Issuu on Google+

IES DAMIÀ HUGUET REVISTA 6

Pàgines uep!

curs 2009-2010

Viatge a Estònia

Aproves estudiant o copiant? pàg. 20, 21 i 22 Celebració de la diada de Sant Jordi, pàg. 6 Fira de ses Salines, pàg. 4 Tots els grups i departaments, pàg. 12 a pàg. 18 Participàrem a la fira de la ciència, pàg. 20

Inauguració de la biblioteca, pàg. 7


2

PRESENTACIÓ

PÀGINES UEP

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP!

EDITORIAL

IES DAMIÀ HUGUET Camí des Revellar s/n Codi Postal 07630 Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85

No és hora de llevar recursos

Correcció lingüística: Maria del Mar Barceló, Magdalena Juan i Margalida Mayol Maquetació: Jaume Lladó. Fotografia: Climent Cànaves, Juan Pedro Mercadal, Agustina Sánchez, Pilar Sánchez, Isabel Roca Col·laboradors: Núr Alias, Miquel Ballester, Apol·lònia Barceló, Marc Bonet, Aleix Compte, Antònia Escales, Toni Fernández, Isidro Ginard, Guillem F. Jaume, Maria Olivia Leimbacher, Begoña Martínez, Molly Martínez, Margalida Mayol, Vanessa Meyer, Antònia Morant, Pecupins, Maria del Mar Romo, Amanda Rosado, Edu Torres, Esther Noemí Vega, 2n PQPI PÀGINES UEP! vol ser una publicació independent i plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva de la persona que els signa. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat,PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès per a la comunitat educativa.

A l’editorial del número passat parlàvem de la importància d’estar ben formats en aquest temps difícil de crisi que ens ha tocat viure. Dèiem que una persona ben formada tendria moltes més facilitats que una mal formada per trobar feina i, en definitiva, per guanyar-se les garroves i que per això convenia que tots féssim un esforç. Malhauradament les coses s’han torçat encara més. Els famosos brots verds s’han assecat i enlloc de sortir-nos-en sembla que la cosa s’agreuja més, fins al punt que el Govern, unilateralment, ha decidit agafar les tisores i retallar de pertot: el sou dels funcionaris, les pensions, les prestacions socials, les inversions ... Per ventura havíem arribat a una situació en què no quedava més remei que reduir la despesa. Però, si volem que la gent estigui més ben formada per tenir més possibilitats de trobar feina o, si ja en té, de trobar-ne una de millor, és evident que és un contrasentit que hom

vulgui estalviar amb una reducció de la partida d’educació i formació, quan hi ha un augment de la demanda. Moltes persones que es troben a l’atur volen aprofitar que tanmateix no tenen feina per dedicar hores a la seva formació. Joves que no es poden incorporar al mercat laboral per mor de la crisi decideixen seguir amb els estudis. Persones amb una ocupació precària volen aprendre més per assegurar-se el futur. Si la societat no és capaç d’oferir una resposta a aquestes demandes i deixam tota aquesta gent a l’estaqueta, per ventura haurem estalviat a curt termini, però a la llarga hi perdrem tots. Amb una població menys formada i menys culta estarem molt més temps a sortir-ne, de la crisi. És fonamental que els governants prenguin consciència d’aquesta realitat i vagin vius on fiquen les tisores. Si lleven recursos a l’educació, quan més falta fan, hi perdrem tots.

EL PARER DELS MÉS JOVES

Què diuen de l’institut els alumnes que ara acaben primer d’ESO Aquí teniu una mostra d'opinions sobre el primer any a l'institut: - Quan vaig arribar a l'institut tenia una sensació estranya: caminar per aquells passadissos per canviar de classe, tenir tants de mestres, veure tothom més gran que jo. Però al final m'hi vaig acostumar: vaig passar de ser el més gran al més petit. B. P. ses Salines - Per a mi els primers dies a l'institut varen ser més bé

terrorífics i odiosos. Quan entràrem al gimnàs i em digueren la classe que em tocava, vaig quedar bocabadat perquè no coneixia quasi ningú. Aviat em vaig acostumar a l'institut, vaig conèixer nous amics i ara la meva classe m'encanta. M. N. sa Colònia - El primer dia a l'institut va ser molt divertit, vaig conèixer molta gent. Tothom és molt simpàtic i quan vaig arribar vaig tenir la sensació que els

coneixia de sempre. D. A. sa Colònia - Abans de començar, m'imaginava l'institut d'una altra manera, em pensava que les notes no m'anirien tan bé, perquè el bot de primària a secundària s'ha notat bastant, ja que enguany he dedicat moltes més hores als deures i a estudiar, perquè a l'altra escola quasi tots els dies feia el que volia. M. M. Campos - El primer dia estava molt

nerviós, i em va fer ràbia que de molts amics que tenia, només un vengués al meu grup. Però en sortir al pati em vaig relaxar perquè coneixia molta gent i em pensava que no coneixeria ningú. T. V. Campos - Aquest centre m'agrada més que l'altre de primària perquè és més gran, té més llocs on fer classe, té bar. Això sí, el nivell d'estudi és més alt, però els mestres que tenc m'agraden molt. J. J. M. sa Colònia A cada classe venia un professor diferent i, sempre que entravem, jo em preguntava si eren bons professors, però en realitat, tots els professors que tenc són els millors. H. L. sa Colònia


OPINIÓ

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP!

