Guia per a l'elaboració de Plans d'accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Page 1

Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Subdirecció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat del Departament de Treball, Afer Socials i Famílies.


2


Índex Introducció Pàg. 4-5 Marc normatiu d’aplicació d’aquesta Guia

Pàg. 6-7

Pautes per a l’elaboració d’un pla d’accessibilitat d’equipaments escènics i musicals

Pàg. 8-9

1. Context del municipi Pàg. 10-11 • Territori Pàg. 12-13 • Realitat cultural del territori

Pàg. 14-15

• Estadístiques de les persones i de les entitats socials i dels col·lectius amb discapacitat del municipi

Pàg. 16-17

2. Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, l’equipament i els serveis

Pàg. 18-19

• Dades bàsiques de l’equipament

Pàg. 20-21

• Entorn immediat Pàg. 20-21 • Aparcament Pàg. 20-21 • Descripció i condicions d’accessibilitat en els diferents elements Pàg. 22-23 • Activitats accessibles

Pàg. 22-23

3. Descripció de les actuacions necessàries a realitzar

Pàg. 22-23

4. Criteris de prioritat Pàg. 22-23 5. Pla d’actuació i pressupost Pàg. 22-23 6. Mesures de control, de seguiment, de manteniment i avaluació de les actuacions

Pàg. 22-23 3


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Introducció L’objectiu principal de la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, es el d’establir les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn. Aquest objectiu engloba: eliminar totes les barreres (arquitectòniques, a la comunicació i actitudinals), abastar tots els àmbits (territori, edificació, mitjans de transport, productes, serveis i comunicació), identificar i donar resposta a totes les necessitats (discapacitat física, 4

sensorial, intel·lectual, mental i persones d’edat avançada), i incorporar el concepte de disseny universal (dissenys de productes i entorns aptes per a l’ús de totes les persones sense necessitat d’adaptacions) En aquest sentit, i pel que fa concretament a l’àmbit cultural les activitats culturals, han de garantir les suficients condicions d’accessibilitat en la comunicació, progressivament, perquè les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin gaudir-ne, comprendre’ls i participarhi, si s’escau, i han d’oferir la informació mitjançant un llenguatge entenedor, d’acord amb el que sigui determinat per reglament segons el tipus d’activitat.


D’altra banda, la Llei 13/2014 estableix que les administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han d’oferir serveis accessibles, tant pel que fa a l’ús com pel que fa a la informació que es facilita amb relació a aquests serveis. A més a més aquests han d’informar en llurs pàgines web sobre les condicions d’accessibilitat dels serveis que ofereixen i sobre els mitjans de suport disponibles i han de promoure en tots els àmbits l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació que facilitin la relació amb les persones amb requeriments específics d’accessibilitat que tenen dificultats per a desplaçar-se o no poden gaudir d’una atenció presencial. Es defineix com accessible la “condició d’un entorn, un procés,

un producte o un servei que s’ajusta als requeriments funcionals i d’interacció –dimensionals, d’ubicació, d’il·luminació, d’acústica i de comunicació– que garanteix la utilització autònoma, segura i amb comoditat a totes les persones”. Si els serveis d’ús públic són de nova creació, els seus proveïdors han de garantir les condicions d’accessibilitat perquè tothom en pugui fer ús i no es discrimini a ningú per raó de la seva discapacitat i si són serveis ja existents els seus proveïdors han d’adoptar les mesures necessàries per a assolir progressivament les millors condicions d’accessibilitat possibles, d’acord amb el principi d’ajustos raonables i si escau, d’acord amb els 5


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

seus plans d’accessibilitat. Per tal de donar compliment a aquests objectius els proveïdors de serveis d’ús públic han d’elaborar plans d’accessibilitat als serveis que presten i els equipaments o establiments d’ús públic i centres de treball de titularitat privada amb alta afluència de persones han de disposar de plans d’accessibilitat. Aquests plans han de referir-se tant a l’adaptació de les instal·lacions i els equipaments com a la formació del personal i a l’actualització dels plans de desplaçament d’empresa o de mobilitat.

ha de permetre als programadors i gerents dels equipaments escènics i musicals de Catalunya detectar quins són els seus dèficits en relació amb les condicions d’accessibilitat determinades per la normativa vigent, elaborar una proposta d’actuació i planificar-la d’acord amb un calendari i pressupost per tal de corregir-les.

Barcelona, 20 de desembre de 2018

Subdirecció General de Promoció

Aquesta guia pretén ser una eina útil i pràctica per a l’elaboració d’aquests plans d’accessibilitat dins els equipaments escènics i musicals. Aquesta eina de suport 6

Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies


7


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Marc normatiu d’aplicació d’aquesta guia Aquesta Guia pretén ser un document d’ajuda per tal d’elaborar els Plans d’accessibilitat dels equipaments escènics i musicals. La normativa relativa a la realització d’un pla correspon a la següent: • Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat. • Reial decret 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, en matèria d’accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat (Document Bàsic de Seguretat d’ús i accessibilitat). • Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 8

20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

Subjecte d’aplicació d’aquesta Guia La Guia està dirigida als equipaments escènics i musicals que es classifiquen en algun dels tipus següents d’acord amb el Decret 9/2017, de 31 de gener, del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya. a. Equipaments escènics i musicals nacionals b. Equipaments escènics i musicals locals multifuncionals c. Equipaments escènics i musicals locals bàsics d. Altres espais escènics i musicals locals


Pautes per a l’elaboració d’un pla d’accessibilitat d’equipaments escènics i musicals

4. Criteris de prioritat. 5. Pla d’actuació i pressupost. 6. Mesures de control, de seguiment i avaluació de les actuacions.

Aquesta guia estableix un esquema metodològic per tal d’elaborar un Pla d’accessibilitat d’equipaments escènics i musicals. En aquest sentit, l’esquema de continguts bàsics i el procés d’elaboració d’un pla d’accessibilitat d’equipament escènic i musical és el següent: 1. Context del municipi. 2. Diagnòstic d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis (fitxes de diagnòstic). 3. Descripció de les actuacions necessàries a realitzar.

