Page 1

LA VEU DEL DRAC

NÚM. 16 ABRIL 2011


ÍNDEX

Editorial............................................................ 2 El claustre........................................................ 3 Amb ulls de nens......................................... 4 Què és per a tu un ordinador?.............. 5 Felicitem........................................................... 7 Activitats Educació Infantil..................... 8 El meu primer any.................................... 11 Activitats Cicle Inicial................................ 12 Activitats Cicle Mitjà...................................... 22 Activitats Cicle Superior............................. 30 Què fem al pati?............................................. 34 Rifa de la mona............................................... 35 Activitats ESO.....................................................36 Carnestoltes 2011..............................................39 Finalistes Dracs 2011.......................................40 Premis literaris.................................................45 Passatemps...........................................................63 Recordant en Francesc Buireu..................65 Publicitat..............................................................66


Editorial

ENTRE TOTS FEM ESCOLA

Sant Jordi ja és aquí!

Amb aquest número de la “Veu del Drac” que teniu  davant vostre, volem compartir amb tots vosaltres  algunes de les experiències i activitats de l’escola:  les sortides, colònies, tallers, Sant Jordi...

Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els que heu  participat perquè moltes de les activitats hagin estat  possibles: als mestres que es queden fins tard per  una reunió o per fer una entrevista, el que va a  comprar pintura quan no n’hi ha, el que busca quin  és el millor pressupost, els que van de colònies... I a  tots els pares que, amb la confiança que ens doneu,  feu possible que l’escola millori dia a dia.

Els protagonistes de l’escola són els nens i nenes.  Tots els mestres, pares i mares tenim com a premi  veure les seves cares de sorpresa, alegria i il·lusió,  perquè...

L’ESCOLA SOM TOTS! 

Edita Institució Escolar Sant Jordi c/Sant Antoni, 32. 08339Vilassar de Dalt 937531203 Redacció, treball de camp i documentació

Isabel Garcia Chelo López Carme Buch Isabel Diaz de Cerio Laura Pons de Vall Mireia Estrada MªJosé Marín Toni Cortés Jordi Rosés Albert Górriz

Portada i contraportada Educació Infantil


EL CLAUSTRE


AMB ULLS DE NENS


Què és per tu un ordinador? P‐3 ÉS UN QUADRAT PER TREBALLAR, PER TREURE UNA FITXA I PER APRETAR BOTONS.

P‐4 UN QUADRAT QUE S'AGUANTA, TÉ UN RATOLÍ I TECLES PER PICAR, POTS ESCRIURE, FER FEINA I JOCS, ENVIAR MISSATGES I POSAR CANÇONS.

P‐5 Un teclat amb una tele que també

té un ratolí, que pots anar a internet

i veure dibuixos, fotos i moltes coses.

També n'hi ha un que es diu portàtil. L’ordinador és com un cervell que busca i ens explica tot el que escrivim. Albert Catalina  CI­1

Un ordinador és una màquina que et permet mirar fotos, llegir un conte i veure les  persones que estan lluny.

Dady Anatya Medrano  CI­2 

Per a mi l’ordinador és com un diccionari però hi ha webs molt perilloses perquè posen  virus  a l’ordinador. Xavier Vilà(CM­1)

Per a mi un ordinador és una màquina que serveix  que pots jugar, buscar  informació, buscar idees de tota mena, entrar al gmail….A més a més  d’ordinadors n’hi ha de molts tipus: ordinadors portàtils ordinadors normals,  etc… Ja sabem que en els ordinadors podem trobar de tot i són molt “xulos”! Marta Navarro CM­2


És una màquina que serveix per distreure't. També pots fer­ho servir per  aprendre coses. També podem crear webs, i parlar amb amics gràcies al  "facebook, messenger, i penjar fotos". Pots conèixer a gent nova. Pots fer  treballs, i també pots dibuixar i escriure. L'ordinador es necessita!  l'ordinador mola!.             Anna Aguaron CS­1

Un ordinador és un cervell electrònic amb molta capacitat. Marc Garcia ( CS 2 )

És un dels millors invents del món  junt amb la play 3. Santi Tierz. 1r ESO Un ordinador és una eina de treball i de diversió, sempre i quan l’utilitzem correctament  i en el moment adequat.

Berta Corominas(2n ESO)

És un invent capaç de distreure’t dels estudis i la família,  dels amics, i aïllar­te de tot el món. 3R ESO L'ordinador és informació. És comunicació. És diversió. Són records. Júlia Pujol. 4t ESO


FELICITEM ... En Jordi Rosés pel seu casament. L'Albert Górriz pel naixement del seu primer fill. La Maria Teresa i la Mercè Pascual que ja gaudeixen de la prejubilació.

La Mariona Gaxas de P‐3,que ja és la germana gran de la Georgina. I la Nora Bullich de P‐ 5, que també ha tingut una germaneta, la Nur. Els nostres representants en les competicions d'escacs: Mateu Pujol, Guillem Rivera, Adriano Gallego, Pol Velázquez ,Joan Palou i Martí Parladé. Els valents representants de l'escola en les proves d'anglès Fonix 2011: Pol Martorell, Mateu Pujol, Jan Xarrié, Maria Corral i Clàudia Moncau. La Laia Lepiani pel seu dibuix, que ha guanyat ser el diseny d'una samarreta. La Blanca Aguilà pels bons resultats en les proves de competició d'esquí d'Espanya. La Noèlia Acosta pels seus èxits en el món de la dansa.


Educaci贸 infantil


RIFA DEL GALL I BERENAR D'AVIS.


El meu primer any a l'escola Ara fa quasi un any, vaig acabar els estudis de magisteri d’educació infantil. La incertesa m’envoltava, en un temps tan difícil on el treball escasseja, era conscient que començar a treballar immediatament era complicat. Però de sobte, la meva sort va canviar. L’escola Sant Jordi em va brindar l’oportunitat de començar a exercir d’allò que sempre havia estat la meva vocació: ser mestra.

Estic molt agraïda de poder formar part de l’I.E. Sant Jordi, de poder ser una peça més en aquesta institució amb un projecte educatiu tan innovador, de poder treballar amb persones tan professionals i dedicades a la seva tasca com a docents. De poder veure dia a dia les mirades atentes dels infants, els seus somriures i, el més important, ser còmplice dels seus reptes i dels seus aprenentatges!

Ariadna de Frias i Serra.


La meva escola A nosaltres ens agrada molt anar a l’escola perquè ens agrada la tutoria i les sortides i excursions. Perquè les profesores són molt bones, aprenem moltes coses i quan acabem la feina podem fer dibuix lliure. Ens agrada com decorem la classe i perquè ens deixen penjar dibuixos i fem collage. Perquè fan molt bo el menjar i perquè ens divertim molt al pati. Ens agrada copiar poemes perquè diuen coses boniques. Ens agrada molt la nostra escola. Xènia C ‐ Anna F ‐Marina P


El dia de la marmota

El dia de la marmota se celebra sobretot a

Pensylvania als Estats Units.

La marmota és de mida mitjana, té les dents

grogues i és peluda. A l’hivern s’amaga sota terra

i dorm molt.

Un senyor la treu a mig hivern. Si la marmota

veu la seva ombra vol dir que l’hivern serà llarg

i si no la veu vol dir que no ho serà.

Es reuneixen i fan una festa.

Albert C , Robert S


Tutoria

A tutoria la Mercè ens explica contes i després fem el dibuix.

Amb el conte de la Martina, amb el conte del Cirerer i el del

Pastor Mentider, hem après que és millor dir sempre la veritat.

Amb el conte del Plat de Fusta hem après que s’ha de respectar

sempre a les persones sobretot a la gent gran.

També hem parlat que hem de saludar i ser amables, dir bon

dia, bona tarda, bona nit i gràcies.

I també, que quan estem a taula menjant s’han de fer servir els

coberts, no parlar amb la boca plena i no jugar amb el menjar.

Roger S, Biel V, Aleix G, Rita S, Albert A, Irene C.


Llegim amb els grans Durant aquest trimestre els nens i nenes de primer de Primària s’han anat trobant amb els alumnes de quart de Secundària per llegir, il∙lustrar i treballar un conte que ells mateixos han creat per als petits. La valoració que ells mateixos han fet d’aquesta activitat és la següent: “Ens han ajudat molt perquè ens han explicat les paraules que no enteníem. Hem practicat molt la lectura i això ens ensenya a llegir cada vegada millor. Quan no ens sortien els dibuixos del conte, ens ajudaven a dibuixar. Si no enteníem alguna de les lletres, ens la deien. Ens donaven idees per fer els dibuixos, i ens ajudaven a recordar el conte abans de començar a llegir. Si el dibuix era massa gran, ens ajudaven a pintar i també a triar els colors. Ens han acompanyat si ens costava llegir perquè no ens perdéssim. També ens hem divertit molt. Estem molt contents i els donem les gràcies.”


