Page 1


|2

L’SDE, l’Àrea d’Arts Escèniques i l’Àrea de Cul-

tura Digital de l’ICEC, a proposta de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics

(TTP), organitzen aquesta jornada amb la voluntat d’aportar reflexió, informació i eines, tant a creadors com a programadors, sobre la implicació de la tecnologia en les arts escèniques.

Dimarts 22 de maig de 2018, de 10 a 18 h L’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu Carrer de Sant Isidre, 140, 08208 Sabadell

#tecnoescena @sdeicec


3|

Arts Escèniques i Tecnologia Les eines i les tecnologies digitals fa dècades que són presents en quasi totes les etapes de creació i difusió d’un espectacle en viu. Que passin a formar part també del mateix espectacle és un pas natural que alguns autors ja fa anys que exploren de manera intensa. Des de les pràctiques més radicals fins als espectacles de gran format o familiars, la revolució digital ha vingut per quedar-se. Aquesta jornada ha estat concebuda amb una necessitat concreta: la de motivar creadors, companyies i programadors a treballar sense por la tecnologia aplicada a les arts escèniques. La jornada vol oferir un espai on poder compartir experiències de creació digital per a les arts en viu, amb la voluntat de generar curiositat a tots els agents implicats i, sobretot, d’ajudar a esvair dubtes, prejudicis i temors al voltant de l’ús d’aquestes tecnologies en escena. La voluntat final és que aquesta jornada generi un punt d’inflexió en l’interès que autors, programadors i artistes catalans posen en l’ús en escena d’aquestes tecnologies digitals i en les polítiques culturals que necessàriament han d’acompanyar aquesta transformació natural.


|4


PROGRAMA

5|

09.45 – 10.00 h

• Román Torre, disseny i execució de

Registre i inscripcions

produccions artístiques i tecnològiques

___________________________________

• Oriol Ibánez, tècnic de les arts en viu

10.00 – 10.10 h

i productor tècnic

Obertura a càrrec de Xavier Díaz, di-

• Miquel Àngel Raió, videocreador

rector de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i de Montserrat Chacon, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell

• Sergio Sisques, dissenyador d’entorns multimèdia aplicats a espectacles • Søren Christensen i Tatiana Halbach, desilence_ Artistes Visuals

___________________________________ 10.10 – 10.25 h

«Digitalitzem les arts en viu, una

mica més» a càrrec de Carles Sora,

Modera: Carles Sora ___________________________________ 12.45 – 13.30 h

investigador en cultura digital, artista i

Els amfitrions. Cinc espais de produc-

professor de la UPF

ció i exhibició ens expliquen per què

___________________________________

i com aposten per la integració de les

10.25 – 11.15 h

tecnologies en les arts escèniques

Conferència inaugural a càrrec d’Àlex

• Pep Pla. Festival TNT

Serrano, director de la Agrupación Señor Serrano

___________________________________ 11.15 – 11.45 h

• Marta Almirall. La Mercè i Llum BCN • Jordi Duran. FiraTàrrega

• Núria Nia. MèdiaEstruch - L’Estruch • Raimon Molins. Sala Atrium

Pausa cafè – networking ___________________________________

Modera: Nèlida Falcó, directora de

11.45 – 12.45 h

l’Àrea d’Arts Escèniques de l’ICEC

Escenes digitals: casos d’èxit. Cinc

___________________________________

professionals vinculats amb la tecno-

13.30 – 14.00 h

logia explicaran les seves experiències

Ajuts públics a la digitalització de les

i projectes relacionats amb les arts escèniques

arts escèniques, a càrrec de Nèlida

Falcó, directora de l’Àrea d’Arts Escè-


|6

niques de l’ICEC, i Jordi Foz, tècnic de

tecnologies? Què les fa diferents? En

l’Àrea d’Arts Escèniques.

quin tipus d’espais es poden represen-

___________________________________

tar? Quin grau de complicació tenen

14.00 – 15.30 h

respecte de muntatges més clàssics?

Dinar – networking

Podem utilitzar les propostes amb

___________________________________

noves tecnologies per captar nous

15.30 – 16.30 h

públics? Companyies que utilitzen

Mercat de projectes. Presentació

noves tecnologies. Cas pràctic: anàlisi

d’una selecció de projectes que

de fitxes tècniques d’espectacles amb

busquen vies de finançament, circuits

noves tecnologies i fitxes tècniques de

d’exhibició, residències...

teatres.

Modera: Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’ICEC

b) Taller per a creadors, a càrrec de

• Holoqué

Román Torre, creatiu de narratives

• Estudi Cinemàtiques de la Web -

visuals i especulatives inspirades en la

“Temporealities”

ciència i la ciència-ficció.

• Bàcum / Brincadeira - “Perculights!”