9


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

1. Context del municipi L’elaboració del Pla d’accessibilitat d’un equipament ha de considerar els diversos factors i condicionants relacionats amb el territori, la seva realitat cultural i les persones susceptibles de ser beneficiades a l’hora de dissenyar-lo.

1.1. EL TERRITORI En aquest punt s’haurà de fer referència a aspectes com: • La ubicació del municipi dins l’entorn de relació territorial (regional, comarcal, subcomarcal) i en les dinàmiques socioeconòmiques i culturals que el caracteritzen. Relació del municipi respecte al seu entorn immediat i interrelacions amb la comarca i àrea d’influència. 10

• Estructura territorial del municipi i la situació dels diferents serveis i infraestructures: quantificació de reserves de sòl d’equipaments socioculturals, informació del sistema urbanístic de comunicacions (vies urbanes, places, zones d’aparcament, transport públic), informació del sistema urbanístic d’espais lliures i delimitació dels diferents nuclis urbans del municipi susceptibles d’un estudi particularitzat. Aquest apartat és especialment important en aquells municipis que compten amb dos o més nuclis de població clarament diferenciats que alguns casos tenen reconeixement administratiu en forma d’entitats municipals descentralitzades. En aquest apartat també és important remarcar els casos


Context del municipi

on el territori físic i administratiu difereixin de forma evident. • Estructura demogràfica del municipi. S’hauria considerar els aspectes següents: • Nombre d’habitants, detallant la seva distribució sobre els diferents barris o nuclis de població • Estructura d’edat • Característiques de població flotant o població estacional, incidència de nous col·lectius (especialment important considerar-la en municipis turístics i de segonaW residència). Si els municipis no disposen de dades al respecte, es poden generar a partir de l’anàlisi dels consums d’aigua o dels volums de residus urbans.

• Previsions de creixement urbà. Si el municipi en qüestió no les ha realitzat prèviament es poden obtenir seguint alguna de les metodologies que proposa l’IDESCAT.

1.2. REALITAT CULTURAL DEL MUNICIPI • Agents locals de la cultura: el pes que tercer sector té en la configuració de les realitats culturals locals, fa que sigui determinat conèixer, descriure i analitzar els teixits associatius, les entitats i associacions i també el sector privat cultural. S’ha de considerar tant les entitats específicament culturals com d’altres organitzacions que sense definir-se com a culturals, intervenen en la configuració de 11


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

l’oferta cultural del municipi. Per tant, en aquest punt, s’haurà de fer referència a la participació i l’impacte d’aquests agents locals dins del context cultural del municipi. • Els serveis culturals: per poder determinar els dèficits i les necessitats del municipi s’ha de conèixer prèviament quina és la realitat específica del municipi. En primer lloc, quina és l’acció i la gestió cultural municipal a partir dels recursos econòmics i humans que se’n destinen. En segon lloc, analitzar les característiques i la dimensió de l’oferta de serveis i activitats culturals, lúdiques i de lleure que s’ofereixen a la població.

12

1.3. ESTADÍSTIQUES DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT I DE LES ENTITATS SOCIALS I DELS COL·LECTIUS AMB DISCAPACITAT DEL MUNICIPI Les estadístiques especifiquen els diferents tipus de discapacitat, proporcionen una visió de les principals característiques d’aquest col·lectiu i ajuden a adaptar el pla d’accessibilitat dels equipaments d’un municipi a les necessitats d’aquests atenent al nombre de cada un d’ells. Aquestes dades les podem trobar a la pàgina Web de la Generalitat de Catalunya, clicant aquí. Les estadístiques classifiquen les dades en la informació següent: • Persones amb discapacitat per tipologia. • Persones amb discapacitat per grau.


Context del municipi

• Persones amb discapacitat per grups d’edat. • Persones amb discapacitat per tipologia, grau, sexe i grups d’edat. • Persones amb discapacitat amb barem de necessitat de 3a persona informat positivament per tipologia. D’altra banda, també s’ha de considerar l’existència d’entitats socials, centres de dia i/o altres serveis o grups específics de persones amb discapacitat a l’àmbit municipal que organitzen, cohesionen i agrupen les persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social i que permeten orientar el disseny i l’actuació del Pla d’accessibilitat.

13


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

2. Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis El diagnòstic és la base de qualsevol Pla d’accessibilitat. Les fitxes de diagnòstic són una eina sistemàtica per valorar amb paràmetres de forma homogènia tots els equipaments i el seu objectiu és el de sistematitzar els continguts del diagnòstic per tal de planificar les actuacions de millora. Les fitxes de diagnòstic poden seguir l’esquema següent:

Web Email Titularitat Règim d’ocupació (propietat pública o lloguer) Superfície i numero de plantes Informació gràfica (emplaçament, plantes, seccions i alçats) Usos principals i complementaris

2.1. DADES BÀSIQUES DE L’EQUIPAMENT

Aforament (sala principal i sales secundàries)

Nom de l’equipament

Nombre d’usuaris i espectadors anuals

Adreça Telèfon

14

Pressupost anual (ingressos i despeses)


Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

RRHH de l’equipament (Responsable de l’accessibilitat de l’equipament?) Nombre d’espectacles o concerts anuals Nombre de funcions anuals

impediments al llarg del recorregut / encreuaments accessibles (3) Indiqueu a observacions les deficiències o mancances

2.3. APARCAMENT Nombre total de places d’aparcament (1) (2) (3)

2.2. ENTORN IMMEDIAT

Nombre de places reservades per a persones amb discapacitat vinculades i

Es pot arribar en transport públic? (1) (2) (3) Itineraris de vianants de les parades de transport públic, i si són accessibles. (1) (2) (3) (1) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,50 m / sense impediments al llarg del recorregut / encreuaments accessibles (2) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥0,90 m / sense

properes(1) (2) (3) Connexió entre les places accessibles i l’establiment. (1) (2) (3) (1) Dimensions mínimes de 2,20 x 4,50m / Espai d’apropament lateral d’1,20m i posterior de 3,00m. (2) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,20m /Rampa: barana als 2 costats /pendent < 10% (long< 3 m),< 8% (6< long< 3m) i < 6% (long >6m) (3) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥ 0,90m / Rampa: barana a un costat / pendent < 12%. Indiqueu a observacions les deficiències o mancances

