Issuu on Google+

Pla Estratègic Ib-salut 2008-2011 El Servei de Salut per al segle XXI


Índex


1

Presentació

2

Desenvolupament del Pla Estratègic

3

Qui som i com volem actuar?

Missió i valors

4

Els nostres reptes

4.1 Els nostres reptes i les nostres fortaleses

17

4.2 La visió del Servei de Salut per als propers anys

19

5

La nostra guia estratègica:

21

5.1

Objectius estratègics

25

5.2

Mapa Estratègic

31

6

Els objectius estratègics des de diferents perspectives

33

- Perspectiva dels clients

33

- Perspectiva dels processos interns

34

- Perspectiva d’aprenentatge i de coneixement

36

- Perspectiva de sostenibilitat i d’eficiència

39

7

El Servei de Salut de les Illes Balears en xifres

41

8

Credencials

45

5 13

15


Presentaci贸


Vicenç Thomàs Mulet Conseller de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears

Les Illes Balears es feren càrrec de la responsabilitat de gestionar un Servei de Salut propi el gener de l’any 2002, una distància encara curta per valorar completament els resultats assolits per la Comunitat Autònoma, però suficient per plantejar les línies que han de garantir el seu futur i assegurar la direcció correcta per desplegar, en els proper anys, una organització sòlida i una provisió de serveis sanitaris de qualitat, en un marc de sostenibilitat. Cal recordar que aquest Pla Estratègic té el seu precedent en les “Propostes Estratègiques del Servei de Salut de les Illes Balears”, que el mateix any 2002 publicaven els nous responsables del Servei de Salut i que volia inspirar un model propi i ambiciós per al mil·lenni que s’iniciava. L’experiència acumulada, el reconeixement de l’evolució del nostre sistema i l’anàlisi de la situació actual dels serveis, del finançament i dels compromisos que ha adquirit la Conselleria de Salut i Consum i el mateix Servei de Salut, fan pertinent aquest nou plantejament planificador. Un pla ambiciós que posa els ciutadans al centre d’un conjunt d’objectius, que s’haurà de guanyar el respecte i la participació dels professionals i que comptarà, en tot moment, amb el suport del Govern de les Illes Balears.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

5


Presentaci贸


La voluntat del Servei de Salut, en el moment de plantejar-se elaborar i difondre les seves línies estratègiques, és la de posar a l’abast de tota l’organització de l’Ib-salut un document sintètic que tengui utilitats diverses i que és el producte d’un exercici iniciat pels directius de les deu gerències en què dividim el conjunt de proveïdors propis, amb la finalitat d’identificar les actuacions prioritàries. El resultat presentat ha de tenir una gran utilitat per a la confecció del conjunt d’instruments que feim servir per traslladar els objectius del Servei a les diverses unitats i als professionals que el composen. La metodologia seguida, la del Balance Scored Card (BSC), permet agrupar quatre grans àrees d’intervenció i dirigir tots els interessos cap a la satisfacció del client-ciutadà com a usuari dels nostres serveis i, alhora, assegura la possibilitat de transportar aquestes línies i els objectius més específics que se’n deriven a un quadre de comandament integral que ens ajudi a seguir la seva aplicació i la seva reformulació, quan calgui. El resultat final, que ha de marcar les prioritats dins el conjunt de les tasques pròpies del dia a dia, són 25 grans línies d’actuació, la major part de les quals descansaran sobre un o més d’un projecte, i que han de suposar la consolidació de l’Ib-salut, la innovació en la manera de gestionar i encarar els diversos serveis i, sobretot, la millora de la prestació que donam als ciutadans. Sense desdibuixar el conjunt, és necessari que no abandonem cap de les línies que marquen les estratègies; per aquest motiu, cal posar un èmfasi especial en la gestió de l’accés i la demanda, en els nous models organitzatius basats en el model de gestió clínica, en el paper dels professionals i en la preocupació per assegurar la sostenibilitat del sistema. Josep M. Pomar Reynés Director general del Servei de Salut de les Illes Balears (Ib-salut)

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

7


Centres de l’Ib-salut Hospitals

Hospital Universitari Son Dureta http://www.hsd.es

Hospital Son Llàtzer http://www.hsll.es

Hospital Comarcal d’Inca http://www.hcin.es

Hospital de Manacor

http://fundacion.hospitalmanacor.org

GESMA

http://www.gesma.org Gestió Sanitària de Mallorca (és una entitat de caràcter públic de les Illes Balears que depèn del Govern de les Illes Balears) amb els hospitals sociosanitaris: Hospital General i Hospital Joan March.

Nou Hospital Universitari Son Dureta

Hospital Can Misses http://www.hcm-ibiza.es

Hospital de Formentera http://www.hcm-ibiza.es

A més dels centres propis, l’Ib-salut manté concerts amb un nombre important de centres de gestió privada i d’altres entitats entre les quals cal destacar: Hospital de Sant Joan de Déu, Hospital de la Creu Roja, Clínica Juaneda, Clínica Palmaplanas, Clínica Rotger, Clínica Ntra. Sra. del Remei (Eivissa), Hospital de Muro.


