Manifest electoral del PSC de Barcelona

Page 1

Manifest Electoral Eleccions municipals 2011

CREIEM EN BARCELONA, APOSTEM PER BARCELONA

CONSELL DE FEDERACIÓ 23 DE MARÇ DE 2011


CREIEM EN BARCELONA BARCELONA, PROJECTE COL·LECTIU Barcelona, com totes les grans ciutats del món, està vivint un complex moment derivat d’una situació internacional que colpeja en la societat de manera molt significativa. Malgrat aquesta situació, Barcelona continua demostrant que és un valor sòlid que centra la seva preocupació en l’atenció a les persones, en la reactivació econòmica i en la construcció d’un espai públic segur i ordenat, i que al mateix temps té l’ambició i la capacitat de posar bases sòlides per als propers anys. Aquesta fortalesa l’hem aconseguida en un context marcat per la crisi econòmica i, per tant, enormement complicat. Però Barcelona no es deixa vèncer fàcilment per les dificultats. Per això està reeixint, no com una obra aïllada de governs ni de líders individuals, sinó com el resultat d’una acció col·lectiva que ha comptat amb el suport, la responsabilitat i la complicitat de la ciutadania , i que li permet mirar al futur amb confiança. Perquè creiem en Barcelona. Perquè una ciutat necessita creure en si mateixa, i els i les socialistes creiem en la nostra ciutat, en la seva gent i en la seva capacitat per decidir el que necessita. El lideratge de l’Ajuntament de Barcelona, solvent i rigorós, ha permès respondre a les principals preocupacions de la ciutadania en un context en què altres models de fer política solament pensen en retallades i ajustos, sense veure l’abast que les seves propostes tenen en els ciutadans i ciutadanes de manera real. Per això defensem el nostre model de Barcelona. Perquè arreu és un referent de creativitat, dinamisme i convivència, que ha fet de la seva capacitat de transformació, cohesió i prosperitat un senyal d’identitat que conforma el seu tret distintiu. Hem avançat fins a una posició que ens permet tenir l’orgull de ser la gran ciutat metropolitana i convertir-nos en referent i capital de la Mediterrània, alhora que som un exemple consolidat de model de progrés a Europa. Per això, avui ningú dubta que Barcelona és el valor més segur que té Catalunya al món. Ara toca novament decidir. Barcelona ha d’optar entre continuar sent una ciutat que defensa els interessos de totes i cadascuna de les persones, un projecte d’equitat i solidaritat, competitiu i ben posicionat o bé deixar el seu futur en mans d’aquells que mai han defensat la ciutat, que la volen instrumentalitzar amb interessos diferents als de la ciutadania de Barcelona. És el moment d’apostar amb més força per la convivència, les oportunitats i la creativitat en un marc de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, o caure en un model conservador, immobilista i que voldria relegar el paper capital de Barcelona en el mapa polític català i espanyol a un subordinat actor secundari. Barcelona demostra que la ciutat progressista és possible i necessària. Perquè pot ser més sostenible i més justa. Un model urbà socialment progressista i econòmicament avançat és cada vegada més essencial per a una Europa que necessita referents per construir el futur amb responsabilitat i optimisme. Barcelona és un model que posa les persones, i les seves necessitats de desenvolupament personal, col·lectiu i professional al centre de les prioritats del projecte de ciutat, que es fonamenta en una visió de geometria variable: de la cura del carrer i del barri com a entorn més proper de la gent, a la vertebració de la ciutat metropolitana i la projecció com a capital catalana i europea que ens fa més competents i competitius. Aquesta forma d’entendre la ciutat no neix ni de la casualitat ni de designis aliens a la realitat de la nostra ciutat. És producte d’una forma d’entendre la relació i interacció entre tots els actors implicats: ciutadania, govern municipal, moviment associatiu, agents socials, empreses privades, tercer sector. A Barcelona, els i les socialistes hem treballat intensament per crear orgull de ciutat, i creiem que ho hem aconseguit. Constatem que bona part de la ciutadania se sent implicada en el projecte de transformació urbana. Hem convertit Barcelona en un projecte col·lectiu que ha sabut relligar el 2


conjunt del teixit social, participar amb el moviment veïnal, cohesionar els ciutadans i ciutadanes i projectar la ciutat cap al futur. Les polítiques públiques poden tenir orientacions diverses. Una creu que s’ha de minvar i afeblir el paper del sector públic en les actuacions que li corresponen a favor d’interessos particulars. L’altra, la nostra, aposta per un sector públic potent, estable i equitatiu, re distributiu i sostenible, que és capaç de garantir serveis de qualitat per al conjunt de la ciutadania. En aquesta difícil conjuntura econòmica és necessària la defensa dels principis de la socialdemocràcia per respondre a la crisi actual. La crítica neoliberal i neoconservadora minimitza el poder del sector públic i solament busca defensar els interessos de minories interessades, com ho està demostrant avui dia el govern de CiU a la Generalitat. En canvi els homes i les dones socialistes hem demostrat a Barcelona que, des de l’esfera pública i des d’una col·laboració franca amb la societat civil, el tercer sector i els agents econòmics i socials, i des dels valors i les accions progressistes, es pot millorar i transformar la societat de la manera més eficaç. La política innovadora que hem practicat durant els anys dels governs socialistes a Barcelona ha dinamitzat, facilitat i propiciat nous projectes, i ha trobat en la cooperació i la complementarietat entre els sector públic i els sectors associatius, socials i privats un model efectiu de creixement de molts àmbits de la ciutat i que requereixen l’impuls i el lideratge per falta d’iniciatives o per necessitat de garantia d’igualtat i justícia per a tothom. Ara cal arriscar i fer una mirada positiva i amb projecte de la ciutat. És l’hora de debatre els projectes de ciutat i veure qui pot estar a l’alçada de la realitat que ens envolta i qui vol que Barcelona perdi autonomia o agafi un camí que afebleixi les oportunitats per superar els reptes actuals. BARCELONA, PROJECTE DE FUTUR La ciutat és l’espai privilegiat on passen les coses de la gent. És l’espai de la convivència, del treball, de la formació, de les relacions amb els nostres veïns i veïnes, on creixen les famílies i on s’expressen fermament, i han de veure’s acomplerts els anhels, les necessitats i les expectatives dels ciutadans i les ciutadanes. La ciutat és també l’espai d’intersecció entre la ciutadania i el govern, on s’han de produir i compartir les decisions que han de donar resposta a allò que la ciutadania necessita i exigeix. Transformacions profundes i nous reptes són a l’ordre del dia de l’evolució actual de Barcelona . I és responsabilitat política nostra fer front a aquest nou futur I treballar per construir-lo. Aquest és el nostre deure. Per això, davant la dimensió de les problemàtiques que s’han manifestat en els darrers mesos, requereix refermar amb contundència tres prioritats centrals per abordar la situació actual, assentant les bases de l’acció futura per a una propera dècada. - Primer, reactivar l’economia per generar més ocupació i de més qualitat. Cal generar riquesa. I això requereix reforçar la promoció econòmica de Barcelona, projectant-la al món i posant-hi les millors condicions per generar nova activitat econòmica. I Barcelona pot fer-ho i ha de fer-ho, perquè té un projecte econòmic definit, que tira endavant, dóna fruits i en donarà més. En plena crisi econòmica, el conjunt d’iniciatives i estratègies econòmiques de Barcelona, no només no reculen i no només no s’aturen, sinó que viuen un procés creixent. - Segona prioritat: pal·liar els efectes negatius de la crisi sobre la ciutadania. Això passa per blindar i accentuar totes les polítiques d’atenció a les persones i cohesió social al nostre abast, tant les adreçades al sectors més vulnerables com les que posen serveis i equipaments a l’abast de tothom i a cada barri. - Tercera gran prioritat: preservar la convivència a l’espai públic, fent de Barcelona una ciutat més ordenada, neta i segura. Només així tindrem cohesió, qualitat de vida i llibertat. 3


