Page 1

Actualitat

Parlem-ne

Parlem-hi

L’Hospital rep el Segell SGI d’Igualtat d’Oportunitats

La Unitat de Dany Cerebral, un recurs essencial per a la recuperació dels pacients

Entrevista a Maria Lluïsa Fernández, directora del sector sanitari Baix Llobregat Nord


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Sumari

03 Editorial

04 Actualitat Sagrat Cor

14

Parlem-ne La Unitat de Dany Cerebral, un recurs essencial per a la recuperació dels pacients

18

Investigació

22

De tot cor Volver a la alegría, una propuesta de camino hacia la Pascua Semana Santa y Pascua en el Hospital Sagrat Cor

24

Fundació Nou Camí La Fundació Nou Camí traslada su sede a las dependencias de Pins D’Or, en Sant Feliu de Llobregat

26

Parlem-hi A més de comptar amb excel·lents professionals, l’Hospital Sagrat Cor destaca pel seu tarannà de col·laboració i receptivitat

30 Entorn

32 25 anys amb nosaltres

33

Actitudes de profesionales de Salud Mental hacia la enfermedad mental: estudio Inter Nos

Noves incorporacions

20

Entre records

Actualitat Hospitalàries

2

34 Quince años de Entre tots


Entre tots | Editorial Crèdits Entre tots Hospital Sagrat Cor Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax 93 775 19 94 hospital.hsagratcor@hospitalarias.es Consell de redacció Rosa Almiñana Carlos Franquelo Gloria López José Mª Peña Xavier Reig Josep Tristany Secretària Mª Isabel Rivera Han col·laborat Anabel Alquézar Silvia Baliño Roger Ballescà Carlos Franquelo Juan Antonio Guzmán Pilar Herrero Pau Martínez Roberto Navaiz Josep Mª Peña Esther Romaguera Josep Tristany FIDMAG Comissió d’Igualtat Grup de Treball de Riscos Psicosocials Departament de RH Fotografia de portada Juan Antonio Guzmán Disseny i edició Mapa Media mapadvisers.com Dipòsit Legal B-20575-2002 La redacció d’Entre tots no es responsabilitza de les opinions expressades als articles publicats

Editorial

José Mª Peña Gerent

Como avanzábamos en el anterior Entre tots, el número 65 de nuestra publicación llega marcado por la renovación y el cambio. Respetando la filosofía originaria, estrenamos una revista más atractiva en cuanto a diseño y contenidos, pensada sobre todo para los colaboradores del Hospital y la comunidad hospitalaria, pero también para otros profesionales y entidades de nuestro entorno, desde el convencimiento de que tenemos mucho que compartir también de puertas hacia fuera.

Uno de los cambios más significativos del nuevo Entre tots es que, después de quince años imprimiendo la revista, ésta pasará a distribuirse exclusivamente en formato digital. Nuestra publicación se adapta, así, a los nuevos La publicación ha tiempos, en los que cada experimentado muchos vez estamos más acostumcambios, pero el brados a leer en una pantalla. A la vez, con la revista compromiso de las digital se apuesta por un personas que trabajan formato más sostenible, para sacarla adelante ha tanto medioambiental sido siempre el mismo como económicamente. El lector descubrirá, además, cambios significativos en el diseño. Más presencia de los colores y la tipografía corporativa, para reforzar nuestra marca. Más blanco, menos letra y más orden, para facilitar la lectura. Entre otras novedades, destaca, también, la incorporación de la fotografía de algunos de los autores, con el objetivo de dar mayor protagonismo a todas aquellas personas que, enviándonos sus escritos, hacen posible el Entre tots. Sin la colaboración de los profesionales que nos hacen llegar textos e imágenes para la revista, nunca habríamos cumplido 65 números y 15 años de Entre tots. En este sentido, merecen una mención especial los miembros del consejo de redacción y particularmente aquellos que, desde los inicios, aceptaron formar parte de este proyecto. La publicación ha experimentado muchos cambios desde el primer número, pero el compromiso de las personas que trabajan para sacarla adelante, trimestre tras trimestre, ha sido siempre el mismo. Así lo refleja el reportaje de la nueva sección “Entre records”, que estrenamos haciendo un repaso de la historia del Entre tots, a modo de homenaje a nuestra revista y a toda la gente que la hace posible. Espero que disfruten de éste y los demás contenidos que ofrece nuestra publicación renovada. 3


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Actualitat Sagrat Cor

La IX Jornada Sociosanitaria de Enfermería y Fisioterapia se centra en el Daño Cerebral Adquirido

J. A. Guzmán. El Hospital Sagrat Cor de Martorell celebró, el 23 de marzo, la IX Jornada Sociosanitaria de Enfermería y Fisioterapia en el Centro Cultural de Martorell. En el marco del evento se destacó la necesidad de incrementar el número de recursos que ofrecen una atención específica al Daño Cerebral Adquirido (DCA) en España y, en concreto, en Cataluña. Presentaron la jornada superiora del Hospital Sagrat Cor, Sor María Luisa GonEn el marco del evento se lazález; el gerente, José María Peña, y el alcalde de Martorell, destacó la necesidad de Xavier Fonollosa.

Ejercicios de un paciente en el Servicio de Rehabilitación Física del Hospital Sagrat Cor

incrementar el número de recursos que ofrecen una atención específica al DCA en España y, en concreto, en Cataluña

El doctor José Antonio Larraz, director del Área Asistencial y Educativa de la Provincia de España de Hermanas Hospitalarias, fue el encargado de inaugurar el acto con una ponencia sobre el presente y futuro del área sociosanitaria en Catalunya y de la Red Menni de Daño Cerebral. En su conferencia, el Dr. Larraz abordó la evolución histórica de los modelos de atención sanitaria, así como el futuro del sociosanitario, y esbozó la idea de cómo éste se convertirá en una “red intermedia de cuidados sanitarios especializados” y constituirá una red intermedia entre el hospital de agudos y la atención domiciliaria, residencial y social. Asimismo, puso en valor la experiencia de la Red Menni de Daño Cerebral, perteneciente a Hermanas Hospitalarias. Ésta es la red más grande e importante de España, y pionera en ofrecer una respuesta integral y específica a estos pacientes. Después de un breve descanso, se inició una mesa sobre la rehabilitación integral del DCA, moderada por el doctor Josep Ortiz, responsable de la Unidad de Convalecencia y Cuidados Paliativos del Hospital Sagrat Cor, que contó con un grupo de ponentes de dilatada experiencia. El doctor Marcos Ríos, coordinador de la Unidad de Daño Cerebral del Hospital Beata María Ana de Jesús, Hermanas Hospitalarias de Madrid, presentó una magní-

4


Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

fica conferencia en la que expuso que la principal causa del DCA es el ictus, representando un 75 % de los casos, seguido del traumatismo craneoencefálico (TCE) y otras causas en un 25 %. El doctor Ríos remarcó, también, la importancia y la necesidad de proporcionar una rehabilitación integral, desde un enfoque multidisciplinar, a las personas con lesión cerebral (por su afectación física, cognitiva, emocional y psicosocial). El doctor Luís Gil, neurólogo de la Unidad de Convalecencia y Paliativos del Hospital Sagrat Cor, proporcionó unos datos que permitieron evidenciar la realidad del DCA: en España hay 420.064 personas afectadas y en Catalunya 55.000 pacientes afectados. En junio de 2017, existían 92 recursos de rehabilitación específicos con un total de 4.332 plazas, de las cuales, 1.339 son concertadas, 2.242 privadas y 751 públicas. En Catalunya existen 412 plazas (entre públicas, concertadas y privadas) una cifra realmente insuficiente para poder atender a todos los pacientes afectados. Por su parte, el doctor Juan Carlos Cejudo, neuropsicólogo del Hospital Sagrat Cor, puso en relieve otra realidad, no menos importante, que presentan muchos pacientes con DCA: la existencia y la dificultad del abordaje de los trastornos conductuales (agresividad, deshinibición, déficit de autocontrol, etc.) y cómo estos trastornos pueden dificultar su proceso de rehabilitación y la necesidad de especialistas en este campo. Susana Morón, terapeuta ocupacional del Institut Guttmann, presentó una amplia gama de nuevas tecnologías en la neurorehabilitación de pacientes con DCA y explicó cómo éstas pueden facilitar y mejorar, en muchos casos, la autonomía y comunicación de los pacientes, tanto en adultos como en niños.

Es imprescindible iniciar con rapidez y de forma exhaustiva un proceso rehabilitador a manos de un equipo multidisciplinar, que permita la máxima recuperación de las capacidades de los pacientes

Esther Romaguera, terapeuta ocupacional del Servicio de Rehabilitación Física del Hospital Sagrat Cor, presentó la Intervención Snoezelen en pacientes con DCA, un trabajo dirigido a pacientes con gran afectación que se realiza en salas especialmente preparadas y que permite ofrecer estímulos sensoriales centrados en potenciar los cinco sentidos básicos (vista, olfato, tacto, gusto y audición), la propiocepción y la estimulación vestibular (equilibrio). Por último, Irene Cobo, logopeda del Servicio de Rehabilitación Física del Hospital Sagrat Cor, presentó la última conferencia, sobre la valoración y el tratamiento de la disfagia orofaríngea en pacientes con DCA. Cobo evidenció cómo la disfagia afecta en una fase aguda al 45 % de los pacientes con ictus y entre un 25-61 % a los pacientes afectos de TCE, comportando graves problemas de desnutrición, deshidratación, neumonías por aspiración y obstrucción de las vías aéreas. Después de un interesante debate, clausuró la IX Jornada el doctor Carlos Franquelo, director médico del Hospital Sagrat Cor, agradeciendo el trabajo a todos los ponentes, así como la asistencia a todo el público. El doctor Franquelo también remarcó el consenso, prácticamente generalizado, de la necesidad de ampliar la red de recursos sanitarios y sociales, para el abordaje integral del DCA, ya que es imprescindible iniciar con rapidez y de forma exhaustiva un proceso rehabilitador a manos de un equipo multidisciplinar, que permita la máxima recuperación de capacidades a los pacientes afectados. 5


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

L’Hospital rep el Segell SGI d’Igualtat d’Oportunitats Comissió d’Igualtat. L’Hospital Sagrat Cor va rebre, el darrer 20 de febrer, el Segell SGI d’Igualtat d’Oportunitats conforme a la norma SGI 2010. El certificat s’obté després d’una verificació per entitats homologades, d’acord amb el compliment, no solament de la legislació vigent, sinó també d’altres accions que milloren el compromís real de l’organització amb la Igualtat d’Oportunitats.

Des de fa anys s’està treballant activament amb representants de l’empresa i dels treballadors per promoure la igualtat entre homes i dones

Des de fa anys s’està treballant activament amb representants de l’empresa i dels treballadors per promoure la igualtat entre homes i dones. El segell representa el reconeixement d’aquest esforç i anima l’Entitat a continuar en la mateixa línia per tal de mantenir un dret que es considera essencial.