15


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

2.4. DESCRIPCIÓ I CONDICIONS D’ACCESSIBILITAT EN ELS DIFERENTS ELEMENTS Accessos: Identificació d’accés principal i secundari: Entrada principal

Entrada a l’edifici, establiment o servei(3)(4) Itinerari entre edifici i via pública (3) (4)

Entrada secundària

Entrada a l’edifici, establiment o servei (3)(4) Itinerari entre edifici i via pública (3)(4) Porta accessible (5)

Elements a l’entrada accessible

Mobiliari accessible a la recepció (7) Bucle magnètic a la recepció/taquilles (8) Encaminament podotàctil entre entrada i recepció (9)

(3) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,20 m / Sense graó/ons / rampes amb barana als 2 costats i pendent rampa < 10% (long < 3 m); pendent rampa < 8% (6 < long < 3 m), i pendent rampa < 6% (long > 6 m) (4) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥0,90 m / Sense graó/ons / Rampes < 12% i barana a un costat (5) Una de les fulles amplada ≥0,80 m / espai lliure pla ≥ diàmetre 1,20 m als dos costats de la porta i lliure del seu escombratge, excepte porta automàtica / cas de porta giratòria es requereix porta alternativa 16

(6) Indiqueu a observacions les deficiències o mancances (7) El pla de treball respecta al terra ha d’estar entre 0,75 i 0,80m i l’espai lliure per sota no serà inferior a 0,67-0,70m (8) Emet una senyal d’àudio directament a un audiòfon, reduint el so ambient, la reverberació i altres distorsions acústiques (9) Franja - guia en el paviment des de l’entrada fins a la recepció, per a persones cegues o amb baixa visió


Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Itineraris verticals (entre les diverses plantes de l’edifici) Número de plantes Elements mecànics a l’edificació de comunicació vertical entre plantes: ascensors, plataformes, elevadores verticals i inclinades, així com escales i rampes mecàniques. Dimensions dels aparells elevadors i característiques (identificar possibles mancances secundàries, com ara alçada excessiva de les botoneres, absència de Braille, manca d’una barra de suport a la cabina..).(1) (2) Dimensions dels espais d’accés a aquests aparells (cercle d’1’50 o 1’20 davant la porta, espai per a l’embarcament /desembarcament de la plataforma sense obstacles, etc.). Elements no mecànics per l’itinerari entre plantes: rampes o escales (3) (4) Identificar les plantes o zones que no són accessibles i, si n’hi ha, valorar el grau de representativitat de les plantes accessibles.(5) (1) Ascensor accessible: Cabina amb una porta o portes enfrontades: 1,10x1,40 (ample x profund.). Cabina amb portes en angle: 1,40x1,40 (2) Ascensor practicable: Cabina amb una porta o portes enfrontades: 0,90x1,20 (ample x profund.). Cabina amb portes en angle: 1,20x1,20 (3) Itinerari accessible: Amplada lliure ≥1,20 m / barana als 2 costats / pendent < 10% (long < 3 m), < 8% (6 < long < 3 m) i < 6% (long > 6 m) (4) Itinerari practicable: Amplada lliure ≥0,90 m / Sense

graó/ons / Rampes < 12% i barana 1costat (5) Representativitat: Per tal que les plantes o zones accessibles siguin plenament representatives han de tenir una capacitat suficient i la possibilitat plena per a realitzar totes les gestions o gaudir de tots els serveis que ofereix l’activitat sense que es pugui produir una discriminació clara per motius de discapacitat. Cal que tots els elements accessibles (cambres higièniques, localitats accessibles, etc) es trobin a les plantes accessibles accessible. 17


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Itineraris horitzontals Identificació de la planta Desnivells existents (elements utilitzats per comunicar els diferents nivells: rampa, ascensor, plataforma elevadora vertical, plataforma elevadora inclinada) (1)(2)(3)(4) Dimensions dels recorreguts: amplada de pas, alçada lliure, dimensió dels canvis de direcció, pas lliure de les portes..) (1) Rampa accessible: Amplada lliure ≥1,20 m / barana a 2 costats / pendent< 10% (long< 3 m),< 8% (6< long< 3 m) i < 6% (long >6 m) (2) Ascensor accessible: Cabina amb una porta o portes enfrontades: 1,10x1,40m (ample x profund.) / Cabina amb portes en angle: 1,40x1,40m

18

(3)Rampa practicable: Amplada lliure ≥ 0,90 m / barana a un costat / pendent < 12% (4) Ascensor practicable: Cabina amb una porta o portes enfrontades: 0,90x1,20m (ample x profund) / Cabina amb portes en angle: 1,20x1,20


Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Sala de l’equipament escènic i musical Descripció de la sala Itinerari d’accés a la sala (1) Disposició de bucle magnètic i percentatge de cobertura o nombre de places d’espectadors que queden cobertes per aquest sistema. (3) Itinerari d’accés a la tarima o escenari. (1) Si disposa d’algun element mecànic per accedir-hi, descriure’l. Totals Accessibles per a persones usuàries de cadira de rodes, i la Nombre de places d’espectadors.(2)

seva ubicació. Per acompanyants dels destinataris de les places per persones usuàries de cadires de rodes. Amb itinerari accessible, i la seva ubicació.

(1) Veure definició d’ itineraris accessibles i practicables a Notes dels apartats anteriors (2) Dimensions lliures de 0,80x1,20. Cal tenir en compte, però, que aquestes places no poden ocupar

ni obstruir els passadissos d’evacuació de la sala (3) Veure definició de bucle magnètic a Notes de l’apartat Accessos

19


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Cambres higièniques d’us públic Nombre total de cambres Dades generals

Nombre total de cambres accessibles Ubicació Espai lliure interior de maniobra (diàmetre mínim 1,50) Porta corredissa o abatible cap a l’exterior Espai de transferència a un costat de l’inodor de 0,80 m)

Característiques interiors

Barres de suport (1) Espai lliure sota el rentamans Aixetes i mecanismes de fàcil accionament sense requerir gir del canell Dispositiu de crida d’assistència

Vestíbul previ (si s’escau)

Dimensions mínimes d’1,20x1,20 lliure de l’escombratge de la porta

(1) Barres als dos costats de l’inodor, la del costat de l’espai lateral de transferència ha de ser abatible.

