Page 1

IDia +

Investigació

Desenvolupament

Innovació

+

Aplicació

Número 4

EL PARC CIENTÍFIC ATRAU 3.000 VISITANTS I ENCETA EL PROJECTE ‘ELS CAMINS DE LA CIÈNCIA’ Prop de 3.000 persones han participat el darrer

i Tecnologia Valencià, ja que es tracta d’aprofitar

any en les activitats de divulgació realitzades

les instal·lacions d’un parc científic com a

pels centres que integren el Parc Científic de la

escenari de trobada entre la Ciència i la

Universitat de València. Els visitants han estat

Tecnologia amb diferents col·lectius de la

sobretot estudiants de distints nivells educatius,

societat que, habitualment, estan allunyats de

que han recorregut l’Observatori Astronòmic,

l'activitat investigadora de la Universitat, com

l’IATA (CSIC) i l’IFIC (UVEG-CSIC).

poden

Atesa aquesta gran afluència de persones, que

secundària, el personal d'empreses, les visites

es veurà incrementada en el futur amb la

institucionals,

pròxima inauguració de la part empresarial del

programes formatius per a adults i altres

Parc Cientific, i a fi d’explotar totes les

col·lectius. En aquest moment, a més de les

potencialitats que les instal·lacions ofereixen per

infraestructures pròpies de cada centre, hi ha

a la comprensió pública de la ciència, s’ha posat

dos punts d'inici de les visites, on, a més

en marxa el projecte ‘Els camins de la ciència’.

d'informació institucional, hi ha instal·lades unes

L’objectiu d’aquesta iniciativa és explicar al

pantalles de plasma interactives de 50” que

visitant

de

mostren les notícies i novetats del Parc. En

transferència de coneixement. Es tracta d’uns

aquestes pantalles es pot veure, tant el vídeo

recorreguts cientificodivulgatius a través de

institucional del Parc, com els vídeos dels

totes les instal·lacions del Parc Científic de la

centres que el componen.

Universitat. Es pretén que qualsevol visitant que

En la fase següent del projecte es pretén

arribe a les instal·lacions del Parc puga empor-

instal·lar un punt d'inici de visites en la part

tar-se una imatge de les activitats científiques i

empresarial del Parc, i també crear una

tecnològiques que s’hi fan i de la seua importàn-

videoteca científica en línia que serà accessible,

les

activitats

de

recerca

i

ser

els

estudiants

els

jubilats

de

primària

procedents

i

tant a través del web del Parc Científic

Els camins de la ciència’ tenen un caràcter nou

http://www.pcuv.es/, com des de les pantalles

en l’àmbit universitari i en el Sistema de Ciència

instal·lades als punts d'inici dels recorreguts.

1

Premis Jaume I i Honoris Causa

2

Beques i ajudes del Patronat Sud-Nord

3

Projecte europeu contra la contaminació

4

de

cia per a la societat.

IDia. Any I Número 4

+

La Universitat estudia l’illa de calor de Madrid per a buscar solucions

5

Vocabulari de termes audiovisuals i odontològics

6

Combatre la violència de gènere des de les aules/L’ETSE farà cursos amb IBM

7

La Universitat en xifres

8


Premis Jaume I

HONORIS CAUSA PER A JOAN VENY I ROY J. GLAUBER

PREMIATS JOSÉ BERNABEU I JOSÉ BENLLOCH

La Universitat de València ha investit com a nous doctors honoris causa el Premi Nobel de Física Roy J. Glauber i el filòleg Joan Veny. En l’acte, celebrat al Paranimf de l’edifici històric de la Nau, el rector, Francisco Tomás Vert, va definir Glauber i Veny com a “investigadors de prestigi i d’impacte internacional”. De tots dos, a més a més, va destacar la seua vinculació amb investigadors de la Universitat de València. El professor Roy J. Glauber va dedicar la seua intervenció a descriure els assoliments històrics en la investigació sobre la llum. Glauber va esmentar la contribució d’un gran nombre de científics que no han arribat a ser famosos però que han fet possible aquests descobriments. Per a Glauber els avanços fan que puguem imaginar usos pràctics per a coses que eren considerades fenòmens quàntics estranys o inclús de ciència ficció. La laudatio de Glauber va estar a càrrec del professor Jorge Velasco que va recordar que Glauber ha estat considerat el pare de l’Òptica Quàntica. El filòleg Joan Veny va dedicar el seu discurs a reflexionar sobre la identitat i la projecció exterior de la varietat valenciana del català, matèria en la qual està considerat el major expert. Ha estudiat les influències externes que li han arribat i les que el valencià ha tingut en altres llocs. Veny afirma: “Les paraules no són paret, frontera sinó pont, diàleg, companyia. I la unitat no està renyida amb la varietat”. El professor Emili Casanova va ser l’encarregat de la seua laudatio. En paraules de Casanova Veny ha estat “el creador de la dialectologia catalana moderna”. Les obres de Veny són la base dels estudis actuals.

