Issuu on Google+

IASMINA BALU 1A MANEL HOMEDES


ÍNDEX 1.Que es un tsunami? (Pàg.1) 2.Altres tipus de tsunamis (Pàg.2) 3.Causes dels tsunamis (Pàg.3) 4.Tsunamis històrics (Pàg 4 i 5) 5.Diferència entre tsunami i marejada ( Pàg.6) 6.Quins danys pot provocar un tsunami? (Pàg7) 7.Que fer davant l’aribada d’un tsunami(Pàg.8) 8.Notícia: Un tsunami colpeja Japó (Pàg.9) 10.Escala de Richter (Pàg.10) 11.Bibliografia (Pàg.11)


1.Que es un tsunami? Un tsunami és una ona de gran potència destructiva ,produïda per un moviment sísmic submarí, propi sobretot de l’oceà pacífic .Aquesta ona en arribar a la platja assoleix una alçada gegantina .És originat per un terratrèmol amb epicentre en un límit de plaques ,on una placa puja respecte a l’altra i tota l’aigua que té al damunt genera una gran onada assassina . Sempre hi ha dues onades principals: la primera que es quan ve l’onada hi o tira tot al terra i la segona que es quan la onada ja recula i s’emporta casi tot o gran part del que ha destruït. L'onada produïda

és capaç de córrer a una velocitat de

fins a 800 quilòmetres per hora. Els tsunamis són importants a partir de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament forts a partir de 7. Els tsunamis són propis del oceà pacífic,ocorreixen quan una placa de l'escorça puja respecte l'altra, i això genera una enorme ola d'aigua. Afecten molt a la costa i provoquen morts. A Japó ja ha passat varies vegades. Hi han tsunamis de 30m aquests són molt destructius però els de 3 i 6 també. Les ones poden avançar a gran velocitat fins a 800km. Un terratrèmol a Chile pot causar un tsunami a Japó. Cada ona d’un tsunami està separada per un Km. Això es un fenomen molt perillós i espectacular tot i que produeix moltes destruccions, els tsunamis solen passar als països on hi ha mar i hi ha terratrèmols ,però avui en dia molts científcs fràcies als sísmografs poden veure quan s’aproxima un tsunami.Com es formen?Quan dos plaques terrestres es mouen molt per dins de l’aigüa i xoquen es quan se prodeueix en tsnami, quan un temblor es desllisa baix el mar, l'aigua de la superfície puja y es converteix en una ola gegant que pot alcançar de 7 a 33 metres de alt i 800km/h`,després d’avançar durant molt de temps,per fí la olaarriba a la costa i xoca contra la terra.

Pàg.1


2.Altres tipus de tsunamis. Hi ha altres mecanismes generadors de sismes submarins menys corrents que també poden produir-se per erupcions volcàniques esllavissades de terra,meteorits o explosions submarines. Aquests fenòmens poden produir onades enormes, molt més altes que les dels sismes submarins corrents. Es tracta dels anomenats megastsunamis, terme que, si bé no és científic, pot usar-se de forma poc rigorosa per referir-se als tsunamis generats per causes no tectòniques. De totes aquestes causes alternatives, la més comú és la de les esllavissades de terra produïts per erupcions volcàniques explosives, que poden enfonsar illes o muntanyes senceres al mar en qüestió de segons. També hi ha la possibilitat de despreniments naturals tant en la superfície com sota d'ella. Aquest tipus de sismes submarins difereixen dràsticament dels tsunamis tectònics. L'exemple típic, i més cinematogràfic, del megatsunami és el causat per la caiguda d'un meteorit en l'oceà. D'ocórrer tal cosa, es produirien ones corbes de gran amplitud inicial, bastant superficials, que sí que tindrien dispersió geomètrica i dissipació per turbulència, de manera que, a grans distàncies, potser els efectes no serien tan perjudicials. Una vegada més els efectes estarien localitzats, sobretot, en les zones properes a l'impacte. L'efecte és exactament el mateix que el de llançar una pedra a un estany. Evidentment, si el meteorit fos prou gran, donaria igual com de lluny es trobés el continent de l'impacte, ja que les onades l'arrasarien de totes formes amb una energia inimaginable. Sismes submarins apocalíptics d'aquesta magnitud van haver de produirse fa 65 milions d'anys quan un meteorit va caure en l'actual península del Yucatán. Aquest mecanisme generador és, sens dubte, el més rar de tots, de fet, no es tenen registres històrics de cap onada causada per un impacte. Alguns geòlegs especulen que un megatsunami podria produir-se en un futur proper (en termes geològics) quan es produeixi un lliscament en el volcà de la part inferior de l'illa de La Palma, a les Illes Canàries. Això no obstant, encara que existeix aquesta possibilitat (de fet algunes valls de Canàries, com el de Güímar (Tenerife) o el del Golf (El Hierro) es van formar per episodis geològics d'aquest tipus), no sembla que això pugui passar a curt termini, sinó dins de centenars o milers d'anys. Un sisme submarí és un perill per al lloc on es trobi o s'origini, però també aquest fenomen té avantatges cap al nostre planeta...

