Page 1

1


Edita: IES Ribera del Sió Producció executiva: Àngels Escola Il·lustracions, disseny i maquetació: Jaume Figuera Impressió: Consell Comarcal de l’Urgell

© Dels textos: IES Ribera del Sió © De les il:lustracions: Jaume Figuera

2


3


4


5


6


ÍNDEX 9. INTRODUCCIÓ – Rosa Maria Llorens 11. L’AIGUA MEDITERRÀNIA – Judith Esteban 12. L’ARBRE DE LA PAU – Esther Corbella 13. SIMBOLITZANT LA PAU – Meritxell Bernaus 14. IDEA DE PAU – Natalia Perera 15. PAU? – Tamara Lombardo 16. AIXÍ M’HA DEIXAT EUROPA – Damià Vicens 17. LA PAU- Marta Eroles 19. FIORE – Dorotea Arrigo i Silvia Passagnoli 21. CRIT DE PAU – Mireia Pintó 23. OH, AIGUA DOLÇA – Jesús Blesa 25. UNA PAROLA DOLCISSIMA – Giada Naldini i Daniela Mureddu 27. ALES DE PAU – Rosa Maria Llorens 29. L’UNIONE – Francesca Piras 31. L’OLIVERA, SÍMBOL DE LA PAU? – Clara Sanz 33. NUOVA VITA – Debora Parrini 35. COME L’OLIVO – Maddalena Rapuano 37. L’OLIVER RIALLER – Gemma Pallàs 39. UNA PAROLA GRANDE – Valentina Giusti 41. TU, NOSALTRES – Agnès Ros 43. L’ACQUA E LA NATURA – Erika Casalsoli 45. ELS MEUS ULLS – Ramon Baltral 47. TRADUCCIONS

7


8


INTRODUCCIÓ Els textos publicats en la present edició formen part del treball realitzat dins del Projecte Lingua. Es tracta d'un projecte lingüístic, conegut actualment amb el nom de Comènius, que té l'objectiu d’augmentar la motivació, la capacitat i la confiança dels joves per comunicar-se en llengües estrangeres. L’element central i suport bàsic del projecte és un treball sobre un tema d’interès comú en col·laboració amb els joves dels dos països que realitzen l’intercanvi. Així doncs, és aquest el motiu dels poemes i altres textos que formen aquest llibre. Gràcies a aquest projecte, alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l'IES Ribera de Sió d'Agramunt vam poder realitzar l’abril del 2001 un viatge a Itàlia, concretament a la zona de la Toscana, viatge que va ser catalogat com una “experiència inoblidable”. Durant quinze dies vam conviure junts els alumnes catalans i italians, compartint molts moments meravellosos i fent créixer noves amistats, moltes de les quals encara es mantenen actualment. Allí vam visitar els monuments més emblemàtics de Florència, com la catedral Santa Maria de Fiore, el Palazzo Pitti, la Galeria Uffizi, etc. També vam poder passejar per les ruïnes romanes de Fiesole, caminar pels carrers medievals de San Gimignano o per la coneguda plaça de Siena, observar Venècia asseguts en una góndola o fotografiar la torre de Pisa. Però darrera de tot això, hi havia un treball i és que gairebé cada dia assistíem a

9


l’institut Alessandro Volta on vam conèixer una nova llengua que fins aleshores ens havia estat desconeguda, i els italians van poder practicar el castellà i fins aprendre el més elemental del català, la nostra pròpia llengua. Parlant ara concretament de les poesies, cal dir que constitueixen el suport central del projecte. Escrites pels diferents alumnes catalans i italians que van participar a l’intercanvi, volíen fer conèixer les nostres idees i opinions envers la PAU, l’OLIVERA, l’AIGUA, temes centrals del Lingua i, alhora, temes d'unió d'ambdós països, i de tots els altres que viuen envoltats per l’aigua del Mediterrani.

