Page 1

I SEMINARI SOBRE PATRIMONI NATURAL DE LA COMARCA DE LA GARROTXA ESTAT DEL CONEIXEMENT

OLOT, 17 DE DESEMBRE DE 2005


PONÈNCIES

PONÈNCIES Geologia, recursos i riscos geològics i patrimoni edàfic de la comarca de la Garrotxa ............................................................................................................ 5 LLORENÇ PLANAGUMÀ I GUÀRDIA Estat del coneixement del patrimoni botànic de la Garrotxa ........................ 13 XAVIER OLIVER I MARTÍNEZ-FORNÉS El patrimoni faunístic de la Garrotxa: els grups d'animals invertebrats ....... 21 JORDI NEBOT I OBON El patrimoni faunístic de la Garrotxa: els grups d'animals vertebrats ........... 37 EMILI BASSOLS I ISAMAT

DELEGACIÓ DE LA GARROTXA DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL c/Fontanella, 3 17800 OLOT garrotxa.ichn@iecat.net

ORGANITZA:

COL·LABOREN:

3


GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA Llorenç Planagumà i Guàrdia lloren@toscaea.org

“Quan hom parla de natura s’imagina de seguida el món dels animals, el món de les plantes, si molt convé el món globalitzat d’ambdós elements. És corrent de reduir la natura a la flora i a la fauna o, a tot estirar, als grans paisatges amenitzats per plantes i animals, bastits sobre un relleu poc o molt espectacular. (...) El medi geològic no hi és integrat i és curiós això perquè difícilment hom pot deixar de veure’l, d’intuir-lo, com si fos possible de reduir una persona al vestit que duu” Extret del “Llibre blanc del Medi Ambient a Catalunya” Ramon Folch Introducció En el medi físic a la Garrotxa, un aspecte clau que destaca però alhora eclipsa altres àmbits és el vulcanisme. Aquest, per la seva exepcionalitat fa de la garrotxa una comarca pionera en la recerca naturalística a Catalunya i influeix en la diversitat botànica, els sòls i els aqüífers. Sens dubte sense el vulcanisme la tradició i el coneixement naturalístic de la zona no serien els mateixos. Tanmateix la vessant negativa és que la resta de valors geològics, molts cops de poca més importància queden en segon terme i són poc estudiats i per tant poc coneguts. 1. Geologia 1.1. Litologia 1.1.1. Paleozoic Es localitza únicament a l’Alta Garrotxa i la seva presència és bastant escassa. Podem dir que hi ha poca cosa feta fora de les cartografies ja existents. 1.1.2. Eocè Quasi tot el relleu està format per roques eocèniques. Estudiat però amb treballs dispersos. Formació Bracons. Geologia II de la Història Natural, Tesis Lluís Pallí, treballs inèdits petroleres, nous mapes geològics 1:25.000 de l’institut cartogràfic... Mancances - un recull bibliogràfic per determinar amb exactitud les mancances d’investigació. 1.1.3. Quaternari 1.1.3.1. Sedimentàries Articles dispersos, sobretot relacionats amb terrasses fluvials. I algun treball inèdit. Interessant la informació dels mapes geològics 1:25.000 de l’ICC, molt ben treballada.

5


GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Mancances - estudis acurats del funcionament en els barratges de les diferents valls per les colades de lava. 1.1.3.2. Vulcanisme Sens lloc a dubte el més estudiat. Ja des del segle XVIII, molts treballs en tots els àmbits: Caracterització, petrologia, geocronologia, paleomagnetisme per diferents autors (F. Bolòs, Lyell, Gelabert, Cazurro, Marcet, Tournon, Guàrdia...) . Durant els anys 80 una figura essencial va capitalitzar tots aquests estudis, actualitzant-los i recopilant-los que feu més fàcil la comprensió geològica de la zona, fou Josep Maria Mallarach. I des del CSIC, Joan Martí i dóna la consistència científica per col·locar el coneixement del Vulcanisme Garrotxí semblant a altres regions volcàniques europees. Algun treball de ressonància científica relacionat en petrologia i geoquímica. Mancances - Malgrat això manca una important difusió científica internacional, així com estudis puntuals per conèixer millor el nostre vulcanisme i una gran mancança geocronològica per entendre l’evolució de la zona. Actualment l’actor principal que impulsa la recerca és el PNZVG. 1.2. Geomorfologia 1.2.1. Càrstica Tant sols esmentada en alguns treballs inèdits de la UDG. Mancances - No hi ha cap treball específic sobre aquest tema. 1.2.2. Fluvial Estudi sobre les planes inundables. Alguns aspectes de la Tesina d’en J.Cros que fa referència a la Vall d’en Bas. Treballs inèdits sobre la geomorfologia del riu Fluvià. Relacionat amb treballs hidrogeològics, com el d’en Fayas et al. Mancances – Recull bibliogràfic per detectar quin aspecte pot quedar per treballar. 1.2.3. Volcànica Igual que la de l’apartat de Litologia (1.1.3.2) 1.3. Tectònica 1.3.1. Alpina Treballs varis relacionats amb l’estudi de la formació dels Pirineus (perfil ECORS). Mapes geològics 1:50.000 i 1:25:000 Mancances – Recull de la informació concreta i interpretació dels indrets més significatius de l’Alta Garrotxa. Mare Déu del Mont, Montmajor.

6


GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

1.3.2. Neògena Treball sobre les falles que afecten la distensió neògena de Saula et alt. sobre l’evolució geodinàmica de la zona. Treball de Claudia Lewis sobre l’evolució del Rift. Estudis de l’ICC sobre la falla d’Amer-Hostoles per risc Volcànic. Mancances – Relacionar falles i fractures amb vulcanisme. 1.4. Mineralogia Treballs i tesis inèdites sobre les mineralitzacions de l’Alta Garrotxa i els Guixos de Beuda, Argelaguer, Olot ... Mancances – Difondre el patrimoni mineralògic i el model de vida que això significava. – Alta Garrotxa – 1.5. Recursos geològics Àrids, mines, pedreres, petroli, gas... Treballs inèdits en empreses que actualment desconec. Mancances – Crear un estudi sobre els recursos geològics de la comarca i la seva explotació sostenible. Treball sobre les pedreres i grederes en roca volcànica i el model de vida que comportava. 1.6. Conservació i divulgació patrimoni geològic Des d’antic ja es demanava la protecció dels valors geològics (Gelabert amb el Bosc de Tosca). Des de la creació del PNZVG i el EIN de l’Alta Garrotxa amb la seva gestió ja es vetlla pel patrimoni geològic. Beca sobre el patrimoni geològic de la comarca, inventari d’espais d’interès geològic del DMA i mapa patrimoni geològic de la diputació de Girona. El PNZVG disposa d’una estratègia per la conservació i difusió dels valors volcànics. Mancances – De recursos i difusió. Vetllar per la seva conservació en tota la comarca i la resta una conservació eficaç. 2. Hidrogeologia En aquest apartat s’obvia tots els temes i treballs relacionats amb la qualitat de les aigües. Molt complexa i que dóna per una altra sessió. 2.1. Superficial Diferents estudis relacionats amb cabals, aforaments, cabals de manteniment per l’agència Catalana de l’aigua. 2.2. Subterrània 2.2.1. Aqüífers Treballs sobre l’aqüífer de la Vall d'en Bas per Bahí, l’ITGE, control de la fluctuació del nivell per l’UAB a traves d’en Joan Bach al PNZVG i la Vall d’en Bas. Treball sobre el carst de l’Alta Garrotxa i l’estany de Banyoles. Estudi de l’Itgme sobre descripció i nivell. 7


GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

Mancances – En els aqüífers eocènics no s’ha entrat mai. 2.2.2. Fonts Inventaria en molts plans urbanístics i de gestió del territori. Treballs d’en J.Cros (Les fonts d’Olot: geologia de l’entorn, inventaris) i Helena Dorca en les fonts de Sant Joan les Fonts. Mancances – Inventari de les Fonts de la comarca i estat de conservació. 2.3. Patrimoni hidrogeològic Algun estudi amb errors de l’Itge i inventari d’aqüífers de l’ACA. Mancances – Vulnerabilitat d’aqüífers i conservació d’aquests. 3. Edafologia 3.1. Cartografia Mapa sols del PNZVG i Vall d’en Bas fet. S’està fent la unificació de la llegenda i sectors del Parc que no s’ha fet. Mancances – Cartografia per la resta de la Comarca. 3.2. Patrimoni edàfic A partir del pla especial del PNZVG es regularà aquesta conservació. Mancances - Estendre-la per la resta de la comarca. 4. Riscos naturals 4.1. Avingudes Estudis varis: sobre les planes inundables i possibles avingudes del Fluvià a la ciutat d’Olot (1995), els aiguats de l’any 1940 (Zapata). Mancances – Efecte en la conca l’increment de vegetació. 4.2. Esllavissades En cingleres que hi ha perill de pèrdues humanes i econòmiques. Un estudi sobre el risc de despreniments en la cinglera de Castellfollit (1995). Mancances – A part de Castellfollit quines més hi ha? 4.3. Sísmic Molt estudiat per l’ICC amb el projecte “Paleosis” i articles en publicacions científiques. Mancances – Difondre millor el risc sísmic i prevenir-lo. 4.4. Volcànic Un article publicat per en J.M. Mallarach i en Joan Martí. Mancances – El mapa de perillositat.

8


GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

5. Taules analitzant l’interès de la zona respecte la rellevància del medi físic i l’estat del coneixement.

GRAU D’INTERÈS Alta Garrotxa

Àmbit

Litologia

Geomorfologia

1

Eocè

2

2

3

Sed quat

3

4

2

Càrstica

4

1

1

Fluvial

3

4

2

Volcànica

4 3

3

1

1

1

4

4

3

3

3

Aqüífers

4

4

3

Fonts

3

3

3

2?

4

2?

Avingudes

2

3

2

Esllavissades

3

3

3

Sísmic

4

4

4

Tectònica

Cingleres

3

Mineralogia

2

Alpina Neògena Superficial

Subterrània Edafologia

Riscos

4

2

Mineralogia

Hidrologia

CabrerèsPuigsacalm

Paleozoic

Vulcanisme

Geologia

PNZVG

Volcànic

3

1 Gens interès

Poca presència i poca exepcionalitat

2 Poc interès

Hi té presència però poc exepcional

3 Interessant

Present a la zona i poc present a Catalunya (3 o 4 zones)

4 Molt interessant

Quasi únic a Catalunya

9


GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

ESTAT DEL CONEIXEMENT Àmbit

PNZVG

CabrerèsPuigsaclam

2i3

2i3

2i3

2

2

2

Alta Garrotxa Paleozoic Eocè

Litologia

Sed quat

2

Vulcanisme

Geologia

Geomorfologia

Càrstica

2

1

1

Fluvial

2

2

2

Volcànica

1

3

1

1

1

2

3

2

3

2

Aqüífers

3

3

2

Fonts

?

3

2

2

4

2

Avingudes

1

4

2

Esllavissades

1

3

1

Sísmic

4

4

4

Tectònica

Cingleres

1

Mineralogia

2

Alpina Neògena Superficial

Subterrània Edafologia

Riscos

Volcànic

10

3i4 1

Mineralogia

Hidrologia

3i4

2

1 Molt Malament

No es coneix res

2 Malament

Es coneix només alguna cosa tant temàtica o geogràfica

3 Bé

Manca algun petit coneixement temàtic o geogràfic

4 Molt bé

Es coneix tot o hi ha línies engegades per assolir el ple coneixement


GEOLOGIA, RECURSOS I RISCOS GEOLÒGICS I PATRIMONI EDÀFIC DE LA COMARCA DE LA GARROTXA

5.1. Per tant Si superposem les dues taules veiem les següents mancances de coneixement: Prioritat 1: - Recopilació o estudis sobre els sediments quaternaris i al PNZVG la relació amb el vulcanisme. - Estudi de l’eocè a la zona del Puigsacalm. - Dinàmica i geomorfologia Fluvial. - Relació entre falles i vulcanisme. - Aqüífers eocènics. - Mapes de sols a la resta de la comarca. - Estudis de perillositat volcànica i risc d’esllavissades fora de Castellfollit. - Gestió per la conservació del patrimoni geològic. - Difusió del vulcanisme. - Geocronologia. - Caracterització d’alguns edificis volcànics. - Difusió de la relació entre homes i patrimoni mineralògic i de altres recursos geològics com pedreres i guixeres. - Catàleg de Tossols i Bufadors. Prioritat 2: - Estudi de l’eocè al PNZVG i Alta Garrotxa. - Geomorfologia Càrstica a l’alta Garrotxa - Estudi dels aqüífers al·luvials a l’Alta garrotxa i Cabrerès-Puigsacalm. - Recull dels inventaris de Fonts. Nota: Tota aquesta informació és subjectiva i no realitzada amb una metodologia acurada de cerca bibliogràfica amb el desconeixement que tinc en algun camp. Per tant, pot ser significativa però hi pot haver algun error a corregir.

11


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA

ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA Xavier Oliver i Martínez-Fornés xevioliver@terra.es

El coneixement que actualment tenim del patrimoni botànic de la Garrotxa, és força bo si el comparem amb el d’altres comarques catalanes. Però quan s’analitza tot el que encara no sabem, llavors el balanç no és tan positiu. La Garrotxa, entre les comarques amb més diversitat vegetal?

1

4 9 2 8 6 7

1

1

1

1

1

1

1

1

3 1

5 10

1

1

Entre les deu comarques amb més coneixement del seu patrimoni natural?

1

1

En la fig. 1 es pot veure els deu quadrats UTM 10x10 km2 de Catalunya amb més diversitat de flora vascular. La comarca amb més quadrats és la Garrotxa, amb tres. Les dades són relatives, ja que depenen tant de la intensitat de recerca, com de la diversitat, i aquesta és diferent per a cada grup taxonòmic.

