Page 1

Lithodora

Novetats Botàniques de la Garrotxa Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural 2006


Índex

Introducció

3

Botànics i entitats de recerca

4

Projectes de recerca

5

Llibres, articles, papers....

32

Troballes destacables

36

Síntesi metereològica

56

Normes de publicació de Lithodora

58

Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa Consell de Redacció Miquel Campos, Antònia Caritat, Joan Font, Helena Guasch, Xavier Oliver i Josep Vila Secretari de redacció Xavier Oliver, delegació de la Garrotxa de la ICHN © Els autors de les dades i notes © de l’edició, la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural Data de publicació: 31 de desembre de 2007 Han col·laborat en la redacció i elaboració d’aquest número de Lithodora: Antoni Agelet, Josep Maria Bas, Xavier Béjar, Antònia Caritat, Glòria de Cruz, Antònio Gomez-Bolea, Francesc Casañas, Silvia Castro, Francesc Domingo, Judit Ferrer,Victoria Ferrero, Joan Font, Teresa Garnatje, Anita Geiszinger, Helena Guasch, Manel Leira, Xavier Llimona, Jaume Llistosella, Marissa Llongarriu, Esteve Llop, Mike Lockwood, Àngels Longan, Joan Montserrat, Isabel Munujos, Xavier Oliver, Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio, Bernat Perramon, Xevi Pujol, Montse Rigat, Enric Sala, Ester Sala, Sara Sànchez, Alexandra Serra, Joan Serra, Elisabeth Tornés, Joan Vallès, Diego Varga, Josep Vila i Jordi Zapata. Foto de la portada: Lithodora oleifolia, endemisme de l’Alta Garrotxa. Autor: Xavier Oliver L’edició d’aquesta revista ha estat possible al suport econòmic de la Diputació de Girona Dipòsit Legal: GI-1686-2007 ISSN: 1988-3323 Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Maqueta: original d’Albert Beltran, adaptat per Trias i Associats i Xavier Oliver Imprimeix: Aubert Imprimeix, S.L.

C. Fontanella, 3 17800 Olot garrotxa.ichn@iec.cat http://130.206.88.24/ichngarrotxa/ index.php

2

Aquesta revista és de periodicitat anual, d’edició reduïda per als socis de la delegació i entitats i centres de recerca i documentació, però que també es pot consultar a la web de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php). En format electrònic es difon també mitjançant el mailing de l’entitat.


Presentació

Una revista per promoure la recerca a la Garrotxa Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa neix amb la intenció d’aglutinar botànics i entitats que desenvolupen recerca a la comarca en l’àmbit botànic, i facilitar la comunicació entre investigadors i l’accés a la informació i les dades. A més, pretén promoure el registre de dades que moltes vegades no acaben de publicar-se i queden fora de l’abast de les persones interessades. D’aquesta manera, esperem que la revista contribueixi a potenciar la recerca a la Garrotxa. Lithodora s’estructura en diferents apartats: Botànics i entitats de recerca recull el llistat de persones i centres de recerca que han realitzat investigacions de botànica a la Garrotxa l’any 2006, o anteriorment però les seves dades s’han publicat aquest any. En aquesta llista hi consten tant les persones que participen en projectes com aquelles que han aportat alguna citació interessant. Projectes de recerca recopila en format fitxa els projectes d’investigació de l’any 2006. Aquests es poden haver iniciat abans, poden haver-se acabat o no, però es van desenvolupar total o parcialment durant l’any 2006, o són anteriors però l’any 2006 van generar algun tipus de publicació o document. A la fitxa, redactada per algun responsable del projecte o per la Secretaria de Redaccció, consta un resum, i s’especifica les persones que participen, els centres que els promouen o col·laboren, l’àmbit geogràfic, el període en el qual es desenvolupa, on es pot obtenir més informació i com es pot contactar amb els investigadors. A l’apartat Llibres, articles, papers..., consten totes les publicacions o documents inèdits i les bases de dades oficials de l’any 2006, on apareix informació botànica rellevant sobre la comarca de la Garrotxa, ordenades per temàtiques per facilitar la consulta. A continuació, a Troballes interessants, s’esmenten totes les citacions que s’han considerat interessants. Per una banda, les que han aparegut en publicacions del 2006, com aquelles que han aportat investigadors i naturalistes, que no han estat publicades, però que per diferents motius explicats en l’últim apartat (normes de publicació de Lithodora) s’ha considerat interessants de publicar. Hem incorporat a la revista una Síntesi metereològica del 2006, per la seva importància, entre d’altres, en la dinàmica i ecologia de la flora i la vegetació, de manera que les dades siguin disponibles i fàcilment accessibles, ja que sovint són útils per explicar i relacionar resultats en els estudis botànics. Les taules de dades es poden descarregar de la mateixa pàgina web de la delegació en altres formats. En l’apartat final, Normes de publicació de Lithodora, s’especifica quin és el procés d’acceptació de cites i notes per a la revista. En un principi es pretén potenciar el registre de dades botàniques, que contribueixi a millorar el coneixement botànic de la Garrotxa. Les normes, la comissió editorial i els especialistes externs determinen el nivell d’interès de les cites que es presenten. Les dades d’aquest número fan referència en general a l’any 2006, però per ser el primer número de la revista hem inclòs alguna altra dada o document de l’any 2005, per publicarse a finals d’any o per la seva importància, o del 2007, en tractar-se de memòries ja consultables de projectes del 2006. L’àmbit geogràfic de la revista és la Garrotxa, i els territoris de les comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, la Selva), que comparteixen espai natural protegit (Cabrerès, Puigsacalm, Alta Garrotxa). Segurament hi ha informació interessant que no apareix en aquest número però que no ens ha arribat a temps per incloure-la. Esperem que en els números següents, una major col·laboració de persones i centres ens permetin editar una revista més completa i millor, i per tant agraïrem suggeriments i aportacions. Secretaria de Redacció

3


Botànics i entitats de recerca

L’any 2006 van participar en projectes de recerca botànica a la Garrotxa 74 persones i 21 entitats. El nivell de participació ha estat divers, des de promoure i portar endavant els projectes fins a la col·laboració més puntual aportant dades. Probablement hi ha altres persones i entitats que no apareixen en el llistat dels quals no hem tingut oportunitat de conèixer la seva tasca. Al costat de cada persona consten les sigles de l’entitat en la qual ha realitzat recerca.

4

Antoni Agelet, particular Tomàs Admetlla, CAR Garrotxa Antoni Almirall, UPC Jaume Arnau, particular Jordi Artola, DG ICHN Josep Maria Bas, UdG Xavier Béjar, DG ICHN Lluis Bosch, UPC Arístides Brandi, CAR Garrotxa Ferran Bravo, CAR Garrotxa Montserrat Brugués, UAB Irene Camós, particular Miquel Campos, DG ICHN Mónica Canal, CAG Gemma Capellades, IRTA Joaquim Carbó, AMJC Rafael Carbonell, DG ICHN Antònia Caritat, UdG/particular Francesc Casañas, UPC Sílvia Castro, UA i UVG Ramon Cros, particular Francesc Domingo, IRTA Victoria Ferrero, , UVG Alexy Florez, UPC Joan Font, UdG Xavier Font, UB SALVIA FUENTES, IRTA M. Garcia-Porta, UB Pablo Garcia, particular Teresa Garnatje, IB-CSIC Anita Geiszinger, UDG Eduard Golet, CAG Antònio Gómez-Bolea, UB Helena Guasch, UdG Elisenda Guitart, particular Manel Leira, UCG Xavier Llimona, UB Marissa Llongarriu, AO Esteve Llop, UB Mike Lockwood, DG ICHN Àngels Longan, UB Antoni Lòpez, IRTA Tomàs Lòpez, CAG Sílvia March, APREN Joan Montserrat, ANEG Xavier Oliver, DG ICHN Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio, AMJC Bernat Perramon, PNZVG Joan Pijoan, PNZVG Joan Pintó, UdG Xevi Pujol, SIGMA Benet Riera, CAVB Montserrat Rigat, UB Roser Romero del Castillo, UPC Llorenç Sáez, UAB Enric Sala, UdG Ester Sala, particular/SIGMA Andreu Salvat, APREN

Jordi Salvia, IRTA Sara Sànchez, CAG Xavier Sanjuán, CAR Baix Empordà Joan Serra, IRTA Alexandra Serra, UdG Dolores Sierra, UB Francisco Tejedor, particular Elisabet Tornés, UdG Diego Varga, UdG Joan Vallès, UB Josep Maria Vidal, AMJC Jordi Vila, IES la Garrotxa Josep Vila, UdG Sergi Vila, particular Neus Villegas, particular Xavier Viñas, particular Entitats que realitzen recerca: ANEG: Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa AO: Ajuntament d’Olot AMJC: Associació Micològica Joaquim Codina APBC: Àrea Protegida Basses d’en Coll APREN: Aprèn Serveis Ambientals CAG: Consorci de l’Alta Garrotxa CAR: Cos d’Agents Rurals CAVB: Cooperativa Agrícola Vall d’en Bas DG ICHN: Delegació de la Garrotxa ICHN IB-CSIC:Institut Botànic de Barcelona (Centre Superior d’Investigacions Científiques) IES la Garrotxa: IES la Garrotxa IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària PNZVG: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa SIGMA: Consorci de Medi Ambient i Salut Públicadel Consell Comarcal de la Garrotxa UA: Universitat de Aveiro (Portugal) UAB: Universitat Autònoma de Barcelona UB: Universitat de Barcelona UdG: Universitat de Girona UV: Universitat de Vic UCG: Universidade da Coruña UVG: Universidade da Vigo


Biodiversitat micològica de Catalunya

Els objectius i resultats del projecte són:

C) Registre de les citacions

A) Inventaris micològics.

Les dades originades pel projecte són consultables a la Base de Dades dels Fongs de Catalunya (FUNGACAT), dins de la base de dades de BIOCAT, projecte promogut per la Universitat de Barcelona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i consultable per internet.

Projectes de recerca

XAVIER LLIMONA Pretenen omplir les llacunes de coneixement encara existents pel que fa a la flora micològica catalana. Les activitats segueixen dues línies de treball bàsiques:

Departament de Biologia Vegetal (Botànica), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona, Av. Diagonal, 645 08028 Barcelona. llimona@bio.edu

- l’inventari micològic de les contrades occidentals, meridionals i litorals de Catalunya, que són les menys humides o les que fins a temps recents havien rebut poca atenció, especialment en els ambients semiesteparis i en les brolles de diferents espècies de Cistus, - l’inventari micològic de les comunitats vegetals subalpines i alpines, especialment les lligades a l’avetosa i a les associacions de salenques i de Dryas. B) Revisions de grups taxonòmics especialment sobre els gèneres més problemàtics o els menys estudiats. Des de l’inici del programa (1994) els apartats B) i C) han donat lloc a la publicació de 164 treballs.

L’equip d’investigadors està format per: XAVIER LLIMONA PAGÈS, ANTONIO GÓMEZ -BOLEA, PERE NAVARRO ROSINÉS, ENRIC GRACIA BARBA, MARIA PAZ MARTÍN ESTEBAN, DOLORES SIERRA LÓPEZ, PILAR HOYO NAVARRO, JOSEP M. VIDAL FRIGOLA, JORDI VILA GARCÍA, AUGUST ROCABRUNA LLAVANERA, MIQUEL ÀNGEL PÉREZ-DEGREGORIO CAPELLA, MANUEL TABARÉS CARRIEDO, JOAQUIM CARBÓ PERICAY, JOSEP BALLARÀ NOGUERA, JOSEP M. LANAU GALCERAN I CARLOS CORTÉS MORAGREGA.

MIQUEL ÀNGEL PÉREZ-DEGREGORIO Associació Micològica Joaquim Codina. Laboratori de Botànica (PB7), Facultat de Ciències, Universitat de Girona, Campus de Montilivi, 17001 Girona. mycena@telefonica.net

Hi ha 50 estacions micològiques a la Garrotxa i zones adjacents (veure mapa annex), i la majoria són prospectades des de l’Associació Micològica Joaquim Codina. XAVIER LLIMONA i MIQUEL ÀNGEL PÉREZ-DE-GREGORIO

Mots clau: Catalunya, fongs, inventaris micològics, revisions de grups taxonòmics, micocenologia. L’àmbit geogràfic del projecte és Catalunya, però inclou diverses estacions de mostreig a la Garrotxa i espais naturals protegits compartits amb altres comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, la Selva). Període: projecte iniciat l’any 1994, encara que recull l’activitat dels centres i entitats que hi participen des de fa temps. Projecte promogut per les Universitats Catalanes i les associacions micològiques esmentades, amb el suport de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Més informació: les citacions es poden consultar en la base de dades FUNGACAT consultable en la pàgina Web http://biodiver.bio.ub.es/ biocat/homepage.html.

Mapa de localització de les 50 estacions micològiques de la comarca de la Garrotxa

5


Projectes de recerca

ÀNGELS LONGÁN i ANTONIO GÓMEZ-BOLEA Departament de Biologia Vegetal – Botànica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona Av. Diagonal, 645 08028 Barcelona. agomez@ub.edu Mots clau: alzinars, bioindicadors, Catalunya, epífits, Garrotxa, índex de continuïtat ecològica, líquens. L’àmbit geogràfic del projecte es circumscriu a Catalunya. Període: les prospeccions es van iniciar l’any 1995 i van finalitzar el 1998. La tesi doctoral va ser defensada l’any 2000, i es publicà l’any 2006. Projecte promogut pel Dept. de Biologia Vegetal – Botànica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona, i guardonat amb el Premi Institut d’Estudis Catalans d’Ecologia 2003 i publicat l’any 2006 per l’Institut d’Estudis Catalans Més informació: a part de la publicació (Longán, 2006). La tesi es pot consultar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (cal concertar la visita prèviament).

6

Els líquens epífits com a indicadors de conservació de l’alzinar mediterrani. Proposta metodològica per a Catalunya

Els líquens han estat utilitzats com a bioindicadors en diferents camps durant força temps. Primer com a indicadors de la qualitat de l’atmosfera i més tard, a mitjans dels anys 1970, van ser proposats com a indicadors de la continuïtat ecològica dels boscos. L’estudi del paper desenvolupat per part dels líquens en les comunitats forestals, i principalment en els boscos madurs ha estat dut a terme a Europa i Amèrica del Nord. Malgrat tot, es tracta d’un camp poc explorat, sobretot per la manca de mètodes estandarditzats en la selecció de les espècies de líquens indicadores. La majoria d’estudis sobre els líquens i la qualitat del bosc s’han fet en boscos caducifolis i aciculifolis d’Europa i Amèrica del Nord. La mancança d’estudis en la regió Mediterrània feia atractiva la proposta de realitzar un estudi encaminat a contribuir al coneixement del paper dels líquens com a indicadors de la continuïtat ecològica dels boscos mediterranis. L’estudi es va centrar en un bosc típicament mediterrani, com és l’alzinar, amb la idea d’aportar dades que fossin útils també en el cas d’altres tipus de boscos, sobretot pel que fa a qüestions metodològiques. Es van estudiar alzinars litorals i muntanyencs catalans, des de la Garrotxa fins al Montsià. L’objectiu era obtenir una eina útil per la valoració dels boscos des del punt de vista de la qualitat ambiental. La via per assolir aquest objectiu requereix els següents passos:

a) elaboració del catàleg florístic dels líquens epífits de l’alzina als alzinars litorals i muntanyencs, indicant hàbitat, distribució, abundància, valoració de la raresa i poder indicador dels diferents tàxons b) descripció i caracterització de les estacions de mostreig dels alzinars seleccionats c) proposta d’una metodologia de treball estandarditzada, per a la valoració de l’estat de conservació dels boscos d) selecció d’una llista d’espècies indicadores, i proposta d’aplicació d’un índex liquènic de l’estat de conservació dels alzinars a Catalunya En aquest estudi es van seleccionar unes 25 localitats amb quasi 50 estacions d’estudi. Pel que fa a la Garrotxa es van seleccionar un total de 6 estacions: 1 a Beuda i 5 a Montagut (Bestracà, Oix i Santa Bàrbara de Pruneres). Aquest treball va ser guardonat amb el Premi Institut d’Estudis Catalans d’Ecologia 2003 i publicat l’any 2006 (Longán, A. 2006). ÀNGELS LONGÁN


Els efectes dels factors ambientals en la distribució de líquens foliícoles en el NE de la península Ibèrica

Els líquens foliícoles, aquells que es desenvolupen sobre les fulles de les plantes, presenten la seva màxima diversitat, o més ben dit tenen el seu centre de distribució a les zones tropicals i subtropicals del planeta, en els boscos de tipus laurisilva.

A la Garrotxa trobem una localitat, propera a la riera d’Oix (TM de Montagut-Oix), que destaca per la gran diversitat de líquens foliícoles.

Però també es troben fora d’aquestes àrees tropicals, en localitats de boscos perennifolis amb microclima caracteritzat per la termofília i la humitat de l’aire relativament alta i estable.

D’aquestes espècies, 5 no es coneixien a la península Ibèrica:

A Europa, es coneixen indrets amb aquestes característiques al sud de França, sud d’Itàlia i costa oriental del Mar Negre. En aquestes localitats, les principals plantes sobre les que es desenvolupen el líquens foliícoles són el boix (Buxus sempervirens L.) principalment, o el galzeran (Ruscus aculeatus L.), tot i que no tenen veritables fulles (filocladis) i també l’alzina (Quercus ilex L.) i fins i tot l’heura (Hedera helix L.).

Fins a l’actualitat han estat identificades 23 espècies de líquens foliícoles.

- Arthonia leptosperma (Müll. Arg.) R. Sant. - Byssoloma diederichii Sérus. - Fellhanera christiansenii Sérus & Vezda - Fellhanera seroexspectata Sérus - Vezdaea dawsoniae Döbbeler. També s’han identificat 4 espècies de fongs que creixen sobre alguns d’aquests líquens (fongs liquenòlegs), dos dels quals no s’han trobat en cap altre lloc de la península Ibèrica: - Chionosphaera apobasidialis D.E. Cox. - Cladosporium arthoniae M. S. Christ. & D. Hawskw.

ESTEVE LLOP

Projectes de recerca

ESTEVE LLOP, A NTONIO G ÓMEZ -B OLEA ÀNGELS LONGÁN

I

Departament de Biologia Vegetal - Botànica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona Av. Diagonal, 645 08028 Barcelona. ellop@ub.edu agomez@ub.edu Mots clau: alzinars, biodiversitat, epífits, Garrotxa, indicadors, líquens, saxícoles, terrícoles. L’àmbit geogràfic del projecte és Catalunya, però existeixen 2 estacions localitzades a la Garrotxa i 3 en zones perifèriques (Alt Empordà, Ripollès, Osona). Període: projecte iniciat l’any 2001 i acabat el 2004, encara que s’ha treballat amb dades recollides en anys anteriors. L’any 2006 es van publicar les dades. Projecte promogut per la Universitat de Barcelona, i amb el finaçament del Ministeri d’Educació i Ciència. Més informació: consultable a internet però cal estar subscrit. Es pot demanar un pdf als autors per correu electrònic.