3

DECÀLEGS

Decàleg de l’amistat 1. Ajudar els teus amics sempre que t’avorresquis. 2. Llevar la cadira als teus amics quan es vagin a seure. 3. Riure’t d’ell quan no hi sigu. 4. No deixar les coses als teus amics. 5. Llevar-li les coses sense permís. 6. Llevar-li l’al·lota. 7. Quan vengui a dormir a casa, fer-lo dormir amblsa cussa. 8. Fer-lo anar malament. 9.Pegar-li quan haigi anat malament. 10. Escopir-li quan xerri Marc Bonet, 1r ESO A, Miquel Ballester, 1r ESO A, Guillem F. Jaume, 1r ESO A

3$cu3$ b@r@t3$ Com ja sabem, una persona, tan adolescent com adulta, sempre posa les típiques excuses barates de tota la vida. En aquest decàleg podrem veure que les excuses són sempre les mateixes. • Quan t’has deixat els deures a casa teva i els havies d’entregar aquell dia al mestre: - Se’ls ha menjat el meu ca. - No he pensat a fer-ho. - És que estava molt cansat. • Quan has arribat tard a casa teva: - És que hi havia molt de trànsit ... - És que em vaig quedar xerrant amb … - Però no havies dit a les ….

feina: • Per què has arribat tard? - Mira, és que he hagut de dur els meus fills a l’escola i el petit ha vomitat al cotxe … • Quan arribes tard a la feina: - És que m’he quedat dormida. - És que m’he quedat mirant la tele!... • O quan et demanen doblers: - No en tenc. Hi ha moltes excuses més, però com que es tracta d’un decàleg només n’hi podia haver 10. Molly Martínez, 1r ESO B, Amanda Rosado, 1r ESO B, Núr Alias, 1r ESO A

O les típiques excuses de la

Com ser bo a la banda de música 1. Has de tocar la mateixa peça que els altres músics 2. Has d’afinar perfectament els instruments. 3. No t’has de despistar amb el públic. 4. No has de tocar ni massa ràpid ni massa lent. 5. No has de xerrar amb els altres músics 6. No has de desafinar cap nota ni botar-te’n cap. 7. T’has de fixar en tot el que posa la partitura.. 8. No t’has d’equivocar. 9. No t’has de perdre mentre toques. 10. Has de dur el mateix ritme que els altres músics. Ma. del Mar Romo, 1r ESO B

UNA NORMA MALSANA?

PREMSA DEL COR

Llança el xiclet!

Els paparazzis

Sí, sí, sí...Sabem que si nosaltres mengem xiclet a classe és com si vosaltres expliquéssiu la lliçó acompanyats d’una bossa de patates fregides. Però ara comentarem els beneficis de fer-ho (fora de l'horari lectiu) habitualment. Mastegar xiclet amb regularitat és bo per diversos motius: Per començar, millora el reg sanguini ( recomanable per als que tenim un sistema de goteig). En segon cas, reforça la dentadura, sempre i quan siguin sense sucre. Així podreu mastegar amb més èmfasi les vostres llepolies habituals.

Per acabar, alguns xiclets prevenen la càries, i altres microorganismes (provinents de les llepolies anteriorment comentades) que atempten contra les nostres apreciades dents. Això sí, el xiclet no és un substitut de la clàssica combinació raspall de dents/ dentífric. Encara que ho sembli... Begoña Martínez, 3r ESO B

La paraula paparazzi ve de l'italià paparazzo, és a dir, fotògraf i periodista mundà. Dit així, la paraula sembla descriure un periodista normal i corrent. Vegem, però, què ens diu un diccionari català d'aquesta paraula: “Fotògraf de premsa especialitzat a empaitar persones famoses per obtenir-ne fotografies sensacionalistes”. Així es diu tot. A veure qui s'atreveix a sortir de casa o a treure el cap per la finestra amb aquests individus estranys i, m'atreveria a dir, perillosos, rondant pels voltants i esperant el moment oportú per fotografiar-lo sense roba o fent alguna cosa indecent. I prou que ho han de fer, els paparazzis, si depenen dels famosos.

Algun fet “mínimament interessant” d'aquesta persona immortalitzat amb la seva càmera pot valer milions. Un sol clic amb el dit índex al botó de la càmera et pot fer ric si el prems a l'instant adequat. En conclusió, crec que els famosos es veuen molt afectats a causa dels paparazzis, i que per culpa d'ells, molts fan aquesta cara de pomes agres sempre. Crec en el món de la informació, però trob que, com tot, hi ha un cert límit on les coses haurien de formar part de la intimitat i que no s’hauria de traspassar de cap de les maneres. Apol·lònia Barceló, 4t ESO C


4

REPORTATGE

PÀGINES UEP

CURS 2009-2010

La fira de maig més salinera se celebrà el passat dia 1 de maig

El vint-i-cinquè aniversari de la fira de ses Salines ens dugué més espectacle que mai

Cartell anunciador de la Fira - Espectacle de ses Salines

Com cada any, dia primer de maig se celebra la fira de ses Salines, però enguany és especial, ja que és la 25a edició que es duu a terme. Ja fa vint-i-cinc anys que es va començar a celebrar. Encara que la fira sigui dia 1 de maig, les diverses activitats que la componen i que la fan esdevenir com una de les més importants de Mallorca comencen uns quants dies abans amb: tast de formatges

mallorquins; tast de vins; presentació de diversos llibres, com el de l’exprofessor del nostre institut, Honorat Bauçà; i una mostra de cuina... Són les 19:15 hores del dia trenta d’abril i totes les mares, amb els seus fills i filles, es reuneixen a la plaça Major del poble on se celebrarà una festa infantil amb el grup Cucorba. A les 21:30 hores toca l’espectacle eqüestre. Des de nins de cinc anys, damunt del

seu cavall sense muntura i formant una creu, fins a homes de setanta anys, que posen els seus cavalls damunt de les dues potes del darrere i els obliguen a caminar així durant un parell de metres ..., fan que aquest espectacle sigui inoblidable i..., a les 23:30 hores, el gran revival amb el DJ Andriu. Ara sí, a les 08:00 hores del matí s’inaugura la Fira – Espectacle de ses Salines. A