La Comissió d’Igualtat té com a missió deliberar, aprovar i aplicar noves iniciatives per a l’execució del Pla d’Igualtat de l’Hospital. Des de la seva creació, s’han elaborat protocols específics de gestió en Recursos Humans amb perspectiva de gènere i per prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe, i guies de bones pràctiques en matèria d’igualtat i de llenguatge no sexista. En aquest sentit, es continua treballant en accions positives en diferents àmbits, que són avaluades periòdicament en les reunions de la Comissió d’Igualtat: mesures d’àmbit organitzatiu, de formació i informació, comunicació i llenguatge, mesures de selecció, promoció i contractació, de prevenció de l’assetjament sexual, de conciliació de la vida laboral i familiar, i contra la violència de gènere.

Els membres de la Comissió d’Igualtat mostrant el Segell SGI

6


Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

Nuevo sistema de notificación y registro de incidentes asistenciales P. Herrero. La seguridad clínica o seguridad del paciente se define, según la OMS, como la ausencia de un daño innecesario o potencial asociado a la atención sanitaria. A medida que la práctica clínica ha evolucionado, también se ha incrementado el riesgo a que el paciente sufra algún incidente dentro de su proceso asistencial, incidente que es consecuencia de la práctica clínica y no de la propia enfermedad. Si se producen consecuencias, es calificado de evento adverso. Actualmente, los daños causados a los pacientes ocupan el decimocuarto lugar en la lista de morbimortalidad mundial, al mismo nivel que el paludismo. Por este motivo, todos los centros asistenciales han desarrollado, en los últimos años, instrumentos y metodologías para minimizar este riesgo. Siguiendo esta línea, y con el objetivo de poder analizar de manera más exhaustiva los incidentes de la organización, el Hospital Sagrat Cor de Martorell está diseñando un sistema mecanizado de notificación y registro de incidentes, que permitirá cuantificar, evaluar, analizar e implantar medidas de mejora para intentar prevenir y minimizar las consecuencias de éstos. A lo largo de 2018, se implantará, en todos los servicios del Hospital, este nuevo sistema de notificación de incidentes. Para ello, es necesario que todos los profesionales tomen conciencia del hecho de que aportar esta información es de suma importancia para establecer políticas de prevención que repercutan en el bienestar de los pacientes.

Roger Ballescà realitza la conferència inaugural de la IV Jornada d’Atenció Primària i Psicologia R. Ballescà. El psicòleg del CSMIJ de Martorell Roger Ballescà va realitzar, el passat 16 de febrer, la conferència inaugural de la IV Jornada d’Atenció Primària i Psicologia, organitzada per la delegació del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) a Tarragona. Sota el títol “Vells malestars, noves demandes: Psicologia de capçalera al s. XXI” i coincidint amb un major desplegament del Programa de Suport a la Primària (PSP), la conferència es va centrar en la tipologia de les noves demandes que arriben als professionals de la salut mental que atenen en els Equips d’Atenció Primària. Segons Ballescà, la progressiva pèrdua d’espais socials, familiars o personals de gestió del malestar psíquic, i la creixent medicalització de la vida quotidiana, han creat les condicions idònies per a la irrupció massiva de les problemàtiques emocionals i relacionals en les consultes mèdiques. Així mateix, va descriure la figura del que es podria anomenar col·loquialment psicòleg/oga de capçalera com un perfil professional que té prou especificitat perquè pugui començar a ser considerat de forma diferenciada: una figura professional de vocació generalista i de proximitat que doni resposta a aquestes noves demandes que, malgrat no ser estrictament clíniques, requereixen, tanmateix, ser ateses amb cura, a través de la paraula i la reflexió, evitant que els problemes empitjorin, es cronifiquin o acabin essent atesos des d’una perspectiva estrictament farmacològica. Finalment, el psicòleg del CSMIJ de Martorell va parlar de com el desplegament del PSP a l’atenció primària ha de consolidar un esglaó d’importància fonamental dins de la continuïtat assistencial a la sanitat pública, que fins ara no estava prou coberta. Es garantirà, així, un millor abordatge de les necessitats de la població general en l’àmbit de la salut mental. 7


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Nuevos servicios del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales

Grup de Treball de Riscos Psicosocials. Con el objetivo de evaluar los riesgos psicosociales de los profesionales, el Hospital ha actualizado los servicios del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, el cual fue creado en 2012 para atender la necesidad de seguir Se ha decidido que avanzando en la prevención de salud laboral en el ámbito todo el personal de la psicológico de los trabajadores.

organización disponga de acceso a la carpeta de contenidos relacionados con los riesgos psicosociales, que se puede encontrar en el Área de Personas de la Intranet, en concreto en una pestaña azul con el nombre de “Factors psicosocials”

En este sentido, se ha decidido que todo el personal de la organización disponga de acceso a la carpeta de contenidos relacionados con los riesgos psicosociales, que se puede encontrar en el Área de Personas de la Intranet, en concreto en una pestaña azul con el nombre de “Factors psicosocials”. En esta pestaña o carpeta, el personal podrá encontrar los resultados de las diferentes encuestas y evaluaciones realizadas, los protocolos de actuación en casos de acoso laboral y otros, así como otros documentos de interés. Este espacio virtual de la Intranet se irá actualizando con contenidos referidos a la información, prevención, asesoramiento en situaciones de riesgo por sobrecarga de estrés y con nuevos protocolos de actuación.

También se ha puesto a disposición de todos los profesionales el correo electrónico del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, con objeto de aumentar la participación del personal y así poder, entre todos, identificar y hacer llegar las posibles situaciones generadoras de sobrecarga emocional que se pueden dar en el día a día, bien sean estresores ambientales, de carga de trabajo, organización, participación, relacionales, autonomía, etc. El correo electrónico al cual los profesionales pueden dirigirse para comunicar cualquier incidencia es: grupopsicosocial.hsagratcor@hospitalarias.es El tipo de trabajo que se desarrolla en el ámbito sanitario es exigente para el trabajador, por estar éste expuesto constantemente a situaciones de crisis o alteración emocional. La contención verbal y conductual que, de forma conti8


Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

nua, el trabajador se ve obligado a realizar, además del propio trabajo en sí –la presión de tiempos, atención y vigilancia constantes, formación profesional continuada, adaptación al nuevo paciente, etc.– suponen una carga emocional y un coste personal importantes, y exigen que el modo de funcionamiento de las Unidades y Centros ofrezca recursos para evitar una posible sobrecarga emocional, burnout y que ayuden a prevenir problemas derivados del estrés. Dichas exigencias psicológicas podrían incidir negativamente en la propia salud psicológica del empleado, así como en su desempeño profesional. Estas sobrecargas, si se dan de forma continuada, pueden, además, incidir en la relación entre compañeros y, en ocasiones, originar conflictos de roles y malestar, agravando, si cabe, la situación. Por todo esto, en 2011, el Hospital realizó la primera encuesta de Evaluación de Riesgos Psicosociales, con objeto de identificar, valorar y gestionar las posibles fuentes de estrés halladas. Los resultados se publicaron en la revista Entre tots en el año 2012. Fue así como, en octubre de este mismo año y atendiendo a la necesidad de seguir avanzando en la prevención de salud laboral en el ámbito psicológico de los trabajadores, la Dirección del Hospital, junto con el Servicio de Prevención y Riesgos Laborales, creó el Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, que cuenta con la participación de empleados del Servicio de Prevención, Recursos Humanos, así como de trabajadores en representación de algunas de las distintas categorías profesionales del Hospital (coordinador de enfermería, auxiliar y delegada de prevención, psiquiatra y psicólogo).

También se ha puesto a disposición de todos los profesionales el correo electrónico del Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales, con objeto de aumentar la participación del personal y así poder, entre todos, identificar y hacer llegar las posibles situaciones generadoras de sobrecarga emocional que se pueden dar en el día a día

El objetivo de dicho Grupo de Trabajo de Riesgos Psicosociales es, mediante encuestas y cuestionarios, identificar, valorar y asesorar sobre las posibles fuentes de estrés emocional a las que el empleado pueda estar haciendo frente y mirar de reducir el coste emocional de las mismas, con objeto de prevenir problemas derivados del estrés. Una vez detectadas las áreas en las cuales puedan existir riesgos de sobrecarga o estrés, se dispondrán medidas consensuadas por la Dirección y por una representación de trabajadores para reducir el impacto de dichas situaciones, mediante la prevención de situaciones o sistemas de trabajo inadecuados, o bien mediante el asesoramiento, una vez el problema de estrés emocional o ansiedad ya han aparecido. Asimismo, el Grupo de Trabajo en Riesgos Psicosociales se encarga de la prevención y asesoramiento en situaciones de acoso laboral, para lo cual existe un protocolo de actuación a disposición de quien lo requiera.

Desde el Grupo de Trabajo en Riesgos Psicosociales se anima a todo el personal del Centro a que ponga en comunicación las posibles fuentes de estrés o situaciones de sobrecarga emocional a las que se puedan ver sometidos, con objeto de prevenir problemas de salud psicológica y/o psicosomática, haciéndole llegar sugerencias de mejora para poder crear espacios más saludables y sanos, que ayuden a los profesionales a estar mejor, y desde ahí ofrecer una mejor calidad asistencial al paciente. 9


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Primera sesión conjunta entre los equipos de mejora de procesos y la consultoría C. Franquelo. Desde el año 2014, el Hospital ha ido desarrollado una dinámica de trabajo por procesos basada en la metodología Lean. El método Lean aplica unos instrumentos cuyo objetivo es mejorar las intervenciones, a través del mantenimiento y potenciación de las actividades de valor añadido y la eliminación de todo aquello que no aporta valor al usuario, ni al profesional ni a la Institución.

El objetivo de estas sesiones conjuntas es compartir las experiencias de trabajo y aportar entre todos los participantes ideas para la resolución de problemas comunes en todas las líneas asistenciales

Durante este tiempo y año tras año, la organización ha ido completando su mapa de procesos con la diagramación de los principales procesos asistenciales y la implantación sistemática de medidas de mejora de los mismos. En este año 2018 y con el apoyo de las consultoras de Comtec, el Hospital ha diagramado dos nuevos procesos: el de atención a los pacientes en los Centros de Atención y Seguimiento de las Drogodependencias (CASD) y el proceso de atención en la Unidad de Hospitalización Domiciliaria. Asimismo, se han establecido una serie de sesiones individuales de las consultoras con cada equipo de mejora de su proceso de trabajo y dos sesiones anuales conjuntas con todos los equipos de proceso.

El día 16 de marzo se llevó a cabo la primera de las sesiones conjuntas entre los equipos de mejora de procesos y las consultoras de Comtec. La sesión estuvo estructurada en los siguientes apartados: - Revisión de la metodología de trabajo (ficha A3, indicadores y acciones de mejora). - Compartir buenas prácticas de trabajo entre los grupos. - Diagramar los mapas de la demanda en salud mental de adultos, infantojuvenil y sociosanitario.

Diferentes momentos de la sesión de trabajo

10

El objetivo de estas sesiones conjuntas es compartir las experiencias de trabajo y aportar entre todos los participantes ideas para la resolución de problemas comunes en todas las líneas asistenciales. En definitiva, todas estas dinámicas están orientadas a la mejora continua de la asistencia, con una visión centrada en el paciente, transversal e integrada, y una implicación y compromiso de los profesionales como conocedores de los procesos.


Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

Professionals de l’Hospital participen en la Comissió Clínica del Baix Llobregat Nord J. Tristany. La coordinadora de l’Àrea Infantojuvenil, Rosa Almiñana; el coordinador de l’Àrea Sociosanitària, Santi Bernades, i el coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental, Josep Tristany, són els professionals de l’Hospital Sagrat Cor que participen en la Comissió Clínica del Baix Llobregat Nord, constituïda a finals del 2017. Es tracta de la segona comissió que es posa en funcionament a Catalunya, després de la de Tarragona, i la primera de l’àmbit sud de la Regió Sanitària de Barcelona.

Es considera que l’estructura del Servei Català de la Salut ha de comptar amb l’experiència clínica dels professionals assistencials, actors clau pel seu coneixement de la realitat local i de les necessitats dels ciutadans que atenen

En l’exercici de les seves funcions, les regions sanitàries han de potenciar i guanyar efectivitat en el desplegament de les polítiques de salut i en la integració i coordinació de l’atenció de salut al territori. Per a l’exercici d’aquestes funcions, es considera que l’estructura del Servei Català de la Salut ha de comptar amb l’experiència clínica dels professionals assistencials, actors clau pel seu coneixement de la realitat local i de les necessitats dels ciutadans que atenen. És en aquest marc de planificació i actuació de serveis sanitaris que el CatSalut va considerar necessari desplegar les comissions clíniques com a ens operatius que integren els professionals assistencials i que han de contribuir a la implementació de les polítiques i els objectius de salut. Aquestes comissions no tenen personalitat jurídica pròpia, estan adscrites a la regió sanitària del territori i actuen com a òrgans operatius i de suport al seu gerent i al director/a del sector sanitari. Són ens operatius de corresponsabilitat, implicació i participació dels professionals, que han de contribuir a la implementació i al desplegament de les polítiques i els objectius de salut, per dotar de major visió clínica i coneixement assistencial la planificació operativa del territori.

Aquestes comissions són ens sense personalitat jurídica pròpia, estan adscrites a la regió sanitària del territori i actuen com a òrgans operatius i de suport al seu gerent i al director/a del sector sanitari

Els membres de la comissió clínica, formada per professionals de diferents línies assistencials i amb perfils multidisciplinaris, han estat proposats i escollits per la directora del Sector Sanitari Baix Llobregat Nord per donar assessorament i amb l’objectiu de millorar l’assistència sanitària (i no només sanitària) als veïns i veïnes del Baix Llobregat Nord. És un entorn de treball d’àmbit d’interès general per a totes les poblacions i no en representació individual o d’una entitat en particular.

El dia de la seva constitució, el gerent de l’àmbit metropolità de la Regió Sanitària de Barcelona, Joan Puigdollers, va explicar els trets més importants de la comissió clínica com a model d’adaptació dels projectes del Pla de Salut 2016-2020 al territori i el desplegament del Pla estratègic del Baix Llobregat i L’Hospitalet, a partir d’un assessorament que ajudi a millorar la qualitat del servei, amb criteri realista, de peus a terra en cost-efectivitat, i donant resposta a necessitats territorials.

11


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

El Hospital Sagrat Cor presenta el Plan de Gestión Anual 2018

C. Franquelo. El Plan de Gestión Anual (PGA) es un instrumento básico para la planificación y ejecución de la estrategia del Hospital en los diferentes ámbitos de actuación. Para su elaboración se parte del estudio de la situación actual a través de la evaluación del PGA del año anterior y de la realización de un análisis DAFO (Debilidades, Amenazas, Fortalezas y Oportunidades). Por otra parte, se tienen en cuenta como marcos de referencia el Marco de Identidad de la Institución, su modelo asistencial y educativo, las líneas estratégicas de la Provincia de España y, por supuesto, el actual Plan de Salud de Catalunya y los Planes directores de salud mental y sociosanitario. Además, este año se está elaborando el plan estratégico 2018-2021, cuyas líneas principales son la base para el desarrollo de los planes de gestión de los próximos años.

Si bien el PGA recoge una serie de objetivos dentro de la estrategia global de la Institución, el objetivo principal no es otro que el de ofrecer una atención de calidad

El PGA 2018 consta de 36 objetivos, que se operativizan a través de una serie de acciones concretas, las cuales abarcan todos los ámbitos de gestión del Hospital: los aspectos asistenciales, de identidad, calidad, comunicación, infraestructuras, alianzas estratégicas, gestión de las personas, gestión del conocimiento y gestión administrativa.

De esta manera, el plan incluye la previsión de actividad para las diferentes líneas asistenciales, el balance social, la planificación de acciones de la formación continuada (con el inicio, este año, de los itinerarios formativos para personal administrativo y de enfermería) y el presupuesto de ingresos y gastos, así como el presupuesto de inversiones. En el despliegue del Plan de Gestión Anual y la consecución de sus objetivos, todos los profesionales del Centro están implicados en menor o mayor grado desde su ámbito de trabajo. Es necesario, por tanto, que, desde Dirección y a través de los mandos intermedios, esta hoja de ruta se dé a conocer y se trabaje, ya que ofrece un marco de referencia a nuestras actuaciones con una visión integral y coordinada. Si bien el Plan de Gestión Anual recoge una serie de objetivos dentro de la estrategia global de la Institución, no debemos olvidar que el objetivo principal del mismo no es otro que el de ofrecer una atención de calidad a nuestros pacientes y familias.

12


Entre tots | Actualitat Sagrat Cor

L’Hospital Sagrat Cor, pioner en la implantació d’un nou sistema de prevenció d’agressions Redacció. Amb la finalitat de millorar la protecció del treballador i la seguretat del pacient, l’Hospital Sagrat Cor implantarà, la propera tardor, el Sistema De Protecció Sanitària (SDPS) d’Indigo Grup. Així, serà el primer centre sanitari a Espanya a comptar amb aquest nou sistema de prevenció d’agressions, que agilitzarà la comunicació entre els professionals i facilitarà l’execució dels protocols d’actuació com a mecanisme correctiu. Es tracta d’una aplicació multifuncional que ofereix majors utilitats que les solucions per a la prevenció d’agressions existents actualment als centres sanitaris. Entre les característiques principals d’aquest dispositiu, es troben la integració de diversos sistemes de comunicació en un únic suport, la localització de l’emergència amb una precisió d’un metre o la bidireccionalitat, ja que pot ser tant emissor com receptor de l’avís. L’Hospital Sagrat Cor de Martorell va crear el 2014 un observatori de violència en l’àmbit assistencial, que s’encarrega d’emetre recomanacions per prevenir els episodis d’agressions que es poden produir cap als professionals sanitaris. Així mateix, des del Comitè de Seguretat i Salut del Centre s’analitzen les situacions produïdes i s’ofereix formació als treballadors per gestionar adequadament els principals riscos. Segons les dades recollides per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), el nombre d’agressions a metges a Espanya va augmentar un 37 % el 2016 respecte a l’any anterior, amb 495 agressions registrades. En el cas del personal d’infermeria, un 33 % dels professionals ha sofert una agressió física o verbal en l’últim any.

VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil La VI Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, sota el títol “Quan la normalitat és el problema: la psicopatologització de la infància i l’adolescència”, se celebrarà el pròxim 1 de juny a l’auditori Joan Cererols del Centre Cultural de Martorell. En aquesta jornada es vol fer una reflexió sobre les repercussions de la psicopatologització en els nostres infants i joves en termes de desresponsabilització social, d’etiquetatge i de profecia que tendeix al seu propi compliment.

Per saber-ne més clica aquí

6a Cursa i Marxa Solidàries de Martorell La 6a edició de la Cursa i Marxa Solidàries de Martorell “Entre Tots per la Salut Mental” se celebrarà el pròxim 3 de juny. L’objectiu d’aquest esdeveniment solidari és lluitar contra l’estigma en salut mental obrint les portes de l’Hospital i donant a conèixer la realitat de les persones amb malaltia mental. Tots els beneficis de les inscripcions seran destinats, íntegrament, a la Fundación Benito Menni de Germanes Hospitalàries, la qual treballa per garantir el dret a la salut mental als països més desafavorits i en diferents programes a Espanya. Aquest any, novament, l’organització vol solidaritzar-se amb altres col·lectius també desafavorits i amb els qui més pateixen els efectes de la crisi. Per això demana a tots els participants que aportin 1 kg d’aliment sòlid a l’hora de la recollida del dorsal. Tot l’aliment serà recollit in situ per la Creu Roja del Baix Llobregat Nord, qui s’encarregarà de distribuir-lo segons les necessitats socials.

Per saber-ne més clica aquí

13


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Parlem-ne Juan Antonio Guzmán Fisioterapeuta

La Unitat de Dany Cerebral, recuperació dels pacients

El Dany Cerebral Adquirit (DCA) és una lesió cerebral produïda per u citat significativa i que té conseqüències multidimensionals. És la pr Espanya, afecta 420.000 persones. El 80 % dels casos es deu a un ict El DCA és una lesió que afecta part o la totalitat del teixit cerebral, a conseqüència de la qual es produeix una pèrdua de les funcions cerebrals. Això influeix en totes les esferes del funcionament del pacient i limita la seva autonomia, fet que provoca, en molts casos, que es torni dependent d’una tercera persona. El DCA suposa tal impacte en el desenvolupament de la persona que precipita una interrupció del projecte vital del pacient i de la seva família.

El DCA suposa tal impacte en el desenvolupament de la persona que precipita una interrupció del projecte vital del pacient i de la seva família

En aquest context, la finalitat de la Unitat de Dany Cerebral (UDC) és oferir un model d’avaluació i rehabilitació integral per al restabliment més òptim possible de les funcions, tant en l’àmbit cognitiu, com l’emocional, personal i social, i també esdevenir un suport per a les famílies. Tractament integral i rehabilitació intensiva

Per tal d’assolir el màxim nivell possible d’autonomia personal del pacient, que és l’objectiu final del procés de rehabilitació, les UDC responen a cinc objectius més concrets: avaluar les seqüeles del dany cerebral i les dificultats que provoquen; reeducar i compensar les seqüeles del dany cerebral per reduir la discapacitat; prevenir les complicacions de les seqüeles o la lesió cerebral pròpia; millorar les habilitats retingudes; i promoure la integració social i familiar.

14


Entre tots | Parlem-ne

, un recurs essencial per a la

una causa adquirida (ni congènita ni hereditària) que genera una discaparincipal causa de discapacitat de l’adult en els països del nostre entorn i, a tus. Amb tot, la rehabilitació ha d’estar centrada en la persona amb DCA i les seves necessitats. La família del pacient ha d’estar informada durant tot el procés i hi ha d’estar implicada com un membre més de l’equip rehabilitador, ja que té un paper fonamental en la recuperació. El treball amb els pacients requereix un procés de rehabilitació intensiu, interdisciplinari i especialitzat. Així mateix, el tractament haurà d’iniciar-se de la forma més precoç possible, tenint en compte la naturalesa de la intervenció i la capacitat de col·laboració del pacient. En qualsevol cas, el tractament ha de començar sempre durant els primers sis mesos següents a la lesió cerebral. Els pacients amb DCA han de ser tractats amb la màxima intensitat possible durant el procés de rehabilitació, la qual cosa permetrà que puguin retornar abans al domicili i que presentin una millora funcional més ràpida, una major magnitud del canvi, un millor funcionament cognitiu i un menor deteriorament en les activitats de vida diària.

