Issuu on Google+

Història de l’antic Hospital Mental de la Santa Creu Psiquiàtric

Marisol López Alba Cañís Hovhannes Manukyan Albert Cervantes Eric Herrera Cristian Leiva


Pàgina 2 de la 11

Hospital Mental de la Santa Creu

20 de juny del 2013

Mig segle de lluita La història del Mental de la Santa Creu és la voluntat d’un psiquiatre, Emili Pi i Molist, que va dedicar tota la seva vida per construir un manicomi digne per als malalts mentals, però que no va arribar a veure acabat. Era el segle XIX i va topar amb diversos problemes burocràtics, econòmics i d’enfocament mèdic.

Evolució

«La insalubritat insalubritat de de lala ciutat i del i mateix del Hospital mateix Hospital la del Santa de la SantadeCreu, qual Creu, del el qual depenia el depenia Mental, i els Mental, i els avanços de avanços de la medicina i la i de amb les de medicina les teràpies teràpies amb malalts malalts psiquiàtrics van fer psiquiàtrics van fer necessària la construcció necessària la construcció d’un manicomi als afores d’un als afores de la manicomi ciutat» de la ciutat»

Tancament

Evolució

Mig Segle de lluita

Article de l’ 1 de Febrer

de 1988

Causes del tancament Conseqüències del tancament Dr. Pi i Molist

L’any 1967, per iniciativa del primer Director General de l’Hospital, Dr. Soler Durall, sorgeix la idea d’emprendre l’ inici de la reforma de l’assistència psiquiàtrica, en la que proposa, la creació d’un dispensari de psiquiatria a l’Hospital i les consultes psiquiàtriques derivades del servei d’urgències, així com reformar el Pavelló de Santa Victòria per allotjar dues unitats de malalts psiquiàtrics aguts. Mentrestant s’havien rebut diferents ofertes de compres de terrenys Mentals, destinats a l’ anomenat “Pla Parcial de Ca n’Ensenya” per a la construcció de blocs d’habitatges.

L’administració del centre tenia pocs recursos i,al ser provincial, depenia de les decisions de la Diputació de Barcelona. Finalment, gràcies a les aportacions d’un anònim, tot indica que de Pi i Molist i la seva dona, i després de 50 anys de litigis, el Mental es va inaugurar el 1915. El grandiós edifici estava integrat per dotze pavellons aïllats perpendiculars a dues crugies paral·leles que tenien ambdós extrems uns hemicicles per al tractament de malalts difícils, amb una longitud total de 700 metres per 200 d’amplada, i amb una

El 1969, l’Hospital ven els terrenys edificables, el pagament dels quals es fa a mesura que l’hospital posa a disposició dels compradors de les parcel·les edificables. Al mateix temps, es fa un projecte d’un nou Manicomi, que va quedar ajornat per diferents problemes interns i pel retard de Can Masdéu l’Ajuntament en l’atorgament de la llicència. Un cop realitzades les obres, no es va poder portar a terme el trasllat dels malalts degut a l’oposició de les associacions de veïns i del propi personal de l’ Institut Mental. A partir de mitjans dels anys 70 comencen les interconsultes psiquiàtriques a l’hospital.

capacitat per 800 dements ambdós sexes. Existien, tant per al departament de dones com per al d’homes,amples sales de reunió, grans menjadors, sales de treball,cambres de bany, infermeries ventilades i biblioteca. També hi havia un frontó, salsa de billars, sala de música, un teatre, patis i jardins.

El 1981 s’inaugura al Pavelló de Santa Faustina la consulta externa de Psiquiatria; i el 1983 s’obre la Sala de Sant Jordi per a 29 malalts, es crea un Hospital de dia, s’amplia el servei amb una secció de Psiquiatria infantil i finalment es crea l’Escola de Teràpia Familiar i la Unitat Toxicomanies.


Pàgina 3 de la 11

Tancament El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes, només quedaria un petit espai per a Centre de dia, i uns pisos protegits per a una molts de malalts, supervisats pel personal de l’Hospital. Avui, a allò que queda d’aquell magnífic edifici, somni de Pi i Molist, s’hi troba la biblioteca i la seu del districte de Nou Barris.

Article de l’ 1 de febrer de 1988

“Molts morts en el trasllat del psiquiàtric”

La fiscalia de Barcelona ha iniciat una investigació sobre la mort de 34 malalts mentals, que els van traslladar a altres centres psiquiàtrics,per el tancament de l ‘Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona, al setembre de 1986.Els morts s’han produït des d’aquesta data al setembre del 1987. Els fets han estats posats en coneixement de la fiscalia per l’Associació de Famílies de Malalts Mentals de l’ Institut de la Santa Creu en considerar que el nombre de morts és superior al normal.