Hospital Mateu Orfila http://www.hgmo.es

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

9


Centres de l’Ib-Salut Centres de Salut

IB-SALUT - Centres de Salut Sector PONENT-Palma

Sector MIGJORN

Sector TRAMUNTANA

Hospital Universitari Son Dureta CS Arquitecte Bennàssar CS Pere Garau CS Santa Catalina CS Valldargent CS S’Escorxador CS Son Pisà CS Casa del Mar

Hospital Son Llàtzer Rafal Nou Son Gotleu Escola Graduada Son Ferriol

Hospital Comarcal d’Inca CS Pollença

UBS El Terreno

CS Son Serra

UBS Puigpunyent UBS Galilea

UBS Sant Jordi

Platja de Palma

UBS S’Arenal UBS S’Aranjassa UBS Es Pil·larí

Es Coll d’en Rabassa UBS Can Pastilla UBS Es Molinar

Emili Darder

CS Sant Agustí UBS Gènova

CS Son Rutlan CS Camp Redó

UBS Establiments UBS Son Sardina

CS Son Cladera

UBS Sa Indioteria

Pobles CS Esporles / Tramuntana

UBS Banyalbufar UBS Estellencs UBS Valldemossa

CS Andratx

UBS Port Andratx UBS S’Arracó

CS Calvià / Sta. Ponça UBS Calvià UBS Es Capdellà UBS Peguera UBS Palmanova UBS Portals Nous UBS Son Ferrer UBS El Toro UBS Bendinat UBS Es Galatzó

Pobles CS Santa Maria

UBS Sta. Eugènia UBS Bunyola UBS Palmanyola

CS Sóller / Serra Nord UBS Formalutx UBS Deià UBS Port de Sóller

CS Martí Serra

UBS Pla de na Tesa

CS Muntanya

UBS Sa Cabaneta UBS Pòrtol

CS Llucmajor / Migjorn UBS Algaida UBS Pina UBS Randa

CS Es Trencadors / Arenal-Llucmajor UBS Badia Gran

CS Binissalem / Es Raiguer UBS Alaró UBS Consell UBS Sencelles

UBS Port de Pollença

CS Alcúdia / Safrà UBS Port Alcúdia

CS Sa Pobla / Torrent de Sant Miquel UBS Campanet UBS Búger

CS Muro / Marines

UBS Can Picafort UBS Sta. Margalida UBS Son Serra de Marina

CS Inca

UBS Lloseta UBS Mancor de la Vall UBS Selva UBS Biniamar UBS Caimari UBS Escorca UBS Moscari UBS Sa Calobra

CS Sineu / Es Pla

UBS Costitx UBS Lloret de Vistalegre UBS Llubí UBS Maria de la Salut

Sector LLEVANT Hospital de Manacor CS Artà/ Nuredduna UBS Colònia St. Pere

CS Capdepera

UBS Cala Rajada UBS Canyamel

CS Manacor

UBS Son Macià

CS Vilafranca

UBS Ariany UBS Montuïri UBS Petra UBS Porreres UBS Sant Joan

CS Son Servera / Llevant

UBS St. Llorenç des Cardassar UBS Cala Millor UBS Son Carrió UBS Sa Coma

CS Felanitx

UBS S’Horta UBS Cas Concos UBS Portocolom

CS Campos / Xaloc

UBS Ses Salines UBS Colònia Sant Jordi UBS Sa Ràpita

CS Santanyí

UBS Alqueria Blanca UBS Cala d´Or UBS Es Llombards UBS Calonge

CS Porto Cristo

UBS S’Illot UBS Cales de Mallorca


Àrea de Salut Menorca CS Verge del Toro UBS Es Castell

CS Canal Salat (Ciutadella) CS Dalt Sant Joan (Maó) UBS Sant Lluís

CS Es Banyer (Alaior) CS Ferreries

Àrea de Salut Eivissa Formentera CS Can Misses

UBS Jesús UBS Puig d’en Valls

CS Es Viver

UBS Sant Jordi

CS Sant Antoni

UBS Sant Josep UBS Sant Rafel UBS Sant Agustí UBS Cala Bou

CS Santa Eulària

UBS Sant Carles UBS Santa Gertrudis UBS Sant Joan UBS Sant Miquel

CS Vila

UBS Sa Penya

Formentera CS Formentera (Sant Francesc)

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

11


2 Desenvolupament del Pla Estratègic de l’Ib-salut 2008-2011

Missió i valors

Mapa estratègic Eixos, perspectives, objectius

Anàlisi interna i externa (DAFO)