10


L’AIGUA MEDITERRÀNIA L’aigua és un element vital en la vida de qualsevol ésser viu. L’aigua és un element incolor, cristal·lí i ple de vida, amb la capacitat de ser, d’haver estat i de seguir sent l’element que ens nodreix durant el transcurs de la nostra vida. L’aigua neix al cim de les altes muntanyes i davalla per les roques abruptes fins que aconsegueix trobar-se en un punt i formar un riu, el qual, en el seu estat més pur, condueix l’aigua al llarg de tot el territori fins a assolir el mar. Des del seu naixement fins a la seva fi, el riu passa per diferents etapes, de les quals l’home es beneficia. Quan arriba al mar canvia la seva naturalesa, ja que passa a ser aigua salada. Aquesta aigua, tot i no poder-se aprofitar pel consum humà, forma part de la nostra vida i, en especial, de la vida mediterrània. El mar Mediterrani no solament és un mar que banya diversos territoris, sinó que la seva influència en la vida de les persones que el tenen a prop seu és molt important. No solament uneix terres, sinó que uneix cultures en una de sola, la cultura mediterrània. Característiques com el caràcter obert i alegre de la gent en general, la dieta típica i saludable de les terres costaneres (amb l'oli com un dels productes més saludables), el clima càlid i temperat, són uns dels trets generals que constitueixen la nostra forma de vida a vora de l’aigua del mar Mediterrani.

11


12


SIMBOLITZANT LA PAU Des de temps immemorials, l’home s’ha debatut en els seus sentiments. L' ira, l’odi o l’enveja són l'extrem d’una fina línia que sosté, en el cantó contrari, la pau, l’amor o l’amistat. Enmig d’aquesta incertesa, doncs, apareix l’home com el causant, l'única raó veritable de l’existència de cada una d’aquestes emocions. L’ésser humà es troba en un punt mitjà enmig d’enlloc, navegant entre una boira espessa que desorienta, ja que no és fàcil saber què són exactament aquests sentiments que tothom experimenta però que ningú sent de la mateixa manera. Segurament, per aquest motiu, des què la humanitat té consciència de grup, s’ha intentat simbolitzar aquesta incertesa comuna a tota l’espècie. Ja en l’antiga Grècia, per exemple, fins i tot les guerres foren divinitzades amb déus que feien de la lluita bèl·lica tot un art. Sentiments i passions, es veien involucrades en presències divines, de les quals tampoc ningú tenia constància. Tots, menys la pau, que, més que un sentiment, era una necessitat. La guerra era el pas mitjà per aconseguir tant la pau individual com la col·lectiva. El seu símbol no era immaterial, no era un déu intangible, sinó que era una olivera. Un arbre ferm, robust, típic i original de la Mediterrània. Així, les seves arrels prenien la terra fortament i l’arbre aconseguia viure generacions i generacions en una terra que aprofitava el seu fruit, les olives, com a aliment daurat i saludable. Un altre exemple de símbol de la pau el tenim en la nostra cultura, i més concretament en la nostra religió. Un colom blanc, com les flors de l’olivera, estira les seves ales i vola independent, sense entrebancs, en un cel que resta lliure de l’horror. Els dos participen de la idea d’una pau necessària, d’un desig

13


lliure i d’una esperança possible. A l’home tan sols li queda equilibrar la balança de les dues passions per aconseguir que l’arbre no mori i que el vol del colom continuï arreu del planeta.

IDEA DE PAU La pau no és un tema gens fàcil del qual es pugui parlar sense haver de pensar en tot allò que aquesta paraula implica i el significat que té per si mateixa. Quan sento aquesta paraula, vénen a la meva ment diverses imatges. Penso en un dia de sol, una rialla d’alguna persona coneguda, un petó o una mirada d’aquelles que et fan sentir bé, feliç i en pau amb tu mateix i amb els altres. Però, d’altra banda, m’imagino l’antítesi d’aquesta paraula i em vénen a la ment les imatges més esgarrifoses que existeixen, les de la guerra, i veig nens i nenes plorant perquè tenen gana, perquè no troben els seus pares enmig d’un gran rebombori de gent, o tan sols perquè tenen por i se senten tristos i sols. M’imagino el dia en què, en sentir aquestes paraules, tan sols puguin passar imatges positives per la meva ment, d’alegria, ja que això implicaria que les guerres ja no existirien, i que la pau, vull dir una pau total i completa, regnaria a tots els racons del món. Segurament aquest pensament que jo tinc força sovint pot sonar com una gran utopia, però estic segura que no sóc l’única persona en el món que ha pensat

