Page 1

“El repte del canvi climàtic pot ajudar a sortir de la crisi econòmica” “Reaprofitar o reciclar són decisions quotidianes que tenen un impacte i depenen només de la nostra voluntat” Salvador Samitier és llicenciat en Ciències Químiques, especialitat Bioquímica, per la Universitat de Barcelona, màster en Alta Funció Directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i diplomat en Afers Europeus pel Ministeri d’Afers Exteriors i el Patronat Català ProEuropa. Després de treballar durant quatre anys en el sector privat desenvolupant tasques de R+D, control de qualitat i producció, s’incorporà al Departament de Medi Ambient de la Generalitat el 1992. Des de 2009 és el director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Què es fa des del Govern per a mitigar els efectes del canvi climàtic? El canvi climàtic és un fenomen global i, a diferència d’altres fenòmens mediambientals que es poden trobar a tot arreu però que tenen una solució local, l’actuació d’un sol no és suficient, a no ser que parlem dels Estats Units o de la Xina ja que els dos junts sumen pràcticament la meitat de les emissions a l’atmosfera. La contribució que fa Catalunya a les emissions globals és petita, el que passa és que som una part del món desenvolupat, del món que ha incrementat de manera significativa la concentració dels gasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, sigui quina sigui la nostra contribució global, sí tenim una responsabilitat perquè formem part d’aquest món desenvolupat responsable d’aquestes emissions. Tanmateix, el canvi climàtic excedeix els límits del medi ambient perquè també està molt relacionat amb els recursos i molt especialment amb l’energia. La principal causa de l’increment mundial de les emissions és com ens proveïm d’energia al món, bàsicament de combustibles fòssils. El model energètic de Catalunya és enormement dependent dels combustibles fòssils. El problema no és tant si aquests combustibles s’acabaran abans o després sinó quin serà el preu que haurem de pagar per ells perquè cada vegada hi ha més gent al món que vol accedir a un nivell de vida com el que tenim nosaltres. Per Catalunya és important el tema del canvi climàtic perquè pot ser una clau per canviar determinats comportaments i determinats models socials i econòmics que tenim, essencialment energètics, i evolucionar cap a una societat baixa en carboni, és a dir, un

HUMANA DAY 2013 PRESS KIT


model menys dependent dels combustibles fòssils i més recolzat en uns recursos més autòctons com les energies renovables, el sol i el vent, que ens ajuden a una certa autosuficiència energètica, a deslliurar-nos una mica d’aquest pes perquè els combustibles fòssils els hem de pagar. Aquestes energies també tenen un preu... Cal tenir en compte que és una inversió de futur, d’altra banda pensem que també hem de continuar pagant combustibles fòssils que no tenim. Dins de l’àmbit català, el tema del canvi climàtic va prenent cada vegada més força; no diré que és el primer punt de l’agenda política enmig d’aquesta situació econòmica tan dura que vivim, però aquesta nova visió pot ser un element que ajudi a sortir de la crisi econòmica. Si som capaços de construir un model econòmic més eficient en els recursos, amb menys combustibles fòssils, amb un consum més racional de l’aigua... Perquè nosaltres som emissors però el canvi climàtic també ens afecta i un dels factors importants a Catalunya és l’aigua, i totes les projeccions indiquen que avancem cap a un clima més àrid, on els fenòmens extrems s’accentuen: les sequeres seran més intenses i hi haurà una concentració de pluges en menys dies i més aiguats. Tot això és molt important en termes de gestió de l’aigua. És important per l’economia d’aquest país tenir en compte els fenòmens del canvi climàtic, ser més eficients i assumir que hi haurà determinades coses que canviaran. El clima no serà el mateix que el que hem tingut els anys anteriors i hem de veure com ens adaptem a aquesta nova realitat, per exemple en la gestió de l’aigua, quin tipus d’agricultura ens pots anar millor, quins cultius estan millor adaptats a un entorn més àrid, la gestió dels boscos i la massa forestal... Tots aquests elements fan que, des de diferents àmbits, el canvi climàtic es vegi cada cop més com un factor que, si no es tracta a temps, pot tensionar molt més una situació que en alguns aspectes ja són habituals al Mediterrani i parlo de sequeres o d’incendis. Creu que som conscients d’aquesta necessitat? El Govern ha aprovat en el 2012 una Estratègia d’adaptació al canvi climàtic i un Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic, amb horitzó al 2020. Aquest pla projecta un camí on les energies renovables, eòlica, solar i biomassa, tenen cada cop més pes. És un escenari molt ambiciós. Fa referència a canvis que són lents i que no pot fer només l’administració sinó el conjunt de la societat i per això ha d’anar conscienciant-se i avançant en aquest camí. El problema és com fem tot això en una situació financera molt complicada per la Generalitat, aquest és el gran repte. Hem arraconat una mica el canvi climàtic en la llista de les prioritats públiques? Als mitjans de comunicació va haver una punta informativa al 2009 coincidint amb la cimera del canvi climàtic de Copenhaguen. Va passar el que va passar, la incapacitat per a poder arribar a acords ambiciosos. Als estats els costa molt arribar a pactes. Cal tenir present que en aquestes cimeres es parla de tot, de model econòmic, de geoestratègia, d’aranzels, d’energia i també de canvi climàtic... Costa molt arribar a acords perquè hi ha molts interessos. Aleshores entrem en una situació de crisi econòmica