Prospecció de líquens en una alzina de la Garrotxa

7


Projectes de recerca

HELENA GUASCH1, ANITA GEISZINGER1, ALEXANDRA SERRA1, ELISABETH TORNÉS1 I MANEL LEIRA2 1 Institut d’Ecologia Aquàtica, Departament de Ciències Ambientals, Facultat de Ciències, Universitat de Girona. Campus Montilivi 17071 Girona. 2

Facultade da Ciencias da Terra, Universidade da Coruña 15071 A Coruña. helena.guasch@udg.edu Mots clau: biofilm, diatomees, indicadors, contaminants, metalls pesants, contaminació orgànica. L’àmbit geogràfic del projecte és el Fluvià, a la comarca de la Garrotxa. Període: projecte iniciat l’any 2003 i finalitzat el 2004. Projecte promogut per l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, finançat pel Ministeri de Ciencia i Tecnologia (ref: REN2003-07702 i CGL2006-1278) i al qual es va concedir una beca ciutat d’Olot l’any 2004. Més informació: GUASCH, H., GEISZINGER, A., SERRA, A., TORNÉS, E. & LEIRA, M. 2007. Use of multivariate analysis to investigate the contribution of metal pollution to diatom species composition at different scales. Conference of the Society of Environmental Toxicology and Chemistry, Porto, 19-25 maig 2007.

8

Efectes de la contaminació urbana sobre la composició algal en el Fluvià

És ben conegut que l’aigua d’escorrentia de les zones urbanes transporta gran quantitat de substàncies, entre les quals, metalls pesants, que acaben sent vessats als sistemes fluvials. Les diatomees, concretament aquelles que es troben en els biofilms fluvials, són utilitzades con a organismes indicadors de la qualitat de l’aigua. Malgrat això, hi ha pocs estudis en els que s’avaluï l’efecte de la contaminació crònica per metalls en rius, sobre la composició de diatomees. Es va realitzar un estudi de camp al Fluvià per tal d’avaluar la influència de nivells baixos però crònics de contaminació per metalls pesants en l’estat ecològic del sistema fluvial. Els resultats han estat objecte d’una presentació en un congrés internacional (GUASCH & al. 2007). Els rius urbans presenten diversos tipus de contaminació, essent l’eutrofització i la contaminació orgànica les més estudiades, passant desapercebuts, en la majoria dels casos, altres tipus de contaminants. Els punts mostrejats segueixen un gradient de contaminació orgànica, de nutrients i de metalls a l’aigua i al biofilm. Els valors més baixos es troben als dos punts de la Riera de Bianya i al Turonell abans de Begudà; entremitjos al Turonell aigües avall del polígon de Begudà i al Fluvià a Olot, i els més elevats a la riera de Riudaura després d’haver-hi abocat les aigües de la depuradora d’Olot. La concentració de metalls a l’aigua és baixa en la majoria de les mostres analitzades, sent el zenc el més elevat.

D’altra banda, trobem acumulació de metalls en el biofilm. En expressar els valors de nivells de toxicitat potencial (CCub), trobem que el metall que té més pes és el plom (68 %), seguit del cadmi (18 %). L’estudi taxonòmic va permetre identificar 110 espècies de diatomees. L’estudi de la partició de la variància permet separar la variacions en la composició de diatomees lligades als diferents tipus de contaminació: 23 % a causa dels nutrients (nitrat i fosfat); 21 % als metalls al biofilm (CCUb; Cubiofilm i Pb-biofilm); 16 % compartida per ambdos i 40 % no explicada per cap de les variables incloses dins l’anàlisi. En zones afectades per contaminació crònica de metalls pesants trobem vàries espècies de diatomees dominants que podem considerar característiques d’aquest impacte. El 23 % de la variància en la composició de diatomees es va associar als nutrients (nitrat i fosfat) i el 21 % als metalls en el biofilm (principalment coure i plom). L’estudi permet concloure que la part alta del Fluvià té una elevada diversitat de diatomees, i l’anàlisi multivariat realitzat (anàlisi de redundància, RDA) mostra que la composició de diatomees es veu influenciada per diversos impactes lligats a l’activitat humana: l’alta concentració de nutrients (eutrofització) i la contaminació per metalls. HELENA GUASCH, ANITA GEISZINGER, ALEXANDRA SERRA, ELISABETH TORNÉS I MANEL LEIRA


El catàleg de briòfits de la Garrotxa, 2006

L’any 2006 es va elaborar el catàleg de briòfits de la Garrotxa, a partir de la cerca de totes les citacions de molses, hepàtiques i antocerotes validades fins aleshores, a més de realitzar treball de camp. Aquest grup és força complicat, i les diferents claus d’identificació utilitzades en les últimes décades han evolucionat i canviat notablement. Per aquesta raó, el catàleg, només recull les cites que han estat validades per especialistes, en aquest cas l’equip de Briologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els briòfits de la Garrotxa no van ser estudiats pràcticament fins a principis del segle XIX. En FRANCESC XAVIER DE BOLÒSOva realitzar una primera recol·lecció de briòfits l’any 1820. Posteriorment, RAMON DE BOLÒS, l’any 1890, JA TENIA UNA PETITA COL·LECCIÓ DE 50 TÀXONS DE LA COMARCA, I VA CONFECCIONAR UN PRIMER herbari de briòfits. Al cap d’uns cent anys (1981), l’estudi d’aquest herbari (C. CASAS I M. BRUGUÉS), amb poques mostres i espècies en conjunt, va aportar dues noves espècies a la brioflora catalana (Entodon cladorrhizans, present a la Garrotxa, i Tayloria froelichiana, trobada al Ripollès), de les quals no hi havia cap cita a Catalunya. I la majoria de les citacions de R. BOLÒS, van ser les primeres realitzades a Catalunya en aquell moment. Posteriorment J. TENAS (1918) va fer una aportació amb 30 hepàtiques de la zona d’Olot, i CASARES (1915) va recopilar diverses cites de molses de diferents autors. L’any 1968 va suposar un important impuls, gràcies a la publicació “Briófitos del Llano de Olot y montañas próximas” (V. ALLORGE I C. CASAS, amb 49 hepàtiques i 139 molses, en base a 320 citacions, una part aportades per elles mateixes i la resta d’altres autors, però també revisades. Aquest es pot

considerar el primer catàleg de briòfits de la Garrotxa. D’altra banda, en l’àmbit del Fluvià, J. PEÑUELAS i J. CATALAN, van publicar l’any 1983 el treball Distribució dels briòfits del Fluvià, que va ser una aportació des del punt de vista de l’Ecologia. El mateix any, C. CASAS, M. BRUGUÉS i J. PEÑUELAS publiquen en els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Briòfits de l’Alt Empordà, diverses citacions en localitats interessants a la perifèria i a dins dels límits del EIN de l’Alta Garrotxa. L’any 1987, L. SOLÉ va elaborar un treball com a tesi de llicenciatura (Els briòfits de la regió d’Olot), el qual està actualment en revisió per la seva edició, prevista per l’any 2007 (M. BRUGUÉS, com. pers.). Finalment, els anys 2003 i 2004, C. CASAS, M. BRUGUÉS i R. M. CROS van publicar la Flora dels briòfits dels Països Catalans, obra general de gran importància, elaborada a partir de les dades de molts anys de treball. L’herbari del Grup de Briologia de la Universitat Autònoma de Barcelona compta amb més de 51.000 mostres, però en aquest primer catàleg no s’ha pogut abordar el buidatge de totes les dades que hi ha de la Garrotxa. De cada tàxon s’esmenta la família, ordre, hàbitat, sector geogràfic on s’ha trobat i si es tracta d’un tàxon de la Llista vermella de la península Ibèrica (SÉRGIO & al., 2007), informació interessant de cara a prioritzar tasques de recerca i de conservació. El catàleg recull 256 tàxons, dels quals hi ha 1 antocerote, 60 hepàtiques i 185 molses, i s’anirà actualitzant anualment amb les noves citacions validades.

Projectes de recerca

XAVIER OLIVER Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot xevioliver@terra.es Mots clau: Garrotxa, briòfits, catàleg, citacions validades. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, però inclou els espais protegits de comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, La Selva) que comparteixen territori amb la Garrotxa (Collsacabra, PuigsacalmBellmunt, Alta Garrotxa). Període: projecte iniciat i finalitzat el 2006, encara que es preveu actualitzar-lo cada any. Projecte promogut per la delegació de la Garrotxa de la ICHN, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona. Més informació: consultable al web de la delegació de la Garrotxa (ICHN) http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

XAVIER OLIVER

9


Projectes de recerca

VICTORIA FERRERO VAQUERO Universidad de Vigo. victoferrero@uvigo.es Palabras clave: Lithodora oleifolia, endemismo, heterostilia, Garrotxa, Monars, Sant Aniol. Ámbito geográfico: el estudio se lleva a cabo en el área de la Garrotxa, en concreto en dos poblaciones situadas en las cercanías de la ermita de Sant Aniol d’Aguja (serra de Guitarriu) y en la serra de Monars. Periodo: el estudio se inició en el año 2005 dentro del proyecto BOS2003-07924CO2-02 «La evolución de la heterostilia: nuevas pruebas de la hipótesis darwiniana de Lloyd Y Webb» (2003/05) y en la actualidad se encuadra dentro del proyecto CGL200613847-CO2-02 «El papel de los polinizadores en la evolución floral» que finalizará el año 2009. Proyecto promovido por la Universidad de Vigo y financiado por la DGICYT española y los fondos FEDER de la Unión Europea. Más información: consultable en la página web del Grupo de Ecología y Evolución de Plantas de la Universidad de Vigo http://webs.uvigo.es/ plantecology/principal.htm

10

Lithodora oleifolia, un endemismo heterostilo

El género Lithodora pertenece a la familia Boraginaceae. Se trata de arbustos perennes con flores tubulares y actinomorfas, típicamente adaptadas a polinizadores de trompa larga. En general la corola es azul intenso aunque es fácil encontrar polimorfismo en el color dentro de las poblaciones (moradas, rosas y blancas, presentes incluso dentro de la misma cima). Incluye nueve especies y cinco subespecies y todas ellas se encuentran distribuidas en la cuenca mediterránea, desde Turquía a España. El género Lithodora presenta cuatro endemismos de las nueve especies de que consta. L. oleifolia es un relicto del Terciario que ha sobrevivido a los períodos de glaciaciones, es endémica de la Garrotxa y figura además como Vulnerable en la Lista Roja de la Flora Vascular Española. Lithodora es una planta que presenta heterostilia, “polimorfismo floral discreto, controlado genéticamente, en el que las poblaciones de plantas están compuestas por dos (distilia) o tres (tristilia) morfos florales que difieren recíprocamente entre sí en las alturas de los estilos y anteras en las flores (hercogamia recíproca)”. Un morfo presenta flores con estilos largos y estambres cortos (forma longistila) y el otro con estilos cortos y estambres largos (forma brevistila). El género presenta distintos grados de polimorfismo según las especies por lo que constituye un grupo de estudio perfecto para investigar la evolución de este polimorfismo. Además de los estudios realizados con las otras especies del género, efectuamos un estudio en profundidad con Lithodora oleifolia en la Alta Garotxa. En el año 2005 se muestreó una de las localidades de Monars. Se estimó la proporción de individuos de cada morfo en la población y el grado de reciprocidad de los organos sexuales entre las flores de los dos morfos. En 2006 se muestreó la segunda población (Sant Aniol d’Aguja) y en ella se efectuaron experimentos sobre la biología y ecología de esta planta (análisis del estado demográfico puntual de la población, estima de la producción natural de frutos y la caracterización del espectro de polinizadores de la planta). En el año 2007 se continuaron los experimentos en la población de Sant Aniol (más horas de censos de polinizadores, polinizaciones manuales para inferir el tipo de sistema de reproducción que presentaba así como la posible limitación de polen que pudiera existir y el estudio del flujo

de polen mediante polvos fluorescentes de distinto color para intentar seguir el movimiento de polen en la población viendo los estigmas de las flores). No se realizaron estudios en Monars por problemas de acceso. Con resultados parciales podemos decir que L. oleifolia es una especie distila, con dos morfos claramente diferenciados. La población de Monars presenta predominio de la forma longistila, mientras que la población de Sant Aniol presenta proporción similar de formas (isopletia). Hasta ahora sabemos que es una planta adaptada a polinizadores de trompa larga. Los experimentos de polinizaciones forzadas han confirmado que las plantas no producen frutos por ellas mismas, sino que necesitan la visita de insectos. Los principales polinizadores de esta planta son Anthophoras, Bombilius sp, y más raramente Gonopterix sp., Macroglossum sp. y Hemaris sp. La población de Sant Aniol es una población envejecida, con una mayoría de individuos reproductores, que además producen una escasa cantidad de frutos, que también se ha confirmado en el experimento de polinizaciones manuales, donde apenas se han obtenido semillas a pesar de la polinización obligada. Estos resultados parecen indicar que esta especie ha sufrido limitación de polen y/o polinizadores en los años de estudio. Los experimentos de polinización manual demostraron que la planta es morfocompatible (capaz de producir semillas a partir de polen de su mismo morfo) y autocompatible (produce semillas con su propio polen). La diferencia en la producción de frutos natural y en flores suplementadas manualmente indica que existe limitación de polen, lo cual apunta de nuevo a la escasa actividad de los polinizadores. VICTORIA FERRERO VAQUERO


Biologia de Polygala vayredae Costa

L’estudi de la biologia reproductiva de les espècies endèmiques i/o amenaçades és de gran utilitat per poder elaborar plans de recuperació i conservació. No obstant, en general no es disposa d’aquesta informació . Polygala vayredae Costa (Polygalaceae) és un endemisme relictual del Terciari, localitzada en una petita àrea aproximada de 12 KM2, dels Pirineus Orientals, a la comarca de la Garrotxa. Aquest tàxon figura en la categoria Vulnerable en el Llibre Vermell de Flora Vascular Espanyola. Fins ara, s’havien realitzat pocs treballs sobre aquest tàxon, però cap sobre la biologia.Les nostres primeres observacions van permetre detectar diferents poblacions en diversos hàbitats i amb diferents èxits reproductius, però també una inestabilitat dels hàbitats més idonis (hàbitats de transició en la sucessió vegetal). A més, el principal mecanisme de dispersió del fruit (el vent) semblava força limitat. Els objectius del projecte són:

mecanisme de transferència de pol·len, el qual s’ha estudiat per conèixer el seu funcionament i de quina forma afecta l’èxit reproductiu de la planta. 5. Ecologia de la pol·linització i patrons de producció de néctar: s’han observat els visitants florals, la seva abundància, constància temporal i espaial, el comportament i eficiència com a vectors de pol·linització, mitjançant el seguiment de tres poblacions diferents al llarg de tres anys. A més, en veure que la producció de néctar condiciona el comportament dels polinitzadors, s’ha estudiat també la seva biologia i efecte en l’exportació del pol·len.

1. Biologia floral i reproducció: la flor és la responsable en l’atracció dels vectors de pol·linització i el seu funcionament determinarà l’èxit reproductiu de la planta. S’ha estudiat les característiques morfològiques i funcionals de les flors.

6. Mecanismes de dispersió. S’ha analitzat els mecanismes de dispersió de P. vayredae per avaluar si pogués ser una de les causes de la seva àrea restringida de distribució. També s’ha examinat la dispersió primària i secundària de les diàspores (càpsules i llavors) i l’espectre de dispersors en tres poblacions diferents al llarg de tres anys, així com l’efecte de la manipulació de les llavors per formigues en experiments de germinació de llavors ex situ.

2. Efecte de la morfologia floral en l’èxit reproductiu: s’ha analitzat a fons com l’arquitectura floral afecta el comportament dels visitants florals, i com aquests seleccionen determinats caràcters en detriment d’altres.

7. La germinació de llavors i supervivència de les plàntules, és fonamental per a la viabilitat de les poblacions. Durant tres anys s’han estudiat aquests dos factors en experiments de germinació ex situ.

3. Desenvolupament de tubs pol·línics i anatomia de l’estil: s’ha observat que encara que es desenvolupin diversos tubs pol·línics, aproximadament en un 50% dels casos només és fecundat un sol òvul. Per aquesta raó, s’ha estudiat l’anatomia de l’estil i s’ha avaluat si hi ha constriccions físiques i/o nutricionals determinants en el desenvolupament dels tubs pol·línics. 4. Presentació secundària de pol.len: el tàxon estudiat presenta un elaborat

8. Diversitat genètica i estructura poblacional: l’aplicació d’eines mol·leculars (AFLPs) permetrà investigar el background genètic de l’espècie i l’estructura poblacional. SÍLVIA CASTRO, PAULO SILVEIRA I LUIS NAVARRO

Projectes de recerca

SÍLVIA CASTRO i PAULO SILVEIRA Departamento de Biologia, Universidade de Aveiro, Campus Universitário de Santiago 3810-193 Aveiro, Portugal. scastro@ua.pt psilveira@ua.pt LUIS NAVARRO, Depto. Biologia Vegetal y Ciencias del Suelo, Facultad de Ciencias, As Lagoas-Marcosende, Universidade de Vigo, 36200-Vigo, España. lnavarro@uvigo.es Mots clau: biologia reproductiva, morfologia floral, interacció plantaanimal, pol·linització, dispersió, endemisme. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, concretametn dins de l’Alta Garrotxa i del municipi de vall de Bianya, amb mostratges en tota l’àrea de distribució de l’espècie i estudis específics en tres poblacions (Colldecarrera, Serrat dels Boixos i Montmajor). Període: projecte iniciat l’any 2004 i en fase de finalització l’any 2007. Projecte promogut per les Universitats d’Aveiro i Vigo, finançat per «Fundação para a Ciência e a Técnologia (FCT/SFRH/ BD/10901, Ministério da Ciência, Técnologia e Ensino Superior, Portugal)», i és part integrant de la tesi doctoral de SÍLVIA CASTRO. Més informació: Consultable a http:// labbiocyt.web.ua.pt/ S%EDlviaCastro.htm

11


Projectes de recerca

XAVIER OLIVER Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot. xevioliver@terra.es Mots clau: Garrotxa, flora amenaçada, Llista vermella, cartografia digital, cens/ estimació de poblacions. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, però inclou els espais protegits de comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, la Selva) que comparteixen territori amb la Garrotxa (Collsacabra, PuigsacalmBellmunt, Alta Garrotxa), així com altres espais del Ripollès. Període: projecte iniciat l’any 2005 i finalització prevista el 2009. Projecte promogut per la delegació de la Garrotxa de la ICHN i amb la col·laboració de la Universitat de Girona. Més informació: consultable en la pàgina Web de la delegació de la Garrotxa (ICHN) http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

Programa de seguiment i conservació de flora amenaçada de la Garrotxa En el marc de la línia de flora amenaçada de la delegació de la Garrotxa de la ICHN, l’any 2005 es va elaborar la Llista vermella de la flora vascular de la Garrotxa, que va establir una primera llista de tàxons amenaçats de la comarca segons els criteris per a l’elaboració de llistes vermelles de la UICN (2001). En base a la informació recollida en referènices fins al moment, de cadascun dels tàxons es realitza prospecció de localitats on s’havia citat, així com en ambients similars i zones properes a les localitats conegudes. Posteriorment, en el camp s’inicia la recollida d’informació sobre aquests tàxons: nombre i nom de les localitats i subpoblacions, cartografia (UTM 10 x 10 km, 1 x 1 km i polígons, línies i punts d’ocupació sobre ortofotografies aèries de l’Institut Cartogràfic de Catalunya 1:5.000), resultats de cens o estimació de poblacions, àrea d’ocupació i de presència, tipus de distribució, comunitats vegetals on es presenta (amb inventaris fitosociològics per tipificar l’hàbitat), evolució (de la població regional, de cada localitat i de cada subpoblació, de la qualitat de l’hàbitat), connectivitat, amenaces, impactes... Amb tota aquesta informació es completa la base de dades de la flora amenaçada de la Garrotxa El projecte contempla una primera fase de recerca sobre 110 tàxons de flora vascular, entre ells alguns endèmics de la comarca com Polygala vayredae i Lithodora oleifolia, altres amb una (Peucedanum schottii ) o dues (Dryopteris remota) úniques localitat a la península Ibèrica. També hi ha tàxons amb localitats reduïdes i aïllades a la comarca considerades en aquest àmbit amenaçades encara que la població global no ho sigui.

