Page 1

Interiors públics

The secreet garden Interiors privats

Vila Tugendhat altres maneres de viure

Shore Vista Boat Dock ECOLOGIA i sostenibilitat

la macrofagia emergent A Fons

especial fira de milà Monogràfic

contract 3,90€

I

Revista trimestral

I

Número 73


SUMARI

Director Frederic Callís Casacuberta Redacció Beatriz Garcia Direcció d’art i disseny gràfic Helio Lozano Col.laboradors Agustí Costal Glòria Cot Teresa Casasayas Àlex Bosch Joaquim Ruiz Millet Agraïments Jordi Noguera Lluís Soriano Susanna Cots Josep Casamartina i Parassols Joan Enric Vilardell i Santacana Relacions internacionals Josep Ferrer Distribució www.zinio.com

06 OPINIÓ

Un encàrrec de pes

08 REFLEXIONS

26

BCNeXTerrarium, final

10 INFORME SECTORIAL Democratització del disseny

12 ACTUALITAT 20 ESPAIS D’AUTOR

34

26 INTERIORS PÚBLICS The Secreet Garden

34 INTERIORS PRIVATS Vila Tugenhadt

42

42 ESPAIS EFÍMERS Billboard House

46 ALTRES MANERES DE VIURE Shore Vista Boat Dock

Edita

50 ESPECIAL: FIRA DE MILÀ Edicions Lavínia Gran Via Corts Catalanes, 692 08010 Barcelona Tel./Fax 93 245 16 11 lavinia@edicionslavinia.cat Premis Millor Revista en Català 2002 Lluís Cairó 2007

46

58 BANYS I CUINES 60 SATELLITE MILÀ

Satellite Milà: El Jove disseny

62 DOSSIER

L’escola d’Eindhoven

62 Eben Interiors és membre de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) Federació Catalana de Comerciants de mobles Col.legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya

70 ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT La macrofàgia emergent

72 PERFIL Eva Serrats

74 CONTEMPORANIS

72

Josep Ferrando Bramona

76 CLÀSSICS Juli Batllevell

78 EVOCACIÓ

Jože Plenik: El mestre oblidat Dipòsit legal: B-18370-93 Eben Interiors no pot ser reproduïda per cap mitjà electrònic, òptic, electromagnètic ni per fotocòpia, sense permís exprés de l’editor i sempre que se n’esmenti la procedència.

2 eben

76 eben 3


EDITORIAL

Comiat al paper És aquesta una publicació que des de els seus inicis, allà pels anys 90, ha marcat sempre un perfil propi, defugint tota una sèrie de models editorials establerts, que han estat ocupant les primeres línees en el punt de venda, però que al nostre parer no cobríem les necessitats d’aquest lector eminentment professional. Lector que, a banda d’ estar interessat per l’actualitat , busca la reflexió, el debat, la investigació, i una visió molt més àmplia de l’interiorisme, el disseny industrial, les arts decoratives i l’arquitectura. Ja des de els seus inicis, a aquesta visió universal dels continguts li vàrem afegir una voluntat clara per internacionalitzar la publicació. Inicialment amb traduccions al japonès i l’anglès, amb distribucions en paper, arreu del món. A hores d’ara, gràcies a la digitalització, i a disposar de quioscs com www.zinio.com, estem arribant a més de 50 països d’arreu del món. La nostra aposta per la digitalització va molt més enllà; és una aposta per els continguts, per les prestacions , per facilitar la cerca d’informació i per reivindicar la revista com una eina dinàmica, versàtil , multimèdia, i sense límits en la seva distribució. Per assolir tot això, per seguir sent fidels a aquest model i per garantir la viabilitat, ens ratifiquem en l’ aposta de la digitalització, però amb la retirada definitiva de l’ edició en paper. És un pas endavant que ben segur ens permetrà fer tot un seguit de millores en els continguts, augmentant planes i incorporant elements multimèdia, a banda d’ una edició mensual d’un news letter que 4 eben

cobrirà l’ actualitat més rabiosa, deixant a EBEN INTERIORS tot allò que ens pot nodrir professionalment i informativament i que va molt més enllà en el temps. Coincidint amb quest pas endavant, també volem posar l’accent en la voluntat per donar suport i cobertura als professionals i les empreses del nostre país, posant a la seva disposició, les planes d’ EBEN INTERIORS, des de on podran arribar a un mercat de més de 50 països d’arreu del món, que a hores d’ara ja són receptors de la nostra publicació. Aquest comiat al paper també ens ha d’apropar a col•lectius més joves, a escoles i centres de formació, al mateix temps que ens permetrà potenciar més la nostra presència en les xarxes social i, sobre tot, la major difusió dels continguts. Som conscients de la importància del pas a donar i del convenciment de que no hem estat mai editors de paper, hem estat des de sempre editors de continguts, i és aquesta la nostra obstinada voluntat de ser. Sols em resta agrair a tots i totes les persones que han fet possible aquest trajecte fins avui, redactors, col•laboradors, fotògrafs i molts i molts professionals i lectors. A tots ells, gràcies. Esperem seguir contant amb vosaltres i en que sigueu autèntics transmissors dels continguts d’ EBEN INTERIORS.

Frederic Callís Director eben 5


OPINIÓ

Agustí Costa Interiorista i aparellador estudi@agusticosta.com

Un encàrrec de pes A: He adquirit un antic magatzem amb bona il·luminació i, atret per la seva reputació, m’agradaria mantenir una conversa amb vostè i encarregar-li un projecte per transformar l’ampli espai de 140 m2 en un habitatge diàfan, una mena de loft. B: M’agradarà molt atendre’l, serà un honor treballar per vostè. Li va bé demà a les onze? Si és així podrem parlar tranquils fins l’hora de dinar i, si ho vol, fins i tot podríem dinar plegats. A: Quin estudi més atractiu amb vistes a aquest amable jardí privat! El que m’ha sorprès és el sofà amb palla, una mena de llaç que té a l’entrada. B: Espero que gratament. A: No sabria dir-li. B: Si passem al jardí el puc obsequiar amb cafè i refrescs i entrepans que he fet portar. A: Ho sento, no tinc per costum prendre res havent esmorzat i ho faig a casa, a les vuit del matí. A més, a principi d’abril encara fredoreja. Vol dir que si evitem la moda de l’aire lliure amb estufa no estarem més bé a dins? Per cert, veig que vostè també en té una, d’estufa. B: Com vulgui. No sap cóm em plau la possibilitat de projectar la casa d’un poeta famós com vostè. A: Famós, diu? No és pas gran cosa, avui de famós n’és qualsevol neci que s’ho proposi. Només cal veure alguns programes de la televisió. B: Bé, ja m’entén. Vull dir que té renom, de vostè se’n parla per tot allò que fa i el món de la cultura li té una gran consideració. A: No es preocupi, home. Singular, conspi-

6 eben

cu, treballador; són atributs que em fan goig, però famós? L’última cosa que voldria ser. Li sembla bé que expliqui les meves idees? Algunes són fortament arrelades. Per començar l’hi haig de dir que no m’agrada l’espectacle, m’interessa l’arquitectura de factura senzilla, que s’allunya del formalisme i la fri-

“És el projecte que sempre espera un interiorista, treballar per un client mentalment potent i amb un cost raonablement modest.”

volitat i respecta la personalitat de l´usuari. No em sento representat amb res que no pugui entendre culturalment. Això descarta les tendències que confonen el valor comercial amb el cultural. Vull una casa de cost mínim i gran pragmatisme. Si tot això el motiva podem seguir parlant. B: És el projecte que sempre espera un interiorista, treballar per un client mentalment potent i amb un cost raonablement modest.

Primer m’ha de definir el programa de necessitats. A: Perdoni, crec que primer he de continuar definint-li cóm penso i a què aspiro. Crec que si l’arquitectura és una construcció de la ment, la seva ment d’interiorista responsable ha de conèixer com percep els espais la meva de ment. I, en l’estadi on es trobin la seva llibertat creativa i la meva idea d’espai, sorgirà un projecte assumible per ambdues parts. Jo entenc la casa com un espai vital, pràctic i confortable, que resol necessitats elementals defugint el gest inútil i els plantejaments complicats. Valoro l’espai diàfan, la llum natural i dormir, descansar, treballar en llocs conformats pel propi mobiliari sense adscriure’ls rígidament a cap ús concret. Em sedueix obrir-me a noves experiències de viure i crec que vostè pot ampliar el meu horitzó. B: Ens entendrem. Les mostres obertures mentals ho faran possible. Per la meva part, convé que sigui un ferm defensor de les meves conviccions tal i com vostè ho és de les seves. Invenció a ultrança, materials d’última generació fora de context i combinacions fantasioses seran els trets distintius per interpretar el seus desitjos i fer un espai que sigui l’admiració de les seves amistats. A: Ui, ui! Parlem el mateix llenguatge? Jo demano un producte contingut i vostè m’ofereix excés i representació. No deixaré que el seu ego construeixi el que per a mi seria un nyap. No m’espanti. Tornem a començar. Agustí Costa

eben 7


REFLEXIONS

REFLEXIONS

Joaquim Ruiz Millet Arquitecte exterrarium.bcn@edicionslavinia.cat

BcnExTerrarium Què destruiries? *Darrer lliurament. © ExTerrarium 2010, Joaquim Ruiz Millet. © gràfica, Joaquim Ruiz Millet/Àlex Castro/Helio Lozano © fotografies, Miquel Ruiz Planella / Elena Rocchi

Juny2012 ExTerrarium apareix al final de la disbauxa immobiliària com una proposta de crítica, popular i lúdica, de l’ocupació del sòl urbà. A la pregunta “Què eliminaries?”, la gent ha respost molt ràpid, amb contundència i quasi sense dubtar. I, com es pot comprovar a través dels llistats, seguint sovint un camí de fílies i fòbies. Triant com a mostra els dos edificis més votats: L’Hotel Vela i La Sagrada Família, deduïm ja que més que la crítica de les estratègies d’ocupació o de l’ús del sòl públic o privat, continua essent el pes de la forma, la imatge, el caràcter de representació que simbolitzen aquestes dues icones separades per un segle, el que focalitza el sentiment de rebuig d’una part significativa dels usuaris de la ciutat. Tot generant controvèrsia, al ser defensades alhora per altres, des de dos emplaçaments tant emblemàtics com l’ Eixample i la platja amb tant d’esforç recuperada. Canvis radicals del skyland acompanyats de debats sobre l’arbitrarietat i els límits de les operacions; i sobre la transparència, sinó la corrupció, dels procediments i la gestió dels canvis d’usos dels plans urbanístics, allunyats en tot cas de les formes d’ un sistema que hauria d’ésser d’una vegada i per sempre participatiu i democràtic. El caràcter visceral del vot, al ser únic, és interessant. Conté passió i amor a la ciutat, viscuda com a pròpia per natius i forasters. Aquesta reacció passional tan vitalista no deixa de desvincular-se d’una forma d’humanització de les formes construïdes amb artifici. Ens continuem qüestionant perquè va provocar tant La Sagrada Família? I per què continua provocant amb la mateixa intensitat un segle més tard? Serà sempre així? I serà l’ Hotel Vela la nova catedral de la discòrdia a la capital catalana tan distant en interessos i ambició a l’obra d’en Gaudí)?

