toc de llimona Se pot servir amb coriandre, salsa picant i un toc de llimona Bon profit! Carolaine Nascimiento

“Migas” Ingredients: -Pa -All -Oli d'oliva verge -Aigua -Sal Elaboració: 1. Agafem el pa i l'esmicolem en trossos petits. 2. Posem el pa esmicolat en un perol i li posam aigua salada (amb poca sal). 3. Pelem els alls (els podem posar sencers o trossejats). Els fregim en un perol gran amb molt d'oli d'oliva, a foc suau per evitar que es cremin. 4. Afegim el pa al perol dels alls i a foc suau, anem removent mentre deixem que es faci bé. 5. Ho retirem del foc i ho posem dins un perol. Variants: S'hi pot afegir: -Xoriç -Cansalada -Sardines -Ou

Clara Soriano 33


PALIC

Puchero de Hinojos («Bullit de fonoll») Ingredients 1 tassa d'esmorzar de mongetes blanques, en remull la nit anterior 1/4 de costellam de porc salat 1 os o punta de cuixot salat 1 tros de cansalada 1 morcilla de ceba de Alpujarra 1/2 kg de fonoll 2 patates 1 carcassa de pollastre i una grapada d'arròs aigua 1 Xoriç de Alpujarra Elaboració 1. Posem la cansalada, la carn i l'os dins l'olla amb aigua abundant i ho deixem bullir. 2. Tallem el fonoll i el posem a l'olla. També hi tarem les mongetes blanques, les cebes, els alls i les patates. Hi posem una mica de sal. 3. Ho deixem coure 30-45 minuts aproximadament i ja tenim el bullit de fonoll. David Carciolo SANCOCHO DE GALLINA (PLAT DE COLÒMBIA) INGREDIENTS 14 tasses d'aigua 1 pollastre gros i tallat 1 coa de vedella picada 2 alls tendres sencers 2 alls tendres picats 2 cebes pelades i picades 2 tomàquets verds picats 4 plàtans verds picats, una lliura de iuca picada 5 fulles de coriandre Sal, comí i pebre bo Safrà Temps de preparació: 30 minuts Temps de cocció: 120 minuts Temps total: 150 minuts PREPARACIÓ 1. En primer lloc es piquen els alls tendres, els tomàquets verds i les cebes. Posem tot això junt, en una olla adequada amb la quantitat d'ingredients i la quantitat d'aigua. Ho tapem i posem l'olla al foc (ha d’estar alt) durant aproximadament una hora. 2. En aquest punt hem d’afegir el pollastre i el plàtan (recorda que aquest últim ha de ser pelat i partit). Baixem la temperatura de cocció a foc mitjà. Hem de tapar l'olla novament i deixar-ho 30 minuts més. 3. Després d'aquest temps hem de treure la ceba sencera i en el seu lloc hi afegim la iuca, deixant que es cuini uns 20 minuts aproximadament juntament amb la sal, el pebre, el comí i el coriandre. 4. Li baixem al foc i ho deixem coure 10 minuts més. Després ja estarà a punt per a ser servit. A cada plat hi podem posar per sobre una mica de coriandre. Variants: Aquest plat colombià sol acompanyar-se amb alvocat o allada que pot ser preparada a casa. És un dels plats més saborosos i rics de la cuina colombiana i que a més és molt fàcil de preparar, de manera que pots sorprendre alguna vegada els teus convidats amb aquesta recepta de Colòmbia. Giselly Cano 34


PALIC

Dolços de dàtils de Marroc Ingredients: 1kg de farina Un poc de llevat Un got de sucre Un got d'oli 1kg de dàtils Aigua de flor Mantega 4 ous de gallina Sèsam Canyella Elaboració: •

Agafem un recipient i hi posem la farina, el sucre, l'oli, el llevat, la mantega i 4 ous sencers. Ho mesclem bé i en feim una bola.

Agafem un altre recipient i hi posem 1kg de dàtils sense pinyol, aigua de flor, sèsam, canyella i ho mesclem tot amb un poc d'oli.

Agafem la massa del primer recipient i l'escampem amb un corró com si féssim una pizza. Ens ha de quedar la massa fina.

Collim la mescla dels dàtils i ho movem com si fer un cuc molt llarg i ho posem damunt la massa, a un cap. Anem enrodillant la massa (els dàtils ens han de quedar al centre).