Podem afirmar sense ambigüitats que la dècada que comença està plena de possibilitats i oportunitats. Però també comporta incògnites i inseguretats, i hem de ser capaços i capaces d’oferir respostes. La Barcelona fiable i viable que els socialistes plantegem ha de garantir i obrir nous horitzons, aportant certeses als projectes i oferint noves oportunitats per a tota la ciutadania, perquè tothom pugui portar endavant el seu projecte vital. Ara toca que la ciutat faci un salt qualitatiu i un salt d’escala. Per afrontar els reptes, Barcelona necessita ser model de ciutat local i de ciutat global. Una ciutat que ens permeti arribar tan lluny com vulguem sense deixar de ser nosaltres mateixos. Una ciutat amb qualitat, però no tímida ni empetitida; ambiciosa i alhora sensible i propera. El valor afegit de Barcelona és ser “ciutat dels seus ciutadans”. El nostre projecte es construeix des de la ferma convicció d’uns valors cimentats en un ciutat més participativa, amb dret a exercir plenament i lliurement els drets cívics, fomentant les responsabilitats individuals i col·lectives, garantint l’accés als serveis des de la plena igualtat d’oportunitats, fomentant un marc de cohesió, convivència i seguretat a tots els barris de la ciutat, amb un compromís amb la sostenibilitat i la cura de l’entorn, treballant per la plena igualtat de dones i homes, sense de perdre mai de vista la necessitat de justícia social i solidaritat que ha caracteritzat Barcelona com una ciutat de progrés, plural, dinàmica i creativa. Hem de ser capaços de donar resposta als nous reptes, tant als que deriven de la globalitat del món i les relacions econòmiques, com a les necessitats d’una nova socialització: nous usos de l’espai públic, la diversificació de models familiars, l’augment de l’esperança de vida o el canvi en els models de relacions laborals. Per mantenir, aprofundir i respondre a les noves exigències d’una realitat en transformació cal prendre decisions adequades i valentes, superant les tendències conservadores i immobilistes que expressen altres discursos sobre la ciutat, aspirant a respostes d’excel·lència, amb esforç i capacitat, per assolir els objectius que avui la gent de Barcelona necessita i demanda. Aquest és el nostre compromís amb Barcelona. Perquè creiem en Barcelona.

APOSTEM PER BARCELONA BARCELONA: MOTOR ECONÒMIC DEL SUD D’EUROPA Barcelona té davant una gran oportunitat: exercir un lideratge com a motor econòmic del sud d’Europa aprofitant les sinergies i potencialitats dels projectes que emprendrà els propers anys. Però, per sobre tot, és prioritat principal treballar perquè la ciutat tingui el màxim d’ocupació, continuant l’empenta demostrada en la seva tradició industrial als segles passats, i en altres moments de crisi en passats recents. La ciutat viu una transformació del sistema productiu molt important que ha donat com a resultat noves activitats econòmiques emergents (enginyeries i tecnologia, telecomunicacions, serveis a les persones, serveis a les empreses, etc.), uns serveis turístics amb més volum i major qualitat i una renovada activitat comercial. A aquestes transformacions de gran abast en la societat i economia catalana, cal sumar-hi els processos de modernització del teixit empresarial, les iniciatives i emprenedories cientificotecnològiques, el creixement de les indústries culturals i creatives de la ciutat, i la configuració d’una ciutat universitària de primera magnitud. Barcelona ha anat assolint un posicionament de lideratge en el camp de l’economia del coneixement i de la innovació tecnològica amb una constructiva recerca de nous models de foment de l’economia productiva, que es materialitzen en destacats projectes com Barcelona Activa, el 4