Visió i línies estratègiques

Indicadors

Pla d’actuació


El desenvolupament del Pla Estratègic de l’Ib-salut 2008-2011: El Servei de Salut per al segle XXI s’ha elaborat a partir d’una metodologia estructurada i orientada a tres propòsits: a l’establiment de criteris clars i compartits, a la comunicació i als seguiment dels criteris esmentats. Hem seguit una sistemàtica ordenada en fases que es corresponen a un conjunt de preguntes encadenades. Qui som i com volem actuar? El Servei de Salut ha definit la missió i els valors que constitueixen la nostra raó de ser i que inspiren les nostres conductes. La missió i els valors són elements estables i permanents en el temps. Quins són els nostres reptes i les nostres fortaleses? L’exercici d’anàlisi de les nostres fortaleses i dels nostres punts febles situa la realitat de l’Ib-salut, el potencial de millora i la capacitat per afrontar els reptes actuals i els de futur. L’anàlisi interna es complementa amb les amenaces i les oportunitats que l’entorn ens planteja i que haurem d’afrontar. Què volem ser i quins són els nostres propòsits per als propers anys? De l’anàlisi dels nostres reptes i de les nostres fortaleses concretam una visió de futur del Servei. La visió és l’expressió de les nostres aspiracions, és el far que ens marca la llum i la direcció a seguir. La visió es desglossa en vuit línies estratègiques que configuren la visió del Servei de Salut per als propers anys. Com ho farem i amb quines fites? Una vegada definits els elements permanents, que identifiquen l’essència del Servei Balear de Salut, i la visió, que assenyala el camí a seguir, es desenvolupa la guia operativa de l’estratègia, que es concreta amb el desplegament de les línies estratègiques en vint-i-cinc objectius que marquen l’itinerari del nostre compromís. El mapa estratègic constitueix la guia de ruta, relaciona els objectius entre ells i els classifica en les quatre perspectives clau d’una organització: els clients, els processos interns, l’aprenentatge i el coneixement i, finalment, la sostenibilitat i l’eficiència. Cada objectiu traça un conjunt d’iniciatives que s’enuncien al final del document. Què farem, qui se’n responsabilitzarà, amb quins recursos comptam, de quin temps disposam? Aquesta fase, que ja hem iniciat, requereix un esforç estructurat del conjunt de l’Ib-salut i de cada centre. El Pla Estratègic del Servei de Salut es desplegarà a tota l’organització mitjançant els corresponents plans estratègics dels centres, a través dels contractes de gestió anuals, dels contractes de gestió clínica amb les unitats assistencials i dels sistemes de direcció per objectius a tots els nivells. L’agenda del Pla Estratègic de l’Ib-salut 2008-2011: El Servei de Salut per al segle XXI formarà part del dia a dia de tots els professionals de l’Ib-salut Ho feim bé? Amb l’objectiu que el Pla Estratègic de l’Ib-salut 2008-2011: El Servei de Salut per al segle XXI sigui una guia viva, l’esmentat Pla inclourà un sistema d’informació, la Factoria d’Informació corporativa, i un sistema d’implantació de l’estratègia, el Balanced Score Card, la brúixola que serveix per avaluar l’evolució dels nostres resultats i reprendre els objectius i les accions, si és necessari.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

13


3 Qui som i com volem actuar? Missi贸 i valors


El Servei de Salut de les Illes Balears és l’ens públic que, a instàncies de la Conselleria de Salut i Consum del Govern, ha de garantir la provisió de serveis sanitaris de cobertura pública a totes les persones de les Illes Balears.

Missió L’Ib-salut ha de ser capaç de:

• Participar en la definició de prioritats de l’atenció sanitària, a partir de les necessitats de salut de la població.

• Distribuir, de forma òptima, els mitjans econòmics destinats al finançament dels serveis i a les prestacions sanitàries i intentar aconseguir un equilibri econòmic.

• Garantir que les prestacions es gestionin de forma eficient per obtenir una relació òptima entre els recursos que s’hi destinen i la qualitat obtinguda.

• Garantir, avaluar i millorar la qualitat del servei al ciutadà, tant pel que fa a l’assistència (aspectes tècnics) com en el tracte (aspectes de l’atenció al client).

• Promoure la participació dels professionals en la consolidació del sistema sanitari balear i en l’assoliment dels objectius de l’Ib-salut, alhora que s’incrementa la motivació i la satisfacció professional.

• Estimular la formació continuada, la docència i la investigació en l’àmbit de la salut.

Valors Volem actuar:

• Amb el ciutadà com a centre del sistema sanitari. • Amb equitat, transparència, excel·lència i qualitat. • Amb la incorporació de la innovació en els nostres reptes. • Amb confiança. • Amb un model sanitari basat en la cooperació, la transversalitat i la participació.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

15


4.1

A nàlis i

Els nostres reptes i les nostres fortaleses

oportunitats • Els ciutadans són més exigents i estan més informats. • Els nous problemes de salut que modifiquen el patró d’atenció. • Les noves tecnologies que poden canviar les formes de relació amb els ciutadans. • El futur projecte: Facultat de Medicina. • El suport de la Conselleria de Salut. • L’oportunitat de col·laboració que suposa l’oferta privada sanitària a les Illes Balears. • L’increment de la població.

fortaleses • L’aposta decidida per la innovació. • Els nostres professionals. • L’experiència capdavantera en sistemes d’informació. • La modernització de l’Ib-salut. • La propera inauguració del nou hospital de referència: Son Espases. • Les expectatives en el desenvolupament de nous projectes.

A nàlis i


e xtern a

amenaces • La mancança actual de professionals en algunes àrees. • Les dificultats per preveure i planificar els serveis pels increments de població. • Les demandes i les expectatives creixents de la població. • La utilització dels serveis sanitaris públics és més baixa en els ciutadans amb un poder adquisitiu mitjà i alt. • La sostenibilitat del sistema sanitari públic en un entorn insular i en un entorn de dificultats econòmiques.

febleses • La falta de planificació estratègica. • La necessitat de situar el ciutadà en el centre del sistema sanitari. • Una xarxa incompleta pel que fa als dispositius propers a la comunitat (metges i infermeres per a l’Atenció Primària i per als centres sociosanitaris). • La necessitat de desenvolupar polítiques i projectes de gestió de recursos humans. • La necessitat d’un model de gestió flexible orientat a la cultura de l’avaluació. • Les mancances en la comunicació interna i externa.

i n te rn a


4.2 La visi贸 del Servei de Salut per als propers anys


Què volem ser i amb quins propòsits?

De l’anàlisi dels nostres reptes i fortaleses concretam les vuit línies estratègiques que configuren la visió del Servei de Salut per als pròxims anys:

1

El ciutadà com a subjecte actiu d’una assistència de qualitat.

2

La millora en l’accessibilitat i en el temps de resposta durant el procés assistencial.

3

Una aposta decidida per l’Atenció Primària que afavorirà una coordinació òptima entre els diferents nivells assistencials per garantir una millor assistència al pacient.

