Page 1

Harmonia

Helena SisterĂŠ, Ana Maria Taranu, Laia RodrĂ­guez i Salma El Ouardi


INTRODUCCIÓ Hem escollit aquests poemes ja que són creats amb molt sentiment i tenen una bona estructura, la qual ens ha cridat molt l’atenció. Generalment els poemes parlen sobre una sèrie de continguts que transmeten sensibilitat, i d’una manera directa o indirecta, sobre l’objectiu que volen reivindicar. Hem seleccionat diferents gèneres de poemes per tal de que hi hagi més varietat. Així podem trobar poemes infantils, alegres, divertits, sentmentals, dolços i sorprenents. Finalment, volem dir que el que ens ha agradat més és Excelsior perquè no és gens avorrit i ens ha transmès seguretat. Aquesta experiència també ens ha despertat l’interès pels poemes, els quals no estem acostumats a llegir.


RECULL DE POEMES 1.L’amor-Miquel Martí i Pol 2.Bombolles-Joana Raspall 3.Sol, solet-Joana Raspall 4.El temps-Miquel Martí i Pol 5.Excelsior-Joan Maragall 6.Cançó-Miquel Martí i Pol 7.Un dia qualsevol-Miquel Martí i Pol

8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Escola graduada-Blai Bonet L’hoste insòlit-Miquel Martí i Pol Coses-Miquel Martí i Pol Arran de sorra l’espill-Miquel Martí i Pol Bon dia, poesia!-Joana Raspall Oferiment-Joana Raspall Viure és més que existir-Ponç Pons


L’ aMOR Tot en l'amor s'emplena de sentit. La força renovada d'aquest cor tan malmenat per la vida, d'on surt sinó del seu immens cabal d'amor ? És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses als dits i se'ns revelen els misteris; i en l'amor tot és just i necessari. Creu en el cos, per tant, i en ell assaja de perdurar, i fes que tot perduri dignificant-ho sempre amb amorosa sol.licitud : així donaràs vida. Miquel Martí i Pol


Què ens ha cridat l’atenció?

Hem escollit aquest poema perquè ens agraden els poemes romàntics. L’autor ens ensenya el significat de l’amor des del seu punt de vista i l’estructura en que ha combinat les paraules ens ha fet estremir la pell. A més a més, ens ha fet veure com l’amor és més que un sentiment, és una forma d’ajudar als altres i com diu en Miquel Martí, una forma de donar vida.


BOMBOLLES Vine a fer bombolles, que tinc un tassó ple d’aigua i sabó. Mira com voleien i brillen al sol tot fent tornassol! Si la més bonica proves d’agafar, se’t fon a la mà… I et quedes en dubte de si l’has bufat o ho has somniat! Joana Raspall


Què ens ha cridat l’atenció? Ens ha transmès diversió i alegria, ja que ens ha fet recordar la nostra infància, quan jugàvem amb les bombolles. A primer cop d’ull, ens ha semblat un poema molt infantil. Però mentre l'estàvem llegint, ens hem adonat que és un poema diferent i que parlin sobre bombolles, no n’hi ha gaires.


SOL, SOLET Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mar hi era humit, pro el sol hi era alegre. Per lla a Sant Josep el bon sol, solet, lliscava i lluïa pel carreró estret. I en mon cos neulit llavors jo sentia una esgarrifança de goig i alegria. Joana Raspall


Què ens ha cridat l’atenció? Hem escollit el poema SOL, SOLET, perquè el seu títol ens fa pensar en els records quasi oblidats d’aquells dies d’estiu en què el sol resplendia; en què per entretenir-nos, cantàvem una cançó infantil que tenia el mateix nom. A més a més, ja l'havíem llegit anteriorment i ens ha semblat un poema còmic i divertit.


EL TEMPS No més incerta de tan vehement la sorpresa amb què aculls la llum que esclata rera el mirall opac i els cortinatges angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova. És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa. L'entreteixit del temps no mostra cap fissura, flueix sempre, ineluctable. Tot és perfecte i just dins el seu àmbit Miquel Martí i Pol


Què ens ha cridat l’atenció? L’autor ens ha volgut mostrar que una cosa tan senzilla com el temps ens marca la vida. És a dir, el temps sempre continua, però nosaltres neixem, creixem i morim. Utilitza un vocabulari molt adient i amb una sensibilitat impressionant.


ExCELS IOR Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquil.la aigua mansa de cap port. Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns, dóna el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins.   Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament.  

Fuig-ne de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins: sempre al mar, al gran mar noble; sempre, sempre mar endins. Fora terres, fora platja, oblida't de ton regrés: no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més.

Joan Maragall


Què ens ha cridat l’atenció? Ens ha transmès una sensació de vitalitat, optimisme i una gran fermesa a l’hora d’emprendre una decisió. El poema està basat en un veler que ha de fer front a la terra i embarcar-se en un mar profund. Mitjançant aquest context, l’escriptor ens volia ensenyar que la seguretat és un concepte molt important per prendre una bona decisió.


CaNçÓ Voldria tenir un llagut i una casa a la muntanya; poder encendre un flam al vent i un altre flam a la calma; de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua. Voldria ser tan divers, tan lliure i divers com l'aire, conèixer tots els camins i jeure en totes les cales.

Voldria esbrinar els secrets de les cambres de les dames i estimar-les totes, fins les que fossin maridades, i morir, de mort suau, un dimecres a la tarda.

Miquel Martí i Pol


Què ens ha cridat l’atenció?

Hem agregat aquest poema a la nostra col·lecció ja que d’un bon principi no sabíem de què podia tractar la cançó. Però després de llegir-lo ens va captivar, ja que parla sobre el somni del protagonista d’una forma molt clara i precisa .