Allium pyrenaicum, endemisme pirinenc amb gran part de la població a la Garrotxa

12

L’any 2006 es van recollir dades de 50 tàxons: Actaea spicata, Allium pyrenaicum, Antirrhinum asarina, Arnica montana subsp. montana, Arum maculatum, Asplenium seelosii subsp. catalaunicum, Asplenium trichomanesramosum, Aster linosyris, Bulbocodium vernum, Caltha palustris var. palustris, Cardamine pentaphyllos, Carex depauperata, Cheilanthes acrostica, Cheilanthes maderensis, Cirsium erysithales, Convallaria majalis, Corydalis solida subsp. solida, Cystopteris fragilis, Dryopteris dilatata, Dryopteris remota, Equisetum hyemale, Erinacea anthyllis, Fritillaria nigra subsp. boissieri, Gagea lutea subsp. lutea, Himantoglossum hircinum subsp. hircinum, Iberis linifolia. subsp. dunalii, Iberis sempervirens, Isopyrum thalictroides, Linum campanulatum, Lithodora oleifolia, Luzula pilosa, Luzula sylvatica subsp. sylvatica, Lysimachia ephemerum, Maianthemum bifolium, Narcissus moleroi, Narcissus poeticus, Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonarcissus, Ophioglossum azoricum, Oplismenus undulatifolius, Peucedanum schottii, Pimpinella tragium subsp. tragium, Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora, Pinguicula vulgaris, Polygonatum multiflorum, Polystichum lonchitis, Pyracantha coccinea, Pyrus salvifolia, Scorzonera angustifolia, Senecio leucophyllus, Silaum silaus, Woodsia alpina. En el projecte han participat l’any 2006 unes 21 persones, amb diferent nivell de dedicació, des del seguiment d’alguna localitat fins a l’aportació d’alguna dada (Tom Admetlla, Xavier Béjar, Eloi Beulas, Arístides Brandi, Ferran Bravo, Irene Camós, Miquel Campos, Sílvia Castro, Victòria Ferrero, Joan Font, Pablo Garcia, Elisenda Guitart, Mike Lockwood, Joan Montserrat, Xavier Oliver, Anna Rosa Gonzàlez, Xavier Sanjuan, Fran Trabalon, Jordi Vila, Neus Villegas, Xavier Viñas). XAVIER OLIVER


Seguiment i conservació de la flora vascular protegida i/o amenaçada de l’Alta Garrotxa El Consorci de l’Alta Garrotxa va engegar una línia de gestió de flora, i va encarregar, l’any 2006, a la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, una primera diagnosi de flora amenaçada de l’espai protegit, amb els següents objectius: - Elaborar una primera llista de tàxons amenaçats de flora vascular, ordenats per ordre de prioritat respecte a preservació - Estudiar 21 tàxons en un principi considerats amenaçats o amb manca d’informació del seu grau d’amenaça - Realitzar propostes concretes de conservació, tan en general com en concret per a cadascun dels tàxons estudiats. En el projecte han participat, aportat dades o col·laborat: TOMÀS ADMETLLA, JORDI ARTOLA, ARÍSTIDES BRANDI, FERRAN BRAVO, IRENE CAMÓS, MIQUEL CAMPOS, MÓNICA CANAL, EDUARD GOLET, ELISENDA GUITART, MIKE LOCKWOOD, XAVIER OLIVER I JOAN PIJOAN. Dades d’estudis botànics realitzats anteriorment a la zona i prospeccions efectuades durant l’any 2006, van permetre elaborar una llista de tàxons amenaçats, classificats en quatre grups segons la urgència d’intervenir per assegurar la seva preservació. Un primer grup amb Peucedanum schottii i Dryopteris remota, amb una única localitat (el primer) i dues (el segon) a la península Ibèrica, que estan a punt de desaparèixer per impactes directes i que disposen d’unes poblacions molt reduïdes que requereixen actuacions urgents. Un segon grup format per Lithodora oleifolia i Polygala vayredae, amb localitats úniques al món, sense uns impactes tan evidents però que podrien

experimentar un retrocés important a mig i llarg termini, i per tant, requereixen tasques de seguiment per avaluar les tendències de les poblacions i poder detectar amb temps problemes i actuar en conseqüència. Un altre grup format per Allium pyrenaicum i Dianthus seguieri subsp. vigoi, endèmiques del Pirineu, amb àrea de distribució reduïda, amb unes poques localitats i exemplars a l’Alta Garrotxa, pròpies d’hàbitats en regressió que caldria conservar per garantir la conservació global del tàxon així com de tota la seva àrea de distribució. I per últim, un conjunt de tàxons, protegits o no, amb molt poques localitats i/o pocs exemplars a l’Alta Garrotxa, però de distribució més àmplia, que cal conservar . Els tàxons estudiats el 2006 eren Peucedanum schottii, Dryopteris remota, Lithodora oleifolia, Polygala vayredae, Allium pyrenaicum, Polystichum lonchitis, Lysimachia ephemerum, Dianthus seguieri subsp. vigoi, Iberis linifolia subsp. dunalii, Iberis sempervirens, Quercus canariensis, Narcissus moleroi, Linum campanulatum, Erinacea anthyllis, Pinguicula vulgaris, P. grandiflora, Narcissus poeticus, Scirpus lacustris subsp. lacustris, Scirpus lacustris subsp. tabernaemontani, Aster lynosiris, Scorzonera angustifolia i Pyrus communis subsp. salvifolia. Per a cadascun dels tàxons s’ha fet prospostes de conservació, i també s’ha proposat al Consorci de l’Alta Garrotxa l’elaboració d’un Pla d’acció de conservació de la flora, en base a una diagnosi prèvia i un procés de participació que comportés el compromís de tots els agents implicats. XAVIER OLIVER

Projectes de recerca

XAVIER OLIVER Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot. xevioliver@terra.es Mots clau: Alta Garrotxa, flora vascular, fora protegida i amenaçada, seguiments, cartografia, cens. L’àmbit geogràfic del projecte és l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa (Garrotxa, Alt Empordà i Ripollès), i zones perifèriques d’interès per presència de tàxons amenaçats o protegits. Període: Iniciat i acabat el 2006. Projecte promogut i finançat pel Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) i executat per la delegació de la Garrotxa de la ICHN, i amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals de la Garrotxa. Més informació: * Memòria consultable en la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa (consulta amb reserva prèvia). * Llista vermella de la flora vascular de la Garrotxa i fitxes de seguiment dels tàxons a la pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN: http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

Una de les dues úniques localitats de Dryopteris remota a la península Ibèrica es troba a l’Alta Garrotxa

13


Projectes de recerca

ANDREU SALVAT i SILVIA MARCH APRENC Serveis Ambientals L’Estació 08590 El Figueró i Montmany (Vallès Oriental) Tel. 93 842 93 61.

Seguiment de la població d’Oplismenus undulatifolius de la zona volcànica de la Garrotxa Els treballs de seguiment d’Oplismenus undulatifolius, realitzats de manera contínua des de l’any 1999, pretenen comprovar cada any l’estat de conservació dels diferents rodals existents a la zona volcànica de la Garrotxa i fer un seguiment de diversos indicadors (àrea d’ocupació i recobriment) i deteminar amenaces i impactes per poder reconduir-los convenientment.

andreu@apren.cat Mots clau: zona volcànica de la Garrotxa, flora amenaçada, Oplismenus undulatifolius, conservació, seguiment, àrea d’ocupació. L’àmbit geogràfic del projecte és l’única població d’Oplismenus undulatifolius a la península Ibèrica, situada a la zona volcànica de la Garrotxa.

La gramínia Oplismenus undulatifolius té a la zona volcànica l’única localitat del tàxon a la península Ibèrica, de manera que segons criteris UICN (2001) és considerat amenaçat, en la categoria En Estat Crític (CR: D) en el Llibre vermell d’Espanya (2001) i En Perill (EN: B1+2bc, C2b) en les llistes vermelles de Catalunya (2000). En la Llista vermella de la Garrotxa (2005), elaborada per la delegació de la Garrotxa de la ICHN, va ser considerat

Període: projecte iniciat l’any 1999 de manera pràcticament contínua, desevolupat cada any. Projecte promogut i finançat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i desenvolupat per APREN Serveis ambientals. Més informació: les memòries de seguiment són consultable en el Centre de Documentació del Parc Natural (cal concertar prèviament la consulta, tel. 972 26 46 66). Alguna memòria es pot consultar en el web del parc Natural http://mediambient.gencat. net/cat/el_medi/parcs_de_ catalunya/garrotxa/centre_ documentacio_parc/ serveis/bibliotecadigital/ En el web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php es pot consultar la memòria de seguiment i diagnosi, que reuneix tota la informació del tàxon i dels seguiments fets, així com dades ampliades del seguiment del 2004, tot actualitzat fins aquest any.

14

Oplismenus undulatifolius, tàxon amenaçat amb una única localitat peninsular

dins la categoria En estat crític (CR: B1ab(i,ii)+2ab(i,ii);D). Es tracta d’una població amb molt pocs exemplars reproductors, amb reproducció vegetativa important, amb una germinació de llavors en el medi pràcticament nul·la i una baixa diversitat genètica. Els individus són repartits entre dos rodals força propers, que van ser reforçats amb exemplars de la mateixa població l’any 2001. Entre els anys 1996 i 1999 va desaparèixer un altre rodal una mica més allunyat dels existents, i entre 1933 i 1990 va desaparèixer l’altra localitat exsitent a la zona volcànica de la Garrotxa. El tàxon està protegit a la zona volcànica de la Garrotxa, i a part del seguiment d’indicadors s’han realitzat diversos estudis més aprofundits de l’estructura de la població i la diversitat genètica.


Estat actual i regeneració de les teixedes de l’Alta Garrotxa

El teix (Taxus baccata) és una espècie protegida que antigament formava extensos boscos a Europa però que actualment té un caràcter residual. La seva protecció és important pel seu valor ecològic, terapèutic i cultural. L’arbre, malgrat ser tòxic, per contenir taxina, presenta destacades propietats curatives gràcies, en bona part, al taxol el qual pot arribar a curar alguns tipus de càncer. D’altra banda, el teix ha estat un arbre mític especialment per les cultures celtes que el consideraven arbre sagrat i símbol de la immortalitat. El teix presenta uns fruits d’una sola llavor, molt vistosos amb un aril vermell que atrau els ocells els quals tenen un destacat paper en la seva dispersió. L’Alta Garrotxa és una de les zones de Catalunya on aquesta espècie és més abundant. Es troba sobre substrat preferentment calcari, en zones força humides però de temperatures no massa baixes. Normalment apareix com a arbres aïllats o formant petits rodals enmig de pinedes de pi roig, fagedes o alzinars muntanyencs. Des de l’any 2000 es porten a terme estudis de la teixeda de Misaclós des de la Universitat de Girona. Durant el primer any es va fer un inventari forestal, florístic i faunístic. Més endavant es va iniciar un seguiment per veure com reaccionaven els teixos joves quan es treia part de la competència per pi roig. També es van fer proves de germinació i supervivència dels plançons.

Des de l’any 2004 i per encàrrec del Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha elaborat un mapa de distribució dels principals nuclis de teix a l’Alta Garrotxa. Actualment s’està analitzant l’estat ecològic i la regeneració d’aquests rodals per tal de prendre les mesures oportunes per a la seva conservació. L’abandonament de l’explotació forestal en diferents zones de l’Alta Garrotxa ha estimulat l’expansió del teix. La majoria d’arbres tenen diàmetres inferiors a 40 cm i alçades entre 5 i 8 m tot i que també trobem algun arbre monumental. La germinació de les llavors té lloc a la segona primavera de la fructificació i acaba 12 setmanes després. En les zones forestals humides i denses les llavors germinen abans que en les zones més obertes però al final només sobreviuen uns pocs plançons de les zones situades entre sòl i ombra. S’ha vist que les llavors germinen millor si es treu l’aril però no fa falta que passin pel tracte digestiu dels animals. S’ha demostrat que la disminució moderada de la competència dels pins millora el creixement de teixos joves. Cal seguir analitzant la dinàmica de cada zona de teix a l’Alta Garrotxa per poder aplicar els resultats a una gestió adequada. El teix en aquesta zona es troba en expansió però aquesta es fràgil i es pot interrompre per desbroçaments, sobrefreqüentació, sobrepastoreig o actuacions forestals inadequades. ANTÒNIA CARITAT, JOSEP MARIA BAS I ENRIC SALA.

Projectes de recerca

ANTÒNIA CARITAT, JOSEP MARIA BAS I ENRIC SALA Grup de Recerca de Flora i Vegetació. Facultat de Ciències. Universitat de Girona Campus Montilivi 17071 Girona. antonia.caritat@udg.es Mots clau: conservació teixedes, espècie protegida, gestió forestal, regeneració, teix, Taxus baccata. L’àmbit geogràfic del projecte és l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa (Garrotxa, Alt Empordà i Ripollès). Període: projecte iniciat l’any 2000. Projecte promogut per la Universitat de Girona i el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i executat per la Universitat de Girona. Projecte encarregat pel Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya). Més informació: consultable en la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa (cal concertar prèviament la consulta).

15


Projectes de recerca

JOAN MONTSERRAT Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa wjmonts@gencat.net Mots clau: Garrotxa, catàleg florístic, boscos madurs. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, però inclou els espais protegits de comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona) que comparteixen territori amb la Garrotxa (PuigsacalmBellmunt, Alta Garrotxa). Període: projecte iniciat l’any 2005 i que finalitza el 2007 Projecte promogut i executat per l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i la delegació de la Garrotxa de la ICHN. Projecte amb el suport econòmic de Fundació la Caixa. Més informació: consultable en la pàgina Web de la delegació de la Garrotxa (ICHN) http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

16

Catàleg florístic dels boscos madurs de la Garrotxa

En la línia de recerca de boscos madurs de la Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural des de l’any 2005 s’està treballant en catàlegs de diversos grups, entre els qulas el de flora vascular.

Els catàlegs s’elaboren amb diferents prospeccions al llarg de la temporada òptima, que recorren una gran part de la superfície delimitada com a bosc madur, a més dels diferents ambients presents a l‘àrea delimitada de cadascun dels 18 boscos.

En aquest projecte l’objectiu és catalogar tots els tàxons de flora vascular presents en els boscos madurs de la comarca. El coneixement de la composició florística d’aquests boscos, tan interessants per la seva biodiversitat, i també molt vulnerables per la gran probabilitat de que siguin aprofitats a curt termini, és fonamental per:

Aquestes prospeccions han permés detectar en els boscos madurs espècies protegides o que seran protegides quan s’aprovi el Decret de flora autòctona amenaçada per part de la Generalitat de Catalunya, espècies amenaçades, presents en llistes vermelles d’Espanya, Catalunya i la Garrotxa, i altres espècies d’interès.

- Identificar espècies que puguin constituir indicadors del grau de maduresa d’aquests boscos en concret

El coneixement sobre aquestes espècies protegides i/o amenaçades pot condicionar els usos i aprofitaments que es puguin efectuar en les àrees ja delimitades d’aquests boscos.

-Detectar la presència de tàxons protegits, amenaçats o d’interès,que puguin ser utilitzats com a arguments per poder evitar afectacions, i promoure a més de la seva conservació, la millora del seu estat de conservació.

En el projecte, coordinat per Joan Montserrat, hi participen també ANTONI AGELET, XAVIER BÉJAR, IRENE CAMÓS I XAVIER OLIVER.

Els catàlegs es realitzen sobre un conjunt de 18 boscos madurs, escollits d’una banda per ser els millors de la comarca, i de l’altra perquè en conjunt quedin representats els diferents boscos de la Garrotxa: alzinars, rouredes de roure martinenc, rouredes de roure pènol, fagedes i pinedes de pi roig.

A més del catàleg florístic, en el mateix projecte es realitza el catàleg d’ocells i d’escarbats saproxílics, amb espècies de gran interès estretament relacionats amb boscos madurs. JOAN MONTSERRAT


Catàleg florístic dels boscos madurs del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Els boscos madurs catalogats al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, són els millors boscos, i per tant són els ambients on podem trobar una biodiversitat més interessant que cada vegada és més rara en el conjunt del nostre país. Moltes espècies depenen de la presència d’arbres vells i grans, de l’existència de matèria orgànica morta al sòl i al sotabosc, i per tant només són presents o ho són de manera abundant en aquests ambients. L’objectiu del catàleg de flora vascular és l’elaboració d’un primer catàleg per poder valorar la biodiversitat d’aquests boscos, detectar quines espècies estan més lligades a aquests ambients i quines espècies d’interès, protegides i/o amenaçades hi són presents. L’elaboració del catàleg es fonamenta en prospeccions en diferents èpoques de l’any per tota l’àrea dels boscos madurs i la detecció de tots els tàxons presents.

Cal examinar cadascun dels ambients presents a l’àrea delimitada també per poder correlacionar les necessitats ecològiques de cada tàxon. El coneixement de la composició florística d’aquests boscos, tan interessants per la seva biodiversitat, i també tan vulnerables per la gran probabilitat de que siguin aprofitats a curt termini, és fonamental també per detectar la presència de tàxons protegits, amenaçats o d’interès,que puguin ser utilitzats com a arguments per poder evitar afectacions, i promoure la millora del seu estat de conservació. Els catàlegs es realitzen sobre els principals tipus de boscos de la comarca: alzinars, rouredes de roure martinenc i de roure pènol, fagedes i pinedes de pi roig. En el projecte han participat ANTONI AGELET i JOAN MONTSERRAT. JOAN MONTSERRAT

Projectes de recerca

JOAN MONTSERRAT Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Avda. Santa Coloma s/n 17800 Olot wjmonts@gencat.net Mots clau: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, catàleg florístic, boscos madurs. L’àmbit geogràfic del projecte és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Període: projecte iniciat l’any 2005 i que finalitza el 2007. Projecte promogut i executat per l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i encarregat i finançat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Més informació: la memòria de la primera fase del catàleg és consultable a la pàgina Web del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa http://mediambient.gencat. net/cat/el_medi/parcs_ de_catalunya/garrotxa/ centre_documentacio_ parc/serveis/ bibliotecadigital/ i en el Centre de Documentació del Parc Natural (cal concertar prèviament, tel. 972 26 46 66).

