Page 1

FEBRER 2014

Núm. 13

HOSTALERIA & CO

EMPRESA, OCI i TURISME

Territori

Els Vilars, conjunt arqueològic excepcional

Segrià

El castell templer de Gardeny

Festes populars Carnestoltes de Solsona

LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”


AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Miquel Espinet i Mestre

Els Vilars d’Arbeca

Carnestoltes de Solsona

06 Porcpassió

Mostra gastronòmica

11

Parlem de...

15

Coses que em fan feliç...

...temps de calçots i Carnestoltes

Miquel Espinet i Mestre

16 Diputació

SUMARI

Consell Comarcal del Pallars Jussà

La internacionalització de les Terres de Lleida a Fitur La Diputació impulsa el senderisme

20 On anar...

Ruta de les Cabanes de Volta

22 Pallars Jussà

L’espectacle de la natura

24 La Noguera

Balaguer de dalt a baix Monestir de les Avellanes

27 Castells Culturals de Catalunya 30 Territori

Els Vilars, conjunt arqueològic excepcional

32 Segrià

El castell templer de Gardeny Museu de Lleida. Lleida i la guerra de Successió Festa de l’Aigua d’Almacelles

42 Festes populars

Carnestoltes de Solsona

traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com torsitrad@torsitrad.com Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida Fax 973 28 99 70

C/ Mossèn Reig, 1 baixos 25008 LLEIDA

Tel. 973

00 80 40

(DEP. PUBLICITAT) publicitat@geminiedicions.com DL L 92-2013 Gèmini edicions no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats


EDITORIAL

Hi sortiràs guanyant!

LES SETRILLERES, UN PROBLEMA NACIONAL Les setrilleres, un element que a Espanya és habitual que estigui sobre les taules, no és gens freqüent que es trobin en altres països, i menys plenes d’oli de la millor qualitat, la qual cosa converteix aquest fet tan quotidià per a nosaltres en especial, tradicional o autòcton per als estrangers que ens visiten. Els tècnics turístics quan tenen identificats aquets trets (especial, tradicional, autòcton, qualitat ), n’intenten treure tot el suc possible per veure com ho poden explicar al potencial turista per atreure’l al seu entorn i oferir-li aquest valor afegit que suposa conèixer i, si pot ser, experimentar un fet com aquest. Té un gran valor turístic, perquè si s’explica bé és l’anècdota que acaba recordant el turista del seu viatge.

Federació d’Hostaleria de Lleida

A Espanya, un dels líders mundials de turisme, com que anem tan sobrats, hem decidit eliminar un dels trets diferencials, les setrilleres. I direu, “home, no les eliminen, volen que siguin de qualitat”. No vull donar idees, però es com si prohibissin dispensar vi amb porró (per posar un exemple de continents, no de tradicions arrelades a un territori concret, que estem molt susceptibles, i de continguts de qualitat).

President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Coordinació fotogràfica: Defoto

L’objectiu és bo, posar en valor un producte de primera qualitat com l’oli d’oliva. Nosaltres el que no compartim gens ni mica són les formes. No podem entendre que ens obliguin a apostar per la qualitat a cop de decret, pensem que s’ha de fer per convenciment propi i a voluntat de cada establiment com fins ara s’havia fet. A més del cost mediambiental, del malbaratament de les minves que es produiran, dels costos de logística i del sobrecost del mateix envàs que suposarà aquesta mesura, i que com és habitual aniran a càrrec del restaurant, no s’està gens d’acord amb les actuals tendències mediambientals ni econòmiques .

Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org

El temps posarà les coses al seu lloc i veurem si aquesta mesura ha estat encertada o desencertada, i si ha estat desencertada, si s’ha reaccionat a temps o no, tant per part de les autoritats com dels productors, que pensen que aquesta mesura pal·liarà el seu esforç per donar a conèixer el producte.

Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell

Aquesta és la proposta més important que té el govern espanyol per augmentar la qualitat dels nostres productes?

C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org Hostaleria i Turisme del Berguedà Passatge de l’Arquitecte Porta, 2 bis Tel. 938 222 495 A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

És una llàstima que, almenys a Lleida, no siguem capaços de sumar els pocs que som per reforçar-nos els uns als altres. Per això falta, però, cedir una mica i que els productors no es pensin que els restaurants tenim l’obligació de promocionar, i menys a cop de decret, els nostres productes; ho hauríem de saber fer per convenciment mutu. Si les taules del restaurant són un bon aparador, com sembla que ningú dubta i que justifica el mateix decret, el sector està disposat a exposar, la DO està disposada a fer una proposta competitiva? Pel nostre sector és molt important comptar amb productes de qualitat, que es produeixen al nostre entorn, gairebé en exclusiva, únics al món, i de poder diferenciar-nos clarament de la globalització de les franquícies, per exemple. Hi col·laborem? De moment tenim una mica més de marge per acabar les existències que teníem.

Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida


No et deixis escapar les fabuloses ofertes gastronòmiques del producte del qual LLEIDA és la primera en producció nacional, el PORC!!!

LLEIDA,

destinació

PORCPASSIÓ

A la llosa, a la cassola, a la manera antiga, o a la moderna; de primer, de segon; avui, demà, cada dia del mes febrer; al bar, al restaurant, a la Zona Alta, a Pardinyes, fora el pont, a Balàfia... Quan tu vulguis, amb qui vulguis, on vulguis... PORCPASSIÓ! De l’1 de febrer al 2 de març té lloc la tercera edició de PORCPASSIÓ, la mostra gastronòmica al voltant del porc com a producte destacat de la nostra terra i de proximitat. Els establiments que formen part de Moviment H són el millor aparador per donar-lo a conèixer en l’amplíssima varietat gastronòmica que ofereix. Les possibilitats de la cuina del porc són infinites. La mostra d’enguany té quatre variants, amb el porc, evidentment, com a protagonista del plat, amb un enfocament de campanya de promoció per a tothom: PORCAPASSIÓ entrepans (4 €) PORCPASSIÓ tapes (2,5 €) PORCPASSIÓ menú (15 €) PORCPASSIÓ menú gastronòmic (25 €) Les diferents opcions inclouen la beguda, que pot ser cervesa Sant Miguel, o bé un vi de la DO Costers del Segre. Una oferta de qualitat excel·lent apta per a tots els públics i per a totes les butxaques. Hostaleria de Lleida vol d’aquesta manera divulgar les excel·lències de la carn del porc des de tots els establiments participants, amb sortejos i altres activitats d’interès general. El porcí a les comarques de Lleida representa més de la meitat del cens total de porcí que hi ha a Catalunya. I som el segon país més productor a escala europea, darrere d’Alemanya. Segur que no li havíem donat la importància que es mereix, i per això aquí teniu la tercera edició de la mostra gastronòmica PORCPASSIÓ.

TROBARÀS TOTS ELS ESTABLIMENTS PARTICIPANTS A www.movimenth.com

HOSTALERIA & CO

7


ALGUNES DE LES ESPECIALITATS DE PORCPASSIÓ

8

HOSTALERIA & CO


MES DE FEBRER, MES DE PORCPASSIÓ! Totes inclouen la beguda, que pot ser cervesa Sant Miguel o bé un vi de la DO Costers del Segre. La mostra té quatre opcions gastronòmiques: PORCPASSIÓ entrepans (4 €) PORCPASSIÓ tapes (2,5 €)

PORCPASSIÓ menú (15 €) PORCPASSIÓ menú gastronòmic (25 €)

AQUESTS SÓN ELS 36 ESTABLIMENTS PARTICIPANTS EN LA TERCERA EDICIÓ DE PORCPASSIÓ: Ambrosia Carretera Val d’Aran, 20. Rosselló Telèfon 973 731 620 Bistrot (Hotel Zènit) C/ General Brito, 21. Lleida Tel. 973 238 014 Bonum C/ Segòvia, 4. Lleida Tel. 973 279 586 Cal Farré C/ Major, 2. Vallfogona de Balaguer Tel. 973 432 037 Cal Molí Partida Boixadors, 67. Lleida Tel. 973 246 640 Cal Nenet Partida de Butsènit, 38. Lleida Tel. 973 260 016 Click Menú C/ Acadèmia, 40. Lleida Tel. 973 282 002 Comba Av. Dra. Castells, 40. Lleida Tel: 973 202 785 El Celler del Roser C/ Cavallers, 24. Lleida Tel. 973 239 070 El Claustre Monestir de les Avellanes. Os de Balaguer Tel. 973 43 80 06 El Tram del Nastasi Ctra. Osca, km 2,5. Lleida Tel. 973 24 92 22 Fonda Farré Ctra. de Sort, s/n. Baro Tel. 973 662 035

Fonda Mas Av. Progrés, 2. Vilaller Tel. 973 698 009 Galindo C/ Cardenal Cisneros, 30. Lleida Tel. 973 273 104 Genial Av. de Navarra, 1. Lleida. Tel. 973 241 471 Gilda C/ Del Rei, s/n. Lleida Tel. 973 272 037 Gourmet Real Av. Blondel, 22. Lleida. Tel. 973 239 405 Ilargi C/ Ronda Sant Martí, 24. Lleida Tel. 973 490 471 La Canonja Passeig del Vall, 5. Tremp Tel. 973 650 558 La Fonda del Nastasi Ctra. Osca, km 2,5. Lleida Tel. 973 24 92 22 L’Àlzumar C/ Sant Martí, 59. Lleida Tel. 973 247 413 L’Hortet C/ Torres de Sanui, 12, Lleida Tel. 973 247 548 La Masia C/ Democràcia, 16. Lleida. Tel. 973 234 224 L’Antiquaritapes Gran Passeig de Ronda, 92, Lleida Tel. 973 225 149

La Redolta C/ Camí d’Agramunt, 17, Florejacs Tel.629 227 488 La Trastienda C/ Major, 66. Bossost. Tel. 973 647 431 Llobregat C/ Riu Llobregat, 7. Lleida Tel. 973 201 897 Nard C/ Tint, 1. Guissona Tel. 973 550 226 NH Pirineos Passeig de Ronda, 63, Lleida Tel. 973 273 199 Nyam Nyam Av. de Rovira Roure, 1, Lleida Tel. 973 247 331 Olimpia Sport Polígon Industrial La Canaleta, 1-C. Tàrrega Tel. 973 502 578 París Prat de la Riba, 30. Lleida Tel. 973 231 040 Piñana C/ Alcalde Fuster, 5. Lleida Tel. 973 237 696 Restaurant 2007 Av. Catalunya, 69. La Fuliola Tel. 973 571 073 Villa Maria Ctra. Caldes de Boí, km 4.3. Llesp Tel. 973 69 10 29 Vins C/ Torres de Sanui, 20. Lleida Tel. 973 237 472

HOSTALERIA & CO

9


EL PALLARS SOBIRÀ PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

10

HOSTALERIA & CO


Parlem de...