Tardes a Can Banús Anem cada quinze dies a la tarda a Can Banús els de primer i els de segon. Cada vegada que hi anem ens divertim molt, juguem a la roda, fem moltes coses i podem portar totes les joguines que vulguem. Si tenim tres creuetes perquè no ens hem portat bé ens hem de quedar. Ens agrada molt anar a Can Banús. Laia M, Laia S, Tarek B


Colònies a Mas Suro Quan vam arribar a la casa de colònies  vam anar cap a les habitacions a deixar les coses. Més  tard vam fer activitats amb els monitors, en Lluís, la Luci i la Gemma, vam recollir bolets fins a  l’hora  de dinar. A la nit vam fer un joc molt divertit on hi sortien uns personatges: el mag, la fada, l’aranya i el  bolet. A la granja van veure cavalls, gallines, porcs, ovelles i vam donar menjar als rucs. També vam fer un taller d’espelmes, i vam veures les abelles; ens van explicar que les abelles  tenen 5 ulls. Un dia vam aprendre a fer malabars i va ser molt xulo. Ens ho vam pasar molt bé i ens agradaria tornar­hi. Roger, Salma, Xavi, Júlia, Alba i Olga C.I.2


La granja Ahir va manar d’excursió a la granja. Vam tocar les gallines i els galls i els vam donar menjar. Tenien molta gana i ens picaven les mans. També vam tocar un conill que ens el vam pasar de un en un, vam munyir la vaca Paca, vam veure les oques i els ànecs i per últim vam tocar una ovella molt petita i una cabreta. Després vam anar a dinar i després de dinar vam anar a jugar i després ens en vam anar una mica cansats. Rita S Ahir va manar d’excursió a la granja i ara sé més d’animals. Sé que el porc fa la croqueta al fang i que el gall i la gallina es diferencien en que el gall té la cua més llarga i la gallina la té més curta. Vaig munyir una vaca i també vaig donar menjar a les gallines, vam agafar un conill i vaig jugar a futbol. Albert C


DOS HISTORIAS DEL RATONCITO PÉREZ Érase una vez un ratón que quería recoger dientes y dejar monedas a los niños, pero su sueño era  absurdo y el ratón sabía que el sueño jamás se cumpliría.  Pero un día, un rayo cayó sobre el ratón y lo trasformó en un ratón mágico. Su sueño se cumplió, le  llamaron Ratoncito Pérez y dejaba monedas a los niños. Talyson C. (C.I. ­ 2)

Érase una vez un ratón que se llamaba Pérez y trabajaba en una fábrica de dientes. Cuando se le caía  un diente a un niño o a una niña, por la noche iba a buscarlos y a cambio les daba un juguete. Con  los dientes hacía collares y los regalaba a su amiga Flora que le encantaban.  Pero el jefe de Pérez le despidió, y le encontró un niño que se lo quedó porque creía que era un  hámster. Entonces Pérez se escapó, por el camino se encontró con Flora y se divirtieron mucho.  Pérez volvió al trabajo. Fin. Alba G. (C.I.­2)


Teatre en anglès Avui hem anat a La Massa a veure una obra de teatre en anglès. També hi han anat els nens de La  Inmaculada i hem vist alguns amics.

Quan tots estàvem asseguts es van apagar els llums i va començar l’obra.

Va sortir l’Anna. L’Anna és una nena de la Terra que va a l’escola i de cop i volta va sentir un soroll i  va aparèixer el Nano.

El Nano és un alien que volia saber el comportament i els gustos de les persones i per això va a  l’escola, però no entén res.

El Nano porta l’Anna al seu planeta i li ensenya tot; resulta que a Nanolàndia tot funcionava al  revés. Després tornem a la Terra.

Van cantar moltes cançons i ens ho vam passar molt bé. A tots ens va agradar molt i ens va servir  per repassar el vocabulari que hem après a la classe.

Maria, Ariadna i Víctor CI 2


L’Auditori.

Dilluns, 14 de març, vam anar a l’Auditori. Abans d’entrar a l’Auditori vam esmorzar i també  vam anar a fer un passeig i vam jugar en un parc. Després vam tornar a entrar a l’Auditori i ens  vam seure a les butaques. Hi havien cinc músics i eren molt simpàtics i tocaven molt bé. N’hi  havia un que tocava la bateria, que havia d’anar tota l’estona a dalt de l’arbre. Durant l’actuació  ens ho vam passar molt bé.

Mariona Navarro Maria Sabrià Aina d’Espona

El dia de la vaga

El dia de la vaga vam venir uns quants nens i nenes  a l’escola. Vam fer unes lletres de cartolina i juntes eren una oració secreta. Les lletres eren molt grans i les havien de pintar de molts colors. La frase deia:”Una classe, molts sentiments”.

Vam jugar a molts jocs i a cartes. Gairebé tota l’estona vam fer pati. Va ser molt divertit i ens ho vam passar molt bé.

Àlex Muñoz Àlex Espin Mariona Artigas Xavier Vilà


PINYONS DE MADUIXA A nosaltres ens ha agradat moltíssim aquest llibre perquè hi ha moltes aventures amb l’Helena i en Bernat. Nosaltres el  recomanem a tot el món!, perquè és molt divertit. Nosaltres el que ens ha agradat més és quan ballen els pops. Íngrid Xarrié Júlia Solà C.M­2 L’HORA DE TUTORIA L’hora de tutoria ens agrada molt perquè amb grupets de nens i nenes fem actuacions. Al nostre curs ens agrada molt ballar, i  hi ha nens i nenes que ballen molt bé!. Alguns fan màgia i d’altres balls i teatre. Aquesta classe ens agrada molt la música rock i quan ballem ho fem amb molta  gràcia. Algunes nenes són molt àgils i fan uns balls i teatre impressionants.  La màgia ens agrada molt i hi ha tres nens al nostre curs que són uns gran mags. Molts nens fan “bix box” i és impressionant  com ho fan. Júlia Àguilar Núria Saborit C.M.­2


Colònies  al Delta de l’Ebre El dia 27 d’octubre vam anar al Delta de l’Ebre.  Quan vam arribar vam fer grups de 10 per anar a les habitacions. El mateix dia que vam arribar vam anar a la llotja de  Sant Carles de la Ràpita i vam veure molts tipus de peix.  Vam veure un pescador que havia pescat pop i el netejava.

El dia 28, era dijous, era l’aniversari de l’Àgata,  i l’Eudald,la Mariona Navarro i en Borja li van cantar el “feliç aniversari”. Vam anar en bicicleta, era tot pla i hi va haver un moment  que hi havia molts bonys. Vam arribar a un mirador i  vam mirar ocells i ànecs collverds. 

Vam pujar amb barco i vam anar pel riu Ebre i pel mar.  Alguns nens estaven a dalt i després els altres.  Quan vam arribar vam anar a berenar al pati.

L’últim dia vam anar a visitar l’Ecomuseu.  El dia 29 vam jugar al pati i vam marxar amb l’autocar.  Vam cantar moltes cançons i els pares ens esperaven nerviosos.

Lia Cortacans, Mariona Navarro, Maria Sabrià  C.M.I

Quan vam arribar a l’escola i ens vam pujar a l’autocar i ens vam  pujar a aquest, vam carregar totes les motxilles. Vam parar a una  venzinera, allà vam esmorzar i vam jugar una mica. Vam tornat a  pujar a l’autocar  i ens van dirigir al Delta de l’Ebre. El viatge va ser  molt llarg, desprès del llarg camí vam arribar a l’alberg. Vam fer  grups de dotze nens i nenes per escollir l’habitació. Quatre nenes de  quart es van quedar soles en una habitació on hi havia un bany.  Allà vam fer moltes activitats. El segon dia va manar en barco, va  ser molt divertit però ens vam marejar una mica. També vam  montar en bicicleta, el camí de tornada va ser cansat. Però en fi ens  ho vam pasar molt bé.