4

L’Hospital Son Espases com a referent d’un alt nivell assistencial.

5

La voluntat de defensar els valors professionals.

6

La tecnologia i els sistemes d’informació com a elements de suport clau en el procés assistencial i en la comunicació amb el ciutadà.

7

Un Servei de Salut orientat a aportar coneixement i eines de gestió als centres.

8

La sostenibilitat del Servei de Salut balear.

La nostra visió Volem ser un Servei de Salut valorat per la població, eficient, sostenible i eficaç en l’aplicació de les estratègies de política sanitària de la Conselleria de Salut.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

19


5 La nostra guia estratègica


Com ho farem? Després d’haver definit els elements permanents que identifiquen l’essència del Servei de Salut de les Illes Balears i la visió que assenyala el camí a seguir, cal desenvolupar la guia operativa de l’estratègia que es concreta amb el desplegament de les línies estratègiques en què hem de focalitzar la nostra atenció i amb quins objectius assolirem el nostre compromís.

El Servei de Salut de les Illes Balears vol assolir la seva visió mitjançant el desplegament dels objectius a partir de sis eixos: • Reforçar el paper del metge de família com a agent de salut del ciutadà. Aposta per • Potenciar la capacitat resolutiva dels dispositius d’Atenció Primària. l’Atenció Primària • Fer un esforç important per millorar els centres de salut existents, per i la coordinació internivells

crear-ne de nous i per millorar la dotació de professionals.

• Fomentar la innovació organitzativa com a vehicle de canvis que puguin ser percebuts pels ciutadans i pels professionals del sistema sanitari.

• L’estratègia d’incorporar criteris de sostenibilitat a la gestió econòmica de l’Ib-salut ha de permetre millorar, fer més transparent la gestió i assegurar la confiança i la capacitat per a la consecució de la missió de l’organització. La sostenibilitat • Una base econòmica sòlida i equilibrada ens permetrà tenir una major del sistema sanitari disposició en el moment de fixar la política d’inversions i d’adequar-la públic a les noves necessitats.

• Adaptar els procediments a criteris d’efectivitat en la pràctica clínica

ha de ser la via principal de millora de l’eficiència en la provisió de serveis.

• L’Ib-salut té com a objectiu situar el ciutadà com a protagonista del seu procés assistencial i té com a estratègia la qualitat com a eix disEls ciutadans, el més important

tintiu.

• La qualitat s’ha de relacionar amb l’assistència i el tracte, amb l’accessibilitat i el temps de resposta durant el procés assistencial.

• La qualitat és i ha de ser l’element fonamental per garantir la pertinença i la seguretat de les actuacions.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

21


5 La nostra guia estratègica


• Mantenir els compromisos regits en el Pla de Garantia de Demora. • Millorar l’accessibilitat al primer nivell d’atenció. Un nou enfocament • Orientar els esforços de millora en els temps globals de resolució dels en l’accessibilitat

problemes de salut, especialment dels més rellevants.

• Fer un esforç per aconseguir una utilització més adequada dels dispositius i dels recursos sanitaris.

• L’estratègia de fomentar la innovació ha d’afavorir el posicionament de l’Ib-salut com a referent en l’aplicació de noves tecnologies i de sistemes d’informació per proporcionar sempre la solució més pertinent a les necessitats actuals i futures dels ciutadans i per facilitar la funció assistencial dels professionals. Un posicionament innovador

• Aquest eix estratègic se sustenta en la cultura que hi ha a molts dels nostres centres i en aprofitar el nou Hospital Son Espases com a motor d’innovacions en la sanitat balear.

• La innovació organitzativa liderada pels mateixos professionals, a partir de les millors pràctiques i de les experiències compartides, ha de ser un dels eixos de modernització del Servei de Salut.

• La innovació va unida a la formació continuada, a la docència i a la investigació en l’àmbit de la salut.

• Un dels reptes de l’Ib-salut és promoure la professionalitat dels seus treballadors, cadascun en el seu àmbit, per tal de respondre adequadament a les necessitats sanitàries de la població. Ha de ser prioritari el desenvolupament d’un estil de gestió, basat en les bones pràctiques, que fomenti la professionalització de la gestió, La professionalització

el compromís dels comandaments intermedis, la cultura dels resultats, i que garanteixi el bon funcionament dels centres sota paràmetres empresarials actuals.

• La recuperació dels valors propis del professionalisme, que posa per davant el compromís amb el ciutadà i el malalt, ha de donar pas a un nou tipus de relació amb l’organització i amb els usuaris.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

23


5.1 Objectius estratègics


Seguint la metodologia pròpia del Balanced ScoreCard, els 25 objectius estratègics s’agrupen en funció de quatre perspectives d’interès que formen un entramat de relació. PERSPECTIVA DELS CLIENTS: el ciutadà és el centre de totes les nostres actuacions. Des d’aquesta perspectiva hem d’orientar els nostres esforços perquè el ciutadà, com a protagonista del procés assistencial, estigui satisfet; per aquest motiu, volem millorar l’accessibilitat i el temps de resposta assistencial, reforçar l’atenció primària com a garantia de proximitat amb el ciutadà i orientar la gestió dels centres per garantir els objectius del Pla de Salut.