districte 22@, el Parc de Recerca Biomèdica i la Fira, que es complementen amb el naixement de nous sectors o la consolidació d’àmbits tan importants com la transformació del port i les activitats logístiques. Això reforça el seu rol líder de les exportacions del conjunt de les metròpolis d’Espanya, aportant al voltant del 20% de les exportacions totals de l’economia espanyola. Però sobretot toca respondre al principal repte que representa treballar per l’ocupació de la gent que ha quedat a l’atur, pels joves que cerquen la primera ocupació, per les dones que volen participar en el mercat de treball, per les persones emprenedores i les noves iniciatives, defensant també el comerç de proximitat com a marc idoni generador d’ocupació, a més dels valors que aporta en la cohesió social del territori. En el marc d’un model d'ocupació de qualitat, és important donar suport a la millora de la productivitat en sectors industrials, treballant per superar la precarietat en la contractació, especialment en el sector dels serveis i particularment amb dones i joves. Hem d’avançar sense deixar ningú pel camí. Això exigeix un paper expressament actiu del govern de la ciutat, tant per treballar en el nou marc de relació amb el govern de la Generalitat com per aprofundir en la concertació social. En aquest sentit, l’acord econòmic i social que recull el Pacte per l’Ocupació de Qualitat obre un camí que caldrà intensificar i actualitzar amb una perspectiva ambiciosa. Les estratègies passen per generar noves accions de formació, millorar la qualitat i disminuir la precarietat dels llocs de treball, estimular l’augment de la productivitat, reforçar la diversificació productiva, potenciar l’ús intensiu del coneixement, les tecnologies i la innovació aplicada a tots els sectors, fer de la creativitat un segell distintiu, impulsar iniciatives i espais de transformació urbana i econòmica. Les prioritats seran: •

Enfortir i incentivar els SECTORS AMB MÉS POTENCIAL: recerca biomèdica, logística i infraestructures, indústria aeronàutica, media, fires de gran projecció en termes econòmics i d’innovació (Construmat, Alimentària, Mobile Congress, HIT, The Brandery), i la renovació de sectors clau en l’economia del país (automòbil, turisme, comerç, indústria).

Transformar el Pacte Local en un CONSORCI PER L’OCUPACIÓ, i proposar la seva creació formal per tal de dissenyar i executar conjuntament amb la Generalitat les polítiques actives d’ocupació a Barcelona treballant per una xarxa local d'impuls a l’ocupació cercant major qualitat i estabilitat dels llocs de treball.

Continuar desenvolupant els NOUS ESPAIS d’activitat (territoris productius): desenvolupament ple del 22@ i aposta ferma pel nou projecte BCN Zona Innovació a la Zona Franca.

Impulsar els processos d’INTERNACIONALITZACIÓ i captació d’inversió en el marc de la projecció exterior de la nostra economia, tot potenciant la Marca Barcelona com a referència de prestigi associada a l’activitat econòmica.

Potenciar l’anomenat TRIANGLE ECONÒMIC DE BARCELONA (“BET”) , que estableix una dimensió metropolitana de desenvolupament mitjançant la suma d’esforços i sinergies amb els municipis de l’entorn, i que està definit per l’àrea 22@-Sagrera--Besòs, l’àrea logístico-industrial del Llobregat (Aeroport-Port, Fira-GranVia-Biopol) i l’àrea del Vallès (entorn B-30, Sincrotró, Parc Tecnològic del Vallès).

Actuar per al desenvolupament d’un NOU MODEL DE TURISME per Barcelona que ens permeti assentar el lideratge assolit en un model de creixement sostenible i generador de més valor per a la ciutat i la seva economia, tal com ho proposa el Pla Estratègic del Turisme.

Impulsar MECANISMES DE TREBALL, COOPERACIÓ I COL·LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PÚBLIC I EL SECTOR PRIVAT, desenvolupant processos de planificació conjunta, així com d’inversió, basats 5


en la coresponsabilitat en els projectes. En aquest sentit cal desplegar estratègies d’inversió pública – privada orientades a la creació d’infraestructures de competitivitat en tots els camps. •

Promoure el COMERÇ DE PROXIMITAT i la consolidació dels eixos comercials a la vegada que impulsarem les àrees d’excel·lència comercial.

BARCELONA, ESPAI PER A L’EDUCACIÓ I LA CREATIVITAT Si algun àmbit és el que més atenció, més inversió i més dedicació col·lectiva reclama, aquest és l’educació. I estem decidits a demostrar-ho amb les iniciatives pròpies a l’abast, treballant amb la Generalitat (en el marc del Consorci d’Educació) i generant complicitats i compromisos compartits amb la comunitat educativa i amb les famílies. Barcelona no es pot permetre cap generació perduda i alhora ha de saber potenciar les generacions actuals i les futures, més ben formades que mai. Per a nosaltres, la lluita contra el fracàs i la lluita a favor de l’excel·lència són el mateix combat. Entenem l’educació com un dret fonamental universal indispensable per al ple exercici dels drets com la llibertat, l’autonomia individual i la igualtat. És irrebatible el fet que la formació adequada permet augmentar notablement les possibilitats de desenvolupament personal i laboral, a la vegada que és una gran eina per garantir una major equitat en el sistema, un suport als processos de mobilitat social i un ajut clau per la reducció de les desigualtats. Però no podem perdre de vista que també l’educació és transmissora de valors i principis que són el fonament de les nostres democràcies. I en aquest sentit la inversió en educació, en capital humà i en formació és la garantia per assolir una Barcelona més cohesionada i amb més capacitat per competir en una societat global. Les accions d’innovació i promoció en el camp de la cultura concorren amb els processos formatius per tal d’ampliar la perspectiva global de la creativitat a fi de contribuir a la construcció de societats més justes, lliures i desenvolupades. En aquest sentit les iniciatives culturals no només s’han de desplegar des d’òptiques unidireccionals i limitades sinó que han de combinar cultura i proximitat des dels equipaments de barri, distribució i equitat efectiva des de les grans institucions culturals buscant l'accés de nous grups socials a les principals activitats, l'abordatge sistemàtic i prioritzat del treball en el camp de la diversitat cultural, i el suport decidit a l’activitat creadora i emprenedora en el camp cultural. Perquè creativitat i cultura constitueixen un eix central de la nostra identitat i de la nostra projecció nacional i internacional. Aquesta és la raó per la qual la construcció de biblioteques, teatres, auditoris i d’un ampli ventall de programes culturals públics que es plantegen avui dia es despleguin des d’un nou enfocament: s’ha de poder considerar que l’accés a la cultura sigui un dret bàsic dels ciutadans i de les ciutadanes i un factor important de cohesió social i convivència ciutadana. Per aquesta propera dècada els nostres esforços s’han de concentrar a garantir l’accés a l’educació i la cultura per part del tota la ciutadania i a ampliar les oportunitats perquè tothom trobi espais de participació en la vida cultural, cívica, productiva i creativa de la ciutat. Les prioritats seran: •

Desenvolupar accions intensives de LLUITA CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR i potenciació contundent de la FORMACIÓ PROFESSIONAL, fent-la més qualificada i extensa en una perspectiva menys academicista i més lligada a l’experiència.