8 eben

eben 9


INFORME SECTORIAL

Lluís Soriano Castaño President del Col•legi de Dissenyadors d’Interiors de Catalunya Vicepresident del Consejo General de Colegios de Diseñadores de Interior y Decoradores de España

Democratització del disseny L’altre dia en una entrevista vaig afirmar que la gran marca sueca de mobiliari i complements “do it yourself” havia democratitzat el disseny,… Vint-i-cinc anys enrere feia feines d’aprenent de pintor-decorador, coses de família. Aleshores era l’únic contacte que tenia amb l’interiorisme - mal entès encara ara - i en alguns casos, pocs, aquests “interiors” eren i/o pretenien ser símbol d’excel•lència, classe social i cosmopolitisme, en d’altres era pura necessitat. Ningú no sabia de l’existència de l’empresa sueca abans esmentada fins que un dia, en una gran operació d’expansió internacional, van començar a obrir centres arreu, on la marca ha sabut vendre la idea del moble com a un objecte que facilita la vida quotidiana i no com a símbol d’estatus social o luxe, amb una qualitat mínima i a bon preu (una obsessió present a la empresa des del seu inici) i tots, amb formació acadèmica o no, ens hem cregut capaços i preparats per a dissenyar la “república independent de casa nostra” i en alguns, molts malauradament, la d’altres. Des de habitatges fins a espais comercials, oci i/o restauració. El bon gust es pressuposa, la formació acadèmica, tècnica i estètica de l’individu ni es pregunta ni es qüestiona, la capacitat tècnica i estètica només es qüestiona al final, però en la majoria dels casos ja no es pot fer res, en aquest país del tot s’hi val, han aparegut interioristes com en una florida de camagrocs a principis d’hivern, i confondre l’escampall de mobles i interiors mal solucionats que alguns pseudo-professionals prescriuen amb interiorisme està a l’ordre del dia. L’administració mira cap a un altre lloc o es mira el melic, la societat civil està com10 eben

pletament desinformada, els Col•legis no hem sabut explicar la nostra professió ni als col•legiats ni a la societat, el tramat d’industrials del ram sembla sortit d’una pel•lícula de pirates,... bé mil retrets escoltats una i una altre vegada. Com expliquem als estudiants de disseny - els presents, els futurs i els passats- el que passarà si s’aprova la llei de serveis professionals de la qual la CNC, Comissió Nacional de la Competència, ja s’ha encarregat de fer la feina bruta, com expliquem que els anys d’estudis, emprenyades, plors i alegries no serviran – en el millors dels casos - per a res mes que per a tenir una titulació acadèmica que acabarà penjada a la paret d’algun despatx, ja ho vaig dir una vegada al tall d’un article publicat a premsa: “ quan un arquitecte fa pastissos és una oportunitat de negoci però, quan un dissenyador d’interiors intenta exercir la seva feina es diu intrusisme” .... a això ens ha portat la democratització del disseny,... no cal posar noms; segur que tots teniu una llista ben llarga de dissenyadors “demòcrates” i no és culpa de la gran marca sueca de mobiliari i complements “do it yourself” , sinó nostra. El disseny, almenys el bon disseny que jo entenc, és el que consisteix a concebre o millorar un espai o un objecte amb un sistema fet a mida i amb un mètode de treball propi i raonat, aquest hauria de ser un bon instrument per a la democratització del disseny. No el tot s’hi val i a qualsevol preu. No oblidem que a Catalunya hi ha, no sé si dir “havia”, tradició, qualitat, escoles de prestigi, un incipient contacte amb Europa i, a més, era una marca d’excel•lència i cosmopolitisme. En un sentit ampli, la democràcia hauria de ser una forma de convivència social en la que

els membres són lliures i iguals i les relacions socials s’estableixen d’acord a mecanismes contractuals, no el que hi ha ara. D’altra banda, també feia esment i apel•lava al sentit comú, fent referència al fengshui, que no és altra cosa que una antiga tècnica xinesa – de ja fa més de 5.000 anys - d’origen taoista basada en la recerca de l’equilibri, consistent a disposar els elements de l’entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura. Estimats lectors, entenc que el món s’ha tornat molt petit, però voleu dir que cal recórrer a aquestes tècniques per a projectar els nostres interiors? Voleu dir que els grecs, els romans i els musulmans dels quals som descendents – d’una manera o altra - la majoria, no feien bé les coses? No sé, apliquem als nostres projectes sentit comú i sensibilitat i deixem-nos d’operacions mercantilistes per no dir pel seu nom el motiu de la nostra feina,... Ja pateixo per quan a alguna “vedette” del pseudo-disseny se li ocorri tornar a posar de moda els interiors romànics amb Pantocràtor inclòs. Tenim solucions millors,... la Bauhaus i/o l’Escola d’Ulm, entre d’altres, per posar un exemple,... Per a finalitzar, espero i desitjaria aleshores que tant els estudiants de disseny, dissenyadors professionals, afeccionats i els mateixos autoanomenats “all stars” del disseny en general, ja no només del disseny d’interiors, aconsegueixin veure políticament la contradicció dels discursos vers la democratització del disseny, i si realment hi ha interès social, fer alguna cosa real al voltant de la democratització de la nostra professió, dels nostres treballs i dels professionals que la desenvolupen. eben 11


BREUS

I

ACTUALITAT

BREUS

Runtal presenta Arteplano Artistic, radiadors més flexibles i d’estètica innovadora La marca suïssa de radiadors de disseny Runtal ha ampliat la seva gama de radiadors Runtal Arteplano amb les noves tonalitats i acabats Artistic. Són calefactors que combinen a la perfecció materials i superfícies amb un llenguatge formal atemporal i tecnologia moderna. Creats per Runtal Design Studio, les superfícies són d’acer inoxidable, alumini, llautó o coure, mentre que la seva estructura està fabricada en acer amb tubs de set centímetres horitzontals o verticals, simples amb aletes. Cada cos està ideat com un radiador “a mida”, flexible i capaç d’adaptar-se a qualsevol exigència d’instal·lació i a l’espai on s’ha de col·locar.

Vostok estrena a Madrid un documental sobre els arquitectes i pintors Charles i Ray Eames

L’estudi de disseny Vostok, amb seu a Madrid i Tokio, ha estat l’artífex de la primera projecció a l’estat espanyol del documental “Eames: Architect and Painter”, dirigit pels cineastes Jason Cohn i Bill Jersey. El film, que es va presentar a l’espai Matadero, suposa el primer enregistrament del llegat i la filosofia de Charles i Ray Eames, que durant els 12 eben

anys trenta, quaranta i cinquanta de la passada dècada van revolucionar la industria i l’economia nord-americana amb la creació de mobiliari de disseny assequible per la incipient classe mitja o la fabricació de milers de pròtesi de fusta pels soldats ferits a la Segona Guerra Mundial. El documental reconstrueix la història dels Eames a partir de pel·lícules, fotografies, cartes i productes creats per ells i el seu equip durant més de quaranta anys. Les entrevistes realitzades a familiars, així com historiadors, dissenyadors, periodistes i antics membres de la factoria Eames ofereixen una visió completa de l’entorn que envoltava a la parella que va revolucionar el món del disseny aplicant el seu talent en la innovació la solució de problemes pràctics. Segons Javier Cañada, director de Vostok, van decidir exhibir el film perquè “en un entorn tan difícil i incert com l’actual, la recepta dels Eames és un exemple a seguir. Ells van demostrar que el bon disseny i la creativitat són motors que poden fer remuntar una economia”.

La nova junta del CODIC de Barcelona impulsa la seva presència 2.0

Què és CODIC 2.0? L’eslògan ho diu tot, és la filosofia amb la que concep el Col· legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Barcelona aquesta nova etapa de govern després de la recent proclamació d’una junta formada per joves col·legiats i d’altres de veterans que creuen que el disseny ha de viure en constant relació amb l’escola, el món empresarial, els organismes oficiales… la societat, mitjançant la potenciació de la comunicació i les xarxes socials. Els membres de la junta, encapçalats pel seu president, Jordi Pastells, han elaborat un pla de comunicació per apropar el treball del Col·legi al públic en general i donar a conèixer la tasca de tots aquests anys per aconseguir el reconeixement d’un col·lectiu que sempre ha viscut a l’ombra de l’arquitectura sent molt que això, un art de l’harmonia i la mesura. D’aquesta forma, el CODIC ha manifestat en un comunicat la seva aposta per les noves tecnologies i la seva entrada a les xarxes socials. També ha anunciat que està treballant per un nou pla econòmic de sostenibilitat, així com ha afermat el seu compromís per continuar lluitant davant de l’Administració per obtenir més competències com a tècnics. Poden seguir aquesta nova trajectòria 2.0 al facebook del CODICBCN i al twitter, cercant –los a @codicbcn. El Col.legi també disposa de Foogle+ i Youtube amb vídeos exclusius. Els nous membres i càrrecs de la junta són: Jordi Pastells (President); David Ortega (Vicepresident); Elisabet Campo (Tresorera); Albert Roselló (Tresorer); Mabel Barba (Vocal); Elena Pascual (Vocal); Emili Sánchez (Vocal), i Neus Tur (Vocal).