les 11:00 hores, la banda de música municipal anuncia l’arribada de les autoritats. Unes gotes de pluja interrompen la coral, que s’arreplega dins les Escoles Velles. Per sort, la pluja no perdura gaire temps, i amb un paraigua i una jaqueta per si de cas, tots els saliners surten a gaudir de les nombroses activitats preparades per l’Ajuntament: exposicions, com la del mercat artesanal; la trobada de xeremies; la concentració de colles de castellers, etc. Mentrestant, els més joves del poble van a comprar els regals del dia de la mare i a colcar a les diverses atraccions situades arreu de la fira. Són les 19:00 hores i encara queda molta fira per endavant. Ara però, Espais Verds ens oferirà el primer concert del dia. Dues hores després, Antoni Orozco cantarà les cançons del seu nou disc i, amb l’actuació de Tumbet de Solfa, finalitzarem aquesta 25a fira. Ja queden poques activitats perquè aquest espectacle, que és la fira de ses Salines, s’acabi: el correllengua, el concert de la banda de música de l’associació cultural musical de ses Salines, la regata Colònia de sant Jordi – Formentera i 1a regata Formentera – Colònia de sant Jordi. Ara sí, aquesta fira ja s’ha acabat. Esperem que aquells que ja hi heu vingut hi torneu, i per a aquells que encara no ens heu visitat mai, que aquest reportatge us hagi servit de motivació per venir-hi l’any que ve. Antoni Fernández Canyelles, 1r ESO C


CULTURA

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP

5

Enguany ha versat sobre l’aigua

Concurs literari de relats breus La Comissió de Normalització Lingüística ha organitzat, coincidint amb Sant Jordi, un concurs literari de relats breus. El tema elegit, enguany,ha estat l' aigua. Hi podien participar tots els alumnes del centre dividits en tres categories: 1r i 2n d'ESO 3r i 4t d'ESO i PQPI 1r i 2n de batxillerat Els treballs guanyadors han estat els següents:

Sebastià Jaume Covas i Jaume Vidal (1r cicle). Apol·lònia Barceló, Antònia Escales i Maria Nicolau ( 2n cicle). Els treballs premiats els podeu llegir al bloc de la biblioteca, però en aquesta pàgina hem volgut publicar-ne d’altres que, tot i no haver estat premiats, destaquen per la serva qualitat i originalitat. Comissió de Normalització Lingüística

L’aigua

una roda imparable en el temps...; l'aigua, evaporada pel Sol; penjada del núvols; precipitada cap avall; rellisca sobre la Terra fins arribar al mar, i torna a començar... L'aigua, que plora el cel. L'aigua, apreciada com un tresor per uns i malgastada i contaminada per altres... L'aigua, mal distribuïda en aquest món blau... L'aigua, dolça aquí, salada allà... L'aigua, que regula la temperatura de la Terra... L'aigua, de què el nostre cos està format principalment... L'aigua, font de totes les vides... L'aigua, que ha rebut la visita de substàncies que n'han mort la vida interior... L'aigua, que ha estat dominada per l'home, qui la canalitza i fa del seu lliure desplaçament una esclavitud monòtona... L'aigua, mirall de la lluna...

Mmm..., l'aigua..., element translúcid, quasi sempre transparent... Aigua de mar: verda, blava, cel...; aigua subterrània: ennegrida per la terra i les roques; aigua potable, transparent... L'aigua, un element que podem trobar a la natura... Essencial per a la vida a la Terra... L'aigua, que ocupa les tres quarts parts del nostre planeta i fa que sigui majoritària ment blau. Sincerament blau. Sincerament, no sé no sé com pot ser que aquest líquid anomenat “aigua”, transparent si no conté altres partícules que el facin tornar d'un color o d'un altre, sigui quasi sempre (perquè dir sempre és molt), blau. Malgrat que, ben segur , que deu deure's a la descomposició de la llum... L'aigua, que es troba als continents formant rius, glaceres, llacs..., d'on nosaltres podem obtenir-la... L'aigua, en els seus tres estats: sòlid, líquid i gas... L'aigua, escassa en algunes zones, abundant en altres... L'aigua, casa per a molts... Niu de vida... L'aigua, que depèn de l'energia tèrmica del Sol... L'aigua, que circula en el seu cicle sense principi ni fi, com

Mmm..., l'aigua..., element translúcid, quasi sempre transparent... Aigua de mar: verda, blava, cel..., aigua subterrània: ennegrida per la terra i les roques; aigua potable transparent... L'aigua... l'aigua... l'aigua... Font de totes les vides. Antònia Morant Lladonet, 4t ESO A

El nostre somni turquesa Aquí teniu el nostre poema de creació col·lectiva en forma d'acròstic per donar les gràcies a la poetessa Carolina Ibac que ha dedicat part del seu temps a nosaltres. Hem après molt i ens ha deixat una gran petjada. El nostre somni turquesa Cada dia ens has fet reflexionar, acaronar la poesia de primera mà. Rompre amb velles idees corcades i observar el món des d'un altre prisma. La teva força, dedicació i gran carisma i la teva contagiosa sensibilitat, no s'han perdut en la mar blava, sinó que ens han arribat, amb molta d'energia i generositat. I ara ens toca volar, baixar cap al riu per arribar al gran llac. Abraçar totes les oportunitats i compartir, recordar i estimar tot el que ens has donat. La veu dels pecupins


6

CRÒNICA

PÀGINES UEP

CURS 2009-2010

Celebració del Dia del Llibre a l’institut

Sant Jordi, un llibre i una rosa Sant Jordi al llarg dels anys s'ha consolidat com una festa tradicional i emotiva en la qual els enamorats s'intercanvien una rosa i un llibre. La festivitat commemora la mort de Jordi de Capadòcia, un personatge que va viure al llarg del segle III i la seva memòria ens arriba plena de realitat i llegenda. Sant Jordi representa l'ideal de cavaller medieval de qui parteixen en gran mesura moltes de les històries que coneixem de princeses i dracs. És molt difícil posar una data concreta que marqui l'inici de la tradició popular de regalar roses el dia de Sant Jordi. Ha de ser molt antiga, ja que es té constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del s. XV.

a l'institut Damià Huguet, es muntaren dues paredetes, el 23 d'abril, una d'intercanvi de llibres i l'altra de roses; tot plegat fou una festa plena de simbolisme i tradició. Margalida Mayol, Departament de Català Els alumnes i professors s’intercanviaren llibres