Sandra Fernandez Anais Alarcon C.M.II


UNA GRANOTA REIAL Recomanem el llibre Una Granota Reial perquè és molt divertit i entretingut. Tracta d’un príncep que es diu Adalbert  que era molt bon jan i ben plantat, però molt tímid i acoquinat. Quan es va fer gran  havia de buscar una promesa que fos princesa…i llavors es moria de vergonya. Un dia es va trobar una bruixa molt dolenta i el  convertir en granota i va passar anys i anys buscant la princesa perquè li fes un petó i el convertís en home i quan va trobar a la  noia afortunada li va fer un petó i es va convertir en l’Adalbert de sempre i van viure feliços i van menjar anissos.

Mar Arboles Aina Novoa C.M­2

Una granota reial La classe de tercer i la de quart hem llegit el llibre d’una granota reial. La història d’una granota reial va de que un príncep es converteix en granota i buscava una  princesa que li fes un petó. L’autora del llibre, que es diu Maria Carme Roca, ens va venir a visitar. Li vam fer tantes  preguntes que no s’ho podia imaginar. Li vam fer un regal amb dibuixos del conte. I ens va signar amb una dedicatòria tots els llibres  de tercer i quart!! Àgata Bot Abril Hernández Helena Corbalan


Els escacs Els dijous aprenem a jugar a escacs. Hem après a moure moltes peces com el cavall, l’alfil,el rei, els  peons, la reina i la torre. Hi ha nens que ja sabien jugar bastant. Hi ha nens que els divendres ja jugaven  a escacs. Al taulell hi ha 64 caselles on es mouen les peces. Algunes peces blanques es mouen en les caselles blanques i algunes peces negres es mouen en les  caselles negres.

Borja Àlvarez Aina D’espona Alberto Navarro Marc Fernández

Visita a Torremar El dimecres dia 2 de febrer vam anar a Torremar. Vam anar al seu hort i vam plantar amb ells.  També vam anar als seus tallers. Feien olis i medicines. Nosaltres vam portar plantes , vam collir  mandarines i els vam ajudar a plantar. Quan plantàvem ens van deixar moltes eines i amb una eina  fèiem els forats per a les plantes. També ens van deixar menjar mandarines. Els nois eren molt simpàtics i una noia que es deia Helena ens explicava uns contes molt bonics  perquè era escriptora. I mira que tenia un problema...però ella ens va explicar una història del circ i tenia 19 anys. Tenien molts gats i tenien una piscina molt gran. Tenien un jardí fantàstic amb flors i moltes coses.  Tenien escaroles, escaroles liles,enciams, tomaqueres, coliflors, faves i moltes coses més.

Un dia vam anar a l’hort i vam veure els de Torremar i ells van venir al nostre hort. Ens van portar  un signe de la Pau i els vam dir: “ Gràcies, moltes gràcies!” Ens vam trobar a la mateixa professora  i era un grup diferent.

Àgata Bot Clara Condeminas Abril Hernàndez Marc Ruiz


L’hort

 A l’hort on anem a plantar, hi plantem: cols, coliflors, enciams,etc. També arrenquem males herbes. Les parts de la flor són: els pètals que formen la corol·la, també hi ha l’estil i l’antera i el filament. Els  sèpals, que aguanten el carpel, que aguanta l’ovari, que és al centre de la flor.

Amb el que vam regar un dia va ser amb una ampolla d’un litre. Altres vegades ho hem fet amb  l’aspersor. Alguns nens s’han posat fonoll a la boca.

Iker Maestre Lucas Martorell Albert Vega Eudald Arrojo L’hort

A l’hort hem plantat escaroles, coliflor, cebes, pèsols, enciams… A l’hort vam sembrar per posar  cebes i coliflors  i altres coses. Vam arrencar moltes males herbes i ens van picar les ortigues.  Quan ens en vam anar vam repartir els enciams i estàvem molt contents!. Aleix Piferrer Jordi Navarro C.M­2


Pau A nosaltres ens encanta la Pau. La Pau fa que la  gent estigui contenta, feliç, agraïda, etc… Nosaltres creiem que la Pau ens intenta ensenyar  que dues mans juntes són millor que dues mans  separades. Tant de bo que poguessim tirar les guerres per la  finestra i aquells llocs vuits posar Pau. Mar Santafé Maria Sanchez C.M.II


RECOMANACIONS Hola! Us anem a recomanar uns quants llibres: Nosaltres recomanem el llibre “Emi i Max, les balenes desorientades”,  perquè és d’aventures i bonic.  També recomanem “El viatge al regne de la fantasia”,  perquè és d’aventures i és molt divertit. Esperem que us ho passeu molt bé llegint aquests llibres! Adééuu!!!! Laia Gomis i Raquel Abellán

Per comprovar que saps sobre els llibres que t’has llegit,  entra a "Xim i Xesca" i respon les preguntes, aconseguiràs punts.  Esperem que llegeixis molts llibres i que guanyis molts punts.  Si guanyes molts punts segurament et donaran un premi.  Igualment aprendràs coses llegint i et divertiràs aprenent. És molt divertit i interessant. Àlex H, Pol A, Edu, Pol N i Guillem CS­1


TALLER D’ALIMENTACIÓ

Dimarts , dia 19 d’octubre, va venir de la Diputació de Barcelona per parlar­nos de  l’alimentació, en Jaume. Ens va anar bé perquè el dijous següent teníem control de medi i  justament entraven els aliments.  En Jaume ens va explicar dels tipus de nutrients existents i de l’alimentació correcta, dels  aliments que hauríem de prendre amb moderació i dels que hauríem de prendre gairebé  cada dia: aliments que fossin energètics, constructors i reguladors. Finalment, per grups i com amb una mena de joc, vam dur a terme un menú equilibrat.

Adriano i David  ( CS 2)

Taller d’higiene postural Un dimecres van venir a la tarda unes noies a parlar sobre la higiene postural. Ens van explicar com  ens havíem de cordar les sabates, també com havíem de seure a la cadira, de com alçar­nos del llit, del  sofà, etc. També ens van parlar sobre l’obesitat. Després ens van donar peces per construir un còmic  i ens en van donar un per a la classe. Anna A. , Àlex P., Joan C.  Opinions: Anna Aguaron: A mi em va agradar perquè vam participar tots i a part  les proves eren molt  divertides!!! Àlex Paret: A mi em va agradar molt perquè ens van explicar ple de coses diferents, m’ho vaig passar   molt bé!!! Joan Cahué: Em va agradar molt perquè ens van portar un còmic!!! C.S.1


Visita a l’Auditori

Dijous, 2 de desembre, vam anar a l’Auditori de Barcelona.Vam sortir de l'escola a les  nou i vam arribar a quarts de deu. En arribar vam entrar a una sala enorme molt  gran i bonica, amb moltes cadires, partitures i butaques.Quan va començar l’actuació,  ballarins, nens i nenes de la nostra edat, seguien la música i representaven l’obra. En  sortir, tothom tenia molta gana; vam esmorzar i vam tornar a l'escola. Mentre  tornàvem, a l’autocar, vam explicar acudits. Aida, Marc N. i Pau  ( CS 2 )


L’escriptora Maria Carme Roca

Avui dia 11 de març del 2011, ens ha vingut a visitar a l’escola la senyora Maria Carme  Roca, que és escriptora. El Nil li ha dit que serà un escriptor famós com el Gerónimo Stilton.  La Maria Carme Roca era moltíssim supersimpàtica. Ens ha explicat que viu a  Barcelona.És molt divertida i ens ha encantat!!! Ens ha signat els nostres llibres.

Àgata, Abril i Nil CM­1

En Ximo Cerdà Avui dia 30 de març, ens ha visitat en Ximo Cerdà; ens ha fet molta il·lusió i tots  estàvem molt contents. Ha estat molt divertit. Primer ens ha fet ell, unes quantes  preguntes de si ens havia agradat, que és el primer que miràvem d’un llibre i moltes  coses més. Després ens ha preguntat que si volíem resoldre uns enigmes, com els  personatges del llibre. Ha estat molt agradable perquè qui el resolia, rebia com a  recompensa una fotografia del llibre i tot i que no tots hem tingut regals, ens ho hem  passat bé igual. Després de tot ens ha deixat fer­li preguntes i ell responia. Quan hem  acabat ha estat molt amable i ens ha signat el llibre. Ha estat una horeta xulíssima!!!!!  Ahhhhhhhhhh!!! i ha marxat molt feliç perquè li hem donat un dossier de dibuixos fets  per tots nosaltres. Ens ha encantat!!!!!! Bet, Judit, Laura i Pol M. CS 2


SORTIDA A MONTSERRAT El dia 31 de març vam anar a Montserrat  a fer una excursió. Hi va anar quatre cursos: 3r, 4t,  5è i 6è. Allà vam poder veure les muntanyes, que són tan boniques!. Durant la sortida vam  aprendre coses dels egipcis, i fins i tot vam veure l’orgue. Hi havia molt gent que portava  càmera i feien fotos. A l’església vam veure els escolanets cantant el Virolai. Durant el trajecte de tornada hi havia moltes corbes, molt perilloses!. Ens ho vam passar  genial!! Joan Cahué, Martí Parladé, Mateu Pujol, Àfrica Gonzalez C.S‐1


Caçadors de bolets

Què fem al pati? Fem murals de medi

Compartim joguines

Jocs de taula

Remenem

Construim

Gaudim!!!


