UNA DÈCADA DE PRODUCCIÓ CINEMATOGRÀFICA A CATALUNYA (2002-2011)
força més claredat la notable incidència que el mercat de proximitat exerceix en la captació de clients. La meitat de les pel.lícules catalanes vengué, pel cap baix, un terç de les entrades en els cinemes de dins de les seves fronteres, mentre que tres de cada deu títols n’hi aplegaren, com a mínim, el 60%. Si ens traslladem a les zones de pes específic més potent, ens adonarem que una cinquena part de la filmografia catalana del període capturà a Catalunya més del 80% dels seus resultats i que devora una sisena part del cens n’hi obtingué, pel cap baix, el 90%. Tot recorrent el mateix raseret que hem calcigat en la nostra visita al mercat espanyol, han estat efectuats els càlculs de correcció de les dimensions del públic i de les recaptacions en funció del percentatge de participació de les productores catalanes, tant per gèneres (quadres 58 i 59) com per la procedència geogràfica dels productors (quadres 60 a 63) i s’ha clos el recorregut pel mercat català amb l’estratificació del catàleg per intervals de públic i d’ingressos (quadres 64 i 65) i amb el disseny de la taula dels graus de domini sobre els resultats finals que exerceixen les agrupacions de diferents nombres de títols classificats per ordre decreixent de reeixida (quadres 66 i 67), quadres tots ells que poden contrastar-se amb els seus respectius homòlegs per a tot Espanya. En l’àmbit de Catalunya, gràcies a la informació subministrada per l’ICEC, hi ha dues magnituds més que han pogut ser sotmeses, tot parcel.lant-ne les dimensions per gèneres, a l’escorcoll de l’investigador i que no són altres sinó el nombre de còpies de cada pel.lícula i la quantitat de sessions realitzades de cada títol projectat a les pantalles catalanes. Quant al primer bloc cal precisar prèviament que es tracta del feix de còpies del film que han estat objecte com a mínim d’una projecció en els cinemes de Catalunya (quadre 68) i que, per tant, les xifres con108