Treballar per la IGUALTAT D’OPORTUNITATS I EQUITAT EN EL CAMP EDUCATIU GARANTINT UNA ESCOLARITZACIÓ EQUILIBRADA de l’alumnat a través de les zones de proximitat, continuant amb el ple suport a les famílies que ho necessitin.

Potenciar LES UNIVERSITATS I LA RECERCA a través dels nous campus i els nous parcs científics facilitant la instal·lació i ampliació a Barcelona de centres de recerca públics i privats a través d’incentius fiscals, política de sòl i creació d’espais d’acompanyament per a l’atracció de talent 6


donant-hi suport per augmentar el lligam amb el món empresarial. El territorio comprèn l’espai entre els campus d’excel·lència de la UPC i la UB, fins al nou Campus del Besòs i els entorns del 22@. •

Apostar per una BARCELONA TRILINGÜE, ja que és imprescindible i inajornable estendre el coneixement i domini de llengües (l’anglès, i també d’altres la importància de les quals s’albira creixent).

Promoure la CREATIVITAT I EL TALENT, que constitueixen cada vegada més la nova matèria primera i han de trobar espai amb iniciatives que van des de les Fabriques de Creació, fins a , Barcelona HUB del disseny, els Ensenyaments Artístics, o l’ampliació de l’oferta cultural per a escoles i famílies.

Ampliar la dotació d’EQUIPAMENTS CULTURALS de proximitat i de capitalitat, com el centre cultural del Teatre Principal, el centre cultural del Born, etc., així com impulsar el Pla de Biblioteques (fins a 50, més la Biblioteca Provincial).

Potenciar la configuració de NOUS POLS CULTURALS (l’àrea Poblenou, l’àrea Sant Andreu i el Paral·lel) i la CAPITAL CULTURAL DE BARCELONA aprofitant les OPORTUNITATS DE CREIXEMENT ECONÒMIC com el Pla director del Parc de l’audiovisual del la Zona Franca, la capitalitat cultural del teatre, i Barcelona capital del sector editorial.

NOVES CONNECTIVITATS PER A BARCELONA Barcelona està conformant un hub de comunicacions de primera magnitud, en el qual hem de ser capaços i capaces de desplegar al màxim la nostra capacitat de connexió amb el món, sense perdre de vista la necessitat de comptar una xarxa moderna de transport públic urbà de qualitat. La inversió en infraestructures públiques de transport ha estat una prioritat durant els darrers anys. No obstant això, el gran repte de Barcelona i el seu entorn metropolità és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat i sostenible des del punt de vista ambiental i econòmic. Hem de ser ambiciosos i ambicioses, i mirar lluny. Hem de trobar solucions innovadores per fer compatible el creixement econòmic i les futures necessitats de mobilitat a la ciutat amb la millora de la qualitat de l’aire i la reducció del soroll i la congestió, així com la potenciació de grans infraestructures de comunicació que beneficiïn al conjunt del país i contribueixin a una mobilitat més sostenible i eficient alhora. En aquest context, les noves connectivitats que caldrà desenvolupar hauran de consolidar i ampliar el paper de Barcelona com a punt central del Corredor Mediterrani, principal pol logístic i de comunicacions del sud d’Europa i porta d’Àsia a Europa. Les prioritats seran: •

Potenciar l’AEROPORT com a hub de connexions intercontinentals i base de companyies que triïn Barcelona com a centre d’operacions de gran abast. En aquest context, la dotació i desenvolupament d’un nou model de gestió més estratègic, amb la participació de l’ajuntament de Barcelona, esdevindrà un factor molt important per a les sinergies que pot generar aquest model institucional.

Completar l’ampliació del PORT i enfortir les seves estratègies per consolidar-lo com el primer de la Mediterrània, a partir del nou ample de via europeu.

Continuar amb els projectes de l’estació de la SAGRERA com a nucli de la connexió en ALTA VELOCITAT. I l’estació de Sants ampliada per completar la xarxa ferroviària.

7


Treballar per unes RODALIES potents que facin realitat el “metro metropolità”, ampliat i millorat amb una gestió pròpia. I continuar amb l’ampliació i millora de la xarxa de METRO amb la L2 i amb la L9, la línia més llarga i transversal, com a projecte principal.

NOVES CENTRALITATS PER A BARCELONA Barcelona té la capacitat de refer i teixir permanentment la seva pell. Els processos de canvi i millora urbanística de la ciutat actualment en marxa adquireixen una dimensió fonamental per al futur de la ciutat. La nostra ciutat aborda una etapa transformadora de transcendència equivalent o superior a la de fa 15-20 anys, i que ens ha de portar als propers 15-20 anys. És un procés que afecta més metres quadrats i mou més inversió de la que vam mobilitzar fa vint anys amb motiu dels els Jocs Olímpics. Aquest procés no està lligat a una temporada curta en el temps i afecta a moltes parts de la ciutat. Estem fent realitat una transformació que ha de fer realitat la dignificació i la reconquesta definitiva del Llevant de la ciutat i que ha de completar la mirada cap a Ponent. Una transformació que es vincula amb una política de nous i més qualificats espais verds i amb la dotació d’equipaments i habitatge públic. Una transformació que va de nord a sud amb una marca distintiva: un urbanisme a la mida de la ciutadania que genera noves centralitats. Les prioritats seran: •

Fer realitat la nova centralitat del NORD DE BARCELONA, tota una àrea de vitalitat urbana i econòmica amb l’eix de SAGRERA-SANT ANDREU-SANT MARTÍ com a nucli dinamitzador, i amb operacions que es desplegaran plenament, com Casernes de Sant Andreu o el PGM de Prim.