Pàg.2


3.Causes dels tsunamis. Els terratrèmols són la gran causa dels tsunamis. Perquè un terratrèmol origini un sisme submarí, el fons marí ha de ser mogut, de manera que l'oceà és impulsat fora del seu equilibri normal. Quan aquesta immensa massa d'aigua tracta de recuperar el seu equilibri, es generen les onades. La grandària del tsunami estarà determinada per la magnitud. No tots els terratrèmols generen tsunamis, sinó només aquells de magnitud considerable (primera condició), que ocorren sota el terra marí (segona condició) i que siguin capaços de deformar (tercera condició). Si bé qualsevol oceà pot experimentar un sisme submarí, és més freqüent que ocorrin en l'oceà Pacífic, les marees són més comunament seient de terratrèmols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile, Perú i Japó).. Malgrat el que s'ha dit anteriorment, s'han registrat tsunamis devastadors en els oceans Atlàntic i Índic , així com en el mar Mediterrani. Un gran sisme submarí va acompanyar els terratrèmols de Lisboa el 1755, el del Pas de Mona de Puerto Rico el 1918, i el de Grand Banks del Canadà en 1929. Les erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar ràpidament, sense arribar a provocar danys en els seus marges continentals.

Pàg.3


4.Tsunamis Històrics. 1- Hilo (1960) El Maig 23 de 1960, Hilo, en Hawai, va ser assotat per un tsunami que es va provocar a causa d’un terratrèmol de 8,5 graus .El tsunami es va compondre per vuit oles gigantesques que van provocar la mort de 61 persones y la destrucció de casi tota la illa.

2- Krakatoa (1883) El 1883, un 27 d'agost, el volcà de Krakatoa va registrar múltiples erupcions que van provocar que un dels seus costats s'obrís i permetés una trobada entre el magma i l'oceà. Aquesta fusió va generar una explosió encara més gran que va devastar dues terceres parts de l'illa i va desencadenar una sèrie de fatals tsunamis amb onades de més de trenta metres que van aconseguir la costa d'Indonèsia, l'Índia, i diverses illes properes. Van haber més de 36.000 morts.

3 - Estret Alaska(1946 ) Un terratrèmol de 7.4 graus a prop de l'estret d'Alaska va provocar que una gran porció del mar de s’alborotes i després es va formar en un monumental tsunami amb onades de fins a 36 metres . Encara que les onades van arrasar amb bona part de les illes de Hawaii , afortunadament només es van registrar 159 víctimes .