14


algun cop d’aquesta manera. Per això, crec que tots junts hauríem d’intentar esforçar-nos el màxim perquè això que ara ens pot arribar a sonar com una utopia sigui quelcom realitzable un dia no molt llunyà. I no tan sols això, sinó que quan algú fes servir la paraula guerra, fam o violència, ho fes com a record d’un passat, d’uns fets molt diferents als presents. Per tant, si tots unim les nostres forces, les nostres il·lusions i esperances, podríem fer que milers d’utopies que passen pel cap de milers de persones, com jo mateixa, s’arribessin a complir.

PAU? Em trobo a la meva habitació, asseguda a terra, sola, apartada de qualsevol zona habitada, i penso en una soledat pitjor que la meva. De sobte apareix una sola paraula a la meva ment: GUERRA. Llavors contemplo tot el que m’envolta i una sensació de seguretat i protecció recorre el meu cos. I torno a pensar, però ara en la por. La por que han de sentir aquelles persones que lluiten cada dia per sobreviure a un conflicte que no han provocat, sinó que ha estat fruit de l’avarícia dels seus caps d’estat. I només trobo una solució senzilla, però alhora difícil: dialogar. L’únic camí per arribar a un acord de PAU, necessari per a què tot ciutadà pugui sentir-se segur dins de la seva societat. Perquè algú d’aquest «univers» pot afirmar que viu en una societat on regna la Pau Absoluta? Per tant, col·laborem junts, col·laborem en la creació d’un món millor, un món en el que no existeixi ni la paraula "guerra" ni la paraula "por", un món en el que tots, i dic tots, puguem arribar a conèixer el que és realment la PAU.

15


16


LA PAU De ben segur que molts atribuïm al concepte de Pau idees relacionades amb la no-violència, amb l’absència de guerra, el pacifisme. I, certament, aquesta n’és la correcta definició. Tot i això, aquest significat sovint no és aplicable a la pau perquè té un sentit molt més ampli, més enllà de les paraules. Ja des de l’antiguitat, a l’època clàssica, es coneixia la perfecció d’aquest mot, quan se’ns parla de la deessa Atenea, que fou elegida per posar nom a l’actual ciutat d’Atenes picant amb la seva llança i fent néixer l’olivera, símbol de la pau. Posteriorment, dos personatges reflecteixen clarament el vertader sentit de la paraula: Gandhi i Luther King. Gandhi, durant la seva complicada vida, va lluitar per la independència de l’Índia recorrent a demostracions de no-violència, a la denúncia de les lleis injustes i al dejuni. L’altre personatge, Martin Luther King, va ser el capdavanter nordamericà de l’alliberament pacífic dels negres als EUA, una figura que defensava la igualtat de drets per a tothom. Aquests fets són, però, només alguns dels exemples més destacables del que de debò implica la paraula PAU: fets i no paraules. Aquesta és només una petita reflexió que de ben segur no canviarà gran cosa, però que ens hauria de fer pensar en tots aquells que, en qualsevol racó del món, són víctimes d’una violència innecessària, en tots aquells que ploren per una guerra, que pateixen injustament.

17


18


FIORE Una fiamma che brilla nella notte. Una colomba, che vola nel cielo. La felicitĂ di molti bambini. La speranza di chi soffre. Quando la guerra finisce, la pace ritorna, una fiore rispunta, un bambino ride.