Nombre de tàxons d e flora vascular per quadrat UTM

Fig. 1 La Garrotxa compta amb tres (el sisè, setè i el vuitè) dels deu quadrats UTM 10x10 Es fa difícil contestar la pregunta km2 més diversos respecte a flora vascular

ja que respecte a àmbits com flora vascular i vegetació, és de les que més informació disposa, però en canvi per a altres grups i temàtiques no hi ha tantes dades, i sovint no és fàcil consultar-les. Si comparem les dades de catàlegs taxonòmics, els treballs d’ecologia i els de seguiment, amb els d’altres indrets de Catalunya, sembla ser que la Garrotxa actualment encara seria una de les deu contrades amb més coneixement de l’àmbit botànic. Respecte a coneixement taxonòmic la qüestió no és clara, ja que per nombre de citacions, els tres quadrats UTM 10x10 km2 de la Garrotxa millor situats ho són en els llocs 20 (DG 68 amb 13.666 citacions), 21 i 23. Els tres primers quadrats són a la vall de Ribes (DG 38 amb 30.564 citacions), Montserrat (DG 00 amb 29.734) i Cadí Moixeró (DG 08 amb 26.846). En canvi, si agafem totes les citacions de tots els quadrats de les diferents comarques és quan la Garrotxa comença a sortir de les primeres, perquè a les altres comarques globalment estan menys estudiades, i només d’1 a 4 quadrats UTM 10x10 km2 com a màxim presenten xifres molt altes de citacions, mentre que 5 quadrats de la Garrotxa són entre els 50 amb més citacions de Catalunya. Els quadrats de la Garrotxa presenten nombres de citacions de tàxons vegetals per sobre de la mitjana de Catalunya, però hi ha 9 quadrats UTM 10x10 km2 dels 15 considerats de la comarca, que no arriben a aquesta mitjana respecte a líquens i fongs, i 10 respecte a vegetació. Això ens indica que disposem d’informació més 13


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA

repartida per tota la comarca que altres contrades, però de tota manera existeix un gran desequilibri entre diferents zones de la Garrotxa. Si busquem les quadrícules més compensades respecte a citacions dels quatre grups estudiats amb suficient representació de citacions a la base de dades BIOCAT (flora vascular, sintàxons de vegetació, fongs i líquens), obtenim 50 quadrats UTM amb un coneixement taxonòmic força bo, dels quals 6 quadrats pertanyen a la Garrotxa, xifra no superada per cap altre comarca (fig. 2). Fig. 2: Els millors quadrats UTM 10x10 km2 de Catalunya en citacions (%) 8

1 Vall Ribes DG 38 7

2 Montserrat DG 00 3 Cadí DG 08

6

4 Collserola DF 28 5

5 Vall Ribes DG 39 6 Cap de Creus EG 18

4

7 Cadí DG 18 3

8 Aiguamolls AE EG 07 9 Montserrat CG 90

2

10 Montseny DG 52 11 Sant Llorenç Munt DG 11

1

12 V. Bolòs-Rocabruna DG 58

0

Flora vascular

Fongs

Líquens

Vegetació

15 Puigsacalm-Collfred DG 46 20 Olot-Vall del Bac DG 57

Els grans centres de recerca Gran part del coneixement deriva de l’activitat dels principals centres de recerca del país (Institut Botànic de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona). Gràcies a ells podem disposar de bases de dades de biodiversitat com BIOCAT, mapes 1:50.000 de vegetació o d’hàbitats, cartografies d’espècies, projectes d’inventaris forestals d’abast nacional. Però també tenen línies de recerca amb projectes més concrets d’ecologia fluvial, ecotoxicologia, tàxons amenaçats ... Però la tasca d’aquestes institucions no s’ha repartit proporcionalment per tot el País, sinó que algunes contrades han rebut un tracte de preferència, com és el cas de la Garrotxa. Uns valors botànics singulars que atreuen l’interès dels científics Els seus valors naturals, com la presència de nombrosos endemismes, alguns d’ells restringits a la mateixa comarca (Polygala vayredae o Lithodora oleifolia), les excepcionals rouredes de roure pènol, la presència de localitats úniques a la península Ibèrica com la de la molsa Mannia fragans, o la diversitat en líquens i briòfits de les valls del Bac i d’Oix, han potenciat el nombre de prospeccions. Micòlegs, briòlegs, liquenòlegs i altres botànics havien arribat alguna vegada en les seves prospeccions a la Garrotxa. Això sí, les seves visites havien estat sempre de curta durada, pel difícil accés des dels centres de recerca.

14


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA

Els botànics de la comarca han estat una font contínua de dades i de vegades, pioners en algunes disciplines Cal esmentar que l’existència d’un important nombre de botànics nascuts a la comarca (Bolòs, Vayreda, Teixidor ...) que han permès una recollida contínua de dades des de principis del segle XVIII, fet que diferencia a la Garrotxa d’altres comarques sense tanta tradició investigadora o que no han tingut la “sort” de ser properes als botànics barcelonins. I a més, alguns d’aquests garrotxins, han estat pioners, com per exemple en Francesc Xavier de Bolòs, que va organitzar a la Garrotxa la primera expedició que es feia a Catalunya per estudiar molses, l’any 1820, o l’Antoni i l’Oriol de Bolòs, en l’estudi de comunitat vegetals. El paper de les institucions i entitats més locals També ha contribuït la Universitat de Girona, molt més propera a la Garrotxa. A més de participar en projectes globals, ha promogut i desenvolupat molts d’altres més concrets, com els estudis florístics o forestals de l’Alta Garrotxa, els de limnologia al Fluvià i de cartografia vegetal a la comarca. El mateix Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb la necessitat de saber què ha de gestionar, i gestionar-lo bé, ha realitzat estudis encara molt més concrets, i disposa d’una “Estratègia de la flora i vegetació del Parc Natural”, amb una diagnosi i una planificació a cinc anys d’actuacions de recerca, gestió i comunicació respecte l’àmbit botànic. Les administracions locals també promocionen i aborden projectes de recerca. L’Ajuntament d’Olot, amb les beques “Ciutat d’Olot” ha promogut estudis de limnologia al Fluvià o de recerca de varietats cultivades locals, o des de la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot conjuntament amb associacions de la comarca, com la mateixa Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural i l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, realitzen projectes de recerca al voltant de boscos madurs i flora amenaçada. La recerca particular també ha aportat informació molt interessant sobre el territori, però moltes vegades queda guardada sense possibilitats d’aprofitar. Quin coneixement botànic tenim de la comarca? Si analitzem el coneixement que tenim de la comarca des del punt de vista botànic, hi ha diferències entre les diverses disciplines encetades. Els aspectes més treballats i més coneguts són, sens dubte la flora vascular (amb més de 100.000 citacions) i la vegetació (amb més de 3.200 inventaris), dels quals a més es disposa de llistes vermelles que poden facilitar als gestors la seva conservació. Una mancança important en canvi és en la recerca de tàxons amenaçats, encara que la Garrotxa és pionera a Catalunya en aquest tema, i actualment ja es fa seguiment de 42 d’aquest tàxons, hauria de ser un tema més prioritari.

15


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA

Respecte a ecologia, a nivell de boscos disposem de força dades d’estructura forestal i algunes de productivitat, gràcies als diferents inventaris forestals, els plans de millora forestal, i altres estudis més puntuals. Però aquestes dades encara són insuficients en algunes zones perquè puguin aprofitar-se en la gestió i millora dels boscos. Una altra línia encetada últimament és la dels boscos madurs, que també hauria de potenciar-se. Amb el catàleg complet de la comarca, en aquests moments es treballa en l’inventari biològic dels 74 boscos madurs catalogats. També cal destacar un treball de recopilació dels arbres monumentals de Sant Feliu de Pallerols, interessant de cara a la seva conservació i divulgació. Una altra línia molt interessant encetada des de fa temps a la comarca és la recerca en varietats locals de plantes cultivades i arbres fruiters, promoguda molt especialment des de la zona volcànica de la Garrotxa. També s’ha obert últimament un altre front amb un parell de treballs d’etnobotànica, que han aportat un primer nivell de coneixement sobre el tema. Els briòfits constitueixen un altre grup del qual ja no tenim un catàleg gaire complet. Falten dades d’ecologia i no s’ha fet res en seguiment, malgrat disposar d’una llista vermella peninsular. En aquests moments seria un dels grups més prioritaris a treballar. Dels líquens, i especialment dels fongs i de les algues de la Garrotxa, no en disposem de prou dades per saber què tenim. Les llistes són força curtes, i en el cas dels dos últims es podrien considerar més que pobres. Caldria completar el catàleg de líquens, i especialment fer el seguiment dels tàxons singulars que han aparegut a la nostra comarca i que són citacions excepcionals. Respecte als fongs, només es disposa d’un estudi més complet, d’una zona restringida de 6 km2 al voltant de la Fageda d’en Jordà, la resta són cites puntuals, i no s’ha estudiat pràcticament res d’ecologia ni s’ha fet cap seguiment, ni dels tàxons més excepcionals. Respecte a les algues, alguns estudis molt concrets però que han abastat tot el Fluvià, aporten dades molt puntuals sobre cianofícies, una idea força bona de les diatomees de la comarca, i també força dades sobre macroalgues. A més, sempre des d’un enfocament d’ecologia força interessant, sovint com a indicadors de la qualitat de l’aigua. Aquests últims estudis han començat a tapar el gran buit que hi havia en el grup de les algues. L’accés a la informació En aquests últims temps, gràcies a les Universitats i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, s’ha realitzat un gran avanç en sistemes d’informació geogràfica, bases de dades (BIOCAT, IEFC ...) i mapes temàtics (vegetació, hàbitats, inventaris ...) accessibles per Internet . Les cerques per Internet cada vegada donen millors resultats, però encara és baixa la proporció de documentació (articles, documentació inèdita, plecs d’herbari) que es pot consultar. En la nostra diagnosi, en la que s’han recollit dades d’uns 500

16


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA

documents sobre botànica i Garrotxa, només un 42,2% es van consultar via Internet. Cal aclarir que dins d’aquest percentatge hi són molts articles de revistes especialitzades, als que només arribàvem al sumari amb les dades de títol i autor, però al text dels quals no es té accés. Per altra banda, la documentació inèdita local, amb un pes molt important a la comarca, no arriba a les biblioteques de les Universitats i només es poden consultar localment. Per exemple, el Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha aportat en la consulta el 51% dels manuscrits inèdits treballats. La resta estan força dispersos. En la figura 2 es pot observar el nombre de documents consultats segons les principals vies d’accés. Per millorar la consulta de les dades, i per tant la recerca a la comarca, caldria per una banda que els grans centres de recerca, però també els locals, possibilitin la consulta de la seva documentació, via Internet. Per altra banda, caldria poder consultar totes les dades en un centre de documentació, que cobrís les necessitats dels naturalistes i científics que treballen a la comarca, i que a la vegada, pugui potenciar també l’accés per Internet. Vies d'accés a la documentació botànica de la Garrotxa

Percentatge de documents

100

80

58,4

60

41,2

40,0

40

26,1

20

8,0

0

INTERNET

BIBLIOTECA

CD PNZVG

UNIVERSITATS

PARTICULAR

17


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA

Referències En la preparació d’aquesta diagnosi s’ha treballat amb uns 500 documents amb informació de botànica de la Garrotxa. Per tant, són molts els treballs realitzats i impossible reflectir-los en aquest apartat-resum de referències. Hem escollit per una banda obres generals, d’àmbit superior a la Garrotxa, però amb força informació de la comarca o importants en la disciplina que tracten, i per altra, treballs concrets que bé són referències importants a la comarca o també s’ha intentat posar alguna referència a les principals línies de recerca que ha tractat aquesta diagnosi. Obres generals BOLÒS, O. & VIGO, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans, vol. 1-4. Editorial Barcino. Barcelona. CAMBRA, J. 2005. Algues del Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. Generalitat de Catalunya. CASAS, C.; BRUGUÉS, M. & CROS, R.M. 2003-2004. Flora dels Briòfits dels Països Catalans. Vol. I-II. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. DIVERSOS AUTORS. 1981-2002. Bolets de Catalunya. I-XXI. Societat Catalana de Micologia. Barcelona. FOLCH, R. 1986. La vegetació dels Països Catalans. Institució Catalana d’Història Natural. Ketres Editora S.A. Barcelona. SÁEZ, L. 1997. Atles pteriderològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensis, 44: 39-167. Barcelona UNIVERSITAT DE BARCELONA & GENERALITAT DE CATALUNYA. 2005. Banc de Dades de

Biodiversitat. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html UNIVERSITAT DE BARCELONA & GENERALITAT DE CATALUNYA. 2005. Cartografia 1.50.000 d’hàbitats de Catalunya i de Hàbitats d’Interès Comunitari. 2005. http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA & GENERALITAT DE CATALUNYA. 2005. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya http://www.creaf.uab.es/iefc/

Referències concretes de la Garrotxa ALLORGE, V. & CASAS de PUIG, C. 1968. Contribución al estudio de la flora briológica catalana. II. Briófitos del llano de Olot y montañas próximas. Collectanea Botanica 7:47-68. AMARGANT, M. & CROS, R. 1999. Els nostres arbres: Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Sant Feliu de Pallerols. Inèdit. ARRIBAS, G. 1995. Varietats velles de plantes hortícoles a la Garrotxa. Olot. Inèdit. BOLÒS, O. & MASALLES, R.M. 1983. Mapa de Vegetació de Catalunya (Banyoles, Full 33) 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

18


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA

CAMPOS, M.; MARCH, S. & SALVAT, A. 1995. Cartografia digital de la vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Olot. Inèdit. CAMPOS, M.; MARCH, S.; OLIVER, X.; SALVAT, A. & BASSOLS, E. 2001. Catàleg de flora vascular del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Dossier de recerca, 1. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Generalitat de Catalunya. Olot. CARITAT, A. & PINTÓ, 2001. Projecte de recuperació de la teixeda de Miseclòs. Proyecto de recuperación de la tejeda de miseclòs estudio del medio físico , la masa forestal y las estrategias de gestión de la tejeda de miseclòs (la Garrotxa, Girona). 2001. CARITAT, A. 2004. Producció de glans i virosta en diferents boscos del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa – any 2003-2004. Olot. Inèdit. CASAS, C. & BRUGUÉS, M. 1981. Contribució de Ramon de Bolòs (1852-1914) a la briologia catalana. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 46:95-98. FONT, J. & OLIVER, X. 2004. Dossier de camp de la flora protegida i/o amenaçada de la Garrotxa. Servei de Protecció de la Fauna, la Flora i els Animals de Companyia i Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona i Fundació d’Estudis Superiors d’Olot. Inèdit LLONGARRIU, M. & SALA, E. 2005. Herbes remeieres de la Garrotxa. Llibres de Batet. LONGAN, A. 2002. Els líquens epífits com a indicadors de l'estat de conservació del bosc mediterrani. Proposta metodològica per als alzinars de Catalunya. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona. Inèdit. MARCH, S. & SALVAT, A. 1996. Recerca de flora i vegetació al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Olot. Inèdit. MONTSERRAT , J. & AGELET. A. 2004. Catàleg dels boscos madurs de la Garrotxa. Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. Olot. Inèdit. PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. 2005. Flora i vegetació. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/patrimoni PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. Mapa de vegetació, i inventaris http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/linies OLIVER, X. 2004. La vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: I. Grau de coneixement, referències i catàleg de comunitats vegetals. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. Olot. Inèdit. OLIVER, X. 2005. La vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: II. comunitats vegetals d’interès. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. Olot. Inèdit.