20


Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Cabines per als actors Itineraris d’accés i fins a l’escenari (1) Portes

(1) Veure definició d’ itineraris accessibles i practicables a Notes dels apartats anteriors. (2) Espai lliure de gir on es pugui inscriure un cercle de diàmetre d’1,50 m sense ser escombrat per l’obertura de cap porta.

Espais interiors (2) Nombre de cabines accessibles

Gestió, comunicació i productes Sistema d’accés

Sistema de gestió de torns: visual i/o auditiu.

Política de preus

Preus especials per a persones amb discapacitat Material de difusió accessible (Programa de mà, fulletons, cartells, etc.) Criteris d’accessibilitat i de lectura fàcil en les

Comunicació accessible

comunicacions i publicacions. Comunicar als mitjans d’informació de les mesures d’accessibilitat de què disposa l’equipament i dels serveis i sessions accessibles que s’ofereixen Programa de l’espectacle en Lectura fàcil

21


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Pàgina web accessible? Quin nivell? (Nivell- Pautes WCAG: A, AA, AAA) Comunicació accessible Ticketing accessible Elements de senyalització accessibles dels itineraris, accessos, serveis i punts d’informació. Dispositius o sistemes d’audiodescripció, nombre de sessions amb aquest recurs i proporció que representen sobre el total Dispositius de sobretitulació/subtitulació, nombre de sessions amb aquest recurs i proporció que representen sobre el total Dispositius d’audiosubtitulació, nombre de sessions amb Serveis d’accessibilitat

aquest recurs i proporció que representen sobre el total Servei de llengua de signes, nombre de sessions amb aquest recurs i proporció que representen sobre el total Servei de “descoberta tàctil” (Touch tours), nombre de sessions amb aquest recurs i proporció que representen sobre el total Disposar de bucle magnètic instal·lat a les sales, o bé d’equips individuals de bucle magnètic per a persones que ho sol·licitin.

22


Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

Referent d’accessibilitat o del projecte social Atenció a les persones amb discapacitat i la seva gestió

Com es fa l’atenció a les persones amb discapacitat? Gestió de les places d’espectador reservades a persones amb discapacitat i als seus acompanyants Mesures d’accessibilitat en els actes públics, jornades o

Altres serveis

conferències que s’organitzen. Com es fa la detecció de necessitats dels assistents Màquines expenedores accessibles.

Formació i capacitació Formació i capacitació per a l’atenció a les persones amb discapacitat, de la normativa d’accés dels gossos d’assistència, i sobre l’ús dels productes de suport a disposició del públic: sessions realitzades i previstes, descripció dels continguts, hores de formació i nombre d’assistents. Nombre de personal format en accessibilitat

Pla d’emergències Previsió d’actuacions per a persones amb diferents tipus de discapacitat 23


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

2.5. ACTIVITATS ACCESSIBLES 2.5.1. Funcions accessibles* Nombre de funcions accessibles de teatre

1. • • • •

Nombre de funcions accessibles de dansa Nombre de funcions accessibles de circ Nombre de funcions accessibles de música Nombre de funcions accessibles d’altres gèneres *Una funció accessible: Es aquella que garanteix les condicions d’accessibilitat perquè qualsevol persona pugui gaudir-ne, comprendre i participar-hi, si s’escau, i han d’oferir la informació mitjançant un llenguatge entenedor, d’acord amb el que estigui establert per reglament segons el tipus d’activitat. Característiques: • Ha de ser comunicat de manera accessible incorporant la Lectura Fàcil a través de les pàgines web i la resta de mitjans de difusió (programes de mà, cartells, etc) • Ha d’informar de les condicions d’accessibilitat corresponents (audiodescripció, subtitulació, intèrpret en llenguatge de signes, etc.)

24

• •

2. •

• • •

Una funció pot ser accessible si incorpora algun d’aquests elements: Audiodescripció en directe per narrar a temps real el que succeeix en escena. Subtitulació o audiosubtitulació en directe. Intèrpret en llenguatge de signes integrats a l’espectacle. Utilització d’elements sensorials que estimulin els sentits i facilitin la percepció dels espectacles (sons, olors, elements tàctils, etc.) Guies/fitxes explicatives de l’espectacle i dels personatges (similar a les Guies pedagògiques). Programa de mà o materials de difusió en Lectura Fàcil. L’equipament pot fer la funció accessible si ofereix els serveis d’accessibilitat següents: Explicació a les de les condicions d’accessibilitat i serveis d’accessibilitat del mateix equipaments (en la comunicació interna i externa): Places habilitades per a cadira de rodes, bucle o anella magnètica, audiodescripció, subtitulació, etc. Bucle magnètic que amplifica les ones sonores perquè les persones amb audiòfons o implants coclears rebin el so amb més qualitat.(quan està instal·lat a una sala beneficia tots els espectacles que s’hi facin, també hi ha bucles portàtils que es poden instal·lar només per un espectacle concret o individuals de collaret, que es poden oferir a les persones que ho necessitin...) Atenció a les persones amb discapacitat, acompanyament, etc. Materials de difusió accessible i en lectura fàcil (programa de mà, cartells, etc) i web accessible. Guia seqüencial de com arribar a l’equipament.


Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

2.5.2. Espectacles o concerts inclusius*

a persones amb discapacitat

Nombre d’actuacions i funcions programades

Organització d’activitats específiques per

a.

Visites organitzades per a col·lectius amb discapacitat (visites a l’equipament o

*Es aquell que incorpora actors/intèrprets amb discapacitat o en risc d’exclusió social a escena en la mateixa obra.

prèvies a l’inici de l’espectacle per tal d’entrar en contacte amb els actors i l’escenografia de l’obra)

2.5.3. Altres activitats que fomenten la inclusió dels col·lectius amb discapacitat •

Nombre de visites

Equipament adherit al programa Apropa Cultura*?

Nombre d’actuacions i funcions vinculades al programa

b.