...Temps de calçots i Carnestoltes És gairebé impossible no trobar a la nostra agenda un diumenge de febrer o març marcat en roig i amb l’anotació: “calçotada!”. I és que ja és tot un clàssic fer aquesta trobada popular d’amics per degustar un dels nostres plats més típics, que consisteix a cruspir-se teules i teules de calçots, aquells ceballots llargaruts que ens els mengem, guarnits amb pitets, sucats a la salsa de romesco o salbitxada o salvitxada (duplicitat que s’explica per la dualitat bitxo-vitxo, que és un dels components d’aquesta forma). La trobada pot ser abans de Carnaval o després, dependrà de la lluna... També, tot s’ha de dir, hi influiran els nostres plans i, sobretot, el nostre estómac, perquè quatre dies mal comptats amunt o avall ens tocarà celebrar el dijous gras o llarder, tret de sortida del Carnaval, en què la coca de llardons i altres aliments proteínics són els ingredients bàsics, com també ho són la sardina (recordem que, un cop finalitzat

el carnaval, l’enterrem) i els ous, les proteïnes que antigament es tenien més a l’abast, en forma de botifarra d’ou o crema catalana. Els dies de Carnaval, doncs, són per divertir-se i, si cal, passar-se un xic de la ratlla.... La gent va a les rues i desfila pels carrers orgullosa de la seua disfressa, amb aquell fred viu que sempre sol fer en aquestes dates. Als ganàpies de l’escola no els espanta el fred, i victoregen el rei Carnestoltes, la presa que ells mateixos han creat i que acabaran cremant entremig d’algun somriure tímid i alguna llàgrima, més fruit del vent que de res més. Finalment arriba l’últim dia, el dia de Carnestoltes, és a dir, el dia de les ‘carns llevades’, el dia que menjarem carn, abans de quaranta llargs dies de dejuni de quaresma, que –no ens enganyem- uns quants anys enrere es feien més llargs que ara. Servei d’Assessorament, CNL de Lleida

HOSTALERIA & CO

11


PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

Pda. Llívia - C/. Gran, 39 - Tel. 973 23 86 68 Fax 973 23 89 43 - 25195 LLEIDA info@codina-catering.com www.codina-catering.com

12

HOSTALERIA & CO


EL PALLARS SOBIRÀ

sommeliers

GESTIÓ de CELLER 19 de gener de 2014

Una de les principals i més importants tasques del sommelier radiquen en la selecció i manteniment d’una oferta variada i equilibrada, adaptada al estil de negoci, ubicació, tipologia de cuina, client, capacitat d’emmagatzematge i immobilitzat. Sempre i sense oblidar-se de la necessitat, cada dia més, de sorprendre a la clientela.” Tota aquesta selecció de vins, destil.lats, aigües, còctels . . . .etc, competència del sommelier o encarregat de celler, caldrà mostrar-la al client de la forma més clara, ordenada, polida i sobretot actualitzada que es pugui. El format més habitual és la carta de vins, destil.lats . . . generalment en format imprès. També segons tipologia de local més informal escrit en pissarres, i fins i tot alguns pocs locals simplement passen l’oferta de paraula, el que podem dir-ne “a salt de mata”, o com diuen a les espanyes “ aquí te pillo, aquí te mato”, que sense dubte és evident que és molt poc recomanable.” Un cop tenim la selecció i el format decidit ens farà falta buscar un sistema de Gestió de celler, per tal de mantenir aquesta oferta actualitzada. Caldrà fer un control d’estoc periòdic establint un mínim i un màxim de cada referència segons rotació, actualitzant constantment l’oferta impresa, entrada de novetats, vins que surten de l’oferta, anyades, notes de tast. Mantenint el suport de la carta en bon estat, el que significa una inversió important en impressió i dis-

seny. Al menys que optem per l’impersonal i compromesa carta amb publicitat de Celler “El manteniment de l’oferta clara i neta ens farà guanyar la confiança del client, augmentant significament les vendes.” I tot això ens serà indispensable per garantir un bon servei i mirant d’evitar en la mesura del possible el passar per la vergonya de dir-li a un client el malaurat “aquest vi no el tinc” i com tots sabem sempre el factor X farà que el següent vi sol·licitat també acostuma a faltar, a part de d’altres errades de manteniment en quant a les anyades errònies, preus modificats amb bolígraf, vins recomanats inexistents, vins a copes d’altres marques de les oferides, i tantes d’altres” La solució d’aquests problemes establerts en la majoria dels establiment s passarà per una excel.lent gestió i professionalització, el que comportarà una dedicació important en temps i diners. Una nova solució que sembla que poc a poc va agafant amb força és l’aplicació de les noves tecnologies digitals, que ens permeten visualitzar l’oferta al moment i sobretot aporten agilitat, dinamisme i control de gestió, solucionant completament la gran majoria de problemàtiques del sistema clàssic, amb un important estalvi de temps i diners. “L’ aplicació de les noves tecnologies digitals ens permeten tenir actualitzada l’oferta i simplificarne la gestió.” Avui en dia podem trobar diverses aplicacions que faciliten la gestió i visualització de l’oferta en format digital, per tal de nombrar-ne una, que al meu criteri em sembla molt adient i sobretot amb molta facilitat d’ús, sobretot i pensant en aquests clients de restaurants poc avesats als canvis, és la carta de vins Ówine, la que podreu cercar al l’adreça web de www.owine.es .

Gregori Albareda

Vicepresident de l’Associació Catalana de Sommeliers

HOSTALERIA & CO

13


Coses que em fan feliç Miquel Espinet i Mestre

Arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. L’any 1976 Arquitecte constitueix, juntament amb Antoni Ubach Nuet, la firma ESPINET/UBACH Arquitectos. Les obres de l’estudi engloben tant projectes significatius a la ciutat de Barcelona com també obres amb un important valor d’integració en el paisatge. És president del FAD (Foment de les Arts i el Disseny) des de l’any 2009, així com també membre del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà des del 2011. Acadèmicament, entre els anys 1984 i 1996 va ser director de l’Escola de Disseny EINA (Universitat Autònoma de Barcelona), de la qual actualment és professor de projectes. Quant a la seva trajectòria gastronòmica, destaca la medalla al Mèrit Gastronòmic de Catalunya l’any 2004 i la presidència de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia de 1999 a 2010. És escriptor de nombrosos articles i crítiques per a la majoria de mitjans especialitzats, entre els quals destaca la participació en la crítica gastronòmica a “La Vanguardia” sota el nom “5 a taula” des del 2002. També és autor de diversos llibres especialitzats, entre els quals destaca “El espacio culinario” (Barcelona. Tusquets Editores, 1984).

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana... Un plat: sóc un boig dels arrossos. M’agraden secs, en cassola, de verdures, rústics..., però sempre ben cuinats. Un esmorzar: una llesca de pa amb tomàquet de la “boulangerie” d’Osseja (Cerdanya) amb oli d’Arbeca i xolís del Pallars. Ho acompanyo amb una copa d’Auzells 2012. Un vi: el meu Priorat preferit, el Celler Ferrer Bobet 2009. Una copa: Riedel cabernet. Un llibre: estic llegint “Lecturas para un es-

pectador inquieto”, i em manifesto seguidor de la col·lecció “Andanzas” de Tusquets Editores. Un museu: Chillida Leku, ara malauradament tancat. Una escapada: a la vall d’Ultzama, al nord de Pamplona, on es menja la millor “cuajada” del món. Un paisatge: el Mediterrani al capvespre. Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: a Ciutat Vella, a l’hotel Mercer, un tranquil cap de setmana d’aquesta tardor. HOSTALERIA & CO

15


EL DIPUTACIÓ PALLARSDE SOBIRÀ LLEIDA

La Diputació de Lleida reforça a Fitur la internacionalització de les Terres de Lleida

Foto estand Fitur

internacionalització de les Terres de Lleida és una “de lesLa línies estratègiques de la Diputació de Lleida per a aquest 2014, coincidint amb el 25è aniversari de la creació del Patronat de Turisme i la marca turística

“Ara Lleida” En aquest sentit, la Fira Internacional de Turisme-Fitur que s’ha celebrat a Madrid del 22 al 26 de gener ha estat un punt de trobada per al Patronat de Turisme per promocionar tota l’oferta de turisme de les comarques de Lleida als mercats internacionals. En el decurs de la fira, s’han tancat més de 20 accions de promoció per a aquest any 2014, destinades a incrementar el nombre de turistes procedents 16

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

d’Israel, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Rússia, mercats interessats en l’oferta de neu, natura, cultura o les propostes de senderisme del Pirineu i les Terres de Lleida. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, s’ha reunit en el mac de Fitur amb el vicepresident de la Cambra de Comerç i Indústria Espanya-Israel i director general de l’aerolínia d’Israel El-Al, Walter Wasercier. Aquesta visita forma part de l’estratègia de la Diputació de Lleida per incrementar l’interès de la turoperació i les companyies aèries per l’aeroport de Lleida-Alguaire, aprofitant el projecte de senyalització de rutes d’evasió de jueus durant l’Holocaust que porta a terme la institució.

“Constatem en cada trobada amb empreses o institucions israelianes que el projecte “Perseguits i salvats” genera un interès excepcional, alhora que obre possibilitats interessants per treballar per al foment de l’economia de les nostres terres”,


La Diputació de Lleida ha participat a Fitur amb les marques “Pirineus” i “Terres de Lleida” amb la col·laboració dels consells comarcals dins l’estand de l’Agència Catalana de Turisme. va manifestar Joan Reñé després de la reunió, en la qual va estar acompanyat de la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol; el vicepresident del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich, i el director, Jordi Blanch.

El Patronat ha promocionat tota l’oferta de turisme que proposa la demarcació de Lleida, posant especial èmfasi en l’oferta de neu Joan Reñé amb el conseller Puig a Fitur 2014 del Pirineu de Lleida i en les activitats de turisme actiu i esports d’aventura del conjunt de la demarcació, així com també en les propostes de senderisme senderisme Muntanyes de Llibertat i mitjançant la Guia de Senderisme “Pas a Pas” que ha editat el Pa- El Camí del Sol al Pallars Sobirà; les tronat de Turisme, amb 26 rutes diferents ordenades per comarques. activitats “wildlife” o visualització A Fitur, també s’han presentat com a novetats el reconeixement de la vida salvatge a la Val d’Aran, del Montsec com a reserva i destinació turística Starlight; el i la recuperació de les Basses de GaCentre de Visitants del Pallars Jussà-Epicentre i la nova ruta per llissà, al marge esquerre del riu Sel’embassament de Terradets; la representació virtual de les pintures gre, a la Cerdanya. originals de l’absis de Sant Climent de Taüll; la certificació de Destinació de Turisme Familiar a les Valls d’Àneu; les noves rutes de

També a Fitur, la Val d’Aran ha rebut el certificat Biosphere Destination que li ha lliurat l’Institut de Turisme responsable, entitat vinculada a la UNESCO i a l’Organització Mundial de Turisme. Aquest certificat ha comptat amb el suport de la Diputació de Lleida en la tramitació de la petició a l’Institut de Turisme responsable. Joan Reñé reunit amb Waseiner

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

17


EL DIPUTACIÓ PALLARSDE SOBIRÀ LLEIDA

La Diputació de Lleida impulsa el senderisme amb la

publicació d’una guia amb 26 rutes pel Pirineu i les Terres de Lleida

La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, vol potenciar i dinamitzar l’activitat del senderisme en el conjunt de les comarques de Lleida. Amb aquest objectiu, el Patronat de Turisme ha editat la guia de senderisme del Pirineu i les Terres de Lleida amb el títol “Pas a pas”. La data de la publicació de la guia coincideix amb la creació de l’Associació Professional de Senderisme del Pirineu i les Terres de Lleida, que ha comptat amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. La nova guia de senderisme incorpora 26 rutes diferents, dues per comarca, i separades en els àmbits geogràfics de Pirineus i Terres de Lleida. Cada ruta inclou la comarca per on discorre, un plànol, la seva altimetria gràfica i una breu descripció i llocs d’interès, a més d’uns pictogrames amb informació sobre la durada, el desnivell acumulat, la distància, la dificultat, el lloc d’inici i l’època de l’any. La guia està adaptada a les noves tecnologies. Amb l’activació de la ruta al GPS, i mitjançant un codi QR, es podrà seguir la ruta en temps real per mitjà del mòbil. Els mapes i els tracks GPS que porten el codi QR s’adapten a mòbils Android, iPhone i a tauletes. Les travessies per les comarques del Pirineu que inclou la nova guia són les següents: Camí d’Ansovell i Ruta del Corb, a l’Alt Urgell; Camí de l’Aigua i Ruta del Romànic 1, a l’Alta Ribagorça; Ruta dels Estanys de la Pera i Pic del Moixeró, a la 18

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Cerdanya; Camí de Rus i el Congost de Montrebei, al Pallars Jussà; el Passeig per l’Estany de Montcortès i el bosc encantat i Pels camins de Les Veus del Pamano 1, al Pallars Sobirà; la Mare de la Font-Castellvell i Ruta de Sant Serni del Grau al Santuari de Lord, al Solsonès, i, finalment, la Ruta de la Fageda de Carlac i la Ruta dels 7 Llacs de Colomèrs, a la Val d’Aran. Pel que fa a les comarques de les Terres de Lleida, s’hi inclouen els itineraris següents: Ruta de les Cabanes de Volta i Ruta de la Transllena, a les Garrigues; Ruta del ConDe la Guia de Senderisme gost del Mu i del Pirineu i les Terres de Lleida Ruta del Conse n’han editat 12.000 gost de Montexemplars en sis idiomes rebei, a la No(català, castellà, anglès, francès, guera; Ruta de neerlandès i alemany). l’Estany d’Ivars


i Vila-sana i Ruta del Canal, al Pla d’Urgell; Ruta Aubaga-Solana per l’Espai Natural protegit de la vall del riu Llobregós i Ruta del Cercavins, a la Segarra; Ruta del Pantà d’Utxesa i De l’Aiguabarreig a Montmaneu, al Segrià, i finalment Ruta la Bovera i el Corb i Ruta per la ribera del Sió, a l’Urgell. D’altra banda, la Diputació de Lleida va acollir el 16 de gener de 2014 la creació de l’Associació de Professionals de Senderisme del Pirineu i les Terres de Lleida, que neix amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. En la reunió de constitució es va elegir José Luis García, de l’empresa Camins de la Val d’Aran, com a president de l’associació. L’acte de constitució va comptar amb la participació de diferents empresaris del sector de les comarques de Lleida i del director del Patronat de Turisme, Jordi Blanch, així com també dels tècnics del Patronat.