2

Els

científics

i

investigadors

de

la

l’equip de la divisió teòrica del CERN.

Universitat de València José Bernabeu

El també investigador de la Universitat de

Alberola i José María Benlloch han estat

València José María Benlloch ha rebut el

guardonats amb els premis Rei Jaume I

premi Noves Tecnologies pel seu treball

en les modalitats d’Investigació Bàsica i

destacat per l’aplicació de coneixements

de Noves Tecnologies, respectivament. La

de física de partícules a la medicina. Ha

decisió del jurat la va donar a conéixer el

desenvolupat una càmera portàtil amb

secretari de la Fundació Premis Rei

resolució 10 vegades més gran del

Jaume I, Santiago Grisolía, en un acte

normal per a aplicar-la en quiròfans. En

celebrat al Palau de la Generalitat en

Investigació Mèdica, el reconeixement ha

presència del president del Consell, José

Francisco Baselga,

Barberà,

Miquel

l’arquitecte

Camps. Salvador Canals

Manuel

i

Solà-

Morales han estat els altres

estat per a José Baselga, cap PREMIS EN

del servei d’Oncologia, Hema-

INVESTIGACIÓ

tologia Clínica i Radioteràpia

BÀSICA I NOVES

de l’Hospital de la Vall d’He-

TECONOLOGIES

bron de Barcelona. El seu

PER A LA UV

quatre guanyadors, en les

treball

està

centrat

desenvolupament

en

clínic

el de

modalitats Mèdica, Economia, Protecció

nous agents moleculars per al tractament

del Medi Ambient i Urbanisme.

del càncer. En l’apartat d’Economia s’ha

A l’acte van assistir, entre altres autori-

reconegut l’economista català Salvador

tats, el rector de la Universitat de Valèn-

Barberà pel seu paper important en el

cia, Francisco Tomás, l’alcaldessa de la

desenvolupament

ciutat, Rita Barberà, i el delegat del Go-

econòmica a Espanya amb la promoció

vern a la Comunitat Valenciana, Ricardo

d’una nova línia d’investigació d’ensenya-

Peralta. La decisió dels guardonats amb

ment al voltant de l’economia de la

els premis, que impulsa la Generalitat

ciència i de la innovació. En Protecció del

valenciana i que estan dotats amb

Medi Ambient, Miquel Canals, doctor en

100.000 euros, correspon a un jurat

Ciències Geològiques, ha estat reconegut

format per una vintena de premis Nobel,

per centrar la seua carrera en l’estudi de

catedràtics i científics.

l’oceà des de la perspectiva del canvi

El premi en Investigació Bàsica ha

climàtic.

correspost al científic de la Universitat de

En Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat,

València José Bernabeu Alberola, recone-

l’arquitecte català Manuel Solà-Morales

gut per la seua tasca d’investigació en la

ha vist reconegut el seu treball per

física teòrica de partícules elementals. És

aconseguir integrar en la seua carrera la

el primer físic espanyol a ser membre de

sostenibilitat del paisatge.