19


ESTAT DEL CONEIXEMENT DEL PATRIMONI BOTÀNIC DE LA GARROTXA OLIVER, X. 2005. Llista Vermella de la Flora Vascular de la Garrotxa. Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. SALVAT, A. 2005. Estratègia per a la gestió de la flora i vegetació al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Inèdit. SERRA, S. & TORNÈS, A. 2005. Elaboració d’una eina d’avaluació de l’estat del Fluvià a la Garrotxa. Beca Ciutat d’Olot. Universitat de Girona. Girona. Inèdit. SOLÉ, L. 1987. Els briòfits a la regió d’Olot. Tesi de Llicenciatura. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola. Inèdit. VIDAL, J.M.; PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. & CARBÓ, J. 2002. Estudi dels macromicets

associats amb fagàcies i betulàcies dins les àrees de substrat d’origen volcànic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Beca “Ciutat d’Olot”. Inèdit. VILA, J. 1999. Anàlisi i valoració dels boscos de les valls d’Hormoier Garrotxa). Tesi doctoral. Universitat de Girona. Girona.

i Sant Aniol (Alta

VILLEGAS, N. 1993. Flora i vegetació de les muntanyes del Puigsacalm-Serra de Milany. Memòria de doctorat. Universitat de Barcelona. Barcelona. Inèdit. VIÑAS, X. 1993. Flora i vegetació de l'Alta Garrotxa. Universitat de Girona. Memòria de doctorat. Girona. Inèdit.

20


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS Jordi Nebot i Obon nebotj@terra.es

Introducció als grups d’invertebrats Invertebrat és un terme sense valor sistemàtic que inclou tots els animals sense columna vertebral. Dins dels invertebrats reunim tots els fílum del regne animal a excepció dels cordats. Es tracta d’un conjunt molt heterogeni, donada la complexitat dels grups que inclou. Quantitativament els invertebrats representen el 97% del total de les espècies animals. L’estudi dels grups d’invertebrats a la Garrotxa ● Els orígens La primera referència sobre invertebrats de la Garrotxa prové del farmacèutic Francesc Xavier de Bolòs i Germà de Minuart (Olot, 1773-1844), que l’any 1801 redacta un catàleg faunístic en el que aplega tant vertebrats com invertebrats. Per raons que desconeixem, aquest llistat no fou publicat fins l’any 1907 en el tom III de les Notas históricas de Olot. 70 anys més tard, apareixen publicades les primeres cites sobre fauna invertebrada de la Garrotxa. En el Catalogo metódico y razonado de los lepidopteros que se encuentran en los alrededores de Barcelona... publicat l’any 1874 per Miquel Cuni i Martorell (Calella, 1827 – Barcelona, 1902) apareixen dues cites d’Olot i dos anys mes tard, en el Catalogo metódico y razonado de los coleopteros observados en Catalunya, de Miquel Cuni i Martorell i Manel Martorell i Peña n’apareixen 3 més. A aquests catàlegs, el seguiran Contribución a la fauna malacologica de los Pirineos catalanes o sea descripción de la comarca de Olot, que publicarà Joaquim Maria Salvañà (Mataró, 1828 – Barcelona, 1902) l’any 1888. Aquest treball, més centrat en la nostra comarca, està basat en la col·lecció malacològica del farmacèutic olotí Ramón de Bolós i Saderra (Olot, 1852 – 1914), i en ell se citen un total de 123 formes malacològiques, a més d’incloure les 10 espècies del manuscrit de Francesc Xavier de Bolòs. Durant 1893, el metge Manuel de Chia i Bajandas (Girona, 1856 – Barcelona, 1917) publicà a la Revista de Gerona, Contribución á la fauna malacológica Catalana. Moluscos terrestres y de agua dulce de la provincia de Gerona. Poc desprès, el 1897, Artur Bofill i Poch (Barcelona, 1844 – 1929) descriu l’interessant clausílid Nenia subarcuata (actualment Bofilliella subarcuata) a partir d’exemplars recollits a Can Olives de Lladó pel fill gran d’Estanislau Vayreda i Vila

21


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

(Olot, 1848 – 1901). Vayreda, a més de reconegut botànic, recollí una gran quantitat de mol·luscs i lepidòpters. El segle XIX finalitza amb un inventari força acurat per l’època, de la fauna malacològica garrotxina. ● l’entrada al segle XX L’entrada al nou segle es produeix en un moment d’eufòria per les ciències naturals. Durant els darrers anys del XIX i primers del XX, a Barcelona s’ha creat el Museu de Ciències Naturals, la Institució Catalana d’Història Natural i la Junta de Ciències Naturals, la Secció de ciències de la Universitat de Barcelona... A Olot, es crea el Museu-Biblioteca d’Olot, on, a més de la Sala Gelabert, dedicada als materials volcànics, hi trobem la col·lecció de lepidòpters del mateix Mn. Josep Gelabert i Rincón (El Morell, Tarragonès 1859 – Llagostera, Gironès 1936). Fins ben entrats els anys 30 diversos naturalistes i institucions se senten atrets per la comarca de la Garrotxa. Carme Gelabert i Codina (Olot, 1894 - ), neboda de Mn, Gelabert, es dedica a la recol·lecció d’insectes dels voltants d’Olot. Part de la seva col·lecció restarà al Museu d’Olot, on el temps i la deixadesa l’acabaran malmetent. Per sort, l’altra part de la col·lecció va anar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on encara es pot consultar. A Carme Gelabert i al Germà Benet es deu el descobriment del Carabus granulatus als voltants d’Olot, on es troben les úniques localitats conegudes d’aquest coleòpter al sud dels Pirineus. L’altre oncle de Carme Gelabert és Ascensi Codina i Ferrer (Barcelona, 1878-1932), conservador del Museu de Ciències Naturals i que durant les seves estades als Hostalets d’en Bas recol·lecta insectes de la comarca. Publicà diversos treballs sobre lepidòpters, coleòpters i dípters. A Codina cal agrair també el seu interès per promoure campanyes de recol·lecció a la Garrotxa, com les engegades entre els anys 1923 i 1929, en què el Museu de Ciències Naturals inicia l’exploració sistemàtica de les comarques gironines. En aquestes campanyes hi participa, a més de Codina, el pare Longí Navàs (Cabassers, Priorat 1858 - Girona, 1939). Ambdós exploren el Puigsacalm, la Vall d’en Bas i l’Alta i Baixa Garrotxa. Fruit d’aquestes campanyes Navàs publicà tres treballs, entre els que cal destacar Excursió entomològica al Cabrerès (Girona-Barcelona) (1924), en el que se citen més de 500 invertebrats recollits per ells. Durant aquest període, apareixen al butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural diverses notes i articles que fan referència a la Garrotxa, com els publicats per Ignasi de Sagarra (Barcelona, 1890-1940) sobre lepidòpters o d’Aguilar Amat (Barcelona, 1882-1936) sobre mol·luscs. La Institució s’organitza també una excursió col·lectiva a la Garrotxa l’any 1922. ● Els anys crítics Al finalitzar la guerra civil, es produeix la desaparició de diverses institucions científiques catalanes com la Junta de Museus o la Institució Catalana d’Història 22


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

Natural, entre d’altres, fet que obre un període de baixa activitat. Des del Museu de Zoologia de Barcelona, Francesc Español i Coll (Valls, 1907 - Barcelona, 1999) continuarà realitzant una important tasca de recerca. Fruit d’aquesta activitat, i de la col·laboració amb especialistes estrangers, porten a la descoberta, a casa nostra, d’algunes espècies noves per la ciència com el caràbid Steropus ferreri del Coll de Santigosa, del glomèrid Rhyparomeris lineata (nova espècie i nou gènere) sobre exemplars recollits per Español a la Cova dels Ermitons o el coleòpter Seminolus españoli de les fagedes de Puigsacalm i la Salut. ● La reaparició dels col·leccionistes olotins L’any 1962 Joaquim Coll i Grabulosa inicia la seva col·lecció de lepidòpters, reiniciant la tradició entomològica de la comarca. Al seu voltant es formarà un grup d’afeccionats: Joaquim Teixidor, Emili Casas , Enric Macias o Lluís Freixas en formen part. Durant una vintena d’anys realitzaran una important tasca de recol·lecció. Joaquim Coll, trobarà per primer cop l’Araschnia levana , Joaquim Teixidor hi descobrirà la Cucullia argentea. El grup d’Olot mantindrà contactes amb especialistes, tant de casa nostra com de fora i alguns participaran activament en la creació de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Aquesta societat mostrà també un marcat interès per la Garrotxa, realitzant trobades anuals a la comarca durant els anys 1979, 1980 i 1981. Paral·lelament alguns lepidopteròlegs catalans inicien l’estudi de la fauna catalana. La Garrotxa és estudiada per Josep Joaquim Pérez de Gregorio i Albert Masó, entre d’altres, apareixent un gran nombre de publicacions i ampliant notablement el coneixement sobre els lepidòpters de la comarca. L’any 1985, Josep Bellavista presenta la seva tesi doctoral sobre els noctuids del Puigsacalm. En un altre camp, el creixent interès per la biospeleologia fa que apareguin diversos articles signats per Xavier Bellés, Àngel Lagar, Eduard Vives o Oleguer Escolà. L’any 1982 es crea el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), essent un dels seus objectius el foment de la investigació dins del seu àmbit. A partir de la dècada dels 90, s’inicia un programa d’ajuts amb la finalitat de conèixer i inventariar la fauna del parc: catàleg faunístic (Nebot, 1993 i 1995), macroheteròcers de les zones humides (Stefanescu, 1994), els mol·luscs (Altaba, 1995), culícids dels aiguamolls (Quintana, 1995)... Paral·lelament s’inicien plans d’estudi, seguiment i recuperació d’alguns grups o espècies: estudi i recuperació de les nàiades (Unio aleroni) (Altaba, Giraldez & Minuartia, 1993-2004), estudi, situació i seguiment del cranc de riu autòcton (Giraldez & Montserrat, 1997-2004), pla de seguiment de ropalòcers (Stefanescu & Artola, 1993-2004). També cal citar els seguiments de la qualitat de l’aigua mitjançant els macroinvertebrats, iniciats per Baserba (1993) des del PNZVG i que actualment porta a terme el SIGMA. 23


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

L’any 1991 s’inaugura el Museu dels Volcans, com a secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa (MV). Hereu de les col·leccions històriques d’història natural del Museu d’Olot, inicia la reorganització d’aquest fons, molt deteriorat, a la vegada que l’amplia amb noves donacions, amb la finalitat de convertir-lo en una col·lecció de referència útil i consultable. Actualment, el MV acull un important fons de lepidòpters de la comarca. Des de finals dels anys 80, l’Ajuntament d’Olot i a través del MV i del PNZVG, convoca anualment la Beca d’Investigació en Ciències Naturals – Beques Ciutat d’Olot. Aquestes beques han permès desenvolupar diversos treballs relacionats amb invertebrats com són: L’estudi dels himenòpters pol·linitzadors (Bassols & Vicens, 1990), Estudi per la recuperació del cranc de riu (Montserrat & Pulido, 1991), Reproducció i estudi de poblacions de cranc de riu autòcton (Giraldez & Garcia, 1995), Atles dels invertebrats de la Garrotxa que mereixen atenció especial (Nebot, 1996) o La biodiversitat de coleòpters saproxílics en rouredes i fagedes (Jordi Artola, 2004). ● L’entrada al segle XXI Com es pot veure, des dels anys 70 s’ha produït un creixement progressiu de l’activitat naturalista a la comarca, fet que ens permet ser optimistes amb el futur. A més, estan apareixent a casa nostra noves iniciatives força interessants, com la creació d’Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va produir el juny del 2003 a Can Jordà i que el gener d’aquest any ha passat a ser un grup de treball de la ICHN, o la creació, aquest mateix estiu de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Què sabem dels invertebrats de la Garrotxa Tot i el gran volum d’informació de que es disposa, els coneixements sobre la fauna invertebrada de la Garrotxa són realment reduïts. La informació és parcial, abastant pocs grups i espais molt concrets. Fa deu anys es va realitzar el Catàleg faunístic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Nebot, 1995), recollint totes les cites que feien referència a l’àmbit del PNZVG a partir del buidatge bibliogràfic i de la revisió de col·leccions, es va reunir informació sobre 1.267 tàxons (veure Taula 1). Prenent com a base aquest catàleg, aprofitarem per fer algunes reflexions: Dels invertebrats no artròpodes, el desconeixement és total, coneixen els mol·luscs.