La Mona Aquí teniu els guanyadors de la Mona d'aquest curs. Són la Laia Gomis i en Pau Arrojo. És ben cert que han tingut molta sort perquè l'hem rifat dues vegades. La primera vegada (amb el número de l'ONCE) no hi va haver guanyadors, amb la qual cosa l'escola va haver d'organitzar una segona rifa. Cal destacar que la Mona d'enguany ha estat confeccionada per l'exalumne Xavier Cros. Felicitats, Xavi, per aquesta bona (i deliciosa) feina! Esperem que gaudiu amb la vostra família de les festes i de la xocolata!!!


SORTIDA AL CINEMA Per acabar el primer trimestre, els cursos de l’ESO  vam fer, com cada any, una sortida als cinemes  Icària de Barcelona per tal de veure una pel·lícula  en versió original. Prèviament havíem escollit  dues pel·lícules, Burlesque i Tron legacy, i  cadascú va optar per l’una o per l’altra segons les  seves preferències. Abans de la projecció, vam  esmorzar al centre comercial i vam visitar­ne les  diferents botigues.    Sinopsis de les pel·lícules

‐ Burlesque : La pel·lícula és un musical,  ambientat a Los Angeles. La protagonista és una  noia, el somni de la qual és triomfar en un  escenari cantant i ballant. Per poder aconseguir el  seu objectiu, la protagonista ha de superar  moltes dificultats, encara que acaba sortint­se’n.   ‐ Tron Legacy: Un expert en tecnologia de 27  anys investiga la desaparició del seu pare i acaba  trobant­se immers en el mateix món de  programes violents i jocs de lluita en què el seu  pare ha estat vivint durant els últims 25 anys.


Aquest curs, ens hem adherit al programa 1x1 . Els alumnes de 1r i 2n d’ESO treballen amb un netbook  personal i les assignatures disposen de material digital. Aquí teniu una mostra de la presentació d’un llibre  digital d’anglès. 


CARNESTOLTES 2011


Finalistes Dracs 2011 Cicle Inicial 1

Cicle Inicial 2

Cicle Mitjà 1

Cicle Mitjà 2


Cicle Superior


1r ESO


2n ESO


3r ESO


4t ESO


PREMIS DRACS


La casa encantada

Hi  havia una vegada una casa encantada on hi vivien molts i molts fantasmes i  moltes bruixes. Un nen hi va sentir i va anar, aquest nen es deia Roger. Un nen ho va  sentir i va anar i va obrir la porta i va dir: Hola, que hi ha algú aquí? I va sentir una  veu que deia: UUUH!, i eren molts fantasmes . Va pujar a dalt i els fantasmes el van  lligar i va cridar: germà Albert ajuda’m! I el seu germà el va salvar. Se’n van anar a  casa seva i conte explicat conte acabat.

Roger Saurina C.I.I

El pagès Fa molts i molts anys hi havia uns pagès molt i molt vell que tenia un hort on hi  plantava moltes i moltes plantes. Li agradava molt tenir aquell hort i estava encantat  de la vida.  Quan se’n va anar a dormir els animals dels bosc van anar a l’hort i s’ho van  menjar tot. El dia següent quan va anar a l’hort no hi va trobar res i no trobava qui  havia estat i es va enfadar molt. Al final va trobar qui va ser, es van reunir tots junts i  al final es van posar tots d’acord. A partir d’aquell moment tots es van fer amics i van  anar tots  a casa seva a dormir. L’endemà tot l’hort estava ple de verdures. Rita Sánchez C.I.I  


C.I.2            PROSA LA BRUIXA MADUIXA   Hi havia una vegada una bruixa  que es deia Bruixa Maduixa i  estava fent una poció per fer‐ho gran i conquistar Els Estats Units  i  també tenia un mussol i els ingredients de la poció eren un ós de  conill, pèls de guepard  i una ploma d’una perdiu i tot això s’havia  de triturar i després  li fiques una gota de cacaolat i t’ho has de  beure. La Bruixa Maduixa s’ho va beure però es va oblidar un  ingredient que era el sucre i llavors no es va fer el somni de la  Bruixa Maduixa i es va posar trista. Pau Fernández

C.I.‐2     POESIA

LA PRIMAVERA

Avui comença la primavera Però encara fa fred Caminem per la carretera I creix un abret.

A la primavera surt el sol I fa molta calor  I  ve un cargol que fa bona olor.

Oriol Roca


El mag Dan i les pedres màgiques Una vegada hi havia un mag en un poble que es va trobar unes pedres màgiques, el mag volia ser  molt poderós però ell no s’imaginava  que a l’agafar les pedres es convertirien en un castell. Dins del castell hi havia un rei molt misteriós, el mag el va descobrir quan va entrar dins del  castell, va pujar fins on hi havia el rei dalt de la torre. Llavors, tot espantat, va veure que, el que  es pensava que era un rei, realment era una granota. El mag Dan li va preguntar què li estava  passant, què volia dir tot el que estava veient. El rei granota li va explicar que fa molts anys ell no s’havia portat be amb la gent del poble i el van convertir en granota. Però li va prometre que si el convertia en humà es  tornaria el millor rei del món. El mag Dan el va convertir en persona i es van fer molt bons amics. I tot el que li va explicar el rei  li va servir per aprendre que era millor ser bona persona que ser un mag poderós. Nil Martín CM1

L' ós formiguer L' ós formiguer menja formigues      amb una trompa llarga que té      se les empassa quan són vives.      La seva història us explicaré      Dorm al seu cau tota la nit      i surt a ensumar durant el dia      i mai fa servir el dit      i sempre canta ”tu eres mia”     És gris i negre     Té el cap molt petit     i no es fa trenes     i mai està ferit. Eudald Arrojo C.M.1