Neix l’Associació de Professionals de Senderisme del Pirineu i les Terres de Lleida

El concurs sobre la pel·lícula “Segon origen” aconsegueix 93 objectes personals, dels quals els 5 premiats s’integraran al rodatge del film.

E

l llibre Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, uns prismàtics, una màquina d’escriure, una caixeta metàl·lica i un transistor són els 5 objectes personals que han estat seleccionats com a guanyadors del concurs sobre la pel·lícula “Segon origen”, que han organitzat la Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme i la productora Antàrtida Produccions. Els participants al concurs havien de penjar a Twitter o a Instagram una fotografia de l’objecte personal que salvarien en cas que arribés la fi del món i de la humanitat acompanyada d’un breu comentari explicant els motius de l’elecció. En total s’han presentat al concurs 93 objectes personals, dels quals 5

El concurs ha estat impulsat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i la productora Antàrtida Produccions han estat seleccionats per Antàrtida Produccions com a guanyadors i uns altres 5 han quedat finalistes. Ara, una vegada feta la selecció dels 5 objectes personals guanyadors, la productora Antàrtida Produccions els integrarà en els diferents decorats i escenaris durant el rodatge del film. A més, els seus autors podran presenciar un dia de rodatge, assistir amb un acompanyant a la preestrena de la pel·lícula i el seu nom figurarà en els crèdits finals de la cinta. La pel·lícula “Segon origen” es començarà a rodar aquest mes de febrer amb escenes a diferents escenaris de les comarques de Lleida i de la costa mediterrània, amb alguna visita a la ciutat de Barcelona. El productor lleidatà Carles Porta va assumir el lideratge de la coproducció catalano-anglesa després de la defunció del cineasta Bigas Luna l’abril del 2013. La novel·la Mecanoscrit del segon origen, que Manuel de Pedrolo va escriure l’any 1974, és un dels llibres més venuts de la literatura catalana. L’obra està molt vinculada a les Terres de Lleida. Per a més informació: www.diputaciolleida.cat Telèfons de contacte: 973 70 41 25 premsa@diputaciolleida.cat


Cabana de Cal Felipet

CABANA DE CAL FELIPET Castelldans X: 312205 Y: 4595252 Z: 362 m Cabana amb coberta de volta de canó, de 38 filades de pedres; la superfície interior és de 32 m2 i l’alçada, de 2,97 m. Entrant a la cabana, a l’esquerra trobem la llar de foc i dos armaris integrats a la paret. A la paret del fons hi ha la menjadora. Al muntant més alt de la part esquerra de la porta podem veure un rellotge de sol.

Cogulla de Cal Quintillà

BASSA DE CAL FELIPET Castelldans X: 312205 Y: 4595252 Z: 362 m Forat excavat a terra i empedrat que recull l’aigua de pluja per al consum del pagès i del seu animal de càrrega. Uns graons permeten accedir a l’aigua quan baixa de nivell. Davant la bassa podem veure-hi una pica de pedra on s’abeurava l’animal de càrrega. CABANA DE LES PEDRERES Les Borges Blanques X: 324139 Y: 4598019 Z: 308 m Cabana amb coberta de volta de canó de 34 filades de pedres; la superfície interior és de 29 m2 i l’alçada de la volta, de 2,80 m. A la paret interior que tanca la cabana, tocant a la porta, hi podem veure una pedra amb unes creus gravades.

Cabana de Cal Jaume Càndio

El trajecte, de 55 quilòmetres, permet visitar 9 de les 1.100 cabanes de volta que s’han inventariat a la comarca, a més d’altres elements de pedra destinats a recollir l’aigua de la pluja. Dins de la mostra de construccions de pedra seca que s’ha escollit hi ha edificis d’estils variats perquè el turista pugui veure les diferents formes i tècniques que es feien servir per construir aquests elements del patrimoni arquitectònic de les Garrigues.

20

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

CABANA DE CAL QUINTANA Les Borges Blanques X: 330278 Y: 4589866 Z: 494 m Cabana coberta amb volta de canó de 29 filades de pedres; la superfície interior és de 26 m2 i l’alçada de la volta, de 2,40 m. A la part del fons de l’interior trobem la menjadora de l’animal de càrrega i a l’inici del lateral dret, la llar de foc. CABANA DE CAL QUINTILLÀ Les Borges Blanques X: 323954 Y: 4596072 Z: 354 m Cabana de dues plantes amb coberta de volta de canó de 40 filades de pedres; la superfície interior és de 39 m2 i l’alçada de la volta, de 4,60 m. La porta la trobem emmarcada amb tres muntants de pedra per banda o llinda; al damunt de la llinda hi podem veure un arc de descàrrega. Entrant a la cabana, a l’esquerra hi podem veure la llar de foc; a continuació, un armari integrat a la paret i al davant de l’armari, a l’altre lateral, una pica de pedra.


ON ANAR...

RUTA de les

CABANES de VOLTA LES GARRIGUES ÉS UNA COMARCA AMB UN ABUNDANT PATRIMONI DE CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA, ENTRE LES QUALS DESTACA LA CABANA DE VOLTA, LA SEVA CONTRUCCIÓ MÉS EMBLEMÀTICA. EN AQUESTES CABANES S’HI FEIA VIDA DURANT EL TEMPS DE RECOLLIR L’OLIVA, DE LLAURAR I DE PODAR.

COGULLA DE CAL QUINTILLÀ Les Borges Blanques X: 323930 Y: 4596006 Z: 347 m Forat de planta rectangular, cavat a la roca, que recull l’aigua de pluja que cau a la roquera del voltant mitjançant uns reguers a la roca per al consum del pagès i del seu animal de càrrega. CABANA DE JOAN MIRÓ Vinaixa X: 330310 Y: 4589574 Z: 500 m Cabana coberta amb volta apuntada de 35 filades de pedres que té el seu inici a un metre del terra; la superfície interior és de 9,50 m2 i l’alçada de la volta, de 3,40 m. Al fons del lateral esquerre, hi podem veure la menjadora de l’animal de càrrega. Al terra del sostre hi trobem lliris plantats per tal de compactar la terra amb les seves arrels. CABANA D’ISIDRE MAS Vinaixa X: 330278 Y: 4589866 Z: 494 m Cabana coberta amb volta de canó, de 19 filades de pedres; la superfície interior és de 17 m2 i l’alçada de la volta, de 2,90 m. La menjadora de l’animal de càrrega la trobem a la paret del fons de la cabana; al lateral esquerre podem veure la llar de foc i tres armaris, i a la part central del lateral dret, un altre armari, tots integrats a la paret. ALJUB D’ISIDRE MAS Vinaixa X: 330260 Y: 4589793 Z: 505 m Aljub cavat a la roca i cobert amb obra, que recull l’aigua de pluja que cau al damunt de la gran roca que té al costat mitjançant uns reguers que la porten al seu interior. L’aigua s’utilitzava per al consum del pagès i del seu animal de càr-rega. La superfície interior és de 4,8 m2 i la fondària, de 2,12 m. CABANA DE VÍCTOR GUASCH Vinaixa X: 330394 Y: 4589894 Z: 492 m Cabana coberta amb 5 jàsseres de pedra i lloses, de 9 m2 de superfície interior. La porta la trobem emmarcada amb muntants i llinda de pedra ben treballats. Davant la porta podem

veure un dau de pedra que feia les funcions de taula i una pica també de pedra. Era utilitzada pel picapedrer que treballava la pedrera, les restes de la qual encara podem veure entorn la cabana. CABANA DE CAL CINTET L’Albi X: 328534 Y: 4586502 Z: 564 m Cabana coberta amb quatre lloses de grans dimensions; la del fons la trobem partida, i fa la sensació que són cinc lloses. Encarada al nord-est, té 8,20 m2 de superfície interior i 2,20 m d’alçada. Les parets de la cabana s’inclinen cap a l’interior per tal que les lloses puguin abastar-les; sobre les lloses hi trobem pedruscall i terra per tal d’impermeabilitzar la cabana. A l’interior, hi veurem la menjadora de l’animal de càrrega i un armari ran de terra. En una de les pedres de la cabana podem veure gravada la data de construcció (1898). CABANA DE CAL JAUME CÀNDIO L’Albi X: 328509 Y: 4586201 Z: 575 m Cabana amb coberta de falsa cúpula rematada amb quatre petites lloses, encarada al sud. A l’interior trobem dos departaments coberts amb dues falses cúpules. El primer departament era l’habitacle del pagès i conserva la falsa cúpula en perfecte estat; l’altre departament feia les funcions d’estable i encara hi podem veure la menjadora de l’animal de càrrega. La coberta de l’estable la trobem mig ensorrada, la qual cosa ens permet veure la disposició de les pedres en una falsa cúpula. A un metre del terra dels dos departaments podem veure a les cantonades les petxines, grans pedres que permetien passar del rectangle de la base a la volta circular que cobreix la cabana. FONT: Consell Comarcal de les Garrigues. Recerca, text i fotografies: Josep Preixens


EL PALLARS JUSSÀ SOBIRÀ

L’ESPECTACLE DE LA NATURA La disposició peculiar de serralades, valls i congostos ha esculpit al Pallars Jussà un paisatge espectacular, feréstec, ple de contrastos i amb una biodiversitat riquíssima: el majestuós vol dels voltors, la intensitat del bram del cérvol i l’ésser humà en la seva essència, una espècie més, al mig de la natura. CONGOST DE MONT-REBEI: declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge l’any 1987, Mont-rebei és un dels espais naturals més singulars de Catalunya. El seu paisatge és espectacular, acull una gran biodiversitat i és l’únic congost lliure d’infraestructures humanes. La verticalitat dels penya-segats, de fins a 275 m de desnivell, i la proximitat de les cingleres dels dos marges del riu fan de la passejada pel camí de ferradura excavat a la roca una experiència màgica.

CONGOST DE TERRADETS: excavat per la Noguera Pallaresa en travessar el Montsec, el paisatge del congost està dominat per roquissars i penya-segats, amb vertiginoses cingleres com Roca Regina, de fins a 350 m de desnivell. Diversos senders permeten accedir als racons més bells i amagats: per exemple, el sender circular del bosc del Brugal, la carena de Roca Regina i el barranc del Bosc, porta els caminants per indrets vertiginosos i extensos boscos prepirinencs.

