Page 1

pĂ gina

2n Trimestre


Sumari

O3

Editorial

04/05 Entrevista al nou mossèn José Uriel Álvarez. 06/11

Activitats i sortides.

12/13 Gent de la Vila: Hugo Alarcón, profe de música. 14/17 Nosaltres. Fotografíes de cada classe. 18 /20 Una mica de tot.

Edita: Coordina: Màrius Blàvia Agraïm a totes les persones que han participat en la revista la seva col·laboració.

pàgina 2


Editorial

Família i educació Aquest curs l’AMPA ha canviat la junta. Aquells i aquelles que han estat tant temps ajudant i col·laborant amb el centre són gent magnífica que ha deixat l’empremta personal al centre. Hi vam treballar molt bé de

forma eficaç i conjunta. Cal reconèixer el mèrit que va tenir l’antiga junta i la presidenta Antonieta Gili. Ara la nova junta té una presidenta novella Maria Begoña Rodríguez i entra amb un nou equip que hi posa ganes i voluntat. Hem continuat en l’impuls de la llengua anglesa, el menjador escolar, col·laborant en activitats extraescolars, vetlladora... i tots els reptes que l’educació ens va plantejant. Reptes que són conseqüència dels moments que ens toca viure. La bona notícia és que les famílies del segle XXI s’atansen a l’Institut amb la voluntat de col·laborar i de fer que el centre vagi millor. Són pares, i sobretot mares, que són conscients de la importància de fer arribar la millor educació possible als fills i filles. Fa goig veure que a l’Institut Ribera del Sió vénen exalumnes, amb titulació universitària o no, que fan confiança al centre on van créixer i, segurament, van ser feli-

ços i van aprendre a ser persones. Som com som perquè tenim el privilegi de ser un centre únic en un entorn rural, amb un passeig ple d’arbres, l’ermita a la vora, el riu Sió... Tot l’espectre d’Agramunt i la Ribera s’asseuen a les classes de forma democràtica, amb equitat, sense distinció de races o sexes. Aquesta singularitat no és fàcil de trobar al món actual. Perquè aprendre a aprendre i ser persona són dues de les qüestions fonamentals que defensem cada dia tots els professionals que acompanyem els nois i noies durant el seu desenvolupament intel·lectual i personal. Àngels Escolà Valls Directora de l’Institut Ribera del Sió

pàgina 3


Gent de la Vila Entrevista al nou mossèn d’Agramunt: Mn. Jose Uriel Álvarez (Colòmbia)

Al setembre de l’any passat, com ja és sabut, Mn. Llorenç es va jubilar després d’haver complert l’edat reglamentària i va ser Mn. Uriel qui el va substituir com a rector de la nostra parròquia. L’hem volgut anar a conèixer una mica millor. Hola, ens agradaria fer-li una entrevista, per ficar -la a la revista de l’institut Ribera del Sió. 1.Vostè de ben petit sabia que de gran volia ser mossèn? No, ho anava descobrint cada cop que anava a les misses, i després ajudava molt a la parròquia a

da, no tothom té la vocació de ser mossèn, o

nivell juvenil, a grup de catequesi.. però de petit

ser religiós/a.

no sabia que seria mossèn, diguéssim que era

5-Quan va arribar Agramunt, que li va sem-

molt apàtic a la església

blar el poble?

2-Per què va prendre la decisió de ser mos-

Bé, jo ja el coneixia d’abans perquè vivia a Ivars d’Urgell i moltes vegades venia aquí a

sèn? Que li va portar a ser-ho? Sobretot una forma d’ajudar a la comunitat, no sols

Agramunt perquè hi tinc amics, i també venia a

en aspecte material també en aspecte espiritual

ajudar a la Malacatum, i ja coneixia una mica

3-Va haver d’estudiar molt per ser mossèn?

aquest poble. I quan vaig arribar em va donar

Si, jo crec que és una de les carreres mes llargues

molta alegria perquè és un poble que té molta

que hi ha, per exemple en el meu país la primà-

animació, molta activitat, i m’ha agradat molt,

ria dura 6 anys, la secundaria són 6 més, i des-

estic molt content.

près 6 anys de carrera.

6- On vivia?