El ciutadà, protagonista del procés assistencial, satisfet amb el servei

Accessibilitat i temps de resposta del procés assistencial

Atenció Primària reforçada com a garantia de proximitat al ciutadà

Atenció personalitzada

Ús adequat dels dispositius assistencials

Compromís amb la millora dels nivells de salut de la població

PERSPECTIVA DELS PROCESSOS INTERNS: hem d’identificar els eixos de les nostres activitats en els quals hem de ser excel·lents per facilitar la implantació de l’estratègia per aconseguir-ho. Processos organitzatius: volem millorar el contracte de gestió com a eina de compromís en les actuacions estratègiques entre els centres i la direcció corporativa; volem impulsar i estimular la cooperació entre els nivells assistencials i l’atenció integral dels processos; volem afavorir les sinèrgies internes i externes, i pretenem promoure la visibilitat i la permeabilitat amb un pla de comunicació intern i extern.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

Millora del compliment del contracte de gestió

Cooperació internivells

Sinèrgies internes i externes

Visibilitat i permeabilitat de l’Ib-salut

25


5.1 Objectius estratègics


Processos assistencials: volem un model de gestió clínica que ens orienti a l’excel·lència; volem tenir una atenció urgent que doni la resposta adequada a cada procés; volem impulsar programes per a l’atenció a l’infant i a la dona; volem disposar d’un pla que garanteixi la qualitat i la seguretat; volem promoure la personalització de l’atenció mitjançant un pla d’humanització, i volem tenir un model propi d’I+D+i que fomenti la innovació i el progrés.

Gestió Clínica

Millorar l’atenció urgent

Atenció a l’infant i a la dona

Garantia de qualitat i de seguretat

Impuls del progrés, de la innovació i de l’I+D+i

PERSPECTIVA D’APRENENTATGE I DE CONEIXEMENT: aquesta perspectiva explica com els actius, tangibles i intangibles (persones i lideratge, sistemes i informació, infraestructures i tecnologia), han de contribuir a l’execució i a l’assoliment de l’estratègia. Capital humà i lideratge: volem atreure i fidelitzar els millors professionals en tots els àmbits d’actuació, i potenciar el desenvolupament, els valors professionals i la gestió del coneixement; volem professionalitzar els directius i comandaments intermedis en els diferents àmbits de gestió de l’Ib-salut (responsables clínics i gestors no assistencials) i consolidar el nou Ib-salut.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

Lideratge i professionalització dels comandaments intermedis i dels directius

Atracció i fidelització dels millors professionals

Potenciació del desenvolupament, dels valors professionals i de la gestió del coneixement

Nou Ib-salut, capaç d’orientar estratègicament, donar suport i seguir l’evolució del conjunt del sistema

27


5.1 Objectius estratègics


Capital d’informació: volem adaptar les tecnologies i els sistemes d’informació a les noves necessitats i reptes de l’Ib-salut i apropar la disponibilitat d’informació a la presa de decisions.

Tecnologies, sistemes d’informació i comunicació

Infraestructures: volem posicionar l’Hospital Son Espases com a centre de referència en innovació i garantir-ne l’obertura amb èxit; a més, volem modernitzar i adequar les infraestructures dels diferents edificis i centres de l’Ib-salut amb el Pla d’Infraestructures.

Pla d’Infraestructures

Son Espases com a referent innovador

PERSPECTIVA DE SOSTENIBILITAT I EFICIÈNCIA: aquesta perspectiva descriu l’impacte final de l’estratègia d’èxit que volem assolir. Volem aconseguir una sostenibilitat econòmica del sistema sanitari balear, un sistema de finançament prospectiu i un ús racional del medicament. Disseny d’un sistema de finançament prospectiu

Sostenibilitat del sistema sanitari balear

Ús racional del medicament

El conjunt de línies estratègiques, d’objectius i de perspectives condueix al Mapa Estratègic, vertadera síntesi del desenvolupament operatiu del Pla Estratègic que es completa amb:

• les interrelacions entre els objectius, • el disseny d’un sistema de seguiment adequat als objectius i accions definits i, • l’establiment de plans d’acció i de canvi.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

29


Un Servei de Salut valorat per la població, eficient, sostenible i eficaç en

EGD8:HHDH>CI:GCH

8A>:CIH

HDHI:C>7>A>I6I >:;>8>ÝC8>6

5.2

Mapa Estratègic

9^hhZcn YÉjch^hiZbV YZ[^cVcVbZci egdheZXi^j

6iZcX^‹Eg^b|g^V gZ[dgVYVXdbV \VgVci^VYZegdm^b^iVi VaX^jiVY|

6XXZhh^W^a^iVi^ iZbehYZgZhedhiV YZaegdX‚hVhh^hiZcX^Va

6iZcX^‹ eZghdcVa^ioVYV

B^aadgVg ZaXdbea^bZci YZXdcigVXiZ YZ\Zhi^‹

8ddeZgVX^‹ ^ciZgc^kZaah

K^h^W^a^iVi ^eZgbZVW^a^iVi YZaÉ>W"HVaji

H^cƒg\^Zh ^ciZgcZh ^ZmiZgcZh

EgdXZhhdhdg\Vc^ioVi^jh

6EG:C:CI6I<: >8DC:>M:B:CI

8Ve^iVa]jb|^a^YZgVi\Z A^YZgVi\Z ^egd[Zhh^dcVa^ioVX^‹ YZahXdbVcYVbZcih ^ciZgbZY^h^ YZahY^gZXi^jh 6igVXX^‹ ^[^YZa^ioVX^‹ YZahb^aadgh egd[Zhh^dcVah

Cdj>W"hVaji XVeVYÉdg^ZciVg ZhigViƒ\^XVbZci!YdcVg hjedgi^hZ\j^gaÉZkdajX^‹ YZaXdc_jciYZa h^hiZbV

EdiZcX^VX^‹ YZaYZhZckdajeVbZci! YZahkVadghegd[Zhh^dcVah ^YZaV\Zhi^‹ YZaXdcZ^mZbZci


l’aplicació de les estratègies de política sanitària de la Conselleria de Salut.