Anemone hepatica, herba fetgera (autor Antoni Agelet)

17


Projectes de recerca

Delimitació i avaluació inicial del potencial biològic dels boscos madurs de Alta Garrotxa (estructura forestal i diversitat ornítica)

Els objectius del projecte són: JOAN MONTSERRAT - La delimitació cartogràfica precisa Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa. wjmonts@gencat.net Mots clau: Alta Garrotxa, comunitat ornítica, concrecció de límits, boscos madurs, estructura de la vegetació, conservació. L’àmbit geogràfic del projecte és l’Alta Garrotxa, (Alt Empordà, Garrotxa, Ripollès). Període: projecte iniciat l’any 2005 i finalitzat el 2006. Projecte promogut i executat per l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, encarregat i finançat pel Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Més informació: consultable en la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa (cal concertar prèviament la consulta).

18

- La determinació de l’estructura i composició de la vegetació com a principal condicionant de la comunitat ornítica forestal - La descripció detallada de les comunitats d’ocells - L’establiment d’una relació entre estructura i composició florística i les comunitats d’ocells dels boscos madurs de l’Alta Garrotxa. En aquest projecte es van selecionar 8 dels 52 boscos madurs catalogats, concretament els boscos que en l’elaboració del corrresponent catàleg, havien presentat una valoració més alta del conjunt de boscos madurs de l’Alta Garrotxa. Els boscos que van ser escollits eren: - Tres rouredes de roure martinenc - Dos alzinars - Una fageda - Dues pinedes de pi roig. Es va estudiar la composició florística, l’estructura del bosc així com l’estratificació vertical de cadascun dels boscos madurs seleccionats.

A més es van recollir dades sobre fusta morta, nombre de peus centenaris vius o morts, presència de bosquets amb descripció de la composició específica i l’estructura forestal així com l’estructura del sòl i descripció de l’horitzó humífer. Respecte a la comunitat ornítica, es van realitzar censos en estacions d’escolta puntuals i transectes longitudinals. Les dades recollides han permès obtenir diferents índex de riquesa i abundància, que han pogut relacionar-se amb els paràmetres obtinguts de la tipificació de la vegetació. Per a cadascun dels tipus de bosc, i per a cadascun dels boscos madurs s’han pogut extreure conclussions respecte a la diversitat i abundància dels ocells en boscos madurs. A més, també es va estudiar la gestió que s’havia efectuat a cada bosc en l’últim segle. JOAN MONTSERRAT


Catàleg de la flora vascular al·lòctona de la Garrotxa, 2006

El catàleg de flora al·lòctona de la Garrotxa (2006) s’ha elaborat amb dades de diverses referències i treball de camp desenvolupat especialment entre els anys 2004 i 2006. El catàleg està format per 297 tàxons, que sobre el volum de tàxons de la Garrotxa representa un percentatge força baix comparat amb altres comarques catalanes i altres països amb greus problemes d’introducció de plantes forànies. Per a cada tàxon s’especifica el nom científic i sinonímia usual, nom comú, família, origen geogràfic i tipus d’introducció, sector de la comarca on és present, tipus d’espontaneïtat, hàbitat i observacions diverses. L’anàlisi de les dades recollides aporta informació interessant sobre el grup. Els tipus d’introducció que més plantes ha aportat a la comarca són les introduccions a partir de jardineria, amb un total de 110 plantes (un 37 %), seguit de les cultivades, amb uns 84 tàxons (un 28,4 %) i en tercer lloc les introduïdes accidentalment amb 70 tàxons (un 23,7%). Els tàxons considerats efímers són 123, un 47 % dels tàxons al·lòctons de la comarca. En canvi, existeixen 144 tàxons considerats naturalitzats ja que disposen de poblacions estables o creixents a la comarca.

Un 22 % només són presents en ambients antropitzats però en canvi, un 31 % de les plantes al·lòctones s’escampen pel medi natural, entrant en comunitats seminaturals i naturals. Això comporta una major capacitat d’expansió a la comarca, i per altra banda, com a mínim un impacte de canvi florístic en aquests ambients. Alguns d’ells no comporten problemes greus, o bé no hi ha suficient coneixement encara. En canvi, dins d’aquest grup trobem tàxons invasors que afecten plantes amenaçades i/o protegides (Buddleja davidii), comunitats vegetals d’interès (Erigeron karvinskianus), poden comportar canvis significatius en el paisatge (Fallopia baldschuanica) i algun d’ells inclús afecta greument les infraestructures i habitatges (Ailanthus altissima), o alguna activitat econòmica (Senecio inaequidens que perjudica les pastures). Si analitzem la procedència dels tàxons al·lòctons de la comarca, es pot observar que els europeus (90 tàxons) i els asiàtics (82 tàxons) són els més abundants. Després encara destaquen els d’Amèrica tropical amb 57 tàxons i Amèrica temperada amb 46. XAVIER OLIVER

Projectes de recerca

XAVIER OLIVER Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot xevioliver@terra.es Mots clau: Garrotxa, plantes al·lòctones, catàleg, origen de la introducció, espontaneïtat. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, però inclou els espais protegits de comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, la Selva) que comparteixen territori amb la Garrotxa (Collsacabra, PuigsacalmBellmunt, Alta Garrotxa). Període: projecte iniciat l’any 2005 i finalitzat el 2006, encara que es preveu actualitzar-lo cada any. Projecte promogut per la delegació de la Garrotxa de la ICHN. Més informació: consultable al web de la delegació de la Garrotxa (ICHN) http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

Albizia julibrissin, espècie invasora molt perillosa en altres regions, s’escapa a partir d’exemplars de jardí

19


Projectes de recerca

XAVIER OLIVER Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot. xevioliver@terra.es Mots clau: Garrotxa, plantes al·lòctones, plantes invasores, diagnosi de la perillositat, impacte actual i potencial, capacitat d’expansió, dificultat d’eradicació. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, però inclou els espais protegits de comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, la Selva) que comparteixen territori amb la Garrotxa (Collsacabra, PuigsacalmBellmunt, Alta Garrotxa). Període: projecte iniciat i finalitzat el 2006. Projecte promogut per la delegació de la Garrotxa de la ICHN. Més informació: consultable en la pàgina Web de la delegació de la Garrotxa (ICHN) http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

Diagnosi de la perillositat de les plantes invasores de la Garrotxa

L’objectiu del treball era fer una valoració objectiva de la perillositat dels tàxons invasors de la comarca per poder prioritzar en el moment de desenvolupar actuacions de control i eradicació. A partir del catàleg de flora vascular al·lòctona, es van seleccionar els tàxons que presentaven capacitat invasora a la comarca, i es va valorar si només afectaven els conreus, les zones ruderals o si eren capaços de penetrar en ambients seminaturals i naturals. Només en aquest últim cas, es va realitzar una valoració del seu impacte actual i potencial, la seva capacitat invasora i la dificultat d’eradicació/ control a la comarca. Amb el coneixement actual dels tàxons i de les referències trobades, i mitjançant el mètode Hiebert, 1997, utilitzat pels Serveis d’Agricultura dels Estats Units d’Amèrica, però amb diversos canvis, s’ha fet la valoració de la perillositat. Però d’una banda considerem que l’adjudicació d’un valor entre 1 i 10 a cadascun dels paràmetres escollits no és idònia, ja que es perd rigor tant en l’adjudicació dels valors com en l’explotació posterior de les dades, quan es suma un conjunt de variables poc similars i comparables, i que realment no acaben d’explicar ni la capacitat invasora ni l’afectació sobre el medi natural. Per això, en el present treball, s’han considerat diferents nivells d’impacte i de capacitat invasora, i no s’han sumat paràmetres. Això ens permet fer una valoració més qualitativa, ja que quantitativament és molt complex.

D’altra banda, a més de l’impacte actual i la capacitat invasora que considera aquest mètode, hem valorat l’impacte potencial ja que l’impacte actual no reflecteix el perill si es tracta d’un tàxon en fase inicial de colonització, amb un impacte baix de moment. També s’ha estimat la dificultat d’eradicació i/o control. Un tàxon, a partir d’una població determinada, pot esdevenir impossible d’eradicar, i per tant és possible que calgui prioritzar la seva eradicació o control en una fase inicial, si el seu impacte pot ser molt alt. La diagnosi realitzada ha detectat 98 tàxons invasors, dels quals 15 ho són de conreus, 17 de zones ruderals i 50 d’ambients seminaturals i naturals, mentre que de 16 falten dades per poder detectar la seva perillositat. El nostre interès recau especialment en aquest grup de 16 tàxons i en el grup de 50 tàxons invasors d’ambients naturals i seminaturals, dels quals es va fer l’anàlisi de l’impacte actual i potencial, la capacitat invasora i la dificultat de la seva eradicació i/o control. D’aquesta manera hem agrupat els tàxons en 4 categories: els tàxons que requereixen actuacions d’urgència (10), els que necessiten accions quan abans millor (19), dels que caldria prevenció i vigilància (7) i dels que s’ha descartat de moment prioritzar accions (14). La via d’introducció més important d’aquests tàxons més perillosos ha estat la jardineria (87 %). Per tant, una línia efectiva per treballar és promoure una normativa de prohibició de la comercialització d’aquests tàxons. XAVIER OLIVER

Bidens aurea, una de les 10 plantes invasores més perilloses de la comarca

20


Diagnosi i seguiment de flora invasora de l’Alta Garrotxa

L’Alta Garrotxa és un espai protegit poc colonitzat per plantes invasores. L’increment de plantes al·lòctones que subministren els viveristes i plantades en els pobles i nuclis habitats de l’espai, i un major moviment de maquinària pesada (obres, construccions, i molt especialment vies de comunicació) han comportat que el problema comenci a ser preocupant. Malgrat que actualment presenta una baixa afectació, la inversió més eficient en evitar que esdevingui un problema en un futur cal fer-la en els estadis inicials d’invasió, ja que posteriorment és molt més cara, i en molts casos inabastable.

Catalana d’Història Natural van prioritzar per l’any 2006 la realització de la diagnosi de l’impacte actual i potencial, la capacitat de dispersió i la dificultat d’eradicació de Senecio inaequidens, Ailanthus altissima, Buddleja davidii, Acer negundo, Fallopia baldshuanica i Robinia pseudoacacia.

A l’Alta Garrotxa s’han detectat 150 espècies vegetals al·lòctones, que respecte a un catàleg de flora vascular d’uns 1.500 tàxons coneguts, representen un 10 %, una proporció molt baixa comparada amb altres zones.

Es van prospectar 55 punts amb màxim risc de presència de tàxons invasors i 306 km de xarxa viària (amb i sense asfalt). Han participat, aportat dades o col·laborat en el projecte: TOM ADMETLLA, JORDI ARTOLA, ARÍSTIDES BRANDI, FERRAN BRAVO, MÓNICA CANAL, MIQUEL CAMPOS, RAFAEL CARBONELL, EDUARD GOLET, MARISSA LLONGARRIU, MIKE LOCKWOOD, TOMÀS LÒPEZ, XAVIER OLIVER, JOAN PIJOAN, SARA SÀNCHEZ, XAVIER SANJUAN I SERGI VILA.

L’absència de grans vies de comunicació i de nuclis urbans importants a l’espai expliquen una entrada molt baixa d’espècies al·lòctones. Però, les activitats extractives i les rectificacions en alguna via de comunicació, han suposat una espectacular explosió del problema.

Cal apostar per l’eradicació precoç d’Ailanthus altissima i Fallopia baldschuanica, sinó esdevindran incontrolables biològica i/o econòmicament. També és necessari el control global de Senecio inaequidens i el control puntual de Buddleja davidii.

Buddleja davidii ha substituït, pràcticament, en els cursos fluvials de l’espai les bosquines de sarga (Salix elaeagnos). Fins i tot afecta a Lithodora oleifolia, espècie protegida i endèmica de l’Alta Garrotxa, ja que competeix directament per les fissures de les roques, i ofega els exemplars propers.

Es recomana l’eradicació puntual de Robinia pseudoacacia, Acer negundo i Buddleja davidii per frenar l’expansió en algunes zones de l’espai, i especialment la incorporació de criteris als plans d’activitats, projectes i programes de manteniment, per minimitzar la dispersió d’Ailanthus altissima, Senecio inaequidens, Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia i Acer negundo.

El Consorci de l’Alta Garrotxa i la delegació de la Garrotxa de la Institució

XAVIER OLIVER La planta invasora Ailanthus altissima és una de les principals amenaces a mig i llarg termini

Projectes de recerca

XAVIER OLIVER Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot xevioliver@terra.es Mots clau: Alta Garrotxa, flora al·lòctona, flora invasora, cartografia, diagnosi, perillositat. L’àmbit geogràfic del projecte és l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa (Garrotxa, Alt Empordà i Ripollès) i zones perifèriques d’interès per presència de tàxons perillosos. Període: Iniciat i acabat el 2006. Projecte promogut i finançat pel Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) i executat per la delegació de la Garrotxa de la ICHN amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals de la Garrotxa. Més informació: * Memòria consultable en la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa (consulta amb reserva prèvia). * Infromació diversa i fitxes de tàxons invasors de la Garrotxa a la pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN: http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

21


Projectes de recerca

XAVIER OLIVER, Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot.

Catàleg i valorització de les comunitats vegetals de la Garrotxa

El catàleg i valoració de les comunitats vegetals de la Garrotxa és un inventari de totes les comunitats vegetals detectades a la comarca, així com una valoració objectiva del seu interès, per poder prioritzar actuacions de recerca i gestió que comportin la seva conservació.

xevioliver@terra.es Mots clau: Garrotxa, comunitats vegetals, valoració, interès, plantes amenaçades, raresa, protecció, gestió. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, però inclou els espais protegits de comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, la Selva) que comparteixen territori amb la Garrotxa (Collsacabra, PuigsacalmBellmunt, Alta Garrotxa). Període: projecte iniciat i finalitzat el 2006. Projecte promogut per la delegació de la Garrotxa de la ICHN. Més informació:consultable a la pàgina web de la delegació de la Garrotxa (ICHN) http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php

El catàleg esmenta per a cada comunitat el nom científic, i diferents aspectes que s’han avaluat a nivell de Garrotxa, Catalunya i Unió Europea: la raresa, el grau d’amenaça, si és Àrea Forestal de Superfície Reduïda, si té una distribució reduïda, si a la comarca és hàbitat de tàxons protegits i/o amenaçats, si és hàbitat d’interès comunitari (prioritari o no), grau d’amenaça, endemicitat... En molts treballs, en fer una valoració global respecte diferents factors, s’utilitza una fórmula que ordeni els elements estudiats de més a menys interès. Però en aquest procés es perd molta informació i els paràmetres utilitzats no són equiparables.

amenaçats. Cal centrar els esforços en recuperar la seva presència a la comarca, així com millorar la seva estructura i composició florística. CVAI: comunitats vegetals d’alt interès per a la comarca que presenten un conjunt de valors molt destacables dins del territori, i/o es consideren comunitats rellevants amb un risc moderat de desaparèixer. Cal prioritzar la seva conservació i recuperar la seva qualitat, estructura i composició florística. CVI: comunitats vegetals d’interès per a la comarca que presenten un conjunt de valors important dins del territori, es consideren comunitats sense risc de desaparèixer. No necessiten una gestió acurada dels seus elements i només cal mantenir la seva presència global al territori i afavorir la seva qualitat, estructura i composició florística amb el planejament i criteris generals de regulació d’activitats. XAVIER OLIVER

Per aquesta raó, s’ha optat per una avaluació qualitativa de cadascun dels aspectes escollits, i als quals s’ha assignat una puntuació a partir de la qual aquella comunitat es considera ja d’un nivell d’interès. S’han definit tres categories de comunitats vegetals d’interès: CVMAI: comunitats vegetals de molt alt interès per a la comarca que presenten un conjunt de valors molt remarcable dins del territori, es consideren comunitats amb un alt risc de desaparèixer, han patit fortes reduccions de superfície o elements, pateixen de forma general una degradació de l’estructura i de la composició florística, o són hàbitats de tàxons molt Comunitats helofítiques de gran interès de l’estany de la Cantera (Tortellà)

22


Cartografia i tipificació de les rouredes de roure pènol (Isopyro-Quercetum) de la Garrotxa La roureda humida de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris) és una comunitat vegetal típica de climes atlàntics, que al sud del Pirineu només es troba a la Garrotxa, i molt puntualment alguns rodals al Ripollès, Osona i la Selva. Ha estat catalogada com a “comunitat vegetal de molt alt interès” a la Garrotxa per diferents motius. D’una banda, ha estat protegida com a àrea forestal de superfície reduïda, tant pel Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, com pel Pla d’Espais d’Interès Naturals. A més, és un hàbitat d’interès comunitari (rouredes de roure pènol i boscos mixts del Carpinion betuli). Cal afegir que la comunitat vegetal és hàbitat de diferents espècies protegides i/o amenaçades de flora, entre elles Aconitum vulparia, Isopyrum thalictroides, Oplismenus undulatifolius, i Galanthus nivalis, totes quatre protegides pel Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però també Carex griolettii, Carex depauperata, previstes de protegir al nou Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A més Galanthus nivalis, Dryopteris remota i Oplismenus undulatifolius, són presents a l’esborrany de decret de protecció de flora autòctona de Catalunya. També cal aclarir que diferents espècies que viuen en aquestes rouredes són a les llistes vermelles segons criteris UICN (2001): Carex dapauperata i C. grioletii com a vulnerables i Oplismenus undulatifolius i Dryopteris remota en Estat Crític. Actualment existeix una cartografia genèrica d’hàbitats i una de vegetació també 1: 50.000 a punt d’editar-se, que

abarquen tota la comarca, i per a la zona volcànica un mapa de vegetació a escala 1: 10.000, que és una escala insuficient per a concretar els rodals d’aquesta comunitat, a més de ser força antic. El coneixement del nombre i distribució de boscos, bosquets i rodals d’aquesta comunitat vegetal, així com la seva ubicació, composicó florística, regeneració, impactes i amenaces és vital per poder valorar-los convenientment i poder-los conservar. A més, en tractar-se de petites illes enmig de vegetació més mediterrània, són més susceptibles a canvis que afectin l’ecologia de la comunitat, i per tant, el projecte és important per detectar canvis ràpidament a afectacions de l’aqüífer, disminució de la superfíce dels rodals, o al canvi climàtic global. En el desenvolupament del projecte hi participen XAVIER BÉJAR i XAVIER OLIVER.