Funcions relax (són sessions de teatre, dansa, cinema o altres esdeveniments culturals que tenen lloc en un ambient més relaxat i amigable, on les normes relatives al moviment i al soroll de la

*El Programa Apropa Cultura afavoreix l’assistència i participació de col·lectius en risc d’exclusió social a les arts escèniques de Catalunya. D’altra banda, també enforteix les experiències vitals d’aquests col·lectius i fa realitat el dret de l’accés a la cultura per a tothom. El programa ofereix els serveis l’assistència a espectacles de música, teatre, dansa i circ: els equipaments adherits a Apropa Cultura ofereixen localitats de la seva programació habitual a preus molt reduïts. Web: www.apropacultura.cat

sala estan més relaxades. També poden implicar petits ajustos a l’acompliment (il·luminació, so, etc.) i acollir els membres, per satisfer millor les seves necessitats. Es dirigeixen a tots els individus i famílies que prefereixen o gaudeixen d’un ambient més relaxat en un lloc cultural, reduint els nivells d’ansietat i fent que l’experiència 25


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

sigui més agradable (per exemple, pares

2.5.4. Projectes o programes d’inclusió

amb fills petits, persones amb discapacitat

social/comunitaris

d’atenció, persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb autisme, persones amb discapacitat sensorial, social o de comunicació).

Projectes propis de participació amb col·lectius*

*Projectes on la ciutadania participa activament. Una entitat social, un centre o un col·lectiu de persones amb

Nombre de funcions relax

c.

Obrir assajos de les representacions i concerts a les persones amb discapacitat

discapacitat i en risc d’exclusió social Projectes de participació acollits*

*Projectes on la ciutadania participa activament. Una entitat social, un

Nombre d’assajos oberts

d.

centre o un col·lectiu de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social

Activitats participatives d’arts escèniques

De cada un dels projectes afegir la

i música amb els col·lectius amb

informació següent:

discapacitat

Nom del projecte/programa desenvolupat:

Nombre d’activitats

Descripció: Col·laboració amb entitats socials de col·lectius amb discapacitat o en risc d’exclusió social:

26


Diagnosi d’accessibilitat de l’edifici, de l’equipament i dels serveis

CONCLUSIÓ GLOBAL DEL DIAGNÒSTIC

Accessible parcialment: establiment on alguns dels serveis principals

A partir de l’anàlisi de tots aquests

o secundaris contenen barreres

elements en relació amb l’accessibilitat es

arquitectòniques o a la comunicació,

classifica l’equipament d’acord amb els

però altres serveis principals tenen

paràmetres següents:

una accessibilitat òptima o bàsica.

Accessibilitat òptima: establiment que

No accessible: establiment que

compleix íntegrament els paràmetres

conté barreres que impedeixen a les

d’accessibilitat que garanteixen la

persones amb discapacitat utilitzar els

utilització autònoma, segura i amb

serveis principals.

comoditat a totes les persones. •

Accessibilitat bàsica: establiment que permet l’accés a tots els serveis, però no és possible accedir a plantes superiors o a alguna zona no representativa, o bé té elements practicables (accessible amb menys comoditat) o un percentatge de places accessibles inferior al que correspondria.

27


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

3. Descripció de les actuacions necessàries a realitzar A partir del resultat de la diagnosi es descriuen les actuacions necessàries a realitzar. En aquest sentit, les actuacions han de donar resposta als dèficits detectats en l’equipament en relació amb l’accessibilitat i aniran dirigides a la supressió de les barreres següents: 1. Barreres arquitectòniques: barreres de caràcter físic que limiten o impedeixen la interacció de les persones amb l’entorn. 2. Barreres en la comunicació: barreres que limiten o impedeixen l’expressió i la recepció d’informació de missatges, sigui en la comunicació directa, sigui en els mitjans de comunicació. 3. Barreres d’actitud: actituds que, directa o indirectament, per acció o per omissió, generen una situació discriminatòria, en 28

obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga. D’aquesta manera, es detallaran totes les actuacions per tal d’assolir un grau òptim d’accessibilitat i es classificaran de la manera següent: 1. Actuacions indispensables per a complir amb la normativa aplicable sobre accessibilitat. 2. Actuacions recomanables per augmentar el nivell de l’accessibilitat més enllà dels mínims normatius, i disposar realment d’espais, itineraris, elements, productes i serveis per a tots els usuaris, de forma desapercebuda i normalitzada,


3.

sigui quin sigui el seu grau de discapacitat. Així mateix, es determinaran les actuacions concretes, específiques (indispensables i recomanables) per a cadascun dels àmbits analitzats següents: a. Entorn immediat. b. Aparcament. c. Descripció i condicions d’accessibilitat en els diferents elements. • Accessos • Itineraris verticals (entre les diverses plantes de l’edifici). • Itineraris horitzontals. • Sala dels equipaments escènics i musicals. • Cambres higièniques d’us públic. • Cabines per als actors.

Descripció de les actuacions necessàries a realitzar

• Gestió, comunicació i productes. • Formació i capacitació. • Pla d’emergències. d. Activitats accessibles. • Funcions accessibles • Espectacles o concerts inclusius • Altres activitats que fomenten la inclusió • Programes d’inclusió social o comunitaris En aquest sentit, tal com es veurà a continuació, les actuacions hauran d’anar vinculades a uns objectius estratègics, un pressupost i amb una calendarització corresponent d’acord amb els criteris de prioritat establerts. Finalment, un altre element important a valorar és el benefici que cada actuació comportarà als usuaris. 29


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

4. Criteris de prioritat Cal establir uns criteris que permetin definir quines actuacions són prioritàries respecte d’altres d’acords amb els objectius o les línies estratègiques que es defineixin. 4.1. Des del punt de vista d’un municipi o d’una entitat empresarial gestora de diversos equipaments s’han de tenir en consideració, entre d’altres, els següents criteris:

• Criteri d’urgència per territori sense cap oferta. Donar prioritat a les actuacions en llocs on no hi ha cap establiment accessible. • Criteri de nombre de població en el territori, barri o zona. • Criteri d’ubicació (en aquells establiments situats al nucli urbà o millor connectats

• Criteri d’igualtat o equitat territorial. Tot el territori ha d’assolir un mínim grau d’establiments accessibles.