19


20


CRIT DE PAU Terra, aire, aigua i foc, repartits per tot el món, són els quatre elements que donen la vida i la mort Però, de què serveix aquest cicle natural que ens porta pel camí de l’existència, si els anys van passant i no sabem trobar la felicitat? Anem vivint entre el bé i el mal, provocat per la ignorància dels humans, que volen tenir per ells sols el que és inabastable per tothom. L’egoisme provoca les guerres que només fan mal als innocents, portant-los malalties i gana i seguidament la mort. Al cel hi ha un colom blanc amb una branca d’olivera al bec, que va volant i divulgant

21


22


OH, AIGUA DOLÇA Oh, aigua dolça tu que baixes del cim i arribes neta i lluent. Amb les teves gotes regues tots aquells camps i fas passar tota la teva dolçor. Tu que véns de missatgera i amb color blanquinós igual que un colom blanc. Oh, dolça olivera, tu creixes alta i bella i en les teves branques queda l’harmonia on regna la pau. Oh, aigua dolça, la teva aroma enganxada a les arrels del teu vertader amor. 23


24


UNA PAROLA DOLCISSIMA Una parola dolcissima nel tuo cuore sempre richissima. Pace, dove sei finita? Non devi assolutamente morire! In mezzo a tante inguistizie, tu porti al mondo amicizia. Dove il tuo nome viene pronunciato, il male sarĂ per sempre scacciato. Dove operi tu, 25


26


ALES DE PAU Volant perdut enmig de la nostra terra, observem un trist colom sense esperança, que recorre països amb confiança de poder trobar un lloc absent de guerra. Fa créixer oliveres on la gent pateix, a cada racó on la pau no hi és present, i per uns instants li passa per la ment que vermella sang, en pau es converteix. Jura no entendre les absurdes raons per les quals ens deixem escapar la pau, i únicament fem fronteres de maons. Promet afligit no parar de volar fins que els ridículs humans ens adonem que és l’únic pel qual ens hem de deixar guiar. 27


28


L'UNIONE La pace viene dalla felicità, la felicità viene dall’unione dell’umanità. Questa unione viene dalla forza della terra, la terra dell’olivo. 29


30


L'OLIVERA, SÍMBOL DE PAU? Voldria saber com et sents tu tan gran, tan majestuosa, de soca cargolada, tronc fort, fulles de purpurina i fruits menuts… quan et desarrelen de la terra on has crescut, on ens has acompanyat, on has suportat les pitjors inclemències, per donar-nos aliment, escalfor i moltes il·lusions. Ara el negre tenyeix la terra on cap bri de les teves fulles hi té cabuda i on els somnis ja no podran gronxar-se a les teves branques. Et demanaré perdó cada cop que de pressa trepitgi el teu espai i procuraré que al meu record hi quedi un branquilló per sempre més.

31


32


NUOVA VITA

La pace colma i cuori di gioia, abbraccia il mondo con affetto, maestra di speranza e libertĂ , con dolore guarda le ingiustizie, porta felicitĂ  a chi soffre e rende l'infanzia ai bambini, facendo sbocciare nuova vita. 33


34


COME L’OLIVO La pace é come l’olivo: Prima si pianta con amore e ilusione. Poco a poco cresce e da i suoi frutti: l’oliva e la felicità. Questi frutti si conservano per l’essere umano, che debe mantenerlo per non farli scomparire. 35


36


L’OLIVER RIALLER Avui quin riure l’oliver! Tot vell com és, quina alegria! De bon matí, quin goig m’ha donat en veure la bona albada! A mig aire de la serra veig l’oliver tot farcit. Déu te guardi oliva verda, dies en què t’he esborrat! Aquí i allà, quan t’he trobat, a cor obert has estès les branques i per la cara m’has tirat dues grapades d’olives verdes. Ets la pau que s’anuncia entre el sol, camps, núvols… No ets encara al millor temps, però en tens la millor florida! 37