Tallem la massa enrodillada amb una ganivet diverses vegades per fer-ne bocins, però l'hem de tallar de biaix. Agafem una forqueta i punxem una mica la massa per decorar els dolços.

Posem els bocins separats dins una palangana i ho fiquem al forn fins que veiem que ja es poden menjar. Saloua Zagou

35


PREMIS LITERARIS

XVII Concurs Literari de l'IES MARC Ferrer Els llibres Primer dia d’institut. Són les 7:00h, hora d’aixecar-se. Em recullo els cabells en una trena, com faig sempre i surt disparada cap a la parada d’autobusos. Primer A. Aquesta serà la meva classe durant aquest any. La classe es suficientment grossa per vint alumnes aproximadament, amb la taula i cadira més grosses pel professor. Quan sona el timbre tots entrem a classe i als cinc minuts ja estic pensant en quan arribi a casa. El pati tampoc es massa interessant, totes les conversacions estan dirigides a què hem fet a les vacances, els professors i els alumnes. Al arribar a casa, després de dinar i que els meus pares m’hagin bombardejat a preguntes, escolto música amb l’ordinador i observo els llibres que hi ha a la prestatgeria, descarto alguns i tan sols em queden algunes opcions, he de comprar més llibres. Cada dia a mitja nit em converteixo en un dels personatges dels llibres de la meva prestatgeria. Mai sé quin em tocarà cada nit, ja que tinc molts llibres; sobre amor, aventures, ciència ficció..., però sé que serà molt divertit. La setmana passada em vaig convertir en l’àvia de la Caputxeta vermella i vaig descobrir que no era la típica àvia de tots els contes, com ens han descrit des de fa molts anys, sinó una dona activa i inquieta que treballava per la policia i detenia atracadors de bancs i assassins. Quan a aquella tarda va aparèixer el llop per la meva casa vaig llançar-li una cassola i una olla, no va voler tornar per allí mai més. La setmana següent (ahir), per a la meva desgràcia, vaig anar directa al resum del Titànic que vaig fer a cinquè, i jo era una de les persones que viatjaven a aquell vaixell tan gran. Era extraordinari aquell immens oceà que veia davant meu, el cel extens de color blau clar que per la tarda es tenyia com una paleta de colors rosats i la sensació de llibertat... inoblidable. Fins que va arribar el moment final de la pel·lícula, que si algú no ho sap, és quan el vaixell s’estavella contra l’iceberg i tots moren. L’impacte va ser brutal. Tots els passatgers cridaven i s’agafaven tan fort com podien a les taules, cadires, persones... m’arriscaria a dir que podia olorar la preocupació i la desesperació dels tripulants, sobretot quan el vaixell es va col·locar en posició vertical i vaig ser testimoni de com l’aigua entrava per tot arreu; portes, finestres, parets... donava igual si estaves a proa, a popa, a estribord o a babord, l’aigua t’agafava i te’n duia a on volia amb violència i moltes vegades acabaves a la paret, a una nova habitació o a algun lloc que, per raons d’inundació, canvis de lloc dels objectes i els moviments inquiets de l’aigua, no reconeixies. Quan vaig endur-me la mà al cap vaig veure la meva mà plena de sang, tenia un tall a la part esquerra del cap i tot el cos ple de ferides i petits talls. La vista es va anar fent més borrosa i insegura i tot em donava voltes mentre pensava que tot s’acabava allí, en aquell precís moment, però estava equivocada. Em vaig despertar tota suada, amb el cabell embullat i amb el llit desfet, no tenia cap tall o ferida i el meu cap estava intacte. Són les 7:00, hora d’anar al segon dia d’institut. Helena Galindo Guanyadora narrativa , categoria A