La travessia de les formigues                                                                                        

No deu fer molt temps, en una nació de formigues al sud de la selva amazònica, hi vivia una  formigueta que es deia Encís que en anglès volia dir encant. L’Encís era atrevit i també era una  mica tafaner. Un bon dia quan    l’Encís i els seus amics estaven jugant a fet i amagar, els  adults van convocar una assemblea a la sala de reunions,  just on l’Encís es va amagar. ­ Ai el què em caurà si m’atrapen! Va dir l’Encís. Quan les formigues van començar a parlar. ­S’acosta l’hivern i amb ell la gran tempesta que destrossarà tot el que hi hagi pel seu camí. Va  dir el savi. Només hi ha dues opcions, quedant­se i morir o abandonar l’illa.­ va dir un altre . ­Però com deixarem l’illa?, estàs boig! Va dir un altre. ­És millor no morir! va dir l’altre. ­Silenci!!!! va cridar el savi. ­Jo me n’aniria, però, qui ens guiarà a les formigues? Va dir una. ­Jo! Jo, ho faré! Va intervenir l'Encís . ­Respecto el teu atreviment, però encara ets petit per fer això, va dir una formiga. ­Deixa el nano, veurem què és capaç de fer. Va dir el savi. Encara que era una bogeria tothom va estar­hi d'acord. L'Encis estava contentíssim. Tant que  es va preparar pel dia. Per fi va arribar el gran dia. El dia que va anar a la plaça com un heroi.  Quan va anar amb el savi, que ell era qui li va encarregar portar a les formigues a Formiporto,  la ciutat formiguera més gran i segura de la història. El savi va dir que, per desgràcia, els cucs  van agafar els vaixells però que les papallones serien el transport. Per l’Encís no va ser fàcil  portar el poble, però ell estava disposat a fer el necessari. Quan van començar el viatge la  gent plorava sabent que no tornarien a veure la seva estimada ciutat. A dalt de les papallones  es veia com els dofins saltaven i com el sol abandonava l’horitzó. Era preciós, però no sabien  que el pitjor estava per arribar. Van arribar al primer objectiu que era on passarien la nit. Quan  van descarregar el transport , va arribar la patrulla d’inspecció . ­La zona no és segura . Va dir amb veu baixa . ­Hi ha escarabats . ­Què?­ va dir l’Encís. ­Resulta que els de l’hemisferi nord els afecta la tempesta. ­Ara , què farem?­va dir l’Encís desesperat. ­No ho sé! Tu ets el que mana, no?­ va dir el savi. ­Doncs , doncs volarem dia i nit fins arribar al següent objectiu.­ va dir l'Encis amb veu ferma. Però tenim un altre problema i és que les papallones viuen molt poc, i com que totes van néixer  el mateix dia, totes s'han mort. Va dir el metge de les formigues. La cosa no podia anar pitjor  ,sort que l'Encis tenia moltes idees. ­Ens farem vaixells amb fulles.­ va dir ell. ­Bona idea. Van dir tots. I com que el savi sempre anava avançat en va fer el disseny. Quan  els van tenir tots fets van sortir a navegar, i com que les fulles eren grans, podien dormir. Al  dia següent quan tothom estava despert va aparèixer una pedra gegant que  semblava una  font d'aigua , però el savi va dir ­una balena! I de sobte es va obrir una boca gegantina i flas!  Se'ls va empassar de cop. ­I ara , què farem?­van dir tots. ­Les balenes tenen una font per l'esquena que serveix per treure l'aigua, ens podríem camuflar  dins de l'aigua ­va dir el savi. ­Sí!­ van dir tots. I així ho van fer, i ho van fer tant bé que la balena els va expulsar . Però els  va expulsar a la zona d'onades. ­M'estic marejant ­va dir un . ­Vomitaré !­va dir un altre . Sort que l'Encís era jove i gaudia, fins que de sobte les fulles van començar a estirar­se. ­No!­ va començar tothom. Ja era impossible viure, tothom havia perdut l'esperança, fins que  es van adonar que aquelles roques eren boies i que ja havien arribat a Formiporto. Tothom  s'enfilava al terra mentrestant les formigues socorristes els ajudaven. L'Encís els va donar les  gràcies als que van deixar complir el seu somni i va començar una nova vida. Arnau Guàrdia C.M. 2


Michael Jackson

Michael Jackson amb una llegenda es va convertir amb el Thriller, el Billie Jean i el Beat it.

El món walk es va inventar i molt xulo li va quedar. Tot el món el vol imitar però mai ningú com ell podrà ballar.

Amb 50 anys es va morir però molta fama va tenir.

MARC SABRIÀ C.M.2

El silenci del desert Despertar en mig de les dunes és molt sorprenent i ho ha pogut fer poca gent. M'agrada caminar i caminar i al cim d'una duna ben alta arribar. Cada nit un foc fem i les estrelles observem. A la foguera ens agrada anar i acudits explicar.

                          

El silenci del desert és sorprenent, emocionant, meravellós i estupend.

Laia Gomis C.S.1                                                                                                                                                                                


La floreta sense pètals Hi havia una vegada, una floreta sense pètals. Aquesta floreta es deia Tània. La Tània no tenia amics, perquè ningú volia ser amiga d'una floreta sense pètals. Un dia, va decidir d'anar a buscar uns quants. Va pensar que hauria d'agafar menjar i aigua,  perquè estaria uns quants dies sense anar a casa. Va decidit que marxaria a l'endemà, a  primera hora del matí, i es va adormir profundament. Riiiiiiiiiiiiiiiiiiing!! Va fer el seu rellotge. La floreta, amb moltes ganes per a l'aventura, es va rentar les dents, es va vestir i es va posar  unes sabates per caminar. Ah! I va esmorzar, per ella l'esmorzar era lo més important del dia.  Quan va estar a punt, va marxar de casa en busca dels pètals. La floreta va marxar per un camí  amb molts arbres amb les fulles de color verd, groc, una mica vermell... Totes eren precioses. Quan ja portava un ratet caminant, es va parar a mirar una velleta, que  semblava estar afamada. A la Tània li va fer molta pena, i va obrir la seva petita motxilla a  veure que tenia. Tenia una cantimplora, una càmera de fer fotos, unes altres sabates i una  pera. La floreta li va donar la pera pensant que la pobra velleta la necessitava més que ella. De  cop la Tània va sentir unes pessigolletes i de cop un pètal li va sortir de dins d'ella. Era de  color taronja. El pètal li havia sortit per ajudar a la velleta. Era el color de l'amabilitat. La Tània  es va posar molt contenta, ja tenia un pètal. La velleta, amb tot el seu cor, li va donat les  gràcies. La floreta encara amb més ganes va continuar el camí, Al cap de 50m. Va descansar en  un arbre, va obrir la seva motxilla i va agafar la seva cantimplora groga. Mentre estava bevent  aigua tranquil·lament, va passar una floreta petita que es deia Susi, i la Susi portava un  radiocasset, el va deixar al terra, el va engegar i va començar a ballar. La floreta Tània es va  aixecar del costat del arbre i va començar a ballar amb la petita Susi. De sobte, va sentir altre  cop aquelles pessigolletes tan estranyes, i li va sortir un altre pètal!!! Aquest pètal era de color groc, el color de l'alegria. La floreta Tània va saltar de felicitat. ­ Si, si, ja tinc 2 pètals, yupi, yupi!­va exclamar la floreta super contenta. La floreta Susi, es va quedar amb la boca oberta, i li va entrar una mosca, i va dir que li va  agradar molt. La Tània disposada a més aventures, va continuar caminant. Quan la floreta estava caminant  es va trobar una floreta molt maca. ­ Hola, es van dir una a l'altra. ­ Em dic Sara, ­va dir una floreta. ­ I jo Tània­ va dir l'altra floreta. I van començar a parlar i a parlar... ­ Si, jo també­ deia una. ­ Jo de color taronja­ deia l'altra. ­ Jo verd deia la Tània. I així 10 minuts seguits. ­ Bé, espero que ens veiem un altre dia Sara­ digué la Tània. ­ Si, sinó ja et trucaré, adéu ­va exclamar la Sara. Quan la Sara se'n va anar cap a casa seva, la Tània va sentir altre vegada les pessigolletes. ­ Un altre pètal?­ va preguntar­se. Doncs si, li va sortit un altre pètal, i aquest cop era de color rosa, el color de l’amistat. La Tània va dir: ­ Doncs si que es fàcil això!! Super emocionada, la floreta va seguir el llarg camí. De sobte, va veure una petita floreta que  es deia Kila, i que estava plorant, i enseguida la Tània li va preguntar: ­ Que et passa petitona? ­ La petita Kila li va dir que la seva mare estava a l'hospital. La petita floreta se'n va anar  abraçant al seu osset de peluix, i plorant sense parar. La Tània , en veure així la petita Kila, va  començar a plorar.  I...una altra vagada aquelles pessigolletes dins seu. Li va sortir un altre pètal de color blau, el  color de la tristesa. La Tània volia estar contenta però no podia. En fi va continuar caminant i  caminant... Al cap de 10 minuts es va trobar a un noi, que per ella era molt guapo. ­ Hola, em dic Tània­ va dir la floreta. ­ Hola, jo em dic Bruno ­va dir el noi. ­ Vols venir amb mi a un lloc?­ va preguntar el Bruno. ­ Vale!!­ va respondre la Tània. Els dos se'n anar a un lloc super romàntic. Allà hi havia una font i un banc per seure. Els dos,  agafadets de la mà, es van seure i es van donar un petó! La Tània es va posar vermella. Al cap de 2 minuts va sentir aquelles pessigolletes dins seu  iiiiiiiiiii...li va sortir un altre pètal, aquest era de color vermell, el color de l'amor i els dos es  van casar, i la Tània va tenir més amics que ningú. Des d'aquell dia la Tània va ser molt feliç,  perquè ja tenia pètals. Judith Hernàndez C.S.1


El pinzell màgic En un país molt llunyà, a Moscou, a un sense sostre, mentre dormia li va aparèixer un mestre  xinés no conegut, i li va donar un pinzell màgic. ­ Aquest pinzell no és per una altra persona, sinó que és per a tu­ li va dir. El mestre se'n va anar. El sense sostre que es deia Igor, va començar a pintar un ànec en una  porta d'armari que havien llençat. L’ànec va cobrar vida. De sobte, quan dibuixava una guineu,  van venir uns guardians del president de Rússia; només li faltava l'ull, i una gota de tinta li va  caure a l'ull i va cobrar vida. Els homes el van veure i van pensar que al rei l'interessaria. A l' Igor el van posar a la presó i el pinzell el van donar al rei. El rei va dibuixar or però va  aparèixer una serp típica d'allà. Van cridar l' Igor per veure com es feia servir, però l'Igor es va  escapar, va dibuixar una escala i se'n va anar. L'Igor va ser feliç i va menjar molts anissos,  però, dibuixats eeehhhh!!!!. Nil D'Espona C.S. 2

ELS COLORS

De colors n’hi ha de vius i alegres, perfectes o trapelles, i sense color, queda la foscor.