HdhiZc^W^a^iVi YZah^hiZbV hVc^iVg^WVaZVg

åhVYZfjVi YZahY^hedh^i^jh Vhh^hiZcX^Vah

åhgVX^dcVa YZabZY^XVbZci

:aX^jiVY|! egdiV\dc^hiVYZaegdX‚h Vhh^hiZcX^Va!hVi^h[Zi VbWZahZgkZ^ Vhh^hiZcX^Va

8dbegdb†h VbWaVb^aadgV YZahc^kZaahYZhVaji YZaVedWaVX^‹

>bejah YZaegd\g‚h! YZaV^ccdkVX^‹^ YZaÉ> 9 ^

<Zhi^‹ 8a†c^XV <VgVci^g aVfjVa^iVi ^aVhZ\jgZiVi B^aadgVg aÉViZcX^‹ jg\Zci

6iZcX^‹ VaÉ^c[Vci ^VaVYdcV

EgdXZhhdhVhh^hiZcX^Vah

>c[gVhigjXijgZh

8Ve^iVaY^c[dgbVX^‹ EaV YÉ>c[gVZhigjXijgZh IZXcdad\^Zh! h^hiZbZh YÈ^c[dgbVX^‹ ^Xdbjc^XVX^‹

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

Hdc:heVhZh XdbVgZ[ZgZci ^ccdkVYdg

31


6

Objectius estratègics des de diferents perspectives


Perspectiva dels clients 1. El ciutadà, protagonista del procés assistencial, satisfet amb el servei • Assegurar la informació al pacient en el marc de la presa de decisions clíniques. • Facilitar l’accés a la història de salut del ciutadà mitjançant la Història de Salut. • Facilitar l’atenció a domicili en els processos i en les situacions en què es requereixi. • Elaborar el baròmetre de satisfacció de pacients amb enquestes de satisfacció periòdiques en els diferents àmbits. • Dinamitzar les estructures i els mecanismes de participació i democratització, potenciats a cada centre amb el seguiment de les expectatives, reclamacions i queixes. • Adaptar espais per facilitar la intimitat, la confidencialitat i el confort. • Potenciar els dispositius de dia, en especial en l’ambit sociosanitari i en el de salut mental.

2. L’accessibilitat i el temps de resposta assistencial

• Minimitzar el temps de resposta a l’atenció mèdica de determinats processos oncològics (de forma prioritària el de mama, el de pulmó i el de còlon).

• Millorar el temps d’accés a les proves complementàries, a les consultes externes i als gabinets d’Atenció Especialitzada.

• Garantir el compliment dels compromisos del Pla de Garantia de Demora. • Potenciar l’atenció telefònica per mitjà de dispositius qualificats per orientar i donar

• Millorar el temps per obtenir la cita d’Atenció Primària.

resposta als problemes de salut.

3. Atenció Primària reforçada com a garantia de proximitat al ciutadà

• Impulsar el rol d’agent de salut del metge i de la infermera d’Atenció Primària. • Posicionar l’Atenció Primària en el centre de gravetat del sistema sanitari balear. • Impulsar la innovació en la gestió d’Atenció Primària.

• Augmentar la capacitat de resolució dels dispositius d’Atenció Primària.

• Establir sistemes de coordinació entre Atenció Primària i l’ambit sociosanitari. • Desenvolupar la figura de la infermera gestora per millorar la continuïtat assistencial amb els serveis sanitaris i socials.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

33


4 Atenció personalizada

• Promoure la personalització de l’atenció. • Facilitar un marc de respecte mutu, de cordialitat i de confiança en la relació entre els

ciutadans i els professionals.

• Afavorir l’adaptació i la creació d’espais físics confortables, agradables i que garanteixin

la intimitat.

• Millorar els circuits d’informació en l’atenció a les urgències i en l’acollida global als

centres.

• Assignació d’infermera en l’Atenció Primària.

5 Ús adequat dels dispositius assistencials

• Millorar la informació al ciutadà respecte a la seva percepció de l’ús adequat del nivell

assistencial.

• Avançar en la història de salut global que eviti repeticions i posi a l’abast dels clínics

la informació bàsica del pacient i els instruments per al tractament de les patologies i les cures.

• Fomentar la utilització de l’evidència científica i l’acord professional per a les

derivacions de la prescripció de proves i procediments. 6 Compromís per millorar els nivells de salut de la població

• Participar activament en la redacció del Pla de Salut i orientar la cartera de serveis

als seus objectius.

• Desenvolupar actuacions específiques en l’atenció de l’ictus, de la diabetis, de la

cardiopatia isquèmica i del càncer.

• Transferir els principals objectius del Pla de Salut als contractes de gestió.

Perspectiva dels processos interns 7

Millora del compliment del Contracte de Gestió

• Establir un nou model de contracte de gestió orientat al compromís dels centres amb els objectius estratègics de l’Ib-salut.

• Potenciar estratègies per implicar els professionals en els compromisos globals. • Normalització de la cultura de l’avaluació.


8 Cooperació internivells

• Avançar en la gestió dels processos assistencials entre nivells. • Fomentar el treball de cooperació entre els professionals dels diferents nivells assistencials. • Establir mecanismes que incentivin l’eficiència en la resolució. • Gestionar les patologies entre els diferents nivells dins el marc de la història de salut. • Desplegar les estratègies de salut mental, integrar funcionalment els dispositius que hi són implicats.