4.2. Des del punt de vista d’un equipament s’han de tenir en consideració, entre d’altres, els següents criteris:

• Criteri de facilitat tècnica. Prioritzar les actuacions més fàcils d’implementar o les que requereixin menys recursos econòmics.

• Criteri de facilitat tècnica: prioritzar les actuacions més fàcils d’implementar o les que requereixin menys recursos econòmics (relació cost-benefici)

30


Criteris de prioritat

• Criteri d’urgència davant de necessitats reals: donar prioritat a les actuacions quan hi hagi una demanda real de col·lectius d’usuaris afectats per les barreres existents.

31


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

5. Pla d’actuacions i pressupost A partir de les conclusions de la diagnosi, de la descripció de les actuacions i dels criteris de prioritat es dissenya el pla d’actuació. El pla organitza la planificació i control d’un recursos donats per a assolir una objectius i aconseguir un grau òptim d’accessibilitat en l’equipament. En el pla s’estableix uns objectius estratègics que porten associats unes actuacions concretes per tal d’assolirlos. El grau d’assoliment dels objectius estratègics es mesura a partir d’uns indicadors d’avaluació de cada una de les actuacions que es duen a terme. El grau d’assoliment d’aquests objectius i actuacions concretes determinarà l’èxit del pla. En aquest sentit, les actuacions que es desenvolupen al Pla d’actuació es 32

vinculen als objectius mitjançant unes fitxes estructurades de la manera següent: LE1. Primera línia estratègica A1.1. Actuació 1 Descripció Unitat competent Destinataris Calendari Pressupost Indicador

El pla d’actuació s’elabora d’acord amb la temporalitat de 4 anys. A més a més, es determinen els pressupostos detallats per realitzar cadascuna de les actuacions i es planifiquen,


Pla d’actuacions i pressupost

en base als criteris establerts i a la disponibilitat econòmica, en un pla d’etapes per a cada una de les diferents actuacions de la manera següent: Exemple de calendari d’implementació i pressupost Actuacions

Any 1

Any 2

Any3

Any 4

Pressupost

A1.1. Acció 1 A1.2. Acció 2 A1.3. Acció 3 Etc. TOTAL

33


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

6. Mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació 6.1. El manteniment de l’accessibilitat és el conjunt de procediments de revisió, de detecció de problemes i d’actuació perquè els espais, els serveis o les instal·lacions romanguin accessibles al llarg del temps i hi hagi un manteniment suficientment continuat dels elements necessaris perquè les condicions d’accessibilitat no minvin o desapareguin. El manteniment de l’accessibilitat ha de tenir caràcter preventiu i correctiu. a. El manteniment preventiu de l’accessibilitat és el conjunt d’actuacions periòdiques i planificades que cal fer per a evitar la deterioració dels elements implicats en les condicions

34

d’accessibilitat i garantir-ne el funcionament òptim. b. El manteniment correctiu de l’accessibilitat són les actuacions no programades per a resoldre les anomalies o els problemes de funcionament que puguin sorgir i suscitar conflictes en les condicions d’accessibilitat dels elements afectats. 6.2. Les mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació de les actuacions necessàries es poden realitzar per mitjà d’una comissió de tècnics o experts en aquest àmbit per tal de realitzar les accions següents:


• Elaborar un informe anual d’avaluació de l’assoliment de les actuacions i dels seus objectius. • Rebre i estudiar les noves o altres necessitats que plantegin diferents sectors, per tal de proposar canvis o millores. • Definir mesures de control, de seguiment, de manteniment i avaluació necessàries per a garantir que, una vegada assolides les condicions d’accessibilitat, perdurin al llarg del temps.

Mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació

6.3. Definició de les mesures de control, de seguiment, de manteniment i avaluació de les actuacions: Per tal d’elaborar l’informe d’avaluació s’hauran de definir uns indicadors generals i específics. A nivell general, s’avaluarà el grau d’accessibilitat de l’equipament. A nivell específic, es farà un seguiment del grau d’execució de cada actuació i s’avaluaran els seus resultat en funció dels indicadors establerts.

• Elaborar el Pla de manteniment de l’accessibilitat de l’equipament. 35


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Exemple d’indicadors de l’avaluació general Accessible, Practicable, Parcialment accessible o practicable, Inaccessible, Entrada diferenciada, Itinerari Accessibilitat de l'equipament

adaptat

Nombres de butaques reservades per a Condicions accessibilitat instal·lacions

discapacitats

Nombre

Lavabos accessibles

si/no

Mostradors i taquilles accessibles

si/no

Nombre places d'aparcament per a discapacitats

Nombre

Pla d’emergència/ autoprotecció amb actuacions en discapacitat

si/no

Pla d’accessibilitat de l’equipament

36

si/no


Mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació

Bucle magnètic

si/no

Servei d'audiodescripció

si/no

Servei de subtitulació

si/no

Servei amb interpretació en Serveis específics

llenguatge de signes

si/no

Programa específic per a persones discapacitat psíquiques

si/no

Programa específic per a persones discapacitat física

si/no

Elements de senyalització adaptats Comunicació

Pàgina web accessible i nivell

accessible

d’accessibilitat

si/no

si/no

Comunicacions i publicacions accessibles

si/no

37


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

Nombre personal específic en Personal

accessibilitat

Nombre

Nombre personal format en accessibilitat

Nombre

Nombre d’activitats específiques

Nombre

Nombre d’activitats amb audiodescripció Activitats accessibles

Nombre

Nombre d’activitats amb subtitulació

Nombre

Nombre d’activitats amb interpretació en llenguatge de signes

Nombre

Nombre d’actuacions accessibles

Nombre

Nombre d’usuaris/públic que Públic/usuaris

utilitzen serveis i activitats accessibles

38

Nombre


Mesures de control, de seguiment, de manteniment i d’avaluació

Avaluació específica de cada actuació: seguiment del grau d’execució de les actuacions avaluació dels resultats de cada una d’elles en funció dels objectius plantejats inicialment i dels indicadors establerts. Exemple: Actuacions