HUMANA DAY 2013 PRESS KIT


duríssima i l’atenció dels mitjans disminueix. D’altra banda, sent això veritat, hi ha cada cop més actuacions a nivell més petit, com per exemple, les empreses automobilístiques que aposten més pel cotxe elèctric, hi ha més legislació europea que endureix els límits d’emissió dels vehicles; en l’habitatge cada cop té més importància la certificació energètica com ja ha succeït amb els electrodomèstics; els costos de l’energia eòlica són gairebé com els de l’energia convencional... Cada vegada són més quotidianes coses que fa cinc o deu anys no ho eren. Cada cop hi ha més coses per sota, de les quals potser no ens adonem del tot o no són tan cridaneres, però que van avançant. Potser és cert que no es fan amb la rapidesa que necessitaríem perquè aquest increment de temperatura mitjana global no superi els dos graus. És un tema de rapidesa: no anem prou ràpids com probablement hauríem d’anar. Creu que els ciutadans fem els deures, en la mesura de les nostres possibilitats, però no així els estats? Actualment és més àgil l’actuació de la societat que no pas la dels estats, ja sigui al nivell de l’ONU o de Catalunya. Com més poder, més elements dificulten l’adopció de mesures. Ho veiem per exemple a nivell de l’estat espanyol, que té les competències en el sector elèctric: la reforma elèctrica és evident que s’havia de fer perquè el model energètic espanyol no s’aguantava, però segons com la facis et situes en una via o en una altra. L’actual model proposat pel govern espanyol no és precisament la via que avança cap a un model de renovables, i on l’eficiència i l’estalvi siguin factors cabdals... Són canvis que no es noten d’un dia per l’altre però no és el mateix posar el tren en una via o en una altra. Ja parlarem de la rapidesa del tren, però és important que estigui en la via correcta. Hi ha interessos, costa molt canviar estructures, sinèrgies... i per tant és evident que el moviment social, el que diem societat civil, sembla que estigui prenent més força. Un exemple el tenim en la cooperativa “Som energia” que semblava impossible que pogués existir fa uns anys. Els moviments socials són més ràpids que els estats; sovint, els estats no són tan impulsors sinó ordenadors i reguladors de fenòmens que han tingut el seu origen en els moviments socials. Els mitjans tracten amb prou rigor temes com el del canvi climàtic? Gairebé mai et pots quedar només amb el titular d’una notícia, sigui quina sigui. Hi ha periodistes especialitzats que treballen amb molt rigor, però en general demanaria un exercici de no situar les coses en termes d’èxit o fracàs, perquè estem davant d’un tema molt complex, cal dimensionar correctament els esforços i informar sobre si avancem en la direcció correcta. Potser a la societat li falta una mica de cultura científica per a interpretar, per exemple, què vol dir que entre la comunitat científica hi ha dubtes o debat, què vol dir tenir incerteses que no és sinònim de desconeixement... Creu que la societat té prou consciència ambiental? Sempre hi ha camí per córrer, tot i que se n’ha recorregut força. Hi ha comportaments que es feien fa 20 anys que avui dia són impensables. Però