L’exposició “Otredad” recull l’obra del dissenyador Carles Riart

I

ACTUALITAT

Camí cap a una nova arquitectura. per Susanna Cots

Normalment, quan es parla sobre el futur de l’arquitectura hi ha una tendència a parlar de tècnica, material o forma. Des del meu punt de vista és molt més que això. És pensar el com habitar i la seva repercussió social. Per aquest motiu, el seu futur està determinat pel com i no per l’on. Actualment, la importància que s’ha donat a l’on habitar ha provocat en moltes ocasions una arquitectura basada en l’espectacle; antisocial, individualista, materialista i consumista.

El dissenyador Carles Riart va inaugurar el passat gener l’exposició “Otredad”, una mostra de deu peces de mobiliari inèdites que marquen el tret de sortida a la nova marca Carles Riart Barcelona, que vol apropar l’art a les necessitats particulars. Guardonat amb el Premi Nacional de Disseny 2011, el reconeixement més important en l’àmbit del disseny de l’estat espanyol, Carles Ri-

artés un dels creadors catalans més reco-neguts a nivell internacional. Els mobles que conformen “Otredad” posen de manifest la concepció de la tradició que caracteritza a aquest singular dissenyador, que treballa al servei de la sensualitat, la imaginació i les emocions. A més, l’exposició és una galeria d’il·lacions i un homenatge a tota la seva obra, no només de mobiliari, sinó també les seves aquarel·les.

El COAC convertit en seu d’un taller sobre arquitectura efímera urbana El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va acollir el passat mes de gener un taller sobre arquitectura efímera per intervenir a l’espai públic de Barcelona. El curset, que es va emmarca en el festival EME3, tenia com objectiu obrir les portes a arquitectes, dissenyadors i activistes interessats en aprendre les pràctiques de la construcció de dispositius mòbils inflables. De fet, aquesta arquitectura efímera està pensada per activar temporalment alguns indrets públics en desús o infrautilitzats a la ciutat.

La conferència inaugural del taller va comptar amb dos referents internacionals en activació urbana, Festival Bellastick i 72h Urban Action, i les accions es van portar a terme a solars abandonats i espais en degradació del 22@.

Més informació: www.urbanactivators.com/ www.eme3.org

Per entendre una evolució en l’habitatge, s’ha d’acceptar que la societat és qui fa els canvis, i per a què això passi, aquesta els ha d’entendre. No és una qüestió de forma sinó de concepte. Atenent-nos a aquests fets i per posar una primera pedra cap a una nova arquitectura, el primer pas és sociabilitzar-la, i per a aconseguir-ho, s’han de crear espais comuns dins d’aquesta. Espais que evoquin al diàleg, a la tradició, al debat, a una relació més humana, un lloc on comentar les preocupacions, on donar solucions a aquestes. En aquests espais és on es crea la nova arquitectura, una arquitectura de solucions que evoquen a noves formes, a nous materials. Una arquitectura feta per persones i per a les persones, amb un diàleg directe i contextualitzada amb el seu entorn, on els espais privats són de reflexió i s’entenen com a no especialitzats, és a dir, que no es delimiten per la seva funció sinó que es difuminen entre ells, provocant així relacions i usos creuats dels seus habitants, en definitiva, una arquitectura més responsable i sostenible en el medi. +Info: www.jordinoguera.jimdo.com

eben 13


BREUS

I

ACTUALITAT

BREUS

Es tanca el termini de presentació de projectes del concurs internacional de disseny de mobiliari SUN LAB per a joves dissenyadors

Zehnder Carboiline: calefacció i refrigeració per sostre radiant

La marca sueca de disseny artesanal Zweed fabricarà els seus mobles des de Barcelona El taller de fusteria artesanal Nordicthink, propietat de l’artesà català Xavier Mas, serà l’encarregat de fabricar els primers dissenys de Zweed a Barcelona. La companyia amb seu a Estocolm basa la seva concepció de producció en un model ecològic on el disseny parteix de Suècia, però la fabricació té lloc als diferents països on es distribueixen els seus productes. La primera peça que es

començarà a produir a Barcelona serà la calaixera Peep, un model de reminiscències nòrdiques que destaca pels seus peus de fusta massissa i l’estètica asimètrica de portes, calaixos i tiradors. Peep estarà disponible en blanc i gris fosc, amb peus arrodonits elaborats en fusta de freixe i s’espera que sigui el primer producte d’altres peces de la col· lecció artesanal de l’ensenya suïssa.

Piero Lissoni parla a Barcelona de la seva estrategia com a director artíctis de Boffi El dissenyador i arquitecte italià Piero Lissoni va ser el convidat del primer encontre d’IED Friends&Family que l’Escola Superior de Disseny de Barcelona va organitzar amb motiu del seu desè aniversari. Guanyador d’una vintena de premis internacionals de disseny com el “Best of the Best” i “L’International Award Cologne” l’any 2010, Lissoni és autor de projectes de gran envergadura en l’àmbit de l’arquitectura, el disseny industrial, el disseny interior i gràfic i la identitat corporativa. Tanmateix la conferencia va estar dedicada a la seva activitat com arquitecte i dissenyador i es va centrar en parlar de la seva estratègia com a director artístic de Boffi, una de les prestigioses ensenyes que ha impulsat el seu estudi cap a l’èxit juntament amb Alessi, Kartell i Poltrona Frau. 14 eben

L’empresa Zehnder, especialitzada en solucions de climatització de confort, ha llançat a l’estat espanyol el sistema Zehnder Carboline, un innovador aparell de calefacció i refrigeració per sostre radiant per a oficines, hospitals o sales de reunió. Gràcies a l’eficàcia del grafit natural com a conductor tèrmic, Zehnder Carboline pot reaccionar en un temps mínim als canvis en les necessitats de climatització i està fabricat de conformitat amb la Directiva ISO 14001, acomplint amb els criteris internacionals de gestió ambiental. A més, el grafit és un material natural íntegrament reciclable i funciona a temperatures d’aigua molt baixes, amb el que la instal·lació pot treballar amb energies renovables.

El proper dia 15 de juny es donarà a conèixer la classificació oficial dels projectes seleccionats per al Concurs Internacional de Disseny de Mobiliari Exterior SUN LAB 2012, que enguany té com a tema principal “Nature Inside”

(natura interior). El certamen, que es dirigeix a joves dissenyadores menors de 35 anys, té com a objectiu inspirar “una fertilització, un conreu i una hibridació entre el disseny i disciplines d’inspiració orgànica”, segons els seus creadors, que van apuntar que els prototips i conceptes es mostraran en un espai a l’aire lliure en el marc de la fira SUN. D’aquesta manera, es veuran dissenys de mobiliari i accessoris d’exteriors i interior integrant la natura o les etapes de la vida del producte, a més de ser una llançadora i espai d’exposició gratuït per a les noves generacions del disseny.

Karim Rashid dissenya la nova col.lecció d’accessoris de BoConcept Sota el nom “Ottawa”, l’ensenya Boconcept ha llançat una nova col·lecció d’accessoris de decoració per a la llar creada per l’afamat dissenyador novaiorquès Karim Rashid. Tasses, catifes, làmpades per al menjador o la cuina que beuen de dissenys orgànics i d’altres de futuristes, segons els vols de la inspiració de Rashid. De la col·lecció destaca la catifa elaborada en llana i amb empremta de Karim com a expressió gràfica. “L’empremta digital és una forma molt bella i abstracta amb la que

tots ens podem identificar. Parla sobre la nova individualitat global”, explica el dissenyador. Per la seva banda, la làmpada de sobretaula està elaborada en vidre i partida en dues meitats en colors blanc i taronja; i el plat d’alumini permet construir diferents conjunts i combinar colors, entre altres. La col·lecció Ottawa d’accessoris dissenyats per Karim Rashid està disponible a les botigues de BoConcept des del passat mes de març de 2012.

I

ACTUALITAT

Més enllà de la il·luminació: la llum per Jordi Noguera

Aprofitant que enguany la bombeta d’Edison desapareixerà per entrar de ple en l’era LED, volem retre un petit homenatge a la importància de la il·luminació, que més enllà de fer-nos veure-hi bé, ens convida a emocionar-nos. La il·luminació té un poder emocional increïble. És capaç de modular el to de les persones en una conversa, d’estimular l’apetit dels comensals a un restaurant, de provocar una sensació de calma a casa. I, de la mateixa manera, pot desconcertar si no s’aplica amb un objectiu. Pot ser freda i estressant i convidar-te a marxar. La llum ha estat present a la vida d’humans i animals des que el sol va ocupar el seu lloc en l’univers i va establir uns cicles bàsics per a la supervivència. Dormim quan no hi ha llum, mengem i treballem quan n’hi ha. Els invents de la vida moderna ens han regalat tecnologia per allargar superficialment aquests cicles de la llum i amb ells, les nostres rutines. Malgrat això, avui en dia no li tenim el respecte que es mereix. En el projecte d’interiorisme, la llum és tan important, que ens atrevim a dir que un bon projecte podria deixar de ser-ho si no es té en compte. L’èxit l’aconseguirem quan trobem el punt d’equilibri entre la part estilística del projecte i la part tècnica. És a dir, innovar amb totes les possibilitats que ens brinda la tecnologia, però, sobretot, ser fidels a la funció de la llum natural a la vida: intentar que els cicles no siguin bruscos i ser molt conscients de la seva influència en l’estat anímic de les persones. Si ens imaginéssim la vida només amb el sol, segur que la nostra admiració per la il·luminació seria ben diferent. +Info: www.susannacots.com

eben 15


BREUS

I

FIRES

BREUS

Moscou marca tendència en equipament d’oficina

SUN celebra el seu 30 aniversari amb dos nous sectors expositius

E l f ò r u m i nternac i ona l del d i sseny d ’ of i c i na, tec nolog i a i i m mobles, Of f i ce Nex t Moscow, v a obr i r les seves porte s el p a s s a t me s de ma i g a la c i u ta t r us s a . E l c er ta men, que est à d i r i g i t a l s profess i ona l s del moble d ’ of i c i na, promotors i m mob i l i a r i s, a rqu i tectes i entus i a stes del d i s s eny v a pre s enta r u na s ele cc i ó d ’ e qu i p s d ’ a lta ga ma en el Moscow Des ig n Centre Ar tpla y. U n a d e l e s no v e ta ts d ’ a q u e s ta f i ra v a s er el s e u f o rma t d ’ esdeven i ment “ tres en ú ” , ja que v a i n corpora r la secc i ó ‘ Trends’ ( tend è n c i es ) a m b empreses de pr i mera qua l i ta t com B i s ley, Con cept o Da uph i n; u na jornada de congressos, taules rodones i tallers, en l’apartat ‘Talks’; i u na cer i m ò n i a, el da r rer d i a de f i ra, a m b l ’ entrega de prem i s a le s m i l lors s ol uc i ons en d i s s eny d ’ e sp a i s de treba l l. Respecte a l s g ua rdons, el ju ra t del s Best Of f i ce A w a rds el v a con for ma r u n g r up d ’ a rqu i tecte s i d i s s e nyadors de renom que v a n selecc i ona r el s m i l lors d ’ on ze ca tegories.