Des que els mitjans digitals van

• Sala Atrium - “Alba”

irrompre en escena, una infinitat de

• Produccions Essencials - “La reina

petits canvis han arribat per quedar-se

dels colors”

i explorar les seves noves capacitats

• Ene_Ene - “Cinestesia”

narratives. Amb aquesta petita xerra-

___________________________________

da-taller, explorarem quines d’aquestes

16.30 – 18.00 h

tècniques o mitjans digitals ja no són

a) Taller per a programadors, a càrrec

tan nous i estan plenament integrats

de Maria Thorson, mànager i pro-

i quins han d’arribar per revolucionar

ductora d’Insectotròpics, col·lectiu

de nou la manera de comunicar-se i

multimèdia.

d’interactuar amb el públic.

Què entenem per noves tecnologies? De quines tecnologies parlem? Quin tipus de propostes incorporen noves


7|


PARTICIPANTS

|8

Carles Sora

Àlex Serrano Tarragó

@carlessora

Llicenciat en Disseny Industrial,

Investigador de noves pràctiques cultu-

postgraduat en Direcció d’Eempreses,

rals digitals de l’audiovisual i el teatre.

màster en Comunicació Interactiva i

Doctor i professor del Departament de

llicenciat en Direcció Escènica. El 2000

Comunicació de la UPF i director de

funda l’empresa Tangent Audiovisual,

Starting Lab, una incubadora que pro-

proveïdora de serveis audiovisuals i

fessionalitza projectes de fi de grau. Va

multimèdia. El 2002 crea AREAtangent,

ser fundador i director del primer post-

una plataforma de creació contem-

grau sobre teatre digital que va existir

porània. El 2006 funda l’Agrupación

el 2010, i fundador de l’estudi de

Señor Serrano, una estructura voluble

disseny d’experiències museogràfiques

de creació que li permet afrontar pro-

Touché. El 2017 va rebre una beca

jectes més personals i multidisciplina-

Fulbright dels Estats Units per treballar

ris. Àlex Serrano imparteix tallers amb

com a investigador visitant del MIT. Ha

regularitat.

dirigit i assistit projectes d’investigació

Agrupación Señor Serrano: fundada

de teatre digital i performance digital

per l’Àlex Serrano a Barcelona el 2006,

que ha presentat internacionalment,

l’Agrupación Señor Serrano és una

i va ser artista resident del centre de

companyia de teatre que crea espec-

creació de noves dramatúrgies Méduse

tacles originals basats en històries que

de la ciutat del Quebec.

emergeixen del món contemporani. La companyia explota la riquesa de recursos tan innovadors com vintage


9|

per tal d’estendre els límits del seu

Gijón (Lifefloor 2008-2012); al Museu

teatre. Basant-se en col·laboracions

Reina Sofia i el Centre de Creació

creatives, les produccions de Señor

Contemporània Matadero a Madrid

Serrano barregen performance, text,

(Avatar * 2010), o al Mercat de les Flors

vídeo, so i maquetes per escenificar

a Barcelona (RESET 2016). També ha

històries relacionades amb aspectes

mostrat internacionalment les seves

discordants de l’experiència huma-

obres i col·laboracions amb altres artis-

na d’avui dia. Les produccions de la

tes en diferents institucions, museus o

companyia s’estrenen i giren, sobretot,

teatres de països com Egipte, Portugal,

internacionalment.

Colòmbia, l’Argentina, Xile, Eslovènia, França i el Regne Unit (Avatar * 20092013 ), Japó (Oriestada / La Fura dels Baus 2012), Alemanya (Babylon / La Fura dels Baus - 2012) i els Estats Units (Thero - 2016). (http://www.romantorre.net - http:// www.rotor-studio.net)

Román Torre @rotorstudio Ha treballat conceptualitzant, realitzant i col·laborant en tot tipus de produccions artístiques i tecnològiques de totes les mides, des de petits dispositius fins a instal·lacions artístiques o escenografies visuals de format mitjà,

Oriol Ibáñez

passant per grans produccions visuals

Ha cursat el curs de Tècnic de les Arts

en escena, com ara espectacles de

de l’Espectacle, especialitat en lumino-

dansa o òperes. Ha presentat el seu

tècnia, a l’Escola Superior de Tècniques

treball en l’àmbit nacional a LABoral

de les Arts de l’Espectacle (ESTAE) de

Centro de Arte y Creación Industrial de

l’Institut del Teatre (Terrassa) i el cicle


| 10

formatiu de grau superior de Realit-

(CAET): Musicolepsia, de la companyia

zació d’Audiovisuals i Espectacles a

de dansa Lanònima Imperial, coproduït

l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV)