Pàg.4


4 - Lisboa ( 1755 ) Un terratrèmol que potser va superar els 9.0 graus es va registrar a la costa portuguesa provocant un tsunami que acabaria amb la vida de més de 10.000 persones entre Espanya , Portugal , i el Nord d'Àfrica. 5 - Sendai ( 2011 ) Es va registrar un terratrèmol de 9.0 graus a Sendai , al nord-est del Japó , generant un tsunami que en pocs minuts arrasava amb edificis , llars.... Com a complement a la destrucció , reactors nuclears van ser severament danyats augmentant les conseqüències del fenomen natural . s’han registrat 18.000 morts. 6 - Honshu ( 1896 ) Per un terratrèmol de 7.6 graus es va registrar un tsunami , a la costa de Honshu , al Japó , amb onades d'aproximadament 40 metres . Trenta minuts després que el sisme va succeir a 120 milles de la costa , Honshu va ser literalment escombrat per l'aigua , costant la vida a més de 27,000 persones . 7 - Meio Nankaido ( 1498 ) Un dels primers grans tsunamis dels que tenim registre va ser el que va succeir el 1498 , en Meio Nankaido , Japó . Aparentment va ser detonat per un sisme de 8.6 graus i els seus efectes van acabar amb la vida de 31,000 persones xifra que proporcionalment , per la quantitat de població que hi havia en aquells temps , va ser devastadora . 8 - Arica ( 1868 ) El 16 d'agost de 1868, el estret que comparteixen Perú i Xile va ser sacsejat per un sisme de 8.5 graus . A continuació van aparèixer onades de més de 30 metres d'altura i van escombrar amb el port d'Arica . Es calcula que el nombre de morts va superar les 70,000 i els danys materials van ser incalculables . 9 - Messina ( 1908 ) Al desembre de 1908 la costa italiana de Messina va ser víctima d'un sisme de 7.5 graus que va derivar en un tsunami amb onades de fins a 17 metres . Pràcticament tot el lloc va ser destruït , incloent altres pobles costaners , i es calcula que les morts van ascendir a 200,000 10 - Indonèsia ( 2004 ):Dels registres que tenim fins ara es podria considerar que el tsunami més destructiu de la història va ser el que va passar fa uns anys , al desembre de 2004 , a les costes d'Indonèsia , Índia , i Sumatra . Un sisme de 9.1-9.3 graus , el tercer de major magnitud registrat , desencadenar un tsunami la força va ser calculada com a equivalent a 23,000 bombes nuclears com la que va detonar a Hiroshima .

Pàg.5


5.Diferències entre tsunamis i marejades Les marejades es produeixen habitualment per l'acció del vent sobre la superfície de l'aigua, les seves onades solen propagar-se uns 150 metres terra endins, com a màxim total, tal com s'observa en els temporals o huracans. De fet, la propagació es veu limitada per la distància, de manera que va perdent intensitat en allunyar-nos del lloc on el vent l'està generant. Un tsnumai, en canvi, presenta un comportament oposat, ja que el brusc moviment de l'aigua des de la profunditat genera un efecte de "fuetada" cap a la superfície, el qual és capaç d'aconseguir onades de magnitud molt grans. Les onades van a molta velocitat , però, només quan arriben a la costa comencen a perdre velocitat, en disminuir la profunditat de l'oceà. L'alçada de les onades, però, pot pot arribar a superar els 30 metres (el més habitual és una alçada de 6 o 7 m). Els sismes submarins són ones que, en arribar a la costa, no trenquen, al contrari, un sisme submarí només es manifesta per una pujada i baixada del nivell del mar de les dimensions indicades. L'energia dels tsunamis es manté més o menys constant durant el seu desplaçament, de manera que, en arribar a zones de menor profunditat, per haver menys aigua de desplaçar, la velocitat s'incrementa de manera formidable. Un sisme submarí que mar endins es va sentir com una ona gran pot, en arribar a la costa, destruir fins a quilòmetres terra endins. Les turbulències que produeix en el fons del mar arrosseguen roques i sorra, el que provoca un dany erosiu a les platges que arriba a alterar la geografia durant molts anys.

Tsunami

Marejada

Pàg.6


7.Quins danys pot provocar un tsunami? -Víctimes,morts o ferits en la pobalció.(En aquest anys més de 150.000 víctimes) -Durant el seu recorregut pel mar arrasa roques i arena que provoca un dany erosiu a les platges ,el qual fins i tot pot modificar la seva estructura. -Destrucció de la vegetació. -Pèrdua de les collites. -Destrucció dels habitatges,port,embarcaions... -Trencament de conducció de gas, aigua i electricitat. -Danys en vies de comunicació. -Apareixen malalties infeccioses,com el de dengue,còlera,pneumònia,febres tifoides... Degut a: -Aigües subterrànies contaminadeas. -Aliments en estat de putrefacció. -Animals morts en estat de putrefacció. -Inundacions causades per aigües residuals. -Provoca una pèrdua econòmica molt important pel país o territorri.