Projectes de recerca

XAVIER OLIVER, Delegació de la Garrotxa de la ICHN, C/ Fontanella, 3 17800 Olot. xevioliver@terra.es Mots clau: Garrotxa, rouredes humides de roure pènol, IsopyroQuercetum roboris, cartografia, indicadors, flora amenaçada. L’àmbit geogràfic del projecte és l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa (Garrotxa, Alt Empordà i Ripollès), i zones perifèriques d’interès per presència de tàxons perillosos.

Els objectius del projecte són: 1) Cartografia digital de les rouredes humides de roure pènol de l’associació Isopyro-Quercetum roboris, presents a la Garrotxa, a escala 1:5.000 2) Caracterització florística i fitosociològica 3) Mesura d’indicadors globals de cada unitat (superfície, perímetre...) i indicadors de qualitat (presència i absència d’especies indicadores, cens....) per iniciar un seguiment en el temps 4) Diagnosi d’amenaces i impactes. XAVIER OLIVER

Període: Iniciat l’any 2006 i s’acabarà el 2008. Projecte promogut, i finançat per la delegació de la Garrotxa de la ICHN i la Fundació d’Estudis Superors d’Olot, en part finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. El projecte l’executa la delegació de la Garrotxa de la ICHN. Més informació: Pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN: http://130.206.88.24/ ichngarrotxa/index.php La memòria serà disponible a la web quan s’acabi el projecte (desembre de 2008).

Bosc mixt higròfil (Isopyro-Quercetum roboris) amb Dryopteris remota.

23


Projectes de recerca

ANTÒNIA CARITAT Facultat de Ciències. Universitat de Girona. Campus de Montilivi 17071 Girona. ambi@grn.es antonia.caritat@udg.edu Mots clau: Gestió fauna, gestió forestal, glans, producció de fruits, Quercus ilex, Quercus humilis, Quercus robur, Sus scrofa, virosta. L’àmbit geogràfic del projecte: Parc Natural de a Zona Volcànica de la Garrotxa. Període: projecte iniciat l’any 1997 i amb un seguiment anual. Projecte desenvolupat per Antònia Caritat i Compte. Projecte promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Més informació: consultable la memòria en la pàgina web del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa http://mediambient.gencat. net/cat/el_medi/parcs_de_ catalunya/garrotxa/centre_ documentacio_parc/ serveis/bibliotecadigital/ i en el Centre de Documentació del Parc (cal concertar-la prèviament, tel. 972 26 46 66)

Fluctuacions de la producció de glans al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa La dinàmica d’un ecosistema forestal està caracteritzada pels fluxos de matèria orgànica i nutrients. Els nutrients que es dipositen al sòl ho fan a traves de la necromassa continguda en fulles, branquillons, flors, glans i altres materials, en conjunt anomenats virosta.

can Batet i tres transsectes a Sant Julià del Mont, Vivers i Can Barranc.

El coneixement de la caiguda de les diferents fraccions de virosta permet analitzar entre altres aspectes els canvis fenològics i fisiològics en relació a factors ambientals.

L’època de màxima caiguda és la tardor, normalment l’octubre o novembre. S’han enregistrat diferències molt importants segons l’any com també s’ha observat en altres zones.

D’altra banda les glans constitueixen un aliment bàsic per diferents espècies animals. Entre els vertebrats destaca el senglar (Sus scrofa). Les poblacions d’aquesta espècie depenen en bona mesura de les fluctuacions en la producció anual de glans.

Els anys d’elevada producció es consideren anyades; destaquen els anys 1999, 2002 i 2004. Els resultats es poden aplicar en la gestió de les poblacions de senglar, preveient d’aquesta manera com evolucionarà la població d’aquests vertebrat que en densitats altes pot resultar problemàtic, especialment per a l’agricultura.

Per tal d’analitzar les variacions periòdiques en la producció de glans i poder predir les poblacions de senglar en el Parc Natural de la Zona Volcànica de a Garrotxa així com diferents aspectes de la dinàmica forestal d’alzinars i rouredes s’està duent a terme des de l’any 1997 un seguiment de la caiguda mensual de glans i altres fraccions de virosta.

En els transectes també s’avaluen les glans quan es formen a les capçades. La producció anual de glans varia de 0,1 g/m2 a 4,20 g/m2.

Els resultats són interessants també per a la gestió de les masses forestals d’alzinars i rouredes. ANTÒNIA CARITAT

Es van seleccionar unes parcel·les i uns transectes experimentals representatius de l’alzinar (Quercus ilex) i les rouredes (Quercus humilis, Quercus robur). En cada zona es van instal·lar trampes o caixes per recollir les glans i la virosta. Es van seleccionar quatre parcel·les permanents situades al Volcà de Santa Margarida, a can Vidal i

Evolució de la producció de glans en un alzinar del volcà de Santa Margarida (Santa Pau)

24


Paisatge i abandonament agrari a les valls d’Hortmoier i Sant Aniol (Alta Garrotxa) des de l’ecologia del paisatge Els espais muntanyencs de Catalunya han viscut des de finals del segle XIX, i de forma molt especial a partir de la segona meitat del segle XX, un progressiu despoblament, només frenat tímidament des de fa pràcticament 15 o 20 anys per l’arribada de neorurals juntament amb un incipient desenvolupament turístic. L’abandó de l’activitat ramadera, forestal i agrícola per falta de rendibilitat econòmica ha donat lloc a notables canvis com l’augment de la superfície i de la quantitat de biomassa forestal provocant una clara homogeneïtzació del paisatge. Una dinàmica positiva inicialment ja que els boscos s’han recuperat d’un grau d’explotació extrem, però en canvi, negatiu per la pèrdua de diversitat biològica i paisatgística, a més d’una important pèrdua de patrimoni cultural i un augment del risc d’incendi forestal. Els espais oberts com conreus i pastures, els claps de bosc i les zones de transició amb clarianes són també lloc de descans per algunes aus, les zones de transició entre espais oberts i zones boscoses, són àrees que aprofiten moltes espècies per instal·lar-se, menjar, refugiar-se… A més aquests espais presenten parets de pedra seca, cases, ermites, cabanes... I així mateix les pastures i els camps de conreu en rendiment han actuat i poden actuar com a tallafocs. Els objectius del treball són, en primer lloc cartografiar i quantificar l’evolució dels usos i cobertes del sòl a les valls d’Hortmoier i Sant Aniol en el període 1957-2003 a una escala de detall (1:7500-1:5000) amb la finalitat d’analitzar

i avaluar el procés d’homogeneïtzació del paisatge, i en segon lloc dissenyar una nova metodologia per determinar el manteniment i la recuperació potencial d’espais no forestals prioritaris (cultius, pastures i boscos oberts) mitjançant sistemes d’informació geogràfica, models heurístics i models lineals enters, analitzant i valorant la repercussió dels nous espais potencials en l’estructura paisatgística. Per aconseguir això cal: - Recopilar el màxim d’informació disponible de l’àrea d’estudi bàsicament referent a biodiversitat, patrimoni cultural i paisatge i riscos naturals. Aquella informació no disponible, però fonamental per desenvolupar aquesta recerca, ha estat creada. - Analitzar l’estructura paisatgística: a partir de l’aplicació d’índexs de paisatges en l’àrea d’estudi en dos períodes de temps diferents (1957 i 2003), s’ha analitzat el canvi en els patrons paisatgístics i les dinàmiques viscudes en aquest interval de temps. - Finalment, i molt més innovador i útil per al manteniment i la recuperació potencial d’espais oberts, és, en primer lloc, el disseny d’un mètode multicriteri per crear mapes d’aptitud, i en segon lloc, la creació d’un model heurístic per generar tessel·les a partir de mapes d’aptitud i, finalment, la creació d’un model lineal enter per seleccionar tessel·les.

Projectes de recerca

DIEGO VARGA Institut de Medi Ambient Universitat de Girona Campus Montilivi 17071 Girona. dievarga@gmail.com Mots clau: Alta Garrotxa, biodiversitat, paisatge, espais oberts, cartografia, evolució del paisatge, recuperació d’espais oberts, estructura paisatgística. L’àmbit geogràfic del projecte són les valls d’Hortmoier i de Sant Aniol d’Aguja (Alta Garrotxa). Període: projecte iniciat l’any 2004 i finalitzat el 2007. Projecte promogut per l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, finançat pel Consorci de l’Alta Garrotxa i la col·laboració de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona. Més informació: serà consultable en la pàgina web de tesis doctorals en xarxa http://www.tdx.cesca.es/

DIEGO VARGA

25


Projectes de recerca

MARISSA LLONGARRIU Museu dels Volcans, Avinguda Santa Coloma s/n, 17800 Olot. mllongarriu@olot.cat ESTER SALA can.palanca@telefonica. net Mots clau: Garrotxa, herbes remeieres, entrevistes, catàleg, remeis. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa. Període: projecte iniciat l’any 1996 i finalitzat el 2005 amb l’edició del llibre, però actualment es desenvolupa una segona fase. Projecte promogut per les autores. Més informació: consultar Llongarriu & Sala (2005).

Herbes remeieres de la Garrotxa

L’any 2005 es va publicar el llibre “Herbes remeieres de la Garrotxa, recull de medicina tradicional”. En el moment d’iniciar el projecte que va acabar amb l’edició d’aquest llibre, els objectius principals eren preservar els coneixements seculars respecte a l’ús tradicional de les plantes medicinals de la comarca de la Garrotxa, i fer-ne difusió. La informació recollida en aquest treball té importància en diferents aspectes: en l’antropològic, pel fet de comprovar la relació de les cultures amb el seu entorn vegetal; l’agrícola, per seleccionar espècies amb possible interès econòmic; el mèdic, per la possibilitat d’estudiar nous principis actius; i el cultural, per preservar i difondre el nostre fons patrimonial. La primera fase del treball es va realitzar amb l’exposició Plantes medicinals de la Garrotxa (desembre 1996), del Museu Comarcal de la Garrotxa, que fou elaborada per les mateixes autores, mitjançant informació bibliogràfica i unes primeres entrevistes a coneixedors de les plantes i els seus usos medicinals. Durant sis anys vam continuar amb la recollida d’informació sobre medicina tradicional, mitjançant entrevistes individuals i col·lectives. El nombre d’entrevistes realitzades és de 48, si bé en total s’ha parlat amb més d’un centenar de persones. En total es va recollir informació de 186 espècies vegetals de la comarca. Les mostres

Peu de colom (Onosma tricerosperma subsp. catalaunica)

26

de plantes recollides durant el treball es guarden a l’herbari del Museu dels Volcans, Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa. Les espècies més empreades són les que pertanyen a la família de les compostes – amb plantes com les Centaurea sp. pl., Mantisalca salmantica, Matricaria recutita i la Santolina chamaecyparissus- i les labiades – amb plantes com Mentha sp. pl. i Thymus vulgaris-. Les espècies més citades pels entrevistats són Sambucus nigra, Thymus vulgaris, Asperula cynanchica, Crataegus monogyna, Celtis australis, Ruta graveolens, Arnica montana, Ceterach officinarum, Ramonda myconii i Rosmarinus officinalis. Actualment, en una segona fase s’està ampliant la informació amb més entrevistes, a part de recollir no només informació sobre l’ús medicinal de les plantes, sinó també d’altres usos detectats a la comarca. MARISSA LLONGARRIU i ESTER SALA


Les persones i les plantes: estudis etnobotànics a l’alta vall del riu Ter Aquest treball s’emmarca en la línia de recerca en Etnobotànica catalana del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. La temàtica d’estudi es troba en la cruïlla de les ciències naturals i socials amb la finalitat d’investigar les relacions entre l’home i el seu entorn vegetal. L’objectiu fonamental de la recerca ha estat el d’establir els catàlegs etnoflorístics dels territoris estudiats, és a dir, arribar a dreçar-ne els inventaris de les plantes que són conegudes, apreciades i utilitzades per la gent que hi viu, amb especificació dels seus diferents usos. El nostre treball s’ha centrat en l’Alta Vall del Ter. Aquesta regió natural, que en més d’una ocasió ha reivindicat ser considerada comarca, és constituïda per les capçaleres dels rius Ter i Ritort i comprèn els municipis de Camprodon, Llanars, Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter. Mitjançant 42 entrevistes durant les quals hem parlat amb un total de 60 informants, dels quals un 63 % són dones i un 37 % són homes, amb una mitjana d’edat de 71,1 anys, hem recollit informació sobre 312 espècies botàniques, 220 de les quals tenen aplicació en medicina humana o veterinària, 20 han estat anomenades com a tòxiques, 100 es fan servir en el camp de l’alimentació (humana o animal), 71 tenen algun altre tipus d’ús tradicional i de 10 només s’ha detectat el nom popular. Les espècies més usades amb finalitat medicinal són Sambucus nigra, Thymus vulgaris, Arnica montana subsp. montana i Achillea ptarmica subsp. pyrenaica. Remarquem Sambucus nigra amb 91 citacions i 23 usos medicinals diferents. Cinc espècies (Dianthus seguieri, Juncus trifidus, Silene ciliata, Urocystis occulta i Veronica serpyllifolia) es poden considerar noves o molt rares com a plantes medicinals, car no són recollides en el corpus de buidatge que hem usat, constituït per una gran quantitat d’obres del camp de

l’etnobotànica, la fitoteràpia i les plantes medicinals en general. Pel que fa a les plantes alimentàries, algunes tampoc no havien estat citades (o només poques vegades o en àrees molt restringides) amb aquest finalitat, com ara Achillea ptarmica subsp. pyrenaica, Convolvulus arvensis, Leontodon hispidus, Molopospermum peloponnesiacum i Taraxacum dissectum. Algunes d’aquestes plantes alimentàries (tant les utilitzades per a menjar com aquelles que es fan servir per a preparar begudes) tenen algun ús terapèutic, de manera que es poden considerar com a aliments funcionals populars. A part dels medicinals i els alimentaris, que constitueixen el gruix de la informació, també hem obtingut dades sobre usos ornamentals, domèstics (per a fer estris i altres), lúdics, magicoreligiosos (creences i tradicions vinculades a elles), fustaner, combustible, artesanals, cosmètics i en literatura oral (dites, parèmies i similars). En l’aspecte lingüístic, hem recopilat 454 noms populars per a les 312 espècies referenciades; d’aquests, n’hi ha 66 de no documentats prèviament. Com en tot aquest tipus de treballs, hem constatat que els sabers populars sobre les plantes continuen vius a casa nostra, però que l’ús real dels vegetals és més baix actualment que fa una colla d’anys. Per això, treballs com aquest tenen la doble intenció de preservar una part del patrimoni cultural i natural del país i de detectar plantes i usos que podrien ser la base de noves formes de benestar per a la humanitat en el futur. Actualment estem estenent la recerca etnobotànica que hem començat a l’Alta Vall del Ter -on també hem dut a terme un estudi específic dels horts familiarsa tota la comarca del Ripollès. MONTSE RIGAT COLL, TERESA GARNATJE ROCA i JOAN VALLÈS XIRAU

Projectes de recerca

MONTSE RIGAT COLL1, TERESA GARNATJE ROCA2 i JOAN VALLÈS XIRAU1 1 Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, Avinguda Joan XXIII s/n 08028 Barcelona. 2 Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB), Passeig del Migdia s/n, Parc de Montjuïc, 08038 Barcelona.

montserigat@telefonica.net Mots clau: Etnobotànica, Alta Vall del Ter, entrevistes, ús medicinal, ús alimentari, catàleg, fitoteràpia. L’àmbit geogràfic del projecte és l’Alta Vall del Ter (Ripollès). Període: projecte iniciat el 2004 i finalitzat el 2006, encara que actualment se segueix treballant. Projecte promogut per la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona (CSIC). Treball que va rebre el Premi d’Estudiants de la Institució Catalana d’Història Natural de l’any 2007. Més informació: consultable en la facultat de Farmàcia de la Univeristat de Barcelona (cal concertar prèviament), També existeixen diferents publicacions (veure apartat etnobotànica del capítol “Llibres, articles, papers...”).

Achillea ptarmica subsp. pyrenaica

27


Projectes de recerca

Francesc Casañas Artigas Departament d’Enginyeria Agroalimentaria i Biotecnologia Escola Superior d’Agricultura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Campus del Baix Llobregat. Avinguda del Canal Olimpic, s/n 08860 Castelldefels. francesc.casanas@upc.edu Mots clau: fesol, mongeta seca, varietats tradicionals, millora genètica, característiques sensorials, efecte ambiental, densitat de sembra, noves varietats, Tavella Brisa. L’àmbit geogràfic del projecte es desenvolupa dins de l’àmbit de les terres volcàniques de Santa Pau a la Garrotxa. Període: el projecte s’inicià el 2004 i la finalització de la primera fase està prevista el 2007. Projecte promogut per la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Santa Pau, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. . Més informació: la memòria del 2006 és consultable al Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (cal concertar la consulta prèviament).

28

Selecció i millora de la varietat tradicional de fesol Tavella Brisa A la zona volcànica de Santa Pau es cultiva una varietat tradicional de fesol anomenada Tavella Brisa i també altres varietats del tipus Navy. En conjunt aquests materials gaudeixen d’una bona acceptació pels consumidors que els coneixen sota el nom de Fesols de Santa Pau. De manera progressiva la proporció de terra ocupada per varietats millorades genèticament ha anat creixent respecte a la varietat tradicional ja que aquesta presenta defectes agronòmics. El projecte, iniciat el 2004 pretén recollir informació experimental sobre noves varietats millorades del tipus Navy adequades per a la zona, conèixer millor la dinàmica del cultiu i els seus problemes, especialment pel que fa a la densitat de sembra, i finalment obtenir línies pures, seleccionades dins del tipus varietal Tavella Brisa, que siguin competitives agronòmicament i de superior qualitat organolèptica. En els assajos del 2006, realitzats com els altres anys simultàniament a les localitats de Santa Pau, La Cot i Santa Llúcia, s’ha establert que les millors densitats de sembra estan entre 44.000 i 176.000 plantes/ha (l’òptima segurament al voltant de les 88.000 pl/ha) a la vegada que s’ha confirmat la varietat millorada T9905 obtinguda als EEUU com a la més adequada a les condicions de la zona de Santa Pau.