IDia. Any I Número 4

de

la

investigació


Càtedres Unesco i Mediterrània

EL PATRONAT SUD NORD INCREMENTA LES BEQUES I AJUDES ALS ESTUDIANTS DE PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT pretén sumar els esforços documentals i d’informació de què disposen totes aquelles entitats i organitzacions que treballen en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. D’altra banda, cal destacar el projecte que en aquest darrer Ple del Patronat ha obtingut el seu reconeixement i posada a punt com és fomentar a través del nostre professorat els estudis i la investigació en matèria de drets humans, desenvolupament local i regional i en PROGRAMATS NOUS CURSOS DE LES

CÀTEDRES UNESCO MEDITERRÀNIA

I

processos constitucionals de transició a models democràtics incorporant la Universitat de València a través de la seua Càtedra UNESCO a un Projecte Alfa III en

xarxa

amb

quatre

universitats

llatinoamericanes i tres europees afavorint l’intercanvi i transferint coneixement sobre aquestes matèries entre les institucions universitàries vinculades a la xarxa. El Patronat Sud-Nord també té previst llançar tres nous títols o assaigs El Patronat Sud-Nord de la Universitat de València ha incrementat les beques i les ajudes a taxes de matrícula concedides a estudiants procedents de països en vies de desenvolupament. Així es

LA CÀTEDRA UNESCO PARTICIPARÀ EN UN PROJECTE ALFA III EN XARXA AMB QUATRE UNIVERSITATS

sobre cooperació al desenvolupament dins la col·lecció la Nau Solidària: un estudi sobre la cooperació valenciana i les ongd, una guia nutricional per a xiquets sahrauís, una història de les

desprén de la Memòria d’activitats

LLATINOAMERICANES I TRES

migracions i un informe sobre eines i

2007, recentment aprovada pel Ple del

EUROPEES

fons de documentació sobre desenvolupament i medi ambient.

Patronat Sud-Nord. El Ple també ha aprovat noves iniciatives que s’integra-

Davant el pròxim curs acadèmic el Pa-

En l’àrea de formació es posen en mar-

ran en l’agenda de cooperació.

tronat Sud-Nord té previst entre altres

xa per a l’inici del pròxim curs acadèmic

Durant 2007 s’ha enfortit la cooperació

iniciatives contribuir a la coordinació de

la celebració d’un seminari hispano-

universitària amb els diversos agents

la cooperació universitària: així es revi-

algerià sobre seguretat alimentària i de-

socials de la cooperació, tant institucio-

sarà, reestructurarà i faran més visible

senvolupament agrari amb reconeguts

nals com associacions i entitats del tei-

les diverses modalitats de beques de la

professors i experts d’universitats va-

xit civil valencià i internacional. Cal

cooperació, tot centralitzant la informa-

lencianes i algerianes, i nous cursos de

destacar l’esmentat augment de les be-

ció i facilitant l’accés d’aquestes convo-

les Càtedres UNESCO i Mediterrània so-

ques i ajudes a taxes de matrícula con-

catòries als destinataris i fent més

bre desenvolupament humà i sostenible

cedides a estudiants de països en vies

eficaç la seua tramitació i gestió. També

amb la presència de Michel Pieur

de desenvolupament que cursen estudis

s’ha previst estendre el servei d’infor-

(Universitat de Limoges), Clara Chu

oficials a la Universitat de València, es-

mació i documentació InfoSud a les

(Universitat

pecialment les beques concedides a es-

ONGD i als municipis valencians, en una

sociòlegs Alain Gras (Universitat de la

tudiants del continent africà, en concret

campanya que ja s’està executant i que

Sorbona) i Salvador Juan (Universitat

als procedents de Marroc.

culminarà en 2010. Aquest projecte

de Caen, França).

IDia. Any I Número 4

de

Califòrnia),

3

i

els


Projecte amb aplicacions pràctiques

LA UNIVERSITAT COORDINA UN PROJECTE EUROPEU PER A COMBATRE LA CONTAMINACIÓ I OBTINDRE COMBUSTIBLE NATURAL Dihuit grups d’investigació provinents de

d’investigació, així com l’adequat entorn

es podran identificar les necessitats i

huit països europeus s’han reunit a la

industrial, com per empendre una tasca

prioritats de la biologia sintètica a

Universitat de València, a la seu de

de coordinació i conscienciació en l’àmbit

Europa.