El Dia del Llibre és bastant més recent, segons algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d'octubre de 1926. El 15 de novembre de 1995, la festa del 23 d'abril dedicada a la literatura va ser declarada per la UNESCO Dia Mundial del Llibre. I per celebrar aquests dos esdeveniments tan importants,

Experiència de segon de PQPI viscuda al curset “pas de mal rotllos” A mitjans del 2n trimestre vàrem començar un curset anomenat ''Pas dels mals rotllos''. En aquest curset tractàrem quatre temes que ens interessen molt com són la

Els alumnes de segon d’ESO repartiren les roses que s’havien comanat prèviament

violència, en concret l'assetjament escolar, la sexualitat, l'alcohol i l'alimentació.Teníem un coordinardor general, en Sergi i un especialista per a cada tema, en Sergi (sexualitat), en Tomàs (alcohol), en Guillem (violència) i na Ma Antònia (alimentació). També vàrem conèixer altres especialistes sobre aquests mateixos temes que ens varen ajudar a aprofundir en la informació.

Vàrem fer devers deu hores de taller, que varen ser molt profitoses. El motiu d'aquest curset era que nosaltres després havíem d'explicar aquesta informació als cursos de 2n d'ESO. Per parelles, vàrem triar els temes, per després explicar-los durant una hora a cada un dels 2ns d'ESO de cada institut. Es pensa que, aquests, atendran millor les explicacions de persones que els duen pocs anys, com si fos un de tu a tu.

I de fet, així ha estat. La finalitat era que tots reflexionàssim sobre aquests temes i obtinguéssim informació de primera mà que podria ser profitosa per a la nostra vida.Esperem que s'hagin produït tots aquests efectes. Per a nosaltres ha estat una molt bona experiència. 2n de PQPI


CURS 2009-2010

El passat 26 de març tota l'activitat de l'IES Damià Huguet de Campos va girar durant les dues darreres sessions del dia al voltant de la nova biblioteca escolar, que reobrí les seves portes amb l'organització d'un seguit d'activitats a tot el centre, sota l'impuls de la comissió de biblioteca i amb la col·laboració del claustre i la participació de tot l'alumnat. Les aules i la biblioteca de l'institut es convertiren, per unes hores màgiques, en escenaris simultanis de tretze tallers lúdics i lectors relacionats amb el món de la literatura, que es repetiren durant dos torns consecutius a fi que tot l'alumnat de secundària, prèviament inscrit segons les seves preferències, hi participàs, activament, i s'hi implicàs. Els cursos de batxillerat visualitzaren i comentaren durant aquesta jornada la pel·lícula Ágora, com a homenatge i aproximació a la biblioteca més famosa de l'Antiguitat i, per tant, a l'esperit de coneixement que des de la biblioteca volem impulsar al centre. El personatge de Sherlock Holmes recorregué els diversos tallers, pipa i lupa en

CRÒNICA

7

Inauguració de la biblioteca

Els savis fan surf sobre les ones

Monserrat Alcaraz a la inaugurac ió de la biblioteca

mà, i va animar-los llegint el poema inaugural "Silenci"que presideix la nova biblioteca i que generosament ens ha dedicat la professora i poetessa catalana Carolina Ibac, un dels versos del qual fa honor al títol d'aquest article. Els tallers foren múltiples i participatius. Mentre a l'espai de la biblioteca els alumnes de

la companyia Contecontat, del grup de teatre de 3r d'ESO, dramatitzaven un poema de Pere Quart i presentàvem el nou bloc virtual de la biblioteca (Enxarxa't a la BE: http://enxarxatalabe.blogspot.c om), a les aules es dugueren a terme els següents tallers: Contacontes i relats, Cartells de biblioteca, Contacontes de la rondalla La flor romanial;

Experiència pilot en Educació per a la Salut Les Conselleries d'Educació i Cultura i Salut i Consum impulsen quatre experiències pilot per a l'elaboració de projectes promoció i educació per a la salut als centres educatius. El director general d'Innovació i Formació del Professorat, Miquel Perelló i la directora general de Salut Pública i Participació, Margalida Buades han presentat el llibre L' Educació per a la Salut als Centres Educatius a partir de projectes intersectorials. L'objectiu del llibre és

PÀGINES UEP

impulsar la promoció i educació per a la salut als centres educatius entre els infants i el jovent, les famílies i el professorat a partir de projectes de centres educatius entre els infants i el jovent, les seves famílies i el professorat a partir de projectes de centres educatius des de la perspectiva comunitària, per millorar tota la salut de la comunitat educativa tot capacitant-los en l'adquisició d'un bon control en els determinants que influeixen en la seva salut. A més de l'elaboració del

dos Recitals poètics, amb acompanyament musical i sense; Música i literatura; Cançons en català; Literatura, cinema i vampirs; Gimcana literària amb ordinadors; Poemes de revista; Teatre de titelles i Taller de decoració de les maletes viatgeres de la biblioteca. L'experiència ha estat enriquidora, interessant i participativa, de manera que esperam repetir-la cada any i acostar així els nostres alumnes al món de la lectura i la creació mitjançant un recurs educatiu tan valuós i il·lusionant com és per a nosaltres la biblioteca del centre: espai acollidor i de convivència, motor de l'aprenentatge i de l'educació, porta oberta a la lectura i al món global de la informació electrònica...; però sobretot, tarja de convit a l'experiència irrenunciable de la més desconeguda passió amb majúscules, la intel·lectual. Edu Torres, coordinadora de la Comissió de Biblioteca

Maria Teresa Mora acudí a la trobada en representació del nostre centre. També hi eren els infermers del PAC

llibre, ambdues Conselleries tenen en marxa, des del curs 2008 - 2009, quatre experiències pilot de promoció i educació per a la salut als centres educatius, on es treballa conjuntament amb els centres de salut corresponents a la seva àrea.