L’Hospital Sagrat Cor compta amb un equip neurorehabilitador multidisciplinari capaç de cobrir totes les necessitats del pacient amb DCA

En aquest sentit, l’atenció realitzada per equips multidisciplinaris especialitzats en neurorehabilitació ha demostrat ser més eficaç en els àmbits o nivells operatius, ja que s’aconsegueix una millora de la qualitat de vida i satisfacció del pacient, així com un menor temps d’hospitalització i un menor grau d’institucionalització a l’alta. D’altra banda, es redueix el grau de discapacitat resultant, el dèficit motor i els dèficits cognitius, i s’aconsegueix una major independència funcional, la qual cosa permet que el nivell de la càrrega subjectiva dels membres de la família sigui menor. Cal mencionar que amb l’atenció d’equips multidisciplinaris s’aconsegueix, també, una reducció de les taxes de mortalitat.

En aquest sentit, l’Hospital Sagrat Cor compta amb un equip neurorehabilitador multidisciplinari capaç de cobrir totes les necessitats del pacient amb DCA. Està constituït per professionals de diferents especialitats, els quals tenen les seves funcions específiques i són partícips clau del procés de rehabilitació. A la taula de la pàgina 19 es detallen les funcions de cadascun d’ells.

15


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

La Xarxa Menni de Dany Cerebral Adquirit L’Hospital Sagrat Cor col·labora amb la Xarxa Menni de Dany Cerebral de Germanes Hospitalàries, pionera a Espanya a oferir una resposta integral i específica als pacients que el pateixen. La primera unitat, gestionada per l’Hospital Aita Menni, va néixer fa 25 anys a Arrasate-Mondragón (Guipúzcoa) i, actualment, la xarxa compta amb sis unitats repartides pel territori espanyol (País Basc, Madrid, Valladolid, València, Cantabria i Tenerife), totes elles dedicades exclusivament a la neurorehabilitació integral en totes les dimensions d’afectació del DCA. Aquestes unitats treballen de manera coordinada en l’àmbit de la investigació i comparteixen coneixements i experiència. També tracten altres aspectes relacionats amb el Dany Cerebral Adquirit, com la sensibilització en l’àmbit social, el suport a les fa-

mílies o l’assessorament sobre els ajuts tècnics i les adaptacions al domicili d’aquests pacients. Així, aquests recursos especialitzats ofereixen multitud de serveis, com el d’hospital de dia, que permet al pacient prolongar el tractament integral i facilita la recuperació de les seves capacitats més enllà del període de rehabilitació intensiva, que és d’uns 45 dies. Per saber-ne més clica aquí

Falta de recursos a Catalunya L’Hospital Sagrat Cor va celebrar, el passat 23 de març, la IX Jornada Sociosanitària d’Infermeria i Fisioteràpia, de la qual s’informa àmpliament a la secció d’Actualitat d’aquest mateix número d’Entre tots. Una de les conclusions a les quals van arribar els experts reunits a la jornada va ser la necessitat d’incrementar el nombre de recursos que ofereixen una atenció específica al Dany Cerebral Adquirit a Espanya i, en concret, a Catalunya, que és la segona comunitat autònoma amb major nombre de nous casos d’ictus a l’any, entorn de 20.000, per darrere d’Andalusia. Malgrat aquesta alta incidència, el territori català només compta amb 400 places d’atenció especialitzada a aquest col·lectiu de pacients.

16


Entre tots | Parlem-ne

Funcions dels professionals de l’equip neurorehabilitador Neuròleg: És el metge especialista en el diagnòstic i tractament de les malalties del sistema nerviós. Dóna atenció de forma regular als pacients ingressats en la Unitat d’Hospitalització i es responsabilitza de l’atenció inicial, així com de tota l’hospitalització. Es coordina amb Rehabilitació a l’inici del tractament rehabilitador. Metge internista: Dóna atenció integral i completa als pacients amb problemes de salut ingressats en la Unitat d’Hospitalització. La seva funció és obtenir un diagnòstic i tractament adequats en aquells pacients que presentin símptomes en diversos sistemes de l’organisme. Psiquiatre: És un professional expert en el diagnòstic i tractament de malalties mentals. En aquest sentit, considerarà tant els factors biològics, psicològics com socioculturals del pacient i el seu entorn. Neuropsicòleg: És el professional expert en l’estudi de les relacions entre cervell, cognició (memòria, atenció, raonament…) i comportament. És l’encarregat d’abordar, en col·laboració amb l’equip i els familiars, els problemes cognitius, emocionals i conductuals mitjançant tècniques neuropsicològiques i psicoterapèutiques. Logopeda: La funció del logopeda a la UDC se centra a avaluar, estimular i rehabilitar els problemes de comunicació i llenguatge, la producció de la parla, la veu i la deglució, que queden alterats després del dany cerebral adquirit. Col·laborarà amb els professionals de dietètica i infermeria en els plans terapèutics dels pacients amb disfàgia i en la formació d’infermeria per a la prevenció d’aspiracions. Terapeuta ocupacional: Centra les seves funcions en l’estimulació, l’avaluació i la rehabilitació dels nivells de dependència funcional de les activitats de la vida diària adquirits després del dany cerebral, valorant la necessitat i tipus d’assistència externa. Dóna consells sobre els dispositius d’ajuda per a la rehabilitació i sobre l’adaptació d’elements de suport per a la mobilitat i accessibilitat a l’entorn. Fisioterapeuta: Centra les seves funcions en la recuperació física del pacient. El fisioterapeuta haurà d’establir una valoració personalitzada per a cada malalt i emetre el diagnòstic de fisioteràpia, que consistirà d’un sistema d’avaluació funcional i un sistema de registre i història clínica de fisioteràpia. En funció d’això, plantejarà uns objectius terapèutics i dissenyarà un pla terapèutic utilitzant els agents físics propis i exclusius de la seva disciplina. Treballador Social: Es tracta del professional responsable de promoure el canvi social, la resolució de problemes en les relacions humanes i la fortalesa del pacient i el seu entorn per incrementar el benestar, per la qual cosa ha de conèixer, gestionar i promoure els recursos existents entre els potencials usuaris. Tracta de gestionar les complexes relacions entre les persones i el seu entorn, facilitant el desenvolupament de les potencialitats i prevenint disfuncions en la reincorporació del pacient a l’entorn més adaptat a les seves necessitats. Facilita informació i connexions socials amb els organismes de recursos socioeconòmics i participa en totes les fases del procés de la malaltia en la UDC, tant en l’àmbit d’hospitalització com ambulatori. Infermeria i auxiliar de clínica: Realitzaran totes les cures d’infermeria. A més de les seves funcions habituals a la planta hospitalària, davant els casos de dany cerebral l’equip d’infermeria és clau en l’educació de les persones amb DCA i les seves famílies. A més, són el nexe d’unió entre tots els membres de l’equip de rehabilitació. Dietista: Atendrà de forma específica l’avaluació de la disfàgia i l’adaptació de dietes, tant en contingut com en textura, a les situacions clíniques de cada pacient. Així mateix, col·laborarà en l’avaluació de les disfàgies severes de cara a la indicació de pacients tributaris d’alimentació per via alternativa a la via oral i en les situacions de desnutrició. És l’encarregat de fer l’avaluació de necessitats i adaptació de les dietes als requeriments dels pacients. Pastoral de la Salut: Realitzen l’acompanyament espiritual dels pacients ingressats en la unitat i de les seves famílies, i fan un plantejament d’activitats en funció de les necessitats dels usuaris. 17


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Investigació

Actitudes de profesionales de Salud Mental hacia la e FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation fidmag.com

El estudio Inter Nos evaluó las actitudes potencialmente estigmatiza les del ámbito de la salud mental y sus diferencias de acuerdo con va basa en un estudio multicéntrico, donde han colaborado 38 investiga de Hermanas Hospitalarias de España, Portugal e Italia, entre ellos

Estudios comparativos arrojan una creciente evidencia de que los profesionales de los servicios de salud mental comparten algunos de los prejuicios, estereotipos y conductas discriminatorias hacia la enfermedad mental con el resto de la población general. Algunos estudios señalan que los usuarios de servicios de salud mental se quejan de aspectos como la implementación de servicios de baja calidad, el etiquetado diagnóstico, el pesimismo terapéutico, el escaso o inexistente conresultados indican sentimiento informado, la excesiva focalización hacia todavía nos queda los síntomas o los fármacos, entre otros.

Los que un importante camino para mejorar la aceptación e integración de los pacientes con un trastorno de salud mental entre el propio colectivo de profesionales

Con el objetivo de conocer la realidad existente en los centros de Hermanas Hospitalarias, se diseñó un estudio en el que se invitó a participar a todos los trabajadores de los centros de Salud Mental de la Congregación en España, Italia y Portugal: 4.478 personas de 25 centros. En el análisis estadístico final se incluyeron 1.525 cuestionarios (34,06 % de la muestra potencial), puesto que los cuestionarios con más del 25 % de ítems incompletos fueron excluidos. La batería de evaluación

podía ser cumplimentada en formato papel o vía web. En todo momento se aseguraba la confidencialidad y anonimato de los datos, aspecto fundamental para favorecer la fiabilidad de los mismos. Las evaluaciones se realizaron entre junio y septiembre de 2013.

18


Entre tots | Investigació / Biblioteca

Biblioteca

enfermedad mental: estudio Inter Nos

antes hacia la enfermedad mental de profesionaariables profesionales y culturales. El trabajo se adores y más de 1.500 profesionales de 25 centros el Hospital Sagrat Cor. La evaluación contemplaba la recogida de variables socio-demográficas y profesionales, así como dos cuestionarios: el Atribution Questionnaire, que agrupa 9 factores: responsabilidad personal, enfado, pena-compasión, ayuda, peligrosidad, miedo, evitación, segregación y coerción, y el Community Attitudes toward the Mentally Ill (CAMI), formado por 40 ítems agrupados en 4 factores: autoritarismo, benevolencia, restricción social e ideología comunitaria. Los resultados obtenidos mostraron que, en general, los factores que medían actitudes negativas hacia la enfermedad mental puntuaban más bajo que aquellos que median aspectos positivos. Por otro lado, los resultados analizados en función de la categoría profesional indicaban que los ‘profesionales asistenciales’ presentaban menores actitudes estigmatizantes que los ‘profesionales no asistenciales’. Los resultados también indicaban diferencias entre las diferentes categorías profesionales: psicólogos, terapeutas ocupacionales, trabajadores sociales y educadores son los que manifestaron un menor estigma, seguidos por psiquiatras y enfermeros, mientras que los auxiliares de enfermería presentaron un mayor estigma. Considerando la variable centro de trabajo (hospital vs. comunidad), los profesionales de los hospitales presentaron más respuestas de discriminación y ligeramente menos respuestas de ayuda, así como mayores puntuaciones estigmatizantes. Los resultados del estudio Inter Nos indican que todavía nos queda un importante camino para mejorar la aceptación e integración de los pacientes con un trastorno de salud mental entre el propio colectivo de profesionales en Salud Mental. En este sentido, los principales esfuerzos en nuevas estrategias anti-estigma deberían centrarse en aquellos aspectos que el estudio ha detectado más relevantes, como podrían ser la reducción de las actitudes coercitivas en el personal asistencial de dispositivos hospitalarios y en los auxiliares de clínica, entre otras.