El Saló Internacional d’Exteriors, Disseny, Decoració i Accessoris, SUN, torna el proper mes d’octubre amb dos nous temes expositius: Garden_SUN, el nou punt de referencia per als vivers de flors i l’equipament per a jardineria i bricolatge; i DEC’ORx365, dedicat a la home decoration, flowers and Christmast, on s’exposen accessoris I complements que inclou l’oferta Christmast i festivity. D’altra banda, hi ha vuit seccions expositives confirmades que s’instal·laran a la Rimini Fiera aquesta tardor: OUT_Style (decoracions per a exteriors, il·luminació, accessoris i sistemes), Sea_Style (decoracions i equipaments per a les platges), SUNaquae (hidromassatges i miniSpa), Urban_Style (decoració urbana), OUT_Flo-

Cevisama es consolida com la fira de l’estat espanyol amb més participació internacional La fira de la ceràmica, la pedra natural, l’equipament del bany i la maquinària ceràmica va rebre en la seva passada edició 12.880 compradors internacionals procedents de 140 països, el que quantitativament representa un 18 per cent del total i un increment del 3,13 per cent respecte l’edició anterior. D’acord amb el president de la fira, Armando Ibáñez, “donada la situació actual, comptar amb aquesta participació és una excel•lent notícia. És una fita aconseguida gràcies a l’esforç de tots els sectors implicats a Cevisama”. Ibáñez també va considerar que la fira és un valor estratègic amb futur per a les empreses i un referent d’avantguarda, innovació, disseny i una excel•lent plataforma de negoci, pel que “seguirem treballant pel manteniment internacional dels sector que la conformen i mantenir l’altíssima qualitat de negoci de la fira”. Els països de la zona euro, com Itàlia, França o el Regne Unit, amb un 56,75 per cent de visites, segueixen copant els primers llocs del rànquing. Malgrat tot, Rússia i les antigues repúbliques exsoviètiques, com Ucraïna, mantenen una tendència ascendent. El certamen ja està treballant en la seva propera edició: nous reptes i necessitats per al 2013 són la prioritat, sense pensant en el benefici dels expositors, la innovació i l’exportació. Cevisama 2013 tindrà lloc del 5 al 8 de febrer de 2013. 16 eben

or (terres i camins), SUN_Contract (grans subministraments), Giosun (jocs i diversió a l’ aire lliure), Camping&Village Show (instal·lacions per a turisme a l’aire lliure). També hi haurà lloc per esdeveniments especials com l’Outdoors Design, amb instal.lacions i ambientacions creatives que posen l’accent en l’originalitat del insideout líving; a més de cursos i concursos internacionals dedicats als dissenyadors emergents.

L’interiorista Pepe Cosín s’incorpora a l’equip d’Hàbitat València

Els dissenyador Pepe Cosín i el director de l’Associació d’Empreses de Disseny Espanyol (RED-AEDE), Juan Mellen, s’han incorporat a l’equip de Fira Hàbitat València com a part de la filosofia de la fira de cercar la participació dels gran professionals per “elaborar conjuntament un projecte on tots es sentin partícips”. Tanmateix, els organitzadors de la fira consideren que es tracta “d’un profund canvi en el concepte de ria, mitjançant el qual convoquem a totes les firmes espanyoles que incorporin el disseny com a part del seu adn empresarial”. Per la seva part, el president del certa-

men, José Blasco, ha assegurat que “per generar valor, sabem que el camí es reforçar la nostra aposta pel disseny, per això recolzarem aquestes empreses amb un projecte totalment empresarial ajustat a les seves necessitats”. Fira Hàbitat València està desenvolupant altres projectes expositius que conformen la cita de 2012, com és el Tèxtil per a la Llar, Clàssic Actual, Alta Decoració i Modern, Entapissat- Descans. En tots aquests casos el treball és conjunt amb empresaris i professionals de diferents segments i el repte és convertir la ciutat de València en el centre del disseny ‘made in Spain’.

I

FIRES

Lisboa Design Show arriba aquest mes d’octubre a la seva tercera edició

Promoure el disseny en quant a d i s c i pl i na i fac tor c ompe t i t i u del s p r o d u c te s s ó n d o s d el s o bj e c t i u s de L i sb oa De s i g n S ho w ( L X D ) que del 9 a l 1 4 d ’ o ctubre ser à u n pu nt d ’ en contre de la i ndustr i a, les ma rq u e s , el s d i s s en y a d o rs i el d e c o ra d o r s p o r t u g u e s o s . L X D é s u n a p l a ta f o r m a d ’ e x c e l • l è n c i a p e r l a presentac i ó de propos tes de mob i l i a r i i accessor i s, tend è n c i a de de c orac i ó i projec te s c om c on c epte s creatius innovadors en les diverses àrees d’exposició. D ’ u na ba nda compta r à a m b Des i g n Ma rca s , De s i g ners i De s i g n I nd ú s tria, tres espais d’exhibició de g ra n s m a r q u e s i i n n o v a c i ó d e l e s companyies internacionals i nac i ona l s. La no v e ta t d ’ eng ua ny é s l ’ ex p o s i c i ó Po r t uga l I n d ú s t r i a , u n espa i que pre t é n i n c i d i r m é s en la crea t i v i ta t l us i ta na i el s projecte s prop i s. Cu i nes, ba nys i nous ma ter i a l s ta m b é t i nd ra n u n l lo c de s ta ca t, i com a propo s ta f i na l, L i sboa De s i g n S how propo sa la con cepc i ó d ’ u n a “ C a s a I d ea l ” a m b p r o c e d i ments i n nov adors i que vol ser re su lta t del treba l l i la crea t i v i ta t de la indústr ia por tuguesa.

eben 17


BREUS

I

fires

BREUS

I

CASADECOR

L’aposta pels joves talents El sector de l’hàbitat d’alt nivell marcarà el desenvolupament d’Interieur- omple la ciutat de Nova York de disseny Brussels 2012

Oferint als visitants 40.00 metres quadrats d’exclusiu disseny contemporani, la 23ª Biennal Interieur 2012, que obrirà les seves portes el proper 20 d’octubre al recinte Kortrijk Xpo de Brussel· les, aposta per un programa dirigit al talent emergent dels joves dissenyadors i a la realització d’esdeveniment a l’aire lliure que descobrirà íntegrament aquest estiu. Val a dir que la passada edició 2010, amb dos dies més de durada que la fira d’enguany, va tancar amb un índex de visitants de 95.486 i l’augment en un 5 per cent de professionals participants al certamen. Dins d’aquest últim grup, un 46,7 per cent van ser arquitectes, interioristes i decoradors; un 21,3 per cent provenien del sector de la construcció, i un 11, 8 per cent pertanyien a la industria del moble.

Més de 500 exhibidors procedents d’una trentena de països van donar cita a la 24 edició de la International Contemporary Furniture Fair (ICFF) 2012 que va tenir lloc del 19 al 22 de maig a la ciutat de Nova York. Els 13.500 metres quadrats del Javits Center novaiorquès van acollir més de 25.000 interioristes, arquitectes, empresaris, dissenyadors i productors en una de les fires del disseny i el mobiliari més importants dels Estats Units. L’edició anterior de ICFF va comptar amb 15 pavellons firals representant a onze països entre els que es trobaven Àustria, el Canadà, Regne Unit, el Japó, Itàlia i l’Estat espanyol, entre altres.

El disseny de cadires i butaques marca la darrera edició de la Fira del Moble de Milan Més de 1750 expositors internacionals van participar a la darrera edició del Saló Internacional del Moble de Milà 2012, que va tenir lloc del 17 al 22 d’abril a la ciutat italiana. Entre les ensenyes presents va destacar la companyia Vitra amb la seva reinterpretació dels clàssics dels anys 40 i 50 del passat segle signats per Jean Prouvé, com també la butaca Solvay en fusta natural i metall gris. Altre disseny que va cridar l’atenció internacional va ser les cadi res ‘Nemo’ de Driade o les cadires ‘Comback’ d’estructura tubular, obra de la dissenyadora Patricia Urquiola, així com la destacable exposició de seients i butaques de diversa autoria. També van estar presents a la fira grans ensenyes com Andrew World, Punt mobles, Gandia Blasco, Mobles 114, Koo internacional, Stua, Sancal, Rs Barcelona, Viccarbe, Kettal o Piferrer, entre altres. 18 eben

eben 19


ESPAIS D’AUTOR

ESPAIS D’AUTOR

IKI Barcelona Santi Sardà El dissenyador Santi Sardà, obrador de l’interiorisme d’espais d’oci barcelonès com l’Oli en un Llum i la Sala B de Luz de Gas i la directora d’art Marta Romaña van ser els encarregats de crear un espai culinari punt d’unió de la gastronomia i l’exotisme japonès amb tot el gust català. El resultat d’aquest encontre de paladars i cultura és IKI Barcelona, un restaurant amb espai per a 100 comensals al cor de l’Eixample (c/Aribau 174) que abans havia estat una antiga vaqueria i lleteria. Els materials emprats per la seva rehabilitació combinen la fusta i el paper de bambú amb el ferro, la pissarra i el vidre, i la decoració és una suma d’escenes de Barcelona i il·lustracions de l’època Edo (segle XVIII). No envà, ‘iki’ significa valentia, elegància i honestedat en la filosofia dels samurais.