Desenvolupar el conjunt d’operacions de l’àrea del BESÒS, que comprenen la configuració de la nova façana del riu, la nova Verneda, el nou eco-barri de Vallbona, i la plena interrelació amb Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma i Montcada. I en el mateix eix, la revitalització de l’àrea del FÒRUM de la mà del nou Campus Universitari, el Museu Nacional d’Història Natural i el Zoo Marí, la Ciutadella del segle XXI, unida a través del front marítim completat amb la Ciutadella del XIX, que serà renovada.

Continuar amb les transformacions pendents de les grans artèries vertebradores de la ciutat, i la conversió de les GLÒRIES en la nova gran plaça i la nova ròtula de Barcelona.

Executar les accions a PONENT, amb la urbanització de la cobertura de les vies a Sants-Bordeta com a nou espai públic, el desenvolupament de Can Batlló, i l’impuls definitiu al nou barri de la Marina del Prat Vermell.

Apostar, en aquest context, amb les accions de millora de la CIUTAT VELLA que tindran una significació especial i demostraran el nostre compromís renovat amb aquest districte: remodelació de la Gardunya-Boqueria, reforma de la Via Laietana, revitalització de la Rambla, transformació del front/Rambla de Mar, l’Estació de França per a usos de la ciutat o el Paral·lel amb noves actuacions urbanístiques, de mobilitat, culturals, espais d’oci, comerç i nous habitatges.

Desplegar el “FRONT DE MUNTANYA”: els Tres Turons, la Clota i el Carmel.

BARCELONA, COMPROMÍS DE RESPONSABILITAT AMB L’ENTORN Barcelona té una realitat ambiental d’una ciutat moderna, complexa, que avança i necessita respondre als reptes que es deriven de la circulació, la qualitat de l’aire, el soroll ambiental, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i generació de residus i d’aigües residuals. Aquests són els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar solucions, en una perspectiva estratègica i sota el prisma de nous escenaris com el que se’n deriva del propi canvi climàtic. 8


Les polítiques de sostenibilitat han de ser una prioritat política en tant que repercuteixen directament en la millora de la qualitat de l’entorn urbà, augmentant les potencialitats en termes de qualitat de vida, i reduint les repercussions ambientals adverses que les ciutats tenen en el medi ambient global. L’aposta per les mesures mediambientals ha estat clara a la nostra ciutat, i bona prova d’això han estat les reduccions del consum d’aigua de la xarxa, l’aprofitament de l’aigua freàtica, l’augment de la recollida selectiva, l’impuls de les instal·lacions fotovoltaiques, la consolidació de l’Ordenança Solar Tèrmica, el canvi tecnològic important de les infraestructures de generació d’energia elèctrica al marge dret del riu Besòs, etc. Barcelona està fent els deures i situant-se internacionalment com a ciutat compromesa i responsable amb les generacions futures. Barcelona reclama solucions i acords globals o estatals, però no els espera per posar-se a treballar; Barcelona actua. L’impuls de les polítiques de sostenibilitat i, de manera genèrica, el compromís amb l’entorn com un factor que impregni el funcionament i desenvolupament de Barcelona i l’àrea metropolitana, constitueixen un eix de primera magnitud. És una qüestió de convicció i de responsabilitat, i també una qüestió de conveniència i interès, ja que es pot convertir en una gran oportunitat en tant que nou sector d’alt potencial econòmic amb capacitat per generar, a curt i mig termini, activitat, projecció i, en definitiva, nous llocs de treball. Les prioritats seran: •

Promoure la diversificació energètica i reducció de la intensitat energètica afavorint la implantació de sistemes d’alta eficiència i energies renovables. Un exemple d’això és la nova implantació i ampliació dels SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ CENTRALITZADA en les transformacions de la ciutat, així com el desenvolupament de les ordenances solar tèrmica i la futura ordenança que farà referència a l’energia fotovoltaica. Serà peça clau de la dècada el PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE 2011-2020.

Continuar vetllant per la qualitat i subministrament elèctric de la ciutat. Impulsant la renovació del SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC en la perspectiva d’implantació de 8 subestacions (Baró de Viver, Facultats, Valldonzella, Cerdà, Nou Barris, Verneda, Lesseps, Sarrià) i implantació de noves línies de 220 kV. Reestructurar la xarxa de mitja tensió per millorar el seu mallat

Impulsar la progressiva implantació del COTXE ELÈCTRIC, tant des de l’adaptació de la ciutat als seus requeriments (extensió dels punts necessaris d’alimentació) com des de la seva estimulació per obrir noves vies a la indústria de l’automòbil. Per això s’ha creat l’oficina LIVE 2

Aprofundir en les noves polítiques de MOBILITAT, amb una opció decidida per facilitar l’ús privat i col·lectiu de la BICICLETA (extensió de la xarxa de carrils i consolidació qualificada del Bicing) , amb la priorització dels espais per al vianant i una pacificació del trànsit compatible amb la lluita contra la congestió del trànsit, i amb el conjunt d’accions en matèria de millora i ampliació de la xarxa de TRANSPORT PÚBLIC (extensió del Metro, optimització del servei de Bus i la RETBUS). Es farà en el marc d’un Pacte per la Mobilitat actualitzat a l’evolució de la ciutat i de les necessitats de la ciutadania.

Prosseguir la implementació d’un servei de NETEJA I GESTIÓ DE RESIDUS eficaç, sostenible i coresponsable, que aprofundeixi en serveis de recollida, amb la perspectiva de millorar substancialment el percentatge de la recollida electiva, en la perspectiva de reducció del 10% la generació de residus, i arribar fins a un 50% de reciclatge.

Impulsar una nova etapa de Collserola un cop reconegut com a Parc Natural cal apropar-lo més als ciutadans i ciutadanes. El Parc de COLLSEROLA és el RESERVORI DE CO2 I BIODIVERSITAT més proper i important de la ciutat. Cal reforçar la interacció ciutat – parc en els espais frontera, treballant per un manteniment que englobi als ciutadans, minimitzant els impactes que allà es produeixen, com els incendis forestals. 9


INCREMENTAR LA QUALITAT ECOLÒGICA DEL VERD URBÀ, augmentant els m2 de verd urbà funcional per habitant, prioritzant la preservació de la biodiversitat urbana, dels parcs i zones verdes dels barris, i cercant nous espais per a la instal·lació de noves zones verdes, en particular a l’Eixample.