4-Quan estudiava per ser mossèn va tenir algun problema amb els seus amics, familiars... que no estiguessin d’acord que vostè fos

Vivia a Ivars d’Urgell. 7- Allà on vivia, treballava de mossèn? Si, també era mossèn. Vaig estar 14 anys a Puigcerdà de mossèn, després 6 a Ivars i ara

mossèn? Si, jo he sigut una persona de molt ambient, i havien

persones que deien “oh de mossèn” i no...

els que Déu vulgui aquí.

8- Li agrada viatjar?

aquesta vocació es Déu qui l’escull, hi ha ja per-

I tant, jo penso que a tothom, penso que

sones tímides, alegres... Bé, es Déu el que cri-

quan es viatja es coneix món, no? I podem mirar

pàgina 4


Entrevista al nou Mossèn d’Agramunt: Mn. Jose Uriel Álvarez (Colòmbia) unes altres cultures, costums, i... penso que això es cultura.

13- Quants anys fa que treballa com a mos-

9- Te algun hobbie?

sèn?

Si, m’agrada molt el bàsquet, jugo força bé!

Ara farà 20 anys si Déu vol.

Jugo a les bitlles, també m’agrada de veure i de

14- Li agrada llegir?

tant en tant practicar el futbol, soc culé!

Sí, llegeixo de tant en tant.

10- Li agrada el famós torró d’Agramunt?

15- Quin tipus de lectures li agrada llegir?

Si, però clar... em van dir que quan vindria cap aquí em tornaria mes dolç, però no, són molt bons!

Un tipus històric, i alguna aventura. 16- Es va fer mossèn aquí o al seu país? El nostre bisbe que ja s’ha mort, Joan Marti

11- Té animals?

Alanís, ell em va ordenar ser mossèn, en el meu

Si un gatet, el Tomàs.

país vaig fer els estudis de filosofia i teologia i

12- Com li agrada que siguin les misses?

aquí em vaig fer mossèn.

Jo penso que ha de ser una coresponsabili-

17- Té fills?

tat de la gent i el mossèn, perquè l’eucaristia o

No, els mossens no ens casem, per exem-

la missa, l’església no sol la fa el mossèn i la

ple hi ha els ortodoxos o els anglicans que sí

religiosa, sinó que es tota la comunitat que fa

són mossens casats, però en la església catòli-

tota la labor de l’església, per això hi ha grups

ca no hi ha mossens casats i que estiguin treba-

de Mans Unides, grups de Càrites... i tot un grup

llant.

de gent que està al voltant de la parròquia, perquè la parròquia no és sols meva, és de tot el poble.

El passat dimarts 11 de març vàrem assistir a una interessant conferència sobre ciència al teatre casal agramuntí. Ens ho vàrem passar molt bé amb les explicacions del doctor Xavier Vilasís.

pàgina 5

Claudia Petit i Mireia Lorente 2n B eso


Activitats i sortides

VIATGE A MADRID

Aquella mateixa tarda, teníem programada una visita guiada, però la persona que l'havia de realitzar

no va aparèixer, així que vam aprofitar per anar a El passat 16 de desembre de 2013 els alumnes de descansar a l'hostal. A la nit, vam decidir anar a segon de batxillerat vam viatjar a Madrid per gaudir sopar tots els alumnes junts a un conegut restaud'una experiència cultural i alhora turística acom- rant italià. panyats per dos dels nostres professors, Manel Ga- El dimecres dia 18 va començar amb una altra visillinat i Rosa Sendrós, a més a més de l'exprofessor ta al Museo del Prado, aquest cop, guiats pel RaRamon Bernaus que va acceptar venir amb nosal- mon Bernaus. Seguidament vam passejar pel Partres i fer-nos de guia en diversos museus. que del Retiro on diversos alumnes vam remar