HUMANA DAY 2013 PRESS KIT


sempre queden coses per fer i sobretot ara amb aquest canvi que representen els reptes globals. Fins ara estàvem preocupats per uns temes ambientals més locals i la globalització també afecta als reptes ambientals. El canvi climàtic ve derivat de la globalització d’un problema ambiental. Aquí potser ens queda més camí, sobre tot que les organitzacions es donin compte de la importància del tema energètic, de les emissions de CO2, d’innovar tecnològicament... Les persones tenim petits gestos al nostre abast. Troba que són útils? Són necessaris però no són suficients. Les administracions han de ser capaces d’obrir camins i no posar barreres. En Javier Martín Vide, un dels nostres científics climatòlegs més importants, sempre ho diu: des de que t’aixeques fins que vas a dormir estàs prenent moltes decisions que tenen un determinat impacte i totes estan a la teva mà, i no és necessari gastar molts diners, senzillament és decisió teva agafar el cotxe o el transport públic. Això té moltes implicacions: des de la contaminació local a la mobilitat... Invertir en la il·luminació d’un edifici o en una botiga té unes implicacions segons la solució escollida; comprar un electrodomèstic i no mirar tant la inversió que faig ara sinó les repercussions a mitjà termini; reaprofitar o reciclar o no malbaratar són decisions quotidianes que depenen només de la meva voluntat. Que amb això resoldrem totalment el problema que tenim? No, hi ha decisions més estructurals que corresponen a l’administració com ara fomentar que puguem posar autoconsum a casa nostra, que no hi hagi barreres administratives, que el mercat elèctric sigui més transparent i competitiu pel consumidor... Tot plegat és necessari. Ara bé, si tenim una societat que no valora aquests factors és molt difícil que els polítics siguin sensibles. Tots tenim una responsabilitat i no em val que si els altres no l’exerceixen jo tampoc l’exerceixo. No, el que haig de fer és actuar i exigir a qui correspongui que actuï. Què li diria a les persones que es mostren escèptiques davant dels efectes del canvi climàtic? Miri, si parlem de la gravetat, vostè em preguntarà si hi crec en la llei de la gravetat? Igual que la gravetat, el canvi climàtic cal situar-lo en l’àmbit de la ciència i no en el de les creences; la ciència es pot equivocar, però segueix una metodologia de revisió, discussió, debat, proves, evidències, dades sobre un determinat element... En aquests moments no hi ha volta de fulla, amb la informació existent, que no vol dir que ho sapiguem tot, tots els elements apunten a què estem en una situació de canvi en els patrons del clima adreçat a un increment mitjà de la temperatura i amb el que això representa de canvi en el règim de pluges i dels vents, augments en el nivell dels oceans i la seva acidificació, desgel de l’Àrtic, disminució de les glaceres... D’altra banda, l’impacte que té l’activitat humana en aquests canvis és molt important. Són fets incontestables. Si vostè em nega el mecanisme a través del qual la ciència ha arribat a aquestes conclusions, no sé quins arguments més puc esgrimir. Igual passa amb qui nega l’evolució de les espècies, perquè es negar com la ciència va adquirint el coneixement. La ciència avança, hi ha debat, no tot està clar, hi ha punts de

HUMANA DAY 2013 PRESS KIT


controvèrsia... però sí hi ha un consens molt elevat en els dos elements anteriors. I la metodologia que segueix la ciència de moment és el millor que tenim; i ens ha servit per moltes coses com la medecina, l’astronomia, el coneixement del medi... En aquest sentit, en ocasions els mitjans tracten de fer articles on es publiquen dues postures per a confrontar-les però no tots els pesos són exactament iguals. És possible que ens trobem davant la situació que hi hagi divergències entre les projeccions fetes fa alguns anys i les dades observades avui. En alguns casos per excés i d’altres per defecte. La ciència el que fa és aprendre, millorar els mecanismes i ajustar els models amb el nou coneixement Només si acceptem aquests principis és possible dur a terme un diàleg constructiu i enriquidor.

HUMANA DAY 2013 PRESS KIT

Entrevista Salvador Samitier  

Entrevista amb Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you