i estrenat al Teatre Nacional de Cata-

de Barcelona. La seva vida professional

lunya (TNC); Lo riu, espectacle produït

ha transcorregut en els darrers anys al

pel Taller de Músics, i la col·laboració

costat de l’artista/performer Marcel·lí

amb la companyia de dansa Enclave

Antúnez (fundador de la Fura dels

Arts del Moviment, del coreògraf i

Baus). Actualment és el director tècnic

ballarí Roberto Oliván (Premi Nacional

de l’Estudi de l’Artista, on participa en

de Dansa), entre d’altres. Actualment

la producció, l’exhibició i la direcció

és el responsable de la direcció tècnica

tècnica de diversos espectacles i

del festival Terrassa Noves Tendències

instal·lacions interactives amb pre-

(TNT), que es duu a terme a la ciutat

sentacions arreu del món. És membre

de Terrassa, i de la direcció tècnica del

fundador de la companyia de teatre

Festival Deltrebre Dansa, que té lloc

Guillem Albà, en què va participar del

durant dues setmanes a la localitat de

disseny d’il·luminació i va ser cap tècnic

Deltebre.

de la companyia i va treballar en els espectacles Sketchofrenia, dirigit pel clown Jango Edwards; Flirt, dirigit per Jordi Purtí (premi del públic Fira Tàrrega 2010 i nominat per Catalunya com a espectacle revelació dels Premis Max 2011); Trau, dirigit pel mateix Guillem Albà, i Pluja, juntament amb la pianista

Miquel Àngel Raió

Clara Peya. Amb el clown Guillem Albà

@ma_raio

ha realitzat altres treballs, com ara

Llicenciat en Comunicació Audiovisual,

cabarets, presentacions, gales i espec-

ha treballat com a realitzador de publi-

tacles varis. En el seu ampli catàleg de

citat fonamentalment per a les produc-

treballs, cal destacar els produïts pel

tores Ovideo i El Picnic. Actualment és

Centre d’Arts Escèniques de Terrassa

freelance i eventualment roda espots.


11 |

La seva activitat se centra a hores d’ara en la videoescena, i treballa per a directors com Andrés Lima, Miguel del Arco o Carme Portaceli. També ha dirigit documentals que ha exhibit al Festival de Màlaga i al Memorimage Festival, i ha filmat com a director peces de ficció curta, videodansa i videoart. És cofundador de la Cia. l’Aviador, companyia de teatre amb la qual dirigeix des del 2009. Escriu textos teatrals i n’ha estrenat diversos, com ara Els accidents del Petit Príncep o Cristalls irisats de plàstic xinès. Ha guanyat premis com a dramaturg, productor teatral, creador de videodansa, documentalista, director de fotografia o dissenyador de vídeo. També dedica una part del seu temps a la docència: imparteix classes de manera regular a l’escola de cinema Bande à Part, i fa tallers o formacions a Barcelona, Mallorca, Costa Rica, Colòmbia. (https://vimeo.com/miquelangelraio)

Sergio Sisques @sergiosisques Dissenyador d’entorns multimèdia aplicats a espectacles. Després d’una trajectòria intensa en l’àmbit de la sonorització en directe, desembarca al món del teatre familiar l’any 2007. Apassionat per la informàtica i limitat per la manca de recursos en aquest sector, decideix avançar en l’aplicació de noves tecnologies per a la gestió tècnica d’espectacles, aportant més qualitat en el resultat final dels projectes en els quals està implicat, a la vegada que acompanya els diferents artistes en la transició a una gestió tècnica més actual. L’any 2010 crea StageLab (laboratori tècnic de recursos escènics), i dona forma a un projecte que tracta de proveir-se de recursos tecnològics per ajudar els i les artistes a desenvolupar les seves propostes més tecnològiques. Des de l’inici, ha col·laborat amb diferents professionals


| 12

en aquest projecte, que en aquest

Amb base d’operacions al barri de Ciu-

moment consta de tres persones: Jon

tat Vella des de fa més d’una dècada,

Reguera (programador i sistemes), Àlex

la imaginació de tots dos artistes ha

Roselló (enginyer electrònic) i el mateix

estat plasmada posteriorment en una

Sergio Sisques dissenyant els entorns

àmplia diversitat de contextos, la majo-

multimèdia. Actualment, l’equip de

ria xifrats en els contorns de la música,

StageLab està avançant en el desen-

la moda i les arts escèniques, fins a

volupament d’un sistema propi per

situar-se en l’epicentre de l’avantguar-

tal d’abaratir els costos de l’aplicació

da internacional a través d’un marcat

tecnològica. Entre els clients que con-

enfocament en els esdeveniments que

fien en StageLab hi ha, per exemple,

tenen lloc a la Ciutat Comtal. Sense de-

ZumZum, La Baldufa, Tombs Creatius,

limitar fronteres, els seus treballs plàs-

Farrés Brothers i Cia., Efímer, Mag Lari i

tics s’obren a un ventall d’especialitats

Anna Roca, entre molts altres.

on formes, textures i colors conformen

(www.stagelab.net)

un conjunt indivisible que és la seva marca. La passió per la recerca, l’equilibri tècnic —tots dos es complementen en perfecta sintonia— i una constància laboral fèrria els ha portat a col·laborar amb alguns dels patrocinadors més potents de l’Estat, convidant-los a deixar anar amarres en festivals de dimensió

Desilence Studio

internacional, així com a formar part

@desilence

activa en la direcció artística de reeixi-

L’acrònim de Desilence és el sant i

des obres teatrals o projectar la seva

senya d’identificació del duo multidis-

vitalitat en multitud d’escenaris on la

ciplinari format per Tatiana Halbach i

música, sense excloure estils, ha estat

Søren Christensen, parella de fet esta-

la nota predominant.

blerta com una de les referències més

(http://v5.dslnc.com/about-us/)

latents de les arts visuals de Barcelona.