Així, en aquesta experiència que arriba a un total de 1.866 alumnes, participa l'IES Damià Huguet de Campos, juntament, amb el Centre de Salut de Xaloc. Margalida Mayol


8

PÀGINES UEP

CANVI RADICAL Dues expressions quasi idèntiques, inconfusibles, malgrat la diferència d’anys

L’equilibri i la serenitat li vénen d’enrere

De petita posava vestida de sevillana; de gran ho fa davant tot un sex-símbol, però sempre amb expressió de felicitat

Una mirada viva i intensa, capaç d’interpretar el món abstracte de les matemàtiques

Una imatge bucòlica de paratge encantat acompanya el nen i referma el músic

CURS 2009-2010


CURS 2009-2010

CANVI RADICAL

PÀGINES UEP

9


10

PÀGINES UEP

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

CURS 2009-2010

En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut. Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes.. Les preguntes són: 1.Quins records tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. En què consisteixen aquests estudis? 4. Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció?

Tomeu Escales: “Tenc molts bons records de l’institut, tant dels companys com dels professors” 1. En tenc un molt bon record ja que vaig trobar molt bons companys de classe i bons professors. De fet ,ara visc amb dos companys de l'institut i un d'ells ha acabat els estudis de grau superior i l'altre estudia a la universitat. El millor record que tenc de l'institut són els començaments, quan jo feia 4t d'ESO, quan anàvem tots els amics junts a la mateixa classe i ens ajudàvem entre tots en les assignatures que anaven més malament a cada un. El pitjor record que tenc va ser quan vaig acabar 1r de batxillerat, que em vaig perdre mig estiu perquè em vaig fer un esquinç al peu, ja que va ser el darrer dia de classe; perquè no vaig anar a jugar a truc!!!! Potser aquesta va ser una raó per la qual no vaig acabar aquell any segon de batxillerat, però l'any següent vaig tornar a l'institut i ens van informar que hi havia unes proves d'accés a cicles formatius de grau superior per a majors de denou anys. Vaig veure un cicle que m’interessava bastant i ho vaig comentar al professorat i em van ajudar molt. Es van posar en contacte amb l'institut on es feia el cicle formatiu de laboratori de diagnòstic clínic, i van concertar una visita per conèixer el centre i informarnos sobre què es feia, i això em va servir molt per triar el que volia. Després d’aquella visita, vaig decidir estudiar per a la prova d'accés a grau superior de la part de salut i vaig aprovar!!! Després d’això, em vaig matricular i vaig fer el cicle. 2. Ara estic al laboratori de

Tomeu Escales treballa al laboratori de la clínica Palma Planas

General Lab de la clínica Palma Planas de Palma: faig feina quatre hores, de dilluns a

divendres, faig extraccions de sang i proves dins el laboratori i també faig qualque guàrdia,

Cartells guanyadors del concurs de la biblioteca

ja que si fas feina a un hospital els horaris no són els que un voldria. Estic molt content amb els companys de la feina ja que em van acollir molt bé i ja són com uns amics per a mi després d'un any i un poquet d’estar a la clínica. 3. En aquests estudis s’adquireixen coneixements sobre el cos humà i les malalties que aquest pot sofrir. S’estudien sobretot les cèl·lules sanguínies: els eritròcits (les cèl·lules que s’estudien a hematologia i que poden sofrir malalties com l’anèmia) o els leucòcits (les defenses del cos que també poden sofrir malalties, com per exemple, la SIDA) entre d’altres. El que s’estudia són les parts del cos, les malalties que podem tenir en cada una d’elles i la manera de curar i prevenir-les amb l’ajut de la tecnologia. El grau consta de dos anys, com casi tots, un any i mig de teoria i pràctiques a classe i tres mesos de pràctiques a un hospital. 4. El principal motiu va ser l’interès per saber com funciona el nostre cos. Sempre m’han agradat la biologia i la química, però no volia estudiar una carrera, i aquest grau era una mescla de totes ues. Em va agradar molt estudiar el nostre cos i fer feina al laboratori fent les proves, era el que m'imaginava fent i és el que faig, però això no vol dir que qualque any no torni a estudiar. Antònia Escales, 3r ESO C


ENTREVISTA

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP

11

L’escola en un altre temps: Marika Timm

“Si no fèiem els deures ens castigaven a escriure’ls dues o tres vegades o posar-nos cara a la paret”

- Com era l'edifici en què anaves a classe i les instal·lacions? Tenint en compte l'època es podia considerar nou. Només hi havia un gimnàs. - A quina edat acabares els estudis? Per què? Als quinze i busques. Perquè l'escola havia acabat (etapa obligatòria s'entén). - Quina relació hi havia entre els mestres i els alumnes? Hi havia molta comprensió. Els mestres eren molt simpàtics, però també podien ser molt durs. - Digues quines assignatures teníeu i quin material utilitzàveu? Les principals eren: alemany, matemàtiques, naturals, biologia, història, música, educació física, anglès i geometria. Les secundàries eren: política, treballs manuals i religió. Utilitzàvem pedres en forma de taules i escrivíem amb guix i plomes. - Com era la disciplina i els càstigs? Hi havia molt d'ordre i, de tant en tant, ens pegaven amb una canya en els caps dels dits; també ens estiraven les orelles. - Podia estudiar tothom? Sí, però a la universitat només hi arribaven aquells que tenien molts de doblers. La resta d'alumnat estudiava fins als quinze anys, ja que hi havia nou cursos. - Quin era l'horari escolar i el calendari que fèieu?

La setmana escolar era de sis dies. Fèiem classe de dilluns a dissabte, de les vuit fins a les dues. Només hi havia cinquanta-quatre dies no lectius, sense comptar els

ALEIX COMPTE, 3R ESO B

El seu nom és Marika Timm. Té seixanta-tres anys. Va néixer el 19 d'agost de l'any 1947. És casada, té deu fills. El seu marit nom Wemer Timm. Viuen en un poblet devora el riu Weser , Languadel Etelsen, molt a prop de Bremen, Alemanya.

diumenges. - Com era l'apartat referent a: uniforme, higiene, premis i càstigs? Bé, primer no havíem de portar cap tipus d'uniforme.