l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i

de la biologia sintètica, que permeta

Un objectiu remarcable del projecte

mes biològics d’interés industrial. En la

competir amb altres països per una

TARPOL també és reflexionar sobre els

biologia

sintètica

els

aproximació amb èxit a la biotecnologia

aspectes socials, ambientals i ètics, així

estudis

tradicionals

química

ambiental, és a dir, en el descobriment i

com

prebiòtica i origen de la vida o els de

explotació de nous catalitzadors biològics

d’aquestes noves tecnologies. Tot això ha

capaços d’impulsar reaccions d’interés

de servir per dissenyar i optimitzar un

industrial amb un cost energètic mínim i

sistema de presa de decisions i de

d’una manera molt més respectuosa

recomanacions

amb l’entorn.

investigacions. Tot plegat serà una base

Biologia Evolutiva per a iniciar els treballs d’un projecte de la Unió Europea, dins la temàtica ‘Biologia sintètica per a l’ambient’ del seu 7è Programa Marc, un camp d’investigació emergent. L’objectiu és

modificar

genèticament

microorganismes molt simples, com les bactèries, per a convertir-los en una espècie

de

màquines

vivents

que

treballen per a nosaltres. Així, els científics

volen

utilitzar

la

biologia

sintètica per obtindre biocombustible a partir de la palla d’arròs, o manipular els gens del rent per extraure etanol de la cel·lulosa. Els experts realitzaran un esforç concertat per combatre, entre altres, la contaminació ambiental amb microbis a la carta. La biologia sintètica és un camp d’investigació emergent que reuneix diverses tradicions científiques al voltant de l’objectiu de dissenyar i fabricar nous sisteconvergeixen del

EL PROJECTE DE BIOLOGIA SINTÈTICA PERMETRÀ TRANSFORMAR RESIDUS AGRÍCOLES, COM LA PALLA D’ARRÒS, EN GASOLINA

l’impacte

econòmic

per

a

potencial

les

futures

la

sòlida per impulsar una innovació i una

de

bioeconomia basades en el coneixement

detectar, monitoritzar, previndre, tractar

que contribuiran a assolir els objectius

L’objectiu

final

biotecnologia

és

ambiental

millorar per

tal

l’enginyeria genètica i metabòlica. En

i eliminar els contaminants. Al llarg dels

l’actualitat, el ritme de seqüenciació de

pròxims dos anys, el projecte TARPOL

L’ÚS DE BIOETANOL ELABORAT A

genomes és exponencial i això està

posarà en contacte els diferents grups

PARTIR DE PRODUCTES AGRÍCOLES

subministrant

europeus

una

informació

molt

d’investigació

en

biologia

HA PROVOCAT UNA PUJADA DE

valuosa per reenfocar tots els esforços

sintètica, convocarà discussions i debats

precedents d’una manera completament

sobre conceptes i terminologia, crearà

nova. S’obri, així, la possibilitat d’una

bases de dades comuns, engegarà un

traçats per el programa Lisboa 2010.

millor comprensió dels sistemes vivents i

programa de formació avançada en

El coordinador del projecte TARPOL és el

del disseny i fabricació de formes de vida

biologia sintètica a escala europea i

professor Andrés Moya, director de

artificials.

prepararà un programa d’actuacions per

l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i

A Europa hi ha suficient massa crítica en

a la Unió Europea en aquest àmbit

Biologia Evolutiva de la Universitat de

les seues institucions acadèmiques i

científic i tecnològic. D’aquesta manera

València.

4

IDia. Any I Número 4

PREUS DELS ALIMIENTS


L A U N I TAT D E C A N V I C L I M À T I C D E L A U N I V E R S I TAT ESTUDIA L'ILLA DE CAL OR DE L A CI UTAT DE MADR I D PER

A L’ESTUDI S’HAN REALITZAT

MEDICIONS COMBINADES A BORD D’UN AVIÓ AMB MESURES IN SITU PER A FER UNA BASE DE DADES PER A L’ESTUDI DE L’EFECTE D’ILLA TÈRMICA I DE LA TEMPERATURA URBANA

d'un avió amb mesures in situ per generar una base de dades representativa per a l'estudi de l'efecte d'illa tèrmica (Urban Heat Islands, UHI) i de la termografia urbana (Urban Thermography, UT). Durant la campanya, avions de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) han sobrevolat la ciutat de Madrid a diferents hores i altures durant el dia i la nit en coincidència amb les mesures realitzades per l'equip d'investiConéixer les causes, les conseqüències i

ser considerada representativa de les

gadors

buscar solucions al conegut fenònem de

diferències de temperatura que es regis-

tèrmiques, radiòmetres tèrmics situats

l’illa de calor que viuen moltes ciutats són

tren com a conseqüència de l'existència

en pals en diferents edificis de la ciutat

els principals objectius que s’ha marcat

de la ciutat i que hipotèticament hi hauria

pertanyents a l'Ajuntament de Madrid, al

un equip d’investigadors de la Universitat

si no s'haguera produït cap urbanització.

