mitja amb que pot arribar a ser possible d'aeonseguir aquesta finalitat. La fe, pen'>, en la possibilitat d'aeonseguir aquesta finalitat, no puc esborrar-la de la meva anima. Pen'> eneara no se ben be res del eom, del quan ni d'allo amb que aquesta meva idea d'avui podra acornplir-se, Tampoe no hi ha cap pretensio en la meva anima. En tot allo que he intentat de fer, els resultats de la qual eosa em porten ara a dir el que die, no he eereat mai res rnes que fer mes facils i simples els mitjans d'instruccio de les classes baixes del poble, el qual veia, al meu entom, infelic, insatisfet i en perill per les conseqiiencies del seu arraeonament actual. Des de la meva jovenesa, el meu cor s'havia de decantar eap a la persecucio d'aquesta finalitat. He tingut des de jove potser com pocs I'oportunitat de coneixer en la seva veritable figura les causes de la decadencia moral, intel-lectual i domestica del poble i, de resultes d'aquesta, el seu patir i la injusticia que ha hagut de suportar. Se'rn pot ben creure, perque jo mateix he hagut de suportar amb ell alguns dels seus sofriments i injusticies. Ho die per disculpar-rne de I'aparent gosadia d'algunes de les meves frases darrera de les quais nornes hi ha, en el fons de la meva anima, I'afany de voler ajudar el poble en els origens del seu endarreriment i del sofriment que se'n deriva, i no pas ni la mes minima pretensio de poder-ho fer. Demanaria que es comprenguessin en aquest sentit totes les meves paraules que semblin una mica agosarades. Si die, per exemple, amb la mes gran seguretat, que el desenvolupament de totes les capacitats humanes sorgeix d'un el resultat del qual es una necessitat incondicional, aixo die que sigui del tot eonseient de les lleis d'aquest no per ni organisme que jo el conegui en tota la seva amplitud; i si die a l'ensenyament hi ha un simple proces de comprensio, no que aixo die que hagi exposat les lie is d'aquest proces d'una per
organisme
que les hagi executat. En tota l'exposicio feina he intentat mes aclarir la seguretat de Is meus principis que no pas voler posar la limitadissirna actuacio de la manera
de la
meva
completa ni
meva
pobra individualitat com a mesura d'allo que pot i ha desenvolupament total d'aquests principis.
d'esdevenir amb el
172