Agorafobia y crisis de angustia Autor: Pau Martínez Farrero

En l’agorafòbia, les característiques d’un determinat espai físic es converteixen en una seriosa amenaça. Endinsar-s’hi pot comportar patir una crisi d’angoixa, és a dir, una reacció descontrolada d’angoixa. Evitar aquest lloc és la forma més segura que la crisi no es repeteixi, però aquesta radical solució limita la llibertat i deteriora l’autoestima. En l’agorafòbia, com passa en totes les fòbies, no es té por d’un perill real, sinó d’un perill imaginat. El problema rau, per tant, en la imaginació, que alhora està condicionada per la pròpia història personal. L’agorafòbia sol manifestar-se a partir d’alguna d’aquestes tres circumstàncies: una experiència traumàtica, una crisi d’angoixa o un esdeveniment que reactiva les pors pròpies de la infantesa i l’adolescència que no es van resoldre en aquell moment evolutiu. Cadascuna d’elles s’analitza al nou llibre del psicòleg clínic de l’Hospital Pau Martínez, que ja podeu trobar a la biblioteca. Per saber-ne més clica aquí 19


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Actualitat Hospitalàries

Hermanas Hospitalarias se adhiere a un proyecto de atención a personas inmigrantes y en riesgo de trata

Redacció. La Provincia de España se ha adherido recientemente a la Red ODÖS, una iniciativa solidaria cuyo objetivo es ofrecer apoyo a mujeres acompañadas de menores, o incluso en los últimos meses de gestación, potenciales víctimas de trata, que carecen de protección y para las que no existe una atención integral.

El papel de Hermanas Hospitalarias en esta iniciativa es poner en marcha un sistema de salud mental ofrecido por profesionales de la Institución que atiendan, de forma voluntaria, a estas personas

El papel de Hermanas Hospitalarias en esta iniciativa, en la que participan otras entidades sin ánimo de lucro, es poner en marcha un sistema de salud mental ofrecido por profesionales de la Institución que atiendan, de forma voluntaria, a personas inmigrantes y en riesgo de ser incluidas en las redes de trata. Esta atención se basará en una valoración personalizada para poder ofrecer una intervención psicoterapéutica y/o psicofarmacológica que les ayude a mejorar su salud mental, condición necesaria para afrontar adecuadamente el resto de retos que tienen por delante estas personas.

Por ello, el pasado 21 de abril se realizó, en las oficinas provinciales, una formación especializada a 20 profesionales de diferentes centros de la Congregación en España que, de manera voluntaria, van a colaborar en este proyecto solidario en 2018. Por parte del Hospital Sagrat Cor, asistió la psicóloga Eugenia Lorente. La formación fue impartida por expertos en temas de trata de entidades como ACNUR, La Merced Migraciones, ICAE – ICADE, CEAR, ACCEM, Save the Children y Fundación Amaranta. También contó con la intervención de profesionales de Hermanas Hospitalarias que, desde los inicios, han estado implicados en el proyecto. Aunque los profesionales de Hermanas Hospitalarias actuarán de forma voluntaria, el proyecto generará, inevitablemente, gastos relacionados con los tratamientos farmacológicos, posibles ingresos clínicos o desplazamientos para atender en el propio entorno a la persona migrante especialmente en los primeros momentos. Por ello, cualquier entidad o persona a título individual que lo desee, puede colaborar haciendo una aportación económica (al número de cuenta ES 73 0049 1805 4621 1018 2785, indicando: donación REDSOLIDARIA y los datos personales).

20


Entre tots | Actualitat Hospitalàries

La responsable de Solidaritat i Projectes de la Província d’Espanya visita l’Hospital

Lourdes Núñez, responsable de Solidaritat i Projectes de la Província d’Espanya.

E. Romaguera. La responsable de Solidaritat i Projectes de la Província d’Espanya, Lourdes Núñez, va visitar, el passat 5 d’abril, l’Hospital Sagrat Cor. El motiu de la seva visita era, a més de conèixer les instal·lacions i els serveis que ofereix l’entitat, informar sobre les directrius a seguir en l’àmbit d’iniciatives solidàries i sobre com obtenir subvencions en aquest tipus de projectes. Cal destacar, en aquest sentit, que l’Hospital està actualment prioritzant quatre projectes solidaris per als quals espera obtenir finançament ben aviat. Lourdes Núñez és llicenciada en Dret per la Universidad de Alcalà (Madrid) i diplomada en Treball Social per la Universidad Complutense de Madrid. Des dels seus inicis professionals ha realitzat col·laboracions diverses en l’àmbit social, jurídic i de gestió en diferents institucions.

L’Hospital està prioritzant quatre projectes solidaris per als quals espera obtenir finançament ben aviat

Va començar a col·laborar amb la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús el 2005, a l’antiga Província canònica de Madrid. Des de l’any 2007, forma part del comitè d’ètica per a l’assistència sanitària de Germanes Hospitalàries a Madrid. En l’actualitat està vinculada a la Província canònica d’Espanya, en dependència de l’Àrea d’Identitat Hospitalària, exercint com a responsable de Projectes i Solidaritat.

21


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

De tot cor

Roberto Narvaiz Coordinador del Servicio Pastoral AER

Volver a la alegría, una propuesta de camino hacia la Pascua Semana Santa y Pascua en el Hospital Sagrat Cor Los momentos significativos que el tiempo de cuaresma y pascua ofrece a la comunidad hospitalaria son una gran ocasión para dejar que Dios haga un camino en nosotros y nos abramos a la VIDA en mayúsculas. Momentos como el camino al vía crucis o la celebración comunitaria del perdón deben suponer para nosotros la experiencia de recuperar y renovar la verdadera transparencia de nuestro ser. En muchas ocasiones es la vida, o la vivencia que hacemos de ella, la que propicia que nuestra “reserva” vital de alegría se vaya perdiendo, casi sin darnos cuenta, por la cuneta de nuestro vivir. Minuto a minuto, día a día, preocupados por mil cosas, perdemos aquello que nos es más esencial: nuestra felicidad y, con ella, nuestra alegría profunda.

Las propuestas del camino cuaresmal y del camino de la Pascua son una oportunidad para renovar, volver a recuperar y entonar la clave de nuestro vivir, de nuestras esperanzas y, también, de nuestra espiritualidad

Poco a poco, sin percibirlo, vamos teniendo la sensación de que todo se nos hace un poco más pesado, que nos falta ilusión, y no sabemos dónde recuperar nuestro horizonte de esperanza, que es el motor para hacer nuevas las cosas cotidianas. Es como si una niebla densa fuese calando, sin darnos cuenta, en los valles y en los pliegues de nuestro ser. Las motivaciones, las ilusiones, los deseos de otros momentos cargados de fuerza, son ahora pequeñas ascuas casi apagadas que quedan en el campo despoblado de nuestro existir.

Las propuestas del camino cuaresmal y del camino de la Pascua son una oportunidad para renovar, volver a recuperar y entonar la clave de nuestro vivir, de nuestras esperanzas y, también, de nuestra espiritualidad. Un camino serio y profundo del tiempo cuaresmal nos abre a una renovación profunda, siendo a la par más conscientes de nuestra verdad. Crecemos, renovamos, pero siempre muy conscientes de nuestra verdad, una verdad que a veces se rompe y necesita ser reconstruida. En este camino sale a nuestro encuentro el propio Jesús, que es para nosotros oferta de sentido, y no un sentido cualquiera, sino el gran sentido que da consistencia y enfoque a toda nuestra vida. Vivir como Él y desde el proyecto de Él se convierte en la única propuesta capaz de renovar en nosotros la verdadera alegría, el sentir profundo de un sentido. Es en este contexto donde las propuestas realizadas desde el Servicio de Atención Espiritual y Religiosa alcanzan un sentido: cualquier espacio de oración, de silen-

22


Entre tots | De tot cor

cio, cualquier momento para confrontarnos con su Palabra, la vivencia de los días santos del triduo pascual han de suponer la experiencia de recuperar y renovar la verdadera transparencia de nuestro ser.

Cualquier espacio de oración, de silencio, cualquier momento para confrontarnos con su Palabra, la vivencia de los días santos del triduo pascual han de suponer la experiencia de recuperar y renovar la verdadera transparencia de nuestro ser

Me gustaría destacar, de las propuestas vividas en este tiempo de cuaresma y pascua, dos momentos significativos para toda la comunidad hospitalaria. El primer momento, el camino del vía crucis, como un camino que hacemos nuestro desde un corazón deseoso de acompañar a Jesús y con Él a tantos hermanos y hermanas nuestros que siguen experimentando en su vida el dolor, el sin sentido, la frustración y el rechazo. Unidos a Jesús, quien supo amar en cada momento que le tocó vivir, seremos capaces también nosotros de iluminar nuestros momentos de desamparo, tristeza y oscuridad vital. Su camino nos ayuda a iluminar el nuestro.

El otro momento que querría destacar es el de la celebración comunitaria del perdón como preparación a vivir la pascua. Un acto que estuvo centrado en la petición comunitaria y personal de perdón. Un perdón que nos sana porque nos abre al amor y a los demás. Una celebración centrada precisamente en la clave con la que hemos querido vivir estos días: volver a la Alegría del Evangelio, volver a Jesús, volver a recuperar y renovar nuestra dignidad de Hijos de Dios. Una dignidad muchas veces manchada y olvidada. Junto con la vivencia del triduo Pascual y el tiempo de Pascua, podemos decir que la persona creyente ha tenido la posibilidad de hacer un camino, de dejar que Dios haga un camino en nosotros para que, liberados de nuestros arrastres, nos abramos a la VIDA con mayúsculas, la cual no es conquista nuestra sino regalo y gracia de Dios. Vivir la Pascua es decir al mundo y decirnos a nosotros mismos que es Dios quien rubrica nuestra vida con una VIDA en mayúsculas, una vida plena, aunque nuestra certeza diaria sea mucho más precaria. Todo acabará bien porque todo tendrá un sentido desde la mirada buena de Dios. Él nos ha soñado vivos y alegres, llenos de sentido.

23


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Fundació Nou Camí

Silvia Baliño Coordinadora de la Fundació Nou Camí

Vista aérea de las dependencias de Hermanas Hospitalarias en Pins D’Or.