BARCELONA, CIUTAT COHESIONADA Barcelona ha apostat per ser una ciutat d’inclusió, on la condició social, l’origen, les creences o l’edat no puguin impedir la garantia del ple accés als serveis públics. La renda, les necessitats de les etapes de la vida o el gènere no poden ser obstacle per la igualtat d’oportunitats. Aquest objectiu l’assolirem d’acord amb el principi d’universalització dels serveis, garantint l’equitat en l’accés i afavorint la implicació de tots els sectors (famílies, institucions i entitats). No podem deixar de mencionar expressament que, en particular, les polítiques d’atenció a la família, i de manera singular en les polítiques d’atenció a la infància, han de garantir la concreció del principi d’igualtat d’oportunitats. Aquesta actuació seria incompleta si no estiguéssim atents i actius treballant per evitar qualsevol superació de riscos d’exclusió: gent gran, aturats de llarga durada, dones, gent jove, el col·lectiu de persones nouvingudes o les persones treballadores no qualificades. Hem d’aplicar polítiques transversals dirigides a les persones per poder respondre a les seves necessitats de manera global, integrant-hi serveis bàsics, amb intervencions sociosanitàries, esportives i culturals, de disseny d’espais públics, així com una política de rehabilitació i millora d’habitatges. En aquest sentit l’accés a l’habitatge s’ha de conformar com un element clau per enfortir la cohesió social, la justícia social, la convivència i l’equilibri territorial en el ben entès de donar suport a la construcció del projecte vital de la gent, tant pels qui no en disposen, com els qui poden córrer el risc de perdre’l per raons socials o econòmiques. En definitiva, aprofundirem en el model social de Barcelona, amb un lideratge clar del govern de la ciutat i compartint estratègies i actuacions amb el teixit social. Les prioritats seran: •

Potenciar la UNIVERSALITZACIÓ dels serveis públics i dels equipaments necessaris per la cohesió social, vetllant pels nous drets i les noves prestacions, abordant la plena i efectiva implementació del nou marc legislatiu establert.

Fer de L’ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA, i a les seves famílies, la nostra prioritat en aquest mandat. Aquesta priorització es concretarà en un compromís de lideratge ferm en l’exigència a les administracions responsables del seu correcte desplegament d’acord amb el calendari i els recursos establerts per llei.

Respondre al gran repte de consolidar la ciutat que normalitza la CONVIVÈNCIA EN LA DIVERSITAT posant especial èmfasi en les NOVES GENERACIONS i en la PERSPECTIVA DE GÈNERE. Treballaren per reforçar el Pacte per a la Immigració i desenvolupar en la seva totalitat el Pla Barcelona d’Interculturalitat, estimulant mecanismes, espais i accions per a la interrelació i vetllant pels drets i els deures de tota la ciutadania.

Enfortir les estratègies adequades per ser una CIUTAT PER A TOTHOM, tot consolidant el model de ciutat-barreja de qualitat en cadascun dels seus barris, que evita zones vedades o guetificades i té en la cohesió social i territorial el factor inherent per portar a terme polítiques urbanístiques, per a la qualificació i manteniment de l’espai públic, per a la dotació d’equipaments i serveis, per a les polítiques d’espai públic de convivència, net, ordenat i segur i per a les actuacions en accessibilitat.

10


Consolidar les polítiques integrals d’HABITATGE des de la seva vessant social. Des del dret a la propietat a l‘allotjament, els ajuts per a la instal·lació d’ascensors fins a la rehabilitació energèticament eficient com a actuació més prioritzada, o la recerca de noves fórmules per garantir la major facilitat d’accés a l’habitatge dels joves, les famílies monoparentals i de tots aquells col·lectius amb risc d’exclusió social per no disposar d’allotjament digne.

Reforçar les polítiques de PREVENCIÓ I ACCIÓ EN SEGURETAT I JUSTÍCIA, a través de la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat i de seguretat, d’un model de màxima coordinació policial amb un cos de Mossos d’Esquadra degudament dimensionat, i de l’aplicació de normes i mesures judicials i administratives per abordar els nous fenòmens d’inseguretat, en especial la lluita contra la multi reincidència.

Continuar treballant per un ESPAI PÚBLIC MULTIFUNCIONAL que doni cabuda al màxim d’usos possibles, evitant d’aquesta manera la monopolització de l’espai per col·lectius concrets i potenciant-ne el manteniment i la cura.

Potenciar el treball amb el TERCER SECTOR per tal de fer-lo partícip en projectes de cohesió i convivència que requereixen la cooperació i complicitat de diversos agents i que eixamplen els models i estratègies de participació de la societat en els projectes col·lectius.

Continuarem treballant per ERADICAR LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE garantint la seguretat i la llibertat de les dones barcelonines.

ELS BARRIS I L’ÀREA METROPOLITANA, LES DUES CARES DE LA MATEIXA BARCELONA Per a Barcelona, són una qüestió de principis la construcció d’un projecte de ciutat, d’un model real i executat que va des de realitats petites, els barris, a l’àrea i la regió metropolitanes. Per això considerem que la Barcelona del futur serà aquella que sabrà combinar espais propers d’actuacions concretes i molt visibles, i estratègies compartides que poden incidir en tota la ciutat i l’àmbit metropolità. Aquesta actuació s’ha de fer des de l’òptica d’entendre que el barri és l’àmbit de sensibilització més important d’identificació de les demandes i aspiracions individuals i col·lectives, que comparteix necessitats i demandes quotidianes i la capacitat de convertir-se en un òptim espai de recerca de complicitats amb la ciutadania i les entitats, en un context de cohesió i convivència i en una perspectiva de compromís actiu amb participació. És la Barcelona de la proximitat que es viu i es veu, s’expressa i es concreta en cadascun dels 73 barris i en la suma de tots ells. L’àmbit metropolità ha de convertir-se en l’espai que supera la competència entre territoris per donar pas a la cooperació supralocal, que permet llegir i projectar la ciutat real, la que configura una continuïtat urbana de més de tres milions d’habitants. L’àrea metropolitana de Barcelona ja no és solament una qüestió de voluntats polítiques, sinó una necessitat estratègica. L’habitatge, el transport, les infraestructures ferroviàries o d’accés i trànsit per Barcelona, a més de la gestió de l’ordenació urbana i el medi ambient han de planificar-se com un sistema complex, tal com ja es preveia en les nostres històriques reivindicacions de constitució d’un govern metropolità que permeti noves polítiques, tant de cohesió com de màxim aprofitament del potencial econòmic.. Aquesta concepció que combina el mirar lluny i treballar a prop en el territori, es veu reflectida en el camp de l’urbanisme en un model prestigiós i reconegut arreu que aprofundeix en aquesta dinàmica barri–metròpoli en el model de ciutat compacta, policèntrica, multifuncional i sostenible. Les prioritats seran: •