CSIC, a la Universitat Complutense i

de València. El model triat és la ciutat de

Els factors més importants als quals se li

Autònoma de Madrid. També s’han rea-

Madrid, una de les capitals que més

atribueix la causalitat de la IT són la

litzat mesures amb termòmetres infraro-

pateixen

els

diferent inèrcia tèrmica dels materials

jos de precisió muntats en plataformes

investigadors que s’encarregaran estan

urbans i rurals, l'estructura de la ciutat,

mòbils, realitzant diferents itineraris pels

dirigits pel professor de José Antonio

l'emissió de calor antròpic, normalment

carrers de Madrid. Madrid és una ciutat

Sobrino. La primera part ja està feta,

associat al transport de calor de l'interior

idònia en l'estudi d'illa tèrmica a causa de

però encara queda camí.

dels habitatges cap a l'exterior, l'emissió

la

Del 23 de juny al 12 de juliol el professor

de vehicles i acondicionadors d'aire, així

morfologia urbana, les diferents densitats

Sobrino, director de la Unitat de Canvi

com a diversos processos de combustió,

d'edificacions i la distribució heterogènia

Global

del

entre altres. Una de les conseqüències de

de parcs verds.

Laboratori de Processament d'Imatges

l’illa de calor, segons Sobrino, és l’aug-

A més de la Universitat de València, la

(LPI) de la Universitat de València, ha

ment del consum d’energia a les llars, el

campanya DESIREX 2008 compta amb la

coordinat la campanya DESIREX2008

que provoca que augmente la tempera-

participació

(Dual-use

ANAR

tura a l’exterior. L’ESA ha posat en marxa

Pasteur

per

aquest programa per a buscar solucions

l'Agència

l'Agència Espacial Europea (AQUEIXA)

que mitiguen els efectes de l’illa de calor.

(AEMET), les Universitats Autònoma i

per a realitzar mesures a la ciutat de

Aquestes accions seran necessàries a Eu-

Complutense de Madrid, la Universitat de

Madrid.

ropa a mig i llarg termini. Els primers re-

Vigo,

sultats del projecte DESIREX estaran

especialment

disponibles el pròxim novembre.

l'Ajuntament de Madrid, del Centre

aquest

fenònem;

i

(http://www.uv.es/ucg/)

Experiment

European 2008)

Security finançada

QUÈ ÉS L’ILLA DE CALOR.

de

seua

la

UCG

extensió,

de

la

la

de

Labein-Tecnalia. la

seua

càmeres

variada

Universitat

d'Estrasburg, Estatal

amb

el

Louis

CIEMAT,

Meteorologia

Cal

destacar

col·laboració

de

Cartogràfic i Fotogràfic (CECAF) de

L'objectiu de DESIREX és estudiar la modificació climàtica coneguda pel nom

UN AVIÓ PER A MESURAR.

l'exèrcit de l'Aire, i d'Aeroports Espanyols

d'illa tèrmica (IT) o illa de calor, que pot

DESIREX ha combinat mesures a bord

i Navegació.

