Mútua de Propietaris, 175 anys assegurant edificis
BARCELONA, EL PARÍS DEL MAR
via somiat una gran Barcelona que ara, a cop de decret, s’havia convertit en una realitat. Una ciutat alliberada de les muralles que abraçaria del Besòs al Llobregat, del mar a la muntanya. Va ser forta l’oposició de la majoria dels municipis afectats, que volien evitar ser devorats pel gegant urbà que ja s’intuïa, però el fet era ja irreversible i, a partir d’ara, començava l’etapa d’una nova Barcelona plena d’incerteses, però també plena d’oportunitats per a tots aquells que volguessin aprofitar-les.
salt demogràfic, CANVIS POLÍTICS I URBANÍSTICS D’un dia a l’altre, la superfície de Barcelona s’havia triplicat, i havia passat de les 272.000 persones de l’antiga Barcelona a unes 475.000 persones que nodrien la nova ciutat.
Els barcelonins es van llançar al carrer per celebrar l’esdeveniment. La comissió que va negociar el decret a Madrid va ser rebuda el 23 d’abril en olor de multituds. La banda municipal, l’equip de govern en ple, música de pasdobles, balcons guarnits i guàrdies municipals vestits de gala es van congregar a l’estació de França per donar la benvinguda a la comitiva. En el seu parlament, el bisbe va dir que Barcelona “era ya tan grande como no la pudieron soñar nuestros antepasados”. I no li faltava raó. A La Vanguardia s’assenyalava que “hay quien cree que, en adelante, el distrito (...) comprenderá todo el terreno entre los ríos Besós y Llobregat, entre el mar y la cordillera del Tibidabo”, i fins i tot indicava que caldria afegir-hi Esplugues, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Just, Sant Joan Despí i Sant Adrià. “Esto es lo natural, histórica y geográficamente, y esto es lo que parece que se realizará”. Tan gran era la ciutat que s’imaginava, que “hasta se ha hablado de que será nuestra ciudad el París del mar”, ironitzava.
2 Segona etapa (1875-1904) L’eclosió de la modernitat
Barcelona Metròpolis Mediterrània, núm. 35, juliol-agost 1997
EL PES DE CADA MUNICIPI (1887-1910) Consums pessetes(1)
Població (1887)
Població (1910)
Gràcia
798.000
45.042
58.994
Per bé que ja el 18 d’abril de 1880 s’havia fet efectiva la inclusió dels edificis de Gràcia com a susceptibles de ser assegurats per la Mútua, la Junta del dia 14 d’abril de 1897 va decidir que “con motivo de la agregación al Municipio de Barcelona de los pueblos de Gracia, S. Andrés de Palomar, S. Gervasio de Casolas, S. Martín de Provensals, Las Corts y Sans, se acuerda admitir al seguro las casas sitas en los pueblos agregados, de S. Andrés de Palomar, S. Gervasio de Casolas y Las Corts, cuyo seguro no había llegado a tener efectividad”.
Sant Martí de Provençals
228.200
32.695
67.677
Sants
138.985
19.105
31.146
Sant Andreu de Palomar
126.681
14.971
20.554
Les Corts de Sarrià
6.213
4.811
8.634
Sant Gervasi de Cassoles
29.701
7.968
17.429
Sarrià
24.680
4.630
8.073
Sant Joan d’Horta
14.341
4.437
6.035
El segle xix, però, no volia acomiadar-se sense una sèrie de fets polítics rellevants. Un dels més cèlebres és el Tancament de Caixes, una conseqüència directa de la crisi colonial de 1898, que va esclatar com a conseqüència de la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d’Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que van imposar uns pressupostos res-
Vallvidrera
903(2)
-
-
Elaboració pròpia. (Fonts: Geografia Comarcal de Catalunya, F. Carreras Candi, Ajuntament de Barcelona) (1)Impost molt famós a finals del segle xix que equivaldria a l’actual IAE. Gravava les activitats econòmiques, amb una especial repercussió en les classes humils. També existien els impostos territorial i industrial. (2) Annexat a Sarrià.
L’esclat de l’Exposició Universal de 1888
155