9 Sinèrgies internes i externes

• Millorar les sinèrgies amb els proveïdors sanitaris. • Integrar la gestió dels laboratoris, adaptar l’organització als mitjans diagnòstics i a les

possibilitats i als reptes professionals que faciliti la tecnologia actual.

• Constituir una central de compres i de logística (amb el corresponent comitè de planificació i avaluació de compres).

• Explorar les possibilitats de col·laboració públiques i privades per a la millora del sistema sanitari.

10 Visibilitat i permeabilitat de l’Ib-salut

• Augmentar la presència del Servei de Salut i dels seus professionals dins la societat. • Impulsar i afavorir iniciatives de foment de la comunicació interna que facilitin l’apropament de les sensibilitats dels professionals a les prioritats de l’organització.

11 Gestió clínica

• Crear unitats de gestió clínica. • Elaborar contractes de gestió com a orientadors del model de gestió clínica. • Establir un sistema d‘informació amb indicadors clínics. • Fomentar el lideratge dels projectes. • Impulsar la disminució de la variabilitat de la pràctica clínica. • Perseguir la qualitat assistencial. • Establir la seguretat del pacient com a eina d’identificació de millores clíniques. • Impulsar la gestió per processos. • Adoptar models de cures d’Infermeria. • Incorporar la recerca de translació.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

35


12 Millorar l’atenció urgent

• Controlar la demanda dels serveis d’urgències. • Reduir els temps de resposta. • Avançar cap a un pla d’Atenció Urgent.

13 Garantir la qualitat i la seguretat

• Implantar un Pla de Qualitat amb l’horitzó 2008-2010. • Implantar un Pla de Seguretat amb l’horitzó 2008-2010. • Mantenir les polítiques i les iniciatives de qualitat i de seguretat del pacient que han

resultat d’interès i que formen part de la cultura dels centres (credencials top 20 en els hospitals, indicadors de qualitat d’Atenció Primària...). 14 Atenció a l’infant i a la dona

• Estructurar l’atenció a l’infant i a la dona en el marc de la cartera de serveis de l’Ib-salut i dels diferents nivells assistencials.

• Promoure programes específics d’atenció a l’infant i a la dona basats en les millors pràctiques.

• Establir un sistema de seguiment dels programes d’atenció a l’infant i a la dona. • Adaptar l’organització de l’atenció pediàtrica a la realitat de l’oferta i la demanda de

les noves exigències socials.

• Reforçar l’atenció i la coordinació en l’ambit de la salut mental infantojuvenil.

15 Impuls del progrés, de la innovació i de l’I+D+i

• Dissenyar un pla per a la innovació clinicoassistencial. • Garantir la investigació de translació orientada a les necessitats dels pacients, al Pla de Salut i als criteris definits per l’organització.

• Fomentar i incentivar les iniciatives d’innovació clinicoassistencial, el seu reconeixe ment i la seva aplicació.

Perspectiva d’aprenentatge i de coneixement 16 Lideratge i professionalització dels comandaments intermedis i dels directius

• Avaluar i millorar el lideratge dels equips directius i dels responsables clínics. • Establir un pla de formació directiva i sistemes de formació a distància. • Afavorir el lideratge compartit (clínics i gestors). • Aplicar un model d’avaluació dels comandaments intermedis. • Establir un marc normatiu i organitzatiu que afavoreixi la professionalització dels directius.


17 Atracció i fidelització dels millors professionals

• Disposar d’un baròmetre social que sistematitzi l’avaluació del clima laboral per implantar accions de millora.

• Dissenyar polítiques amb criteris de compromís social. • Dissenyar un pla de mobilitat de professionals. • Definir una política de motivació atractiva. • Minimitzar el risc d’agressions dels professionals.

18 Potenciació del desenvolupament i dels valors professionals, i de la gestió del coneixement

• Posar en marxa mecanismes de desenvolupament professional. • Reorientar la formació dels professionals. • Incorporar eines per a la gestió del coneixement.

19 Nou Ib-salut, capaç d’orientar estratègicament, donar suport i seguir l’evolució del conjunt del sistema

• Posicionar l’Ib-salut com a ens referent de gestió. • Perseguir l’equilibri entre la gestió corporativa i l’autonomia dels centres. • Impulsar la professionalització de la gestió corporativa.

20 Tecnologies i sistemes d’informació i comunicació

• Disposar de comandaments intermedis per a la presa de decisions de cada nivell. • Adaptar els sistemes d’informació al mesurament de resultats i a l’avaluació de la pràctica clínica.

• Orientar els sistemes d’informació per a la gestió clínica. • Renovar el Pla de Sistemes. • Dissenyar i desenvolupar la web/intranet.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

37


21 Pla d’Infraestructures

• Constituir el nou complex hospitalari d’Eivissa. • Millorar els centres d’Atenció Primària i construir-ne de nous. • Millorar les infraestructures dels centres sociosanitaris i dels centres de Salut Mental. • Construir una nova central per al 061. • Incorporar criteris d’estalvi energètic i de sostenibilitat mediambiental.

22 L’Hospital Son Espases com a referent innovador

• Avaluar les necessitats en tecnologies i sistemes d’informació. • Establir un nou model d’organització amb més pes dels professionals. • Consolidar-lo com a hospital terciari i de referència. • Gestionar el Pla de Trasllat.