i només es

Com hem vist, aquest grup va ser estudiat per Salvañà, Chia, Bofill i Aguilar-Amat, que van aportar informació remarcable per l’època (principis segle XX). No hi ha cap més treball remarcable fins el realitzat per Altaba (1995) que estudia els mol·luscs del PNZVG. Amb tot, dins del grup hi ha elements altament remarcables. A l’Atles dels invertebrats de la Garrotxa que mereixen atenció especial (Nebot, 1999), on es recullen endemismes i espècies amb algun tipus de protecció se’n citen 33, entre els 24


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

que hi ha Abida secale elegantissima, Chondrina altimirai o Clausilia rugosa magdalenica, endemismes gironins de distribució molt reduïda. A aquest cal afegir Abida gittenbergeri i Clausilia rugosa ramirezi descrits recentment. Comentari a part, mereixen els estudis sobre cicle reproductiu, cria en captivitat i recuperació de la nàide Unio aleroni, que es van iniciar l’any 1993. D’artròpodes no insectes tampoc tenim gaire informació. D’un grup prou abundant, com el de les aranyes, només hi ha 3 cites al catàleg. En canvi d’escorpins tenim 3 de les 4 espècies ibèriques. Una d’elles, Belisarius xambeui, és una espècie d’un gran interès faunístic. Els crustacis, un altre grup força abundant del qual sols hi ha 4 cites al catàleg. En el recent treball de Boix et al. (2004), se’n citen 21 dels estanys d’en Jordà. Un crustaci a remarcar es el cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes, espècie sobre la que s’han realitzat diversos estudis sobre reproducció i situació actual amb la finalitat de recuperar l’espècie per als nostres rius. El grup més nombrós és el dels insectes, però tampoc en aquest cas podem dir que en sabem gaire cosa. Els diversos ordres es coneixen de forma molt desigual i en el millor dels casos disposem d’inventaris parcials. Els treballs sobre ecologia són gairebé inexistents. Els odonats és un grup sobre el que actualment s’hi està treballant molt. Si en el catàleg sols se citaven 6 espècies, avui, gràcies als treballs de Pibernat & Abós (2000) i de Lockwood (en premsa) ja en coneixem 38 espècies d’arreu de la comarca. En el catàleg se citen només 12 espècies de dípters, entre el quals hi ha un únic culícid. Quintana (1995) cita 12 espècies de culícids de les zones humides del parc; l’any 1990 es descriu una nova espècie de dípter procedent de Mieres; Boix et. al., (2004) citen un nou culícid i un nou Chaoborid, a més d’altres espècies no determinades. El nombre de dípters ha augmentat a 26 (25 al parc i 1 fora), solament afegint aquests darrers treballs. Els coleòpters, juntament amb els lepidòpters, és dels ordres d’insectes més estudiats, i tot i així les dades de què disposem són molt parcials. Amb tot, qualsevol petit esforç fa augmentar considerablement el nombre de citacions. Per realitzar el catàleg es van revisar les col·leccions del Museu de Zoologia de Barcelona. Es va reunir informació de 422 espècies de coleòpters de la Garrotxa. Al catàleg només es van incloure dades de 178 d’aquestes espècies, ja que la resta eren cites de fora del parc. El nombre total de coleòpters citats al catàleg, entre MZB, bibliografia i altres col·leccions, és de 369 molt per sota del nombre d’espècies observades al museu.

25


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

El catàleg recull una desena d’espècies de coleòpters aquàtics. El treball de Boix et al. (2004) cita 19 cites noves, sols dels estanys de Can Jordà. En un article anterior de Lagar (1987) se citen 22 espècies del riu Brugent, cap d’elles inclosa al catàleg. El mateix passa amb els lepidòpters, en el catàleg es citen 507 espècies de lepidòpters del Parc, de les quals 221 corresponen al grup dels Noctuoidea (Notodontidae, Thaumetopoeidae, Lymantridae, Arctiidae i Noctuidae). Aquest mateix grup és estudiat per Bellavista (1995) que sols del Puigsacalm en cita 319, prop d’un centenar més. Més enllà dels llistats, els més de 10 anys del Pla de seguiment de ropalòcers estan aportant dades rellevants sobre la biologia dels lepidòpters. Entre els coleòpters, hi trobem un grup d’espècies endèmiques, algunes que sols es coneixen d’unes poques localitats: Steropus ferreri, Zariquieya troglodites, Molopidius spinicollis, Iberacritus ortunoi, Mayetia olotensis... a més hi ha espècies que tenen en la Garrotxa el seu límit de distribució com Carabus granulatus. Altres ordres d’insectes estan molt poc representats al catàleg, no per que no estiguin presents a la comarca, sinó per que no disposem de dades. En general podem afirmar que la poca informació “ordenada” de que disposem actualment se centra en l’àmbit del Parc Natural. Fora hi ha algunes zones estudiades històricament com la Vall d’en Bas, Puigsacalm, la Salut. Poc sabem de l’alta Garrotxa, i de la resta de la comarca només algunes cites aïllades. Què ens queda per fer Desconeixem el nombre d’espècies d’invertebrats que hi ha a la Garrotxa, però no seria estrany que n’hi haguessin entre 13 i 15.000. Si fos així, no en tenim inventariades ni un 10%. A nivell d’ecologia, distribució, biologia... fora alguns treballs puntuals, no en sabem res. Potser el primer pas seria poder disposar d’un catàleg actualitzat d’àmbit comarcal, el que ens permetria veure cap a on dirigir els esforços.

26


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

INVERTEBRATS NO ARTRÒPODES Turbellaria Nematoda

Gastropoda

Bivalvia ARTRÒPODES NO INSECTES Arachnida

Crustacea Diplopoda

Chilopoda INSECTES

Ordre Dorylaimida Monhysterida Araeolaimida Rhabditida Tylenchida Mesogastropoda Basommatophora Stylommatophora Unionoida Veneroida

2 2 1 1 3 1 13 15 114 2 10 20

Aranei Ixodida Palpatores Scorpiones Pseudoscorpiones Isopoda Craspedosomatida Polydesmida Julida Scutigeromorpha

3 1 1 2 1 4 2 2 3 1 1.083

Collembola Odonata Ephemeroptera Plecoptera Orthoptera Psocoptera Neuroptera Mecoptera Homoptera Heteroptera Hymenoptera Trichoptera Diptera Coleoptera Lepidoptera TOTAL

164

3 6 5 5 9 12 9 1 14 79 39 13 12 369 507 1.267

TAULA 1: Nombre d’espècies citades al Catàleg faunístic del Parc Natural de la Zona

Volcànica de la Garrotxa (Nebot, 1995)

27


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

Bibliografia sobre invertebrats de la Garrotxa ABÒS, Ll. 1993. Els ropalòcers i zigenes (Lepidòpters) Herperoidea, Papilionoidea i Zygaenoidea al PNZVG. Inèdit. ABÓS, L. & ARTOLA, J. 1995 Catàleg sistemàtic dels ropalòcers i les zigenes del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Scientia gerundensis, 21: 5-15. AGUILAR-AMAT, J.B. d’ 1915. Moluscos de Olot. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV: 121-125. AGUILAR-AMAT, J.B. de, 1929. Observaciones malacológicas VIII. Moluscos de una excursión a la Alta Garrotxa (Gerona). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 9 (6): 111-113. ALFAMBRA, F. 1999 Fauna cavernícola de l’Alta Garrotxa (pp.: 29-50). A: MIRET, F. et al., Coves de l’Alta Garrotxa. Catàleg espeleològic de l’Alta Garrotxa. Grup d’espeleologia de Badalona – Cor de Marina. ALTABA, C.R. 1993. Pla d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Minuartia, Estudis ambientals. 38 pp. + annexes. Inèdit. ALTABA, C.R., 1995. El mol·luscs del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: taxonomia, distribució conservació. Beca PNZVG. Inèdit. ALTABA, C.R.

1996. Els mol·luscs del PNZVG. Taxonomia, distribució i conservació. 1es

Jornades de Recerca al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. AROLAS, R. & CORDOBA, F. 1986. Estudi mirmecologic comparatiu dels formicids que habiten en alguns dels ecosistemes de roure pènol i roure martinenc de la comarca d’Olot. Inèdit. ARTOLA, J. 1999. Pla de seguiment de ropalòcers a Catalunya (Catalonian Butterfly Monitoring Scheme). Itinerari de Can Jordà. Informe anual. 17 pp + annexos. PNZVG. Inèdit. ARTOLA, J. 2000. Pla de seguiment de ropalòcers a Catalunya. (Catalonian Butterfly Monitoring Scheme). Itinerari de Can Jordà. Informe anual. 13 pp + annexos. PNZVG. Inèdit. ARTOLA, J. 2001. Pla de seguiment de ropalòcers a Catalunya (Catalonian Butterfly Monitoring Scheme). Itinerari de Can Jordà. Informe anual. 28 pp + annexos. PNZVG. Inèdit. ARTOLA, J. 2002. Pla de seguiment de ropalòcers a Catalunya. (Catalonian Butterfly Monitoring Scheme). Itinerari de Can Jordà. Informe anual. 33 pp + annexos. PNZVG. Inèdit. ARTOLA, J. 2003. Can Jordà, un ambient representatiu del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Cyntia, 3: 10-11. ARTOLA, J. 2004. Pla de seguiment de ropalòcers a Catalunya. (Catalonian Butterfly Monitoring Scheme). Itinerari de Can Jordà. Informe anual 2004. 27 pp + annexos. PNZVG. Inèdit.

28


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS BAEHR, M. 1986. On the carabid fauna of the provinve of Girona. Misc. Zool., 10: 161, 171. BARNOLA, P., 1922. Comunicacions verbals. Claricies sobre l’habitat de alguns coleòpters interessants. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 7: 123 BASSOLS, E. 1994. Pla d’estudi i recuperació de la nàiade Unio elongatulus sp. aleroni al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Na Tura, 162: 14. BASSOLS, E. 1996. El musclo de riu, per a alguns un record, per a d’altres un descobriment.

Verntallat, 36: 22-23. BASSOLS, E. 1997. Programa de recuperació del musclo de riu (Unio elongatulus ssp. Aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La Llúdriga, 35: 5-7. BASSOLS, E. 2000. La investigación científica en el Parque Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona). A: Investigación aplicada a la Reserva de la Biosfera de Urdaibai: V Jornadas de Urdaibai sobre el desarrollo sostenible: 27 al 29 octubre de 1999.: 127-132. http://mediambient.gencat.net/Images/43_28595.pdf BASSOLS, E. 2002. Un presumpte assassí de plumífers. El Cartipàs del Plafó, 1 (maig): 6. BECH, Miquel 2003. Descripción de Clausilia (Clausilia) rugosa ramirezi nov. ssp. (Gastropoda, Pulmonata, Clausiliidae), para la fauna de Cataluña. Butll. Centre d’Est. Natura B-N., VI (1): 85-89. BELLAVISTA, J. 1985. Contribució a l’estudi dels Noctuoidea (Lepidoptera) del Puigsacalm i d’altres indrets del Pre-Pirineu Oriental i aportació de noves dades per a un millor coneixement de llur distribució a Catalunya. Tesis doctoral. Inèdit. BELLAVISTA, J. 1985. Aportació a l’estudi de l’entomofauna del Massís del Puigsacalm i de les valls olotines: Els lepidòpters noctuoideus. Vitrina, 3: 26-35. BELLAVISTA, J., 1986. Sobre la presencia de Cuculia argentea (Hfn., 1766) en la Península Ibérica, y aclaraciones de citas erroneas de Galícia. Butll. Soc. Cat. Lep., 50: 39-42. BELLÉS, X. 1978. Notes biospeleòlogiques. (pp.:10-23). In:. Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 4, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà (Borràs, J.; Miñarro, J.M. & Talavera, F.). Poliglota. BELLÉS, X., 1978. Notas ecològicas sobre la Cova de la Torre (Sant Feliu de Pallerols, Girona). Speleon, 24: 77-91. BESUCHET, C., 1985. Bythinini cavernicoles nouveaux de France et d’Espagne (Coleoptera: Pselaphidae). Revue Suisse Zool., 92 (2): 509-517. BÖBNECK, U. 2000. Ein neve Abida-Art aus den südöstlichen Pyrenäen (Gastropoda: Stylommatophora: Chondrinidae). Malakologische Abhandlungen, 20 (1): 5-11. BOFILL, A. 1897. Sobre una nueva forma malacológica de la provincia de Gerona (Nenia subarcuata) . Bol. Real Acad. Cienc. Y Artes de Barcelona I (18): 364-368.