Montcortès i Banyoles. Aquesta zona humida la formen dos estanys i nombroses fonts, surgències d’aigua i prats d’inundació temporal o permanent. L’aigua prové d’un aqüífer subterrani i arriba a la superfície a través d’un sistema de falles.

SERRA DELS NERETS: espai natural de marcat caràcter mediterrani, els Nerets estan recoberts d’extensos alzinars adevesats, boscos oberts amb alzines baixes, però de capçades molt voluminoses, i molts troncs sortint d’una mateixa roca. Per entendre el paisatge actual i la forma d’aquests arbres, cal remuntar-se a fa més d’un segle, quan el carboneig era una activitat molt important arreu del Pallars Jussà i de Catalunya. SERRA DEL BOUMORT: atesa l’abundància de penya-

“El Boumort, amb les

ESTANYS DE BASTURS: són un dels tres estanys d’origen càrstic amb presència permanent d’aigua de Catalunya, juntament amb el de 22

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

seves 15.000 hectàrees de superfície, és l’espai natural més extens i ben conservat del Prepirineu occidental català.

segats on nidificar, l’escassa activitat humana, la important comunitat d’ungulats salvatges de què alimentar-se i la bona gestió de la fauna, el Boumort és també el paradís dels voltors, el millor espai de Catalunya per observar ocells carronyaires. Cal destacar també la important presència de


Consell Comarcal del Pallars Jussà

cérvols i la famosa brama que es du a terme cada any de mig del setembre a mitjan octubre.

LA TERRETA situada al nordoest del Pallars Jussà presenta una gran extensió i un poblament humà molt escàs i dispers. Això ha afavorit el seu ric patrimoni natural, on destaquen els ocells carronyaires o boscos com la roureda d’Aulàs, la fageda del Castellet o la teixeda d’Espills. El Casal dels Voltors, situat a la Torre de Tamúrcia, és un centre d’interpretació sobre aquests grans ocells.

SERRA DE LLERÀS: separa les conques de les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana, i és un connector ecològic entre la serra del Montsec i el Prepirineu interior. Es tracta d’un massís molt abrupte de paisatge espectacular que presenta una gran diversitat de formes de relleu: extensos roquissars i penya-segats, profunds barrancs i engorjats, coves i grallers, etc.

CONGOST DE COLLEGATS: situat a mig camí entre el Pallars Jussà i el Sobirà, les cingleres, barrancs i engorjats que trobem al llarg dels 5 quilòmetres d’extensió que presenta li donen un aspecte molt feréstec. No obstant això, elements com l’Argenteria, les formes capritxoses dels roquissars o el serpenteig del riu entre les muntanyes en fan un espai natural de gran bellesa. LA VALL FOSCA: zona d’alta muntanya que contrasta amb els ambients mediterranis de la Conca de Tremp. Situada a la capçalera del riu Flamisell, l’aigua és l’element que abunda per tot arreu: des de mantells de neu i congestes fins als estanys glacials, les fonts, els barrancs o els rius. El vessant nord de la vall forma part de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i és una de les entrades del parc a través del telefèric de Sallente-Estany Gento o de l’extensa xarxa de senders que recorren la vall.

Per saber-ne més d’aquests espais naturals i de les activitats que s’hi poden fer, visiteu de l’Epicentre, el Centre de visitants del Pallars Jussà (Pg. del Vall, 13, Tremp). Tel.: 973

Agenda ISONA Festa de la Guixa 4 de març

LA POBLA DE SEGUR Campionat d’Espanya de Cronoescalada i d’Esprint d’Esquí de Muntanya 8 i 9 de febrer a les Pistes d’SkiPallars

TREMP Caminant per la Comarca: pou de gel i vinyes 8 de febrer, de 9 a 14 h Espectacle: “No em prenguis el número” 14 de febrer, a les 18 h, a La Lira Caminant per la Comarca: visita al castell de Guàrdia 22 de febrer, de 9 a 14 h Conferència: “La Guerra Civil al Pallars, revolució, guerra i repressió 19361939” 26 de febrer, a les 18 h, al CC Tarraquet

VALL FOSCA Projecció d’una pel.lícula de muntanya i alpinisme 15 de febrer, a les 20 h (la Torre de Capdella) 5a Excursió amb Raquetes i Esquís Antics a la Vall Fosca 16 de febrer, a les 8.30 h Ball de Nit de Carnestoltes 1 de març, a les 23.30 h (la Pobleta de Bellveí)

653 470 Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 Tel: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

www.pallarsjussa.net

C/ Del Museu, 4 Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com


LA NOGUERA

Balaguer de dalt a baix RUTA HISTÒRICA PER CONÈIXER LA CIUTAT EN UN DIA DES DE L’OFICINA DE TURISME DE LA CIUTAT S’HAN DISSENYAT DIVERSES RUTES PER ENDINSAR-SE EN UN DIA EN ELS MONUMENTS, CARRERS, EQUIPAMENTS I ESPAIS NATURALS MÉS ATRACTIUS DEL MUNICIPI. LA PROPOSTA QUE US PRESENTEM PERMET AL VISITANT FER UNA RUTA PELS ENCLAVAMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA CIUTAT.

La ruta arrenca a la plaça del Mercadal, centre neuràlgic

juntament amb el Sant Crist. Sortint del temple, dirigiu-vos un altre cop a la plaça del Mercadal i agafeu el carrer de la Botera; enfileuvos per aquest costerut carrer fins que topeu amb el Portal del Gel, antiga porta de la muralla medieval. A la vostra esquerra, queda la torre d’accés que us conduirà fins a la muralla gòtica. Aquest és un dels punts més interessants de la ruta, ja que podeu passejar per damunt de la muralla, tot gaudint d’una fabulosa panoràmica de l’antiga ciutat medieval amb els seus carrers i passatges costeruts i estrets, que donen identitat al nucli històric, d’origen àrab.

de la ciutat i la plaça porxada més gran de Catalunya, on es pot deixar el vehicle i començar la ruta, després de fer un bon esmorzar en qualsevol dels establiments de la zona, fent bo el refrany “Si vols esmorzar bé, vine a Balaguer!”. Des d’aquí, us podeu dirigir al Museu de la Noguera, un dels museus d’art islàmic més important de Catalunya. Agafeu el carrer del Barri Nou, al costat de l’edifici de l’Ajuntament i part de l’antiga jueria, i al cap de pocs metres arribareu a plaça dels Comtes d’Urgell, on es troba el museu.

A través de la muralla, cap a la dreta, podeu accedir a l’antic observatori de la Guerra Civil, anomenat popularment Torre del Bombo o Torre Blanca, mentre que si us dirigiu cap a l’altre costat de la muralla, arribareu als peus de l’església de Santa Maria, col·legiata gòtica d’una sola nau, que atrau per la seva sobrietat i majestuositat. Després de visitar-la, podeu baixar i perdre-us pels enredats carrers del centre històric. Un cop a la part baixa, podeu agafar, des de la plaça Sant Salvador, la plaça del Jutge i tombar cap al carrer del Pont, un dels carrers més emblemàtics de la nostra ciutat, que s’emmiralla en aigües del Segre i ofereix una imatge de postal.

Per tornar a la plaça del Mercadal, ho podeu fer pel carrer Miracle, on podeu entrar a l’església del mateix nom, que va ser l’antiga sinagoga dels jueus i contemplar la imatge de la Mare de Déu del Miracle, compatrona de la ciutat,

Si passeu pel pont de Sant Miquel, el més antic de la ciutat, observareu que a la part de l’esquerra hi ha una reproducció de l’escultura que hi havia la porta d’entrada de la ciutat a través del pont. En aquest punt podeu aturar la visita i buscar un bon lloc per

24

LLEIDA, PUNT DE TROBADA


Ajuntament de Balaguer

BALAGUER

dinar. A Balaguer, trobareu una bona oferta de restaurants, que podeu consultar a la web http://www.balaguer.cat/turisme/restauracio.php Per pair com cal el dinar, us recomanem una visita al convent de Sant Domènec, del qual queden intactes tant l’església com el claustre d’estil gòtic català, per on podreu passejar i relaxar-vos tot contemplant aquesta meravella arquitectònica. Les antigues dependències dels monjos s’han reconvertit en una residència geriàtrica. Just davant de la placeta, on hi ha una creu de terme d’estil gòtic, hi trobareu el monument al comte Jaume II d’Urgell, darrer comte d’Urgell. Molt a prop d’aquest indret, continuant per l’avinguda Jaume d’Urgell, trobareu el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, ubicat a l’antic edifici del Molí de l’Esquerrà. Aquí us podreu posar en la pell d’un autèntic buscador d’or i conèixer els inicis de la cerca d’or i la seva evolució al llarg del segles. Si seguiu cap a la carretera de Tremp, a la vostra esquerra queda la muntanya del Santuari del Sant Crist, plena de flors i vegetació a la qual podeu accedir a peu a tra-

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI 973 00 80 40

HOTEL-BAR-REST.

Pedra Negra

Carretera de la Seu, 108 Ponts (Lleida)

973 460 019 - 973 460 100

CAL XIRRICLÓ

Tradició, innovació, matèria primera de la millor qualitat i un servei molt personal són els condiments bàsics del nostre restaurant perquè el client en surti satisfet. Menjar a Cal Xirricló és, en certa manera, tornar als àpats de l’àvia. www.calxirriclo.com C/ Dr. Fleming 53 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 011

TASTET DEL RENG vés del camí del Via Crucis, un magnífic conjunt escultòric de principis del segle XX. Un cop arribeu a dalt, trobareu a la vostra esquerra les restes del Castell Formós, que va ser antiga Suda i posterior residència dels Comtes d’Urgell, i a la dreta, l’inconfusible Santuari del Sant Crist, antiga mesquita major dels àrabs, on es venera la imatge del patró de la ciutat: el Sant Crist de Balaguer. Per acabar el recorregut, podeu visitar el jaciment arqueològic del Pla d’Almatà (segles VII- XII), nucli originari de la ciutat de Balaguer, on es pot visitar una part de la zona residencial de l’antiga madina andalusina, situada just davant del Parc del Reial, una fabulosa zona verda, on podreu relaxar-vos i gaudir de la tranquil·litat que s’hi respira. El Parc del Reial enllaça amb el barranc dels Rucs, que us conduirà a la part baixa del centre històric, tot creuant el portal del Torrent, una altra de les portes d’entrada a la ciutat, restaurada l’any 1987. Baixant pel carrer Torrent, arribareu a la plaça Sant Salvador, on es conserven les restes de l’antiga església que duia el mateix nom i que es va construir damunt d’una mesquita. Podeu seguir el recorregut passant per la Reguereta, l’antic safareig de la ciutat, i tornar pel carrer d’Avall fins a la plaça del Mercadal.

Concepte gastronòmic associat a la cuina tradicional, original, fresca, natural i autèntica, amb essència de l’antic mercat del “reng” de Balaguer. MENÚ MIGDIA DIARI, 13 € MENÚ MIGDIA FESTIUS, 20 € Nits obert de dijous a diumenge CARTA PREU MITJÀ, DE 15 A 30 € www.tastetdelreng.com C/ Barcelona 58 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 255

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

25


LA NOGUERA

Monestir de les Avellanes

M

Imatge: Jordi Bonet. monestiravellanes.wordpress.com

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, situat enmig d’un conjunt de terrenys, de bosc, muntanya i conreu, és un espai que pertany avui dia al municipi d’Os de Balaguer (Noguera), tot i que la parròquia és la de Vilanova de la Sal, i el nom el pren del poble veí de les Avellanes. Tant el claustre, del segle XII, com l’església gòtica, començada al segle XIV, són avui testimonis silenciosos d’una llarga tradició — mantinguda per diverses famílies religioses— de recerca de Déu, d’hospitalitat i de servei al poble. Especialment durant el segle XVIII, esdevé un important focus d’irradiació cultural.