38


UNA PAROLA GRANDE Una parola grande e molto significativa. Pace nel mondo, ne’ll universo… La pace è difficile da raggiungere ma è essenziale per la convivenza dell’intera umanità. Parliamo di pace ma tavolta non ne concosciamo il significato. Vedo un bambino che gioca e questa è la pace! La pace si trova negli occhi di chi guarda dove regna la felicita. 39


40


TU, NOSALTRES Tu que et passeges per les aigües turbulentes de la història i en plores la guerra. Tu que neixes de la terra i per les teves branques floreixen la pau i la saviesa. Tu que ens acompanyes en la gèlida estació, i en la càlida, faci sol o hi hagi núvols. Tu que simbolitzes tant per les terres banyades per l’aigua blava del Mediterrani, quins secrets amagues? T’observem, reflexionem. ets part de la nostra cultura, ets força i amor en les nostres arrels mediterrànies.

41


42


L'ACQUA E LA NATURA Il sonriso di un bambino è bello come l'acqua del matino, limpida e chiara come il cielo in primavera. Un verde prado de primavera è bello come la prima stella della sera. 43


44


ELS MEUS ULLS Els meus ulls, el teu nas, el blau del cel, l’olor de la terra. La teva boca, les seves orelles, el sabor de la pau, la música de la vida.

45


46


47


48


TRADUCCIONS 51. L’ACQUA MEDITERRANEA 52. L’ALBERO DE LA PACE 53. SIMBOLIZZARE LA PACE 54. IDEA DELLA PACE 55. PACE? 56. COSÌ M’HA LASSATO EUROPA 57. LA PACE 58. FLOR CHIAMATA DI PACE OH, DOLCE ACQUA 59. UNA PARAULA DOLCÍSSIMA ALI DI PACE LA UNIÓ 60. L’OLIVO, SIMBOLO DI PACE? NOVA VIDA COM L’OLIVERA 61. L’OLIVO SORRIDENTE UNA PARAULA GRAN TU, NOI 62.L’AIGUA i LA NATURA I MIEI OCCHI I LA TUA BOCCA

49


50


L’ACQUA MEDITERRANEA L’acqua è un elemento vitale nella vita degli esseri umani. L’acqua è un elemento incolore, cristallino e pieno di vita, con la capacità di essere e di essere stato un elemento che ci nutre durante il cammino della nostra vita. L’acqua nasce in alta montagna, e scende per le rocce fino ad arrivare ad incontrarsi e formare un fiume, che nel suo stato più puro, porta l’acqua per tutto il territorio fino a scerdere nel mare. Dalla sua sorgente fino alla foce, il fiume passa per tappe differenti, dalla quale gli uomini si beneficiano. Quando arriva al mare cambia la sua naturalezza, perché diventa acqua salata. Questa acqua, che non si puo usare per un consumo umano, è parte della nostra vita e specialmente della vita mediterranea. Il Mare Mediterraneo non è solo un mare che bagna diversi territori, ma anche la sua influenza nella vita delle persone è molto importante. Non soltanto una terra, ma anche delle cultura in una cultura, la cultura mediterranea. Caratteristica come il carattere aperto e allegro delle persone in generale, la dieta tipica e salutare della terre costiere (con l’olio come uno del prodotti piu salutari), il clima caldo e temperato, sono le ragioni generali che costituiscono la nostra forma di vita insieme all’acqua del Mar Mediterraneo.