La major part de les defuncions s’ha produït a l’hospital Frenopàtic de Barcelona, centre a què van ser traslladats 109 pacients anteriorment internats a La Santa Creu, i a l’hospital psiquiàtric de Sant Boi, on van ingressar 78 malalts. Les edats dels pacients que han mort oscil·len entre els 34 i 85 anys, segons va explicar la portaveu de l’associació de famílies. Aquesta organització desconeix les causes que van provocar les morts, perquè tenen dificultats per accedir aquesta informació,

segons ha precisat la presidenta. Silvestra Moreno. La fiscalia va sol·licitar a la diputació de Barcelona, institució de la qual depèn l’assistència psiquiàtrica, informació sobre els centres a els que van ser traslladats els pacients de la Santa Creu i també els historials mèdics de les persones mortes.

Causes del tancament L’associació de familiars considera que l’elevat nombre de morts està relacionat amb el tancament de l’hospital de la Santa Creu, centre en el qual la majoria dels morts havien estat ingressats feia anys. Les famílies d’aquests sostenen que el trasllat va suposar per als pacients la incapacitat d’adaptar-se a un nou centre i a una nova vida després d’haver passat molt de temps, fins i tot dècades, entre les parets de la Santa Creu. A més de les familiaritzat amb el centre, les parents asseguren que els pacients estaven molt ben atesos pel personal assistencial, del atenció que va canviar al conduir-los a altres hospitals. Conseqüències tancament A diferència dels nous centres, l’hospital La Santa Creu ocupava una gran superfície de terreny i disposava de grans instal·lacions. La cloenda va suposar la recerca de centres per a 290 malalts i això va comportar la sobresaturació dels restants psiquiàtrics de Barcelona. L’hospital Frenopàtic va ser el que va rebre major nombre. El tancament de l’ Institut Mental La Santa Creu va ser objecte d’una querella interposada per l’associació de familiars per presumptes coaccions en obligar els trasllats en contra de la seva voluntat. La querella es va presentar contra responsables del centre i de l’hospital Frenopàtic, la Diputació i l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Contra l’arxiu de la querella, es va demanar l’empara del Tribunal Constitucional, que té pendent de resolució el recurs.


Pàgina 4 de la 11

Dr. Pi i Molist El Dr. Pi i Molist va ser un mèdic i escriptor espanyol, a més a més de propulsor i director de l’ Institut Mental de la Santa Creu. Va néixer a Barcelona el 29 d’octubre de 1824. Als dotze anys ja havia escrit unes onades i una novel·la. En 1846 va acabar la seva llicenciatura en medicina per la Universitat de Barcelona, va acudir a un certamen convocat per la Societat d’ Amics del País de la mateixa ciutat sobre “el mode més assequible d’erigir un asilo, hospital o Casa de Locos per un o altre sexe, fora de les muralles de la ciutat” En 1849 va aconseguir el títol de soci corresponsal de la Reial Acadèmia de

Medicina i Cirurgia de Barcelona. El 1851 després d’haver acabat la carrera, va ser anomenat facultatiu per l’Administració de l’Hospital de la Santa Creu. Pi i Molist es va dedicar a la psiquiatria i especialment a la assistència nosocomial. L’any 1855 l’Administració de l’Hospital el va anomenar director del servei d’orats de l’Hospital de la Santa Creu i més tard, al juliol ja publicava la primera estadística dels malalts. Emili Pi i Molist va lluitar tota la seva vida per una digna instal·lació manicomial a Barcelona que possibilités l’aplicació dels més moderns coneixements científics psiquiàtrics de l’època. Al segle XIX es va topar amb nombrosos problemes burocràtics, econòmics i d’enfocament mèdic.