29


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS BOFILL, A. 1917. Excursió oficial a la costa i muntanya catalanes (del 30 d’abril al 3 de maig de 1917). Junta de Ciencies Naturals. Anuari II (2ª part): 577-589. BOFILL, A.; HAAS, F. & AGUILAR-AMAT, J.B. de, 1921. Estudi sobre la malacologia de les valls pirenaiques. Conques del Besòs, Ter, Fluvià, Muga i litorals intermitjes. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, III (XIV). Barcelona. BOFILL, A. 1922. Mol·luscs recollits en una excursió cientifico col·lectiva de l’ICHN a la comarca olotina. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 8: 148-150. BOIX, D.; SALA, J.; GASCÓN, S.; MARTINOY, M.; GIFRE, J. i QUINTANA, X. 2004. Estudi de la comunitat aquàtica en una llacuna de nova creació en “Els Estanys de Jordà”. 21 pp. Inèdit. BOLÒS, F.X. 1801. Catalogue des oiseaux qui se trouvent dans les environs d’Olot. In. Notas Históricas de Olot, III. 1907. Biblioteca de El Deber. Olot. BORELLI, A. 1924. Descrizione del Maschio del Belisarius xambeui E. Sim. Trab. del Museo de Ciencias Nat. De Barcelona., IV (9): 3-6. CARLES-TOLRÁ, M., 1990. New species and records of Sphaeroceridae (Dipt.) from Spain. Entomologist’s Monthly Magazine, 126: 33-46. CARRETERO, M.A.; ALTABA, C.R.; BASSOLS, E; GIRALDEZ, S. & ROSELL, C. 2000. El Plan de recuperación de la nàyade Unio aleroni en la comarca catalana de la Garrotxa. Quercus, 24: 22-33. CASAS, E.; FREIXAS, L.; TEIXIDOR, J. & PÉREZ DE GREGORIO, J.J. 1976. Sobre la distribución de Araschnia levana (L) en el Pirineo catalan (Lep. Nymphalidae). Shilap, IV (13): 61-62 CHIA, M. de 1893. Contribución á la fauna malacológica catalana. Moluscos terrestres y de agua dulce de la provincia de Gerona. Revista de Gerona, 102: 111-143; 164-168. CODINA, A. 1918. Heteròcers nous per a la fauna de Catalunya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 18 (3): 60-61. CODINA, A., 1917. Noves entomològiques. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 2/3: 18. CODINA, A., 1927. Sobre carabogeografia hispana (Col. Carabidae). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 6/7: 106-109. CODINA, A. 1929. Comunicacions verbals: Pteronemobius lineolatus (Brullé) fabryi Azam (Orth. Gryllidae: Nemobiinae) a Olot. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 4/5: 79 CÒRDOBA, F. 1993. Estudi d’alguns descriptors holístics de dues localitats forestals de Quercus robur de la conca alta del Fluvià. 146 p. Inèdit. CUNI i MARTORELL, M. 1874. Catálogo metódico y razonado de los lepidópteros que se

encuentran en los alrededores de Barcelona y en otros lugares del Principado de Cataluña. Barcelona. Imprenta Tomas Gorchs. Barcelona.

30


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS CUNI i MARTORELL, M. & MARTORELL i PEÑA, M. 1876. Catálogo metódico y razonado de los coleópteros observados en Cataluña. Imprenta Tomas Gorchs. Barcelona. ESCOLÀ, O. ESPAÑOL, F. & VIVES, E., 1983. Alguns invertebrats interessants del domini subterrani gironí. Revista de Girona, 102: 41-44. ESPAÑOL, F. & MATEU, J. 1942. Revisión de los Steropus ibericos (Col. Carabidae). An. Fac. Ciencias Porto, 27: 1-15. ESPAÑOL, F., 1946. La Zariquieya troglodies Jeann. Graellsia, 4 (4): 87-97. FIORI, G., 1960. I Birridi spagnoli del Museo di Barcelona. VI. Contributo alla conoscenza della famiglia Byrrhidae (Coleoptera). Misc. Zool., I (3): 99-108. GIRALDEZ, S. 1994. Programa de cria en captivitat i estudi reproductiu de l’Unio elongatulus aleroni del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 33 pp. Inèdit. GIRALDEZ, S. 1994. Projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni)

del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Activitats que s’han portat a terme durant l’any 1994. Minuartia, Estudis ambientals. 42 pp. + 3 annexes. Inèdit. [jorn] GIRALDEZ, S. 1996. Projecte de recuperació de l’Unio elongatulus aleroni. 1es Jornades de

Recerca al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. GIRALDEZ, S. & GARCIA, D. 1997 Reproducció i estudi de població del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) per la seva recuperació a la Garrotxa. Beca Ciutat d’Olot d’Investigació en Ciències Naturals 1995. Inèdit. GITTENBERGER, E. 1973. Beitrage zur kenntnis der pupillacea III. Chondrinidae. Zool.

Verhandelingen, 127. GRABULOSA, I. & NEBOT, J. 1994. Fauna. In. Estudis de base. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. (Vaqué et al., Coord). Pp. 131-159 i 289-308. Inèdit. GUZMAN, E. 1994. Noctuidae de la Garrotxa. Noves espècies i troballes interessants. Butll.

Soc. Cat. Lep., 73: 52-53. ICHN. 1922. Excursió Cientifico Col·lectiva (II 1922) de l’Institució Catalana d’Història Natural a la Comarca Olotina (Gi). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 8: 143-148 + 2 lam. JEANNEL, R., 1924. Coleoptères nouveaux de Catalogne. Trabajos del Museo de Ciemcias Naturales de Barcelona, vol. IV núm. 8.: 3-18. J.P.R. (PUJIULA, J.) 1971. Olot, paraiso de entomologos. El Cruscat, febrer. JUANPERE, R., 1978. Bioespeleologia en el Bassegoda. Bol. S.I.E.P., 10: 42-43. LAGAR, A. 1987. Palpicornia del alto Valle del Rio Brugent (Gerona) (Coleoptera). Graellsia, XLIII: 29-37.

31


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS LAGAR, A.; CARDONA, F. & FERRERES, J., 1978. Datos para el conocimiento espeleologico de la Salut Collsacabra - Barcelona. Exploracions, 2: 11-27. LOCKWOOD, M. en premsa. Una primera aproximació a la riquesa específica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., LLONGARRIU, M. & NEBOT, J. 2003. La col·lecció entomològica de Joaquim Teixidor. El Cartipàs del palfó, 13: 5. MACIAS, E. 1984. Lepidòpters i coleòpters de la Garrotxa. Revista de Girona, 107: 131-136.

MASÓ, A. & PÉREZ DE-GREGORIO, J.J. 1979. Notes sobre els lepidòpters de les comarques gironines. (4) Alguns resultats de les recerques fetes l’any 1979. Revista de Girona, 88: 213216. MASÓ, A. & PÉREZ DE-GREGORIO, J.J. 1980. Notes sobre els lepidòpters de les comarques gironines. VI.- Alguns lepidopters interessants o poc frequents de les nostres comarques. VII.- Presencia al Pirineu de la Erebia neoridas Bdv., 1828, forma venturensis Chobaut i noves dades de llur dispersió a Catalunya (Lep. Satyridae). Revista de Girona, 93: 285-287. MASÓ, A. & PÉREZ DE-GREGORIO, J.J. 1981. Bibliografia sobre els lepidòpters de les comarques gironines (1874-1939). Revista de Girona, 94: 81-83. MASÓ, A.; PÉREZ DE-GREGORIO, J.J.; GARCIA, A. & ROMAÑÁ, I. 1981. Notes sobre els lepidòpters de les comarques gironines. VIII.- Alguns resultats de les recerques fetes els anys darrers. Revista de Girona, 97: 2875-290. MASÓ, A. & PÉREZ DE-GREGORIO, J.J., 1985. Cucullia argentea Hfn., 1766, espècie nova per a la Península Ibèrica (Noctuidae Cuculiinae). Treb. Soc. Cat. Lep., VII: 55-58. MINUARTIA 1995. Projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Activitats any 1995. Minuartia, Estudis ambientals. 53 pp. + annexes. Inèdit. MINUARTIA 1996. Seguiment del projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 1996. Minuartia, Estudis ambientals. 32 pp. Inèdit. MINUARTIA 1997. Seguiment del projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 1997. Minuartia, Estudis ambientals. 41 pp. Inèdit. MINUARTIA 1998. Seguiment del projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 1998. Minuartia, Estudis ambientals. 49 pp. + annexes. Inèdit. MINUARTIA 1999. Seguiment del projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 1999. Minuartia, Estudis ambientals. 15 pp. + annexes. Inèdit.

32


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS MINUARTIA 2001. Seguiment del projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 2001. Minuartia, Estudis ambientals. 32 pp. + annexes. Inèdit. MINUARTIA 2002. Seguiment del projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 2002. Minuartia, Estudis ambientals. Inèdit. MINUARTIA 2004. Seguiment del projecte d’estudi i recuperació de les nàiades (Unio aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 2004. Minuartia, Estudis ambientals. 71 pp. + annexos. Inèdit. MONTSERRAT, J. & PULIDO, A. 1997. Estudi de viabilitat per a la recuperació del cranc de riu a la Garrotxa. Beca Ciutat d’Olot d’Investigació en Ciències Naturals, 1991. 50 p. Inèdit. MONTSERRAT, J. & PULIDO, A. 1999. Estudio sobre la situación actual del cangrajo de rio (Austropotamobius pallipes) en la comarca de la Garrotxa (Girona) y propuestas de conservación. Mieres. Inèdit. MONTSERRAT, J. 2000. El cranc de riu a la conca del riu Fluvià. Bioma, 2: 26-27. MONTSERRAT, J. 2000. Situació del cranc de riu autòcton (austropotamobius pallipes) a la vall de Joanetes (TM de la vall de Bas). 4 pp. Inèdit. MONTSERRAT, J. (Coord.) 2004. Seguiment de les poblacions de cranc de riu autòcton

(Austropotamobius pallipes) i de cranc roig americà (Procambarus clarkii) a la conca alta dels rius Fluvià i Brugent. 28 p + annexos. Inèdit. NAVÀS, L., 1924. Excursió entomològica al Cabrerès (Girona-Barcelona). Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona., IV (10), 59 pp. NAVÀS, L. 1928. Excursiones por la provincia de Girona. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 28 (1-2): 37-53. NAVÀS, L. 1929. Excursiones por la provincia de Gerona en julio y agosto de 1928. Butll.

Inst. Cat. Hist. Nat., 1/2: 27-48. NEBOT, J., 1993. Catàleg faunístic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 224 pp. + annexes. Inèdit NEBOT, J., 1995. Catàleg faunístic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 2ª part. PNZVG. Inèdit NEBOT, J. & BASSOLS, E., 1996. El catàleg de la fauna del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Vitrina, 8: 47-56. NEBOT, J., 1996. Alguns Coleòpters interessants de la comarca de la Garrotxa (Girona). Butll. Centre d’Est. Natura Barcelonès Nord, III (3): 305-314. NEBOT, J. 1996. El catàleg faunístic del PNZVG. 1es Jornades de Recerca al Parc Natural de

la Zona Volcànica de la Garrotxa.

33


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS NEBOT, J. 1999. Atles dels invertebrats de la Garrotxa que mereixen atenció especial. Beques Ciutat d’Olot, 1996. Beca d’investigació en Ciències Naturals. Inèdit. NEBOT, J. 1999. Atles d’invertebrats interessants de la Garrotxa. 3es Jornades de Recerca al

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. NEBOT, J. 1999. Curs sobre invertebrats al PNZVG. 18 pp. Inèdit. PÉREZ DE-GREGORIO, J.J. 1977. Anotaciones a la lepidopterología gerundense. Revista de

Girona, 79: 151-160. PÉREZ DE-GREGORIO, J.J., 1978. Anotaciones a la lepidopterología catalana (VI). Mas datos sobre la fauna lepidopterológica de la Serra de Finestres, la Vall de Bas, Puig Sa Calm (I parte). SHILAP, 20: 303-310. PÉREZ DE-GREGORIO, J.J., 1978. Anotaciones a la lepidopterología catalana (VI). Mas datos sobre la fauna lepidopterológica de la Serra de Finestres, la Vall de Bas, Puig Sa Calm (II parte). SHILAP, 21: 57-68. PÉREZ DE-GREGORIO, J.J., 1978. Anotaciones a la lepidopterología catalana. (VII). 1.Contribución al estudio de la fauna lepidopterológica de Olot. 2.- Notas sobre la fauna lepidopterologica de la Alta Garrotxa. SHILAP, 6(22): 131-141. PÉREZ DE-GREGORIO, J.J.; JOSA, J. & MASÓ, A., 1982. Notes sobre els lepidòpters de les comarques gironines. IX.- alguns rhophalocera interessants o poc freqüents. Revista de Girona, 100: 225-229. PIBERNAT, J. & ABÓS, Ll. 2000. Aportacions odonatològiques a la província de Girona (Catalunya). Ses. Entom. ICHN-SCL., 10 (1997): 31-49. QUINTANA, X. 1995. Introducció a l’estudi dels culícids dels aiguamolls del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Inèdit. QUINTANA, X. 1996. Introducció a l’estudi dels culícids dels aiguamoixos del PNZVG. 1es

Jornades de Recerca al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. RIBAUT, H. 1954. Un nouveau genre de gloméride cavernicole. Notes biospéologiques, IX (2): 137-140. ROMAÑA, I. & PÉREZ DE-GREGORIO, J.J. 1989. Notes sobre el gènere Erebia Dalman, 1816, a l’Empordà, la Garrotxa i les Guilleries-Montseny (Lep. Satyridae). Butll. Soc. Cat. Lep., 59: 27-34 S.C.L. 1984. Sobre la presencia a la Península Ibèrica de Cucullia argentea, Hfn., 1766. Butll.

Soc. Cat. Lep., 49: 12. SCL. 1985. Sobre la presencia a la Península ibèrica de Cucullia argentea Hfn., 1766. Butll.

Soc. Cat. Lep., 49: 12. SAGARRA; I. de 1921. Formes de Rhopalocera a incloure a la fauna catalana. Butll. Inst. Cat.