51


52


SIMBOLIZZARE LA PACE Fin dai tempi immemorabili, l’uomo é stato combattuto nei suoi sentimenti. La rabbia, l’odio, l’invidia, sono gli estremi di una linea sottile. L’altro estremo sostiene la pace, l’amore o l’amicizia. In mezzo a questa incertezza, appare l’uomo come la causa, l’unica vera ragione dall’esistenza di queste emozioni. L’essere umano si trova nel mezzo di niente, navigando in una fitta nebbia che disorienta, perche non è facile sapere cosa sono esattamente questi sentimenti che tutti provano ma non allo stesso modo. Sicuramente per questo motivo, da quando l’umanità ha preso coscienza di gruppo, si è cercato di simbolizzare questa incertezza a tutta la specie. Gia nell’antica Grecia, per esempio, perfino le guerre furono divinizzate attraverso gli dei che facevano della lotta bellica tutta un’arte. Sentimenti e passioni si mischiavano con presenze divine, delle quali nessuno era a conoscenza. Nessuno meno la pace che più che un sentimento, era una necessità. La guerra era il mezzo per raggiungere sia la pace individuale che quella collettiva. Il simbolo della pace non era immateriale, non era un dio che fosse intangibile, ma era un olivo. Un albero ereño, robusto, originario del mediterraneo. Le sue radici si diramarono nella terra con forza e l’albero è riuscito a vivere per generazioni e generazioni in una terra che approfittava dei suoi frutti, le olive come alimento dorato e sano. Un altro esempio di simbolo della pace lo abbiamo nella nostra cultura e più concretamente nella nostra religione. Una colomba bianca, come i fiori dell’olivo, apre le sue ali e vola libera, senza problemi, in un cielo che permane senza orrori. Ambidue hanno l’idea di una pace necessaria, di un libero desiderio e di una possible speranza. All’uomo

53


solo interessa equilibrare la bilancia delle sue passioni per far sì che l’albero non muoia e per far sì che il volo della colomba continui intorno al mondo. IDEA DELLA PACE La pace non è un tema facile del quale possiamo parlare senza prima pensare a tutto quello che questa parola implica e il significato che ha. Quando sento questa parola mi vengono in mente varie immagini. Penso ad un giorno di sole, e al sorriso di qualcuno che conosco, un bacio od uno sguardo che ti fa sentire bene, felice ed in pace con me stesso e con tutti. Però dall’altra parte, mi immagino il contrario di questa parola e mi tornano in mente le immagini più dolorose che esistono, di guerra, e vedo bamini che piangono perché hanno fame o perché non riescono più a trovare i loro genitori in mezzo a una grande folla, o perché hanno paura, sono tristi o si sentono soli. Immagino il giorno in cui sentirò questa parola nella mia mente e riuscirò a vedere immagini positive, di allegria e ciò significa che le guerre non esisteranno più, e spero che la pace sia totale, che regnerà in ogni angolo della terra. Sicuramente questo pensiero che spesso può sembrare una grande utopia, però sono sicura che non sono l’unica persona al mondo che la pensa così. Sarà possibile realizzarla un giorno o l’altro. E non solo, quando qualcuno pronuncerà le parola guerra, fame o violenza, sarà solo un ricordo lontano nel passato e molto diverso dal presente. Di conseguenza se tutti uniamo le nostre forze,

54


illusione e speranze, possiamo far sì che tutte le nostre mille utopie e di tante altre persone, non lo siano più, ma che diventino realtà. PACE? Sono seduta per terra, sola nella mia stanza, appartata dalle altre zone abitate. Penso ad una solitudine peggiore della mia e di colpo mi viene in mente una sola parola, GUERRA. Poi osservo tutto ciò che mi circonda e una sensazione di sicurezza e protezione pervade il mio corpo e torno a pensare, ma ora riguardo alla paura, paura che provano quelle persone che ogni giorno devono combattere per sopravvivire ad un conflitto che non hanno provocato, che è frutto dell’avarizia dei loro capi di stato. E riesco a trovare solo una soluzione a ciò: il dialogo. Facile, ma difficile allo stesso tempo, il dialogo è l’unico modo per arrivare ad un accordo di PACE, accordo necessario affinché ogni cittadino possa sentirsi al sicuro all’interno della propria società. Quindi, collaboriamo tutti insieme, collaboriamo per la creazione di un mondo migliore, un mondo nel quale non esistano né la parola guerra, né la parola paura, un mondo nel quale tutti, e dico tutti, possano arrivare a conoscere cosa vuol dire veramente la PACE. Perché alcuni in questo “universo” riescono ad affermare che vivono in una società dove regna la Pace Assoluta? LA PACE Probabilmente molte persone attribuiscono al concetto di pace idee relazionate