Motocaffé Vincenzo Baffuno

20 eben

Seu de Garnova en el GREG de Granollers Emili Sánchez

Situada al nou Centre de Negocis GREG de Granollers (Barcelona), la seu de Garnova parteix d’una planta de 650 metres quadrats on es planteja una clara distribució entre la zona interior de la nau, destinada a zones de reunió, visites i office; i una segona zona, més propera a la línia de façana,on s’ubiquen els despatxos i el pati d’operació. El dissenyador d’Emili Sánchez va voler aconseguir transparència visual entre els espais amb l’objectiu de reduir les barreres entre persones i reforçar la col·laboració positiva i horitzontal, tot això sense posar en crisi la intimitat personal i la concentració del treball. Emili Sánchez rebut a Malàisia el “Gold Award Winner-Corporate Office Design” i el “Best Lighting Award” de l’Iida, International InteriCAD Interior Design Award 2011.

Un nou concepte de ‘lounge’ bar i restaurant que gira al voltant del món del motociclisme. El seu creador, l’arquitecte Vincenzo Baffuno, va concebre aquest nou format com un espai innovador on les obres d’art són motocicletes, incloses la marca Aprilia i les històriques Vespa. El símbol absolut en aquest bar, ubicat a la localitat italiana de Andria, és el motor i els motoristes i les motos els seus protagonistes. La idea va sorgir a partir d’un encàrrec del propietari del local, que alhora és propietari del concessionari Aprilia d’Andria, que va voler imprimir en el seu negoci un record de la seva gran passió. L’espai té 300 metres quadrats dividits en diferents zones: Una àrea d’entrada amb una zona d’exposicions, una altra zona de cafeteria i una sala recoberta de fusta per celebrar esdeveniments. eben 21


BREUS

I

ESPAIS D’AUTOR

ESPAIS D’AUTOR

De barricas de las bodegas Vega-Sicilia Salasstudio Fernando Salas

El projecte, portat a terme per Salasstudio Fernando Salas, va consistir en la reforma de la Sala de Barrica per al vi “Único” de Vega-Sicilia a Valbuena de Duero (Valladolid), a partir d’un nou plantejament de climatització, il·luminació, instal·lacions i comunicació entre plantes. De fet, la sala de barriques consta de planta baixa i golfes i, donat que necessita d’unes condicions especials per a la conservació òptima del vi, es va plantejar el disseny d’un fals-sostre onejant de lames de fusta de roure massís que unís les tres naus que formen cada planta. D’altra banda, les plantes tenen dues línies de pilars centrals, que divideixen les sales en tres naus, i a través de les quals decideix generar la il·luminació de l’espai. La solució d’amagar la climatització en el sostre i la il·luminació en pilars van ser dues premisses bàsiques del projecte per aconseguir un espai net per rebre les barriques, que es va completar amb la decisió dels acabats de les parets laterals, amb una plaqueta tipus clínquer ubicada en retícula, creant unitat amb el paviment existent.

22 eben

eben 23


BREUS

I

ART I EXPOSICIONS

El MOMA recull en una exhibició com el disseny por ajudar a superar les desigualtats El Museu ‘Art Modern de Nova York (MOMA) acull fins el proper 28 de gener de 2013 l’exposició Born out of Necessity: Contemporary Industrial Design, que vol fer reflexionar sobre la importància del disseny industrial per resoldre problemes en països en vies de desenvolupament. L’exhibició, comissariada per Paola Antonelli, mostra el complex multifacètic del disseny industrial solidari aplicat a solucio-

nar les grans necessitat ecològiques i humanes, incloent els productes dedicats emergències mèdiques i desastres naturals. Algunes de les obres més destacades s’inspiren en el packaging pedagògic per estendre l’ús del preservatiu, ràdios que no precisen d’electricitat per funcionar o joguines didàctiques creades per millorar l’aprenentatge de nens amb deficiències cognitives.

CaixaForum celebra una dècada amb una exposició ciutadana Sota el lema ‘L’art ets tu”, CaixaForum Barcelona celebra els deu anys del seu naixement amb una iniciativa d’art participatiu on els organitzadors han escollit deu exposicions emblemàtiques d’aquests deu anys d’existència del centre cultural i social, i demanen la col·laboració dels ciutadans per que escollin una exhibició i es facin un retrat emulant l’obra de l’artista. Amb el material enviat, CaixaForum prepararà una exposició l’estiu de 2013 tot convertint els carrers de Barcelona en

una gran galeria d’art. Els interessats tenen per participar fins el proper 2 de setembre de 2012.

Foto Colectania presenta una reflexió en imatges sobre la forma en que habitem el món “Com habitem el món i de quina forma interactuem amb ell” és el punt de partida d’aquesta exposició comissariada per Régis Durand i organitzada per la Fundació Foto Colectania i la Fundació Suñol que ofereix una selecció d’instantànies sobre el que significa construir i habitar el món. Les fotografies que formen part de “La Morada de l’home” són un recull de les millors imatges de la col·lecció d’art de Martín Z. Marguilies i estan signades per grans noms de la fotografia com Walker Evans, Dorothea Lange, Lee Friedlander o Helne Leviit, entre altres. 24 eben

Estructurada en tres àmbits, el primer, “Construir, habitar: cartografiar territoris” analitza la forma física i espiritual d’habitar el món amb imatges on l’espai és essencial i les persones quasi bé absents. En el segon, “Estar en el món”, s’analitza la forma en que l’ésser humà fa front a la vida i la seva relació amb els altres”; mentre que “Fluxos, signes i símbols”, mostra fotografies més simbòliques per plasmar el pas del temps.

Glòria Cot Artista plàstica gloriacot@terra.es

La lletjor, la bellesa i el kitsch Entre els oposats lletjor i bellesa, el kitsch ve a ser com els llimbs, una zona difosa entre el cel i l’infern que no participa de la categoria de cap dels dos. Un lloc de suspensió estètica, regit pel valor de la simulació, on el que compta no és el ser sinó la facultat de vincular. Tot i que hi ha diferència del fet metafòric, allò kitsch no és un pont entre dues realitats, sinó entre la voluntat de possessió i la il·lusió falsa de la mateixa. El kitsch implica una certa suplantació, una estafa estètica i sovint ètica. Els souvenirs en són exemple paradigmàtic. El record subjectiu i individual de l’experiència viscuda és substituït per artefactes seriats, producte només de la voluntat comercial, de gust pèssim, que posen en relació qualsevol imatge “tòpica” (visió arquetípica, sovint falsa sobre el lloc) amb el nom. El qual esdevé l’únic lligam determinant que permetrà, de fet, recordar d’on prové l’objecte en qüestió, sense que tingui cap més facultat de connotar la vivència real. El souvenir és, doncs, un fals record que ha suplantat l’autèntic, tal i com també ho són els rostres inflats pel botox. El cos que es vol, el de fa una pila d’anys no és ja assequible, no existeix... La promesa de retornar-hi es sustenta tant en la falsedat com en el desig. Aquest semblar però no ser, com totes les figuretes que omplen prestatgeries o les làmines impreses de pintures que decoren amb la mateixa impostura que els lloms de llibres buits, és la idiosincràsia d’allò kitsch.

La mostra es podrà veure fins el proper dia 16 de juny. eben 25


TENDÈNCIES I Postgrau perímetres privats

TENDÈNCIES

I

Postgrau perímetres privats

Loft d’un poeta català

Les propostes del postgrau Perímetres Privats Com és l’estudi d’un poeta i intel·lectual català? El repte que se’ls va plantejar als alumnes del postgrau Perímetres Privats que imparteix l’escola Elisava va ser la conversió d’un complex fabril en el loft d’un artista del vers. L’entorn escollit va ser el complex fabril de Palo Alto, a Barcelona, on el dissenyador Fernando Salas i el fotògraf Jordi Bernadó desenvolupen la seva tasca creativa. L’indret presentava les característiques idònies per aquest tipus de projecte: espais diàfans sota coberta, acabats poc elaborats, modus de vida alternatiu que defuig els patrons habituals, desenvolupament sostenible i exploració del potencial d’un interior amb un volum edificat generós.

Vivienda para un poeta Ana Molla, Anna Olivé Palo Alto és un entorn ple de vegetació enfilant edificis. El projecte decideix que aquest revestiment natural cobreixi la llarga paret que defineix un espai de transició interior-exterior, visible des de tot l’habitatge. Aquesta decisió és l´inici d’un conjunt d’estratègies plenes d’encert -com la ubicació del piano i les llibreries- que interpreten molt bé la idea de loft, tan espacial com materialment. 26 eben

Vivienda para un poeta Inés Agustí, Alexandra Espinilla, Rocío Zapata El projecte es basa en la distribució continua al llarg d’un element, anomenat ‘mur gros’, que engloba tots els serveis basics de l’habitatge. Amb aquesta decisió aconseguíem que quedés un espai diàfan que ens deixava jugar amb ell i era fidel al concepte reial de loft. D’altra banda, aquest element és el que al cobrir un lateral longitudinal de la nau defineix un espai de transició interior - exterior, visible des de tot l’habitatge.

Golden Paradise Mónica Aranda, Paula Dias de Barros, Víctor Martínez La claredat i la contundència que decideixen col·locar-ho tot al costat llarg de la nau, començant fins i tot al jardí exterior, demostren la ferma voluntat de potenciar l’espai buit abans que qualsevol altra consideració. Treball, cuina, foc, bany i magatzematge, concentrats en una llarga banda longitudinal permeable, mentre la resta, amb tota la seva alçada, és un espai polivalent que conté el llit, el piano i una butaca, amb total llibertat. eben 27


INTERIORS PÚBLICS

I

THE SECREET GARDEN

INTERIORS PÚBLICS

I

THE SECREET GARDEN

The Secreet Garden La dissenyadora Paola Navone i l’equip d’arquitectes de Zaha Hadid van ser escollits per les firmes Barovier& Toso i Citco per omplir de làmpades d’aranya i terres i murs de marbre els famosos jardins Orto Botánico di Brera de Milan. ‘Nius’ de canelobres que apareixien entre les branques del avellaners o pavellons de marbre erosionats com si fossin elements naturals, miralls perfectes de la natur a que els envoltava; aquests foren alguns dels detalls més sorprenents de l’Olimp del disseny milanès. 28 eben

L

a Setmana del Disseny de Milà converteix la ciutat de la moda en un veritable aparador de la bellesa i l’estil i els seus parcs i jardins no romanen impertorbables a les tendències. Si bé la natura ha estat i és font d’inspiració per als visionaris de l’art i el disseny, Barovier&Toso i Citco van escollir l’harmonia vuitcentista dels jardins Orto Botánico di Brera per exhibir les peces més colpidores de marbre i vidre de Murano . Sota el nom de The Secret Garden, aquest esdeveniment oficiat per la dissenyadora Paola Navone i l’estudi d’arquitectura de Zaha Hadid va posar el fermall d’or a Milano Saloni amb una mostra de producte

de dues companyies punteres en l’alquímia del disseny. La dissenyadora italiana Paola Navone va plantejar un projecte per a Barovier&Toso on les làmpades d’aranya elaborades a partir del tradicional vidre de Murano en refinats i variats colors apareixien d’entre les branques i troncs dels avellaners del jardí. Gràcies a la disposició de 15.000 grans ‘nius’ entrellaçats entre els brocs i les besses dels arbres que amagaven i protegien els canelobres, els visitants van poder passejar entre els troncs per copsar-los o bé mirar al cel, per veure’ls com teranyines de diferents mides, situades en les coeben 29


INTERIORS PÚBLICS

I

THE SECREET GARDEN

Els visitants dels jardins Brera van poder veure quinze mil ‘nius’ entrellaçats entre els arbres, com teranyines brillants de diferents mides que protegien els canelobres de Barovier&Toso.