36


PREMIS LITERARIS

Soroll de guerra Divendres 14 de juny del 1991 Estimat diari, ja sé que fa molt de temps que no t'escric i estaràs enutjat amb jo. Però han passat coses molt estranyes darrerament i no tinc temps d'escriure res. El dimecres vaig sortir a jugar amb els meus amics com sempre i vaig arribar tard a casa. Tenia molta por perquè pensava que la meva mare em castigaria per tornar tard una altra vegada i vaig desitjar que s'hagués adormit. Gràcies a Déu així va ser, i encara més, el pare i la meva germana també estaven adormits. Però la casa estava feta una ruïna, no hi havia cap cosa en el seu lloc. A més, la meva família no estaven adormits als seus llits, sinó en terra. Vaig pensar que estaven cansats i que havien quedat adormits allí mateix. Així doncs, vaig agafar una manta i els vaig tapar. Jo em vaig quedar sense perquè no hi havia més mantes. Vaig quedar adormit a l'instant. Quan em vaig aixecar, ells encara dormien. Quina cosa més estranya! La mare sempre s'aixeca prest per veure si pot aconseguir alguna cosa per menjar. Vaig decidir aixecar-la encara que sabia que em cauria una bona bronca quan em demani per què em vaig quedar fora fins que es van adormir. Vaig intentar despertar-la de totes les maneres possibles, però la mare no es va ni immutar. Així doncs vaig intentar-ho amb el pare i va passar el mateix. Quin misteri! La germana tampoc s'aixecava. De cop i volta, vaig recordar les paraules de la meva mare temps enrere: <<estem en una època de guerra. Aquí, a Ramala, no estem salvats ni tampoc hi estarem en tota Palestina. Arribarà un dia en el qual tots ens adormirem i tindrem un somni etern>>. Jo no vaig entendre el que significava guerra i quan va arribar el pare li ho vaig preguntar i ell em va dir que la guerra són tots aquests sorolls que sentim a la nit. Em va dir que són els sorolls de les metralladores, pistoles, bombes, rifles i altres noms dels quals no em recordo. Però tant és perquè tampoc sabia que eren aquelles coses ni per què feien tant soroll nit i dia ni tampoc per què cada vegada que se sentien la mare s'atemoria i ens acostava a ella. Estimat diari, aquí estic, assegut a terra i la meva família encara no s'ha aixecat. No sé què fer. Tinc molta fam. Divendres 21 de juny de 1991 Estimat diari, no et pots imaginar on estic. Intentaré explicar-t'ho. És com un tros de fusta que camina damunt molta aigua. El senyor Ahmed m'ha dit que tota aquesta aigua s'anomena mar i que aquesta cosa és un petit vaixell. Segur que t'estaràs preguntant qui és Ahmed. Ara t'ho contaré tot. Com que ni la mare ni el pare ni la germana s'aixecaven (pareix com si mai haguessin dormit) vaig sortir per cercar menjar i vaig sentir la guerra. Aquells sorolls eren molt forts aquell dia i vaig tenir por (encara sort que la mare duu adormida uns quants dies perquè si arribés a sentir el fort que eren aquells sorolls s'haguera desmaiat). Al carrer no hi havia ningú, només pols i una olor de fum molt forta. No sabia on podia trobar menjar. De sobte vaig veure a un dels ''homes verds'', ja saps, aquells homes que sempre trobava pel carrer, que duien una cosa a la mà que feia soroll i que la mare sempre em deia: <<fillet, si arribes a creuar-te amb un d'aquells homes, fuig i no miris cap endarrere>> Jo li feia cas a la mare perquè aquells homes eren molt estranys, vestien de verd i duien al cap un casc 37