13 |

Hotaru Bcn. Forma part de la junta directiva de l’APGCC des del desembre de 2017. (www.insectotropics.com)

Maria Thorson @mariathorson Gestora i productora cultural amb una llarga trajectòria professional, tant en la producció d’espectacles com en la gestió i la producció de festivals i altres esdeveniments culturals i esportius. Llicenciada en Filologia Anglesa i postgraduada en Gestió i Direcció d’Empreses Culturals. El 2008 funda la productora Nomadreams, des de la qual s’han generat continguts visuals i s’han gestionat les gires de grups de música i espectacles teatrals. Ha compaginat les tasques de gestió amb la coordinació i producció del Festival Àsia de Barcelona, el Barcelona Acció Musical, el Mercè Música i el MAC, entre d’altres. El 2012 funda Insectotròpics, companyia d’artistes visuals, en què, a banda de portar-ne la gestió i la producció, també col·labora en la part artística. A primers de 2018 funda la productora d’esdeveniments i visuals


| 14


AMFITRIONS

15 |

@festival_TNT El Festival TNT impulsa i difon la creació contemporània i multidisciplinària i les arts en viu amb propostes per a tots els públics. Des del 2007 se celebra a Terrassa a l’inici de la tardor. El Festival TNT porta a Catalunya una mostra de les propostes més innovadores del panorama internacional i aposta especial-

Pep Pla. Director del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) des de l’any 2007 fins a l’actualitat. Director del Festival TNT - Terrassa Noves Tendències des de l’any 2008. Membre de la Comissió de l’OSIC per a teatres i companyies.

ment per descobrir el talent emergent dels nostres creadors. El Festival TNT s’ha consolidat com un dels esdeveniments d’arts escèniques més interessants de Catalunya, que atreu cada any públic i professionals de tot arreu. Un festival que concentra una intensa activitat en pocs dies, però que té un llarg recorregut amb el reconeixement de les seves propostes: els artistes i les propostes “teneteres” arriben cada cop més lluny.

@bcncultura Llum BCN és un festival que se celebra anualment a la ciutat de Barcelona i que busca noves formes d’expressió artística en què la llum és la protagonista principal. Aquest festival transforma edificis emblemàtics i espais interiors a través d’instal·lacions d’artistes de prestigi del nostre país i d’altres indrets del món, sense deixar de banda un dels segells propis que el distingeixen d’altres festivals lumínics: l’aposta per


| 16

l’experimentació i la innovació que

Musical el 1983.

ofereixen els alumnes de les escoles

Al llarg de la seva carrera ha partici-

d’art, disseny, il·luminació i arquitectura

pat en molts projectes coreogràfics.

de la ciutat. www.lameva.barcelona.

Destaca la seva participació com a

cat/santaeulalia/ca/llumbcn

coreògrafa en la pel·lícula Tic tac,

El MAC Festival o la Mercè Arts de

de Rosa Vergés; en el centenari del

Carrer és un festival internacional que

Futbol Club Barcelona, en la celebració

engloba més de 100 companyies i que

dels 10 anys dels Jocs Olímpics, en la

s’emmarca dins les festes de la Mercè,

presentació del Fòrum Universal de les

que se celebren l’última setmana de

Cultures de Barcelona, en la coreo-

setembre a Barcelona. Aquest festival

grafia de l’aigua de la inauguració de

ofereix una programació d’artistes con-

l’Exposició Internacional de Saragossa

temporanis repartits en diferents espais

de 2008 i en diverses cerimònies dels

de la ciutat. Així doncs, durant tres o

Jocs Special Olympics.

quatre dies, el parc de la Ciutadella, el

A més, s’ha encarregat de la direcció

castell de Montjuïc i el parc de la Trini-

artística de muntatges especials, com

tat omplen els seus carrers i jardins de

ara de les pel·lícules de Walt Disney

tecnologia, teatre, dansa i circ, en uns

Toy story o La sireneta, o dels espec-

espectacles per a tota la família. http://

tacles de Port Aventura de Fantasia

lameva.barcelona.cat/mac/es

màgica de la Xina. Cal destacar també que l’any 2007 va guanyar el Premi Nacional de Dansa. Va ocupar el càrrec de cap de Festes, Tradicions i Festivals (2008-2018) de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, on va exercir també de

Marta Almirall. Coreògrafa, ballarina i directora artística. Formada a Barcelona, París i Nova York, va fundar la companyia i estudi de dansa Roseland

directora artística. Ha estat directora artística de la cavalcada de Reis de Barcelona (2006-2018) i de Món Llibre (2008-2018).