El Monestir de Santa María de Les Avellanes es troba a les portes

del Montsec, un lloc ple de boscos i muntanyes de gran bellesa, proper al municipi d’Os de Balaguer i a tan sol 30 minuts de Lleida. El Monestir de Les Avellanes és un recinte ple d’encant i serenitat que ofereix un marc incomparable per a la celebració de banquets per a noces, comunions i altres celebracions. Al seu torn gràcies a la seva variada gastronomia i diferents espais, ofereixen als seus clients calçotades en temporada, i diversos menús per a grups que vénen a visitar aquest encantador lloc. Per a això el Monestir de les Avellanes compta amb el “Restaurant El Claustre”,

que com el seu nom indica, se situa en un lateral del claustre del S.XI situat en el seu interior. Aquest restaurant de dilluns a diumenge ofereix la possibilitat de degustar diferents menús, fent molt atractiva l’oferta del seu menú diari. Espais i capacitats El Monestir compta amb salons capaços d’albergar un màxim de 230 comensals, i ofereix una majestuosa església gòtica cistercenca del segle XIV per a l’acolliment de cerimònies religioses. Un Monestir que compta amb 37 habitacions dobles i una casa de colònies pels més joves, on es pot sense alterar la vida i tranquil·litat del monestir, celebrar un gran final de festa sense limitació d’horari. Gastronomia El restaurant del Monestir compta amb un extens repertori culinari basat en la tradició gastronòmica local i adaptable per a tots els gustos i exigències. Estudien les necessitats dels seus clients per adequar al màxim els menús i complements. Altres serveis Els salons de Les Avellanes també són idonis per a la celebració d’esdeveniments d’empresa i reunions professionals, explicant per a això amb tot tipus de materials i equipaments.

Calçotades, casaments, celebracions familiars, trobades, comunions i batejos, els caragols de Lleida

...i molt més

26

LLEIDA, PUNT DE TROBADA


EL PALLARS SOBIRÀ

CASTELL del REI

LA CORONA DEL TURÓ

Lleida és, sens dubte, la gran desconeguda de les quatre capitals catalanes, i no hi ha cap raó perquè sigui així. De lluny, els dos turons, el de Gardeny i el de la Seu Vella, coronats pels seus respectius castells, ja assenyalen el grau d’interès i monumentalitat de què disposa. La catedral, que porta nom del lloc i la silueta de la qual conforma el perfil de la ciutat, comparteix aquest puig amb un altre monument d’importància cabdal, però alhora tan desconegut com la ciutat mateixa: el Castell del Rei o la Suda. Aquest castell va caure en l’oblit ja fa anys i fa poc temps que ha recuperat la seva esplendor gràcies a l’obertura al públic d’aquestes importants restes històriques. La visita dóna a conèixer els fets decisius de què va ser escenari i la seva profunda vinculació amb la ciutat. L’origen del castell és la construcció andalusina del segle IX que va servir de refugi de l’últim califa de Còrdova, Hisham III, d’on ve el nom de Suda. En l’època cristiana era el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida (el castell del rei). Com a important centre de decisió política, hi van tenir lloc fets transcendentals de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó: s’hi

Foto: Ramon Orpinell.

EL COLOFÓ DEL CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLA DE LLEIDA

van celebrar diferents corts, l’enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, l’any 1150; el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts del 1214, o l’empresonament del príncep Carles de Viana pel seu pare, Joan II, l’any 1460. La reforma del castell, que ha durat setze anys, ha fet visitable aquesta sala noble, testimoni i escenari dels esdeveniments que donen rellevància a l’edifici. L’impuls definitiu per arribar a la situació actual el va donar el Pla Especial del Turó, el 1994, i la constitució del Consorci del Turó de la Seu Vella, que va suposar l’obertura de les restes al públic i l’inici de la tasca de difusió. Ramon Orpinell.

Durant tot l’any, el Consorci també promou polítiques actives de promoció de la cultura de la pau a la Seu Vella, amb el cicle de concerts “Concordia”, entre molts d’altres.

No us perdeu

sobretot la visita a la terrassa superior, impressionant mirador que ofereix una àmplia panoràmica de la ciutat de Lleida i de la resta dels territoris sobre els quals el castell ha tingut influència al llarg de la seva dilatada història.

La Fundació promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de Castells amb visita guiada”, els Premis Catalunya Nostra, el cicle “Música als castells”. Gaudeix Lleida a través del seu inabastable patrimoni i regala experiències als teus amb els Xecs Regal, que també trobaràs a la web. Informa’t sobre la visita guiada de tots aquests castells i d’altres activitats als castells catalans. FES-TE MEMBRE AMIC DE LA FUNDACIÓ per només 30 euros anuals. És vàlid per al titular més un acompanyant. Gaudiràs d’un munt d’avantatges! Consulta’ls al nostre web. I a més, si t’acredites amb aquesta revista, t’obsequiarem amb el llibre “100 castells per a descobrir Catalunya”.

Tel. 973 402 045 www.castellscatalunya.com montsonis@castellscatalunya.com LLEIDA, PUNT DE TROBADA

27


CASTELLS

ÀPATS MEDIEVALS AL CASTELL DE MONTCLAR El majestuós castell de Montclar, declarat monument historicoartístic de caràcter nacional, obre les portes al públic per oferir la possibilitat de gaudir d’una jornada medieval i posa a disposició les sales del castell per a dinars o sopars, menú medieval, vestuari i possibilitat d’espectacle per a tots els assistents que reviuran l’època medieval. L’activitat inclou: - Visita guiada per les dependències del castell de Montclar - Dinar medieval en una de les sales del castell, decorada segons l’època - Vestuari per a tots els assistents i ambientació i espectacle medieval durant la jornada El castell de Montclar ofereix la possibilitat de celebrar-hi noces, banquets, celebracions i visites guiades. Els horaris de les visites guiades per a particulars (sense reserva prèvia) són: Diumenges: 11, 12 i 13 h. Visites guiades per a grups, tots el dies de la setmana, prèvia reserva. Proper banquet: 9 DE MARÇ.

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

Des de 43,70 €/persona

VISITES TEATRALITZADES AL CASTELL DE MONTSONÍS Viatja en el temps... Visites teatralitzades nocturnes, on diferents personatges vestits com al segle XII expliquen les variades facetes de la vida al castell, tot combinant la visita amb l’ús de torxes i altres sistemes d’il·luminació i a través d’un fil conductor al voltant dels dies revolts que es vivien en aquestes terres de frontera en temps de la Reconquesta, amb les lluites entre àrabs i cristians. Els visitants no són sols espectadors, sinó que des de l’inici de la visita teatralitzada ja s’hi senten implicats i hi participen. Horaris de visita guiada per a particulars (no teatralitzada): De dilluns a divendres: 12 i 18 h Dissabtes: 12, 17, 18 i 19 h Diumenges: 11, 12, 13 i 18 h

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

Des de 9,50 €/persona

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350. Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència. Horari visites: diumenges, 12.30 h Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

28

LLEIDA, PUNT DE TROBADA


CASTELLS

CASTELL-PALAU D’ARBECA

El castell-palau comptava amb una estructura de planta quadrada envoltat d’un gran fossat com a element de defensa i presidit per la torre de l’Homenatge, a la part de ponent, i franquejat per quatre torres més, la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta de la qual desconeixem el nom. Tenia dues galeries construïdes entre la torre dels Vents i la de les Dames enganxades al castell, l’una sobre l’altra. Dins el castell també s’hi trobava l’església de Sant Jaume, que dóna nom al patró de la vila i a la seva església actual, dedicada al mateix sant. Per destacar la riquesa del castell-palau, s’han trobat diferents inventaris relatius a les armes emmagatzemades a la torre del Porgador i dels articles decoratius de gran qualitat que en vestien les parets i les estances, elaborades amb sedes, or i altres materials de gran noblesa. Visites guiades: els diumenges a les 12 hores. Altres dies, amb reserva prèvia al telèfon, els dimecres de 12 a 14 hores, els dijous, divendres, dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores.

Oficina de Turisme d’Arbeca Lleida, 32 · 25140 Arbeca - Tel. 973 160 000 turismearbeca206@arbequina.coop // www.arbeca.cat

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia. Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell. S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE LES PALLARGUES El castell de les Pallargues és una barreja d’arquitectura del segle XI al XVI. Cal destacar l’impressionant arc gòtic de la façana. Entrar al castell ens transportarà a la vida quotidiana dels seus habitants. L’entrada, la cuina, el celler, la sala, la capella, la presó, etc. estan ambientades perquè el visitant gaudeixi d’una visita inoblidable. La vida dels nobles, els criats, els vassalls i els presoners va forjar la història encara viva del castell de les Pallargues. Horaris de visita sense reserva, els diumenges i festius, 11, 12 i 13 h Cada dia, mínim 4 pax amb reserva prèvia

Castell de les Pallargues C. Prat de la Riba, 5· 25212 – Les Pallargues (la Segarra) // Tel. 973 520 041 info@castelldepallargues.com www.castelldepallargues.com

EL CASTELL DE BALAGUER El castell va ser construït l’any 897-898, quan Lubb b. Muhammad va derrotar Guifré el Pilós. Durant el segle XI, el castell passa de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en un palau andalusí, residència senyorial. L’any 1105, amb la conquesta d’Ermengol VI, el castell entra en fase cristiana. Amb la conquesta de Balaguer (1105) per part de les tropes d’Ermengol VI, el castell entra en la fase cristiana i passa a ser residència temporal dels successius comtes d’Urgell fins a l’any 1314. Malauradament, un afer polític, el Compromís de Casp, va ser el responsable de la desaparició del castell (setge del 1413) a mans de les tropes de Ferran d’Antequera, i també de la fi del Comtat d’Urgell amb l’últim comte, Jaume II el Dissortat. Horaris de visita: dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h. TANCAT: 25 de desembre, 1 de gener i Dilluns de Pasqua. Actualment roman tancat per excavacions. ENTRADA GRATUÏTA.

Castell de Balaguer Telèfon Oficina de Turisme: 973 445 194 www.balaguer.cat/turisme/ // turisme@balaguer.cat

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

29


Imatge: Grup d’Investigació Prehistòrica (Universitat de Lleida)

ELS VILARS

habitants d’Arbeca, arqueològicament el jaciment va ser descobert l’any 1975. No va ser, però, fins als anys 198586 que es van dur a terme les primeres intervencions, quan bona part de les fases ibèriques ja havien estat arrasades pels treballs agrícoles. A partir del 1987 va passar a ser un projecte del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, que es dedica a estudiar l’evolució del poblament a la plana occidental catalana entre el tercer i el primer mil·lenni a. de la n.e. No va ser fins al 1998 que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. És a dir, en l’actualitat és un monument protegit per la llei i tutelat pel govern català. Els treballs de consolidació i restauració es desenvolupen amb el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya (Direcció General del Patrimoni Cultural i Servei d’Ocupació de Catalunya), la Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs), l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment.

30

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Durant més de 400 anys es van anar succeint diverses remodelacions urbanístiques. Cada nova fase s’aixecava sobre les restes de l’anterior i la muralla actuava com un enorme contenidor. D’aquesta manera es va provocar una gran acumulació de restes arqueològiques que, un cop abandonada i amb el pas del temps, arribà a formar un turó artificial que l’arqueologia coneix amb el nom de tell.

Urbanisme i defensa

Si bé l’existència de restes era coneguda d’antuvi pels

La fortalesa dels Vilars d’Arbeca es va començar a construir durant la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E., i va ser abandonada pels volts del 300 a. de la n.e. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana. Durant els segles VI i V a.n.E., els seus descendents van viure el procés d’iberització i el desenvolupament dels períodes ibèric antic i ibèric ple de l’època ilergeta. Des de l’origen fins a la fi, la fortificació està plena d’incògnites, com les raons per

dotar-la d’unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència.