IDia. Any I Número 4

5


LA UNIVERSITAT, VOCABULARI D’AUDIOVISUALS I ODONTOLOGIA MEMBRE DE L'INSTITUT La Universitat i l’AVL elaboraran dos glossaris especialitzats DE LLENGÜES MODERNES APLICADES La Universitat de València s’ha incorporat a l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA), que ja realitza activitats a la Universitat d’Alacant i a la Jaume I de Castelló des de fa tres anys. La vocació de l’IULMA és realitzar projectes d’investigació interdisciplinar amb ens públics i empreses

privades

de

la

Comunitat

Valenciana i també nacionals i internacionals, a la vegada que oferir serveis lingüístics, cursos especialitzats, entre altres, tot això segons les necessitat del teixit social i industrial de la Comunitat Valenciana. Entre els serveis que

La Universitat de València i l’Acadèmia

tecnològica propiciada per la digitalitza-

ofereix l’institut estan el d’assessora-

Valenciana

(AVL)

ció. El recull de terminologia i acrònims a-

ment fonètic i lingüístic, formació aca-

elaboraran dos vocabularis, un de termes

bastarà conceptes tècnics, conceptes

dèmica

i

professional,

de

la

Llengua

traduccins

audiovisuals i un d’odontologia. Els

bàsics de teoria aplicada, elements i ru-

tècniques i serveis terminològic. Ac-

treballs, que seran dirigits des de la

tines de producció, aspectes tecnològics i

tualment l’IULMA està elaborant diccio-

Universitat hauran de ser lliurats el 15 de

referències essencials al consum mediàtic

naris i glossaris a Alacant i Castelló,

desembre i estaran finançats per l’AVL

o la difusió de continguts audiovisuals. El

així com també s’estan organitzant

amb deu mil euros. En el cas projecte

treball sobre Odontologia consisteix en

congressos, dirigint tesis doctorals o

sobre

elaborar

publicant treballs. La informació com-

incorporació dels principals registres que

termes, incorporant un repertori de mots

pleta pot consultar-se en la pàgina web

són habituals en la indústria actual i que

que es fan servir en el llenguatge

de l’Institut: http://www.iulma.es.

són conseqüència de la convergència

especialitzat.

audivisual

es

contempla

la

un

vocabulari

específic

de

PETRA M. PÉREZ, PREMIADA PELS FABRICANTS DE JOGUETS La professora de la Universitat de València Petra María Pérez ha estat premiada per l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets per la seua estreta col·laboració investigadora amb aquesta associació i el constant reconeixement del valor del joc i la importància que té com eina educativa. També se li ha reconegut a la directora de l'Institut de Creativitat i Innovació Educativa de la Universitat de València la seua contribució a la difusió a través dels mitjans de comunicació, en concret, l'entrevista realitzada el 30 de desembre al diari El País “Els xiquets que no juguen tenen manques socials bàsiques”. En ella reivindica la importància del joc en totes les etapes del creixement del xiquet i les manques socials bàsiques que poden tindre els xiquets per la falta de joc. Petra Maria Pérez ha rebut el premi “Pajarita” de la AEFJ. Altres premiats en aquesta edició han estat el Pare Angel, de l'ONG Missatgers de la Pau; Maite Gutiérrez del diari La Vanguardia per l'article “Els joguets clàssics tornen a triomfar”; el Grup Radiotelevisió Valenciana per l'extensa cobertura realitzada durant la passada campanya nadalenca i l'especial tractament que ha donat al sector del joguet.

6

IDia. Any I Número 4


AFRONTAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE DES DE LES AULES Dos-cents experts s’han reunit a la Universitat per buscar solucions als maltractaments Dos-cents experts han participat en

se solucione durant el període de

el XI Congrés Nacional de Teoria de

formació dels futurs professors.

l’Educació que s’ha realitzat en

La catedràtica de la Universitat

juliol a la Universitat de València.

de

L’encontre s’ha concebut com un

l’educació

espai de debat per a trobar, entre

fonamental per a reduir els

altres, les fórmules que duguen el

comportaments violents i estere-

professorat a relacionar el món de

otipats que hui en dia es repe-

l’educació i les polítiques d’igualtat,

teixen entre els joves. Per això,

començant pel tractament de la

en aquest congrés s’ha tractat el

violència de gènere.

paper de l’educació per a superar

El tema de l’encontre era “Educació,

la desigualtat de gènere en

Gènere

d’Igualtat”.

diversos camps i la violència

També es va inaugurar una exposi-

contra les dones. Pilar Aznar ha

i

Polítiques

ció de dibuixos que formaven part

València

ha és

indicat

que

una

eina

advertit que entre les societats

del concurs “Per un món d’igualtat”,

cia d’una situació de violència de gènere

que es s’ha pogut visitar a la Nau durant

i l’analitzen.

el congrés.