unes barquetes pel llac. El viatge va començar amb aires de nerviosisme per part de tots els alumnes al només pujar a l'AVE en direcció a Madrid. Després d'instal·lar-nos a l'hostal i haver dinat vam visitar el Museo del Prado. A l'acabar la visita guiada vam tenir temps per visitar les parts més populars del centre de la ciutat, com la Puerta del Sol, el Km 0, La Puerta de Alcalá o El Congreso de los Diputados, i alguns vam poder prendre el famós “relaxing cup of café con leche in the Plaza Mayor”. Després de dinar vam visitar el museu Reina Sofía que ens va agradar molt a tots i abans de sopar vam gaudir d'una divertida i recomanable obra teatral anomenada “La Cena de los Idiotas”. - Quina pena, ja marxem!- dèiem mentre recollíem les nostres coses i acabàvem de fer les maletes. Aquell últim dia es presentava com un dia poc ocupat ja que només havíem de visitar el Palau Reial de Madrid. Finalment, després d'un dinar ràpid, va arribar el moment de tornar cap a casa. I des de L'endemà al matí, a pesar d'haver-nos aixecat ben l'estació d'Atocha ens vam acomiadar d'aquells dies d'hora ben d'hora vam anar amb molt entusiasme que de ben segur que no oblidarem mai. cap a Aranjuez, una població de les afores de Madrid. Allà vam visitar el Palau Reial, els jardins i finalment, després de molt caminar, un museu d'antics vaixells reials.

pàgina 6

Ester Amigó i Gemma Novau 2n Batxillerat


Activitats i sortides

El dia de la Pau El dia 30 de gener es va celebrar el famós dia

de la pau. I aquí a l’institut es va celebrar amb molta eufòria. Durant tot el dia es van fer el preparatius per la gran celebració, cintes, poemes, desitjos, tots ells petits fragments del gran trencaclosques que és aquest dia. Hi va haver un gran coratge de germanor, quan ens vam donar les mans per homenatjar el gran dia, també recordo felicitat i una mica de bromes. Tots vam treballar de valent per contribuir al dia de la pau. Però recordeu, aquest dia només és un missatge que es vol anunciar per tot el món, la pau s’hauria de celebrar cada dia de l’any. La part final de la celebració, és la que ens va agradar més, els desitjos, les cintes, la poesia i els discursos, a nosaltres personalment ens va tocar una mica la fibra, sobretot a la dedicatòria a la Paquita Sànchez, ens va encantar, tots aplaudíem amb un mateix desig, la pau i la tornada d’ella.

Recordeu, aquest no és sol un missatge sinó un gran anhel que aguardem tothom, la pau mundial. És la que antany recorria valls i muntanyes, mars i oceans, cors i sentiments. Que s’estenia tan fàcilment com el cant de la cadernera quan anuncia el matí, com la gota que vessa un nadó al bressol. Temps antany era aquell en què la pau arribava a tot arreu del món, temps ençà era aquell que els cors s’obrien quan sentien la paraula pau, era el temps on els valors existien.

Per finalitzar el primer trimestre, l’institut organitza un festival d’acomiadament. Cada classe del centre, ha participat al festival, alguna més i alguna menys, però totes han participat. 1r d’E.S.O. va ser la que va iniciar el festival amb una obra titulada: Conte de Nadal. Seguidament de l’obra, la mateixa classe, ens va demostrar que amb una mica de marxa, amb totes les coses es pot fer música i amb uns vasos, ens van ensenyar un Ritme Funky . També, amb la flauta, van tocar el The lonely

people i unes Nadales. I per finalitzar, els alumnes de primer, van organitzar un ball. A continuació, els alumnes de 2n ens van cantar: la flama, corren... i Sense tu dedicada a la professora Paquita, donant-li ànims i suport. Els alumnes de tercer, ens van cantar Hey Jude i van col·laborar amb els de primer cantant Imagine. Els alumnes de quart, van actuar més en solitari. Primer la Júlia París, ens va cantar una cançó de la Oreja de Van Gogh. Seguidament, van preparar-se un ball: la Laia, la Mar i la Lorena. Per acabar, amb els de quart, l’Estefania ens va cantar la cançó: Wrecking Ball de Miley Cyrus i aquesta va ser la guanyadora del festival. Per finalitzar els professors, molt animats, van cantar una nadala molt divertida i original: el caganer. Joan Pijuan i Pau Gimbert

pàgina 7

1r ESO A


Activitats i sortides

La Crònica del Cor Geriona: -Un dia estàvem a la Coral Bon Cant i ens van avisar que el Cor Geriona un grup de cantaires del Oh Happy Day vindria a Agramunt. Quins nervis!