La fortalesa es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel fons i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable. Era, però, una decisió ben meditada, atès que, a més dels avantatges esmentats, els permetria desenvolupar sense obstacles la fortalesa preconcebuda, l’estructura urbanística i l’impressionant dispositiu defensiu i fer ostentació del seu poder. El sistema defensiu dels Vilars feia la fortalesa inexpugnable. Consta de 5 elements: la muralla reforçada per catorze torres, el camp frisi de pedres clavades, la rampa fortificada d’accés a la porta nord, els fossats inundables i el pou-cisterna.

Aquests elements van patir una evolució complexa que comença durant la primera edat del ferro amb la construcció d’un primer mur i de dotze o tretze torres. Encara durant aquesta època, Vilars I, s’hi va afegir un segon mur, les torres es van reforçar amb un folre i es va construir el camp frisó. Finalment, s’hi van incorporar dos nous murs i dues de les torres van tornar a folrarse. Durant l’ibèric antic, es va construir la porta nord i el fossat i la seva excavació va suposar la destrucció del camp frisi; es van conservar colgades sota terra només les pedres clavades situades més a prop, entre l’escarpa i la muralla torrejada. A l’època ibèrica plena, segle IV a.n.E., les defenses externes van assolir la màxima complexitat amb un altre fossat avançat davant de la porta nord i es va construir el pou-cisterna que garantia l’aiguada en cas de setge. L’esforç que va suposar la seva construcció devia ser important, tenint en compte que a l’entorn immediat no hi ha pedra i calia proveir-se’n en pedreres situades a uns 2 quilòmetres de l’assentament, així com també el fet que es tractava d’una comu-


TERRITORI nitat reduïda, entorn d’unes 150-175 persones. Aquests fets denoten que es tractava clarament d’un grup amb una estructura jerarquitzada que va permetre concebre i construir una fortificació tan descomunal, destinada a garantir la submissió dels llogarets que coronaven alguns dels tossals escampats pel territori i dels seus habitants, que restarien obligats a tributar amb part de les seves collites i, molt probablement, amb força de treball, carretejant pedra, excavant el fossat o aixecant murs. Qualsevol intent d’assalt havia de ser infructuós, i la fortalesa, com la Troia homèrica, només seria vulnerable a la traïció o l’èxit improbable d’un atac de sorpresa que les pedres clavades i més tard el fossat obstaculitzaven. Durant l’edat del ferro i els primers temps de l’època ibèrica —període de vida de la Fortalesa dels Vilars—, la guerra tribal es converteix en la guerra heroica o aristocràtica. L’estratègia militar era força rudimentària: es basava en ràtzies sobre el territori enemic i enfrontaments a camp obert, generalment de petita escala, l’objectiu dels quals era el botí (metalls i objectes de valor, dones, esclaus, bestiar, gra i queviures). La lluita era cos a cos, un assumpte quasi personal quan s’entrava en combat, i es desenvolupava a peu. Els exèrcits no eren permanents, és a dir, formats per mercenaris o professionals, sinó que els constituïen pagesos que canviaven l’arada per l’espasa quan era necessari. Els diferents pobles, fins i tot els clans, és a dir, grups de famílies que pretenien descendir d’un avantpassat comú i reconeixien l’autoritat d’un cap, formaven al camp de batalla agrupats sota els seus estendards i penons, en lloc de fer-ho segons l’armament, l’especialització dels grups de combatents i consideracions tàctiques. El cavall servia per portar l’aristòcrata al camp de batalla, però no hi havia una veritable força de cavalleria, la qual cosa no ens ha d’estranyar, si recordem que es coneixia l’esperó, però no l’estrep ni la sella de muntar; no obstant això, cada cop sembla més evident l’existència de cavalleria ibèrica durant el segle IV a.n.e. i, als Vilars, és una línia de recerca que es manté oberta. El panorama a les terres del Segre i les planes occidentals era molt diferent. L’urbanisme dels poblats tancats i l’arquitectura pètria s’havien desenvolupat localment des de mitjan segon mil·lenni a. de la n.e. Les aportacions indígenes genuïnes i la força de les tradicions vernacles són decisives per entendre els aspectes fonamentals del que serà el món ilerget. Aquest poble històric apareix com el descendent directe de les poblacions del bronze final i de la primera edat del ferro. Quan arriben les primeres —i pel que sembla no gaire significatives— influències colonials des de la costa, via Ebre-Segre o Francolí-Port de l’Illa, en especial àmfores fenícies, distribuïdes a partir d’enclavaments com Aldovesta (Benifallet, Baix Ebre) i localitzades al Baix Segre, Barranc de la Grallera i Serra del Calvari (Granja d’Escarp), Montfiu (Aitona), Valleta d’en Valero (Soses), i als Vilars (Arbeca, les Garrigues), alguns dels trets fonamentals de la civilització ilergeta ja estan definits o són difícilment relacionables amb la seva presència. www.vilars.cat N. Alonso, E. Junyent, J. B. López 2010

Imatges: CRPU Mascançà

La vida a la fortalesa Com gairebé totes les societats antigues, els ilergets basaven la seva economia en les activitats anomenades del sector primari, fonamentalment l’agricultura i la ramaderia, i aquestes activitats determinaven el dia a dia i el ritme anual de la vida. Era un món de pagesos, artesans, comerciants, guer rers, sacerdots i aristòcrates. El treball no repugnava la mentalitat aristocràtica arcaica i la guerra era un fet excepcional. Sens dubte, la vida quotidiana dels homes de rang, i també de la gran majoria de la població masculina, transcorria molt més a prop dels estris del camp que de les armes, la qual cosa no contradiu la capacitat real per armar una tropa ni la importància que hi assignava la mentalitat aristocràtica, ni el fet que la cohesió i la jerarquia, interna i entre els grups, estigués assegurada per la submissió física i ideològica.


EL SEGRIÀ

RESTAURANT L’ÀLZUMAR

Concepte gastronòmic, associat. L’únic restaurant a Lleida on tenim a la teva disposició una línia de plats/tapes amb productes de mercat i la nostra línia de cuina d’autor amb arrels locals i de la mediterrània. T’encantarà! C/

Sant

Martí,

59

baixos

Lleida // Telèfon: 973 247 413

BAR RESTAURANT L’ESCAIRE

Esmorzar de forquilla Menú diari, 9 € Menú cap de setmana, 15 € Especialitat en “migas”, bacallà al pil-pil, pollastres de corral, cabrit al forn i arròs de llamàntol.

C/ Corregidor Escofet, 72 Lleida // Telèfon: 973 834 174

El conjunt monumental de Gardeny constitueix un

dels testimonis més

destacats de l’arquitectura templera

aixecada a Catalunya durant la segona meitat del segle XII.

LA ROCA DEL CORB BRASERIA-RESTAURANT Esmorzars a la brasa Vermut calent Sopars d’empresa

Menú diari BRASA: 11,50€

Especialites en cuina a la brasa i caragols a la llauna

...i tot a la brasa!

NOVA GERÈNCIA

C/ Alfred Perenya, 56 / Lleida · Tel. 973 835 222

32

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Durant la segona meitat del segle XII, l’orde del temple va alçar un complex conventual a l’estratègic turó de Gardeny. L’elevació —que abans de la nostra era ja va ser utilitzada com a base d’operacions militars— va rebre la visita de brillants estrategs, com el mateix Juli Cèsar, que es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petreu, instal·lats a Ilerda l’any 49 aC. Durant els segles XVII i XVIII, l’antic recinte medieval va ser ampliat i transformat en un nou fortí militar, el disseny del qual respondria a les noves necessitats defensives que va suposar la introducció


LLEIDA

Cl’Estona afeteria MOMENTS DE BONA CUINA

Fotos Arxiu de Turisme de Lleida i Lauren Sansen

de l’artilleria: muralles flanquejades per baluards i rodejades d’amplis espais, fosses i murs de contenció. La imatge actual d’aquest conjunt monumental correspon a les restes del que va ser una imponent fortalesa. El castell de Gardeny —juntament amb els de Miravet, Montsó, Peníscola i la ciutat de Tortosa— forma part de la ruta templera “Domus Templi”. Aquest viatge a través del temps posa de manifest gran part del patrimoni i llegat templer de l’antiga Corona d’Aragó.

Dins d’un ambient acollidor podreu gaudir dels millors menús “low cost” amb la qualitat de la cuina tradicional de sempre.

MENÚ DEL DIA: 10€ MENÚ FESTIUS: 15€ Prat de la Riba, 5 · 25004 Lleida

Te l . 9 7 3 2 2 9 9 6 5

La Casa Templera de Gardeny

(s. XII-XIV) Amb la conquesta de la ciutat de Lleida, l’any 1149, els templers van rebre diversos béns com a compensació per l’ajuda prestada durant el setge, entre els quals s’incloïa el turó de Gardeny. La primera referència de la Comanda de Gardeny dataria de l’any 1156, i com a primer comanador apareix fra Pere de Cartellà, personatge que hauria participat activament en el setge de la ciutat. LLEIDA, PUNT DE TROBADA

33


EL SEGRIÀ

FRANKFURT EL PASSADÍS

Veniu a gaudir dels partits, tenim pantalla gran i terrassa. Assortit en vermuts. Entrepans i plats casolans. Menú diari. - Dimarts tancat, excepte: partits i vigília de festiu. C/ Corregidor Escofet, 6

(Pardinyes)

Lleida // Telèfon: 973 228 311

Braseria EL RINCÓN DE LOS CHACHOS Menú diari: 9 € Oferta: plats combinats a la brasa: 8,50 € (15 per escollir). Plats brasilers (cupí i picanya) Organitzem celebracions i sopars de grup (80 persones. Wi-Fi). Dilluns-dissabte, de 6.30 a 0.00 h Menús personalitzats per a grups C/ Manuel Gaya i Tomàs, 7 i 9 Lleida // Telèfon: 973 200 557

Gràcies a les nombroses aportacions realitzades, en gran part, per la petita noblesa, la Casa de Gardeny va arribar a acumular un extens patrimoni. Per tal d’administrar els diferents sectors que s’havien constituït, aviat va sorgir la necessitat de crear nous càrrecs d’administradors i instituir noves comandes, com les de Corbins o Barbens.

El conjunt monumental de Gardeny

RESTAURANT LLOBREGAT Les propostes gastronòmiques, tant si es decanta pels plats clàssics com per les innovacions: els nostres menús i l’oferta de temporada satisfaran al paladar més exigent. Disposem d’una gran varietat per als nostres clients. Suggerim la gran varietat de super-torrades i la nostra espectacular brasa , per fer les nostres carns i els millors caragols a la llauna de Lleida . ·Organització personalitzada de festes amb bufet o a la carta ·Una gran pantalla per als espectacles esportius ·Disposem d’una sala privada amb projector i pantalla gegant per projectar esdeveniments familiars o d’empresa

Riu Llobregat, 7· Cappont · Lleida · Tel. 973 201 897 www.braseriallobregat.com

34

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Tot i que entre els segles XVII i XVIII es realitzarien profundes modificacions que acabarien alterant l’antiga fisonomia del conjunt medieval, actualment encara es conserven nombrosos testimonis del recinte sobirà. Un espai delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l’interior del qual es distribuirien els diferents edificis articulats entorn d’un pati central. Entre aquests edificis destacaríem, d’una banda, la torre habitació, una construcció sòlida de dues plantes que reuniria diverses dependències: espais d’emmagatzematge, de residència o la torre de l’homenatge, i, de l’altra, l’església romànica de Santa Maria de Gardeny, edifici singular de gran devoció en el seu moment.


Fotos Arxiu de Turisme de Lleida i Lauren Sansen.

Cap al segle XIII, la Casa de Gardeny es convertiria en un dels principals centres de decisió de la Corona d’Aragó

Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple

Quan la primavera de l’any 1149 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV iniciava el setge de la ciutat musulmana de Lleida des del mateix turó de Gardeny, comptava amb la col·laboració de la milícia templera, que hi va contribuir amb l’enviament d’efectius militars. Un cop conquerida la ciutat, i en agraïment a la seva participació, el mateix comte lliurava a la milícia diversos béns, entre els quals s’inclouria el mateix turó de Gardeny. Avui, després de més de 800 anys, podem descobrir com era la Casa Templera de Gardeny. Podem conèixer i reviure els ideals de l’orde del Temple, i com vivia la milícia monacal. Amb aquest nou centre, Turisme de Lleida posa a l’abast de lleidatans i visitants un bocí de la història de la ciutat de forma didàctica i accessible.