Indicadors d’avaluació

A1.1 A1.2 A1.3 A1.4 A1.5

6.4. Elaboració del Pla de manteniment de l’accessibilitat El Pla de manteniment de l’accessibilitat és el document que estableix la programació de les actuacions necessàries per al manteniment preventiu de l’accessibilitat dels espais i els edificis i prescriu les actuacions que

s’han d’emprendre en cas que en calgui un manteniment correctiu. Ha d’incloure una programació de revisions periòdiques amb les quals es comprovin els aspectes següents: • L’estat dels elements constructius, en especial el correcte funcionament dels 39


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

dispositius i aparells mecànics i dels components abatibles o plegables. • La mobilitat, incloent l’accés i la circulació per l’interior dels espais, i la comprovació que no hi hagin obstacles ni estiguin ocupats per elements que redueixin o limitin la seva funcionalitat. • La correcta senyalització dels serveis i dels punts d’informació. • La comunicació i la comprensió de la informació, ja sigui mitjançant l’atenció directa a l’usuari o per mitjà de material audiovisual, subtitulació, audiodescripció, senyalètica, plafons, documents Braille, informació web, aplicacions per 40

dispositius i noves tecnologies, etc. • L’ús, el funcionament i la disponibilitat dels productes accessibles que ofereixi el servei. • Els requeriments de formació i capacitació del personal d’atenció al públic vers les necessitats que puguin presentar les persones amb discapacitat.


Glossari

Glossari GENERAL 1. Accessibilitat: L’accessibilitat universal implica que qualsevol persona pugui disposar i utilitzar les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial. Aquest concepte és aplicable a dues formes bàsiques d’activitat humana: la mobilitat i la comunicació. Totes dues poden estar subjectes a limitacions com a conseqüència de l’existència de barreres. 2. Autonomia personal: L’autonomia és la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies,

així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. 3. Disseny universal o disseny per a tothom: Disseny de productes i entorns aptes per a l’ús del major nombre de persones possible, sense necessitat d’adaptacions ni d’especialitzacions. 4. Barreres a l’accessibilitat: els impediments, les traves o els obstacles per a la interacció de les persones amb l’entorn físic, el transport, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions. Les barreres a l’accessibilitat poden ésser: • Barreres arquitectòniques: Les barreres arquitectòniques són tots aquells impediments 41


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

o obstacles físics que dificulten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones. N’hi ha de tres tipus: urbanístiques (a la via pública), d’edificació pública o privada i del transport. • Barreres en la comunicació: Aquestes barreres fan referència a tots aquells impediments o dificultats que es presenten en la comprensió, captació i emissió de missatges, així com en l’ús dels mitjans tècnics disponibles. • Barreres d’actitud: actituds que, directament o indirectament, per acció o per omissió, generen una situació discriminatòria, 42

en obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga. 5. Itinerari de vianants: l’espai de pas que permet un recorregut continu, sia en el territori, en què relaciona els diferents espais entre si i amb les edificacions i els mitjans de transport de l’entorn i els que permeten d’accedir-hi, sia en les edificacions, en què relaciona els diferents espais d’un edifici entre si i amb els diferents accessos, sia en el transport, en què relaciona els diferents espais de les infraestructures de transport entre si i amb els diferents accessos i en què permet l’embarcament als


Glossari

mitjans de transport i l’accés a les zones habilitades; l’itinerari de vianants pot ésser accessible o practicable, en els termes que estableixen les lletres l i m. 6. Espai d’interacció: l’àrea lliure d’obstacles que permet que qualsevol persona, independentment de les seves capacitats, pugui interaccionar amb cadascun dels elements, les instal·lacions o els equipaments de què es tracti. 7. Accessible: la condició d’un entorn, un procés, un producte o un servei que s’ajusta als requeriments funcionals i d’interacció –com poden ésser els dimensionals, els d’ubicació, els d’il·luminació, els d’acústica i els de comunicació– que

en garanteixen la utilització autònoma, segura i amb comoditat a totes les persones. 8. Practicable: la condició d’un entorn, un procés, un producte o un servei que s’ajusta als requeriments funcionals, dimensionals, d’il·luminació i de comunicació que en garanteixen la utilització autònoma i segura a totes les persones. 9. Mitjans de suport: les ajudes que actuen com a intermediàries entre l’entorn i les persones amb discapacitat i els permeten de millorar la qualitat de vida o d’incrementar l’autonomia personal. Els mitjans de suport d’ús particular es consideren elements necessaris i no se’n pot restringir la utilització, excepte per motius de 43


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

seguretat o de salubritat o per les altres causes que siguin establertes per reglament. Els mitjans de suport es classifiquen en: • Producte de suport: instrument, aparell, eina, dispositiu, mecanisme o element anàleg que permet a les persones amb discapacitat de dur a terme activitats que sense aquesta ajuda no podrien fer, o que només podrien fer a costa d’un gran esforç. • Suport personal: persona preparada per a facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal. 44

• Suport animal: animal ensinistrat especialment per a cobrir necessitats concretes d’una persona amb discapacitat, com els gossos d’assistència. 10. Ajustos raonables: les mesures d’adequació físiques, socials i actitudinals que, d’una manera eficaç i pràctica i sense que comportin una càrrega desproporcionada, facilitin l’accessibilitat o la participació d’una persona amb discapacitat en igualtat de condicions que la resta de ciutadans. 11. Proporcionalitat: la qualitat d’una mesura de millora de l’accessibilitat segons la qual els costos o les càrregues que implica estan justificats, atenent els criteris següents:


Glossari

• Els efectes discriminatoris que comportaria per a les persones amb discapacitat que la mesura no es dugués a terme. • Les característiques de la persona, l’entitat o l’organització que ha de dur a terme la mesura. • La possibilitat d’obtenir finançament públic o altres ajuts. 12. Mesures d’acció positiva: els suports específics destinats a prevenir o compensar els desavantatges o les dificultats especials que tenen les persones amb discapacitat per a llur participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta de

persones, i per a llur incorporació a tots els àmbits de la vida política, econòmica, educativa, cultural i social.