El 2 de febrer un diumenge van assajar amb el Cor Geriona perquè a les 13h i a les 19h, faríem dos cançons amb ell, al concert que farien al teatre/casal d’Agramunt. Van fer dues parts al concert. A la primera els de la Coral Bon Cant vam cantar dos cançons amb ells, després d’això es van donar 15 minuts de descans perquè el Cor

Geriona pogués descansar amb tranquil·litat. Van canviar-se de roba i van cantar unes quantes cançons més. I el mateix es va fer a les 19h. Ja passat el concert, els del Cor Geriona van sortir a fora a signar autògrafs als seus fans, en un dels seus pòsters amb una foto seva. A continuació els de la Coral Bon Cant i els integrants del Cor Geriona ens vam desplaçar cap al bar del casal d’Agramunt, on estava preparada un sopar per a tots nos-

altres. Ens vam estar des de les 21h fins les 23:30h parlant amb ells, i fent-nos fotos.

Katherine Agramonte Espino 2n ESO C

pàgina 8


Activitats i sortides

El passat dos de febrer el Cor Geriona va fer dues actuacions a Agramunt. El Cor Geriona es una coral de Girona que va quedar finalista al concurs

Oh

Happy

Day!.

Unes quinze alumnes de l’institut Ribera Del Sió que canten a la coral Bon Cant

d’Agramunt

van

cantar dues cançons amb el Cor Geriona, les cançons es deien: In the

jungle i Violes desembrals. Al casal Agramuntí es van fer dos concerts, el primer a la una del migdia, i l’altre a les set de la tarda. Primer només es volia fer un concert, però les entrades del primer concert es van esgotar de seguida. Va venir molta gent d’arreu de Catalunya. El teatre estava molt ple i la gent va gaudir molt. Per acabar la festa les alumnes de l’institut que cantaven a la coral Bon Cant van sopar amb les cantants del Cor Geriona. Neus Blàvia i Júlia Salvador

pàgina 9


Activitats i sortides

3r Eso visita Ràdio Sió el 25 de març

pàgina 10


Activitats i sortides

Tots els alumnes estaven avisats de l’activitat, així que tots anaven arreglats. El fotògraf va començar a fer fotos als nens a l’hora del pati. Els nens de 1r d’ESO van ser els primers a començar. ens van explicar com havia anat: “ Ha sigut molt divertit, i esperem que les fotos hagin sortit molt bé”. Aquests nens juntament amb els de 1r de batxillerat van presenciar com es va ensorrar la part frontal de l’edifici. Quan es va produir l ‘ensorrament els alumnes de 1r de batxillerat s’estaven fent la foto i els de 1r d’ESO B estaven anant cap a Educació física així que ho van presenciar tot. Cap alumne no va patir cap lesió però la càmera del fotògraf es va trencar. Per això els alumnes es van quedar sense fotos i les van haver de repetir. Per sort el fotògraf portava una altra càmera de recanvi, i van fer les fotos a la pista de futbol. Els alumnes de 1r de batxillerat es van endur un bon ensurt però per sort no es van fer gens de mal. Tot i així s’haurà de remodelar la part frontal de l’institut. Joana Ribera Zurita i Maria Bovet Torres

1r ESO B

Conferència sobre el càncer Dimecres a les 9:40 del matí va venir una noia que es deia Laura, ens va fer una conferència sobre el càncer i els efectes de les drogues. Ens va explicar que les persones que fumen tenen problemes de salut. Va explicar què eren els fumadors passius, perquè es va deixar de fumar als llocs públics, a qui li importa que siguem víctimes dels fumadors, perquè és va aplicar la llei de no fumar als llocs públics (perquè els polítics veien que teníem moltes despeses) ... Desprès d'aquesta interessant informació ens va deixar fer preguntes. La Laura les va respondre totes amb gran interès. Abans, però, ens va ensenyar els productes que porten els cigarrets.

Finalment ens va ensenyar l'experiment que hem mencionat abans. Primer va obrir la finestra, després va agafar un cigarret i el va ficar dins d'una tetina de biberó, després va ficar aigua en una ampolla i un cotó fluix a la punta de l'ampolla, finalment la va tancar amb la tetina amb el cigarret. Finalment vam veure els efectes que aporta el tabac al cos, evapora una part de l'aigua que tenim al cos, i et fan molt mal als pulmons. Albert Saball Sala I Eudald Brils Creus 1r ESO A

pàgina 11


Entrevista a l’HUGO ALARCÓN , el nou professor de música parla,

tots

par-

lem, doncs tots

1- Com vas descobrir la música?