El món no té valor, amb un sol color, els trapelles ens exalten, i els perfectes ens relaxen.

La grogor d’un pollet, ens dóna esperança, i la vermellor del foc, ens transmet por.

El groc i el vermell, formen el taronja, el pollet i el foc, un pollastre, i l’esperança amb la por, ens dona decisió.

                                                         Arnau Nicolau C.S. 2


Tres dies de pluja  Tres dies de pluja paraigües oberts un vent de tempesta i el cel ja no hi és. Els núvols s’enlairen, sembla negre nit. És mati o tarda? ­pregunta l’Enric. Trona i llampega com bufa el vent! No podrem “fer pati”! ­ es queixa el Miquel.  Tres dies de pluja paraigües oberts el vidre s’entela a l’aula d’anglès.

Somni de nit

Sóc el desig que potser no t’esperes. Sóc el beuratge d’una gran nit d’oblit, sóc l’alegria, estius i primaveres, sóc el que et mira, i et torba el sentit

Torna als meus ulls, que t’observen sincers. Sent l’escalfor, vine als meus braços càlids, deixa’t portar, pensa en mi, res més apropa’t i unim els nostres llavis.

Jo t’ofereixo, una gran aventura, jo et prometo, no només nit d’amor sinó la felicitat eterna, on ningú ens atura. Sóc el teu vaixell, puja a bord.

Sols una nit, un mes o una vida? No sé quan dura, aquest nou estimar. Sols sé que junts, farem un món a mida. Només et dic, sisplau, dóna’m la mà.

Jordi Teixidó 1r ESO Chara Dincheva 2n ESO


ATRAPAT EN UN SUPERMERCAT Aquell dilluns la meva mare em va obligar a anar a comprar el pa al supermercat del costat de casa (odio molt  aquell supermercat), jo estava mirant la televisió i em feia molta mandra aixecar­me del sofà. Però vaig acabar  anant­hi molt enfadat. Mentre anava pel carrer xutava les pedres, ja havia arribat, tampoc havia sigut tant llarg, vaig entrar ràpidament a  agafar el pa i per poder sortir ja d’aquell supermercat. Però quan anava a pagar la persiana de la porta de la  entrada va caure i les llums és van apagar, no veia res. Vaig treure el mòbil per poder veure’m, i això ho van fer  moltes persones, no tenia cobertura. Estaven atrapats aquell lloc que tant odiava. La Eugènia, la propietària de supermercat, ens va dir que ens calméssim ja que estàvem tots molt nerviosos, no  s’havien perquè havia passat perquè aquell persiana és baixava manualment i no hi havia ningú a prop de la  persiana que la pogués baixar. Així que vaig decidir anar a investigar, es que m’encanta, primer vaig interrogar a totes les persones que hi havia al  supermercat, hi vaig descobrir que hi ha gent de molts tipus al poble, gent activa, passiva, etc. Un nen em va voler  ajudar però jo no volia ajuda de un nen petit que devia tenir uns 7 anys i jo en tenia casi 13. Així que el vaig deixar  plantat, al supermercat només hi havia 13 persones per això va ser fàcil interrogar a la gent. Ningú havia vist res  vaig passar al següent pas, segons la llibre” Resoldre Casos”. El següent que havia de fer es mirar l’escena del crim que en aquest cas era observar bé si hi havia alguna pista a  prop de les persianes, i no cap ni una, no sabia que havia passat, així que quan hem vaig donar per vençut, el nen  que abans havia dit que no a la seva ajuda se’m acostava amb una cosa a la mà, portava un bitlleter, venia de les  persianes, me’l va donar i se’m va asseure al costat. El bitlleter tenia un DNI que pertanyia a un tal Eduard Flaire em sonava molt el nom però bé ara no em venia al cap  qui era, jo vaig donar moltes gràcies al pobre nen i li vaig dir si volia seguir investigant amb mi, ell va respondre  encantat de ajudar­me, vaig preguntar­li on ho havia trobat, ell molt alegre em va respondre que m’havia esta  seguint tota la estona per mirar si ell aprenia de mi, i que quan jo m`he assegut un moment ja m’havia passat el  bitlleter i ell l’havia vist. No se com no l’havia vist perquè era negre.  Començava a tenir gana i en el moment de pensar això les llums es van encendre, per fi havia tornat la llum la  Eugènia la havia arreglat, com tenia gana li ho vaig comentar i encantada ens va convidar a mi i al meu company a  caramels i unes Fantes. Desprès de la nostra parada vam seguir amb el cas. Vaig tornar a preguntar a tothom que hi havia allà avorrint­se si havia vist aquell senyor algun cop, a tothom li  sonava haver­lo vist pel poble, quan li vam preguntar a la senyora Eugènia si li sonava de seguida ens va dir que  era el propietari del altre supermercat del poble. Tot encaixava els dos supermercats es tenien molta enveja entre ells i per això l’Eduard havia fet aquella malifeta a  la pobra Eugènia tot per enveja. La Eugènia sempre havia tingut més clients ja que tenia uns preus baixos i era  amable amb tots, cosa que l’Eduard no era gaire.  Vaig tornar a mirar el mòbil, tenia una mica de cobertura i vaig aprofitar corrents per trucar a la meva mare per dir­li  on estava i el més important que em vingués a salvar. Desprès de que la policia obris les persianes, la Eugènia, el Roc (el nen que em va ajudar, el meu nou amic) i jo en  Marc, vam anar a veure a l’Eduard, quan ens va veure ja va fer cara de sorpresa i va començar demanar perdó com  un desesperat, com tots tres érem bones persones ens vam compadir de ell i fent­li prometre que no ho tornaria a  fer el vam deixar en pau.  Ara no a tornat a fer res de dolent però va tancar el seu supermercat i es va dedicar a ser professos, això si que se  li donava bé, i a més era el meu professor de Mates. Jo amb el Roc vam seguir sent amics i som uns grans  detectius així que vam segui resolent misteris no molt importants pel poble. Mireia Soriano 1r ESO


Promeses marines Com cada nit va enterrar els  peus a la sorra fina i blanca, i  va deixar que la brisa marina  jugués amb els seus cabells i l’hi expliqués secrets a les orelles, lentament va tancar els ulls, i  va sentir unes passes que s’acostaven, semblava que vinguessin directament del mar, que fos  el mar qui la vingués a veure, i com cada nit va oblidar el seu nom... ­Inna, Inna!Desperta­ la va despertar el seu fill. ­Que vols?­ va badallar sorollosament, i com cada matí va descobrir que estava al seu llit. ­Han arribat els mariners! El vaixell Mitjanit  ha amarrat al port! Creus que hi haurà el pare? ­No, no ho crec amor.­ com podia dir­li que desconeixia el nom del seu pare? ­Un dia aniré al mar,  viure aventures i hem casaré amb una sirena! Tots els pirates tremolaran  quan sentin el meu nom!­va dir somiador. ­I deixaràs a la teva pobre mare?­va mirar de fer un sospir sorollós i va somriure  juganera,  mentre acariciava els cabells color sorra de platja del seu fill. El nen se la va mirar sorprès. ­Clar que no, mama, tu vens amb mi. ­No ho crec, fill, estic malalta, no duraria gaire en el mar... ­Mama no et preocupis... trobarem un metge que et pugui curar encara que tinguem d’anar a  l’altre punta del mar. ­Promet­m’ho. ­T’ho prometo.­ va dir solemne. El fill de l’Inna va créixer  sa i fort, no hi havia dia que no anés al mar i allà va conèixer el  Benjamí un noi sense família i casa. El fill de l’Inna somiava en ser mariner i en Benjamí en  pirata, cada dia discutien entre la sorra i l’aigua del mar, amb el temps l’Inna és va posar  encara més malalta, no podia  moure’s del llit, i el seu fill es va anar tornant silenciós i solitari,  salvatge. Només acceptava la companyia de l’Inna, la de Benjamí i la del mar.   Una vegada ell i el  Benjamí estaven dalt de un penya­segat tirant pedres quan el Benjamí va  obrir la boca, va estar pensant i al cap d’una estona va dir: ­Les velles del poble diuen que la teva mare morirà.  ­Bah, no...tinc una idea per evitar­ho. No sé... com una intuïció. ­Vols enganyar la mort?­ va exclamar horroritzat. ­No, no ben bé. M’has de  prometre una cosa. Promet­me que si jo moro et convertiràs en el  capità de un vaixell de soldats i viuràs aventures per mi. ­No podré ser pirata?­ va preguntar el Benjamí contrariat. ­No. ­I explorador? ­Si, això si. ­Val...t’ho prometo­ va sospirar. Aquella nit la seva mare es va trobar més malament que mai, el noi va agafar l’Inna, i la va  portar en braços fins al port, allà la va deixar en un dels vaixells dels pescadors, feia tempesta  i el vent jugava amb força amb les veles. Amb traça, el fill de l’Inna va entrar en el mar, les  ones eren altíssimes i colpejaven l’aigua amb passió, el petit vaixell no va durar gaire a la  superfície. El mar va recobrar el que era seu. I per un moment va semblar que de l’aigua apareixia una  figura que els abraçava paternalment. Amb el temps en Benjamí va esdevenir en un dels exploradors més famosos del món, tot i la  seva promesa i que ho va intentar, treballava per pirates, però no es podia tenir tot. I en una  altra platja de l’altra banda del mar una noia va enfonsar els peus a la sorra i com cada nit va  oblidar el seu nom...