Els

Durant els dies de debat s’han celebrat

destacat la importància que pren la

pensa que ja està superada.

diverses taules redones en les quals

formació del professorat per a tractar

Per la seua banda, el professor Juan

s’exposaren projectes i experiències

temes

La

Escámez, que també és el president del

sobre la violència de gènere des de

catedràtica de Teoría de l’Educació i

Comité Científic del Congrés, s’ha referit

distintes

perspectives,

l’escolar,

més desenvolupades es donen uns índex

organitzadors

d’igualtat

del

en

congrés

les

han

aules.

de

masclisme

i

desigualtat

importants, malgat que eixa societat

la

presidenta del Comité Organitzador ha

als canvis que s’han de produir en els

laboral, i la cultural. A més, en un dels

advertit que “els professors actualment

plantejaments dins de l’aula i en una

tallers es presentà un programa que

no estan degudament preparats per a

nova

tractar temes d’igualtat en les escoles”.

professorata

Pilar Aznar ha indicat que cal que això

actuacions, els valors i els prejudicis.

s’està oferint als instituts en el qual els alumnes de batxillerat prenen conscièn-

LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA I L’EMPRESA IBM DESENVOLUPEN UN NOU CONVENI

mentalitat per

per a

part canviar

del les

UNA INVESTIGADORA DE LA UNIVERSITAT, ENTRE LES MILLORS SOCIÒLOGUES

La Universitat de València ha renovat i

rellevants associacions empresarials,

ampliat el conveni de col·laboració tec-

com

nològica i científica amb IBM. El conveni,

(GSEE), han expressat la necessitat de

que regula la relació entre les dues parts

titulats universitaris amb una formació

Mercedes Martínez Iglesias, investigado-

en matèria de formació i investigació en

especialitzada,

seua

ra en formació de la Universitat de

noves tecnologies, ha sigut subscrit pel

integració laboral.

València, ha estat una dels 35 joves

rector Francisco Tomás, i Jesús Martínez,

Enguany, en l’apartat de formació es

europeus seleccionats per participar en

director de l’oficina d’IBM en València.

faran tres cursos, la segona edició del

l’Escola d’Estiu de l’European Sociological

L’acte va comptar amb la presència del

diploma d’especialització professional

Association, celebrada a Creta en juliol.

director de l’Escola Tècnica Superior

universitària en grans sistemes corpora-

Martínez Iglesias cursa el programa de

d’Enginyeria de la Universitat (ETSE),

tius IBM (System Z o mainframes); un

doctorat del Departament de Sociologia

Joan Pelechano, i de Pedro Lázaro,

curs d’especialista en DB2, el sistema de

i Antropologia Social, en el qual té com

director de relacions amb Universitats

gestió de bases de dades de major utilit-

a tutora a la professora María Poveda.

d’IBM. El conveni te com objectiu tre-

zació en els grans sistemes corporatius;

L’ESA’s PhD Summer School està co-

ballar per a investigar i impartir formació

i un curs sobre ciència i enginyeria dels

organitzada enguany pel 6th Framework

específica en sistemes d’àmplia utilització

serveis amb suport informàtic. Tots els

Programme

en la industria i serveis espanyols i

cursos del programa “IBM Academic

Cinefogo

mundials. En relació a aquests sistemes,

Initiative”, s’impartiran a l’ETSE.

Sociologia de la Universitat de Creta.

Guide

Share

que

Europe

facilite

España

la

i

IDia. Any I Número 4

Network pel

of

Excellence

Departament

7

de


LA UNIVERSITAT EN XIFRES

FRANCISCO TOMÁS FORMARÀ PART DEL CONSELL RECTOR DEL CSIC

LA UNIVERSITAT OBTÉ EL MAJOR NOMBRE DE BEQUES PREDOCTORALS DEL SISTEMA UNIVERSITARI VALENCIÀ

El rector, Francisco Tomás, ha sigut nomenat membre del Consell Rector del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Francisco Tomás, catedràtic de Química Física, és rector de la Universitat de València des de febrer de 2002, presideix la comissió sectorial d’I+D de la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles) i és assessor de la Comissió Interminesterial de Ciència i Tecnologia (CICYT). El CSIC és el major organisme públic d’investigació d’Espanya i participa activament en la política científica de totes les comunitats autònomes a través de diversos centres. Té caràcter multidisciplinar i abasta tots el camps del coneixement, El conseller d’Educació, Alejandro