La música la vaig descobrir a casa, de petit, amb la podem fer músi-

família. Al meu pare li agradava molt la música i es- ca. Una altra cocoltava bastants CD’s i llavors em va ensenyar una sa és que no tots mica a tocar la guitarra i a partir d’aquí em vaig co- en fem, però la mençar a aficionar. I més endavant, vaig tenir ganes capacitat de fer de tocar el violí i aquí va ser quan vaig entrar amb la música i l’instint musical, això ho

música una mica més seriosament.

tenim

tots.

És

2- Quins instruments toques? Quin va ser el teu una cosa innata en l’ésser humà.

primer instrument? El meu primer instrument va ser el violí i llavors a

partir d’aquí quan era més adolescent, em vaig afici- 6-

Has

escrit

onar més a la guitarra. I doncs clar, es una cosa que alguna cançó al no s’acaba mai la música i pots veure la música en llarg de la teva vida?

altres instruments. Més tard, em vaig ficar una mica Sí, n’escric moltes. M’agrada compondre, de fet crec que es la millor forma d’aprendre música quan tu

amb el piano, i la veu, també.

intentes de crear una cosa de zero i et vas trobant 3- De tots els instruments que has tocat, quin es les dificultats i tens ganes d’aprendre per poder ferho millor a la següent cançó que facis.

el que mes t’agrada? Es difícil de dir-ho, perquè m’agraden tots, però potser el que toco més és la guitarra

7- Amb una paraula com definiries la música? Amb una paraula, doncs, diria llibertat. Perquè quan

4- Quan eres petit vas anar amb alguna escola de estàs fent musica et sents lliure, no hi ha normes, només les que tu et fiquis.

música? Sí, vaig començar a aprendre a tocar el violí i quan ja

portava uns anys va coincidir que havia d’anar a la 8- T’agrada ensenyar música? universitat i vaig deixar una mica aquesta part més M’encanta. És una cosa que té les dues vessants.

seriosa, mes acadèmica, diguem, de la música i vaig Una vessant de jo com a músic, i l’altra més d’enseestar uns anys tocant, aprofundint més pel meu nyar música. Es una cosa que es retroalimenta, d'acompte amb la guitarra i a partir d’aquí, va ser quan quí aprenc coses i quan faig cançons em serveix. I el vaig descobrir la música realment. Vaig començar a que aprenc a fora, a les classes també ho aplico. estudiar més seriosament la guitarra i a tornar a anar a escoles de música, però amb la guitarra.

9- Quin es el teu ídol de la música?

N’hi ha molts, però un personatge que m’ha inspirat

5- Sempre t’ha agradat la música? Sí, jo crec que no hi ha ningú que no li agradi la música, és una cosa que portem tots a dins. És com la

molt, i que es com un model a seguir, és el David Bowie. És un artista que va sortir cap a finals del 70,

pàgina 12


GENT DE LA VILA i té una trajectòria molt llarga i m’agrada molt preci- 13- Què és el que més t’agrada de l’institut Ribesament perquè ha sabut adaptar-se als temps i fer ra del Sió? I el que menys? música de qualitat.

El primer dia que vaig venir aquí em va impactar el 10- T’agradaria arribar a una posició més alta de mural que hi ha a l’entrada, que van fer els alumnes de l’aula oberta.

músic, respecte a la que estàs ara?

Sempre està bé, tenir un camí per endavant i somi- I el que menys, es que m’agradaria no molestar als ar. Però jo estic molt bé com estic també, vull dir, meus veïns, perquè l’aula de música es un lloc on ara per exemple, estic fent classes aquí a l’institut i es fa soroll i doncs et trobes, que si hi ha gent a baix tinc un parell de projectes musicals que un d’ells és els molesta, o per les escales, que el so també baique he tret un disc i amb l’altre també estic fent bas- xa, és una cosa que si es pogués millorar, doncs sí tants concerts i de moment ja estic content amb el que es una de les coses que es podrien millorar, que tinc, si després venen coses i faig més concerts, perquè sap greu molestar a la gent quan fas la teva tot i que no aspiro a ser famós ni res d’això, sóc feliç feina. amb el que tinc. 14- I per últim ens pots explicar una anècdota

11- I, a part de la música que t’agrada fer en el teva de la musica? Doncs, una experiència bonica que vaig tenir va ser

teu temps lliure?