17 |

Actualment és directora artística de la Mercè Arts de Carrer i de Llum BCN.

Jordi Duran i Roldós. És llicenciat en @firatarrega

Filologia Catalana (UdG) i en Filologia

FiraTàrrega és el mercat internacio-

Hispànica (UdG), i màster en Educació

nal de les arts escèniques que té lloc

Inclusiva (UdL, UIB, UVic). També ha es-

anualment a Tàrrega el segon cap de

tudiat Direcció Escènica i Dramatúrgia

setmana de setembre. Fundada el

a l’Institut del Teatre - ESAD (Barce-

1981, és un gran aparador de l’actua-

lona). Ha estat ajudant de direcció en

litat escènica, amb una programació

diferents muntatges teatrals i ha format

eclèctica que inclou espectacles de

part de l’equip de producció del

sala i que posa una atenció especial en

Teatre Lliure sota la direcció de Josep

les arts de carrer, els espectacles visuals

Montanyès. Ha col·laborat amb la re-

i els no convencionals. Com a punt

vista digital Artezblai, amb la columna

de trobada i de debat de referència

setmanal «Otras escenas». També ha

internacional, el seu objectiu principal

exercit de director de l’Aula de Teatre

és la dinamització del mercat de les

de la Universitat de Girona. En l’actua-

arts escèniques, i obrir la porta a la

litat, com a creador, és responsable del

internacionalització de les companyies

projecte artístic Dimitri Ialta. També és

catalanes. Altres objectius més espe-

professor del Master’s Degree Pro-

cífics són el suport a la creació dels

gramme in Arts and Cultural Manage-

artistes, l’impuls de la formació, centra-

ment de la UIC (Barcelona). Ha estat

da en la gestió i la creació artística i la

tècnic de programació a FiraTàrrega

generació d’aliances estratègiques per

des de l’any 2003 i actualment exerceix

desenvolupar circuits o produccions

de director artístic de la mateixa institu-

transnacionals d’arts de carrer.

ció. Des de l’any 2013 codirigeix el


| 18

màster de Creació en Arts de Carrer (FiraTàrrega i UdL).

Núria Nia. Cofundadora de MATICS @fabrica_estruch MediaEstruch - L’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu és l’àrea

d’arts digitals i de recerca social de L’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu. Acull residències multimèdia, multifòniques i audiovisuals. MediaEstruch tracta de donar poder a la comunitat que hi participa i proposa sistemes de governança corresponsabilitzada. A aquest efecte, posa a disposició dels participants diversos recursos: un espai de cotreball (coworking) per a projectes empresarials, d’investigació i artístics; un espai d’assaig multimèdia per a prototips, i també un medialab amb equipament TIC. La finalitat de MediaEstruch és propiciar un ecosistema creatiu que generi nou valor per a empreses, artistes, investigadors i ciutadans al voltant de les noves tecnologies i la recerca social.

Barcelona, l’associació d’artistes digitals de Barcelona, i directora de MediaEstruch, l’àrea d’arts digitals de L’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu. Combina la direcció cinematogràfica i la pràctica artística diversa amb els diferents projectes culturals que l’envolten. Mensualment escriu a Week&Sabadell la secció «Tot és random». Es va graduar a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) - Universitat de Barcelona el 2008, en l’especialització de direcció documental. Va rebre la beca ESCAC, amb la qual es va formar al Centro de Capacitación Cinematográfica de Mèxic en direcció de documental. Paral·lelament es va formar en direcció de comunicació (UOC) i va fundar La Panoràmica.cat, productora audiovisual i agència de comunicació.


19 |

la seva formació a París. Com a actor i director, ha treballat al Teatre Lliure, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb la companyia anglesa Heighte@salaAtrium Atrium és una organització cultural independent i rendible que se centra en les produccions de la seva companyia, en la creació, la difusió i l’estudi sota els principis de la disciplina i el rigor. Col·laborar amb Atrium implica compartir uns principis inspiradors que situen l’actor-ésser humà com a epicentre d’un procés definit per un concepte humanista i pluridisciplinari, així com en la recerca de nous espais poètics on establir una relació viva i humana amb la societat en un món sense fronteres.