Marta Artigas 2n ESO


NO TE N’ADONES No te n’adones que quan ets petit tot és bonic que els dies passen ràpids i ets feliç és quan tot és fàcil i no hi ha cap compromís.

En canvi quan ets més gran les coses es van complicant ja te n’adones de cada problema i de cada instant, de cada error i de cada caiguda que et fa mal i és en aquells moments quan sents que vas canviant.

Te n’adones que de les petites coses, coses que als sis anys per a tu eren insignificants, ara són grans coses que et maduraran i es faran importants. També te n’adones que has de disfrutar, que en cada segon, cada minut i en cada hora  pot ser mil coses arreu de tot el món s’accionaran i en aquell precís moment cada persona sentirà algo nou i emocionant.

I ara que ja me n’he adonat només penso, penso en la gent malalta o amb problemes tot i així segueixen endavant. Perquè si ho tenim tot, ho hem de valorar i el poder créixer amb tot el que necessitem és el millor que ens ha pogut passar.

Ia Puighermanal 3r ESO


SEMPRE ENDAVANT Es pot dir que fa cinc anys que sóc morta. Bé, no ho tinc gaire clar, però aquell juny de 1992, la meva vida va deixar  de ser­ho.  Jo anava amb el meu germà per la carretera amb el meu cotxe nou. Anàvem cap a la platja de l'Estartit on ens  esperaven unes grans vacances amb amics i cosins. En Daniel, que llavors tenia 15 anys, estava molt il·lusionat. Tenia  massa ganes de veure el mar i, sobretot, a la seva nena, la Joana. Jo, amb els meus 19 anys, estava massa enfeinada  amb els estudis i no podia deixar de pensar­hi, tot i que sabia que allà havia viscut els millors estius de la meva vida  any rere any. En Daniel m'explicava les ganes que tenia de llançar­se per aquell enorme trampolí natural en el qual, al  llençar­te, senties la frescor de l'aire, la brisa mediterrània colar­se  per tots els porus de la pell purificant l'ànima. I en  aquell moment, un somriure naixia inconscientment entre els llavis i un gran crit d'emoció sortia amb tanta força del  ventre que era impossible aturar­lo. La cara de completa fascinació mentre m'ho explicava va canviar en un moment. Jo  crec que ho va percebre, perquè va ser llavors quan em va agafar la mà i amb la veu més sincera que mai he sentit, em  va dir: Saps?, m'alegro moltíssim d'estar aquí amb tu. Ell va tancar els ulls sense deixar­me anar la mà i, va ser llavors,  aquell instant, aquella mil·lèsima de segon la que ho va canviar tot. El camió de davant va perdre el control i tot va  tornar­se fosc. Recordo que no vaig sentir res, tret de la mà d'en Daniel estesa sobre la meva al deixar d'agafar­me­la  amb força. En Daniel va morir. Jo vaig estar tres anys en coma i porto dos sense saber com estic. No vaig ser capaç de tornar a  casa, si sóc sincera, em sentia culpable. No dormia, quasi no menjava i tampoc em comunicava amb ningú. La culpa em  menjava per dintre i no era capaç ni de saludar, ni de mirar a ningú a la cara. No creia que em mereixes qualsevol  tracte amb ningú. En aquests dos anys crec que vaig oblidar­me de parlar, de conviure, de tot el que havia estat la  meva vida. Al meu cap només hi existia en Daniel. Aquells dies freds, plujosos, completament esgarrifants van anar passant un rere l'altre fins arribar a l'estiu, aquella  temporada on, sense cap motiu en especial, la gent somriu constantment. No sé per què vaig anar­hi. Crec que va ser un impuls, una força superior a mi, la que em va portar fins al lloc més  meravellós del món, la platja, la nostra platja de l'Estartit. I allà estava jo, sentada al punt més alt del trampolí, somiant  en aquells impressionants estius. Alguna cosa va fer despertar­me del meu somni, era una noia. Una noia d'uns 18 anys, amb el cabell fosc, els ulls blaus  i una pell intensament morena. Sí, era ella, era la Joana. Va asseure's al meu costat sense obrir la boca. De la butxaca,  va treure una fotografia. La recordava perfectament, ens l'havíem fet a la cala Melva aquell dia que, mentre en Daniel  bussejava per l'aigua, la Joana i jo preparàvem un deliciós dinar juntament amb alguns amics. Ella, se la mirava i  l'acariciava quan, sobre la fotografia, va caure una llàgrima. Jo vaig abraçar­la. Durant tots aquells mesos havia arribat  a pensar que, després del coma, mai havia arribat a despertar i que, per això, en aquell moment, aquell contacte amb  ella seria inútil. Però res va ser així, la Joana va obrir els ulls plorosos i em va rodejar amb els seus braços. Vaig sentir  tantes coses a dins meu que no podria descriure­les. Sentiments que feia anys que no sentia. Vaig sentir­me viva. El dia a la barca d'en Víctor, el dia de l'excursió al poble del costat, el dia de la festa a la platja, el dia de la guerra  d'aigua. Vàrem parlar de mil moments, mil històries i mil raons per les quals cada estiu tornàvem a ser allà per viure'n  encara més. I aleshores, ella va mirar­me fixament als ulls i, tot i que només amb la mirada vaig endevinar­ho, em va  dir:  ­ Ets una persona impressionant i això no hi ha ningú que ho pugui negar. No sé què has estat fent tots aquests  mesos, no vaig saber res de tu després que despertessis del coma, però la veritat és que no vull saber­ho.  Senzillament, vull que em prometis que mai tornaràs a allunyar­te de mi, ni de la teva família. Que lluitaràs per tot el  que vulguis i que mai sentiràs cap sentiment de culpabilitat, perquè en Daniel estaria i està completament orgullós de la  germana que té. I jo també ho estic de tu. Vaig plorar, vaig plorar tot el que no havia plorat i vaig prometre­li que tornaria amb la meva família, que seria la  persona més feliç del món cada dia de l'any. Vàrem aixecar­nos alhora i amb un gran somriure, vam córrer cap a l'extrem i vàrem saltar a l'aigua. El vaig veure,  estava col·locat entre la Joana i jo, agafant­nos de les mans. En Daniel estava amb els ulls tancats respirant aquell aire  mediterrani, i el tres vam ofegar un crit. Aquell salt va ser màgic.      Nora Martín 3r ESO