30 eben

INTERIORS PÚBLICS

pes del avellaners, exultants aquesta primavera. Per la seva banda, l’estudi d’arquitectura de Zaha Hadid va crear un pavelló per a Citco a partir de superfícies verticals en marbre. Els murs van ser elaborats a partir d’una peça de forma irregular i van adquirir un aspecte tridimensional i força material a partir de l’adopció d’una trama repetida. L’arquitectura desconstruïda del pavelló tenia una aparença talment orgànica, que s’accentuava en el context natural, transmetent un gran impacte emocional. El projecte cercava guanyar l’atenció dels dissenyadors convidantlos a introduir elements plens d’expressió que atorguen caràcter als interiors.

I

Xxx

D’inspiració natural Hadid va assenyalar respecte al pavelló que la composició de panells de marbre deriva de “la complexa bellesa trobada a les formes d’organització del món natural. La fascinant aparença d’aquests patrons, quan combina energia i geologia, desenvolupa sèries geomètriques de cercles repetits fruits de l’erosió, que són gravats en el marbre”. D’aquesta manera, cada peça és una composició estructurada que rebel.la una complexitat formal, amb repeticions i línies que celebren el detallat procés i la fluïdesa dels sistemes naturals. “Aquest és un viatge de descobriment de les forces que eben 31


INTERIORS PÚBLICS

creen la natura, de l’organització, la integritat i la precisió que existeix en els sistemes naturals i que sempre ha inspirat el llenguatge arquitectònic”. Finalment, el dinamisme formal del disseny del pavelló va ser creat amb delicats tocs que seguien un ordre lògic i una coherència. Un ritme de trencaments, de plecs i esquerdes que definiren els espais que envoltaven la peça: una integració de diferents formes que reflectia la individualitat de cada

mentàries: Concept Store i Zona Daily. La primera és una botiga vinculada a la creativitat i el disseny on el productes roten cada tres mesos; mentre que la Zona Daily ofereix al cerveser un espai on podrà trobar llibres i revistes de gastronomia i art. Altres dels projectes que es posaran en marxa en els proper mesos serà el Museu Moritz, el restaurant atelier, l’aula gastronòmica i el Moritz Think Tank, un lloc de trobada per a emprenedors.

Els panells de marbre del pavelló juguen amb la repetició de sèries geomètriques, com si es tractés de l’erosió natural de la pedra.

I

THE SECREET GARDEN

panel, que vinculava el tractament de cada peça com una part del tot. “El diàleg de geometries estableix una relació directa entre natura i arquitectura, una evolució natural del llenguatge creatiu explorada gràcies a tècniques que apliquen les innovacions en el procés de disseny digital i producció”, va concloure l’arquitecte. Fotografies: © Barovier&Toso

L’au fènix de la cervesa barcelonesa de ben segur serà un reclam arquitectònic i un punt d’encontre per l’art, el disseny i el món empresarial. Com deia l’humorista americà Dave Barry: “És la cervesa el millor invent del món juntament amb la roda”, encara que potser aquest últim no combina tan bé amb tot...

ZAHA HADID Parlar de Zaha Hadid és fer referència contínua a grans obres arquitectòniques contemporànies. Nascuda a la ciutat de Bagdad el 1950, Hadid és una de les grans figures de l’arquitectura internacional i la primera dona en guanyar el prestigiós premi Pritzker d’arquitectura l’any 2004. Entre les seves obres destaquen el Quartell de Bombers Vitra, l’Òpera de Cardiff, el Malevich’s Tektonik de Londres (1977), el Centre Nacional d’ Art Contemporani MAXXI de Roma, el CAC Rosenthal, el Museu Guggenheim Taichung de Taiwan o el Centre de Ciències Phaeno a Wolfsburg, Alemanya, entre molts altres. www.zaha-hadid.com

32 eben

eben 33


INTERIORS PRIVATS

I

VILA TUGENDHAT

Renovar el somni de Mies

L’equip de restauració d’Amosdesign va rebre la com· plexa tasca de renovar els interiors d’una de les obres més lliures de Mies van der Rohe, la Villa Tugendhat a Brno (La República Txeca). Des dels jardins i fins a les cobertures tèxtils i les catifes, Mies i els seus col· laboradors van crear un paradís amb murs de pedres precioses, fustes nobles i metalls. La seva reforma ha estat un bussejar en la història per reviure la història mateixa.

E

l 1928 la Greta i en Fritz Tugendhat, un matrimoni d’industrials jueus adinerats, va encarregar a l’arquitecte Mies van der Rohe una de les obres més majestuoses i personalistes de la seva carrera, la construcció d’una mansió sobre un terreny a Brno, actualment República Txeca, i que en aquell temps era un centre de l’arquitectura moderna. Va ser un regal de noses dels pares del nuvi a la parella i també va ser un regal per Mies, ja que el matrimoni, admirador de la seva obra, el va permetre posar tot el seu enginy sense límits en un dels

34 eben

projectes més costosos del seu temps – només l’envà d’ònix corresponia al valor d’una casa unifamiliar - , dissenyant tant l’exterior com l’interior de l’habitatge i el mobiliari. Una construcció faraònica i controvertida per la seva condició d’obra d’art i de sumptuositat. L’equip de restauradors d’Amosdesign es va embarcar en la complexa missió de reformar aquest palauet considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i va tractar de respectar al màxim les textures, mobiliari i materials per tal de que els visitants de la renovada Villa Tugendeben 35


INTERIORS PRIVATS

I

VILA TUGENDHAT

hat passegin pels seus dominis tenint la sensació d’haver viatjat en el temps als anys trenta del passat segle. Per portar terme els treballs van haver de bussejar en arxius sobre l’obra de l’arquitecte, consultar els familiars del antics Tugendhat, contactar amb historiadors i realitzar tot tipus de proves per datar les peces, sabent que comptaven amb la dificultat que la casa va ser reformada i tornada a reformar en anys successius. De totes les obres portades a terme per l’equip una de les més colpidores va ser la recuperació d’un envà semicircular revestit de fusta d’eben de Macasar que separava la zona del menjador de 36 eben

INTERIORS PRIVATS

l’espai restant i que havia desaparegut pels vols dels anys quaranta, després de que la casa confiscada pels nazis fora abandonada. També es van haver de fer rèpliques de peces de mobiliari, que es trobaven en possessió del museu de municipal de Brno, com la famosa cadira Brno, la taula Dessau, la taula MR o les cadires elaborades amb tubs de forma curvilínia d’acer cromat de la biblioteca i taula de menjador amb base d’acer i fixada en una creu perfilada. Mobles metàl·lics i mobles de diferents fustes que Amosdedesign va tractar amb procediments actuals que alhora produïen l’efecte de

I

XXXXX

L’equip va haver de recórrer a museus i arxius històrics per tal de datar les peces i reproduir-les amb procediments tradicionals

eben 37


Tot el mobiliari, des de les cadires i catifes fins als murs d’ònix van ser concebuts per Mies van der Rohe i els seus col·laboradors.

38 eben

eben 39


INTERIORS PRIVATS

I

VILA TUGENDHAT

INTERIORS PRIVATS

Van fer reviure la paret de fusta d’eben de Macasar que havia desaparegut als anys quaranta.

l’època o amb tècniques tradicionals, a partir de l’anàlisi i l’estudi de com van ser concebudes. Val a dir que tots els detalls, des de les manetes, les frontisses o, fins i tot, els cargols i rosques emprats han passat per aquest procés de cerca, producció i adequació a l’època i les característica de la vil.la. L’equip no va incorporar cap material contemporani que ni tingués una connexió històrica amb els originals, arribant a graus de sofisticació elevats en quant a la producció i renovació de peces de marbre verd o el gran nombre de cobertures tèxtils en pèl de cavall o textures tradi40 eben

cionals. Si bé els mobles eren generalment ubicats sobre catifes blanques i grises propietat de la família que es van poder recuperar. El resultat d’aquests treballs no és una còpia de la mansió tal qual va ser concebuda sinó l’existent, perquè beu de l’esperit amb el que Mies van der Rohe la va dissenyar. Un viatge sense precedents a una residència burgesa concebuda per l’enginy d’un gran mestre de l’arquitectura de tots els temps. Fotografies: © AMOS Design

I

VILA TUGENDHAT

AMOS DESIGN Fundada en 1990 per l’arquitecte Vladimír Ambroz, Amosdesign és un referent en el camp del disseny d’interiors a la República Txeca. Pel seu caràcter innovador i polifacètic, Amosdesign realitza projectes de disseny per a tot tipus de clients i necessitats decoratives, incloent en els darrers anys la fabricació de materials de DuPont™CORIAN® y LG HI-MACS. La companyia ha participat en nombrosos certàmens internacionals de disseny, entre els que destaquen el Saló del Moble de Milà, Intersedie Udine, 100% DESIGN de Londres, Maison et Objet de París i la fira ICFF de New York. www.amosdesign.eu

eben 41


ESPAIS EFÍMERS I BILLBOARD HOUSE

La casa-anunci rodant Billboard House és un panell publicitari convertit en llar rodant de tres pisos amb terrassa que allibera les grans ciutats de la contaminació visual d’aquests pla· fons alhora que cobreix la necessitat d’habitatge.