ned Reality, al Lit Theatre a Londres, al Teatre Borràs, al Principal, al Festival Shakespeare de Santa Susanna, a FiraTàrrega, al Festival Grec, a la Sala Muntaner i al Teatre Romea. Obre la sala Atrium, n’és el director artístic i hi dirigeix obres de Sartre, Koffi Kwahulé, Sanchis Sinisterra, Juan Mayorga, W. Shakespeare, Ibsen, Strindberg i Txékhov. També ha dirigit Litoral, de Wajdi Mouawad al Teatre Romea i actualment prepara la producció d’Alba al TNC. És cap de l’especialitat d’Interpretació de l’equip directiu de l’ESAD (Institut del Teatre). Professor d’interpretació i direcció a l’Institut del Teatre. Ha estat el cap de l’àrea de Text/Musical de l’Institut del Teatre. Ha publicat als llibres La sang de les promeses (ed. Periscopi, 2017) i a El canvi cultural a

Raimon Molins. Actor i director. Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona (beca ERASMUS d’estudis en literatura a la Sorbona de París). Format com a actor a Barcelona, complementa

Catalunya (ed. Pòrtic, 2015, dir. Jordi Cabré). És soci fundador d’Atrium.


| 20


PROJECTES

Holoqué

21 |

www.holoque.es Contacte: Diego Caicedo 635 246 727 holoquearte@ gmail.com

El projecte consisteix en una caixa musical gegant, on hi ha dos ambients, un d’exterior, on transcorre part de la funció, i un d’interior, on té lloc la segona part de la funció. A l’ambient exterior hi ha dos actors o manipuladors que, introduint les mans dins dels engranatges, aniran activant diferents mecanismes que donaran lloc a efectes hologràfics amb animacions 3D. D’aquesta manera, s’anirà desenvolupant una petita història màgica i inesperada, ja que la caixa anirà cobrant vida. Utilitza tècniques hologràfiques i de mapatge interactiu controlat per sensors. Holoqué és una companyia que neix el 2016 de la mà de Diego Caicedo amb l’espectacle L’oníric món de DINS, estrenat a FiraTàrrega. Combina les arts escèniques amb les noves tecnologies (Hologrames, micromapatge, animació 3D, sensors de moviment, plaques Arduino, etc.) amb l’objectiu de crear espectacles entrellaçant el món físic i quotidià amb el món oníric, on tot és possible. Actualment treballa en una producció nova, on aplica noves fórmules per fer un efecte hologràfic més real.


| 22

Estudi Cinemàtiques de la Web Temporealities

http://cor.to/L9p4 Contacte: Emma Mussoll 695 819 277 emmamussoll@ gmail.com

Temporealities és un espectacle de recerca escènica que juga amb les interfícies en línia, els dispositius mòbils, les projeccions, les aplicacions, els retards (delays) de transmissió i diferents recursos de realització audiovisual per tal de construir i de desenvolupar una nova concepció postcinemàtica de creació escènica i audiovisual interactiva i en viu. El projecte es fonamenta, principalment, en la interacció digital d’escenes que tenen lloc en espais i temps diferents, amb microrelats realistes carregats de força i emotivitat que giren entorn de la situació de parelles, amics i pares i fills que, per diferents motius, es veuen subjectes a la tecnologia com a únic mitjà per comunicar-se. La proposta escènica crea una metatemporalitat única i imprevisible, on, tot i la distància evident entre els diferents interlocutors, la lògica de l’escena permet saltar-nos l’espai-temps, suplantar les pèrdues i abolir la sensació de distància interpersonal, deixant una única sensació possible: la de proximitat. Es tracta d’un experiment escènic basat en il·lusions òptiques, hiperrealisme digital i connexions emocionals en estat pur.


23 |

L’Estudi Cinemàtiques de la Web és un grup de recerca resident a la Fabra i Coats - Fàbrica de Creació de Barcelona, que té una trajectòria de més de dos anys innovant en la integració de les noves tecnologies en les propostes artístiques més actuals i revolucionàries. L’estudi està liderat per Livemedia i disposa de la confiança i l’aval de la Fabra i Coats, fet que atorga un segell de qualitat a la nostra tasca investigadora i artística duta a terme des del primer dia. L’Estudi Cinemàtiques de la Web es va crear amb la idea d’investigar les diferents possibilitats que ofereix el livestream en l’àmbit escènic i audiovisual, no solament com a element escenogràfic, sinó com a pilar conceptual i indispensable dins l’espectacle.


| 24

Bàcum / Brincadeira PercuLights! Contacte: Joan Laporta 634 525 563 jlaporta@gmail.com

PercuLights! és un espectacle de carrer itinerant per a tots els públics, on el moviment, el ritme i la percussió generen llum en temps real que il·lumina els músics a cada pas. Aquesta producció és una col·laboració entre Brincadeira, una formació atípica de percussió que cuida molt la posada en escena i el moviment més enllà dels seus ritmes (recentment ha col·laborat en diverses ocasions amb altres companyies de dansa, com ara Brodas Bros), i Bàcum /arts escèniques i visuals, una productora d’espectacles de dansa, música i multimèdia que crea representacions interactives per a tots els públics barrejant sempre diverses disciplines i sense perdre l’essència dels elements. El projecte disposa d’un sistema interactiu sense fils dissenyat perquè el so dels tambors, que actuen sobre un sistema de LED, donin llum, color i intensitat als ritmes en cada moment. El resultat és un espectacle de percussió interactiu, innovador i itinerant en què cada composició està elaborada des del ritme, la dinàmica, la llum i el color, i genera imatges visuals, poètiques i plàstiques infinites i sorprenents. Irina Martínez, coreògrafa