M’agrada mirar pel·lícules, m’agrada llegir, jugar l’any passat que vaig participar en uns tallers que amb el meu fill, que té un any i es molt divertit, m’a- organitzava l’Orfeó Lleidatà per la gent discapacitagrada navegar per internet també, estar amb els da i es tractava de ensenyar-los unes cançons. En amics, fer esport, jugar a futbol i, més coses .

grups de 4 o 5 i anaves treballant amb ells i al final va quedar una cosa molt maca i ho vam gravar. I el

12- Que en penses sobre l’institut d’Agramunt?

fet d’això, de veure que amb la música puguis con-

Penso que es un institut molt acollidor, és el primer nectar amb gent com aquesta, és una cosa que em any que estic aquí però m’hi sento com a casa. Nor- va agradar molt, em va emocionar. malment, els instituts de poble, la relació amb els alumnes és molt propera, la gent de poble té un tarannà diferent a la gent de ciutat, en el bon sentit.

pàgina 13

Sonia Piqué i David Talavera 2n ESO B


Nosaltres. 1r A

1r B

2n A

pĂ gina 14


Nosaltres. 2n B

2n C

3r A

pĂ gina 15


Nosaltres. 3r B

4t A

4t B

pĂ gina 16


Nosaltres 1r Batx

2b Batx cient.

2b Batx hum. pĂ gina 17


Una mica de tot

LO XAFARDER! La majoria dels alumnes de 4t d'eso no estan d'acord amb la proposta de la direcció de l’institut Ribera del Sió amb fer el treball de síntesi al viatge de final de curs a Itàlia. Direcció diu que no els faran fer tot el treball però

que alguna cosa s’hauria de fer. Molts pares dels alumnes tampoc hi estan d'acord perquè pensen que el viatge de final de curs és per distreure’s, mai s’havia anat a estudiar i hauria de seguir així.

El control sobre les pàgines web a les hores de classe. Molts alumnes de l’institut malbaraten les hores de classe jugant o posant-se a pàgines no adequades per aquella assignatura.

Creiem que s’hauria de millorar la vigilància i el control de les pàgines web, almenys un cop al mes. Per això demanem que en els nous ordinadors que han arribat aquest any es prohibeixi l’opció de descarregar-se jocs de la botiga virtual (excepte amb la autorització del professorat o el jocs que vénen amb el sistema). Adrià Figueres i Gener Escolà

pàgina 18

1r ESO A


El Conte A L'HORA DE SOPAR A la finca que l'oncle tenia al marge esquerre del Sió, tot anant cap a Preixens, al Sot, a l'estiu hi feia cap molta gent de ciutat. Un dia, entre aquells senyors i senyores, s'establí una gran discussió. Es tractava de saber si al poble dèiem nàu o nou

per a anomenar el número 9. Com sigui que ningú no donava raons prou definitives, per sortir de dubtes amb un testimoni indígena, es formà una rodona a la sala i m'hi posaren al mig, damunt d'una taula. L'oncle, avançant un xic, va preguntar-me molt lentament: -Escolta, ens vols dir a quina hora sopeu a casa vostra? Jo, amb gran astorament, vaig contestar-li: -A les vuit. La rodona de gent es convertí, de sobte, en un tro rodó de rialles. El meu cap s'emboirà i les galtes em cremaven. A vora el riu, assegut entre joncs i bova, mirant com nedaven els cucs, plorava tot sol mentre de dalt, de la sala, baixava, encara, una grossa rialla. Una rialla que, havent dit jo la veritat, no ente-

nia per què em feia mofa. Guillem Viladot (1922)

Som uns artistes

Alumnes de 4t ESO Professor Gerard Balcells

pàgina 19


2n Batxillerat

VISITA LA NOSTRA WEB pàgina 20

Instinotícies 58  

Revista digital de l'INS Ribera del Sió. Abril 2014

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you