S’ha confirmat també l’efecte dels distints microambients on es cultiva el fesol en la composició química i percepció sensorial de la seva pell. Pel que fa al procés de selecció de noves línies pures a partir de les poblacions tradicionals de Tavella Brisa, s’han obtingut tres varietats que responen a l’ideotip buscat (P151, P171, P65) i que enguany seran assajades en condicions de gran cultiu per ser lliurades posteriorment als productors. Una altra varietat (P36), malgrat no respondre exactament al ideotip, es seguirà estudiant ja que aparentment presenta una bona resistència a la sequera. Els assajos en curs el 2007 pretenen estudiar en condicions precomercials les línies de Tavella Brisa seleccionades, confirmar les densitats òptimes de sembra dels fesols i afinar en el coneixement de l’efecte genètic, ambiental i de interacció entre el genotip i l’ambient, en el valor gastronòmic dels fesols. L’equip d’investigadors està format per Francesc Casañas, Antoni Almirall, Roser Romero del Castillo, Lluis Bosch, Alexy Florez. FRANCESC CASAÑAS ARTIGAS


Banc de llavors de la Garrotxa. Centre de recuperació i conservació de varietats vegetals cultivades Durant l’any 2006 s’ha continuat amb el projecte de creació del Banc de llavors, a partir de les ajudes Mediambientals de la Fundació “la Caixa”, amb una durada inicial de 3 anys. El primer any del projecte ha permès, sobretot, la prospecció parcial de la comarca, l’inici dels estudis de caracterització d’algunes de les varietats obtingudes, donar a conèixer el banc de llavors entre la població local, i redactar una estratègia conjunta de desenvolupament comarcal. S’ha fet molt d’èmfasi en la col·laboració amb altres entitats que realitzin projectes amb objectius comuns als del banc de llavors: IES Garrotxa, Fundació Privada Garrotxa Líder, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Associació Ecollavors i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. S’han posat en marxa les eines de treball necessàries pel funcionament ordinari del banc: els equips de dessecació, germinació i conservació, i la base de dades informàtica, que permet organitzar la informació associada a les llavors i fer consultes sobre el material del banc.

Una altra de les tasques realitzades ha estat la caracterització de les varietats de tomates obtingudes amb la prospecció, per tal de determinarne les característiques agronòmiques i morfològiques més interessants. Alguns exemples són la tomata de la pera, de Montserrat, del bitxo, de la meta, plena, poma, de penjar, de mamella de cabra, etc. S’ha fet difusió del projecte entre diferents agents econòmics, mitjançant la participació a fires (Fira del Fajol de Batet de la Serra i Fira de Sant Lluc), la col·laboració amb la premsa (Diari de Girona, la Comarca, el Punt Diari, Descobrir cuina, etc.) i les degustacions i visites als camps experimentals. Algunes dades: Número de mostres: 189 Mostres caracteritzades: 22 % Número de col·laboradors: 23 Col·laboradors comarcals: 65 % Número de visitants de les fires: 6000 CONSORCI SIGMA

Projectes de recerca

SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa Ctra. de Riudaura, 94 17800 Olot. Tel. 972 27 48 71. xpujol@consorcisigma.org Mots clau: Garrotxa, banc de llavors, varietats locals o tradicionals, prospecció, varietats vegetals cultivades, centre de recuperació i conservació, caracterització de varietats. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa, tot i que no s’exclou el treball, sobretot a nivell de prospecció, en comarques veïnes. Període: projecte iniciat el 2005, en el qual es treballa actualment i es preveu continuar treballant en el futur. Projecte promogut pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa i amb la col·laboració de l’IES Garrotxa, la Fundació Privada Garrotxa Líder, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’Associació Ecollavors i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Més informació: consultable en la memòria de l’any 2006 de la pàgina web del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa http://www.consorcisigma. org

29


Avaluació de varietats de blat de moro (Zea mays L.) per a gra

Projectes de recerca

Àrea de Conreus Extensius, IRTA Mas Badia 17134 La Tallada d’Empodà. Tel. 972 78 02 75.

La Xarxa d’avaluació de varietats de blat de moro per a gra té com a objectiu conèixer l’adaptació de les noves varietats d’aquest conreu a les principals zones productores de Catalunya. Per això es disposa de tres localitats d’assaig en les principals zones productores:

joan.serra@irta.es.

1.

El Palau d’Anglesola (regadiu de Lleida). S’avaluen varietats de cicles FAO 700 i 600, tant convencionals com transgèniques derivades del MON810.

2.

La Tallada d’Empordà (litoral de Girona). Inclou varietats de cicles FAO 700 i 600, tant convencionals com transgèniques derivades del MON810.

3.

La Vall d’en Bas (interior Girona), amb varietats convencionals de cicles FAO 600 i 500.

JOAN SERRA GIRONELLA

Mots clau: Garrotxa, blat de moro, varietats, producció de gra, assessorament, malalties. L’àmbit geogràfic del projecte és Catalunya amb tres estacions experimentals, una d’elles a la Garrotxa, i totes dins d’una xarxa d’estacions d’àmbit estatal. Període: projecte iniciat l’any 1996 i amb data de finalització prevista l’any 2050. Projecte promogut per l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària). Més informació: consultable en les pàgines web: http://www.irta.es/cat/que/ xarxes/blatmoro/presenta. html http://www.genvce.org http://www.ruralcat.net http://www.ruralcat.net/ ruralcatApp/gecNews. Module.ruralcat?sectorid= 5&contentId=656219

30

Aquests assaigs també formen part de la Xarxa GENVCE (Grupo para la Evaluación de Nuevas Variedades de Cultivos Extensivos en España) coordinada a nivell espanyol que inclou diferents xarxes experimentals d’avaluació de varietats de les diferents comunitats autònomes. El principal factor que es considera és la producció de gra. També es determinen altres paràmetres relacionats amb el cicle (data de floració i humitat), la sanitat (susceptibilitat a virosis i a podridures de la base de les tiges, sensibilitat al trencament de les canyes, micotoxines,

etc.) i característiques morfològiques (altura de la planta i d’inserció de la panotxa). A partir de les dades obtingudes es realitzen recomanacions sobre varietats i pràctiques de conreu a través de jornades tècniques, de pàgines web (esmentades al quadre de dades adjunt) i de dossiers tècnics del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (http://www. ruralcat.net/ruralcatApp/gecNews. Module.ruralcat?sectorid=5&contentId= 656219). A la Garrotxa no s’ha observat un millor comportament de les varietats transgèniques amb resistència als barrinadors (Ostrinia nubilalis i Sesamia nonagrioides) respecte les convencionals, per la baixa pressió d’aquestes plagues. Per contra, són freqüents els atacs de malalties com les virosis del mosaic (MDMV) i del nanisme (MRDV) o les podridures de la base de les tiges (Fusarium sp. i altres). Sovint les varietats que mostren un millor comportament productiu estan entre les que mostren una menor susceptibilitat a aquestes malalties. Els responsables de la Xarxa són JOAN SERRA GIRONELLA, Àrea de Conreus Extensius, IRTA Mas Badia (altres investigadors del mateix centre implicats en aquesta experimentació són JORDI SALVIA FUENTES I GEMMA CAPELLADES PERICAS) I ANTONI LÓPEZ QUEROL, IRTA Lleida. JOAN SERRA GIRONELLA


Fertilització nitrogenada en cultius extensius

El Pla per a la fertilització nitrogenada en cultius extensius a la Garrotxa té com a objectius principals: - Optimitzar l’ús del nitrogen (N) emprat a l’agricultura - Mantenir una alta productivitat i qualitat dels productes - Minimitzar els efectes negatius per al medi ambient Per tal de satisfer aquests objectius es plantegen 3 eixos de funcionament: 1) Assessorament en fertilització a agricultors 2) Realització d’activitats experimentals i caracterització del sistema 3) Transferència d’informació cap als agricultors Dins de l’eix núm. 2 (realització d’activitats experimentals i caracterització del sistema) es plantegen assaigs de fertilització nitrogenada per tal d’avaluar la incidència de diferents estratègies de

fertilització sobre diversos aspectes relacionats amb el desenvolupament del cultiu. Principalment es valoren les produccions del cultiu, però també es determinen altres paràmetres, sobre la planta (les extraccions de nutrients (N, P i K), l’índex de producció, el pes hectolítric, el pes de 1000 grans i el contingut en clorofil·la de la fulla (sensors òptics)) i sobre el sòl (la caracterització del sòl i el contingut de N mineral en el sòl en diferents moments del cultiu per tal de seguir-ne l’evolució al llarg del cicle de cultiu). Durant el 2006 s’ha iniciat un assaig de fertilització nitrogenada en cultiu d’ordi situat al terme municipal d’Olot, en el que s’avaluen diferents aplicacions de N mineral de cobertora (0, 40, 80 i 120 kg N/ha) en forma d’urea, mentre que en fons s’ha aplicat una mateixa dosi de purins de vaca de llet per als diferents tractaments. A l’assaig, que consta de 3 repeticions, s’avalua tant la producció per a farratge com per a gra. Durant el 2007 està prevista la realització de més assaigs de fertilització. BERNAT PERRAMON i FRANCESC DOMINGO

Projectes de recerca

BERNAT PERRAMON Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Can Jordà (Santa Pau) Tel.: 972 26 46 66. bernat.perramon@gencat. net FRANCESC DOMINGO IRTA Mas Badia 17134 la Tallada d’Empodà Tel.: 972 78 02 75. francesc.domingo@irta.es Mots clau: fertilització, nitrogen, cultius extensius, cereal d’hivern, assessorament, ordi, Garrotxa. L’àmbit geogràfic del projecte és la Garrotxa. Període: projecte iniciat l’any 2006 i de moment es preveu continuar-lo el 2007. Projecte promogut pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el Consorci de Gestió de Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), amb la participació dels agricultors de la comarca. Més informació: en el moment de publicar aquesta revista no existeix cap memòria de resultats, però acabada la primera fase, els resultats seran consultables a la pàgina web del Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa hhttp://mediambient. gencat.net/cat/el_medi/ parcs_de_catalunya/ garrotxa/centre_ documentacio_parc/ serveis/bibliotecadigital i en el Centre de Documentació del Parc (cal concertar-la prèviament, tel. 972 26 46 66).

31


Llibres, articles, papers... L’any 2006 es va generar un total de 43 referències de l’àmbit botànic sobre la Garrotxa: 1 llibre de la comarca, 3 llibres d’àmbit geogràfic més gran, però amb dades i/o articles de la comarca, 2 revistes de la comarca, 12 articles en revistes, 3 comunicacions en congresos i 21 documents inèdits, a part d’actualització d’una base de dades.

Genèrics Handbook of Mosses of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. C. CASAS, M. BRUGUÉS, R.M. CROS & C. SÉRGIO. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2006. ISBN 84-7283-865

FONT, X. 2007. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/ biocat/homepage.html PLANAGUMÀ, LL., OLIVER, X., NEBOT, J. & BASSOLS, E., 2006. I Seminari sobre el patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa. Estat del coneixement. Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Olot. A la venda i consultable en el web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN. VILA, J., 2006. Com promoure la recerca naturalista? Conclusions del debat.

Notícies de la DG ICHN, 1. Olot. Consultable en el web DG ICHN VILA, J. editor, 2006. IV Jornades sobre l’Alta Garrotxa. La gestió forestal: explotació versus conservació. Universitat de Girona.

Agricultura CASAÑAS. F. 2006. Selecció i millora de la varietat tradicional de mongeta (Phaseolus vulgaris L.) Tavella Brisa. Memòria any 2005. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Consultable al Centre de Documentació. CASAÑAS, F.; PUJOLÀ, M.; ROMERO DEL CASTILLO, R.; ALMIRALL, A.; SÀNCHEZ, E.; NUEZ, F. (2006). Variability in some texture characteristics and chemical composition of common beans (Phaseolus vulgaris L.). J. Sci. Food Agric. 86:2445-2449. SIGMA, 2007. Memòria del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, any 2006. Olot.

PLANAGUMÀ, LL., OLIVER, X., NEBOT, J. & BASSOLS, E., 2006. I Seminari sobre el patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa. Estat del coneixement. Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Olot. Els líquens epífits com a indicadors de l’estat de cinservació del bosc mediterrani. Proposta metodològica per als alzinars de Catalunya. LONGÁN, À. Arxius de les seccions de ciències. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2006.

La publicació L’estat del coneixement del patrimoni natural de la Garrotxa, editat a finals de l’any 2006, és el primer número dels Annals de la Delegació de la Garrotxa de la Istitució Catalana d’Història Natural. Presentat en el II Seminari sobre el Patrimoni Natural de la Garrotxa, reuneix quatre articles diagnòstics sobre l’estat de coneixement del patrimoni natural de la comarca en els àmbits de la geologia, la botànica, els invertebrats i els vertebrats. Aquests articles corresponen a les ponències presentades en el I Seminari, celebrat el 17 de desembre de 2005, a Olot. Els articles s’estructuren en una introducció històrica de cadascun dels quatre àmbits tractats, un repàs sobre les dades i treballs que han aportat infomació rellevant i els que s’estan portant a terme actualment, i finalment les mancances actuals i les possibles futures línies de treball. En aquest sentit, les conclussions de les diagnosis realitzades a finals de l’any 2005, i que recull aquest llibre, han orientat en una bona part, els nous projectes que ha engegat la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. El llibre es pot adquirir en llibreries i consultar en la pàgina web de la DG ICHN.

32


Llibres, articles, papers...

Briòfits CASAS, C., BRUGUÉS, M., CROS, R.M. & SÉRGIO, C. 2006. Handbook of Mosses of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. OLIVER, X., 2006. Catàleg dels briòfits de la Garrotxa. DG ICHN, Olot. Inèdit. Con-

sultable en el web de la DG ICHN. SÉRGIO C, BRUGUÉS M, CROS RM, CASAS C & GARCIA C (2007) The 2006 Red List and an updated Check List of Bryophytes of the Iberian Peninsula (Portugal, Spain and Andorra) Lindbergia 31, 3: 109-125.

Ecologia CARITAT, A., 2006. Estudi de les teixedes de l’Alta Garrotxa. In: IV. Jornades sobre l’Alta Garrotxa. La gestió forestal: explotació versus conservació. Vila, J. (ed.). Universitat de Girona. CARITAT A., PINTÓ J., SALA E. I BAS J.M. 2006 Estratègies de conservació del teix (Taxus baccata L.) a l’Alta Garrotxa. Consorci de l’Alta Garrotxa i Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. Inèdit. CARITAT, A., 2006. Producció de glans i virosta.en diferents boscos del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2005-2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Inèdit. GUASCH, H., GEISZINGER, A., SERRA, A., TORNÉS, E. & LEIRA, M. 2007. Use of multivariate analysis to investigate the contribution of metal pollution to diatom species composition at different scales. Conference of the Society of Environmental Toxicology and Chemistry, Porto, 19-25 maig 2007. MONTSERRAT, J. & AGELET, A. 2006. Delimitació i avaluació inicial del potencial biològic dels boscos madurs de l’EIN de l’Alta Garrotxa (Catàleg de fauna vertebrada). Estudi de l’estructura forestal i la diversitat ornítica. ANEGx, Consorci de l’Alta Garrotxa. Inèdit.

MONTSERRAT, J. et al., 2006. Dossier del taller de boscos madurs. Biodiversitat, I Introducció, II. valoració dels boscos. FES, ANEG i DG ICHN. Olot. Consultable al web de la DG ICHN. M ONTSERRAT , J., 2006. El Catàleg de boscos madurs de l’Alta Garrotxa. In: IV. Jornades sobre l’Alta Garrotxa. La gestió forestal: explotació versus conservació. Vila, J. (ed.).

Etnobotànica LLONGARRIU, M. & SALA, E., 2005. Herbes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina tradicional. Llibres de Batet. Olot.

IV Jornades sobre l’Alta Garrotxa. La gestió forestal: explotació versus conservació. VILA, J. editor, 2006. Universitat de Girona.

V ALLÈS , J., A GELET , A., B ONET , M.À., G ARNATJE , T., M UNTANÉ , J., P ARADA , M., RAJA, D., RIGAT, M. & SELGA, A. 2005. Algunes qüestions entorn de la fi tonímia i els aspectes lingüístics de l’etnobotànica. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 51: 273-293, 2005. R IGAT , M., B ONET , M.À., G ARCIA , S., GARNATJE, T., VALLÈS, J. 2006. Ethnobotanical studies in the high river Ter valley (Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula). In: Ertug, F.Z. (ed.) Ethnobotany: at the junction of the continents and the disciplines. Proceedings of the IVth International Congress of Ethnobotany (ICEB 2005). 21-21 August 2005. Istanbul-Turkey, pp. 523-526. 2006. Istanbul, Yayinlari.

Catàleg dels briòfits de la Garrotxa, 2006. XAVIER OLIVER. Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Olot. 2006. Inèdit. Consultable a la pàgina Web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN .

RIGAT, M., GARNATJE, T. & VALLÈS, J. 2006. Plantes i gent. Estudi etnobotànic de l’Alta Vall del Ter. 2006. Ripoll, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.

Flora vascular AGELET, A. & MONTSERRAT, J., 2005. Catàleg florístic dels boscos madurs del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 1ª fase. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Olot. Inèdit consultable en la pàgina web del Parc Natural. AGELET, A. & MONTSERRAT, J., 2007. Catàleg florístic dels boscos madurs

33


Llibres, articles, papers... del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 2ª fase. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Olot. Inèdit consultable a la pàgina web del Parc Natural.

REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA Vol., 28: 57-80. Societat Catalana de Micologia. Barcelona, 2006.

CASTRO, S., SILVEIRA, P., NAVARRO, L. & PAIVA, J. 2006. The biology of Polygala vayredae Costa (Polygalaceae): preliminary data. I Encontro Nacional de Pós-Graduação em Ciências Biológicas & V Simpósio de Pós-Graduação do Departamento de Biologia da Universidade de Aveiro. Portugal, Aveiro, 2-4 Maio. Inèdit. CASTRO, S., SILVEIRA, P., PAIVA, J., ESPADALER, X. &NAVARRO, L. 2006. Mecanismos de dispersão de Polygala vayredae Costa (Polygalaceae): dois sindromas de dispersão numa espécie endémica de reduzida área de distribuição. II Congresso Ibérico de Ecologia. Portugal, Lisboa, 17-21 de Julho. Inèdit. FERRERO, V., CASTRO, S., ARROYO, J., NAVARRO, L., 2006. Estudios preliminares sobre la biología de Lithodora oleifolia (Lapeyr.) Griseb. (Boraginaceae). II Congresso Ibérico de Ecologia. Portugal, Lisboa, 17-21 de Julho. Inèdit.

ACTA BOTANICA BARCINONENSIA. 50 (2006). Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona Vol., 28: 57-80. Societat Catalana de Micologia. Barcelona, 2006.