Sobre la higiene no record res d'especial, ni tampoc sobre els possibles premis. Ara bé, record que ens castigaven de la següent manera: cara a la paret, copiant els deures si no els havíem fet, dues o més vegades, també ens feien posar drets davant la porta... Així anaven les coses. - Què ens podries explicar de: els esplais, dels jocs escolars, i de les excursions. Els esplais de la meva època eren curts ho record bé. No hi havia cap mena de jocs escolars, d'excursions en fèiem ben poques, i només al camp. - Quina era la presència de l'església dins el sistema educatiu? No ens influïa gaire, ara bé, ens obligaven a fer religió. - Com era una jornada escolar d'un dia qualsevol? Al començament ens havíem de posar en fila, després entràvem dins l’aula i ens assèiem al nostre lloc. Tan bon punt el professor entrava ens aixecàvem i dèiem : “ Bon dia senyor...”. Una vegada acabat aquest protocol, que sempre es repetia, començàvem la classe. Quan era l'hora ens anàvem cap a casa, i fins al dia següent. - Per acabar quins consells ens donaríeu? Que escoltàssiu molt a les classes, i que tenguéssiu respecte tant pels professors com per tota la comunitat educativa. Finalment, que estudiàssiu molt i féssiu sempre les tasques i els deures. Si ho feis així no tendreu cap problema, avançareu ràpidament i aprovareu. Vanessa Meyer, 2n ESO C


12

ANUARI

PÀGINES UEP

CURS 2009-2010

Departament de Castellà

Departament de Català

Departament d’Educació Física

Equip directiu

Bar

Secretaria i consergeria


ANUARI

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP

Departament de Física i Química

Departament de Llengües Estrangeres

Departament de Matemàtiques

Departament de Ciències Naturals

Departament de Música

Neteja

13


14

PÀGINES UEP

ANUARI

CURS 2009-2010

Departament d’Orientació

Departament de Tecnologia

Departament d’Educació Plàstica

Departament de Ciències Socials

Llengües Clàssiques

Filosofia i Religió


ANUARI

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP

1r Batxillerat A

1r Batxillerat B

2n Batxillerat A

2n Batxillerat B

1r ESO A

1r ESO B

15


16

ANUARI

PÀGINES UEP

CURS 2009-2010

1r ESO C

1r ESO D

1r ESO E

2n ESO A

2n ESO B

2n ESO C


ANUARI

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP

2n ESO D

3r ESO A

3r ESO B

3r ESO C

3r ESO D

3r ESO E

17


18

ANUARI

PÀGINES UEP

CURS 2007-2008

4t ESO A

4t ESO B

4t ESO C

4t ESO D

PQPI 1

PQPI 2


CRÒNICA

CURS 2009-2010

PÀGINES UEP

19

Viatge a Estònia d’un grup d’alumnes del nostre institut

Comenius: “The tale of six countries” La darrera setmana de maig, un grup de deu alumnes i dues professores de l’IES Damià Huguet realitzàrem un viatge a Estònia. Es tractava d’un intercanvi amb alguns alumnes de Saku, en el qual també participaren alumnes de quatre països més: Àustria, Alemanya, Letònia i Lituània. Dilluns, 24 de maig, a la tarda, vàrem arribar a Estònia i la professora d’anglès de Saku Gümnaasium ens va portar fins a Saku en autobús. Un cop allà, vàrem conèixer els nostres companys i cadascú se’n va anar amb la família que li pertocava. L’endemà, dimarts, visitàrem les instal·lacions del seu institut, que és molt més gran que el nostre, amb un gimnàs enorme i una piscina climatitzada, a més d’un pati amb un camp de futbol, pistes d’atletisme... A més, les aules són diferents: n’hi ha una o més per a cada assignatura. També vàrem preparar els projectes que havíem d’exposar el vespre, encara que, al final, no hi va haver temps per a nosaltres i per a Àustria, per la qual cosa vàrem decidir presentar-los a Mallorca, quan ells vénguin. El dimecres vàrem anar fins a TARSI farm en autobús. Es tractava d’una mena de parc natural amb diferents activitats a l’aire lliure: estirar corda, trampolins, camp de voleibol... També férem una barbacoa i visitàrem uns aiguamolls que hi havia al costat de les instal•lacions. L’horabaixa tinguérem temps lliure amb els nostres companys d’intercanvi. Dijous al matí visitàrem la capital d’Estònia, Tallin. Ens vàrem dividir en diferents grups de nacionalitats diferents a cada un. A cada grup hi corresponia un guia, que ens va anar explicant coses sobre la ciutat al llarg

Una experiència que repetiria amb molt de gust

Els mallorquins fent de cuiners a Estònia

del recorregut. L’horabaixa vàrem estar amb les famílies i, més tard, vàrem anar a l’institut, on vàrem preparar el Culture evening, un acte en el qual cada país va mostrar la roba tradicional i algun ball típic. Després també hi hagué sopar amb els plats típics que cada país havia cuinat. Divendres al matí acudírem a l’institut per tancar la setmana Comenius. A partir d’aleshores, nosaltres vàrem passar la resta del dia i el cap de setmana amb les famílies. Personalment, crec que aquest viatge ens ha enriquit molt, no només a l’hora d’aprendre anglès, sinó també perquè hem conegut altres formes de viure molt diferents que, fins aleshores, quasi desconeixíem. Crec que ha estat una experiència increïble per a tots els participants, ja que un viatge com aquest no es pot fer cada dos dies. A més, trobo que també hem après que, la gent d’allà, malgrat ser tan diferent quant a costums, menjar, etc., és tan humana com nosaltres. Apol·lònia Barceló, 4t ESO C