La Fundació Nou Camí traslada su sede a las dependencias de Pins D’Or, en Sant Feliu de Llobregat

Este cambio de ubicación conlleva una serie de mejoras para la entidad, tales como un crecimiento y un mayor posicionamiento de la Fundación en el sector, y una mayor visibilidad e integración dentro del conjunto de dispositivos de la Institución Hospitalaria.

Este cambio ha sido posible gracias a la generosidad del Gobierno Provincial de la Congregación, que ha permitido que Nou Camí pueda establecerse en las dependencias del edificio que, anteriormente, correspondía a la Comunidad de las Hermanas

24

Desde el mes de marzo de este año, la Fundación Nou Camí ha trasladado su sede a las dependencias de Pins D’Or, en Sant Feliu de Llobregat, compartiendo espacios con los servicios CSMA, Centro de día y Hospital de día de ese privilegiado emplazamiento. Este cambio ha sido posible gracias a la generosidad del Gobierno Provincial de la Congregación de las Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús en España, que ha permitido que Nou Camí pueda establecerse en las dependencias del edificio que, anteriormente, correspondía a la Comunidad de las Hermanas. Este cambio viene acompañado de un crecimiento y un mayor posicionamiento de la Fundación en el sector, así como de nuevos proyectos dirigidos a las personas a las que estamos dedicados. También nos ofrece una mayor visibilidad y permite que podamos estar más integrados con los diferentes dispositivos de la Institución hospitalaria.


Entre tots | Fundació Nou Camí

Iniciamos esta nueva etapa con ilusión, dando continuidad a la atención hacia las personas más necesitadas y al servicio de la Congregación, y manteniendo siempre la huella hospitalaria insignia de nuestro origen y creación.

Fundación Nou Camí Carrer de les Roses nº 17, 08980 Sant Feliu de Llobregat Telf.: 93 330 64 09 Fax: 93 330 64 73

Las nuevas oficinas de la Fundación Nou Camí.

25


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Parlem-hi Maria Lluïsa Fernández, directora del sector sanitari Josep Tristany Psicòleg clínic

“A més de comptar amb exc Sagrat Cor destaca pel seu receptivitat”

Parlem amb Maria Lluïsa Fernández, metgessa especialista en Medi al qual pertany l’Hospital Sagrat Cor. Anteriorment va ser directora a i responsable de Formació Continuada a l’Àrea de Gestió Costa Ponen rra de Cornellà.

Maria Lluïsa Fernández, acompanyada de Josep Tristany, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de l’Hospital, en el moment de l’entrevista.

Com ha canviat l’atenció a la salut mental i sociosanitària en els darrers anys? El canvi més important, en el cas de la salut mental, és l’orientació comunitària i el reforçament de l’atenció en aquest àmbit. La inclusió de l’atenció a les famílies, la incorporació de la presa de decisions compartides o la recollida de les voluntats anticipades, en el cas de l’atenció sociosanitària, fa que els serveis es reorganitzin per oferir una atenció centrada en la persona i en les seves necessitats. En aquests darrers anys, hi ha hagut un treball important de col·laboració entre l’atenció primària i els centres de salut mental, tant d’adults com infantojuvenils. Esperem que aquest treball conjunt, de vegades portat a terme amb força dificultats, es pugui fer en millors condicions a partir de l’impuls de l’atenció a la salut mental que han suposat les accions dirigides especialment a l’atenció comunitària, iniciades aquest darrer any. El reforçament dels dispositius comunitaris és una condició necessària per implementar els canvis que proposa el Pla director de salut mental i addiccions en la línia de promoure alternatives a l’hospitalització convencional, i així treballar en la visió integral de l’atenció i evitar-ne la institucionalització. Alternatives com, per exemple, l’hospitalització domiciliària.

26


Entre tots | Parlem-hi

Baix Llobregat Nord

cel·lents professionals, l’Hospital tarannà de col·laboració i

icina Familiar i Comunitària i actual directora del sector sanitari Baix Llobregat Nord, adjunta del sector sanitari Baix Llobregat Centre-Litoral i L’Hospitalet de Llobregat, nt de l’ICS. També va exercir durant 10 anys a l’Equip d’Atenció Primària (EAP) GavaLa posada en marxa de les Xarxes d’Atenció Primària ha de servir per enfortir el treball entre tots els dispositius comunitaris, donant visibilitat a allò que, en molts casos, ja s’està fent, però sobretot posant en valor el treball conjunt, en xarxa, que tots aquests dispositius (equips d’atenció primària, PADES, CSMA, CSMIJ, atenció continuada, equips de Rehabilitació, atenció a la salut sexual i reproductiva, i salut pública) desenvolupen en la comunitat. La majoria de vegades els problemes de salut tenen causes i efectes multifactorials i, per tant, també cal que l’atenció es faci amb aquesta orientació.

El reforçament dels dispositius comunitaris és una condició necessària per implementar els canvis que proposa el Pla director de salut mental i addiccions

D’altra banda, aquests darrers anys s’han posat en marxa experiències en matèria de prevenció del suïcidi (codi risc suïcidi), en l’atenció a les persones amb trastorns mentals greus, en l’atenció a la psicosi incipient, i també noves experiències en els models de gestió de casos i els serveis de rehabilitació comunitària. Sense oblidar el paper de les associacions, amb els seus objectius d’inserció social i lluita contra l’estigma de la malaltia mental.

Pel que fa a l’atenció sociosanitària, la seva evolució, fins ara i presumiblement en el futur pròxim, està lligada al progressiu envelliment de la població i el que això comporta en les necessitats d’atenció que se’n deriven. Una mostra d’això és la potenciació de la mitjana estada, en els seus vessants de convalescència i cures pal·liatives, i noves modalitats com l’atenció al malalt subagut. D’altra banda, en aquests anys cal remarcar els PADES com a equips de suport que han fet una tasca importantíssima en col·laboració amb l’atenció primària i que són dels serveis més ben valorats per totes aquelles persones que hi han estat en contacte. El pacte territorial està demostrant ser una eina important per millorar la coordinació entre els diferents proveïdors de salut del territori, potenciant sinergies i garantint la continuïtat assistencial. Ara que fa alguns anys que portem amb aquest model de col·laboració, quins punts forts i quines debilitats en destacaria? Com a punt fort del pacte territorial, jo destacaria que és la concreció del compromís de tots en la consecució d’uns objectius comuns. Això implica que els diferents proveïdors s’han de 27


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

posar d’acord en quines accions portar a terme per a aconseguir-los, amb tot el que comporta de necessitat de coneixement i col·laboració. És un instrument que crec que facilita l’abordatge dels temes concrets, moltes vegades més enllà dels objectius transversals que marca el contracte amb el CatSalut. Un altre punt fort és que suposa un exercici de transparència entre tots i que ajuda, per una banda, a generar confiança entre les diferents entitats proveïdores i, alhora, la responsabilitat d’haver de rendir comptes. Un punt feble, per a mi, seria el fet que encara no hi tenim incorporats tots els proveïdors del territori, com per exemple els serveis de Diàlisi, i crec que és necessari que, finalment, el pacte els inclogui tots. Un altre dels seus punts febles, com a instrument, és que cada territori ha fet una adaptació molt pròpia dels objectius del pacte. Si bé això dificulta la comparabilitat, també és cert que aquesta adaptació a la realitat de cada territori és, sens dubte, una de les seves principals fortaleses. Quin ha de ser el paper de les noves comissions de proveïdors i les comissions clíniques en el desenvolupament de les estratègies de salut en el territori?

Les comissions són un instrument molt necessari per la seva visió de regió i tenen en la col·laboració i les aliances estratègiques entre proveïdors unes de les seves millors eines

Les comissions d’entitats proveïdores es plantegen com un marc estable de comunicació, col·laboració i coordinació entre les entitats proveïdores de serveis sanitaris. Han de poder fer propostes amb l’objectiu de millorar els resultats de l’atenció sanitària i els resultats de salut. És un àmbit de relació a escala territorial, en el cas de les Comissions de Regió entre el CatSalut i els proveïdors, que permet l’abordatge conjunt del desenvolupament de les accions al territori que s’emmarquen en el Pla estratègic del Baix Llobregat i L’Hospitalet 2017-2020, imprescindible per emmarcar el treball d’aquestes comissions.

Considero que les comissions són un instrument molt necessari per la seva visió de regió i tenen en la col·laboració i les aliances estratègiques entre proveïdors unes de les seves millors eines, ja que l’abordatge del conjunt del territori ha de potenciar sinergies per ser més eficaços i eficients. Les comissions clíniques neixen amb la voluntat de ser òrgans de participació i corresponsabilització dels professionals en la planificació operativa del territori i d’implementació de les prioritats. Aquesta és una novetat important, ja que fins ara no disposàvem d’aquests tipus d’eines de participació. Es plantegen, doncs, com a suport al gerent de la regió sanitària i/o al director de sector sanitari i, per tant, si bé la participació és a títol individual, és una oportunitat de poder recollir opinions i propostes que provenen dels professionals que estan en l’atenció directa dels ciutadans. En aquest cas, també, el Pla estratègic és una eina imprescindible per emmarcar el treball d’aquestes comissions. Un punt rellevant és que el treball d’aquestes dues comissions no ha de ser en paral·lel, sinó que és important el coneixement mutu de les seves propostes, ja que l’objectiu comú és el mateix. Cap a on creu que evolucionarà l’atenció a la salut mental i sociosanitària en els anys vinents? El Pla Director de Salut Mental i Addiccions 2017-2020 es basa en set línies estratègiques. Aquestes línies, que suposen un abordatge global de la salut mental i que, en bona part, ja s’estan començant a implementar, marquen cap a on hem d’anar. En resum, podríem dir que es tracta d’una clara orientació cap a un treball més comunitari, amb polítiques de prevenció, amb la recerca de l’equitat en l’atenció que s’ofereix en tots els territoris i amb un objectiu d’in28


Entre tots | Parlem-hi

tegralitat que comporta la implementació de mesures que la garanteixin, com és la implicació d’altres departaments. Aquesta implicació és interdepartamental i es veu clarament en projectes com la reconversió psiquiàtrica de la llarga estada, en la qual és absolutament rellevant el paper del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i que s’ha de consolidar en els pròxims anys. Quin paper creu que ha de jugar (o jugarà) l’Hospital Sagrat Cor en aquest escenari que ha de venir? L’Hospital Sagrat Cor, per la seva gestió dels recursos de salut mental i sociosanitaris, té i tindrà un paper molt important en el territori, ja que tant el comunitari com el de l’internament són àmbits en els quals els recursos han anat augmentant i, en un futur, hauran d’anar assumint una major demanda. Això suposa nous reptes, tant en la implementació de serveis nous com en el treball conjunt amb altres proveïdors de serveis de salut i, especialment, amb tot l’àmbit de l’atenció social. Quina opinió, des del seu càrrec de responsabilitat a l’Administració pública, li mereix la nostra Institució?