PREMIS LITERARIS

que no sé per què el portaven. A més, aquelles coses que duien a la mà transmetien por i terror, ja saps estimat diari, aquelles coses que el pare em va dir que s'anomenaven guerra. Bé, vaig veure a un home verd i vaig decidir demanar-li ajuda perquè no tenia més remei. Quan em vaig acostar, l'home em va mirar amb menyspreu i va aixecar la guerra. No vaig poder dir res perquè m'apuntava amb ella. I de sobte vaig sentir aquell soroll, un soroll sec. Quan vaig obrir els ulls, l'home verd estava enterra amb una taca de color vermell al cap i molt a prop es trobava el senyor Ahmed. Aquest em va agafar i em va dur lluny d'aquell lloc i em va demanar com em deia i què hi feia allí. Jo li vaig dir que em deia Abdurahman, que tenia deu anys i que la meva família no s'aixecava des de fa molts dies perquè tenien molta son. També li vaig dir que tenia fam i que fa dies que no menjava res. Tot d'una, el senyor Ahmed em va donar un tros de pa que vaig devorar en un tres i no res. A continuació, em va demanar que li mostrés la meva casa i així ho vaig fer. No entenc per què quan va veure al pare i la mare adormits es va posar a plorar i em va abraçar. Em va demanar que agafés roba i sabates i el que vulgués, però com que no tenia res, només et vaig agafar a tu, estimat diari. A continuació em va portar al petit vaixell i aquí estic. No sé a cap a on anem. Estic preocupat perquè estic segur que si la mare s'aixeca i no em troba em fotrà una bona pallissa quan torni a casa. Divendres 28 de juny del 1991 Estimat diari, fa moltíssim de temps que no t'escric, ja ho sé. Però ja saps, no és fàcil trobar tinta per escriure, a més, la meva escriptura encara és molt pobre i em costa molt. Crec que la meva lletra no l'entén ningú a part de jo. Bé, segur que t'estaràs preguntant què va passar amb el petit vaixell i amb el senyor Ahmed. Vam seguir flotant damunt l'aigua molts dies. Finalment vam arribar a terra, jo ja trobava a faltar a Ramala i als pares i em vaig alegrar molt quan vam sortir del petit vaixell. Però tot d'una em vaig adonar del fet que aquella no era la meva terra, no era Palestina. No hi havia sorolls de guerra ni homes verds per tot arreu, ni fum ni cases destruïdes. Vaig fregarme els ulls perquè o bé allò era un bell somni, o bé he mort en el petit vaixell i ara estic en el paradís. Però no, allò era real. Totes aquelles cases, aquells carrers tan nets i aquella claror sense fum era real. Aleshores em vaig recordar de la meva germana Lubna que sempre em parlava de llocs així fora de Palestina i aquell pensament em va recordar als pares i li vaig dir al senyor Ahmed que volia tornar a ca meva. Així em va respondre: << Abdurahman, ho sento molt, però no et puc portar una altra vegada a Ramala. La situació és molt complicada. Jo sóc un treballador de l'associació d'ajuda als refugiats. Nosaltres el que fem és agafar a la gent que es troba en situacions precàries i dur-les a un camp de refugiats. Però tu tens sort perquè ets massa petit, només tens deu anys. A més, no tens a ningú que cuidi de tu i per això he decidit portar-te a un orfenat. Hi ha moltes famílies de Beirut que els encantaria adoptar-te i segur que trobaràs una bona família en menys de tres dies. La vida al Líban no és com a Palestina. Aquí podràs tenir una bona educació, podràs anar a l'escola i tenir una vida normal lluny del soroll de les metralladores i les bombes. Desgraciadament no tots els nens tenen la teva sort, ja que a vegades arribem massa tard i altres vegades són massa grans per ser adoptats. No, no ploris, amaga aquestes llàgrimes i no perdis l'esperança, jo ja he avisat de la situació de la teva família i s'ocuparan els meus companys que 38


PREMIS LITERAR

treballen a Ramala.>> Situació de la meva família? No he entès el senyor Ahmed. Serà possible que la mare encara no s'ha aixecat? Dimarts 2 de juliol del 1991 Estimat diari, la meva vida va fer un gir tremend. Després de la tirallonga que em va amollar el senyor Ahmed aquell dia, em va dur al que anomenava orfenat. És una casa molt gran i plena de nins i nines. Uns eres palestins i altres libanesos. Ara tinc un amic que s'anomena Malik i ve de Gaza. El van portar en les mateixes condicions que jo. Ell també sentia cada dia IS