El passat 24 de maig, deu alumnes i dues professores de l’IES Damià Huguet ens vàrem embarcar en una experiència la qual seria inoblidable: el viatge a Estònia. El motiu d’aquest viatge era culminar el projecte sobre l’aigua iniciat aquest curs dins del marc del programa Comenius, en què participàvem juntament amb altres cinc països europeus (Alemanya, Àustria, Estònia, Letònia i Lituània). L’objectiu d’aquesta trobada era posar en comú tota una sèrie de treballs que els diferents instituts havien fet al llarg del curs. Els treballs tractaven aspectes com: el paisatge càrstic a Mallorca, experiments realitzats amb aigua, llegendes relacionades amb aquest líquid... A més, cada un dels països va fer una breu presentació del que eren els trets més destacables de la seva cultura popular: balls, música, cançons..., i cada país elaborà un o més plats típics que poguérem tastar com a cloenda de l’horabaixa cultural. Durant tots els dies que “visquérem” a Estònia, cada un de nosaltres va estar amb

una família d’acollida. Així, a part de practicar l’anglès, poguérem conèixer de primera mà els costums d’aquest país tan allunyat de nosaltres. Una de les primeres activitats, que realitzàrem, fou una visita per conèixer el que seria també el nostre institut durant una setmana. Remarcarem que aquest era grandiós: tenia piscina, pistes esportives, gimnàs, sales per practicar defensa personal, menjador, una aula-cuina..., i molts d’alumnes. A més de la convivència familiar i l’intercanvi d’informació entre els diferents instituts, realitzàrem tot un seguit de sortides que ens dugueren a recórrer part de la geografia del país. Visitàrem i coneguérem la bella ciutat de Tallin amb les seves cases de coloraines i plena d’arbres, la qual conserva part de la seva muralla medieval. També visitàrem la Tarsi farm, una espècie de camp d’aprenentatge en una zona pantanosa on poguérem observar (alguns de ben a prop) i conèixer aquest ecosistema. A part d’aquestes sortides incloses dins el programa del projecte, en realitzàrem d’altres juntament amb les nostres famílies d’acollida: alguns anaren al zoo, altres a museus, hi va haver qui va anar a pescar i ... tots anàrem de compres, cosa que ens va permetre apropar-nos a la vida diària de la gent d’allà. Vull manifestar que aquest viatge ha estat una de les millors experiències que he viscut, ja que a part d’aprendre coses sobre altres països, he practicat la llengua anglesa i he fet noves amistats. Ha estat una experiència que repetiria amb molt de gust. Antònia Morant, 4t ESO A


20

ENQUESTA

PÀGINES UEP

CURS 2009-2010

Aquest segon trimestre ens hem interessat pels alumnes tramposos, aquells que volen aprovar sense estudiar, per la qual cosa hem plantejat les preguntes següents: 1. Copies als exàmens? 2. Quines tècniques coneixes? 3. Es copia molt a la teva classe? 4. Com trobes que s’hauria de penalitzar un alumne que copia?

Voleu aprovar sense estudiar?

Antoni Bennàsser, 2n Batx. A 1. Sí, de vegades. 2-Sí. 3-El més típic: la "xuleta". 4-Posar un zero de l'examen però després valorar la "xuleta" que l'alumne ha fet.

Cati Rosique, 1r ESO E 1. No, no en som capaç. 2. Escriure les respostes a la taula, o també en un paper i ficar-lo dins el paquet de mocadors. També es pot escriure alguna cosa a la mà. 3. Bastant. 4. Suspendre l'examen i fer-li una recuperació.

Pep Moragues, 1r ESO E 1. De vegades. 2. Aferrar un paper davall la taula amb cinta adhesiva, i estirar-lo per llegir les respostes. 3. No ho sé, no m'hi he fixat. 4. No gaire fort perquè almenys ha tengut interès per aprovar l'examen.

Guillem Adrover, 1r Batx. B 1. No. 2. En conec moltes: posar un paper dins el bolígraf, dins l'estoig o dins la cinta correctora. També es pot aferrar davall la taula o col·locar-lo enmig de les cames... 3. Poc. 4. No puntuar allò que hi ha escrit a la "xuleta".

Neus Pascual, 1r ESO E 1. No 2. Mirar el veïnat i fer un copiat. 3. Sí, sobretot a castellà, matemàtiques i anglès. 4. El professor no hauria de corregir l'examen i li hauria de posar un zero.

Antoni Martiàñez, consergeria 1. Hauria copiat si hagués anat més viu. 2. La més coneguda és la de dur "xuletes". 3. No. 4. És que ja no haurien d'agafar el que copia.

Antònia Obrador, Cap d’Estudis 1. Vaig copiar a qualque examen. 2. Fotocòpies reduïdes, amb el llibre... Hi ha moltes tècniques noves. 3. No gaire. 4. L'ideal és que no et trobin.

Walter Maximiliano González, 2n ESO D 1. De vegades sí, només en els exàmens més difícils. 2. Aferrar les "xuletes" en el líquid corrector, apuntar-les a la cadira... 3. No ho sé, supòs que sí. 4. Hauria de llevar l'examen a l'alumne i no fer res més.


CURS 2009-2010

ENQUESTA

PÀGINES UEP

21

Maribel Escales, 2n Batx. B 1. No 2. El més comú és col·locar el paper davall l'examen. 3. Un poc. 4. Posar un zero directament i després fer una recuperació.

Sílvia Barrera, 1r Batx. B 1.No. 2. Posar el paper a la taula, i també fer "el canvi" 3. No. 4. Llevar-li l'examen directament.

Marta Prieto, 1r ESO D 1. De vegades. 2. Escriure a la sola de la sabata ja que el professor no hi mira. 3. No gaire, són estudiosos. 4. Amb un zero i una amonestació.

Miguel García, 4t ESO A 1. No. 2. Moltes: dur una foto al mòbil, la "xuleteta" a la mà, etc. 3. Sí, supòs que sí. 4. Posant-te un 10, ha ha!!!

Maria Ginard, 3r ESO C 1. De vegades. 2. Demanar la resposta al company del costat. 3. Sí, bastant. 4. Pens que no s'hauria de penalitzar, perquè almenys s'ha esforçat per les "xuletes".

Marina Vega, 3r ESO D 1. En algunes assignatures. 2. Posar el paper damunt les cames i creuar-les perquè el professor no el vegi. 3. Sí. 4. Llevar-li l'examen i que el torni a fer l'endemà.

Tomeu Mut, 2n ESO D 1. Ves!!! 2. ”Xuletes”, copiats, pergamí i en els mocadors. 3. Sí. 4. Li hauria de donar un premi perquè almenys s'ha molestat a escriure-ho.