Impulsar el planejament a partir de la redefinició i desenvolupament d’una NOVA GENERACIÓ D’EQUIPAMENTS I SERVEIS. A cada barri hi haurà, a l’abast de tots els seus ciutadans i ciutadanes, 11


un model estàndard d’equipaments de proximitat que garantirà uns serveis de manera equitativa i eficient a tots els territoris de la ciutat, adaptat a les noves necessitats emergents a la ciutat. •

Executar PROJECTES DE MILLORA URBANA d’escala petita-mitjana a cada barri, amb acció directa de l’Ajuntament i a través de la col·laboració amb la Generalitat (la llei de barris n’és ara un referent a mantenir i a intensificar).

Promoure un MODEL DE PARTICIPACIÓ D’ALTA INTENSITAT amb la implantació dels Consells de Barri a tota la ciutat; continuar el treball per l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte; augmentar els canals de comunicació mitjançant internet a la “Barcelona 2.0”; desplegar altres mesures que potenciïn la corresponsabilitat de la ciutadania en els projectes i la concertació amb els sectors associatius i del tercer sector.

Impulsar el NOU GOVERN METROPOLITÀ. Aprovada la Llei de l’Àrea Metropolitana, els propers anys seran la primera dècada del nou sistema institucional i relacional de l’Àrea Metropolitana, que ens farà més forts i més cooperatius amb els ajuntaments de l’entorn, més eficaços i eficients en els serveis de transport, de medi ambient i d’aigua, més estratègics en la planificació urbana i la promoció econòmica de la regió, i més capaços en l’articulació de polítiques comunes i projectes metropolitans.

Aprofundir de manera clara i compartida en un MODEL NOU D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA, estratègic, de l’àrea metropolitana per fer-la més equilibrada i cohesionada, més activa i competitiva, més pròspera i sostenible.

Treballar per desenvolupar les “ILLES MULTIFUNCIONALS” espais en els quals hi conviuen zones públiques amb equipaments com les Casernes de Sant Andreu, Fabra i Coats, Cotxeres de Borbó, Mercat del Guinardó, Can Batlló, Alchemika, Sagrera – Berenguer de Palou, Ferran Junoy, Presó Model i Canòdrom.

Promoure polítiques d’INVERSIÓ PER A LA CAPTACIÓ DE SÒL per tal de tenir un paper actiu i dinamitzador del desenvolupament del territori, tant en qüestions d’habitatge com de sòl econòmic productiu.

BARCELONA, CAPITAL EUROPEA I DE LA MEDITERRÀNIA Un valor afegit, històricament mil·lenari, és ara explícitament i políticament reconegut: Barcelona és la capital de la Mediterrània. Hem estat elegits, per unanimitat de tots els països de les dues ribes, seu de la Unió per la Mediterrània. Barcelona serà, des d’ara i de manera definitiva, un dels nuclis de l’arquitectura institucional de la Unió Europea, un dels principals centres de decisió i acció d’Europa i de la Mediterrània. Farem créixer aquesta capitalitat. Barcelona ha tingut sempre clar que aquest és un procés transcendental, i ara no només pren nova empenta sinó que estem decidits a què la pròpia ciutat hi doni contingut i intenció. Ho farem des d’un lideratge proactiu de l’Ajuntament i en col·laboració franca amb els governs de Catalunya i Espanya. Per a la ciutat, i amb ella per al conjunt del país i per al conjunt de l’Estat, és clau el paper central a la Mediterrània i la seva consolidació com a ciutat de referència a l’Europa del Sud i porta d’Àsia a Europa. Barcelona té l’agenda clara. I amb aquesta agenda vol liderar Catalunya i Espanya. Liderar-les i ser-hi amb totes les conseqüències. El projecte té vocació de lideratge i de servei, de lligam franc, amb Catalunya i Espanya. Barcelona serà, més que mai, la capital de la Catalunya orgullosa i confiada, que també ha de creure en les seves possibilitats. Barcelona serà bressol i estímul dels projectes que han d’empènyer el país, serà lleial i buscarà l’acord. Però el nostre estil té també la fermesa com a tret distintiu, i sempre que calgui alçarem la veu per expressar l’ambició de Barcelona. 12


El mateix plantegem a Espanya. Una Espanya plural, que ha de saber donar suport i aprofitar totes les seves capacitats, i Barcelona n’és possiblement la principal. Com més reforçada estigui la capacitat de Barcelona, més gran serà la seva implicació a l’Estat i millor serà la seva contribució. L’altre gran motor d’Espanya està en marxa, amb força i ganes de córrer. Es tracta de projectar Barcelona com una ciutat compromesa i competitiva, que es fa sentir en els nous mapes de la globalització. Si el primer pas va ser “posar-nos en el mapa” i el següent ha estat projectar-nos i competir, ara estem en condicions d’influir i liderar. Barcelona ha d’esdevenir un nus central, punt trobada i intercanvi de persones i idees, de talent i d’activitats, de comunicacions i mercaderies, de polítiques i estratègies. Un punt que fa valer la seva capacitat d’esdevenir model urbà a Europa i en món global en el qual les ciutats estan cridades a ser, cada vegada més, el punt clau. Les prioritats seran: •

Potenciar el Secretariat de la UNIÓ PER LA MEDITERRÀNIA (que representa el ferm compromís amb la pau i la cooperació des del progrés social, econòmic i cultural) i convertir SANT PAU (rehabilitat i obert a la ciutat) en l’espai aglutinador de la capitalitat mediterrània de Barcelona, el hub d’acollida i projecció de sectors, activitats i estratègies econòmiques, socials, culturals i solidàries per a l’Euromediterrània.