OLIVER, X., 2006. Estat del coneixement del patrimoni botànic de la Garrotxa. In: I Seminari sobre el patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa. Estat del coneixement. DG ICHN. Olot. A la venda i consultable en el web de la DG ICHN. O L I V E R , X., 2006. El Programa de seguiment i conservació de flora amenaçada de la Garrotxa. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. Cartografia digital de la flora protegida i/o amenaçada de la Garrotxa, 2006, fitxa descriptiva. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en la pàgina web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. Fitxes de seguiment de tàxons amenaçats: Allium pyrenaicum, Asplenium seelosii subsp. catalaunicum, Aster linosyris, Corallorhyza trifida, Dianthus seguieri subsp. vigoi, Dryopteris remota, Erinacea anthyllis, Iberis linifolia subsp. dunalii, I. sempervirens, Linum campanulatum, Lithodora oleifolia, Lysimachia ephemerum, Maianthemum bifolium, Narcissus moleroi, N. poeticus, Quercus canariensis, Peuce-

34

danum schottii, Pinguicula grandiflora, P. vulgaris, Polygala vayredae, Polystichum lonchitis, Pyrus communis subsp. salvifolia, Scirpus lacustris subsp. lacustris, S. lacustris subsp. tabernaemontani, Scorzonera angustifolia, Silaum silaus».DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. O LIVER , X., 2006. Catàleg de la flora vascular amenaçada d’Olot. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. El Programa de seguiment i control de la flora invasora de la Garrotxa. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. El Catàleg de la flora vascular al·lòctona de la Garrotxa, 2006. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. Les 10 plantes invasores més perilloses de la Garrotxa. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. La Llista Negra de les plantes invasores de la Garrotxa. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. Cartografia digital de tàxons invasors: Fallopia balsdschuanica, Ailanthus altissima, Senecio inaequidens. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en la pàgina web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. Fitxa de planta invasora: Ailanthus altissima. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN. OLIVER, X., 2006. Seguiment i conservació de la flora vascular protegida i/o amenaçada de l’Alta Garrotxa. CAG, DMAH i DG ICHN. Inèdit. Consultable al CAG. OLIVER, X., 2006. Seguiment de flora invasora de l’Alta Garrotxa. CAG, DMAH i DG ICHN. Inèdit. Consultable al CAG. SALVAT, A., 2006. Seguiment de la població d’Oplismenus undulatifolius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Inèdit. Consultable al Centre de Documentació del Parc.


Llibres, articles, papers... SALVAT, A., 2006. Dossier del taller de flora amenaçada. Biodiversitat, I Introducció i II Fitxes d’espècies. FES i DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN.

Fongs CARBÓ, J. & PÉREZ-DE-GREGORIO, M. À. 2006. Boletus spretus Bertea. Làmina núm. 1203, XXV Col·lecció de Bolets de Catalunya. Ed. Societat Catalana de Micologia. CARBÓ, J. 2006. Entoloma griseoluridum (Kühner) M. M. Moser. Làmina núm. 1219, XXV Col·lecció de Bolets de Catalunya. Ed. Societat Catalana de Micologia. PÉREZ-DE-GREGORIO, M. À. 2006. Collybia fagiphila Velen. Làmina núm. 1205, XXV Col·lecció de Bolets de Catalunya. Ed. Societat Catalana de Micologia. PÉREZ-DE-GREGORIO, M. À. 2006. Leucopaxillus tricolor (Peck) Kühner. Làmina núm. 1229, XXV Col·lecció de Bolets de Catalunya. Ed. Societat Catalana de Micologia. GARCIA PORTA, M. & LLIMONA, X. 2006. Noves dades sobre els gasteromicets de Catalunya. Revista Catalana de Micologia, 28: 57-80. Societat Catalana de Micologia. Barcelona. SIERRA, D. 2006. Contribución al estudio de los ascomicetes bitunicados de Cataluña. Acta Botanica Barcinonensia, 50 (2006): 5-434. Universitat de Barcelona. 2006. VILA, J. 2006. Aportacions al coneixement dels fongs de Catalunya, II. Revista Catalana de Micologia, 28: 93-107. Societat Catalana de Micologia. Barcelona.

Líquens

Longán, À., 2006. Els líquens epífits com a indicadors de l’estat de conservació del bosc mediterrani. Proposta metodològica per als alzinars de Catalunya. Arxius de les seccions de ciències. Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques, 137. Barcelona

Vegetació VIGO, J., CARRERAS, J, & FERRÉ, A., 2005. Manual dels hàbitats de Catalunya. Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE Biotopes Manual de la Unió Europea. Volum I: Introducció. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIGO, J., CARRERAS, J, & FERRÉ, A., 2005. Manual dels hàbitats de Catalunya. Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE Biotopes Manual de la Unió Europea. Volum VI: Boscos. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIGO, J., CARRERAS, J, & FERRÉ, A., 2005. Manual dels hàbitats de Catalunya. Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE Biotopes Manual de la Unió Europea. Volum VII: Roques, tarteres, glaceres, coves. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. Barcelona. OLIVER, X., 2006. Catàleg i valorització de les comunitats vegetals de la Garrotxa. DG ICHN, Olot. Inèdit. Consultable en el web de la DG ICHN.

LLOP, E. & GÓMEZ-BOLEA, A. 2006. Foliicolous lichens and associated lichenicolous fungi in the northeastern Iberian Peninsula: the effect of environmental factors on distribution. The Lichenologist, 38(1): 55-65. The British Lichen Society.

35


Troballes interessants Fongs AMPULLIFERA FOLIICOLA Deighton * Fong liquenòfil sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Fong liquenòfil sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). CLADOSPORIUM ARTHONIAE M. S. Christ. & D. Hawskw. * Nova espècie per a la península Ibèrica. * Fong liquenòfil sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). COLLYBIA FAGIPHILA KONRADIANA SINGER)

VELEN (= C.

ARTHONIA MUSCIGENA Th. Fr. * Primera cita per a Catalunya. * Fong liquenòfil, sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). BOLETUS SPRETUS Bertea * Trobat a la Fageda d’en Jordà (Santa Pau, Garrotxa), DG 6066, 560 m, 22/12/2001. (CARBÓ & AL., 2006). BOVISTA OCHROTRICHA Kreisel

Trobat al Coll de Condreu (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa), DG 5662, 1.000 m, 4/10/1998. PÉREZ-DE-GREGORIO, 2006. CORTINARIUS STRENUISPORUS Bidaud, Cors. Gut. et Vila * En un bosc de Quercus ilex, sobre sòl bàsic, Sant Salvador de Bianya, Serra de Vivers (Vall de Bianya, Garrotxa), DG 4504677, 605m, 27/09/2005. Leg. X. Llimona & J. Vidal. Det.: J. Vila (VILA, 2006).

* Segona cita per a Catalunya. Sobre escorça de Quercus ilex, acompanyada de molses i hepàtiques, Sant Salvador de Bianya (Vall de Bianya, Garrotxa), DG 57, 800 m, 25/10/2005. Leg. X. Llimona, J. Vidal, J. Vesterholt & H. Beker. Det.: M. Garcia Porta (GARCIA PORTA & AL., 2006). BOVISTA PLUMBEA Pers. * Prat de pastura, vora Mas Rodon, l’Hostalnou de Bianya (Vall de Bianya, Garrotxa), DG 57, 550 m, 27/09/2005. Leg. X. Llimona & J. Vidal, J. Det.: M. Garcia Porta (GARCIA PORTA & AL., 2006).

36

ENTOLOMA GRISEOLURIDUM (KÜHNER) M. M. MOSER. * Trobat a la serra de Xenacs (Vall d’en Bas, Garrotxa), DG 5665, 880 m, 8/10/2005. CARBÓ, 2006. HYSTERIUM ACUMINATUM Fr.: Fr. * Sobre Quercus suber, La Coma (Vall d’en Bas, Garrotxa), DG 57, 400 m, 14/10/1989. Leg. M. Aguasca. Det.: D. Sierra (SIERRA, 2006). * Ibidem, sobre fusta en descomposició i al costat d’ascomes de Lophiostoma viridarium. (SIERRA LÓPEZ, 2006).

CHIONOSPHAERA APOBASIDIALIS D.E. Cox.

* Sobre branca en descomposició no identificada, (Maià de Montcal, Garrotxa), DG 77, 200 m, 16/12/1989. Leg. M. Aguasca. Det.: D. Sierra (Sierra., 2006).

* Nova espècie per a la península Ibèrica.

LEUCOPAXILLUS TRICOLOR (PECK) KÜHNER

* Fong liquenòfil sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m,

* Trobat al Coll d’Uria (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) DG 5659, 800 m, 28/8/1995. PÉREZ-DE-GREGORIO, 2006.


Troballes interessants LOPHIOSTOMA VIRIDARIUM Cooke

SCLERODERMA VERRUCOSUM Bull.: Pers.

* Sobre Quercus ilex, La Coma (Vall d’en Bas, Garrotxa), DG 57, 400 m, 14/10/1989. Leg. M. Aguasca. Det.: D. Sierra (Sierra., 2006).

* Roureda (Quercus robur), vora Mas Rodon, l’Hostalnou de Bianya (Vall de Bianya, Garrotxa), DG 57, 550 m, 27/09/2005. Leg. X. Llimona & J. Vidal, J. Det.: M. Garcia Porta (Garcia Porta & al., 2006).

LOPHIOTREMA NUCULA (Fr.: Fr.) Sacc. * Sobre fusta morta en descomposició no identificada, (Maià de Montcal, Garrotxa), DG 77, 200 m, 16/12/1989. Leg. M. Aguasca. Det.: D. Sierra (Sierra., 2006).

COLLYBIA FAGIPHILA VELEN, fotografia feta el 4-10-1998, al Coll de Condreu (1.010 m d’altitud), la Garrotxa, sota Fagus sylvatica; herbari: PG981004.

Carn escassa, blanquinosa i bru-rogenca al peu, d’olor i sabor fúngics. En contacte amb la potassa (KOH), no es torna de color verd.

Barret de 7-35 mm de diàmetre, primer hemisfèric o convex, de seguida convex-aplanat. Cutícula higròfana, de tacte gras en temps humit, de color brunenc en els exemplars joves, però de seguida bru-rogenc; en estat sec, empal·lideix a partir de l’exterior, prenent tonalitats bru-rosades. El marge és llis, més o menys estriat per transparència.

Espores de 7-9 x 3,5-4,5 mm, d’el·lipsoidals a dacriformes o en forma de llàgrima, llises. Basidis tetraspòrics. Queilocistidis claviformes, sovint amb protuberàncies. Hifes fibulíferes.

Làmines de gairebé lliures a llargament adnates, de color crema a bru rosat. Peu de 20-50 x 1-3 mm, cilíndric, un xic més gruixut vers la base, del mateix color que el barret, però amb l’àpex més pàl·lid. La base té un toment basal de color blanquinós o groguenc.

Surt a la tardor en fagedes, tal com indica el seu nom. Ha estat tradicionalment confosa amb l’espècie C. fuscopurpurea (Pers.: Fr.) Kummer. Aquesta però, és molt més fosca i en contacte amb la potassa (KOH), reacciona prenent color verd. Es tracta d’una espècie no massa freqüent, que no ens consta que hagi estat citada a Catalunya. Sense interès culinari. M IQUEL À. P ÉREZ -D E -G REGORIO , Associació Micològica Joaquim Codina

37


Troballes interessants Líquens ACROCORDIA GEMMATA (Ach.) A. Massal.

DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

ANISOMERIDIUM POLYPORI (Ellis et Everh.) M. E. Barr

AGONIMIA ALLOBATA (Stizenb.) P. James

* Sobre base de tronc (orientacions Nord i Sud) i tronc (orientació Nord) d’alzina (Quercus ilex), orientació Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). AGONIMIA GLOBULIFERA Brand et Diederich * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). ARTHONIA CINNABARINA (DC.) Wallr.

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). AGONIMIA OPUNTIELLA (Poelt et Buschardt) Vezda * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). ARTHONIA LEPTOSPERMA (Müll. Arg.) R. Sant. * Nova espècie per a la península Ibèrica. * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006).

AGONIMIA TRISTICULA (Nyl.) Zahlbr. * Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

38

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa),

BACIDIA ARCEUTINA (Ach.) Arnold * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).


Troballes interessants * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Rupit (Rupit, Osona), DG 5652, 900 m, 15/08/1982. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006).

Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

BACIDIA LAUROCERASI (Delise ex Duby) Zahlbr. BACIDINA PHACODES (Körb.) Vezda * Sobre base de tronc i tronc (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). BIATORIDIUM MONASTERIENSE J. Lahm * Sobre base de tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). BYSSOLOMA DIEDERICHII Sérus. * Nova espècie per a la península Ibèrica.

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006).

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

BACIDINA APIAHICA (Müll. Arg.) Vezda.

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363, 870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006).

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Rupit (Rupit, Osona), DG 5652, 900 m, 15/08/1982. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363, 870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). BACIDIA VASAKII (Vezda) Vezda. *Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-

BYSSOLOMA LEUCOBLEPHARUM (Nyl.) Vain. Em. R. Sant. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). *Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006).

39


Troballes interessants BYSSOLOMA SUBDISCORDANS (Nyl.) P. James *Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). CALOPLACA FERRUGINEA (Huds.) Th. Fr. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). *Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). CANDELARIA XANTHOSTIGMA (Ach.) Lettau

CALOPLACA POLLINII (A. Massal.) Jatta * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, , E. Jiménez, A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). CANDELARIA CONCOLOR (Dickson.) G. Steiner * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

40

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). CATILLARIA NIGROCLAVATA (Nyl.) Schulerr * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). CHRYSOTHRIX CANDELARIS (L.) J. R. Laundon * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).


Troballes interessants * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). COLLEMA AURIFORME (With.) Coppins et J. R. Laundon * Sobre fulla i base de tronc d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). COLLEMA FLACCIDUM (Ach.) Ach. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). DIMERELLA PINETI (Ach.) Vezda * Sobre base de tronc (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. LONGÁN. (LONGÁN, 2006). EVERNIA PRUNASTRI (L.) Ach. * Sobre tronc (orientació Sud) d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). FELLHANERA

BOUTEILLEI

(Desm.) Vezda

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006).

* Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

COLLEMA SUBFLACCIDUM Degel. * Sobre base de tronc, tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc (orientacions Nord i Sud) d’alzina (Quercus ilex),

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Rupit (Rupit, Osona), DG 5652, 900 m, 15/08/1982. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Riu Llémena (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa), DG 6560, 475 m, 27/07/2002 G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363, 870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006).

41


Troballes interessants A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). FELLHANERA Vezda

CHRISTIANSENII

Sérus &

* Nova espècie per a la península Ibèrica. * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006).

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). FUSCOPANNARIA SAUBINETII (Mont.) P. M. Jorg. * Nova espècie per a Catalunya.

FELLHANERA

SEROEXSPECTATA

Sérus

* Nova espècie per a la península Ibèrica. * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363, 870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). FELLHANEROPSIS MYRTILLICOLA (Erichsen) Sérus & Coppins * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991.

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). GRAPHIS SCRIPTA (L.) Ach. * Sobre base de tronc, tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

Fellhanera christiansenii, té una distribució macaronèsica i a Europa es coneixia del sud d’Itàlia. Es caracteritza per fer com crostes farinoses fins a granuloses, de color gris verd, damunt les fulles de boix. Presenten apotecis de color rogenc, brunenc, fins a negrosos, amb el marge de color bru més clar. Tot l’apoteci té un aspecte com enfeltrat. (escala = 0,4 mm).

ESTEVE LLOP

42


Troballes interessants * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). GYALECTA TRUNCIGENA (Ach.) Hepp. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). GYALECTIDIUM SETIFERUM Vezda & Sérus * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). HYPERPHYSCIA ADGLUTINATA (Flörke) H. Mayrhofer & Poelt * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). LECANIA NAEGELII (Hepp) Diederich & P. Boom * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363, 870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). LECANORA ALBELLA (Pers.) Ach. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). LECANORA CARPINEA (L.) Vain.

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Rupit (Rupit, Osona), DG 5652, 900 m, 15/08/1982. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Riu Llémena (Sant Aniol de Finsetres, Garrotxa), DG 6560, 475 m, 27/07/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363,

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). LECANORA CHLAROTERA s. l. (incl. LECANORA MERIDIONALIS H. Magn.) * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex),

43


Troballes interessants Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc (orientacions Nord i Sud) d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). LECANORA HYBOCARPA s. l. Brodo, (incl. LECANORA PULICARIS (Pers.) Ach.) * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). LECANORA STROBILINOIDES Giralt et Gómez-Bolea

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). LECIDELLA ELAEOCHROMA (Asch.) Haszl. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Poques cites a la península Ibèrica, només a Catalunya.

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán (LONGÁN, 2006).

LEPRARIA LOBIFICANS Nyl.

LECANORA aff. STROBILINOIDES Giralt et Gómez-Bolea

44

LECANORA aff. EXPALLENS Nyl.

* Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

LEPTOGIUM CORALLOIDEUM (Meyen et Flot.) Vain.

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

*Sobre tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Única localitat a Catalunya i Espanya.

LEPTOGIUM CYANESCENS (Rabenh.) Körb. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG


Troballes interessants 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). MICAREA PRASINA Fr.

LEPTOGIUM GELATINOSUM (With.) J. R. Laundon

* Poc citat a Catalunya.

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

LEPTOGIUM LICHENOIDES (L.) Zahlbr.

MYCOMICROTHELIA CONFUSA D. Hawksw.

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* A Catalunya només hi havia una cita i dues a la península Ibèrica.

LEPTOGIUM TERETIUSCULUM (Wallr.) Arnold

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

MACENTINA DICTYOSPORA Orange

MYCOPORUM ANTECELLANS (Nyl.) R. C. Harris

* No citada a la península Ibèrica. * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). MARONEA CONSTANS (NYL.) Hepp * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m,

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). NEOCOLEROA LICHENICOLA (Hansf.) M. E. Barr (lichenocolous fungi) * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Rupit (Rupit, Osona), DG 5652, 900 m, 15/08/1982. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006).

45


Troballes interessants NORMANDINA PULCHELLA (Borrer) Nyl. * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre base de tronc, tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). OPEGRAPHA ATRA Pers. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). OPEGRAPHA MULTIPUNCTA Coppins et P. James.

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). OPEGRAPHA RUFESCENS Pers. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). OPEGRAPHA VARIA Pers. * Sobre base de tronc i tronc (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). OPEGRAPHA VULGATA Ach. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* No citada a la península Ibèrica

PACHYPHIALE CARNEOLA (Ach.) Arnold

* Sobre base de tronc, tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* A Catalunya només citada dels Ports

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda,

46

Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).


Troballes interessants PARMELIA CAPERATA (L.) Ach.

PARMELIA PERLATA (Huds.) Ach.

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PARMELIA GLABRATULA (Lamy.) Nyl. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

PARMELIA SUBAURIFERA Nyl. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600 m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PARMELIA SULCATA Taylor * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PARMOTREMA CHINENSE (Osbeck) Hale et Ahti * Sobre base de tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

PARMELIA SOREDIANS Nyl. * Sobre base de tronc i tronc (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

47


Troballes interessants * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PHAEOPHYSCIA HIRSUTA (Mereschk.) Essl.

PARMOTREMA RETICULATUM (Taylor) M. Choisy * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PHLYCTIS AGELAEA (Ach.) Flot.

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PERTUSARIA ALBESCENS (Hudson) M. Choisy et Werner * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PERTUSARIA AMARA (Ach.) Nyl. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PHLYCTIS ARGENA (Spreng.) Flot. * Sobre base de tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. LONGÁN. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

PHAEOPHYSCIA CHLOANTHA (Ach.) Moberg PHYSCIA ADSCENDENS (Fr.) H. Olivier * Poc citada a Catalunya i península Ibèrica * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

48

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m,


Troballes interessants 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Rupit (Rupit, Osona), DG 5652, 900 m, 15/08/1982. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre base de tronc, tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PHYSCIA DUBIA (Hoffm.) Lettau * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). PORINA AENEA (Wallr.) Zahlbr. F2 * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PORINA AENEA (Wallr.) Zahlbr. F3

PHYSCIA AIPOLIA (Humb.) Hampe * Sobre base de tronc, tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (Longán, 2006).