PERSONES AMB DISCAPACITAT Les persones que presenten dèficits funcionals de caràcter físic, sensorial, intel·lectual o mental que, en interaccionar amb barreres diverses, veuen limitada llur participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions que la resta de persones. 1. Persones amb discapacitat visual: persones amb disminució parcial o manca total de la capacitat per a veure-hi que dificulta o impedeix l’acompliment normal de les tasques visuals i provoca dificultats d’interacció entre la 45


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

persona afectada i l’entorn; inclou la ceguesa total i els diferents graus de baixa visió. 2. Persones amb discapacitat auditiva: Persones amb disminució parcial o manca total de la capacitat per a percebre les formes acústiques; són considerades persones sordes les que tenen discapacitat auditiva. 3. Persones amb discapacitat física: Persones amb la discapacitat que dificulta o impedeix la mobilitat o el moviment del cos, o part del cos, en les activitats bàsiques de la vida diària, incloses les discapacitats d’origen orgànic. 4. Persones amb discapacitat intel·lectual: Persones amb discapacitat intel·lectual es 46

refereix a un estat particular de funcionament que comença en la infantesa en el qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència juntament amb limitacions en habilitats adaptatives. La discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys. El discapacitat intel·lectual no és tan sols el nivell intel·lectual, ni les habilitats d’adaptació; són totes dues coses, iniciades en el transcurs del desenvolupament que, en l’entorn físic, social i cultural on viu aquesta persona, suposen una limitació important


Glossari

del seu funcionament. Així doncs, la discapacitat és una expressió de les limitacions en el funcionament individual dins un context social i que representa una desavantatge substancial per la persona”. 5. Persones amb alteracions del comportament: persones amb els trastorns cognitius, d’afectivitat o de conducta que, per llur intensitat o gravetat, determinen la necessitat de la persona afectada de suports per al funcionament psicològic i per a la socialització. 6. Transtorn d’Espectre Autista (TEA): El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurològic que afecta la percepció i al processament de la informació. El diagnòstic

de TEA inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades. El trastorn autista es fa evident abans dels tres anys, encara que sovint es diagnostica més tard. En alguns casos, pot no ser detectat fins l’edat escolar obligatòria. No obstant això, els instruments de detecció primerenca i diagnòstic específics permeten identificar-lo ja abans del segon any de vida. 7. Persones amb mobilitat reduïda: les persones que tenen limitada la capacitat de desplaçar-se o 47


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

d’interaccionar amb l’entorn amb seguretat i autonomia per raó d’una determinada discapacitat física, sensorial o intel·lectual. 8. Persones amb altres necessitats o situacions especials: Les persones grans poden combinar diverses dificultats com: la disminució de l’audició i de la visió, reducció o alteració de la mobilitat, pèrdua de memòria, alteració de la funció manual, entre altres. 9. Persones amb altres necessitats específiques: Algunes persones poden tenir un problema determinat en una funció cerebral que els ocasiona una disfunció per parlar, escriure, comptar, etc.

48

SERVEI D’ACCESSIBILITAT A LES ARTS ESCÈNIQUES 1. Audiodescripció: consisteix a descriure el que es veu sobre l’escenari, com ara personatges, accions, escenografia, etc. L’usuari rep aquesta descripció de forma oral en els espais sense diàleg de l’obra. Aquest servei beneficia especialment les persones cegues i amb baixa visió, si bé també pot beneficiar espectadors amb discapacitats cognitives. 2. Sobretitulació/subtitulació: consisteix a incloure un text a la part inferior (subtítols) o superior (sobretítols) de l’escenari que reprodueix, generalment de manera resumida, el text de l’obra. Pot oferir-se en la


Glossari

mateixa llengua de l’obra (intralingüístic) o en una altra llengua (interlingüística). Aquest servei beneficia les persones que no comprenen la llengua original, persones sordes i persones amb discapacitat auditiva. En determinats casos, com ara l’òpera, també pot ajudar a entendre el text a persones sense discapacitat auditiva. Quan s’adreça específicament a persones sordes o amb discapacitat auditiva, s’hi solen afegir elements com la identificació del personatge, una descripció dels sorolls ambientals, etc. 3. Audiosubtitulació: consisteix a reproduir oralment els subtítols o text en pantalla. Aquest servei és útil per a persones

cegues i persones amb baixa visió, i també amb persones amb dificultats de lectura, ja siguin transitòries o permanents. Quan aquest servei s’adreça a persones cegues i amb baixa visió, l’audiosubtitulació se sol combinar amb l’audiodescripció. 4. Interpretació en llengua de signes: consisteix a traduir en llenguatge de signes el text de l’obra. Aquest servei és útil per a persones sordes i amb discapacitat auditives. 5. Materials de difusió (fullets, programa o pàgines web, etc.) escrits en: • Lectura fàcil: desenvolupats segons unes guies que faciliten la lectura. Aquest 49


Guia per a l’elaboració de Plans d’accessibilitat en equipaments escènics i musicals

servei beneficia les persones amb dificultats lectores, ja siguin transitòries (immigrants, persones que s’han incorporat a l’escola tardanament, persones amb escolarització deficient, etc.) o permanents (trastorns d’aprenentatge, etc.). Tots els usuaris també se’n poden beneficiar. • Braille: sistema de lectura tàctil desenvolupat per a persones cegues i amb discapacitat visual. • Altres llengües (traduccions): les llengües també poden ser una barrera, de manera que oferir materials traduïts a altres llengües es pot considerar un servei d’accessibilitat lingüística adreçat a tots els usuaris. 50

• Narrativa social: Pautes per treballar abans de l’assistència a un teatre a mode d’història anticipativa i seqüencia en forma de Guia. Utilitzar la guia com a eina perquè les persones amb Transtorn d’Espectre Autista puguin millorar l’experiència d’anar a un teatre. 6. “Touch tours”: visita tàctil que permet conèixer més detalls del vestuari, escenografia, etc. de l’obra. Beneficia especialment els usuaris cecs i amb discapacitat visual, si bé tots els espectadors se’n poden beneficiar. 7. Bucle magnètic: aparell que amplifica el so, adreçat a persones sordes i amb discapacitat auditiva que porten audiòfons o implants coclears.


Fires del Llibre a Catalunya 2017

51