Emili Pi i Molist i la seva dona van aportar una quantitat de diners com a anònim per a l’Hospital Mental de la Santa Creu. Com altres psiquiatres contemporanis, Pi i Molist es preocupà per el tracte que els bojos rebien en el departament de maniàtics de l’antic Hospital de la Santa Creu. Des del moment en que Pi i Molist va entrar en el departament d’orats va impulsar diverses reformes, però sempre va tenir l’obstacle de la manca de pressupost. Després d’anys de lluita per a la situació dels malalts mentals millorés, van fer un viatge amb l’arquitecte Jose Oriol i Bernadet, en el qual s’havien d’ultimar els plànols del nou edifici. Entre altres càrrecs mèdics importants va ser:

Vida al Mental

Plan Les condicions al mental eren pèssimes per la vida de qualsevol ésser humà. El Dr. Pi i Molist va fer que tot es renovés amb noves instal·lacions a l’hospital perquè els malalts mentals tinguessin una estada millor atesa. Als malalts agressius es col·locaven al hemicicles terminals de l’edifici. Menú Pensionat de 1ª classe: Esmorzar: xocolata i llet o cafè i pastes. Dinar: (espanyola o francesa) Sopa o puré, cuit, tres plats forts, dolços i fruites. Sopar: Brou. Verdura, dos plats, postres variats. Vins: Usual i de postres, segons prescripció facultativa.

Pensionat de 2ª classe: Esmorzar: Cafè amb llet o xocolata. Dinar: Sopa, cuits, dos plats de principi, dues classes de postres. Sopar: Brou, verdura, un plat de carn, dues postres. Vins: Usual i de postra, segons prescripció mèdica. Pensionat de 3ª classe: Esmorzar: xocolata Dinar: Sopa, cuit, un principi, postra Sopar: Brou, verdura, un plat fort, postra. Vins Usual, segons prescripció mèdica. Habitacions: Pensionat de 1ª classe: Cada un dels pensionats tenien una luxosa habitació pròpia, i junt a ella la del seu

Dr. Pi i Molist Soci de mèrit de la Societat Barcelonina d’Amics del País, soci de l’Acadèmia de Bones Lletres, substitut de la Càtedra de Patologia Quirúrgica de la Facultat de Medicina, metge major de l’Hospital de la Santa Creu, encarregat del departament d’orats, soci de número de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, corresponsal de la Societat de Medicopsicologia de Paris i de les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Valencia, Granada i Palma de Mallorca. Finalment, president de l’Acadèmia de Medicina Quirúrgica de 1875-1879. Amb aquest nombre de càrrecs importants, es por veure la importància que aquest metge va tenir i ha tingut en la medicina psiquiàtrica catalana. Tot i haver dedicat la seva vida a la il·lusió a veure en funcionament el que ell qualificava com “el seu manicomi”, va morir el 1892 a Barcelona abans de veure el seu somni definitivament realitzat.

criat. Tenien també un extens i bon menjador, rebedor i uns lavabos. En aquest departament hi havia un jardí especial jocs propis. Pensionat de 2ª classe: Cada un dels pensionats tenen habitacions elegants, dormitoris individuals, rebedors, un ampli menjador, lavabos i un jardí especial. Pensionat de 3ª classe: Els pensionats tenien habitacions modestes, però confortables. Dormitoris per a deu persones malaltes cada un, rebedors, menjador i pati d’esbarjo. Lleure Per als malalts, si la seva situació els permetria, existia un gran frontó i sala de billars.

Quan els temps eren bons, hi havia jardins a l’aire lliure; per als dies ennuvolats i amb mal temps, hi havia patis amb pòrtics.


1ªPàgina classe 5 de la 11 250 pessetes mensuals 2ª classe 175 pessetes mensuals 3ª classe 100 pessetes mensuals

Pensions

Pensionat de 2ª classe: Cada un dels pensionats tenen habitacions elegants, dormitoris individuals, rebedors, un ampli menjador, lavabos i un jardí especial. Pensionat de 3ª classe: Els pensionats tenien habitacions modestes, però confortables. Dormitoris per a deu persones malaltes cada un, rebedors, menjador i pati d’esbarjo. Lleure Per als malalts, si la seva situació els permetria, existia un gran frontó i sala de billars.

Criteris d’admissió 1er: Es requeria d’un dictamen de dos mèdics que acredités la malaltia, el seu origen, antecedents i tractament emprat. 2on: Informe del subdelegat i la partida de naixement del malalt, acudir amb constància al Batlle constitucional perquè informi sobre la necessitat i urgència de la reclusió. Quan ja estigués informat s’hauria de presentar la documentació a la Secretaria de l’hospital de la Santa Creu de 9h a 13h en dies

Una de les construccions més antigues del districte correspon al Manicomi de la Santa Creu, fins 1986 s’anomenava Institut Mental de la Santa Creu. Una construcció originaria del Dr. Pi i Molist i per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. Dissenyat entre 1855 i 1860. La seva construcció es va iniciar en 1886 i no va acabar fins el 1910-1915.