55


56


con la non violenza e con la mancanza di guerra. E certamente questa è la sua corretta definizione. Nonostante questo significato esso non è spesso applicabile alla pace, perché essa implica un significato molto più ampio, che si proietta al di là della semplice parola. Fin dall’antichità, nell’epoca classica, si conosceva la città attuale di Atene lanciare molto forte la sua lancia e dare luogo alla nascita dell’olivo, simbolo di pace. Prossimamente, due importanti persone parleranno del vero significato della parola pace: Gandhi e Luther King. Gandhi, durante la sua vita tormentata, lottò tenacemente per l’indipendenza dell’India, propugnando il principio della non violenza e denunciando leggi ingiuste anche attraverso scioperi della fame. Un altro personaggio, Martin Luther King, fu l’autentico «eroe» nord americano della liberazione in modo pacifico dei neri negli Stati Uniti, un personaggio che si battè affinché tutti avessero uguali diritti. Questi sono solo due dei molteplici esempi che esistono o sono esistiti e che lottarono realmente per difendere il concetto di pace che implica fatti e non solo parole. Questa è una piccola riflessione che sicuramente non cambierà il mondo, però ci fa pensare a tutti quelli che, da qualche parte nel pianeta sono vittime di una violenza ingiustificata, e a tutti quelli che piangono per una guerra, che soffrono ingiustamente. Infine, questi e molti altri esempi, mostrano chiaramente la verità della parola PACE; una parola corta, ma con un ampio significato.

57


FLOR Una flama que brilla a la nit. / Un colom que vola al cel. / La felicitat de molts nens. / L’esperança de qui pateix. /Quan la guerra s’acaba,/ la pau retorna, / el sol ressorgeix, / una flor reneix, / un nen riu. CHIAMATA DI PACE Terra, aria, acqua e fuoco, / distribuiti per tutto il mondo, /sono i quattro elementi/ che danno la vita e la morte. // Ma, a che cosa serve questo ciclo naturale / che ci porta sulla via dell’esistenza, / se molti anni sono passati / e non riusciano a trovare la felicità? // Noi viviamo tra il bene e il male, / provocato dall’ignoranza degli uomini, / che vogliono ottenere tutto ciò / che è irraggiungibile per tutti./ L’egoismo provoca le guerre / che arrecano danno solo agli innocenti, / portando malattie, carestia e morte. // In cielo c’è una colomba bianca / con un ramo di olivo nel becco, / che volando diffonde / la Pace e la Solidarietà. OH, DOLCE ACQUA Oh, dolce acqua, / che scendi dalla montagna / e arrivi limpida e splendente.// Con le tue gocce / bagni tutti quei campi / e diffondi tutta la tua dolcezza. // Tu che scendi con grazia / e sei di colore bianco / come una colomba. // Oh, dolce olivo, / tu che cresci alto e bello / nei tuoi rami/ c’è una dolce armonia

58


dove regna la pace. // Oh, dolce acqua, / le radici sono intrinseche del profumo / del tuo vero amore. UNA PARAULA DOLCÍSSIMA Una paraula dolcíssima / al teu cor sempre a prop. / Pau, / on has anat a parar?/ No has de morir mai! / Enmig de tantes injustíces / tu duus al món amistat. / On el teu nom és pronunciat, / el mal és expulsat per sempre. / On tu obres,/ la fam i les guerres no hi seran més. ALI DELLA PACE Volando perso nel medi della nostra terra, / osservando una triste / colomba senza speranza / cha percorre paesi con tranquillita / encontra un posto senza guerra. // Fa crescere la pianta dell’olivo dove la gente soffre, / a ogni posto li dove la pace non c’e / e per qualche istante pensa / que il sangue rosso en sia transformato nella pace. // Giura non capisce che le raciioni assurde / per la quali / noi lasciomo scappare la pace / e solo facciamo frontiera. // Prometti di affliggerti volare / finoa che la gente ridicola realiza / che l’unico per la cuale noi abbiamo da seguire. LA UNIÓ La pau ve de la felicitat, / la felicitat ve de la unió de la humanitat, / aquesta unió ve de la força de la terra, / la terra de l’olivera.