L’Hospital Sagrat Cor té i tindrà un paper molt important en el territori, ja que tant el comunitari com el de l’internament són àmbits en els quals els recursos han anat augmentant i hauran d’anar assumint una major demanda

L’Hospital Sagrat Cor és una institució amb una clara vocació de servei i és un agent importantíssim en l’atenció sanitària al nostre sector sanitari. A més de comptar amb excel·lents professionals, m’agradaria destacar el tarannà de col·laboració i la receptivitat que sempre ha demostrat quan es plantegen iniciatives de tot tipus o quan es tracta d’impulsar el treball amb altres àmbits assistencials, la qual cosa facilita moltíssim la millora en l’atenció, que és l’objectiu de tots. Actualment, la nostra Institució està fent una reflexió estratègica sobre el que anomenem “camí a l´hospital de futur”. Dintre d’aquests treballs, estem redissenyant les futures estructures de l´Hospital. Quines necessites estructurals creu que tindran els hospitals dedicats a l’atenció en salut mental i sociosanitària del futur? El desenvolupament en profunditat de les estratègies comunitàries en salut mental s’haurà de reflectir necessàriament en les estructures d’internament, amb un plantejament més polivalent, tenint en compte que la tendència és mantenir a la comunitat –amb els diferents tipus de recursos que s’hauran de desplegar– els malalts que se’n puguin beneficiar. També cal tenir present que, cada vegada més, l’atenció a les urgències psiquiàtriques s’està integrant en els hospitals generals, fet que suposa un canvi respecte a la situació actual. Pel que fa a l’atenció sociosanitària, l’evolució és cap a l’atenció d’un perfil més “sanitari”, amb el desenvolupament de nous recursos, com les unitats de subaguts, i amb una adequació de la llarga estada a pacients amb un perfil més sanitari, però que requereix, un cop més, la col·laboració i l’impuls de tot l’àmbit de l’atenció social. El progressiu envelliment de la població del sector Sanitari Baix Llobregat Nord, si bé encara està per sota de la mitjana de Catalunya, s’està incrementat de forma molt significativa aquests darrers anys i aquesta és una tendència que s’anirà accentuant, la qual cosa suposa majors necessitats d’atenció sociosanitària en un futur.

29


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Entorn

La salut mental, una prioritat Es triplica el nombre de professionals especialistes en de polítiques de salut salut les mental i addiccions als centres d’atenció primària

2017-2019

La salut mental a Catalunya

1 de cada 4 persones patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida.

Les persones amb ingressos molt baixos consulten el doble de vegades que la resta de la població.

1,4 milions

Persones amb trastorn mental ateses a l’atenció primària

Trastorns més freqüents:

Ansietat i depressió

Increment pressupostari 70 milions d'euros *Pressupost prorrogat

26 1990

278 2007

335

351

Apoderament i participació més activa de les persones afectades en la presa de decisions

440

2017

2011

2015

2018*

+650

Nous professionals especialistes en salut mental per a la xarxa pública

Font: Departament de Salut

Algunes accions prioritzades per millorar la salut mental i addiccions a

Redacció. El nombre de nous professionals especialitzats en salut mental i addiccions en l’atenció primària de l’àmbit comunitari Catalunya ha passat de 100 a 300. D’aquesta manera, en l’actualitat tots elsEnfocar centres d’atenció de Ca-a els serveisprimària especialitzats Reforçar els equips d’atenció primària de recuperació i inserció social de talunya disposen d’un equip de professionals especialistes en salut mental i la addiccions format per psiquiatres, Catalunya amb professionals especialistes les persones amb trastorns mentals psicòlegs clínics i infermers que treballen conjuntament en salut mental dels centres de salut mental, tant d’adults com d’infantil, greus amb els professionals de la primària.

1

Millorar la promoció i prevenció en l’àmbit comunitari

1

Incrementar els serveis de rehabilitació comunitària

Aquests són els resultats de la iniciativa engegada pel Departament de Salut el març de 2017 i que forma part Evitar la medicalització, reduir la prescripció de Augmentar en 175 els l’atenció professionals dels equips del model d’atenció a la salut mental i addiccions posat2 en marxa per potenciar comunitària i ga2nou psicofàrmacs i incrementar l’atenció psicològica i que fan acompanyament dels pacients més greus i psicoeducativa en situació mésels vulnerable rantir l’equitat territorial. El projecte també ha aconseguit que s’incrementin serveis especialitzats per millorar la recuperació i la inserció social de les persones amb trastorns mentals greus. Garantir l’atenció integral a la salut física i mental Estendre el Programa d’atenció a la psicosi incipient

3

de les persones

3

per detectar i tractar de forma precoç els adolescents i joves

L’abordatge dels trastorns a latrastorns primàriamentals és fonamental, sobretot tenint en compte que 1,4 milions de Incrementar la detecciómentals precoç dels 4 greus persones ateses a la primària tenen un problema de salut mental, el 24 %l’atenció del totaldomiciliària de persones que s’hi han visi4 Potenciar tat. Els objectius que esde volen assolir, entre d’altres,ensón: millorar la promoció i prevenció en l’àmbit comunitari; Triplicar el nombre professionals especialistes 5 la medicalització, mental que treballen l’atenció i l’increment de l’atenció psicològica i psicoeducativa; evitarsalut amb laconjuntament reducció deamb psicofàrmacs primària, que passen de 100 a 300 garantir l’atenció integral a la salut física i mental de les persones, i augmentar la detecció precoç dels trastorns mentals greus, com el trastorn de l’espectre autista, la psicosi incipient, la depressió o el risc de suïcidi.

Aquesta estratègia va acompanyada de l’increment pressupostari més gran de la història en l’àrea de salut mental, amb una inversió addicional de 70 milions l’any 2017, amb els quals s’han contractat més de 650 professionals dedicats a l’atenció a la salut mental i addiccions; més de la meitat amb perfils de psicologia, infermeria i educació social. Amb aquest increment, el pressupost en salut mental s’eleva fins als 440 milions d’euros, el 62 % del qual es destina a programes d’atenció comunitària per superar l’objectiu fixat per a l’any 2020, que és del 60 %.

Per saber-ne més clica aquí 30


Entre tots | Entorn

L’exposició a l’Hospital de Sant Pau

Una exposició repassa la història i l’evolució del model sanitari català Redacció. ‘Un model de tots per a l’atenció sanitària i social per a tothom’ és el nom de l’exposició itinerant impulsada per La Unió, associació de la qual l’Hospital Sagrat Cor de Martorell és membre. La mostra, que es pot veure fins al mes d’agost a l’Hospital del Vendrell, se centra en la iniciativa i la col·laboració de la societat civil en la configuració i desenvolupament del model sanitari i social de Catalunya. L’exposició ofereix, d’una banda, una visió històrica de les institucions que integren el sistema de salut i social català, fent referència a les aportacions de la societat civil en l’origen del model. De l’altra, explica com funciona actualment aquest model i destaca el paper que hi juguen els centres associats a La Unió. Aquests centres presten el 81 % de l’atenció hospitalària, el 70 % de l’atenció sociosanitària, el 87 % de l’atenció a la salut mental i el 18 % de l’atenció primària de tot Catalunya. Als panells que composen la mostra també s’hi recullen dades que posen de manifest l’excel·lent qualitat de l’atenció sanitària al territori català. L’exposició, que s’ha dut a terme amb el suport de l’Obra social “la Caixa” i amb la col·laboració d’ARCASA, ISERN i Mémora Serveis Funeraris de Barcelona, s’ha pogut visitar anteriorment a la Fundació Puigvert i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tots dos, a Barcelona. Posteriorment, es podrà veure a altres centres d’entitats associades a La Unió.

Per saber-ne més clica aquí 31


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

25 anys amb nosaltres

Josep Giné Berenguer Diplomat d’Infermeria “He treballat amb diferents perfils de pacients, a l’Hospital i a la Comunitat, a totes les àrees. M’he format, he pogut fer docència i he col·laborat i coordinat l’atenció al pacient, el qual ha estat sempre la meva prioritat. Aquests 25 anys han passat molt ràpidament, però he estat un afortunat. Vaig escollir una professió que m’ha permès estar en contacte amb persones que es troben en una situació de fragilitat i, durant aquests anys, he fet tot el que ha estat a les meves mans per poder ajudar-los. Hi ha hagut moments de tot, però he estat molt feliç. L’Hospital ha canviat molt des que vaig arribar. Ha millorat moltes coses. El camí està marcat, i estic orgullós del que he fet. He trobat bons companys i bons amics, persones que m’han donat suport quan m’ha calgut i que poden comptar amb mi quan els faci falta. Vull donar les gràcies a tots, a l’Hospital i a les Germanes Hospitalàries, per haver-me deixat treballar amb vosaltres. Ha estat un plaer.”

Vaig escollir una professió que m’ha permès estar en contacte amb persones que es troben en una situació de fragilitat i, durant aquests anys, he fet tot el que ha estat a les meves mans per poder ajudar-los.

Felicitas Gutiérrez Suela Farmacèutica “Mi experiencia profesional va ligada al servicio de farmacia. Cuando llegué al Hospital había solamente un pequeño botiquín. Una Hermana, Sor Feli, era la encargada de que éste funcionara, poniendo dedicación y mucho cariño, y con este mismo cariño me acogió. La administración autorizó la apertura del servicio de farmacia. Con ilusión y empeño, también con algún momento de soledad y de frustración, y con la colaboración de muchas personas, mi objetivo durante estos 25 años ha sido impulsar un uso seguro y eficiente de los medicamentos, con una cultura de evaluación y de rigor, con la finalidad de mejorar la calidad de vida de los pacientes. Ahora toca mirar hacia el futuro. La medicación es la primera causa de acontecimientos adversos relacionada con la asistencia sanitaria. La “polimedicación” se ha convertido en un problema global de seguridad del paciente. Confío en que todos juntos sabremos responder a esta realidad.”

Con ilusión y empeño, también con algún momento de soledad y de frustración, y con la colaboración de muchas personas, mi objetivo durante estos 25 años ha sido impulsar un uso seguro y eficiente de los medicamentos.

Josep Tristany Claret Psicòleg clínic “Sense gairebé ni adonar-me’n, ja han passat 25 anys de la meva incorporació a la Institució i, girant la vista enrere, me n’adono de com han canviat les coses en l’assistència a la salut mental i en la nostra Institució. Des dels meus inicis al Centre de Dia de Berga, on intentàvem “ocupar” als pacients més cronificats de la zona i on ja teníem clar la importància del treball comunitari, passant per la meva feina a l’Àrea de Rehabilitació, avui destacaria els canvis en el desenvolupament de recursos i programes comunitaris i hospitalaris, i la progressiva inclusió dels pacients i les famílies en la presa de decisions. En valorar aquests 25 anys, els sentiments que sento són felicitat (he estat i sóc feliç amb la feina que faig) i de gratitud a la Institució perquè m’ha permès desenvolupar-me professionalment i personalment, a molts companys dels quals he après moltes coses i, sobretot, als pacients i les seves famílies que, en darrer terme, són qui donen sentit a la meva tasca. Moltíssimes gràcies a totes i tots.” 32

Avui destacaria els canvis en el desenvolupament de recursos i programes comunitaris i hospitalaris, i la progressiva inclusió dels pacients i les famílies en la presa de decisions.