Va ser un de les mes brillants arquitectures manicomials de Europa. El edifici va romandre en condicions perfectes fins 1970 i tenia un valor patrimonial molt gran. Actualment queden tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va

caracteritzar la obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’església fins ara esta en peu, tenien intenció de arreglar-ho però van finalment no ho van fer. Actualment esta en ruïnes.

de ciutats de tot el món. Al començament del regnat de la Casa d’Aragó quan el bisbe Guillem de Torroja, va fer construir en l’actual plaça del Pedró, al raval de l’oest de la ciutat, un hospital per recollir leprosos, que fou conegut al llarga dels anys i fins arribar al de Sant Llàtzer, per diferents noms: Casa de Malalts, Casa de Mesells, Casa de Santa María i Hospital de Santa Margarida. Tres segles després. El 1401 aquest Hospital s’unia al de la Santa Creu.

a l’Hospital de la Santa Creu el 25 d’octubre de 1901. Aquest heretat estava composta d’una casa de camp amb una porció de terreny de regadiu i una altra important extensió de terres per a cultiu, en la seva majoria de vinya, que es regaven amb l’aigua que els proporcionaven dues mines que existien la propietat, en total ocupava una superfície aproximada de trenta nou hectàrees.

laborals. El parent més pròxim al malalt havia de demanar l’ ingrés i firmar la constància a l’Hospital i presentar un fiador que pagui la contribució industrial o territorial, que també havia de firmar. En cap circumstància, el malalt no podia presentarse sense tenir despatxada prèviament la documentació.

Ahir i avui del mental de Nou Barris

L’església del manicomi

Aqüeducte de Santa Creu Aquest aqüeducte s’utilitzava per transportar aigua al manicomi. Actualment s’utilitza com un pont.

Can Masdéu La malaltia de la lepra estava present a Catalunya com a la resta

Can Masdéu va ser adjudicada per subhasta


Pàgina 6 de la 11

Evolució de la psicologia Fins al segle XIX, no existia la paraula psiquiatria, fins aleshores el boig no era considerat un malalt, sinó como un criminal que devia ser empresonat. Els malalts, eren maltractats i obligats a realitzar treballs forçosos. Així, va començar a prendre cos la idea de què els bojos no eren altra cosa que persones malaltes i que per la seva curació es necessitaven aplicar coneixements i tractaments mèdics adequats. Així es va crear la psiquiatria. Entre els capdavanters per donar una assistència humana als malalts mentals, s’ha de mencionar William Tuke. El 1976 es va fundar una casa d’orats anomenada York Retreat on hi van ser abolits els maltractaments. L’alienista Felipe Pinel propugnava també alliberar els bojos de les cadenes a l’hospital de Bicêtre(França). La renovació psiquiàtrica a Catalunya. Els metges catalans van ser sensibles a la renovació d’idees que els arribaven des de tot Europa, tant en el camp del naixement de la psiquiatria com en tots els corrents de pensament. El 1840 es va publicar a Barcelona la traducció de l’obra de A. Briêre de Boismont titulada “Memoria para el establecimiento de un hospital de locos” Pere F. Montlau, mentre ocupava el càrrec de metge frenòpata d’aquest hospital es van alliberar els bojos de les cadenes del mètodes violent. O sigui que va ser qui va introduir les noves idees psiquiàtriques en l’antic hospital de la Santa Creu.

Entrevistes Ada El seu nom era Ada i la diferència apreciable entre la foto de l’entrada a la institució i la que anys desprès li van fer en el propi hospital ho explica tot sense paraules. No era pas un nom corrent entre les famílies catalanes, crec tampoc era un nom cristià, dóna tota la impressió que era anarquista o filla d’anarquistes, acostumaven a tenir noms d’aquesta mena. Tancada en plena guerra civil pels motius que sigui i pot ser reparcel·lada pels seus antecedents quan van guanyar els nacionals. Potser l’Ada patís una forta depressió, ja que el seu fill va morir en el moment de donar llum i el seu marit se’n va anar a la guerra de Panamà. Així doncs la van ingressar perquè amb tota la problemàtica bèl·lica no sabien que fer-ne d’ella. Desprès, el conflicte va finalitzar, pot ser ningú no la va reclamar, pot ser sabien qui era i per aquesta raó van mantenir-la tancada fins que va morir totalment deteriorada. És una suposició però no pas tan forassenyat com perquè no hagi estat pas possible.