REVOLUCIÓ Constitueixo la presència d’una massa de valors. Pensant, sempre amb consciència, que hi hauran temps millors. Presència constant d’un sentiment definit. Vivint en aquest mon, camí de ser destruït. Totalment culpa de la humanitat. Molta força, molta destrucció, però sense caritat. Tingues la prudència de ser tu mateix. No tens la preocupació de malalties que gent pateix. Ho sento, si et sents malament perdona. Segur que pensaràs en aquest text si ets persona. Fixat en el canó de les pistoles del carrer. Recula sempre com acusada pel que acaba de fer. Dic les coses tal com són per mi. Igualment acabarem morts sense que ningú ens mati. Els reis i governants que decreten les guerres, en que pensen? Si a vegades són més llestes les bombes que els militars que les llencen. No paro de pensar en el meu pis. Per què haig de néixer, reproduir­me, morir...i a la cadena no entra ser feliç. Evitar una desgràcia, si que pots. Però per què t’ho explico si ho hem pensat tots. Amb l’objectiu de que hi capiguem tots en un món tant petit. Em considero, avui dia, el revolucionari elegit. Marc Vigil 4t ESO


No has tingut mai ganes de desaparèixer? Jo sí. Jo he tingut ganes d’agafar un avió i volar fins  a una platja deserta. I dormir mirant les estrelles i, per una vegada, pensar en un mateix. I oblidar­se de tot... Però això no ha passat mai. Com explicar­ho? Com poder expressar en paraules, idees que no poden ser ordenades al meu  cap. Com descriure la seva perfecció? Els seus ulls profunds, brillants, però a la vegada sincers  i apagats. I els seus llavis, vermells com el color de la sang contrastant amb les seves  blanquíssimes dents. Però jo a vostè què li haig d’explicar, si a mi ja m’ha jutjat? On trobar la valentia per atrevir­se a mirar­la i no quedar enlluerna’t. És tan única com l’aroma  de la flor de presseguer. Com les pessigolles per dins quan sents el seu aroma. Vas veient com  dansa, perquè quan camina sembla que voli amb tal lleugeresa... On tornar a creure en la gent? On ser tu mateix... Que una persona et doni l’oportunitat de compartir una vida és el més gran que et podrà passar  mai. Ha donat calor, llum a la meva vida. M’ha ensenyat que la paraula viure no és tenir una  casa amb la teva televisió i els teus hobbies. No. Viure és molt més. Viure és saber que tens  algú amb qui recolzar­te quan plores, així quan també rius i després tens mal de panxa... Viure és saber apreciar cada petit detall, cada moment i assaborir­los a consciència, perquè pot  ser que no hi hagi un demà. Però el temps passa, el temps són  records, el present, una successió de moments que han de  venir però jo em preguntava hi ha cap descripció concreta pel concepte temps? No havia entès  mai perquè necessitava comptar els minuts que em quedaven per estar al seu costat quan el  que teníem era qüestió d’esperar, esperar a que la gàbia on  la societat ens havia tancat com si  fóssim una espècie desconeguda ens alliberés i entengués que no tot el que és diferent es  dolent ni fa mal... I no canviaria cap dels moments viscuts al seu costat, la constant lluita entre la raó i l’amor,  cada punxada de dolor, cada crit d’impotència, cada llàgrima, no ara sé que soc on jo vull. No  canviaria cap de les mirades de complicitat i mirades de no entendre res, les trobades secretes  en carrerons obscurs, amagant­nos com dues lladres, fugint sense haver robat res a ningú.  Ni  cap dels seus petons, les seves aromes totes i cada una d’elles úniques i especials, les seves  abraçades  càlides com el sol en el fred d’hivern, el seu somriure com l’estrella més grossa del  cel. I pensava que si no m’aturava, si continuava caminant no m’adonaria que el món on m’havien  fet creure que vivia ja no existia. Acaronant la seva pell en la penombra. Mans que s’entrellacen, mirades de desig, el soroll dels  petons, i el no voler que s’acabi mai. El voler aturar el temps en aquells instants que duraran  per sempre, perquè en aquella habitació hi quedarà el record d’un amor sense paraules. Saber que fora d’aquell món creat per nosaltres on les protagonistes som ella i jo, la vida no  s’atura, continua sense pausa. Com quan t’ofegues amb un caramel massa gran? Molts dubtes  m’acorralaven cada nit. Podré jo sola amb tot això? Sí. I sabeu perquè? Molt fàcil. Només havia de pensar en cada  instant nostre, per saber que tot em valdria la pena. L’estimava. L’estimo. L’estimaré. La meva nina de mel... Júlia Pujol 4t ESO


Tonight Tonight I see the moonlight I see the stars shining I feel the waves, And I hear the sound of the whales. Tonight I hear the sound of the wolves, Looking under the moonlight. Tonight I see on my window A beautiful landscape. Tonight I read a book And then I go to my bed.

Mar Santafé CM­2

The Happiness.

It's time, is the moment, its beautiful, its a holly torch! With its colors, the yellow of the sun, the blue of the sky, the green of the woods, the orange of the fruit, and the red of the blood. These are some colors of the pace, this is the happiness of the world.

Text guanyador Anglès DRACS 2011 1er cicle d’ESO. 

A story  I have a strange family

Aida Navarro.C.S.2

I have a strange family. My father is a bitter diplomatic who tries to be someone in this life. My mother is a scientific  that searches new species; my sister is a hippy that organizes strange demonstrations for peace with my aunt and  their community of hippies. My uncle is an inventor, an inventor with a lot of anger because his experiments are not  valued. And me… I am a girl with brown curly hair, with freckles in the face. I value my father’s ideas and my uncle’s  machines. I love science, the environment and respect the peace in the world. I am a kind of mix of all my family  components.  One summer day I didn’t have anything to do, so I had a great idea. I went to my uncle’s house to search strange  machines. I was in the junk room surrounded by strange devices, when I saw a little gold badge with two buttons. One  button said “FEELINGS”, the other said “GO OUT”. I didn’t know how it worked, but it was special, so I picked it. I went  out my uncle’s house and went to my room, secretly. I pressed the button “FEELINGS”, but it didn’t do anything. I kept the badge with me and I went down the stairs. I was busy, so I went to my mother’s laboratory, but it was strange, I could read her feelings and her thoughts! I was  very surprised, now I know how the badge works. I went out my house and went to the street to check if it was true that the badge could read minds. And it was true. That was incredible! I decided to help my family with their problems, and I started with my sister, then my mum, then  my uncle and finally with my father. Judith Abellán (2n ESO)


A story

There was a war and he couldn’t cry. He hadn’t cried for years and years. He was very worried, he watched the saddest films,  burnt babies, he went to the prisons, to the orphanages but he still couldn’t cry. One sunny day, he was sitting on a chair outside his house. He was remembering that time when he was a little boy. He cried as  twenty kids will but at the age of 16, he suddenly stopped. He went to one hundred doctors. And he listened to one hundred  times the same; his eyes were tired to produce tears. After that reflexion he started to search for similar cases, he spent two years and ten thousand dollars; all he get was that in this  world there wasn’t anybody with this problem. He was desperate; he went to talk to a witch. She lived in an old house into the woods, when he arrived he was waiting in front  of the door. She was the ugliest woman that he had ever seen. The witch was happy and she said to him that she could help him  with his “little problem”. The witch said that he must drink a strange potion that came from the native people of Australia. It was very expensive and it  tasted very bad but it worked. The bad thing of this potion was that he could only cry when it was raining. Two years later there was a big storm. It was raining for forty days and forty nights, and the poor man who at first couldn’t cry  but then he could, cried for forty days and forty nights. He was very scared. And in the fortieth night he died of deshidratation, he passed away with the biggest tear that you have ever seen. His life was like  a circle, he started crying and he finished crying too.

Jaume Anastasio (4t ESO)


Colour

Match

Differences


Passatemps Imprimeix�ho

i prova de fer�ho!


SOLITUD MIRO AQUEST CEL, PRES DE LA TEVA ABSÈNCIA, I VEIG TOT SOL UN NUVOLET ROSAT, COM UN LLANTIÓ ENCES PER LA PRESÈNCIA D'UN SOL RAN LES MUNTANYES. TU ETS ABSENT! QUE FRED AQUEST DIUMENGE QUE CORONEN LES FULLES CAP AL TARD! QUIN BUIT DE LLUM DINS MON COR ES REPENJA EN NO FRUIR DEL FOC DEL TEU ESGUARD! HE OBERT EL FINESTRAL: LA IMPONDERABLE LLARGÀRIA BLAVA DELS CAMINS DESERTS, M'HA DUT AL COR LA RECORDANÇA AFABLE DE TA MIRADA D'HORITZONS DESPERTS. RAMON BECH I TABERNER(FRAGMENT)


PUBLICITAT Gràcies per la vostra col·laboració! 


revista La veu del drac  

Revista de la I.E. Sant Jordi, en motiu de la diada de Sant Jordi del 2011.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you