Alba Espejo, 1r ESO C 1. A alguns. 2. Posar el paper amb les respostes a la paperera i seure al costat per poder-lo mirar. 3. Sí. 4. Els hauria de suspendre tot el curs.

Tomeu Vidal, 1r ESO E 1. Alguns. 2. Escriure al braç, o en un paper que et poses damunt les cames. 3. Segons a quins exàmens. 4. Fent com si no hagués vist res.

David Pérez, 1r ESO A 1. Sí, algunes vegades. 2. Copiar a la cadira. 3. Sí 4. El professor hauria de prendre un batut i posar-li un deu.

Ma. Antònia Parra, 4t ESO D Joan Oliver, 4t ESO A 1. Sí. 1. No. 2. Posant-les davall la taula. 2-A la tapa de la calculadora. 3. Bastant. 3-A mitges. 4. Fent-los fer l'examen un altre 4-No fer res. pic. Processos de Comunicació, 1r ESO C D E


22

PÀGINES UEP

CRÒNICA/CÒMIC

CURS 2009-2010

Diferentes tècniques per copiar

Petits suggeriments per anar tranquils als exàmens maldament no hàgiu estudiat Com tots sabem,la majoria d’alumnes d’aquest institut fa “xuletes” i per això avisam els professors: Atenció professorat, no hauríeu de llegir aquest reportatge perquè el contingut us pot perjudicar la salut! Diferents maneres de fer “xuletes” i no morir en l’intent Normes: 1-Heu de fer la lletra clara per facilitar la lectura. 2-Heu de fer les “xuletes” amb antelació. 3-Convé que mireu el llibre o apunts per fer-les. 4-Heu de procurar ser originals, és a dir,tenir un truc personal. 5-Les heu d’amagar bé, en un lloc segur . 6-Cal que tengueu esment amb segons quins mestres. Ara que sabeu les normes podem explicar-vos com fer “xuletes”. A- Una de les “xuletes” més usuals és la que es posa a l’estoig. B- Una altra que també és molt corrent és apuntar aquells conceptes i paraules que mai no es recorden, al braç o a la mà. C- També va molt bé aquelles que són petites, posar-les dins el bolígraf. D-Una “xuleta” complementària pot ser apuntar allò que no saps a la taula. E- També n’hi ha que ho apunten a la cama o a la cuixa, però això pot ser un poc delicat ja que s’han d’alçar la falda o els calçons per mirarla. F- Avui en dia també pot ser molt útil fer servir les noves tecnologies. Per exemple, podem connectar-nos amb el mòbil a un company que és fora de l’institut i que ens dicti les respostes. JER


ESTHER NOEMÍ VEGA, 3R ESO C

CURS 2009-2010

DIBUIX

23


24

REPORTATGE

PÀGINES UEP

Els dies 13, 14 i 15 de maig l’IES Damià Huguet va participar per primer cop a la “Fira de la Ciència” amb el lema “És màgia? No, és ciència!”. Semblarà un fet intrascendent, però la realitat, per als participants, és ben diferent. Un cop començat el curs, els alumnes de l’assignatura “Tècniques Experimentals” de 1r de batxillerat van acceptar, sense conèixer-se entre ells o sense conèixer l’institut nou al qual havien arribat, la proposta de Miquela Rigo de participar en aquesta fira. Més envant s’hi van ajuntar els alumnes de tercer d’ESO de “Taller d’experimentals”, i junts vam prendre el camí cap al recinte firal de l’aeroport. Darrere l’esplèndida experiència dels tres dies que durà la fira hi va haver molta feina. Per una banda, l’elaboració d’un projecte que havia de ser acceptat per un jurat, la gestió d’un pressupost i l’organització de la feina. Per l’altra, el treball. Havíem d’aprendre a dur a terme les diferents reaccions químiques i a impressionar amb els trucs de cartes o la cinta de Moebius. Ara bé, possi-

CURS 2009-2010

Participàrem a la Fira de la Ciència 2010

És Màgia? No, és ciència

Foren tres dies de convivència, organització i molta de feina

blement tots els participants vam quedar extenuats després de recopilar quasi 1.000 botelles petites d’aigua, rentar-les amb sabó una per una, passar-les per aigua destil·lada i etiquetar-les. Aquesta tasca repercuteix

La nostra parada fou una de les més concorregudes

encara ara a les nostres vides; semblam obsessionats amb les ampolles i tendim a recollirles inconscientment. Acumularíem llibres sencers si explicàssim totes les anècdotes amb les respectives subtileses, connotacions i la importància personal de cadascuna, però no cal fer pública la intimitat. Manquen les explicacions si diem que cremàvem de rialles i d’alegria, de calor que emanava el forn dels nostres veïns de caseta i del foc de l’incendi que va convergir tota l’atenció. Entre d’altres, un dels experiments consistia a veure entre flames un paper mullat en alcohol sense que aquest es cremàs. Un alumne va aconseguir deixar estupefactes els observadors cremant una bona part de la taula i deixant intacte el paperet inicial. Així i tot, vam sobreviure i els nostres experiments van ser dels més visitats. Es tractava d’una caseta interactiva, on el públic, sobretot nens i nenes menuts, quedaven amb cara de grata sorpresa quan veien que l’aigua es convertia en “Coca-

Cola” o “Conyac”. També podien crear una botelleta amb un líquid que canviava de color després d’agitar-la, cosa que fomentava la concentració de criatures plenes d’il·lusió. Una experiència inoblidable que hem d’agrair a l’equip directiu del centre que ens va donar el vist plau per poder participar-hi, a totes les persones que ens han ajudat i als que van aportar ampolles, als professors que ens han donat suport i a la logística de l’ajuntament de Campos. Indispensables i commemorables el temps, la feina, l’organització, la paciència, etc., de Miquela Rigo. Gràcies! Maria Olivia Leimbacher Schweiss, 1r Batx. A

I l’aigua tornà conyac!


Curs 2009-10 - Revista 6