L’exposició es podrà visitar fins al 31 de març

La Guerra de Successió a Lleida

a escollir lliurement i democràticament el seu futur. L’exposició s’articula en diferents constitueix un dels episodis més interàmbits: “El plet dinàstic”, “Entre Borbons i Àustries”, “L’austriacisme al nacionals de la nostra història i ha espoder”, “La marxa de la guerra”, La retat objecte de les interpretacions més sistència a ultrança”, “La nació sotmesa”, apassionades per part dels historia“El nou ordre borbònic” i “L’exili”. A més, un dors i de les diverses tradicions hisúltim àmbit fa referència a “Lleida i la Guetoriogràfiques. rra de Successió”, on s’explica la situació de la nostra ciutat, la primera de les capitals catalanes que va caure a les mans borbòniques l’any 1707. El passat 11 de desembre, a la Seu Vella de Lleida es donaÉs aquí on s’exposen quatre gravats, pertanyents a va el tret de sortida a la celebració del Tercer Centenari de una col·lecció particular, que mostren escenes de la la Guerra de Successió, que se celebra durant tot aquest guerra de Successió a la ciutat de Lleida i a Almenar. any 2014. El mateix dia, el Museu de Lleida inaugurava l’exposició “Catalunya i la Guerra de Successió”, una >> Entre les activitats paral·leles a l’exposició orgamostra itinerant del Museu d’Història de Catalunya que té nitzades pel Museu de Lleida, cal destacar la “Visicom a objectiu commemorar aquest esdeveniment, que ta i taller familiar Lleida 1707, descobrim la ciutat ha tingut una especial repercussió en la configuració de la captiva”, que es farà els diumenges 16 i 23 de febrer memòria col·lectiva del nostre país. i 9 i 6 de març. A més, el dimecres 26 de febrer, el L’exposició, que es podrà visitar fins al 31 de març de director del Museu d’Història de Catalunya i comis2014, està formada per diferents àmbits explicatius i insari de l’exposició, Dr. Agustí Alcoberro, impartirà la clou quatre gravats d’una col·lecció particular, a més d’un Conferència “1714-2014. Una remembrança”. I el audiovisual i un interactiu. 12 de març, la Dra. M. José Vilalta, professora titular A més, dins l’imaginari col·lectiu, la Guerra de Successió d’Història Moderna de la Universitat de Lleida, parés un dels esdeveniments que més han perdurat, amb larà sobre “Lleida 1707, destrucció i reconstrucció”. tota la càrrega simbòlica i emocional que aquest fet comLa mostra es pot visitar fins al proper 31 de març a la porta. L’exposició es presenta com un esdeveniment culsala d’exposicions temporals del Museu. tural i ciutadà que permeti el coneixement sobre aquest Per a informació i reserva fet històric arreu del territori, capaç d’interessar diversos de visites guiades, podeu segments de públic i amb l’objectiu de fer reflexionar els trucar al 973 28 30 75. visitants sobre el valor de la llibertat i el dret dels pobles 36

LLEIDA, PUNT DE TROBADA


LLEIDA

CAFÈ DEL MUSEU BAR-RESTAURANT Cuina casolana

La cafeteria disposa d’una gran terrassa exterior, ideal per als fumadors durant l’hivern i per als amants del sol i el bon temps durant l’estiu. Tenim entrepans, tapes i plats combinats. Els nostres plats estan elaborats amb ingredients frescos i de primeríssima qualitat.

Menú diari de 10€ (cafè inclòs)

OBRIM DE DILLUNS A DISSABTE, A LES 08.30 H, I ELS DIUMENGES, DE 10 A 14 H

C/ Sant Crist, 1 · 25002 LLEIDA ·Tel. 973 27 43 00 cafedelmuseu.multiespaciosweb.com / Cafè del Museu

Pol. Ind. El Segre · C/ La Indústria, parc. 506 25191 Lleida · Tel. 973 20 30 46

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

37


d ’A L M A C E L L E S 28 de FEBRER, 1 i 2 de MARÇ 2014 Una festivitat que, any rere any, ret homenatge a una de les obres d’enginyeria hidràulica més ambicioses i destacades de l’època, de la qual Almacelles va ser —i continua essent— l’única població que celebra l’arribada de l’aigua a través d’aquest canal, inaugurat oficialment un 2 de març de 1910. En aquest sentit, i remuntant-nos en el temps, també un 2 de març, però de 1906, el mateix rei Alfons XIII es va encarregar de la inauguració en persona d’aquest canal, però en territori aragonès, prop de Binèfar. D’aquell reial acte també destaca la visita a la part catalana del canal —que encara estava en obres— i que, quatre anys més tard, un mateix 2 de març, estrenava amb joia i honor la conducció de les aigües per aquest canal a les terres segrianenques. Almacelles, ara sí, va esclatar d’alegria, i fruit d’aquella jornada gloriosa va esdevenirse una gran festa entre tots els vilatans. HISTÒRIA D’UNA FESTA ÚNICA Si bé la festa més grossa de les que es recorden va ser la d’aquell mateix dimecres

Concurs Nacional

38

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

de Colles Sardaniste

s. Foto de Jordi Pas

cual

2 de març de 1910, en la qual el poble en ple va celebrar l’arribada de l’aigua com un fet gairebé miraculós, les primeres festes per retre homenatge als canvis que va produir aquell preuat líquid en la societat almacellenca de principis del segle XX, no van arribar fins a tres anys més tard, quan ja es començaven a apreciar les petites però notables millores en l’agricultura i en l’economia local. La primera referència escrita d’una Festa de l’Aigua la trobem l’any 1913, quan els propietaris d’una finca de Sucs conviden a un gran dinar de germanor treballadors, autoritats i veïns de la zona d’Almacelles per commemorar la transformació de les finques veïnes en explotacions productives i amb força rendiment. No tenim notícies que aquesta festa tingués continuïtat en anys posteriors, i no seria fins ben entrats als anys vint que es recuperaria aquesta celebració que encara dura avui dia. Amb els anys vint arriben els grans canvis. Comença

S

i hi ha una celebració que és símbol i referent del progrés d’una vila, aquesta no és altra que la tradicional Festa de l’Aigua d’Almacelles.


Desfilada de Carrosses.Festa de l’Aigua de 1958

EL PALLARS ALMACELLES SOBIRÀ

RESTAURANT MALENA

Dins d’un ambient càlid i distingit, podreu gaudir de les exquisides creacions d’en Xixo. Disposem de sales privades per les vostres celebracions. www.malenagastronomia.com Recinte La Vaqueria s/n · Gimenells

Lleida // Telèfon: 973 748 523

CHAMBERT

PASTISSERIA I CAFETERIA Una acurada selecció de les millors primeres matèries, una elaboració tradicional i artesana, juntament amb una atenció personalitzada

a donar fruit la construcció d’una primera xarxa de séquies principals, l’economia dels almacellencs comença a millorar en augmentar considerablement la producció agrícola. A més, a l’espectacular augment demogràfic cal afegir-hi la situació política condicionada per la Mancomunitat de Catalunya, que vetllarà per la creació d’infraestructures bàsiques i serveis als pobles més necessitats. S’inicien obres bàsiques, com el dessecament de l’antiga Bassa Dolenta o Bassa de Sant Domènec, que donaria lloc a la plaça de l’Ensenyança, espai que serà força utilitzat pels almacellencs per dur a terme activitats a l’aire lliure o d’esbarjo. Allí aniran els envelats, les places de toros, els focs d’artifici i tot allò que fos necessari. L’any 1923 serà un any negre per a Almacelles. Aquell any es trenca un tram del canal d’Aragó i Catalunya que el deixa inutilitzat durant mesos i mesos. A més, hi haurà una plaga de llagosta com mai s’havia vist, i s’anunciava als diaris de l’època com un mal de caire apocalíptic. La sequera i la destrucció de tota la collita van fer que els almacellencs no estiguessin per a gaires festes fins al 1925, dos anys més tard, quan arran de la recuperació de la Festa de l’Arbre o de la Primavera s’aprofita de retruc per retre homenatge a la inauguració del canal. En principi, la Festa de l’Arbre va sorgir en el món de la docència i solia coincidir amb els primers dies de febrer, però a Almacelles s’aprofitava les dates properes al 2 de març per, d’aquesta mane-

C/ Major, 92 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 741 639

REST. LA TABOLA Restaurant a la carta Menú diari Reunions d’empresa Festes i aniversaris Bodes i comunions Plats típics de la zona que coexisteixen amb la gastronomia més moderna. (Complex Betula Alba) Pla de la Creu, s/n · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 193 050

BAR RESTAURANT EL CAFÉ

Menú diari de dilluns a dissabte

10.00 €

(Beguda, pa, postres i cafè)

Especialitats en esmorzars Cada tarda et convidem a una tapa! C/ Melcior de Guàrdia,31 ·ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 741 913

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

39


EL SEGRIÀ

LA PARRILLA RESTAURANT Especialidades a la brasa y económicos menús diarios. laparrillaestbar@hotmail.com C/ Canigó, 56 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 077

BRASERIA L’AVI PEP

Menú executiu durant la setmana (inclosos els dissabtes al migdia)

1r plat: per escollir entre fideuà i llauna de caragols 2n plat: per escollir entre entrecot, calamars a la romana i gambes a la planxa Beguda, pa, postres i cafè inclosos Menús personalitzats per a grups C/ Segrià, 36 · Alcarràs Lleida // Telèfon: 973 791 491

40

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

ra, interrelacionar ambdues festes. Mentre el matí es destinava a la missa de rigor, la tarda es deixava per a la mainada. Després de la neteja del solar, arribava el moment en què els nens recollien la samarreta ratllada i s’anava, en perfecta fila i marcant el pas, cap a la plaça de l’Ensenyança, on cada un dels nens havia de plantar un arbre del qual s’havien de responsabilitzar de per vida. Després de la Guerra Civil, aquesta celebració va deixar de fer-se, i no serà fins a l’any 1955 que arriba una novetat de la mà d’un dels personatges que més han fet per la recuperació i consolidació de les tradicions a casa nostra: el Sr. Francesc Gassó i Urpina. Aquell any, i recollint la desfilada de tractors i maquinària agrícola que acompanyava la comitiva de camí de l’església a la seu de la Cooperativa al llarg del carrer Major, va afegir una carrossa i va aconseguir que alguns d’aquells tractors que començaven a meravellar un públic encara acostumat als carros i al bestiar de càrrega, els guarnissin i fessin de la tractorada d’aquell any un èxit de públic i acceptació. Va ser tan gran l’èxit que el 1956 el mateix Ajuntament va acordar establir un premi per a les millors carrosses i guarniments de maquinària. Dos anys més tard, el 1958, s’hi van concentrar prop d’un centenar de tractors i carrosses guarnides en una desfilada que fins i tot van recollir les càmeres del No-Do. Més de mig segle després d’aquell primer concurs, la Desfilada de Carrosses de la Festa de l’Aigua ens ha acompanyat any rere any a tots els almacellencs i els milers de visitants que ens acompanyen. Carrosses de

ALMACELLES ...la ciutat ideal


ALMACELLES

MOBLES BALTASAR

Ofereix des de mobiliari i objectes de decoració fins a l’assessorament més tècnic en disseny d’interiors, distribució d’espais, llum i pintura. INFORMAR-SE NO COSTA GENS!! www.moblesbaltasar.com C/ Sant Roc, 81 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 432

59a edició

FESTA ÚNICA I SINÒNIM DE PRO

Desfilada de Carrosses

GRÉS, CULTURA I VIDA.

fantasia, reivindicatives, de protesta, carrosses que vénen de Lleida, d’Albelda, de Tamarit, d’Almenar, de Lleida, carrosses, a la fi, que fan d’aquest acte un dels més tradicionals i antics de Catalunya. Avui dia, Almacelles ha fet de la seva Festa de l’Aigua un dels seus principals signes d’identitat. A més de la tradicional Desfilada de Carrosses, que enguany celebrarà la 59a edició i la segona edició de Comparses, també és ben coneguda perquè és l’escenari del Concurs de Pintura Ràpida, un dels primers en el calendari per als pintors d’aquesta modalitat, o el Concurs Nacional de Colles Sardanistes, que té enguany la mirada especialment posada en un dels seus fills il·lustres més coneguts i respectats. Parlem del músic, compositor i sardanista universal, el mestre Josep Capell i Hernández (Almacelles 1914 - Barcelona 1994), de qui enguany rememorarem el centenari del seu naixement a la nostra vila.