42 eben

F

a un parell d’anys un jove londinenc passejava pels carrers de Londres oferint els seus serveis, convertit en el primer currículum vita ambulant. Al 2010 l’equip de disseny Brainiacs From Mars va transformar les cases d’un veïnat de Los Angeles en un plafó publicitari gegant que va produir grans guanys a l’humil barri en època de recessió. Ara l’estudi tailandès Apostrophy’s dóna la volta al concepte per presentar una panel publicitari ambulant convertit en casa: La Billboard House. El prototip és tot un gir hiperbòlic al capitalisme en època de crisi, ja que el seu plantejament es treure profit als panells publicitaris i reduir alhora l’impacte

visual d’aquests a les grans ciutats. L’estudi multidisciplinari de disseny va presentar el seu projecte la passada edició de la Baan lae suan Fair, la fira d’arquitectura, disseny, interiorisme i decoració celebrada a Bangkok, aconseguint una gran ovació per la manera en que conceptualment van saber treure profit dels excessos de la modernitat. Apostrophy’s va partit de la base de que el capitalisme contribueix a un augment de la publicitat urbana que provoca contaminació visual i es va preguntar: Per què no aprofitar els panells publicitaris per altres usos, com pal·liar la necessitat d’habitatge? La llar publicitària

eben 43


ESPAIS EFÍMERS I BILLBOARD HOUSE

ESPAIS EFÍMERS I BILLBOARD HOUSE

L’espai interior està format per tres pisos dividits en unitats funcionals que el client pot modificar.

El prototip consisteix en un volum rectangular, on una de les façanes està constituïda per un anunci trivision, mentre que l’altre està formada per panells de ferro que poden canviar de forma segons el desig del client, encara que beuen de l’estètica arquitectònica tradicional de Tailàndia. D’altra banda, els cartells exteriors poden rotar per produir diferents imatges. La base de Billboard House i el seu mitjà de transport és un tràiler. El sostre, per la seva banda, està elaborat amb plaques solars, principal recurs energètic de la llar-anunci juntament amb les plantes hidropòniques que l’estudi va allotjar al 44 eben

Una de les façanes està constituïda per un anunci que permet treure profit econòmic de la publicitat i reduir l’impacte visual dels cartells a les grans ciutats.

darrer dels tres pisos i que pretenen l’auto abastiment dels seus propietaris. L’espai interior està format per tres pisos dividits, al seu torn, en unitats funcionals d’estructura metàl·lica. El primer pis consta d’un espai per allotjar dos cotxes, sala d’estar, cuina, dos banys i terrassa. El segon pis és un espai més privat, dedicat a tres dormitoris i àrea de treball. La novetat d’aquesta configuració és que el client pot modificar-la i escollir tant el nombre com la classe d’unitats que necessita.

En el tercer pis hi ha plantes hidropòniques que, juntament amb les plaques solar, és el principal recurs d’auto abastiment.

Fotografies: © Apostrophy’s The Synthesis Server Co.,Ltd. eben 45


ALTRES MANERES DE VIURE

I

BOAT HOUSE

La casa “rodona” del llac Inserida a l’inigualable paisatge de la Reserva Natural Canyonland (Texas), la Shore Vista Boat Dock és un habitatge de forma el·líptica i 148 metres quadrats amb vistes panoràmiques del llac Austin i les colines que el circumden.

É

s Parmènides o és Heràclit? Shore Vista Boat Dock és el dilema entre la fluïdesa i la permanència convertit en arquitectura. La casa familiar es situa en el llac Austin, a Texas, al bell mig de la Reserva Natural Canyonland, i la seva forma el·líptica maximitza les vistes del paisatge circumdant en 360 graus; d’això se’n diu panoràmica. No és i és un mirador, una llar pensada pels joves arquitectes Thomas Bercy y Calvin Chen, socis de Bercy Chen Studio, per ser viscuda i integrada en un ambient totalment natural. La barana de vidre, que envolta la coberta del primer pis d’aquesta construcció de 148 metres quadrats, evita l’obstrucció de les vistes i es trenca en certs punts per permetre l’accés des de l’escala i una cascada d’aigua que cau des del primer pis.

46 eben

Habitatge camaleònic Segons els arquitectes, la forma de la construcció no només té un sentit funcional, sinó que “maximitza les belles vistes gràcies a les seves vidrieres, que donen la sensació de pertànyer al llac, d’ésser un amb aquest”. D’aquesta manera, l’escena d’indret per al relaxament i el gaudi sensorial que possibilita la barana circular i la curvatura de la casa, remarca la funció de mirador amb la disposició de diverses cadires i butaques, en un blanc pur, que contrasta amb la naturalitat sense artifici de la fusta de que està elaborada. D’altra banda, en el pis inferior, darrera de la cascada, una part de la superfície construïda sobre un moll de fusta, genera una petita platja improvisada on els nens de la família

eben 47


ALTRES MANERES DE VIURE

I

BOAT HOUSE

ALTRES MANERES DE VIURE

I

BOAT HOUSE

Els projectes de Bercy Chen Studio mantenen influències islàmiques, hindús, africanes i, fins i tot, precolombines

En el pis inferior, darrera de la cascada, una part de la superfície construïda sobre un moll de fusta, genera una petita platja improvisada on els nens de la família McWilliams, els propietaris e Shore Vista Boat Dock, poden jugar.

McWilliams, els propietaris e Shore Vista Boat Dock, poden jugar. Una perforació en aquesta plataforma crea un estacionament per a barques, al costat de les hamaques i seients penjants teixits. Val a dir que aquesta propietat d’espai inserit en la natura, construït amb fusta i vinculat a l’aigua i la terra, és una de les senyes característiques de la firma d’arquitectes europeu-asiàtica, que basa els seus dissenys en la sostenibilitat i el respecte per les condici-

ons contextuals de l’indret on es situa l’obra, al que s’ha de sumar el seu interès per l’eclecticisme i les tradicions. Aquesta característica ja els hi ve de lluny, ja que Thomas Bercy és de procedència belga i Calvin Chen, taiwanès i australià. Els seus projectes mantenen influències islàmiques, hindús, africanes i, fins i tot, precolombines, i és aquest apropament cosmopolita i únic a les obres el que els hi ha fet rebre l’atenció internacional.

BERCY CHEN STUDIO LP La firma d’arquitectura i urbanisme amb base a Texas va ser fundada el 2011 per Thomas Bercy i Clavin Chen, dos joves arquitectes que han fet de l’eclecticisme i la integració de l’arquitectura en la natura les seves senyes d’identitat. L’estudi ha estat reconegut com una de les deu ensenyes emergents d’arquitectura a nivell mundial i el seu treball s’ha publicat en més de vint països, incloent publicacions tan prestigioses com el ‘New York Times’ o ‘The Business Week’. Destacats per la innovació i la qualitat natural d’aquests partners europeuasiàtics per integrar l’estètica de cultures tan llunyanes com l’africana o la precolombina.

La barana de vidre, que envolta la coberta del primer pis d’aquesta construcció de 148 metres quadrats, evita l’obstrucció de les vistes

http://bcarc.com/

48 eben

eben 49


COSMIT 2012

Cosmit 2012

Saló Internacional del Moble de Milà

still BONALDO Una col·lecció de sis taules de diferents formes i mides que dota de sofisticació qualsevol espai. Combina simplicitat amb materials naturals. El sobre de fusta es troba disponible en dues versions: fusta massissa de noguera i una altra pintada en color cendra. Destaca la irregularitat natural dels materials, que infereix a Still un caràcter etern. 50 eben

WATERFALL DRIADE Una tauleta de cafè que és alhora una peça d’art. Fredrikson Stallard dóna forma a la fibra de vidre pintada en color or, taronja o blau fosc. El resultat és una nova forma que omple d’energia i color qualsevol espai. Emperò la nota més expressiva és la depressió o incorpora el sobre, una veritable cascada.

PONTOON CASAMANIA Una taula amb línies simples i estructural elaborada en fusta de roure. Una combinació de formes i materials que doten de l’elegància i sinuositat aquest moble, al que se li suma la geometria i llenguatge formal de la cadira Maritime.

more matteograssi Una chaise Longue de mida extra gran concebuda per la dissenyadora Lorena D’llio amb Studio Mamo per propiciar moments de relaxació i elegància. More està entapissada i recoberta de suau cuir o teixit i incorpora coixins de plomes d’oca.

GINKO DE CASTELIS Creada per Marco Zito, aquesta família de fulles lluminoses i petites escultures metàl·liques està concebuda per espais enjardinats. Destaca la seva forma natural i els seus acabats en acer inoxidable i cortten. Ginko està disponible en diferents dimensions (65x70cm, 46x90 cm i 35x108 cm). 51 eben


COSMIT 2012

ELLE 65 EMMEGI Aquesta butaca de lectura amb reclina-peus disposa d’una base giratòria en acer cromat o pintura epoxi en negre o blanc lacat.

COSMIT 2012

Elle 65 consta d’un dispositiu d’inclinació molt ergonòmic i està entapissada en cuir o teixit. És un disseny de Luca Nichetto. STILL MARINI Un centenar de cadires elaborades en Colòmbia per ex presoners. Marni uneix en aquestes peces el disseny amb el retrat de la vida social i laboral, ja que formen part d’una exhibició fotogràfica creada en col· laboració amb Francesco Iodice. Les cadires disposen d’una estructura de metall i PVC multi color.

Llit Wildwood LAGO Uneix la transparència del vidre amb la calidesa de la fusta. El seu capçal en roure envellit pot ser adornat amb una tira de tel.la personalitzada amb bandes de vidre als laterals. En qualsevol punt del capçal es poden penjar complements revestits de teixit que fant de tauleta de nit i portaobjectes. 52 eben

DRIZZLE Galloti&Radice Aquesta llibreria modular creada per Luca Nichetto consta d’una estructura en alumini anoditzat que evoca una sensació de lleugeresa i sofisticació i durabilitat. Drizzle pertany a la nova col.lecció de Galloti&Radice i va ser l’aportació del dissenyador al Saló del Moble, juntament amb la taula Rulli.