Implementar un conjunt d’estratègies que la suma de les quals ens porti a desenvolupar la CAPITALITAT DE BARCELONA a la Mediterrània i al SUD D’EUROPA: la línia d’alta velocitat amb la Sagrera com a estació central, un pol logístic i de comunicacions de primeríssima magnitud i un punt central del Corredor Mediterrani i de les connexions aero-portuàries, un teixit econòmic i productiu capdavanter i amb pes específic, un pol punter d’innovació, de creativitat i de cultura.

Impulsar la nova fita dels JOCS OLÍMPIC D’HIVERN DEL 2022. En el context d’aquesta Agenda, des de l’irrenunciable compromís amb els barcelonins i les barcelonines, i en el marc de la implicació amb Catalunya i Espanya, ens hem fixat una nova fita: la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern de 2022. Ho fem conscients que tenim una nova oportunitat, i que sobretot tenim capacitat i voluntat de guanyar-la. I ho fem amb un plantejament clar: Barcelona–Pirineu. És l’expressió de la vocació de projecció i lideratge i d’un vincle decidit amb el progrés i l’articulació del conjunt del país.

Apostar per una ciutat referent en polítiques per al desenvolupament i per la pau ( CASTELL DE MONTJUÏC) , per la cooperació i el paper global de les ciutats.

L’ALCALDE HEREU AL CAPDAVANT Per afrontar els reptes, la nostra opció per a Barcelona és la de ciutat de progrés, liderada per un govern que s’adapta a les noves necessitats, que actua des de posicions de garantia de serveis i de facilitació d’oportunitats, i que treballa en la doble dimensió local / global. Que ha sabut construir un teixit urbà on la mixtura d’usos es demostra la solució més idònia i contraposada a la tematització per barris. Capaç de consolidar el seu posicionament geoestratègic. I que treballa en les dues escales: des de la proximitat als barris i amb la gent, i des d’un enfocament de major abast i projecció mirant amb una òptica metropolitana i des de la perspectiva euromediterrània. El projecte socialista per Barcelona vol emprendre en aquesta nova etapa un camí que continuï comptant amb la participació de tothom, tal com hem entès sempre que és el que la ciutadania i la societat exigeixen als governs. El PSC de Barcelona aporta experiència, una indiscutible capacitat de lideratge en moments complexos, governança solvent, rigorosa i eficaç i un projecte per als propers anys coherent i responsable. Aquest és el “Projecte Barcelona”, l’agenda que hem dibuixat el darrer any per fer de Barcelona una ciutat de progrés, creativa, sostenible i cohesionada. Avui en dia, més que mai, cal expressar el nostre suport per la ciutat i amb la ciutat. És necessari afrontar coherentment una aposta sense limitacions, sense complexos, sense subordinacions. Estem preparats per avançar i sortir endavant. Per això cal treballar per un futur millor que ens permeti mirar 13


el demà des de postures progressistes i innovadores que han de fugir del conformisme i no han de caure en la resignació. Estem decidits a tirar endavant. Sabem com fer-ho i tenim les capacitats, les idees i la fortalesa per aconseguir-ho. Junts amb el conjunt de la ciutadania, fent-los costat i donantlos suport, i incentivant tot el que la gent de Barcelona és capaç de fer. Per mantenir, aprofundir i respondre a les noves exigències d’una realitat en transformació cal prendre decisions adequades i valentes, superant les tendències conservadores i immobilistes que expressen altres discursos sobre la ciutat. Aspirem a respostes d’excel·lència, amb esforç i capacitat, per assolir els objectius que avui la gent de Barcelona necessita i demana. Necessitem una aposta per la transformació i un rebuig a l’apatia. Tenim la necessitat de mirar endavant, al futur, i no lamentar-nos sobre el passat. Necessitem creure en les nostres possibilitats i potencialitats i fugir de qualsevol catastrofisme. La il·lusió i l’esperança han de tornar a portar el nom de Barcelona i podem aconseguir-ho perquè el nostre projecte és fiable i viable, té credibilitat i té recorregut. La gent socialista creiem en Barcelona. És per tot això que el projecte que representa el PSC constitueix la millor garantia per consolidar tot el que s’ha aconseguit i el que millor pot liderar i gestionar les oportunitats de futur. El valor afegit de Barcelona és ser “ciutat dels seus ciutadans”. Això vol dir treballar a prop i mirar lluny, i mirar de prop i treballar lluny. I això només ho podrem fer amb un projecte fort i amb lideratge honest, rigorós, actiu i responsable, com ha demostrat l’alcalde Hereu al llarg d’aquest darrers anys. Correspon ara impulsar un nou projecte ambiciós que neix de la renovació, la regeneració i la reinvenció del projecte polític encapçalat pel PSC, amb una perspectiva clara i responsable de progrés, que ampliï fronteres per bastir una nova majoria. Necessitem treballar des de la centralitat política recuperada. Podem tornar a impulsar un nou canvi, en la millor tradició innovadora, reformista i ambiciosa dels socialistes de Barcelona. Ara, doncs, es tracta de convèncer i optar. Convèncer la majoria que han d’optar entre la Barcelona pessimista, desconfiada, resignada, conservadora i subordinada, o la Barcelona motor, valenta, creativa, líder, equitativa i cohesionada. Ara toca emprendre una nova etapa amb il·lusió i convicció, que entre tots els barcelonins i barcelonines podem fer possible. Ara és l’hora de la Barcelona de la gent, de la Barcelona de futur. Amb la seva fortalesa, amb la seva gent, perquè no som indiferents a allò que passa i a allò que ha de passar, des de la convicció i l’autoestima com a ciutat, en sortirem enfortits, tirarem endavant.

14