Entre tots | 25 anys amb nosaltres / Noves incorporacions

Salvador Garcia Moron Monitor ocupacional “25 años son muchos para explicar, aunque hayan pasado muy rápido. Podría comentar muchas anécdotas, pero habría tantos detalles que seguro que os aburriríais. Sobre todo, tengo en mente a los pacientes con los que he tenido la suerte de trabajar. Personas que sufren y que a la vez lo dan todo, personas que valoran lo pequeño y lo grande, personas de las que siempre tendré grandes recuerdos, ya que hemos convivido muchas horas juntos: los levantares, las duchas, las dificultades, los buenos y los malos momentos, las salidas, las compras, las celebraciones, los talleres, los paseos en bicicleta… Y por último un agradecimiento a todas las personas que me habéis ayudado a crecer como persona y a entender este mundo fascinante. Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad, y la energía atónica: la voluntad (Albert Einstein).”

Sobre todo, tengo en mente a los pacientes con los que he tenido la suerte de trabajar. Personas que sufren y que a la vez lo dan todo, personas que valoran lo pequeño y lo grande, personas de las que siempre tendré grandes recuerdos.

Noves incorporacions En el primer trimestre d’aquest any s’ha incorporat a la plantilla de l’Hospital Sagrat Cor: Alba Seijó Iniesta - 6 de gener Diplomada d’Infermeria

Carles Barcons Comellas - 8 de gener Psicòleg

Rosario V. Reyes Pajuelo- 13 de gener Auxiliar de clínica

Alejandro Venegas Solà - 13 de gener Diplomat d’Infermeria

Manuela Franco Sabido - 22 de gener Diplomada d’Infermeria

María Teresa Pérez Inés - 1 de febrer Metgessa

Evelyn Alarcón Fernández - 22 de feber Auxiliar de clínica

Núria Mas Jordana - 27 de febrer Administrativa

Noemí San Emeterio Montes - 4 de març Auxiliar de clínica

Rita Gara Melian Rodríguez - 9 de març Auxiliar de clínica

Carlos Ruiz García - 12 de març Diplomat d’Infermeria

Juan Carlos Ávila Gil - 14 de març Metge 33


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Entre records José Mª Peña Gerent

Quince años de Entre tots

Nacida en 2002, la revista trimestral del Hospital Sagrat Cor renueva go, del primer cambio que experimenta la publicación. En sus quince pero adaptándose, en cada momento, a las necesidades informativas Aunque Entre tots haya experimentado diferentes cambios estéticos, la revista siempre ha mantenido su esencia. Durante más de quince años y 65 ediciones, la publicación ha tenido como principal objetivo acercarse a la vida del Hospital y dar a conocer el complejo engranaje de la tarea asistencial, especialmente en el campo de la salud mental y en el sociosanitario.

Durante más de quince años y 65 ediciones, la publicación ha tenido como principal objetivo acercarse a la vida del Hospital y dar a conocer el complejo engranaje de la tarea asistencial, especialmente en el campo de la salud mental y en el sociosanitario

Asimismo, desde su creación la revista ha pretendido explicitar los principios, los valores y la filosofía que rigen el Hospital y que se dan cada día en la relación con los pacientes y profesionales que trabajan en él. Además, se ha encargado de reflejar los logros, contratiempos, preocupaciones y avances que ha ido afrontando diariamente la organización y que le han permitido evolucionar. Así, Entre tots se ha consolidado como el medio de comunicación periódico del Centro para los más de cuatrocientos profesionales, entre laicos y hermanas, que conforman el Hospital Sagrat Cor de Martorell. Al mismo tiempo, se ha convertido en un importante recopilatorio de la historia de la entidad, al recoger las noticias internas más relevantes de cada momento y las informaciones externas que han incidido en la vida institucional.

El punto de partida Entre tots tuvo sus primeras raíces en el Plan de Gestión Anual del Hospital de 2002, cuando se adquirió el compromiso de elaborar un boletín trimestral con la

Entre Tots, premiada en los VIII Premios Benito Menni La revista interna del Hospital recibió, en abril de 2004, el segundo galardón de la categoría “Valores Hospitalarios” de la octava edición de los Premios Benito Menni. Con estos premios, creados en 1996, la ya extinta Provincia de Barcelona reconocía iniciativas que reflejaban y contribuían a difundir los valores de la Congregación y, en especial, la hospitalidad.

34


Entre tots | Entre records

a, con la presente edición, su diseño y pasa al formato digital. No se trata, sin embare años de vida, Entre tots se ha ido transformando, siendo fiel a su filosofía originaria, s del Hospital. Repasamos, a continuación, la historia de esta transformación.

finalidad de ser un vehículo de comunicación interna. Para llevar esta idea al éxito, se tuvieron que concretar algunos aspectos clave que ayudaron a desarrollar un proyecto sólido. El primer aspecto que se abordó fue el nombre que se pondría a la publicación. A la hora de idearlo, se partió del trabajo disciplinario e interdisciplinario que llevan a cabo los profesionales de la Institución en los diferentes servicios que se encuentran a disposición del paciente. Este trabajo es una tarea que no la puede hacer una sola persona ni un solo equipo, sino que se tiene que hacer “entre todos”. De ahí el nombre de la revista. Por otro lado, se tuvo que decidir quién escribiría en el nuevo boletín, por lo que se estableció que se formara un consejo de redacción. En un inicio éste estuvo formado por Xavier Reig y Josep Tristany, ambos psicólogos clínicos; Gloria López, trabajadora social; José Antonio Larraz, director médico de la entidad; y José María Peña, gerente del Hospital. La secretaria de Dirección Isabel Rivera ejerció desde el principio como secretaria de la publicación. Pocos años después de este primer número, la psicóloga Rosa Almiñana, interesada por el proyecto, se unió al grupo y, ya en 2017, el doctor Carlos Franquelo, tras la marcha del doctor Larraz y al ser nombrado director médico del Hospital, también se incorporó.

A la izquierda, portada del primer número de Entre tots A la derecha, la portada tras el primer cambio, en 2003

Entre Tots tuvo sus primeras raíces en el Plan de Gestión Anual del Hospital de 2002, cuando se adquirió el compromiso de elaborar un boletín trimestral con la finalidad de ser un vehículo de comunicación interna 35


Entre tots | núm. 65 | gener - març 2018

Aunque, gracias a su compromiso y dedicación, los miembros del consejo de redacción han sido, desde los inicios, el principal motor de la revista, ésta ha estado siempre abierta a la colaboración de todos los profesionales del Hospital, para así asegurar de que las noticias provinieran de distintas fuentes y que, siguiendo con la filosofía que se desprende del nombre de la publicación, fuera un proyecto realizado “entre todos”. Finalmente, antes del lanzamiento del primer número también se consensuó que la revista fuera trimestral y que la distribución se hiciera personalmente a cada hermana del Centro, a cada trabajador, voluntario y a todas aquellas personas que tenían o habían tenido alguna relación con el Hospital. Más adelante la revista se enviaría al domicilio de cada colaborador hasta la actualidad, que se difunde por correo electrónico a públicos internos y externos. El lanzamiento El primer número de Entre tots vio la luz en marzo de 2002 y incluía las noticias más importantes que habían sucedido desde enero del mismo año. La publicación estaba formada por seis paginas donde predominaban los textos sobre actualidad, que

A la izquierda, el número 16 tras la segunda renovación en 2015 A la derecha, portada del último rediseño de la revista en formato papel

acaparaban buena parte del espacio y sacaban protagonismo a las imágenes, las cuales pasaban a un claro segundo plano. Además, en la revista se incluía el Editorial, que servía también como portada; las Nuevas Incorporaciones, que era un apartado donde se nombraba a los profesionales que se habían unido a la plantilla; los Breves, una sección con noticias muy cortas; la Agenda, donde se anunciaban los próximos actos, y la Biblioteca, donde se recopilaban los últimos libros que el Hospital había adquirido y las nuevas subscripciones en las que se había dado de alta. La revista ya incluía, por tanto, muchas de las secciones que hoy se pueden encontrar en el Entre tots renovado. Por lo que respecta al formato, se presentaba como un tríptico, de manera que la composición y la maquetación de los contenidos sí que estaban todavía muy alejadas de la publicación actual.

36


Entre tots | Entre records

Renovación constante En la edición de octubre-diciembre de 2003, el Entre tots experimentó su primer gran cambio, tanto de diseño como de formato, y se presentó como un boletín totalmente renovado, con más predominio del color y la imagen. El formato tríptico desapareció y, tanto la nueva maquetación -con varias páginas- como la incorporación de apartados nuevos –como el sumario– ya recordaba a una revista convencional.

Aunque los miembros del consejo de redacción han sido, desde los inicios, el principal motor de la revista, ésta ha estado siempre abierta a la colaboración de todos los profesionales del Hospital

En el año 2005, la revista interna del Hospital volvió a renovar su diseño. Uno de los cambios más significativos fue la incorporación de la portada, compuesta por una imagen que ocupaba toda la página, además de diferentes titulares con la información más relevante que el lector podría encontrar en su interior. Por otro lado, se introdujo el juego de colores según el trimestre: verde, amarillo, rojo o azul, además del blanco y negro, que pasaron a utilizarse tanto en la portada como en el interior de la revista. Se inició, promovió, el uso de negritas y subtítulos, con el objetivo de destacar el contenido relevante, y empezó a predominar la imagen y otros elementos gráficos. El último cambio significativo de la revista en formato papel tuvo lugar en 2008, cuando se cambió la distribución de la portada subiendo el nombre de la revista en lo más alto de la página y remarcando aún más los titulares. En esta última renovación también se dio más protagonismo a las imágenes, aumentando su tamaño hasta llegar a ocupar la mitad de una hoja. Número 65 y la era digital

Llegamos al 2018, en plena era digital, y la revista del HosEl del número 65 no pital Sagrat Cor experimenta su mayor transformación, con es solo un cambio nuevo diseño y nuevos contenidos, que el lector habrá ido descubriendo en las páginas precedentes. El del número 65 no de imagen y de es solo un cambio de imagen y de soporte -la publicación deja soporte, se trata de de imprimirse para pasar a ser digital-. Se trata de un replanun replanteamiento teamiento estratégico de la revista, fruto de su evolución a estratégico de la revista lo largo de estos años, con la aspiración de que se consolide, ya no solo como herramienta de comunicación interna, sino también como publicación de interés para personas y colectivos ajenos a la Congregación que compartan sus valores y su misión o que, simplemente, quieran conocer la labor del Hospital, de Hermanas Hospitalarias y de sus profesionales. Esperamos, pues, que colaboradores, hermanas, pacientes, familiares y todo aquel que haya tenido, tenga o quiera tener un vínculo con el Hospital disfrute de la lectura de nuestra revista en esta nueva etapa de Entre tots.

37


Entre tots | Editorial

Av. Comte Llobregat, 117 08760 Martorell Tel. 93 775 22 00 Fax. 93 775 19 94 hospital.hsagratcor@hospitalarias.es

38

"Entre tots" número 65  

La revista de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell

"Entre tots" número 65  

La revista de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell

Advertisement