25 |

de Múcab Dans, i Edison Aguilar, director artístic de Brincadeira, són els encarregats de codirigir l’escena, fusionant el moviment, el ritme i la llum per donar les diferents intensitats i textures a l’espectacle. El resultat d’aquesta fusió és PercuLights!, un projecte innovador, visual i interactiu que trasllada l’espectacle de percussió a una nova dimensió. Bàcum /arts escèniques i visuals és una productora amb base entre Barcelona i Girona, que neix el 2011 amb la idea de crear espectacles pluridisciplinaris que combinin les arts escèniques i les visuals per trobar un llenguatge propi en els seus treballs amb l’objectiu de fer arribar al gran públic el llenguatge del moviment. Treballa amb les noves tecnologies i la multimèdia com a element escenogràfic interactiu, sense abusar-ne, per donar una nova dimensió escènica, sempre al servei de la dramatúrgia i la coreografia, en la recerca d’una nova visió de l’escena i en la manera d’explicar coses. Encara que treballi amb l’última tecnologia, li agrada mantenir l’equilibri entre aquesta modernitat i les coses més artesanes. El principal repte de la productora és trobar la calidesa, la màgia i la poètica en tota aquesta complexitat tecnològica, fer-la invisible i poder-la mesclar amb elements simples, propers i quotidians.


| 26

Brincadeira neix el 2004 arran de les trobades de percussió al parc de la Ciutadella de Barcelona. Al llarg dels 14 anys de trajectòria, Brincadeira passa de ser un grup de batucada a una companyia de percussió que fusiona l’expressió corporal amb la musicalitat i crea melodies mitjançant el moviment. Gràcies a la fusió de l’expressió corporal i la música, Brincadeira ha tingut l’oportunitat de participar de grans produccions amb la companyia Brodas Bros, Salvador Niebla i Hansel Cereza, entre altres. Edison Aguilar n’és el director artístic.


27 |

Atrium Alba Contacte: Raimon Molins 93 182 46 06 raimon@atrium.cat

Alba és una obra sobre el passat, el present i el futur. És un thriller de ciència-ficció sobre el temps i tot el que és humà, un drama que es debat entre la soledat i la necessitat d’estimar l’altre i d’estimar-se un mateix. L’Alba és una professora universitària jubilada i és doctora en Història de l’Art. Des de fa temps ha decidit tenir una acompanyant. Comprar-ne una. Els acompanyants són robots capaços de tenir empatia, d’ajudar a fer les feines de casa, d’emmagatzemar records i experiències i de ser amics, amants i còmplices. L’Alba vol que la J, la seva acompanyant, sigui el testimoni de la seva vida, qui guardi tots els seus records, qui es faci càrrec d’ella quan ja no pugui valdre’s per si mateixa. L’Home és l’altre personatge d’aquest triangle, un professor de literatura que anys abans havia mantingut una relació amorosa amb l’Alba. Ara són amics. El dia que coneix la J queda esfereït. Sembla real, humana. És una rèplica de l’Alba en el moment que es van conèixer, quan ella tenia 20 anys, i fins i tot és molt atractiva. Però, sobretot, el que més el pertorba és que la J està dissenyada exactament com l’Alba de 40 anys enre-


| 28

re. Memòria, identitat i desig es barregen en l’Alba (i en tots nosaltres) d’una manera indestriable. El projecte proposa una trobada entre el teatre i l’escena digital. Les formes digitals com a mitjans d’expressió dramatúrgics de la vida dels personatges i de l’espectacle. Càmeres en directe, mapatge, projeccions per treballar el material poètic de tot el que és humà. Atrium és un col·lectiu que treballa de manera estable a la Sala Atrium de Barcelona. L’estructura d’Atrium consisteix en un estudi, una productora i una sala-companyia. Neix el 2005 sota la direcció de Raimon Molins amb l’objectiu de consolidar un equip de treball estable que asseguri un recorregut artístic continuat, crític i exigent en les arts escèniques que maduri el contingut i les formes artístiques de la tradició i la contemporaneïtat amb la societat que l’envolta. La companyia ha produït uns 15 espectacles que s’han vist a Barcelona, a les sales Atrium i Muntaner i al Teatre Romea, i també a Anglaterra, Almagro i Madrid, entre altres.