Hist. Nat., 21: 94-95.

34


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS SALVAÑÀ, J.M. 1887. Moluscos nuevos de España. Crónica científica, X: 137-142. SALVAÑA, J.M., 1888. Contribución a la fauna malacológica de los pirineos catalanes o sea descripción de la comarca de Olot. Imprenta Fortanet. Madrid. 58 pp. STEFANESCU, C. 1993. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Projecte per a la seva aplicació a Catalunya. 32 pp. Inèdit. STEFANESCU, C. 1994. Aproximació al coneixement dels

macroheteròcers de les zones humides del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Lepidoptera: Macroheterocera). 34 pp. Inèdit.

STEFANESCU, C. 1994. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Primer any d’aplicació a Catalunya. 94 pp. Inèdit. STEFANESCU, C., 1995. Aproximació al coneixement dels macroheteròcers de les zones humides del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Lepidoptera: Macroheterocera). Treb. Soc. Cat. Lep., 13 (1993-1994): 31-55. STEFANESCU, C. 1995. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Segon any d’aplicació a Catalunya. 80 pp. Inèdit. STEFANESCU, C. 1996. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Tercer any d’aplicació a Catalunya. 48 pp. Inèdit. STEFANESCU, C. 1996. Aproximació al coneixement dels macroheteròcers de les zones humides del PNZVG (Lepidoptera: Macroheterocera). 1es Jornades de Recerca al Parc

Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. STEFANESCU, C. 1997. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Quart any d’aplicació a Catalunya. 37 pp. Inèdit. STEFANESCU, C. 1998. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Cinquè any d’aplicació a Catalunya. Inèdit. STEFANESCU, C. 1999. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Sisè any d’aplicació a Catalunya. Inèdit. STEFANESCU, C. 1999. Programes de seguiment de comunitats de lepidòpters. Els cursos de la ICHN. 28 pp. STEFANESCU, C. 2000. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Setè any d’aplicació a Catalunya. Inèdit. 37 pp. STEFANESCU, C. 2001. Butterfly Monitoring Scheme (Pla de seguiment de Ropalòcers). Vuitè any d’aplicació a Catalunya. Inèdit. 41 pp. TEIXIDOR, J. 1979. Troballes de lepidòpters al pirineu i prepirineu oriental de Catalunya. Butll. Soc. Cat. Lep., 24: 13-14. TEIXIDOR, J. & PASSOLA, P. 1987. Alguns lepidòpters interessants de la Garrotxa. Butll. Soc. Cat. Lep., 53: 17-18.

35


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

VALLHONRAT, F. 1989. Aproximació faunística als geomètrids de la Garrotxa. Ses, Entom. ICHN-SCL, V: 53-61. VIADER, J. 1994. Localització i donació al MZB del primer exemplar olotí d’Araschnia levana (Linnaeus, 1758). Butll. Soc. Cat. Lep., 73: 14-15. VIVES, E. 1981. Belisarius xambeui E. Simon, l’escorpí de les coves catalanes. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 23: 248-253. YÉLAMOS, T., 1994. Descripción de un nuevo género de Acritini Wenzel, 1944, de la península ibérica y de una nueva especie endogea (Coleoptera, Histeridae). Bulletin de la Société entomologique de France, 99 (5): 491-496. ZEISING, M., 1981. Ein neuer Ampedus (Elateridae) aus den Spanischen Pyrenäen. Entomol. Blätter, 77 (1-2): 17-18.

36


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS Emili Bassols i Isamat can.palanca@telefonica.net

L’objectiu bàsic de la presentació és explicar, de forma molt sintètica, quins estudis s’han fet de vertebrats a la comarca de la Garrotxa, referint-nos només a aquells que hagin aportat informació rellevant, així com els que s’estan desenvolupant actualment.

0.- Algunes qüestions prèvies Diverses són les raons per les quals ens cal ampliar el coneixement del nostre patrimoni natural. En primer lloc per a poder disposar d’una informació bàsica disponible en el moment d'elaborar determinats textos legals, plans, estratègies o polítiques de tipus sectorial. També és important per prevenir, reconduir o evitar aquelles actuacions que puguin amenaçar la integritat d’hàbitats o espècies d’interès, saber quines espècies habiten un determinat espai pot ser important, tot i que a vegades no és definitiu. Cal ampliar el coneixement del patrimoni natural per conèixer l’evolució de l’estat de conservació del medi o per què, egoistament, saber i conèixer amb qui compartim el territori ens ajudarà a millorar el nostre estat del benestar. Tot això, sense deixar de banda que tenim una responsabilitat directa en la seva conservació. Ni que sigui perquè som els que més l’agredim. Dit això, què ens cal per ampliar aquest coneixement?. Potser estaríem d’acord en admetre que calen més recursos econòmics i humans (especialistes en taxonomia, biòlegs, naturalistes,...) que només es poden aconseguir si existeix una certa voluntat institucional. Quan es disposa d’aquests recursos és més fàcil planificar i obtenir resultats, avançar en la recerca. Però també caldrà tenir en compte que després cal saber difondre els resultats, a diferents nivells, tant tècnic com divulgatiu, per què, qui hagi de invertir de nou, pugui fonamentar-se amb la rendibilitat científica, patrimonial i social que permeti reemprendre el cicle. Als diferents nivells d’organització (espècies, hàbitats o geòtops) se’ls pot aplicar un procés genèric de coneixement del patrimoni natural. Se sol partir de la següent pregunta: quin patrimoni tenim? i és llavors quan s’inicien els treballs de catalogació, uns valuosos inventaris que ja ens donen pistes al respecte de la diversitat existent. Un cop sabem “què hi ha” ens cal conèixer les tendències poblacionals per detectar possibles regressions. Per resoldre aquesta qüestió és quan comencen els treballs de seguiment o monitoreig i a partir d’aquí, si la cosa no funciona, és quan ja es plantegen els projectes de recuperació o reintroducció d’espècies, o la promoció en projectes de restauració d’hàbitats. Tot plegat ens proporciona uns determinats productes naturalistes, en forma de treballs o memòries, a les quals se’ls ha de extreure el màxim de rendiment possible. Qüestió que, per altra banda, no sempre succeeix.

37


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

A la Garrotxa coincideixen una sèrie de factors que la converteixen en una comarca exemplificant si ens referim al procés d’adquisició de coneixement abans esmentat. Existeix una profunda tradició naturalista i en això hi té a veure les inqüestionables singularitats biogeogràfiques associades a tot el territori comarcal. Les ànsies de saber junt amb un entorn privilegiat fou una combinació exitosa que proporcionà valuosos documents històrics, de naturalistes convençuts, que han estat referents permanents en l’estudi de les ciències naturals en el nostre país. Actualment, una bona part de la comarca està protegida sota alguna figura de protecció legal. Això sol ja justifica la necessitat d’avançar en el procés esmentat d’ampliació del coneixement i, per fer-ho, i per sort, existeixen associacions, organismes o institucions que tenen aquest objectiu inclòs dins el seus respectius programes d’actuació com veurem més endavant. Però, també cal realitzar estudis fora dels espais naturals, on el grau d’amenaça és més i on la possibilitat de perdre el patrimoni natural és molt superior.

1.- Breu resum històric Tractant-se d’un resum no podem aportar un recull exhaustiu de les figures més significades del naturalisme garrotxí que han desenvolupat treballs relacionats amb els vertebrats, per tant, només citarem alguns del més il·lustres naturalistes o aquells treballs, més recents, que han pogut significar un cert punt d’inflexió en el coneixement dels vertebrats a la comarca. En primer lloc trobem la figura de Francesc Xavier de Bolòs i Germà de Minuart (1773-1884) a qui se li atribueix la descoberta de la zona volcànica de la Garrotxa. Ell, com a bon naturalista, amplià l’espectre de la seva curiositat i el 1801 va elaborar un interessant catàleg que no fou publicat fins gairebé un segle després, a l’any 1907, en les Notícias Históricas de Olot. També cal citar una de les principals figures del naturalisme garrotxí, el farmacèutic Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901) autor de la reconeguda obra Fauna

ornitológica de la provincia de Gerona ó sea Breve descripción de las aves sedentarias en la misma y las de paso accidental o periódico, sus costumbres y alimentación bajo el punto de vista de utilidad ó perjuicio para con el hombre y la agricultura en general, publicada a Girona el 1883. De la seva obra ornitològica resten fragments escadussers en el seu epistolari, la col·lecció d’animals dissecats, el seu llibre de la fauna ornitològica de la província de Girona i un manuscrit perdut escrit el 1882 que parla sobre fauna i que pot ser contingui dades d’ocells. Els inicis del segle XX foren especialment productius, amb un activisme naturalístic desplegat arreu del país que va consolidar-se a partir d'institucions il·lustres com ara la Institució Catalana d’Història Natural. Tot i no existir documents concrets que ho confirmin, és ben segur que els naturalistes més actius de l’època

38


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

prospectaren la comarca de la Garrotxa a la recerca i estudi de vertebrats i de noves emocions i incentius naturalistes. Passat el període fosc de la dictadura i dins el caliu naturalista que, entre altres, escalfava l’interès popular de protecció de la zona volcànica, també es va avançar en l’estudi dels vertebrats. A la Garrotxa l’estudi naturalístic es movia a l’entorn de l’Agrupació Ornitològica de la Garrotxa, associació creada el 1978 i que passà a convertir-se, anys més tard en l’actual Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx). Gràcies a l’activitat d’aquella entitat els membres de la qual recolliren nombroses cites i observacions de vertebrats, i també a l’empenta personal de Miquel Macias, es van publicar sengles monografies dedicades als vertebrats, la primera als ocells (1988) i la segona als mamífers (1993). És d’esperar que, en breu, es completi la trilogia amb l’edició del treball sobre hèrptils, un treball que ja està elaborat a partir de la Beca d’Investigació en Ciències Naturals de la Ciutat d’Olot del 2000. Altres grups naturalistes feren incipients, i breus, incursions en el món associatiu. Anomenaríem aquí el Grup de Natura de la Garrotxa que va realitzar un seguiment temporal dels rapinyaires a l’Alta Garrotxa. En relació amb això, està clar que la creació d’espais naturals protegits, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa primer i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, i la existència de sengles òrgans de gestió, els quals tenen com a comanda legal específica la promoció de la recerca, tant bàsica com aplicada, d’alguna forma ha pres el relleu a les entitats naturalistes pel que fa en el foment de treballs naturalistes. Des d’aquests equips de gestió s’han promogut, com veurem en el següent tercer apartat, una bona part dels estudis que s’estan realitzant actualment. I ja que estem en un seminari organitzat per una delegació de la ICHN, esmentar que en el marc dels cursos naturalistes que organitza cada any la Institució Catalana d’Història Natural, a la comarca s’han realitzat dos cursos, un el 1995 específicament sobre els vertebrats del PNZVG i un altre el 1997 de més general sobre la gestió de la fauna al PNVG.

2.- Diagnosi de l’estat actual de coneixement dels diferents grups de vertebrats En comparació als altres grups d’organismes que integren el patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, cal reconèixer que els vertebrats són els més coneguts. Però, si ens referim en concret als diferents grups que els integren, aquesta afirmació perd bona part del seu fonament.

39


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

Espanya Catalunya Garrotxa PNZVG peixos 69 (1) 42 (1) ? 9 (10) no cites a Canàries ni Balears amfibis 36 (2) 14 (3) 13 (9) 13(10) rèptils 81 (2)(4) 36 (3) 18 (9) 17(10) ocells 337 (6) 326 (5) 183(10) espècies reproductores mamífers 106 (7) 78 (7)(8) 50-55 48(10) Taula 1: Taula comparativa de la diversitat de vertebrats. En alguns casos s’apunta un interval per manca d’informació actualitzada. Font: Minuàrtia, Estudis Ambientals pel que fa a les espècies d’Espanya i de Catalunya i pròpia per les de la Garrotxa i el PNZVG. Referències: (1) Doadrio, (2002); (2) Pleguezuelos et al. (2002); (3) Montori & Llorente (2005); (4) Llorente et al. (1995); (5) Estrada et al. (2004); (6) Martí & Del Moral (2003); (7) Palomo & Gisbert (2002); (8) Flaquer et al. (2005); (9) Macias (200) i (10) Minuàrtia, Estudis Ambientals (2005) En la taula 2 es fa una valoració, un poc subjectiva i a partir d’apreciacions personals que poden ser discutibles per manca d’informació o per sobrevaloració en alguns casos, de l’estat del coneixement dels diferents grups de vertebrats a la Garrotxa. En el benentès que “alt” no vol dir suficient.

inventari / seguiment / recuperació catalogació monitoreig peixos M B B amfibis A M B rèptils A B B ocells A A M mamífers A A M Taula 2: Grau de coneixement dels grups de vertebrats a la Garrotxa en funció del tipus de treball. A: alt; M: mig; B: baix. El grau de coneixement dels vertebrats també està mal repartit en el conjunt de la comarca. El poblament faunístic del PNZVG es coneix relativament bé (excepte alguns grups concrets com ara micromamífers o quiròpters) gràcies als esforços del seu equip de gestió. A l’Alta Garrotxa, també s’estan iniciant treballs interessants promoguts des del propi consorci. En canvi, allà on hi ha algun equip al darrera el grau de coneixement és molt escàs. És el què passa en les zones incloses dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) on no es fa gestió o en la resta del territori comarcal.