el soroll de la guerra i veia els homes verds i s'escapava. Lamentablement em vaig haver de separar-me d'ell tres dies després perquè em va acollir una família. La dona s'anomenava Rabia i el seu marit era en Yusuf. Tots dos són molt amables, ja que em van portar a la seva casa, em van donar menjar. També em van banyar i em van donar roba nova i molt, molt però que molt neta i bonica. Sense dubte, això és el paradís. Dimecres 22 de maig del 1996 Diari, els anys passen volant. Avui és el meu aniversari, ja són quinze anys! Rabia i Yusuf em van fer una festa sorpresa. He de reconèixer que estic molt content amb ells, però la imatge dels meus pares i la germana Lubna morts a terra encara em turmenten. T'he estat llegint i llàgrimes em varen sortir dels ulls quan deia que els pares no s'aixecaven i que la mare m'estarà esperant. Però ara sóc gran i entenc moltes coses. Sé que el meu país natal està en guerra contra Israel, sé que la meva família va ser una víctima més d'aquella crueltat i també sé que si no fos pel senyor Ahmed, del qual em recordo molt bé, jo estaria probablement mort de fam o mort a causa d'un tir de pistola d'aquell soldat amb el qual em vaig topar. L'escola em va molt bé i les meves notes són excel·lents. Segur que la meva mare estaria molt orgullosa de jo. Tinc amics i la gent ja no m'assenyala i diu:<< Aquell és un de la guerra>> a cau d'orella. Tal com em va dir el senyor Ahmed, la vida al Líban no és pas com la vida a Palestina. I el pitjor de tot és que la gent d'aquí no s'adona de la sort que tenen d'haver tingut una infància i una vida decent. Jo encara recordo la fam, la misèria, els trets de fusell, els cadàvers dels pares, els somnis desapareguts de la meva germana Lubna, la guerra, les bombes, el fum, la contaminació, els crits, l'angoixa dels veïns quan sentien que els soldats s'acostaven, les llàgrimes de la meva tia quan li van dir que el seu marit i el seu fill havien set assassinats quan anaven a treballar. Tots aquests records em turmenten cada nit i cada dia em recordo de coses noves. És clar que quan vivia a Ramala jo no entenia el que passava al meu entorn. Jo em pensava que el fum era una cosa natural i que formava part de Ramala. Em pensava que els trets i els sorolls eren una cosa quotidiana. No vaig entendre res quan la meva tia es va començar a arrencar-se els cabells de dolor. Em pensava que els crits dels veïns eren un joc que jugaven. Em pensava que tot el món era Ramala i Ramala era l'únic món que existia. Tampoc m'imaginava que els homes verds fossin tan perillosos ni que mataven a nins i nines a sang freda. Massacraven la vida i la feien impossible, mentre que jo em pensava que tot era un joc. Trobo a faltar a la mare. 39


PREMIS LITERARIS

Dijous 14 de setembre del 2006 Diari, la meva vida va millorant a mesura que vaig creixent. De fet, ja tinc 26 anys. Per fi sóc catedràtic en Història i faig classes a una universitat. Avui ha nascut el meu fill. L'he anomenat Anas, com el meu pare. Té els ulls blaus com la seva mare, Fàtima. Té la sort de néixer en una ciutat com Beirut, lluny de les guerres i de la fam. Ja són vint-i-sis anys i Palestina encara està sofrint. Dissabte 14 de novembre del 2009 Per fi he arribat a Palestina, a Ramala, a la meva estimada terra ferida. He tornat al fum i a les bombes, he tornat a la guerra. Ho vull veure amb els meus propis ulls. Vull veure com sofreix Palestina i sofrir amb ella. Vaig caminar pels carrers sense por a ser disparat i duia a Anas als meus braços. Les paraules del meu fill em van glaçar la sang: <<pare, perquè hi ha tant fum? Per què no hi ha ningú pel carrer? Què són aquests soroll tan fort?>>.Vaig respondre: << aquests sorolls s'anomenen guerra >>. Wassima Ahayan Guanyadora narrativa, categoria B

Guerra de successió. (Com hauria estat la guerra de successió viscuda i explicada per un formenterer). Tres dies fa que no tenim fortuna ques murcianus vengueren tots a una. A futrer mus mánec veniren i no teniren prou ques quedaren a ca nostra i es menjaren tot es brou.

Caigué Aragó, caigué Valenci, deien ques burbó no tenia pacienci. I axí, Maiorca també va passar a tení un nom més bé Castellá.

Es virots no sabien ben bé que passava, un baxeru va dir qu’axó s’acabava. que s’illa passava a mans de Castella i ja no’s permetria portar sa guneia. 40


PREMIS LITERARIS

Nostrus custums quedaren renegats a lo que ja erem a s’ille, quatre gats. I aixínetes mus varen llevá tot lo que fes uló a catalá. Escrit per un papagallu. Sergi Navarro Guanyador poesia, categoria B

TARD Cada dia quan m'aixecava, tenia esperança, esperança de que tornessis. Però el dia que vares aparèixer...ja era tard. Millor tard que mai, diuen, però no sempre és així. El temps que havia transcorregut havia influït massa, potser tu pensaves que encara hi eres a temps … però, una vegada més, et vares equivocar. Maria Verdera Guanyadora microrelat,, categoria B

591 Cinc-cents noranta-un . Es diu ràpid, Però si hi penses, Es la distància que ens separa. Tant aprop En un món gran, I tant lluny En les nostres ments. Ments incompletes, Cors incomplets. Dos meitats oposades A "tan sols" 591 quilòmetres. Contant estrelles vaig perdre la lluna. Lluna que me il·luminava quan la foscor s' empassava tot el paisatge. Lluna plena de craters, creats per força enemiga, i encara segueixes de peu. Lluna inquieta que cada dia feies la volta a un món ple de dolor. 41