29 |

Produccions Essencials La reina dels colors Contacte: Sergi Pons 639 086 569 sergio@ produccionsessencials.com cinc.contes@ gmail.com

La reina dels colors és un espectacle de teatre musical amb projeccions basat en el conte de Jutta Bauer. S’adreça a infants d’entre 1 i 6 anys i està pensat per gaudir-lo en família. A La reina dels colors s’anima l’escena amb les projeccions de les il·lustracions de l’autora i amb tècniques mapeig. La música i el cant en directe són el component protagonista de tot l’espectacle, juntament amb els colors, la qual cosa provoca una experiència sinestèsica al públic. S’ha desenvolupat un software perquè l’escenari sigui interactiu i els personatges que surtin a escena projectats es puguin dirigir en directe des de la cabina tècnica. Produccions Essencials és una companyia estable de titelles i objectes. Es tracta d’una plataforma per donar sortida a projectes de creació amb un component alt d’innovació i fusió de diferents disciplines artístiques. Estableix sinergies i col·laboracions entre artistes del teatre de gest, l’audiovisual i el món del plàstic i el musical. La companyia també vol ampliar la tradició dels titelles i apropar-los a nous públics.


| 30

La companyia va guanyar el Premi de la Premsa del Festival Kontrapunkt l’any 2008 i la van nominar als Premis Butaca l’any 2009, al FITBogotá el 2010, al Festival Mundial de Titelles de Charleville Mézières de França el 2011, al CDN 2017 i al Feten 2018.


31 |

Colectivo ene_ene Cinestesia: dispositivos para una algoritmia del cuerpo

cinestesia.io http://cor.to/L9pH http://cor.to/L9pI Contacte: Andrés Costa Maluk acircular@gmail.com 692 268 488 Citlali Hernández Sánchez itlali.hs@gmail.com 722 338 737

Cinestesia: dispositivos para una algoritmia del cuerpo, desenvolupat pel Colectivo ene_ene, és un projecte transdisciplinari que indaga en les relacions humà-màquina-informació des del moviment. Cinestesia descriu la capacitat de percebre, situar i sentir el nostre cos, principalment gràcies a sensacions propioceptives: pes, tensió, pressió, tacte i equilibri. Amb Cinestesia ens demanem com la tecnologia modifica aquesta percepció —sigui augmentant-la, condicionant-la o compartint-la— tant des de l’individu com des d’un col·lectiu. Sobre la base d’aquests conceptes, Colectivo ene_ene ha desenvolupat un conjunt de sensors modulars que ens permeten captar el moviment del cos en temps real per modificar, dialogar i interactuar tant amb el so com amb una sèrie d’artefactes robòtics que n’imiten els gestos. El procés creatiu de Cinestesia s’ha desenvolupat en el marc de dues residències: d’una banda, Fab Lab Barcelona per a la fabricació dels artefactes robòtics, el disseny de circuits i


| 32

els mòduls amb sensors per al cos; i, d’altra banda, l’Estruch de Sabadell, on es van integrar tots aquests dispositius a un diàleg, una reflexió i una estructura, que va derivar en una actuació escènica en la qual participen tots els membres del col·lectiu. Cinestesia és un projecte de codi obert el desenvolupament del qual ha rebut el suport de Fondart de Xile, el Fab Lab Barcelona, l’associació d’artistes digitals MATICS Barcelona i el centre d’investigació per a les arts vives l’Estruch. Va adreçat al públic general, especialment a les persones interessades en l’art electrònic, les arts del cos i la fabricació digital. Té una durada de 45 minuts. El Colectivo ene_ene està format per artistes que creuen coneixements disciplinaris diferents per a la creació de peces que es troben als límits de l’art electrònic, la performance i la instal·lació. La recerca que fan es basa en la idea del cos concebut com a màquina. La trajectòria de Nicolás Vila (CO) com a compositor mostra un ampli treball amb sons sintètics, algorismes i entorns de programació. D’altra banda, i des del vessant del disseny industrial, Citlali Hernández (Mèxic) ha estat involucrada en diversos projectes que relacionen el cos i la tecnologia en escena. Andrés Costa (CL), com a artista visual, ha generat nombroses intervencions urbanes mitjançant escriptura en gel a gran escala i actualment investiga els conceptes de sistema, temps real i finitud. Finalment, el coreògraf Marc Sans es forma a València i Barcelona, amb els professionals Jordi Cortés, Sol Picó, la companyia de dansa Batsheva Dance Company i Ohad Naharin, entre d’altres. Ha treballat en companyies europees de teatre, dansa i teatre físic i ha actuat en recintes com el


33 |

Mercat de les Flors i el Dampfzentrale de Bern, i ha estat resident als Teatros del Canal (2015).


Arts Escèniques i Tecnologia  

Jornada del Servei de Desencolupament Empresarial (SDE) de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

Arts Escèniques i Tecnologia  

Jornada del Servei de Desencolupament Empresarial (SDE) de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)