Perspectiva de sostenibilitat i d’eficiència 23 Disseny d’un sistema de finançament prospectiu

• Desenvolupar models que potenciïn conductes eficients en els centres i entre els diferents nivells.

• Introduir la visió territorial. • Potenciar l’equitat.

24 Sostenibilitat del sistema sanitari balear

• Generar sistemes d’informació sobre l’ús eficient dels recursos que permetin identificar elements de millora.

• Incentivar l’eficiència, les polítiques de substitució, la flexibilitat i les bones pràctiques en l’ús dels recursos.

25 Ús racional del medicament

• Impulsar la utilització de la Guia Farmacològica com a referència. • Establir criteris homogenis a partir de la medicina basada en l’evidència. • Incorporar sistemes d’avaluació de l’ús del medicament.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

39


7

El Servei de Salut de les Illes Balears en xifres

ACTIVITAT ASSISTENCIAL POBLACIÓ

2006

2007

2008

Targeta Sanitària Individual (TSI) 990.257 1.031.606 1.062.240 Procedents de la UE

40.683

43.080

61.514

Immigració 113.543

136.606

139.436

2007

2008

ATENCIÓ PRIMÀRIA

2006

Visites totals 7.331.411 7.140.564 7.374.148 Domicili

163.406

Índex freqüentació

138.329

4,35

2006

2007

2008

Ingressos

70.733

72.853

77.464

Estada mitjana

6,9

7

7

Hospitalització

Activitat quirúrgica Intervencions quirúrgiques programades

40.767

Intervencions quirúrgiques urgents Intervencions quirúrgiques ambulatòries Total Intervencions quirúrgiques

42.943

46.174

10.036

9.821

10.528

24.903

24.675

27.022

50.803

52.764

56.702

Consultes/visites totals

1.165.966 1.164.517 1.209.998

Urgències

% Urgències ingressades Hospitalització de dia

7,3% L’índex de freqüentació de les consultes d’Atenció Primària ha disminuït un 6,45 % en els darrers dos anys.

144.202

4,49

ATENCIÓ HOSPITÀLARIA

4,65

La població adscrita a la TSI ha crescut un 7,3% en els darrers dos anys. L’any 2008 un 13,12% de la població total corresponía a ciutadans de països no inclosos a la UE.

385.027

435.944

450.640

11,90%

11,80%

11,80%

39.599

45.464

44.156

6,5% El nombre d’ingressos d’hospitalització ha augmentat un 9,5% en aquest període

9,5%

Globalment, en els darrers dos anys l’activitat quirúrgica ha augmentat un 11,6%. L’activitat quirúrgica ambulatòria s’ha incrementat un 8,5% i l’activitat programada un 13,3%.

11,6%

En el mateix període, les urgències també han crescut de forma significativa en un 17% i el percentatge d’urgències ingressades s’ha estabilitzat en un 11,8%.

11,8%


TRASPLANTAMENTS/DONACIONS Trasplantaments

L’activitat de transplantaments i donacions incrementa progressivament, cal destacar un augment en el volum d’extraccions del 44,5% en els darrers dos anys.

173

146

166

44

33

42

211

180

305

44,5

2006

2007

2008

TAC

43.708

46.464

49.100

Ressonància Magnètica

15.035

10.605

11.903

El conjunt de l’activitat de radiologia ha augmentat de forma significativa; les proves de TAC han assolit un increment del 12,33% en els últims dos anys.

Procediment Intervencionista

3.098

3.699

4.250

Ecografies

70.153

74.092

78.150

PROFESSIONALS SANITARIS

2006

2007

2008

Metges

2.699

2.739

2.759

Infermeria

3.807

4.213

4.289

Altres

6.353

7.238

7.324

DISPOSITIUS ASSISTENCIALS

2006

2007

2008

Hospitals

5

7

7

Centres de Salut

49

51

55

104

104

104

Donacions

Extraccions

RADIOLOGIA

12,33%

RECURSOS

Unitats assistencials

PRESSUPOST

El nombre de professionals incorporats als nostres centres ha augmentat globalment en un 11,8% en els darrers dos anys.

11,8% Dels Centres de Salut inaugurats l’any 2008, nou són de nova construcció.

9

2006

2007

2008

1.004.687.418,00

1.060.177.603,00

1.1698.922,80

Pressupost Comunitat Autònoma

2.713.974.461,09

2.894.384.696,00 3.323.319.410,00

% Pressupost Ib-Salut amb relació al Pressupost de la CA

37,02%

Pressupost Ib-Salut

L’any 2008, el pressupost de l’Ib-Salut representà un 35,2% del pressupost global de la Comunitat Autònoma, i un increment del 16,4% amb relació al pressupost assignat l’any 2006.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

36,63%

35,20%

16,4% 41


8 Credencials


El Pla Estratègic de l’Ib-salut 2008-2011: El Servei de Salut per al segle XXI ha estat un treball il·lusionant i responsable, fruit de la contribució, en diferents debats, dels equips directius dels centres de l’Ib-salut i dels serveis centrals. El nostre agraïment, per tant, a tots els professionals que han fet possible de forma directa o indirecta aquest Pla. El Pla Estratègic de l’Ib-salut 2008-2011: El Servei de Salut per al segle XXI no és una tasca acabada; per això, volem transmetre a totes les persones que integren l’Ib-salut, la confiança i l’encoratjament a participar en les activitats que comportaran la progressiva concreció i implantació d’aquest Pla amb el ferm propòsit de fer-lo realitat.

P l a E s t r a t è g i c I b - S a l u t 2 0 0 8 -2 0 1 1

43



Pla Estrategic