Ada


Pàgina 7 de la 11 Entrevistes al carrer Avui vam parlar amb el senyor Roque Sancho Corella, que va viure l’època de l’hospital mental. -Jo vaig arribar a entrar. Em vaig traslladar del poble a la ciutat, però continuava mantenint contacte amb la meva família. Un dia, sent jo a la ciutat, vaig rebre una carta. La carta deia que una jove que jo coneixia del poble havia sigut ingressada en l’hospital del costat de casa meva, la senyora Rando. Així doncs, vaig anar a visitar-la però no em van deixar entrar. Temps desprès ho vaig tornar a intentar i llavors si vaig poder passar. Em van explicar que la família de la jove la tractava malament i va caure en una depressió. La van ingressar pesant que estava boixa però al poc temps es van adonar que es tractava d’un error i la van contractar com a cuinera. - Com eren tractats els interns? Depenia de la gravetat de la malaltia. Moltes vegades, el boixos eren encarcerats en petites habitacions amb solament una petita finestra per on li tiraven el menjar i recollien les seves necessitats amb una palangana. No tenien aigua potable ni higiene. - Que li explicava la seva amiga? La senyora Rondo no convivia amb els interns, però mantenia una relació amb molts d’ells. Ella vivia millor que allà que amb la seva família. Tenia un allotjament, no li faltava menjar ni podia venir a visitar-me quan volgués. - Com eren les instal·lacions? Tenien un església, hi havia un senyor però no semblava ser un cura.. Tenien també un teatre, horts, patis comuns. Pràcticament tenien tot el que volien, però no tots podien gaudir-ho. Però amb el pas del temps es va anar deteriorar.

També hem parlat amb Rosa. -L’hospital era un lloc preciós, estava ple d’arbres i plantes meravelloses. Tenia un teatre on es representaven moltes obres diferents. S’obrien les portes a tothom que hi volgués entrar, jo vaig assistir a algunes obres però estàvem separats dels interns. -

Coneix alguna experiència de maltractament als malalts?

-No puc dir que conegui ningun cas de maltractament, però per les nits s’escoltaven crits i sorolls provinents de l’hospital. Son moltes les histories que s’han trobat en relació amb el manicomi, però jo no me’n recordo de ninguna. -

Com era la vida a l’hospital?

-Eren persones com nosaltres, però tenien una malaltia mental. Em dona molta pena, però ja no podem fer res.

Òscar Martínez Azumendi El dilluns 17 de juny, el meu grup de treball i jo, vam contactar amb l’Òscar. Es un senyor que va ser fotògraf que, als anys 80, va fer un reportatge gràfic sobre l’hospital mental i els seus residents. En un dels seus blogs relata que l’hospital de la Santa Creu era un lloc brut, trist i derruït. Deia que la gent que hi vivia estaven profundament afectats pel seu trastorn i per la situació que el mental estava passant. Segons l’Òscar, els internats no volien abandonar el psiquiàtric. Ells solament volia una millora. Així doncs, ens agradaria donar-li les gràcies per la col·laboració i el suport que ens ha donat.


PĂ gina 8 de la 11

Fotografies del mental


Pàgina 9 de la 11

Contraportada

Bibliografia http://tutoriatutoria.wikispaces.com/0+Cr%C3%A8dit+sintesi.+Manicomi http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=pi-y-molist-emilio http://oreneta.com/libro-verde/1859/07/08/6002/ http://www.elperiodico.com/es/noticias/distritos-de-bcn/20100519/una-estudiante-desvela-vida-delpsiquiatrico-molist/270034.shtml

Col·laboració: Marisol López, Eric Herrera, Alba Cañís, Albert Cervantes, Hovhannes Manukyan, Cristian Leiva


Índex

Pàgina 10 de la 11

Índex dels contingut Mig segle de lluita .................................................................................................................................................. 1 Evolució .............................................................................................................................................................. 1 Tancament.............................................................................................................................................................. 2 Article de l’1 de febrer de 1988 ............................................................................................................................ 2 Causes del tancament .......................................................................................................................................... 2 Conseqüències del tancament .............................................................................................................................. 2 Dr. Pi i Molist ......................................................................................................................................................... 3 Vida al mental ..................................................................................................................................................... 3 Ahir i avui del mental de Nou Barris......................................................................................................................... 4 L’església del manicomi ....................................................................................................................................... 4 Evolució de la psicologia.......................................................................................................................................... 5 Entrevistes .......................................................................................................................................................... 5 Entrevistes al carrer ............................................................................................................................................. 6 Òscar Martínez Azumendi .................................................................................................................................... 6 Fotografies ............................................................................................................................................................. 7 Bibliografia ............................................................................................................................................................. 8


PĂ gina 11 de la 11


Hospital Mental de la Santa Creu