a la Cardenal Herrera-CEU. A més,

des de la investigació bàsica fins als més avan-

Font de Mora, ha lliurat, junt amb la

altres tres han iniciat investigacions

çats desenvolupaments tecnològics. El seu ob-

secretària Autonòmica d’Universitat i

al Consell Superior d’Investigacions

jectiu és promoure i realitzar la investigació

Ciència, María Amparo Camarero, 73

Científiques, dos a la Fundació de la

científica i tècnica al servei de la política científica

beques destinades a la formació de

Comunitat Valenciana Centre d’In-

i tecnològica del país per a impulsar i contribuir

joves investigadors. Vint-i-quatre

vestigacions Príncep Felip, un més a

als seu desenvolpament econòmic, social i cultu-

d’aquestes han sigut per a estudiants

la Fundació IVI per a l’estudi de la re-

ral. En gener de 2007, la aleshores ministra d’E-

de la Universitat de València, que és

producció humana i un a la Fundació

ducació i Ciència, Mercedes Cabrera, nomenà al

la que major nombre d’ajudes ha ob-

Hospital General Universitari d’Elx.

professor Francisco Tomás membre del Consell

tingut del conjunt d’universitats i

Els joves aborden fins a 26 àrees

Assessor per a la Ciència i la Tecnologia com a

centres d’investigació públics i privats

d’investigació molt diverses (dret,

conseller representant de la comunitat científica.

de la Comunitat Valenciana. S’ha se-

química, psicologia, agricultura, bio-

El Consell Assessor per a la Ciència i la Tecnologia

leccionat els estudiants amb millors

logia molecular, enginyeria civil, his-

és l’òrgan consultiu de la Comissión Intermines-

expedients acadèmics, amb una nota

tòria

terial de Ciència i Tecnologia (CICYT).

mitjana de 8,86. Aquests titulats s’in-

computació i tecnologia informàtica,

corporaren en juny a grups d’investi-

entre altres). La primera fase d’a-

gació de les universitats o a entitats

questes beques dura dos anys i està

públiques o privades d’investigació.

dirigida a l’obtenció del Diploma d’Es-

En concret, 24 dels becats realitzen

tudis Avançats (DEA). En una segona

tasques d’investigació a la Universitat

fase, es destinaran ajudes a universi-

de València, 17 a la d’Alacant, 13 a la

tats i organismes públics d’investiga-

Politècnica de València, cinc a la Mi-

ció per a la contractació laboral dels

guel Hernández d’Elx, quatre a la

beneficiaris de les beques de la pri-

Universitat Jaume I de Castelló i tres

mera fase.

de

l’art,

ciències

de

la

EL MINISTERI ENCOMANA A LA UNIVERSITAT UN ESTUDI DELS REGADIUS ESPANYOLS El Ministeri d’Ambient i del Medi Rural i Marí, ha arribat a un acord amb la Universitat de València, en concret amb la unidat d’investigació "Estudis del Territori, Paisatge i Patrimoni. ESTEPA", per a

IDia +

+

+

Butlletí d’Investigació + Desenvolupament + Innovació + Aplicació

la realització d’un estudi dels regadius històrics espanyols, tant peninsulars com insulars. ESTEPA ha desenvolupat en els últims deu anysla seua pròpia metodologia d’anàlisi dels regadius tradicionals, que ha aplicat en una vintena de comarques valencians i últimament en altres terri-

Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació Gabinet de Premsa

IDia. Any I Número 4

Més informació: bidia@uv.es www.uv.es/bidia

8

toris, tant espanyols com del nord d’Àfrica. Els resultats seran publicats pel Ministeri i seran motiu d’un congrés que es farà a València.

IDia núm 4  

Butlletí d'Investigació, Desenvolupament, Innovació i Aplicació de la Universitat de València [I+D+i+a]. Vicerectorat de Relacions Internaci...

Advertisement