40


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

3.- Treballs més significatius 3.1.- Peixos Què s’ha fet fins ara? Tot i ser un grup ben conegut a nivell popular la veritat és que el recull d’estudis sobre el poblament de peixos dels rius i rieres de la comarca és pobríssim. Podríem dir, sense por a equivocar-nos, que és el grup de vertebrats menys conegut. Una de les primeres referències apareix en el llibre La pesca fluvial en Gerona de Nadal-Fortià, publicat el 1964 per Ediciones del GEiEG de Girona, on el seu autor cita la presència de truites, de repoblament, barb, anguila i bagres en els rius de la Garrotxa. El Catàleg faunístic del PNZVG elaborat per Jordi Nebot el 1995 a partir de fons bibliogràfiques, cita 8 espècies en aquest espai protegit tot i que en l’estudi que va encarregar el mateix parc anys (Moreno-Amich, 1996) tant sols va localitzar 5 espècies amb poblacions ben establertes. També destacaria un altre estudi, realitzat en el marc del projecte de reintroducció de la llúdriga a les conques de la Muga i el Fluvià, que tenia per finalitat caracteritzar les poblacions ictícoles i detectar la presència de contaminants organoclorats en els peixos. Així doncs, es comprova com el grau de coneixement dels peixos a la comarca de la Garrotxa és ben escàs i hauria d’experimentar una empenta important. A nivell nacional citaríem l’ús d’un índex d’integritat biòtica fonamentat en la fauna piscícola (IBICAT) que ha de servir, a curt termini i junt amb altres índexs biològics, per diagnosticar l’estat dels rius del nostre país. Què es podria fer? Un dels primers projectes seria el d’actualitzar i completar el catàleg d’espècies presents a la comarca. Això segurament que comportarà detectar noves espècies al·lòctones. Per tant, estudiar com es distribueixen aquestes espècies exòtiques i com afecten a les espècies autòctones seria un bon motiu d’estudi. Igualment seria prou interessant començar a aplicar l’índex IBICAT en els rius i rieres de la comarca. També seria interessant estudiar les relacions ecològiques dels peixos amb espècies protegides com la llúdriga (Lutra lutra) o les nàiades. Escau recordar que els peixos són hostes de les larves de nàiades durant una fase del seu cicle, per tant la conservació d’aquests mol·luscs passa per poder comptar amb un bon poblaments de peixos.

41


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

3.2.- Amfibis Què s’ha fet fins ara? A diferència dels peixos, es coneix bé quines són les espècies d’urodels i anurs que viuen a la nostra comarca. La recerca naturalista desenvolupada per membres de l’ANEGx va proporcionar llistat precís que han anat variant, mínimament, en funció del creixement de l’àrea de distribució d’algunes espècies, com per exemple la granota pintada (Discoglossus pictus). Cal destacar l’estudi Els Hèrptils de la Garrotxa (Macias, 2000) on es descriuen els amfibis presents a la comarca i es presenta un atlas de distribució. També són interessants els seguiments que s’estan realitzant actualment, per una banda el que es desenvolupa des del PNZVG basat en el mostreig d'uns determinats punts de reproducció o el més recent Seguiment dels Anurs de Catalunya (SAC) que es troba encara en fase experimental però que ja té a la Garrotxa una estació de mostreig. No s’han plantejat actuacions concretes de recuperació d’espècies atès que s’entén que la millor forma de conservar les poblacions és mantenir la qualitat ecològica de les actuals zones humides i, si és possible, recuperar-ne o crear-ne de noves. Els beneficis d’aquesta mesura s’exemplifiquen amb la recuperació dels Estanys de Jordà on, tot i ser una petita zona humida, han estat citades 9 de les 11 espècies d’amfibis que s’han localitzat al PNZVG. Què es podria fer? Crec que fora interessant prospectar millor les zones de la comarca que no estan incloses dins dels espais naturals protegits a la recerca de punts de reproducció idonis per als amfibis. Seria molt interessant continuar amb els actuals seguiments, analitzar la regressió que es comença a detectar d’algunes espècies com el gripau corredor (Bufo calamita), conèixer l’evolució del poblament d’amfibis en rius en els quals ha millorat la qualitat de l’aigua a partir de la construcció d’estacions depuradores o bé detectar els punts sensibles d’atropellament d’amfibis en les carreteres de la comarca, per citar alguns estudis interessants.

3.3.- Rèptils Què s’ha fet fins ara? Pel que fa als rèptils la situació és una mica diferent a la dels amfibis. Per una banda és veritat que tenim identificades i catalogades les espècies presents a la Garrotxa, per tant tenim, més o menys, aquest objectiu cobert, però, a diferència dels amfibis,

42


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

actualment no hi ha plantejat cap estudi del seguiment del grup. Una possible raó seria el fet que metodologia d’estudi és més complicada en comparació als amfibis. De rèptils sovint tant sòls disposem de cites puntuals de naturalistes que han tingut algun encontre esporàdic amb alguna exemplar. El més greu d’aquesta situació és que es desconeixen les tendències poblacionals de la majoria d’espècies. Així, algunes poden haver entrat en regressió sense que s’hagi detectat aquesta circumstància. Només des del PNZVG s’ha iniciat un cert seguiment de les tortuges d’aigua dolça en els Estanys de Jordà (Santa Pau) i en els Estanys d’en Broc (Olot) que serveix al mateix temps per retirar els exemplars de tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) que es trobin. Què es podria fer? Molts són els estudis que es podrien iniciar sobre rèptils. Potser el propòsit més immediat seria completar la seva distribució a la comarca, especialment d’aquelles espècies més rares o amenaçades, i millorar, amb mesures de recuperació d’hàbitats favorables, el seu estat de conservació.

3.4.- Ocells Què s’ha fet fins ara? Tot i ser dels grups més coneguts encara existeixen interrogants importants, no tant pel què fa referència a la seva presència-absència, sinó sobretot pel què fa aspectes relatius a la distribució i a l’ecologia de poblacions. Els ocells compten amb l’avantatge que la seva identificació és relativament fàcil, potser per això existeixen nombrosos ornitòlegs que els estudien, també a la Garrotxa. Un dels fets més significants és els nombrosos programes de seguiment d’ocells que actualment existeixen. Alguns han estat iniciatives pròpies, d’entitats o organismes locals, mentre que d’altres, són a proposta d’entitats que treballen a nivell nacional, com l’Institut Català d’Ornitologia, que han trobat a la Garrotxa una bona acollida (hi ha estacions de tots els seguiments que han iniciat). També s’han iniciat estudis per conèixer l’estat de conservació d’algunes espècies singulars com el picot garser petit (Dendrocopos minor) al PNZVG o l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) a l’Alta Garrotxa. Precisament és interessant destacar l’empenta que ha experimentat l’estudi dels rapinyaires de la comarca. Actualment s’estan realitzant diferents estudis sobre aquest grup tots ells coordinats per Fran Trabalón.

43


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

Què es podria fer? Al tractar-se d’un grup tant ampli existeixen moltes possibilitats d’estudi. No obstant això, se m’acut que un dels grups d’ocells que més convindria estudiar són aquells relacionats amb zones obertes, de medis rurals agrícoles atès que, segons indiquen estudis especialitzats, és on viuen les espècies que més han entrat en regressió. Complementàriament, fora interessant continuar la col·laboració amb els seguiments d’ocells que es troben ja en funcionament i, en la mesura del possible, ampliar-la.

3.5.- Mamífers Què s’ha fet fins ara? L’heterogeneïtat del grup fa que sigui complicat establir un diagnosi sobre el seu grau de coneixement. Mentre hi ha grups dels quals es disposa de força informació, cas dels carnívors, d’altres, com els micromamífers o els quiròpters, les dades són preocupantment escasses. El llibre Els mamífers de la Garrotxa (Macias, 1993) descriu la major part d’espècies que hi ha la comarca i situa el nombre d’espècies en 45. Avui, aquesta dada ha estat àmpliament superada, per una banda per algun treball escadusser sobre quiròpters, del qual disposem de cites aïllades com la del nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) a la Fageda d’en Jordà i, per altra, per la incorporació a la fauna garrotxina d’espècies com la llúdriga (Lutra lutra), el cabirol (Capreolus capreolus) ambdós objecte de sengles projectes de reintroducció, o la penetració furtiva a través de la xarxa fluvial del visó americà (Mustela vison). En contrapartida, són interessants els seguiments que s’estan duent a terme d’espècies de mamífers amb un cert interès cinegètic, com és el cas del conill (Oryctolagus cuniculus) o el porc senglar (Sus scrofa).

Què es podria fer? Són molts els fronts naturalístics a abordar en matèria de mastozoologia. Sembla, però prioritari, començar per conèixer quines espècies viuen a la comarca, sobretot en els grups de micromamífers i rats-penats. Per exemple, hom podria estudiar les causes de la davallada que pateix la rata d’aigua o rat-buf (Arvicola sapidus), o els efectius reals d’espècies com la rata esquirolera o liró gris (Glis glis) o la rata cellarda (Elyomis quercinus). Evidentment que també és interessant conèixer l’evolució de les poblacions d’ungulats salvatges, la majoria dels quals ja són presents a Catalunya. I, com no, estar atents a l’arribada del llop.

44


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

4.- Valoracions finals La majoria de treballs i estudis que s’han realitzat en els darrers anys han estat promoguts pels òrgans gestors dels espais naturals protegits i, darrerament, pel “grup de biodiversitat de la Garrotxa” que neix a l’empara de la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i que esdevé l’embrió de la nova Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Des dels òrgans de gestió se sol encarregar l’estudi a empreses externes per la pròpia incapacitat d’assumir-los directament. Tot i ja existir una entitat naturalista a la Garrotxa, l’ANEGX, en els darrers anys s’ha mostrat molt poc activa i ha aportat poca informació sobre el patrimoni natural de la comarca. Tanmateix, existeix un gran potencial de naturalistes a la comarca que es mostren més o menys actius pel què fa a la recollida de dades del patrimoni natural i als quals se’ls podria motivar per assumir nous reptes naturalístics. De fet, no és parteix de zero, per exemple és remarcable el fet que la Garrotxa és una de les comarques més ben representada en tots els projectes de seguiment de vertebrats que s’estan realitzant a Catalunya (SAC, SYLVIA; SOCC, PERNIS, seguiment de les poblacions de senglar, etc.) Des d’un punt de vista de conservació integral del territori, seria interessant ampliar la recerca naturalista fora dels ENP. Existeixen encara molts estudis a realitzar, en aquest resum se n’han citat alguns, sobre qualsevol grup de vertebrats, per tant, la feina encara és molta. Considero molt interessant les funcions de recerca, formació i divulgació que pot desenvolupar la Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Seria ben recomanable una fluida comunicació i una estreta coordinació d’aquesta entitat amb els equips tècnics dels espais naturals protegits de la comarca alhora de plantejar noves línies de recerca naturalista. Un dels aspectes en el qual considero que més s’hauria de treballar és el de la divulgació del patrimoni natural comarcal. No n’hi ha prou que uns pocs naturalistes siguin ben conscients de la gran diversitat natural que acull aquesta comarca, també ho ha de ser la població en general i, també, aquells qui han de proporcionar els recursos necessaris per poder continuar investigant.

45


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

Referències bibliogràfiques de la taula 1 DOADRIO, I. (ed.) 2001. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Museo Nacional de Ciencias Naturales. Madrid. 374 pp. ESTRADA, J.; PEDROCCHI, V.; BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.) 2004 Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO). Lynx Edicions. Barcelona. 638 pp. FLAQUER, C.; RUÍZ-JARILLO, R. & ARRIZABALAGA, A. 2004. Contribución al conocimiento de la distribución de la fauna quiropterológica de Cataluña. Galemys, 16 (2): 39-55. LLORENTE, G.; MONTORI, A.; SANTOS, X. & CARRETERO, M.A. 1995. Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions El Brau. 191 pp. MARTÍ, R. & DEL MORAL, J.C. (eds.) 2003 Atlas de las aves reproductoras de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Sociedad Española de Ornitología. Madrid. 733 pp. MACIAS, MIQUEL, 2005. Els hèrptils de la Garrotxa. Treball inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS, 2005. Catàleg de la fauna de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. DMAH. (en elaboració). MONTORI, A. & LLORENTE, G.A. (coord.) 2005. Lista patrón actualizada de la herpetofauna española: Conclusiones de nomenclatura y taxonomía para las especies de anfibios y reptiles de España. Asociación Herpetológica Española. Barcelona. 46 pp. PALOMO, L.J. & GISBERT, J. (eds.) 2002. Atlas de los Mamíferos Terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU. Madrid. 564 pp. PLEGUEZUELOS, J.M.; MÁRQUEZ, R. & LIZANA, M. (eds.) 2002. Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la NaturalezaAsociación Herpetológica Española. Madrid. 584 pp.

46


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

Bibliografia sobre vertebrats a la Garrotxa Centre de Documentació de can Jordà

PEIXOS MORENO-AMICH, R. 1996. Prospecció del poblament de peixos del PNZVG. Minuàrtia, Estudis Ambientals, PNZVG. 40 pp. Inèdit. ZAMORA I HERNANDEZ, L. 1998. Diagnosi del poblament de peixos del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i proposta d'actuacions. UdG. 59 pp. Treball fi de màster. Inèdit.

AMFIBIS CAMPENY, R. 2002. Monitoring amphibian populations: a long-term experience in the Natural Park of the Volcanic Zone of the Garrotxa (northeastern spain). Servei d’Assessorament i

gestió de la fauna del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: informe d’activitats 2001. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1993. Caracterització d’hàbitats de reproducció dels amfibis al PNZVG propostes de mesures de gestió. PNZVG. 22 pp. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1994. Seguiment dels punts de reproducció i de la fenologia dels amfibis: Resultats 1994. PNZVG. 31 pp + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1998. Evolució de les poblacions d'amfibis a la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 24 pp. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2000. Seguiment de les poblacions d'amfibis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2002. Seguiment de les poblacions d'amfibis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2004. Seguiment de les poblacions d'amfibis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit.

RÈPTILS MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2004. Estudi de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i retirada d’exemplars al·lòctons al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 13 pp. Inèdit.