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

PHYSCIA CLEMENTERI (Turner) Maas Geest.

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

PORINA HOEHNELIANA (Jaap.) R. Sant.

* Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363, 870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). PORINA OXNERI R. Sant. * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Rupit (Rupit, Osona), DG 5652, 900 m, 15/08/1982. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006).

49


Troballes interessants * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006). * Sobre fulles de Buxus sempervirens, (Molí Nou, Vidrà, Ripollès), DG 4363, 870 m, 01/12/2002. G. Urrea. (LLOP & AL., 2006). PSEUDOEVERNIA FURFURACEA (L.) Zopf * Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PSOROGLAENA STIGONEMOIDES (Orange) Henssen * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). * Sobre base de tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). STRIGULA SMARAGDULA Fr. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). PUNCTELIA BORRERI (Sm.) Krog * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600 m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

50

PUNCTELIA SUBRUDECTA (Nyl.) Krog * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). RAMALINA FARINACEA (L.) Ach. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600 m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). RAMALINA FASTIGIATA (Pers.) Ach. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).


Troballes interessants * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). RAMONIA SUBSPHAEROIDES (Tav.) Vezda. * A Catalunya només es coneixia de localitats meridionals * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). SCHIMATOMMA DECOLORANS (Sm.) Clauzade et Vezda * Sobre tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

SCOLICIOSPORUM GALLURAE Vezda et Poelt * A Espanya només es coneix una altra localitat de Grazalema. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (Longán, 2006). SCOLICIOSPORUM PRUINOSUM (P. James) Vezda * No havia estat citat a Catalunya. * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. GómezBolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). STIGMIDIUM MICROSPILUM (Körb.) D. Hawksw. * No havia estat citat a Catalunya. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex) i fulla d’avellaner (Corylus avellana), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). STRIGULA AFFINIS (A. Massal.) R. C. Harris * Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). STRIGULA MEDITERRANEA Etayo * A Espanya citat escasses vegades. * Sobre base de tronc, tronc i fulla d’alzina (Quercus ilex), voltants de l’ermita de Sant Martí de Corsavell, (Albanyà, Alt Empordà), DG 7284, 600m, 30/05/1995. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre fulla d’alzina (Quercus ilex), Mare de Déu del Mont (Beuda, Garrotxa), DG 7677, 500 m, 02/03/1995. T. Azuaga, E. Jiménez, A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

51


Troballes interessants

STRIGULA SMARAGDULA, aquesta espècie tropical, a Europa només es coneixia d’Itàlia. Es reconeix per fer com unes taques blanquinoses fins a verdoses grisenques, més o menys concèntriques damunt les fulles de boix. De fet el tal·lus creix just per sota de la cutícula de la fulla. Distribuïts en la superfície del tal·lus s’observen perforacions negres que corresponen als òrgans formadors d’espores, tant sexuals (peritecis) com asexuals (picnidis). (escala = 1 mm). Esteve Llop * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

USNEA RUBICUNDA STIRT.

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). STRIGULA SMARAGDULA Fr. * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. Gómez-Bolea. (LLOP & AL., 2006). TELOSCHISTES CHRYSOPHTHALMUS

(L.)

Th. Fr. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex),

52

* Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). XANTHORIA PARIETINA(L.) Th. Fr. * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). VEZDAEA DAWSONIAE Döbbeler * Nova espècie per a la península Ibèrica. * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006).


Troballes interessants * Sobre fulles de Buxus sempervirens, Sant Llorenç de la Muga (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà), DG 7987, 320 m, 28/08/2003. G. Urrea & E. Llop. (LLOP & AL., 2006).

* El Fluvià, codolar, sota el Molí de sant Climent (Olot, Garrotxa), DG 5870, 420 m, 23/08/2006. X. Oliver. ALLIUM PYRENAICUM IN COSTA

COSTA & VAYREDA

ZAMENHOFIA CORALLOIDEA (P. James) Clauzade et Cl. Roux

* Segona localitat a l’Alta Garrotxa

* Sobre fulles de Buxus sempervirens, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5781, 700 m, 12/05/1991. A. GómezBolea. (LLOP & AL., 2006).

* Prats secs entre cingles, Cingles de la Vila, Monars (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6186, 980 m, S, 15/06/2006. X. Oliver.

ZAMENHOFIA HIBERNICA (P. James et Swinscow) Clauzade et Cl. Roux

BOUSSINGAULTIA CORDIFOLIA Ten

* No havia estat citat a Catalunya.

* Primeres cites a la zona. Planta invasora.

* Sobre base de tronc i tronc d’alzina (Quercus ilex), Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6279, 480 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), Vessant Sud del Puig de Bestrecà (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6182, 760 m, 27/02/1998. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006). * Sobre tronc d’alzina (Quercus ilex), orientació Sud i Nord, Cal Quic (Oix, Montagut i Oix, Garrotxa), DG 5880, 475 m, 16/12/1996. A. Gómez-Bolea i A. Longán. (LONGÁN, 2006).

Briòfits LEUCOBRYUM GLAUCUM (Hedw.) Ängstr.

* Bosc de ribera, El Turonell (Castellfollit de la Roca, Garrotxa), DG 6374, 250 m, S, 28/09/2006. X. Oliver. * Bardisses (Albanyà, Alt Empordà), DG 7684, 240 m, S, 12/08/2006. X. OLIVER. CHEILANTHES MADERENSIS Lowe * 2 localitats noves d’un total de 5 existents a la Garrotxa * Mur de pedra seca volcànica (Asplenio-Ceterachetum), Mas Llorenç (Olot, Garrotxa), DG 5866, 490 m, S, 20/04/2006. X. Oliver * Mur de pedra volcànica, Mas Bufador Nou, camí de les Bruixes, volcà de la Garrinada (Olot, Garrotxa), DG 5871, 430 m, SE, 17/05/2006. X. Oliver.

* No havia estat citada a la Garrotxa. CAREX DEPAUPERATA Curtis ex With. * Sobre granits en una avellanosa (Polysticho-Coryletum) amb castanyers, obaga del Collell, sobre la torrentera de les Teixoneres, Hortmoier (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6383, 480 m, 04/10/2006. X. Oliver.

Flora vascular ALBIZIA JULIBRISSIN Durazz.

* Rodals en el límit oest de l’àrea de distribució i present en llistes vermelles * Vorades boscos higròfils (IsopyroQuercetum roboris), Bonavista (Olot, Garrotxa), DG 5668, 470 m, 28/06/2006. X. Oliver. * Vorades boscos higròfils (IsopyroQuercetum roboris), Puig Roig (Olot, Garrotxa), DG 5669, 450 m, 29/08/2006. X. Oliver.

* PLANTA INVASORA * Càmping Montagut, escapada (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6777, 220 m, S, 31/08/2006. X. Oliver.

CAREX GRIOLETII Roemer in Schkuhr * Espècie present en diferents llistes vermelles.

53


Troballes interessants

Cheilanthes maderensis, falguereta de murs i rocams silicis, especialment murs de pedra seca volcànica, amb tan sols 5 rodals controlats actualment a la Garrotxa * Sobre macignos en una avellanosa (Polysticho-Coryletum) en el marge d’una pista forestal, obaga del Finestres, sobre la riera de Samariu, (Santa Pau), DG 6564, 470 m, N, 04/05/2006. X. Oliver. DRYOPTERIS DILATATA (Hoffm.) A. Gray * Primera localitat a la Garrotxa * Bosc mixte higròfil amb castanyers sobre granits (Isopyro-Quercetum

54

roboris). Hortmoier, (Montagut i Oix, Garrotxa), DG 6283, 385 m, N, 25/04/2006. X. Oliver. ERIGERON KARVINSKIANUS DC * espècie invasora amb dues localitats a la Garrotxa * Mur del bici carril (Parietarietum murale), Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa), DG 5958, 470 m, W, 18/05/2006. X. Oliver.


Troballes interessants * Pont de Sant Roc, mur de pedra volcànica. (Olot, Garrotxa), DG 5669, 440 m, 07/05/2006. X. Oliver.

TRACHYCARPUS FORTUNEI (Hooher) H.A. Wendl.

IMPATIENS BALFOURII Hooker

* Planta invasora que afecta comunitats vegetals d’interès

* Primera localitat a la zona * Clariana de bosc de ribera, riera de Beget, Camps el Bac el Vinardell (Camprodon, Ripollès), DG 5984, 450 m, 26/09/2006. X. Oliver. LITHODORA OLEIFOLIA (Lapeyr.) Griseb. * Rodals nous, separats de l’àrea de distribució coneguda d’aquest endemisme de la comarca

* Marges zona humida, escapada, només desenvolupa l’aparell radicular i treu algunes fulles, però envaeix força superfície. La Moixina, can Blanch (Olot, Garrotxa), DG 5768, 440 m, 11/09/2006. X. Oliver. * Bosc de ribera, la Sebastiana, el Fluvià, escapada, només desenvolupa l’aparell radicular i treu algunes fulles. però envaeix força superfície (Sant Joan les Fonts, Garrotxa), DG 6073, 290 m, 12/09/2006. X. Oliver

* Cingles, canals i baumes, El Tossal, Monars (Montagut i Oix), DG 6185, 900 m, S, 23/05/2006. X. Oliver. NARCISSUS MOLEROI Fern. * Segona localitat a la zona volcànica de la Garrotxa * Feixes amb avellanosa, La Baga, Puig Gatonera (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa), DG 5661, 680 m, 25/04/2006. X. Béjar. ORYZOPSIS COERULESCENS (Desf.) Hackel. * Primera cita de la zona volcànica * Roques assolellades cinglera de Castellfollit (Castellfollit de la Roca, Garrotxa), DG 6374, 270 m, E, 28/09/2006. X. Oliver. PENNISETUM VILLOSUM R. BR. EX FRESEN * Primera cita a la Garrotxa de planta invasora * Marge carretera N-260, El Molí de Montcal (Maià de Montcal, Garrotxa), DG 8072, 180 m, 07/10/2006. X. Oliver. PINGUICULA GRANDIFLORA GRANDIFLORA

Lam. subsp.

* Única localitat controlada actualment a l’Alta Garrotxa * Rocams amb regallim d’aigua, Les Arçoles, Rocabruna (Camprodon, Ripollès), DG 5587, 720 m, SE, 27/05/2006. M. Lockwood.

55


Síntesi meteorològica Resum de l’any 2006 Les importants precipitacions recollides al llarg del mes de gener del 2006, continuació de les esdevingudes a la tardor del 2005 han permès mantenir, tot i una primavera seca, els nivells freàtics en molt bon estat fins ben entrat l’estiu. Habitualment el juliol representa gairebé sempre un punt d’inflexió pels aqüífers, ja que les reserves útils comencen a minvar, per recuperar-se a la tardor. Enguany, juny que s’ha manifestat molt sec, ha avançat la disminució del recursos hìdrics superficials, i l’estiu sec i la manca de pluges tardorals, no ha permès la sempre tan esperada recuperació, acabant-se l’any amb un important dèficit. L’evaporació, un altre factor agreujant quan falta la precipitació, ha estat elevada a causa de les altes temperatures i la presència de vents del oest, sud-oest sobre tot als darrers mesos de l’any. Cal destacar les temperatures superiors a les normals dels mesos de maig, juliol, setembre, octubre, novembre i desembre. Si 2005 va ser un any fred, amb una mitjana tèrmica de 12,8º, 2006 ha estat un any càlid amb una temperatura mitjana de 14,7 ºC (dades de la Vall de Bianya). Els episodis de sequeres sempre han format part del clima mediterrani. La Garrotxa, influenciada positivament per la proximitat del mar, també ha patit al llarg de la historia situacions temporalment mes o menys extenses en que la pluja s’ha fet pregar. Si prenem com a referència l’any 1996, un dels anys més plujosos d’ença 1950, es pot comprovar el gran nombre de seqüències amb llargs períodes de sequera que apareixen als resums climàtics de les nostres estacions meteorològiques. La manca de precipitacions d’aquests darrers mesos de 2006 i les altes temperatures registrades situen aquest període com un dels més secs de la historia climàtica local. Ja hem esmentat la notable pluviositat del mes de gener, i juliol i setembre, tot i registrar temperatures altes. S’han comportat pluviomètricament de manera discreta i al menys han representat un alleujament momentani per a la vegetació gràcies a les tempestes locals i alguna situació de llevant. Però per fer-nos una idea clara de la situació global, destaquem que entre el 31 de gener de 2006 i el 31 de gener de 2007, just quan acabem aquesta memòria, en dotze mesos que no corresponen ni a l’any astronòmic ni a l’agrícola s’han recollit a l’Alta Garrotxa quantitats que només es mouen entre els 400 i 500 mm, i entre octubre, novembre i desembre de 2006 i gener de 2007 els totals es mouen al voltant dels 60 mm. Seria interessant analitzar l’evolució d’aquestes dades en els darrers decennis, per comprovar el valor històric d’aquesta perllongada situació de sequera. JORDI ZAPATA

Distribució mensual de les precipitacions en tres estacions meteorològiques de la Garrotxa, 2006

56


Síntesi meteorològica

Les taules de temperatures i precipitacions mensuals de les 17 estacions meteorològiques de la comarca es poden descarregar de la pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Distribució mensual de les temperatures mitjanes en tres estacions meteorològiques de la Garrotxa, 2006

57


Normes de publicació

Normes de publicació de la revista “Lithodora” Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa recull cada any la informació més rellevant de la recerca botànica de la Garrotxa: els principals projectes de recerca que es desenvolupen a la comarca, les persones i entitats implicades, així com els resultats, les citacions més rellevants i tota la documentació generada. D’aquesta manera la revista permet establir comunicació entre les persones i entitats, crear possibilitats de nous projectes i participacions, intercanviar informació, i per tant promoure la recerca a la comarca. La publicació abasta el món de la botànica en sentit ampli, i a part de la recerca en grups taxonòmics, també s’interessa per l’agricultura, la etnobotànica, l’ecologia... L’àmbit geogràfic és la Garrotxa, així com també els territoris de les comarques veïnes (Alt Empordà, Ripollès, Osona, la Selva), que comparteixen espai natural protegit amb la comarca (Cabrerès, Puigsacalm, Alta Garrotxa). La revista s’edita impresa, en una edició limitada per a les persones i entitats que hi participen, socis de la delegació de la Garrotxa de la ICHN i altres entitats comarcals i nacionals de recerca. També es distribueix per correu electrònic mitjançant el mailing de l’entitat, i és consultable a la seva pàgina web.

La informació recollida s’ha distribuït en diverses seccions. Botànics i entitats de recerca recull el llistat de persones i centres de recerca que han realitzat recerca botànica a la Garrotxa l’any en qüestió, o anteriorment però les seves dades s’han publicat aquest any. En aquesta llista hi consten tant les persones responsables dels projectes, com les que participen o que han aportat alguna citació interessant. Per a cadascuna de les persones s’esmenta les entitats en les que hi treballen o en el marc de les quals desenvolupen la seva activitat investigadora.

58

Projectes de recerca recopila en format fitxa els projectes d’investigació de l’any. Aquests projectes es poden haver iniciat abans, poden haver-se acabat o no, però es van desenvolupar total o parcialment durant l’any en qüestió, o són anteriors però en aquet any es va generar algun tipus de publicació o document. A la fitxa, redactada per algun responsable del projecte o per la Secretaria de Redacció, consta un resum sobre el projecte, s’especifica les persones que participen, les entitats que els promouen i col·laporen, l’àmbit geogràfic, el període en el que es desenvolupa, on es pot obtenir més informació i com es pot contactar amb els investigadors.


Normes de publicació Només s’acceptaran projectes de recerca plantejats i executats correctament, i que tinguin com a resultat algun tipus de documentació consultable. A l’apartat Llibres, articles, papers..., consten totes les publicacions, documents inèdits o bases de dades oficials actualitzades l’any, on apareix informació botànica rellevant sobre la comarca de la Garrotxa. Troballes interessants, recull totes les citacions que s’han considerat interessants. Tant les que han aparegut en publicacions de l’any 2006, com les que han aportat investigadors i naturalistes, que no han estat publicades, però que per diferents motius es consideren interessants de publicar a «Lithodora». Les normes, la comissió editorial i els especialistes externs determinen el nivell d’interès de les cites que es presenten. En un principi, per aquells grups d’organismes dels quals no hi ha prou informació, estan encara poc estudiats, no existeixen catàlegs que aportin un coneixement prou bo del grup, es recullen totes les dades publicades, ja que això permet a la vegada treballar els catàlegs comarcals corresponents. Dels grups més coneguts només es publiquen cites rellevants, d’acord amb els criteris del Consell de redacció. Per a flora vascular, grup amb un bon coneixement, només es consideraran interessants de publicar aquelles citacions que aportin nova informació (presència UTM 1 x 1 km, altituds o hàbitats diferents) a la base de dades de FloraCat (http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html). D’aquesta manera es promou completar el coneixement general de la flora vascular a la comarca. També es publicaran les noves localitats de tàxons presents a la llista vermella de la Garrotxa consultable a la pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN, ja que es considera un grup de tàxons prioritari respecte la recollida d’informació per a la seva preservació. De la mateixa manera, es publicaran les noves localitats de tàxons invasors d’ambients naturals i seminaturals, esmentats a la Llista negra de tàxons invasors de la Garrotxa, consultable a la pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN, ja que es considera també un grup de tàxons prioritari en la recollida de dades, en aquest cas, amb l’objectiu de controlar les seves poblacions. Només es recolliran citacions validades amb plec d’herbari o fotografia suficientment clara, on consti el nom del tàxon i autors, hàbitat, topònim, municipi, coordenades UTM, altitud, orientació, data i nom de l’autor o autors de la cita. La secció que tanca la revista és una Síntesi meteorològica del 2006, per la seva importància, entre d’altres, en la dinàmica i ecologia de la flora i la vegetació, de manera que les dades siguin disponibles i fàcilment accessibles, ja que sovint són útils per explicar i relacionar resultats en els estudis botànics. Les taules de dades es poden descarregar de la mateixa pàgina web de la delegació en altres formats factibles pel seu tractament. Les citacions i els projectes de recerca que es vulguin publicar en la revista s’hauran de fer seguint les instruccions que consten en les fitxes corresponents: - Fitxa descriptiva de projecte - Fitxa de citació que es poden consultar en la pàgina web de la delegació de la Garrotxa de la ICHN La documentació per ser publicada haurà de ser lliurada abans del 25 de febrer de l’any següent, per correu electrònic a l’adreça xevioliver@terra.es.

59


Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Amb el suport de:

Lithodora 2006  
Lithodora 2006  

Novetats botàniques de la Garrotxa. ICHN Delegació de la Garrotxa.

Advertisement