PREMIS LITERARIS

Lluna estimada per mi, no t' oblidis, que hem quedat Avui de nit. Tu? Perdut. Jo? Buscant Nosaltres? Trobats. Només el simple pensament d'estar amb tu és capaç de fer tantes preguntes. I ell, l'únic que les pot respondre. Pensament dolç pel dia però amarg per la nit. Tan sols un error no ens acaba d'unir; em dónes pa, quan estic morint de sed. Carla Torres Guanyadora poesia, categoria A

QUERÉTARO Molts són els qui t’han adoptat a l’espanyol, no obstant de procedència indígena, diuen que ets “purépecha”, quin desconsol. Considerada una ocurrència, em meravellen tes accepcions. Des del primer dia vaig caure rendit als teus peus. Pel fet d’allà on vinc, d’allà on som, descrius a la perfecció el que més estim. Agraïm a qui n’ha estudiat l’etimologia del mot. Diu a ser “lloc de pedres grosses”, a la vegada, com amant de l’esport, dius ser “joc de pilota”. Però que bé tan maltractat! Et van fer la més formosa, la més volguda i desitjada. I des de Formentera, qui per a mi és i no era, per què no continuar sent considerada: “illa de les sargantanes blaves”. Antoni Martorell Guanyador microrelat, categoria C

42


OMISSIONS

ENTREVISTA A NEUS FERRER El nostre centre ha participat al seminari «La mediació com a eina de resolució de conflictes», que es va dur a terme entre els mesos de novembre i abril. En aquest curs, hi participaren alumnes, mares i membres del professorat. En aquestes sessions, vàrem treballar les emocions, l'empatia i l'assertivitat i vàrem adquirir i aplicar els coneixements de la mediació escolar, amb la intenció de començar a desenvolupar i implementar el programa de mediació de l'IES MARC FERRER. La ponent, Neus Ferrer i Barbany, mestra i psicopedagoga amb una àmplia experiència en la resolució de conflictes, tant a primària com a secundària, a més de ser una gran ponent, es va prestar a respondre unes preguntes a Cristian Tur Juan de 1r D 1. P: Com vas conèixer la mediació? Qui o què et va apropar a aquest tema tant interessant? R:Una companya del País Basc a l'any 2000, va venir a Catalunya i em va parlar de mediació per primera vegada, i després, el Departament d'Educació em va cridar al 2001 perquè anés juntament amb Maria del Carme Boqué per elaborar tot el programa de mediació de Catalunya, que és el que hem posat en pràctica. A mi els conflictes m'han interessat. Sempre, m'ha agradat poder solucionar-los i he vist que la mediació era una bona via. 2. P: Des de quan ets mediadora? R: Formada des del 2001. 3. P: A quins aspectes de la vida es pot aplicar la mediació? R:A molts. Ara mateix parlant amb les mares, una m'ha dit que a l'àmbit laboral li ha anat molt bé. Potser a la família, amics, en els centres, a la vida... 4. P: En la teva trajectòria personal, on has vist més interès per la mediació? R: Mira, amb els alumnes moltíssim i amb els professors també. He tingut la sort de poder conèixer més de 50 centres, he format gent, i l'interès ha sigut general i més quan han acabat la formació i han vist que els hi ha servit. 5. P:Dius que coneixes a la Carme Boqué, com vas començar a treballar amb ella? R: És molt amiga. Ens va cridar el Departament d'Educació al 2001, abans no ens coneixíem de res. Ens van seure i ens van dir la feina que havíem de fer. Me'n recordo del 4 d'octubre del 2001 que va ser quan vaig posar el "Programa de Mediació de Catalunya". A partir d'aquí, entre les dues, vam elaborar totes les activitats, totes les sessions, la durada... ens va portar temps. Però al mes de gener ja el teníem enllestit i vam començar a fer els primers centres de manera experimental. 6. P: Quin tipus de material has preparat amb ella? R: Totes les activitats que hem fet al curs, ella té un llibre que també he utilitzat i després vaig fer una llicència d'estudis sobre la mediació i també vaig elaborar tota una sèrie de materials i, per tant, ho podem adjuntar tot. 7. P:Com es pot difondre més la mediació? R: Difondre és amb l'exemple, el dia a dia, veure els centres com tenen la decoració, com t'acullen, com tu post dir-ho a les demés persones, a la família, als amics de fora. Tu pots ser un gran ambaixador i un gran difusor de la mediació. Si et veuen a

