Page 1

ClimaDat Un projecte orientat a l'estudi dels mecanismes d’interacció entre diferents components del sistema climàtic R. Curcoll, A. Àgueda, O. Batet, M. Ealo, C. Grossi, M. Nofuentes, P. Occhipinti, L. Sánchez‐García, R. Arias, J‐A. Morguí, X. Rodó Institut Català de Ciències del Clima y C/ Doctor Trueta, 203 y 08005 Barcelona

OBJECTIUS PRINCIPALS

LA XARXA

MESURES

1.

Crear una xarxa de 8 estacions d’observació del clima en sistemes:

• Concentracions i fluxos de gasos d’efecte hivernacle (CO2, CH4, N2O, CO, H2O, SF6)

Naturals i remots

Crítics o especialment sensibles als canvis (ja sigui pel seu emplaçament, per les seves característiques fisiogràfiques o per la singularitat dels seus ecosistemes)

• Composició isotòpica del vapor d’aigua i del CO2 i del CH4.

2.

• Mesures en xarxes d’alta densitat de variables atmosfèriques i del sòl (T sòl, %RH sòl, T ambient, %RH ambient, P ambient)

Proporcionar dades rellevants i d’accés lliure sobre els paràmetres estudiats en els diferents sistemes naturals

3.

Crear campanyes específiques per a abordar preguntes científiques rellevants

4.

Desenvolupar accions de comunicació i educació per a conscienciar a la població dels possibles efectes del canvi climàtic

Radiació incident i albedo

Estructura atmosfèrica (Lidar, Radar)

• Concentració de Radó (Rn222) per a models de transport de gasos • Meteorologia bàsica d’alta precisió (T, %RH, velocitat i direcció vent ‐3D,2D‐, precipitació )

DESCRIPCIÓ DE LES UBICACIONS ESCOLLIDES PER A LES ESTACIONS P. Natural de Valderejo

P. Natural de Sierra de Grazalema

Superfície del parc: 3503 ha Clima a cavall entre l’atlàntic i el mediterrani; sòl calcari Carac. singular : Petita vall aïllada

Superfície del parc: 53411 ha Clima atlàntic; sòl argilós i calcari Carac. singular: S’hi troba la regió més plujosa de la Península, els vents carregats d’humitat procedents de l’Atlàntic provoquen la condensació de núvols que donen pluges durant tot l’any. S’hi troba l’Abies pinsapo (o avet espanyol).

P. Natural de Baixa Limia‐Serra do Xurés P. Natural de O Invernadeiro Superfície del parc: 20902 ha (Xurés) i 5722 ha (O Invernadeiro) Clima atlàntic; sòl granític (Xurés) i sòl de pissarres, quarsites, esquists (O Invernadeiro) Carac. singular. Els dos parcs tenen diferents sòls, retenen de diferent manera l’aigua i estan afectats pels incendis forestals

P. Rural de Frontera Superfície del parc: 12488 ha Clima subtropical; sòl volcànic Carac. singular: S’hi localitza la major part de la massa arbòria (laurisilva) de l’illa i el punt més elevat. Es pot monitoritzar la formació de la pluja horitzontal.

P. Regional de Sierra de Gredos Superfície del parc: 86236 ha Clima predominantment continental; sòl granític Carac. singular. Sistema d’alta muntanya (fins a 2592 m) situat al centre de la península, obert a nombroses influències climàtiques i amb una elevada variabilitat pluviomètrica (segons l’entrada d’aires)

P. Natural del Delta de l’Ebre Superfície del parc: 8445 ha Clima típicament mediterrani; sòl arenós i llimós Carac. singular: Element integrador del que succeeix a la conca del riu Ebre i element frontera entre la influència marina i continental. Fort component antròpic degut a la presència de conreus i a la forta regulació del riu

P. Natural de Sierras de Cazorla, Segura i las Villas Superfície del parc: 214300 ha Clima mediterrani continental; sòl calcari (càrstic) Carac. singular: Orientació atípica NE‐SO amb una població de boix grèvol relicta.

Muntanya de S’Enclusa Superfície de l’illa: 70100 ha Clima típicament mediterrani; sòl divers (conglomerats, pissares, calcari, etc.) Carac. singular: Hi arriben vents procedents de totes direccions

L’INSTITUT CATALÀ DE CIÈNCIES DEL CLIMA I EL LABORATORI DE L’ATMOSFERA I ELS OCEANS L’IC3 és un centre de recerca dedicat a l’estudi del clima (http://www.ic3.cat).

Les estacions del LAO han format part de xarxes europees per a l’avaluació del balanç de carboni terrestre, com ara: CarboEurope, IMECC o Geomon.

El Laboratori de l’Atmosfera i els Oceans (LAO) és una unitat d’aquest centre dedicada a l’obtenció de dades a partir d’observacions climàtiques i a posar‐les en relació amb diferents models de superfície o de transport. El LAO genera sèries de llarga durada de concentracions de gasos d’efecte hivernacle. Actualment té en funcionament diverses estacions/punts de mostreig (Fig. 1): La Muela (des de 2006, en continu), Begur (des de 2001, freqüència setmanal) (Fig. 2), Estany Llong (des de 2008, freqüència quinzenal) (Fig. 2). A més, també realitza estudis locals i de divulgació a altres emplaçaments (Roses, CRAM, Mataró).

CRAM

Fig. 2 Concentració de CO2 a les estacions de Begur (blau) i Estany Llong (vermell)

ELL

ROSES

CREUS

BGU

LMU Aircraft Sampling over Flux Towers

Flask Sampling (in collaboration with other groups)

Fig. 1 Situació de les estacions/punts de mostreig del LAO

Un projecte finançat per

Fig. 3 Concentració de CO2 en perfils verticals al llarg del Paral∙lel 42

Actualment, l’estació de La Muela forma part de la xarxa ICOS, una nova infra‐ estructura de recerca pensada per a desxifrar el balanç de gasos d'efecte hivernacle a Europa i a les regions adjacents. EL LAO treballa des de l’any 2004 en l’estudi de l’estructura atmosfèrica i en el transport de gasos (Fig. 3‐ 4) . S’utilitzen instruments aerotransportats per a fer mesures de gasos d’efecte hivernacle que es posen en relació amb diferents models de superfície i de transport (Fig. 4). En col∙laboració amb

Fig. 4 Perfil vertical de CH4 i temps de residència en la capa límit per a la capa superior de la massa d’aire analitzada (a>2000m)


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.