ELÈCTRICA RODA

Venda i reparació d’electrodomèstics. Instal·lacions elèctriques domèstiques i industrials. Més de 50 anys al seu servei. electricaroda@telefonica.net C/ Sant Jaume, 120 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 362

E

sperem, doncs, que Almacelles, amb la seva Festa de l’Aigua, faci palès el seu reconeixement a l’aigua, l’aigua de la vida, del progrés i, com no podria ser d’altra manera, de la festa grossa.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

41


FESTES POPULARS / FIRES

Del 27 de febrer al 5 de març 2014

Carnestoltes de

E

Solsona

l Carnaval de solsona, declarat festa d’interès turístic nacional, destaca per la seva originalitat. Comença sempre el Dijous Gras i s’acaba el Dimecres de Cendra. D’això en són prova les rèpliques dels gegants, la penjada del ruc al campanar, el sermó, la baixada, el mercat i tota mena de burles locals. Les populars disfresses han estat substituïdes a Solsona per bates de tots els colors que porten les diferents comparses i pels gegants bojos que ballen al so del “Bufi”, l’himne del carnaval.

Dijous Gras, Música Sorda i Ball Mut Com en molts carnestoltes del país, el de Solsona també comença la setmana principal del carnaval amb el Dijous Gras o Dijous Llarder, que en aquesta població es caracteritza principalment per un sopar “gras” (a base de mongetes, derivats del porc, etc.) popular a la plaça Major, seguit d’un ball a la mateixa plaça. Prèviament al sopar, però, es comença amb un recorregut pel nucli antic de Solsona, anomenat Música Sorda, on els músics de l’orquestra i la gent del voltant es caracteritzen perquè desafinen constantment. Un cop arribats a la plaça Major es procedeix a realitzar el Ball Mut, on es van ballant els trossos musicats i aquells en què l’orquestra es manté en silenci.

Baixada de Boits La Baixada de Boits consisteix a fer baixar els boits, que són vehicles construïts per les comparses amb la característica que tenen coixinets en lloc de rodes, al llarg del carrer Castell, travessar la plaça

Major i acabar baixant el carrer Sant Miquel fins a parar al costat de la catedral.

Bramada i Mata-ruc d’Honor En referència al primer, cada any es dedica la bramada a una persona, grup de persones, esdeveniment, etc. que pel motiu que s’escaigui han dut a terme algun fet polèmic, moltes vegades contra la cultura catalana. El segon esdeveniment consisteix a anomenar Mataruc d’Honor del Carnaval de Solsona una persona o grup de persones que al llarg de l’any anterior o bé en els anys anteriors han destacat dins el món català. Se’ls guarneix amb una bata típica del carnaval solsoní i se’ls posa unes orelles de ruc, rèplica del que una estona després es penja a la Torre de les Hores.

Rucs del Carnaval de Solsona Als solsonins i solsonines els anomenen mata-rucs, ja que, segons explica, la llegenda: “...en un dels campanars de la ciutat hi creixien unes herbes, i els solsonins les volien netejar, i es va enviar un ruc perquè se les mengés. Però, és clar, com que l’escala era tan estreta els encarregats van decidir fer pujar el pollí penjat... del coll, com no podia ser d’altra manera. Mentre la pobra bèstia agonitzava no va poder aguantar més la bufeta i la va buidar sobre els presents.» Els solsonins, fent ús del sentit de l’humor, van començar a realitzar la Penjada del Ruc, lògicament, no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix, amb un mecanisme per simular l’última micció de la pobra bèstia de la llegenda. Un dels moments més impactants i emotius, i que a la vegada fa que el Carnaval de Solsona sigui un dels més destacats de Catalunya.

Ball de l’Escaldat El Diumenge de Carnaval comença amb la tradicional Tronada, una o diverses traques enceses dins el nucli antic del poble, i seguidament es preparen les Sopes i s’amenitza l’esmorzar amb l’anomenat Ball de l’Escaldat.

Sermó És un dels actes principals. Consisteix en la lectura d’un sermó crític i irònic, on es repassa l’actualitat mundial i catalana, però principalment la comarcal i solsonina.


CARNESTOLTES DE SOLSONA EL PALLARS SOBIRÀ

Majoritàriament escrit en vers, es llegeix el Diumenge de Carnaval a la plaça Major.

Contradanses Tenen lloc el Diumenge de Carnaval a la tarda i consisteixen en dos balls, les contradanses sèries i les boges, que parelles de balladors vestits d’època els uns i amb diferents disfresses els altres, van dansant per diferents carrers i places, a la vegada que es tiren confits o caramels. Aquest acte és un dels més antics del carnaval solsoní, i aquestes danses volen representar una mofa dels balls de saló francesos del segle XVIII.

Figues, coca i vi blanc Aquest és un dels actes més antics del Carnaval, ja que es té constància que ja es duia a terme en els carnavals anteriors a la Guerra Civil. Consisteix en un recorregut pel poble mentre es van repartint figues, coca i vi blanc, i a les diferents parades a les places del nucli antic es balla i canta al so de la cançó que porta el mateix nom.

Carnaval Infantil Un dels dies més concorreguts de tot el Carnaval de Solsona és el que es coneix com Carnaval Infantil, que consisteix en una reproducció concentrada en un dia de tots els actes del Carnaval del poble, dedicada al públic més petit. Normalment es duu a terme el dilluns i segueix un ordre similar al carnaval adult. Promoció Turística - AJUNTAMENT de SOLSONA

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

43


EL PALLARS SOBIRÀ

OBK

revolucionarà l’escenari de la

SALA MANOLITA

amb el seu nou àlbum. Arriba a Lleida la nova gira d’OBK “Revolución Tour” EL PRÒXIM 21 DE FEBRER, A LES 22.15 H, NO T’HO PERDIS I ACONSEGUEIX LA TEVA ENTRADA. OBK torna amb més força que mai després del seu últim disc de grans èxits el 2011. El cantant i productor Jordi Sánchez es consolida com a protagonista absolut de la banda des de 2012, arran de la seva ruptura professional amb Miguel Arjona. El grup presenta un so renovat per a aquest 2014, en el qual una vegada més es posiciona dins de l’avantguarda de la música electrònica i on la veu inconfunsible de Jordi ens expressa amb lletres molt directes situacions i sentiments unim versals en una o olita.c n a m època de canvi a sal www. que incita a la Jordi Sánchez ens prerevolució. Així sentarà el seu costat és el seu nou més interpretatiu i desdisc en solitari, preocupat. anomenat “Revolución”, un àlOBK continua tenint el bum molt espemateix sabor electrònic rat per als fans que tant el caracteritza i de la banda i en aquelles lletres d’amor i què les dues setambé de desamor. 44

LLEIDA, PUNT DE TROBADA


EL PALLARS SOBIRÀ

tmanes prèvies al seu llançament se situava ja al número 3 de vendes, en àlbums en general, i número 1 en estil digital a iTunes. El disc es va editar el 17 de setembre amb 12 temes originals. El primer single s’anomena com el disc, “Revolución”, una cançó contundent i amb una força que ens recorda hits com“Tú sigue así” o “Lucifer”, on OBK va fusionar amb mestria guitarres elèctriques amb el seu estil de pop electrònic. I ara ja està començant a sonar el segon single, “Besos de mentira”.

ENTRADA PRÈMIUM La Sala Manolita ha posat a la venda entrades Prèmium per als Manolit@s més fans d’OBK. Per a aquells fans que volen que la nit del concert sigui una de les més especials que mai han viscut! L’entrada Prèmium és molt més que una entrada al concert i inclou: - Entrada concert a primera fila. - Assistència exclusiva a la prova de so. - Copa marca Prèmium. - Prioritat accés postconcert al recinte vip. - Foto amb el grup. UNA NIT INOBLIDABLE!

www.

salam

anolit

a.com

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

45


PROPOSTES TURÍSTIQUES

BOTIGA-MUSEU LA FLOR DE VIMBODÍ

FES DEL TEU ENLLAÇ EL DIA MÉS DOLÇ

Antiga fàbrica de begudes carbòniques situada al carrer Bergadà, número 2 de Lleida i fundada l’any 1931. Actualment, a la segona planta es pot trobar l’antiga maquinària que, en el seumoment,vaferpossiblela fabricaciódediferents marques de begudes carbòniques. La planta baixa s’ha reconvertit en botiga-degustació amb una gran varietat en alimentació i begudes.

ET CASES? Aquest mes de novembre, Sugarberry convida tots els nuvis a demanar un mostrari gratuït del seu pastís nupcial.Originals, dolces i creatives idees us esperen. Sugarberry és un dels establiments pioners en rebosteria decorada amb servei personalitzat de “cupcakes”, pastissos i galetes. Vine a visitar-nos!

HORARI DE VISITA AL MUSEU Dissabtes, de 9 a 14 h · Diumenges i festius, de 12 a 14 h Telèfon de contacte: 973 203 046

46

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

SUGAR BERRY C/ D’Igualada, 4 - 25007 Lleida. Tel. 973 249 694 Més info: consulteu al blog jensugarberry.blogspot.com


PUBLIREPORTATGE

Vigilància i seguretat Seguretat en comunitats de veïns PROTEGEIXI EL QUE MÉS ESTIMA: LA SEVA FAMÍLIA

La instal·lació de càmeres de seguretat en comunitats de veïns és la tercera demanda més sol·licitada en l’àmbit privat, seguit de les càmeres de vigilància amb avís a la policia i control d’accés de vehicles i persones. La creixent preocupació de les comunitats de propietaris pels actes vandàlics produïts a les zones comunes, juntament amb l’increment de la delinqüència, fa que els veïns, presidents o l’administrador de la finca recorreixin cada vegada més als serveis d’empreses de seguretat homologades. Aquests delictes contra el patrimoni representen un 35%, segons els balanços de criminalitat. La situació econòmica actual dificulta l’accés a sistemes professionals, tenint en compte que moltes vegades es recorre a mans inexpertes o a equips de cost molt baix i s’ocasionen fraus i enganys. Un dels principals avantatges de les càmeres de seguretat és el gran poder dissuasori que tenen. Tenir instal·lat un sistema de càmeres de videovigilància a la seva comunitat de veïns, amb la corresponent cartelleria i càmeres ubicades a l’exterior, evita, en un 90% dels casos, els actes delictius.

973 245 749 630 534 175

A ELECTRÒNICA RIBES DISPOSEN DE TOT TIPUS DE SISTEMES DE CÀMERES DE VIDEOVIGILÀNCIA, TANT PER A COMUNITAT DE VEÏNS COM PER A EMPRESES. TIPUS DE SISTEMES: 1. Càmeres de vigilància amb avís a la policia en temps real. Seguretat recomenada per a garatges i portals. 2. Sistema de seguretat virtual: vigilància + càmeres. Vigilància operativa les 24 hores o només en hores nocturnes.

·

www.electronicaribes.com C/ Comtes d’Urgell, 46 · 25005 Lleida Fax: 973 225 214

ribes@electronicaribes.com


Lleida Hostaleria & Co 13  

Revista de hostaleria i turisme de la provincia de Lleida.

Advertisement