43


COMISSIONS

tu amb una actitud conciliadora, una actitud que vols estar pels altres,és el millor exemple. 8. P: Què ha aportat la mediació al teu àmbit personal? R: Molt bé, en la vida els problemes es multipliquen perquè tinc fills, néts i família i, per tant, en l'àmbit personal m'ha fet créixer. En l'àmbit de relacions tant en la família com en els amics, m'ha ajudat i, també, m'ha ajudat a veure altres punts de vista i no jutjar, o sigui, quan vas a un centre i veus coses penses UI!! i no, cada centre ho fa com pot, cada centre és singular i tothom intenta viure amb bona convivència. 9. P: Per acabar, fes una invitació per acostar-nos al món de la mediació. R: UI!! no us el perdeu, el món de la mediació t'obre moltes portes, molts camins. Com que és creatiu, t'obre moltes coses d'imaginació, de creativitat, de possibilitats, de veure el conflicte positivament, de creixement personal. A mi m'ha ajudat molt en la meva vida particular. Moltes gràcies Cristian!

44


COMISSIONS

Viatge d'estudis 2016! L'aventura va començar dia 4 de maig al port de Formentera, però nosaltres ja vàrem estar treballant dur i amb gran esforç molt abans amb les paradetes per recaptar els diners necessaris. El gran ''boom'' va ser la festa al Tipic, va ser un dels grans triomfs que vam aconseguir amb molta preparació. Com us deia abans, vàrem recaptar finalment més del 25% necessari per marxar de viatge, i així va ser... Dia 4 de maig estàvem tots ben prompte al port de Formentera per començar la gran aventura. El viatge se'ns va fer lleuger ja que havia set prou curt i amb bona companyia sempre es passa millor. Al arribar ens vàrem pujar a l'autobús del nostre Campus Cerdanya i a partir d'aquí comencen les divertides anècdotes... Ens va tocar l'autobús més lent del món, portava una parsimònia insuperable, fins i tot els vellets en moto ens avançaven. Vàrem haver de demanar un altre bus i ja de seguida vam ser al Campus Cerdanya. Durant el trajecte les vistes van ser genials, quin poble més rústic i bonic. Dins del Campus vàrem estar preparant les nostres habitacions (que per cert, eren prou espaioses i de color verd amb molts de llits i detalls) i poc després vam conèixer els nostres monitors per aquells dies, l'Angy i el Carles. Ens van portar a fer patinatge sobre gel, i tots van ser uns valents que van aguantar les mil caigudes al terra gelat! D'aquestes en Christian Escandell, en Mario Valverde i en Jaume Font us poden contar les seves experiències... jajaja. Els altres dies, vam tenir una excursió súper esgotadora per una muntanya i visitant un llac i unes enormes tirolines, i també, vam fer una visita al poble on residíem, Puigcerdà. Tot aixó no hagués estat possible sense l'ajuda i orientació dels nostres monitors que ja he anomenat abans (l'Angy va tenir una gran paciència a l'excursió de la muntanya). També ens van portar a fer hípica (el que més em va agradar a mi personalment) amb uns cavalls i uns camins que eren preciosos. Després ens va tocar acomiadar-nos del nostre estimat Campus i posar la vista cap a Port Aventura, on tots vam gaudir com a nens petits, i ens vam banyar com si ens haguéssim dutxat! Va ser molt divertit. Ja s'estava acabant el nostre viatge i per despedir'ho, què millor manera que sortint de festa? Jaume i Marian ens van portar a ballar, i ens ho vam passar pipa! Vull aprofitar per dir que res d'aixó haguès estat possible sense l'ajuda, cooperació i preparació de la Marian i la col·laboració d'en Fran i en Jaume, que van fer tot el possible per a que fos un viatge màgic i així va ser. Els i hem d'agrair tot. En definitiva... Va ser una mescla de bones emocions juntament amb experiències, sentiments i anècdotes. No teniu ganes de que us toqui a vosaltres?

Ainhoa Acosta

45


RECULL DE FOTOS

EL CURS HA DONAR PER MOLT...

46

Esfumeral2016  

Revista de l'IES Marc Ferrer de Formentera Any 2016

Advertisement