OCELLS ABELLA, J. C. 1994. Campanya d'anellament d'ocells al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Grup Català d'Anellament. PNZVG. 217 pp. Beca del PNZVG concedida el 1993. Inèdit.

47


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS AGRUPACIÓ NATURALISTA DE LA GARROTXA. 1987. Estudi dels ocells del PNZVG. 47 pp. Inèdit. CAMPRODON, J. 1999. Comunitats d'ocells en els ambients forestals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Estudi de la diversitat ornítica en funció de la composició i l'estructura de la vegetació i els tractaments silvícoles: Memòria 1999. PNZVG. 115 pp. Inèdit. CAMPRODON, J. 2000. Comunitats d'ocells en els ecosistemes forestals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Estudi de la diversitat ornítica en funció de la composició i l'estructura de la vegetació i els tractaments silvícoles: Memòria any 2000. Centre tecnològic Forestal de Catalunya, Universitat de Barcelona. 121 pp. Inèdit. CAMPRODON, J. & PIETX, J. 1998. Comunitats d'ocells en els ambients forestals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Estudi de la diversitat faunística en funció de la composició i l'estructura de la vegetació i els tractaments silvícoles: Memòria 1998. PNZVG. 40 pp. Inèdit. CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA. 2005. Distribució hivernal del picot garser petit (Dendrocopos minor) al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, DMAH. 23 pp. + cartografia. Inèdit. CUFÍ, A. 1997. Tipificació dels punts de nidificació de rapinyaires nocturns actuals al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; inventari dels micromamífers del Parc Natural en base a l'anàlisi d'egagròpiles. 53 pp. Inèdit. ESTARELLAS, J. 1993. Estudio y análisis ornítico de las zonas húmedas del PNZVG. PNZVG. 112 pp. Beca del PNZVG concedida el 1993. Inèdit. GARGALLO, G. 1998. Campanya d'anellament d'ocells al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: abril 1997-març 1998. Grup Català d'Anellament. PNZVG. Inèdit. GARGALLO, G. 2000. Memòria: Campanya d'anellament d'ocells al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: maig 1999- febrer 2000. Grup Català d'Anellament. PNZVG. Inèdit. GRUP CATALÀ D’ANELLAMENT. 2001. Informe anual: Programa de seguiment de l’avifauna als estanys de Can Jordà PNZVG : maig 2000-febrer 2001. Barcelona : Grup Català d’Anellament. 145 pp. Inèdit. INSTITUT CATALÀ D’ORNITOLOGIA. 2002. Informe anual: Programa de seguiment de l’avifauna als estanys de Can Jordà PNZVG: maig 2001-febrer 2002. Barcelona : Institut Català d’Onitologia. Inèdit. INSTITUT CATALÀ D’ORNITOLOGIA. 2003. Informe anual: Programa de seguiment de l’avifauna als estanys de Can Jordà PNZVG: desembre 2002-agost 2003. Barcelona : Institut Català d’Ornitologia. Inèdit. LLIMONA, F. & MATHEU, E. 1992. Els ocells de la Zona Volcànica de la Garrotxa [Cassette]. Barcelona. PNZVG; DMA. 1 cinta + llibret explicatiu 35 pp. (Sons de la Natura). MACIAS, M. 1988. Els ocells de la Garrotxa. Editora de Batet. Olot.

48


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1993. Cens de perdiu realitzat al Pla de Massandell (Batet) i al Pla de St. Martí (Sta. Pau) de la zona volcànica de la Garrotxa: Cens en banda/Estiu 1993. PNZVG. 27 pp. + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1994. Censos de perdiu realitzats al Pla de Massandell (Batet) i al Pla de St. Martí (Sta. Pau) de la zona volcànica de la Garrotxa: Recorreguts a peu/Març 1994. PNZVG. 6 pp. + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1995. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris

rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1996. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1997. Transectes de seguiment de l'evolució d'aus a la zona volcànica de la Garrotxa/1997. PNZVG. 56 pp. +annexes. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1997. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1998. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Seguiment de les poblacions d'aus del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2000. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Seguiment de les poblacions d'aus del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2002. Seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. PAGÈS, M. & ANGLADA, M. 2004. Prova pilot d’anellament científic de becada (Scolopax rusticola) durant la hivernada a Catalunya (2003-2004). Inèdit. STEFANESCU, C. 1993. Seguiment anual de l'ornitofauna de les zones humides del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Minuàrtia. PNZVG. 76 f. + annexes. Inèdit. TRABALÓN, F. 2002. Estudi sobre la migració postnupcial de rapinyaires al PNZVG. Inèdit. TRABALÓN, F. 2003. Estudi sobre la migració postnupcial de rapinyaires al PNZVG. Inèdit. TRABALÓN, F. 2005. Estudi sobre la migració postnupcial de rapinyaires al PNZVG. Inèdit.

49


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

TRABALÓN, F. 2005. Segon estudi sobre la població de rapinyaires nidificants al PNZVG. Any 2004. Inèdit.

MAMÍFERS BARTOLOMÉ, J. 2000. Primer informe sobre la composició botànica de la dieta dels cabirols al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. UAB. 31 pp. Inèdit. BARTOLOMÉ, J. 2000. Segon informe sobre la composició botànica de la dieta dels cabirols al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Hivern 99/00). UAB. 20 pp. Inèdit. BARTOLOMÉ, J. 2001. Tercer informe sobre la composició botànica de la dieta dels cabirols al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Tardor 2000). UAB. 18 pp. Inèdit. BARTOLOMÉ, J. 2001. Quart informe sobre la composició botànica de la dieta dels cabirols al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Mostres del 2001). UAB. 20 pp. Inèdit. BARTOLOMÉ, J. 2002. Cinquè informe sobre la composició botànica de la dieta dels cabirols al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Mostres del 2002). UAB. Inèdit. BARTOLOMÉ, J., ROSELL, C. & BASSOLS, E. 2002. Diet composition of roe deer (Capreolus capreolus) in the natural park of the Garrotxa volcanic zone (Catalonia, Spain). Pirineos, 157: 57-63. BASSOLS, E. 1998. La reintroducció del cabirol al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Altaveu, 23: 32-33. CORRAL, R. 2003. Caracterització de la dieta i aspectes morfològics i poblacionals del teixó: anàlisi a partir d’animals atropellats”. Universitat de Barcelona. Inèdit. COMAS, L. 2000. Els micromamífers del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: distribució, ús de l’espai i fenologia dels micromamífers del PNZVG: dades per a un inventari. 69 pp. Beca d’Investigació en Ciències Naturals (Beques Ciutat d’Olot, 1998). Inèdit. FERRER, J. 1988. Sus scrofa (Porc senglar), ecologia i interaccions amb els habitants del medi rural de l'àmbit del Parc Natural dels Volcans de la Garrotxa. 52 pp. Inèdit. ESCUTÉ, X. 2002. Ecologia i distribució dels dos fonotips de la rata pinyada Pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus (Schreber, 1774) i Pipistrellus pygmaeus (Leach, 1825) (Chiroptera) a la Garrotxa. Beca d’Investigació en Ciències Naturals Ciutat d’Olot 2001. 51 pp. + annexos. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1992. Valoració del projecte experimental de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus) al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 7 pp. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1994. Projecte de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus) al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 69 pp. Inèdit.

50


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1995. Seguiment de la reintroducció de cabirol (Capreolus capreolus) a la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1995. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus

cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1996. Seguiment de la reintroducció de cabirol (Capreolus capreolus) a la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1996. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus

cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1997. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus

cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1997. Seguiment de la reintroducció de cabirol (Capreolus capreolus) a la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1997. Transectes de seguiment de Lagomorfs, Carnívors i Artiodàctils a la zona volcànica de la Garrotxa/ 1997. PNZVG. 49 pp. + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1998. Seguiment de la reintroducció de cabirol (Capreolus

capreolus) a la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1998. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus

cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus

cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Seguiment de la reintroducció de cabirol (Capreolus

capreolus) a la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Resultats de les proves de cens de cabirol (Capreolus capreolus) amb reclam, a la zona volcànica de la Garrotxa: 1999. PNZVG. 11 pp. + annexos. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Seguiment de les poblacions de Lagomorfs, Carnívors i Artiodàctils del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 1999. PNZVG. 40 pp. + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Observacions de carnívors durant la realització de censos de conill al Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa: Anys 1994-1998. PNZVG. 9 pp. + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2000. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit.

51


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Seguiment de la reintroducció de cabirol (Capreolus capreolus) a la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Resultats de les proves de cens de cabirol (Capreolus capreolus) amb reclam a la Zona Volcànica de la Garrotxa : 2000-2001. PNZVG. 12 pp. + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya : Zona Volcànica de la Garrotxa i rodalies temporades 2000/2001; 2001/2002. PNZVG. 12 pp. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya : temporada 2000/2001. PNZVG. 45 pp. + annexos. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2002. Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya : temporada 2001/2002. PNZVG. 54 pp. + annexos. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2002. Seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya : Zona Volcànica de la Garrotxa i rodalies temporada 2001/2002. PNZVG. 17 pp. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2002. Seguiment de les poblacions de carnívors al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2002. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2003. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2003. Seguiments de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) i perdiu (Alectoris rufa) al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2003. Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya : temporada 2002/2003. PNZVG. 13 pp. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2004. Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya : temporada 2003/2004. PNZVG. 12 pp. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2004. Seguiments de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) i perdiu (Alectoris rufa) al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2004. Seguiment de les poblacions de carnívors al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. 2004. Seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus

cuniculus) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MONTSERRAT, J. 1991. Proyecto de reintroducción del corzo en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (Gerona). PNZVG. 4 vol. Inèdit.

52


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS PNZVG. 1990. Projecte de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus) al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: 1a fase. PNZVG. 47 pp. + mapes + annexes. Inèdit. ROSELL, C. 1998. Biologia i ecologia del senglar (Sus scrofa L., 1758) a dues poblacions del nordest ibèric: Aplicació a la gestió. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. 269 pp. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal. Inèdit. ROSELL, C. &; VILLERO, D. 2002. Evolució demogràfica del senglar (Sus scrofa) a la Zona Volcànica de la Garrotxa. Servei d’Assessorament i gestió de la fauna del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: informe d’activitats 2001. ROSELL, C., CARRETERO, M. A. & BASSOLS, E. 1998. Seguimiento de la evolución demográfica del jabalí (Sus scrofa) y efectos del incremento de la presión cinegética en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa. Galemys, 10: 59-73. SAAVEDRA, D. & SARGATAL, J. 1993. Projecte llúdriga: Conques de la Muga i del Fluvià i aiguamolls de l'Empordà. PNAE. Inèdit. SAAVEDRA, D. 1995. Projecte Llúdriga: Estudi de viabilitat de la reintroducció de la llúdriga al PN dels Aiguamolls de l'Empordà i les conques de la Muga i del Fluvià. PNAE. 152 pp. + annexes. Inèdit. SERRA-COBO, J. 1997. Els quiròpters del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 36 pp. Inèdit. SERRA-COBO, J. 1998. Els quiròpters del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 43 pp. Inèdit. TORRE, I. 2000. Comunitats de petits mamífers i estructura forestal de l'alzinar litoral de la Serra de Finestres (La Garrotxa)", Museu de Granollers-Ciències Naturals. 50 pp. Inèdit.

GENERALS BASERBA, C. 1996. Seguiment d'atropellaments de vertebrats al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Inventari i relació amb diferents variables viàries i ambientals (21-1292/14-12-93). PNZVG. 79 pp. + annexos. Inèdit. BASSOLS, E. 1997. Gestió de la fauna: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG-ICHN. 48 pp. Els Cursos naturalistes de la ICHN, Santa Pau, 5 i 6 d’abril de 1997. Inèdit. CAMPENY, R. & PASQUINA, A. 1995. Els Vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG-ICHN. 87 pp. + annexes + taules. Els Cursos naturalistes de la ICHN, Olot, 1 i 2 d’abril de 1995. Inèdit. CAMPENY, R., ROSELL, C. & STEFANESCU, C. 1994. Criterios para establecer zonas de interés faunístico. Ecosistemas, AEET, 8: 30-35. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1992. Anàlisi del poblament de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Espècies vulnerables, zones d'interès faunístic i propostes de gestió per a la conservació i millora de la fauna. PNZVG. 258 pp. + taules + mapes. Inèdit.

53


EL PATRIMONI FAUNÍSTIC DE LA GARROTXA: ELS GRUPS D'ANIMALS VERTEBRATS

MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1994. Catàleg d'espècies d'amfibis, rèptils, aus i mamífers del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa/1993. PNZVG.18 pp. + taules. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1994. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1994. Transectes de seguiment de l'evolució d'aus i grans mamífers (Lagomorfs, Carnívors i Artiodàctils). Resultats 1994. PNZVG. 77 pp. + annexes. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1995. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1996. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1997. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 1999. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2000. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2001. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. MINUÀRTIA ESTUDIS AMBIENTALS. 2002. Catàleg de vertebrats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Inèdit. NEBOT, J. 1993. Catàleg faunístic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. 224 pp. + annexes. Inèdit. NEBOT, J. 1995. Catàleg faunístic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa",2a revisió. PNZVG. Inèdit. NEBOT, J. 1995. Endemismes faunístics ibèrics i pirinencs presents a Catalunya. DMA. 159 pp. Inèdit. PARPAL, J. 1994. Obtenció d'indicadors per determinar l'evolució de les poblacions de conill, perdiu i senglar al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Minuàrtia. PNZVG. 55 pp. + annexes. Inèdit.

54

I Seminari de Patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa  

Resums de les ponències. Olot, 17 de desembre de 2005

I Seminari de Patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa  

Resums de les ponències. Olot, 17 de desembre de 2005

Advertisement