UN DIa qUaLSEvOL Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund, perquè la mort m'arreplegui dempeus, reptador, temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix. Quiti de mots, em bastarà l'alè per afirmar una presència d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta s'endurirà fins a esdevenir roca i clamaré, amb els ulls esbatanats, contra els temps venidors i llur insaciable corruptela. Alliberat de tota turpitud, sense seguici d'ombra, no giraré mai més el cap per mirar enrera Miquel Martí i Pol


Què ens ha cridat l’atenció? És un poema molt apàtic, tètric i trist amb una expressivitat que ressalta clarament les ganes de morir del personatge. El fet que el poema pugui transmetre drama mitjançant l’ús d’un protagonista humà que es vol convertir en una planta, ens ha sorprès molt.


ESCOLa gRaDUaDa Era una sala quadrada i tenia cinc finestres, una muntanya pelada, que era violeta als capvespres. Darrera d'un mestret vell, Jesús estava enclavat, José Antonio ampliat, Franco amb un faixí vermell. La tarda era com un ciri. Tocava Història d'Espanya. Hi havia un gran cementiri: la creu, els morts, un que guanya. Darrera els vidres volava la bandera de tergal: volava, volava, estava a l'aire i fermada a un pal. Damunt una vidriera, el sol fugia; el camp no. Feia fred. La Sabatera cantava al capdecantó: "Sa moixa m'ha fet moixons vestits de seminaristes, quan han obert els ullons han estat tots comunistes“.

Blai Bonet


Què ens ha cridat l’atenció? Hem escollit aquest poema per la nostra col·lecció ja que ens ha cridat l’atenció com el poeta intenta transmetre com eren els centres d’estudis de l’època del franquisme i el seu entorn.


L’hOSTE INSòLIT Si ve l'instant que veus que defalleixo sóc feble al capdavall, ho saps com jo  no em deixis desistir. Recorda'm els projectes no acomplerts,  retreu-me les paraules  amb què vaig comprometre'm  per tu i per mi,  fes-me, si cal, memòria del lloc  i dels objectes que ens acompanyaven. Només tu pots parlar-me'n sense por  i ens redreçarem junts altra vegada. Miquel Martí i Pol


Què ens ha cridat l’atenció? A primer cop d’ull ens ha cridat l’atenció el vocabulari, ja que és fàcil i entenedor. En segon lloc, quan hem començat a llegir-lo, ens ha semblat trist, però a mesura que l’hem anat llegint ens ha agradat ja que tractava d’amor i d’ajut mutu.


COSES D'aquest estiu no en vull recordar més que la mirada de complicitat  d'una veïna que prenia el sol  ben nua i va somriure complaguda  quan va adonar-se que la contemplava,  i aquell instant fugaç, irrepetible,  de quietud total, que el món restà   desert de si mateix i era un cristall  transparent i compacte altra vegada.  Tota altra cosa no serà l'estiu,  aquest estiu, vull dir, i si algú em parla  d'aquelles mil foteses inefables  que componen els dies i les nits,  diré tranquil.lament: No me'n recordo.


Què ens ha cridat l’atenció?

Aquest poema ens l’havien recomanat. El que ens ha sorprès més ha sigut el fet que en el poema no es parlés o no es descrivissin objectes, sinó que l’autor escrivís sobre el que més li va agradar d’aquell estiu.


aRRaN DE SORRa L’ESPILL Arran de sorra l'espill de la quietud de l'aigua  i el teu cos lleuger, lleuger  com una cançó poruga. Arran de llavi el desig  i als dits un tacte de roses,  i el teu cos lluger, lleuger,  entre el meu desig i l'aigua. I aquí el poema es fa carn,  la teva carn i la meva,  i un sol crit sense ressò  dins l'oci immens de la tarda.


Què ens ha cridat l’atenció?

El que més ens ha cridat l’atenció del poema ARRAN DE SORRA L’ESPILL, és com està redactat. Les paraules amb què està constituït estan fetes amb una gran tendresa que explica a la perfecció com es sent el protagonista quan està amb el seu amor.


BON DIa, POESIa! Bon dia, cel!     Bon dia, terra! Bon dia, mar!      Bon dia, sol! Bon dia, vent!      Bon dia, vela! Bon dia, ocell!      Bon dia, flor! Bon dia, tu!      Bon dia, jo! Bon dia, DIA!   Joana Raspall


Què ens ha cridat l’atenció? Hem triat aquest poema perquè és molt alegre i senzill. També volíem presentar un poema de la Joana Raspall perquè és una autora de la nostra infància. I volíem recordar-la ja que fa poc que va morir. A qui no li agrada sentir un bon dia?!


OfERIMENT He pogut atrapar un somni abans que el sol no el fongués, i l’empresono amb paraules per quedar-me’l sempre més. No pesa ni fa cap nosa, però és tan gran, per a mi, que, si vols... si tu volguessis, el podríem compartir.     Joana Raspall


Què ens ha cridat l’atenció? És molt bonic perquè s’expressa d’una forma molt entenedora. Ens ha fet conèixer un dels significats de l’amistat i l’amor: ajudar i compartir amb els altres i tot el bonic que té la vida.


vIURE éS MéS qUE ExISTIR Viure és més que existir. Damunt la sorra agraesc a la nit els seus misteris i encenc un foc humit de llenya morta. El fum sembla una ofrena, el vent canvia... M'invent l'eternitat. Fa trons. Plou terra. Ponç Pons


Què ens ha cridat l’atenció? En aquest poema el títol ens comunica una lliçó de la vida. A més a més, utilitza frases molt boniques. Ens ha fet recordar les nits a la platja, les fogueres amb els amics quan contemplàvem les onades del mar que xocaven contra les roques, el foc enmig de la foscor, etc.

Harmonia (2) (2)  

Power Point Poemes

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you