Pàg.7


8.Què fer davant l’arribada d’un tsunami? -Situar-se en una zona alta d’almenys trenta metres sobre el nivell del mar. -Si et trobes en una embarcació t’has de dirigir ràpidament cap a dintre del mar. Perquè Un tsunami és destructiu solament a prop de la costa. Cap a uns 5.600 metres mar endins o a una altura major a 150 metres sobre el nivell del mar ens podem considerar segurs. -Els tsunamis es poden endinsar continent endins pels rius,llacs,rieres...per tant ens hem D’allunyar d’aquests. -Tenir previst el lloc de trobada després que hagi passat tot per retrobar-se amb la seva família. -Procurar tenir una ràdio,mòbil o un aparell que ens permeti informar-nos.

Pàg.8


9.Notícia: un tsunami colpeja el Japó. El terratrèmol que va donar lloc al tsunami va ser de 9 graus a l’escala de Richter . L’energia alliberada pel tsunami, segons diuen alguns científics, podria haver modificat l’eix e n què gira la terra i la velocitat . En el lloc de l’epicentre del terratrèmol les ones anaven a una velocitat de més de 600km/h. Les ones més a prop de l’epicentre tenen una velocitat més gran i a mesura què s’allunyen la seva velocitat és menor. Amb molt poc temps aquestes van recórrer molts quilòmetres . Els danys que van provocar van ser : morts,destrosses materials (cases,carrers...) Contaminació al barrejar les aigües fecals amb l’aigua potable , en arribar l’aigua salada les plantes van morir ... Els efectes del tsunami s’haurien pogut prevenir si s’hagués avisat a la població i fet un plà d’evacuació , ja que es disposava d’un cert marge de temps per actuar, es calculava que tenien sis hores de temps. Un altre indicador del que passava eren els animals. No els podia veure gaire gent i tampoc els pocs que els van veure no els van fer cas. És significatiu que els animals salvatges en el lloc del tsunami no en moris gairebé cap i, en canvi, de persones més de 100.000. Un cop va passar el tsunami el que s’havia de fer era actuar amb fermesa buscant el més ràpidament possible supervivents i ajudar a enretirar les destrosses del tsunami

Pàg.9


10.Escala de Richter.(Tsunami) GRAU

DESCRIPCIÓ

Grau I

El moviment de la terra es molt suau,ningú podria sentir el sisme.Es registra per els sismografs.

Grau II

Algú en repos o ubicat als ultims pisos d’un edifici podria sentir lleument el sisme. El sol percibir l’1% de la població.

Grau III Grau IV Grau V Grau VI

El senten lleument algunes persones en repòs que es troben a l’interior de les edificacions.

Grau VII

Moltes persones perden l’equilibri, es presenten moltes complicacions, moolts edificis petits es derrumben , ja ens podem preocupar seriamnet ja que es poden formar tsunamis bastant grans.

Grau VIII

És molt difícil conduir un auto. Es trenquen arbres cauen edificis,cases, els tsunamis són bastant destructius.

Grau IX Grau X Grau XI Grau XII

Pànic genera. Carreteres colapsades, tuberies colapsades...

Vibren portes,vidres,etc. Els objectes que pengen cauen i es balancegen. Els objectes petits i inestables es cauen. Alguns líquids es derramen. Es sentit per les persones que es troben fora de les cases o edificis. Moltes persones s’asusten i surten corren . Molts objectes es trenquen, llibres i adornos cauen, apareixen fisures en les cases , en aquest grau podem considerar que es poden formar TSUNAMIS amb oles petites.

El terra presenta grietes bastant grans. Les tuberies queden fora de servici. Totes les construccions queden pel terra derrumbades. En aquest punt la destrucció es total . I es molt normal que es formen tsunamis tan destructius que poden acabar amb la vida de millons de persines . És el cas del tsunami del Japó.

Pàg.10


11.BIBLIOGRAFIA http://ca.wikipedia.org/wiki/Tsunami www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/agentsin t/tsunamis.htm

Bàsicament he trobat tota la informació o gairebé tota a les pàgines anomenades anteriorment.

Pàg.11


Iasmina balu