59


L’OLIVO, SIMBOLO DELLA PACE? Vorrei sapere come ti senti, / tu che sei molto grande, maestoso / e con il tronco contorto, il corpo forte, / le foglie porpora ed i frutti piccoli...// quando ti sradicano dalla terra / dove sei cresciuto, dove ci hai accompagnato, / dove hai sopportato le maggiori inclemenze / per darci alimento, calore / e molte illusioni. // Ora il colore nero della terra, / dove né un solo stelo della tua foglia/ tocca e dove ora gli usignoli / non potranno dondolarsi più / tra i tuoi rami. // Ti chiederò perdono ogni volta / che passerò velocemente dalle tue parti / e proverò che nel mio ricordo / ci sarà sempre la tua immagine. NOVA VIDA La pau omple els cors d’alegria, / abraça el món amb afecte, / mestra de l’esperança i la llibertat, / amb dolor guarda les injustícies, / porta felicitat a qui sofreix / i torna l’esperança als nens, / fent florir una nova vida. COM L’OLIVERA La pau és com l’olivera: / primer es planta amb amor i il·lusió. / Poc a poc va creixent i donant el seu fruit: / l’oliva i la felicitat. // Aquests fruits es conserven / per l’ésser humà, / que ha de mantenir-los / perquè no despareguin.

60


L’OLIVO SORRIDENTE Oggi che ridere l’olivo! / Tutto vecchio com’è, che allegria! / Di prima mattina, che gioia / mi dà vedere la bella aurora! // A metà della montagna / vedo l’ulivo tutto pieno. / Dio ti conduce verso l’ulivo verde, / giorni nei quali ti ho cancellato!/ Qui e là quando ti ho incontrato, / a cuore aperto / ti ho tirato in volto / due pugni di olive verdi. // E’la pace che si avverte / tra il sole, i campi, le nuvole…/ Non c’è nessino nel miglior tempo, / ma hai la migliore fioritura! UNA PARAULA GRAN Una paraula gran / però molt significativa. / Pau en el món, / en l’univers… / La pau és difícil d’aconseguir, / però és essencial / per la convivència de la humanitat./ Parlem de pau però de vegades/ no coneixem el seu significat. / Veig un nen que juga, / i aquesta és la pau! / La pau està als ulls de qui mira / on regna la felicitat. TU, NOI Tu che cammini / attraverso le acque torbide / della storia / e piangi per la guerra. // Tu che sei nato / dalla terra / e sui toui rami fioriscono la pace e la saggezza. // Tu che ci accompagni / sia nelle stagioni fredde / e in quelle calde,/ nei giorni di sole e nuvolosi. // Tu che simboleggi tanto / nelle terre bagnate /

61


dall’l’acqua azzurra del Mediterraneo, / che segreti nascondi? // Ti osserviamo, ti pensiamo, / sei parte della nostra cultura, / sei forza e amore / nelle nostre radici mediterranee. L’AIGUA i LA NATURA El somriure d’un nen / és bell com l’aigua del matí, / neta i clara / com el cel a la primavera. // Un verd prat de primavera / és bell com la primera estrella / de la nit. I MIEI OCCHI I LA TUA BOCCA I miei occhi, / il tuo naso, / l’azzadura del cielo, / l’odore della terra. // La tua bocca, / su orecchie, / sapore della pace, / la musica della vitta.

62


63


64

La Mediterrania, l'olivera i la pau  

Escrits de diferents alumnes catalans i italians que volen fer conèixer les seves idees i opinions envers la PAU, l'OLIVERA, l’AIGUA, nexes...

La Mediterrania, l'olivera i la pau  

Escrits de diferents alumnes catalans i italians que volen fer conèixer les seves idees i opinions envers la PAU, l'OLIVERA, l’AIGUA, nexes...

Advertisement