VIRGO D3v CO Disseny de Mario Ferrari, Virgo és un sofà de línies refinades, generós i perfectament ergonòmic. La peça desenvolupa les seves pròpies línies a través de talls en bisell, que alleugera les formes i crea noves dimensions estètiques i de confort. Les mòduls de que està format tenen diferents dimensions.

LIBERA LUCENTE Realitzada amb fulles d’alumini de diverses mides superposades de manera que s’esglaonen al voltant d’un cilindre lumínic creat en vidre bufat, Libera reflecteix la llum sobre els elements que la conformen. El joc de llums i ombres, sempre divers depenent dels diferents angles, fa que la seva forma resulti dinàmic i suggereix un moviment onejant. 53 eben


COSMIT 2012

COSMIT 2012

essentia flou Dissenyat per ThesiaProgetti, aquest llit uneix senzillesa u versatilitat. El teixit elàstic, resistent I innovador que recobreix la capçalera és dúctil i còmode com el respatller d’una cadira. El

llit és alt i està disponible en versió de matrimoni i individual. Tanmateix, el somier de lames ajustables està incorporat en l’estructura tubular de ferro.

Rabbit and Tortoise living divani Dissenyada pel jove estudi Juju, aquesta família de taules de formes originals I diferents mides s’inspira ens dibuixos animats. La col·lecció es compon de set taules que plantegen una nova experiència de compartir l’espai per la seva forma curvilínia.

PINGPONGPANG SERRALUNGA Paolo Rizzatto es va inspirar en els clips de papereria per crear aquesta cadira que explora l’elasticitat del material. Consta d’una base metàl· lica i seient i respatller de plàstic de diferents colors. Una cadira ideal, tant per la seva forma com pels seus materials, per espais interiors i exteriors.

REVERB MAZAROTI Dissenyada per l’australià Brodie Neill, aquesta cadira és la suma del joc de volums i una estructura molt lleugera. El disseny es basa en la forma d’un vòrtex geomètric, un sistema fet amb varetes d’acer que es repeteixen fins a aconseguir una forma romboïdal. Mazaroti ha produït una edició limitada de vint peces per a la Patrick Brillet Gallery.

Formitalia Collectionv MERCEDES BENZ La primera col·lecció del fabricant d’automòbils s’inspira en les línies que han fet reconeguda la marca i empra en la seva elaboració cuir i alumini. Són tauletes, cadires, sofàs i inclús

MOLETTA Riva 1920 El banc Molleta dóna una interpretació híper natural a la fusta de cedre. L’objecte adquireix una doble vida: un seient espaiós dissenyat per a interiors grans i exteriors; un element escultural que dota d’identitat a l’espai . El treball de la fusta es barreja amb les senyes formals de l’estil de Michela i Paolo Baldessari.

una chaise longe de formes dinàmiques i molt actuals. Les peces han estat elaborades juntament amb la companyia italiana Formitalia Luxury.


COSMIT 2012

COSMIT 2012

LEPEL CASAMANIA Dissenyades per Luca Nichetto, aquesta sèrie de cadires presentada durant la Setmana de Disseny de Milà és original en les possibilitats que ofereix: Barrejar diferents teixits i textu

res, des del cuir al tapís i la pell. L’estructura de Lepel, unint dues parts fermes, és funcional i estèticament agradable.

LEDA MINIFORMS Dissenyada per Manaigo&Beghetto, la cadira Leda és una peça sòbria i eminentment moderna entapissada en teixit o cuir. Està disponible en diferents mides i en model amb braços o sense. La seva base està elaborada en dos materials optatius: fusta de faig natural o metall pintat en blanc o negre.

THEO B&B ITALIA Una butaca amb una geometria atípica creada pel dissenyador belga Vicent Van Duysen. Theo consta d’un seient suspès i fluctuant que entra en contrast amb la seva base, sostinguda per una estructura de ferro cromat. Els acabats de la cadira es poden combinar amb entapissats en pell o teixits en un o més colors.

MARK ALESSANDRO CIFO “El meu art és abstracte, viu i respira”, deia el pintor Mark Rothko. Inspirant-se en l’obra de grans pintors, el dissenyador Alessandro Ciffo ha creat una col· lecció de butaques sota el nom d’Iperbolica que és alhora art i un objecte de disseny. Entre els mestres representats en aquestes set peces es troben genis com Joan Miró o Michelangelo.

SAYA ARPER Saya és un signe gràfic, un lleu gest esculpit en fusta que deixa la seva signatura distintiva a l’espai. Amb línies fluïdes i materials càlids, Saya ofereix una silueta ferma que crida l’atenció. Pensada per a

STEWIE foscarini Dissenyada per Luca Nichetto, aquesta solució original per una làmpada de peu rep el seu nom d’un personatge de dibuixos animats. Stewie és una Font lluminosa a ras de terra de gran mida i elaborada amb polietilè i teixit, una barreja de flexibilitat, suavitat i lleugeresa. Es troba disponible en colors vermell i marfil.

usos domèstics o contract, la cadira està disponible en roure, amb tint natural o teka, i en blanc, negre, ocre i vermell, tintats en tres diferents tonalitats. És un disseny de Lievore Altherr Molina.


A L’ÚLTIMA

I

BANYS I CUINES

CRADLE TO CRADLE MOBALCO I El projecte presentat a Eurocucine té com a objectiu aconseguir la reciclabilitat de tots els materials emprats en la fabricació d’una cuina. D’aquesta idea sorgeix la col·lecció Aero Glass, fabricada seguint aquests criteris, amb frontals en Vidre

A L’ÚLTIMA

I

BANYS I CUINES

Temperat Vitrificat i portes retràctils. En els elements de modulació interior s’utilitzen materials nobles, monocomponents, com l’acer inoxidable, l’alumini o el vidre, en combinació amb altres compostos de baix impacte ambiental.

LA CUCCINA ALESSI I Amb disseny d’Alessandro Mendini, aquest projecte és fruit de la col·laboració d’Alessi amb la companyia Oras per fabricar aixetes de forma molt més esculturals i ovalades. El resultat és una cuina molt més personal i d’estètica lliure que afavoreix l’estalvi d’aigua per la incorporació d’un desviador per al rentavaixelles.

SHAPING SILESTONE CONSENTINO I Creada pels dissenyadors brasilers Fernando i Humberto Campana, aquesta proposta vol convertir la cuina en un espai versàtil i viu integrant i unificant els diversos elements d’aquest espai, com el taulell, els fogons o la aigüera. Shaping Silestone és una peça modular formada per tres eixos diferenciats i que simula la idea de navalla suïssa multi usos. Amb aquesta proposta, la cuina és un espai de creació culinària alhora que social.

DEQUE DORNBRACHT I Una de les darreres sèries de Dornbracht que es caracteritza per la suma de dues formes geomètriques bàsiques: el rectangle i el cilindre. L’aixeta Deque incorpora una nova tipologia 54 eben

de dolls individuals que flueixen paral·lelament i que permeten estalviar aigua. Aquest disseny de Sieger Design dibuixa un paisatge monolític de crom i negre mat.placerat augue. 55 eben


DOSSIER

I

DOSSIER I SATELLITE MILÀ

SATELLITE MILÀ

Satellite Milà El jove disseny

El saló dedicat a Milà als joves talents i dirigit per Marva Griffin ha tingut aquest any un protagonisme especial de creadors de l’estat espanyol: La làmpada Decafè del dissenyador Raúl Laurí i El Botijo de WOW han aconseguit el primer i segon guardó en un saló marcat per l’originalitat. També cal destacar la presentació de la nova col.lecció de tauletes Divinus de Ciclus.

Lightweight Beam Fukuroo És una làmpada de 100 cm que pot ser elevada fins a 200 cm i que serveix tant de làmpada de lectura com ambiental. L’estructura de la lluminària de Fukuroo permet regular l’angle de llum manualment i aconseguir una llargada extra.

58 eben

nautica mutdesign Un seient suspès que rendeix homenatge a les primeres peces creades per Expormin als anys 70. Fort i resistent, Nautica és un moble lleuger visualment i on Mut ha volgut treballar els contrasts de la natura i el joc de llums i ombres.

divinus cliclus 42 Una col·lecció de tauletes portàtils fabricades amb materials reciclats – fragments de fusta i ampolles de vi -. Per realitzar aquest disseny, Tati Guimarâes es va inspirar en les civilitzacions grega, romana i egípcia i la seva forma de fer servir la taula.

Enemal table Lucas HINNERUD El tercer premi de Salone Satellite va ser pel dissenyador suec Lucas Hinnerud amb Enemal Table, una sèrie de minimalistes taules totalment esmaltades, que empren l’estètica i els avantatges de l’ antiga tècnica de la fusió de vidre en pols per mitjà d’un procés d’escalfament.

Decafe Raul Laurí Guanyador del primer premi del Salone Satellite 2012, aquest projecte és una reflexió sobre el cicle de les matèries naturals a partir del reciclatge de pòsits de cafè per elaborar belles làmpades biodegradables. L’experiència de beure cafè, el seu tast i l’olor es sumen a aquest producte que té l’ecologia com a base.

Prototipo NB STUDIO Una col·lecció d’il·luminació de la marca madeinMIMBRE que disposa d’una línia de sis làmpades en vímet formades per dues parts i que es poden intercanviar entre sí. Té una estructura metàl·lica mínima i el vímet emprat ha estat elaborat per la comunitat nativa de Chimbarongo (Xile).

STOOL Kathrin Schumacher Un tamboret versàtil i funcional el seient del qual ofereix una versió tradicional i que al girar es converteix en un petit espai d’emmagatzematge. Stool és un objecte intel·ligent amb coixins modulars i potes de diferents llargades. Schumacher també va presentar Jätte, una sèrie de coixins que poden ser penjats de les parets.

SHIFTED ULI BUDDE Una tauleta de forma circular que tant pot romandre al costat del llit com en un despatx o sala d’estar. Disposa d’un espai contenidor interior, com si es tractés d’una caixa amb dos compartiments. Està disponible en color lacat natural o en gris.

59 eben


DOSSIER

I

L’ESCOLA D’EINDHOVEN

DOSSIER

L’escola d’Eindhoven Formant els ‘Leonardos’ del disseny

Imagina que la catifa de casa interpretés les teves passes per saber si tens presa o que depenent de la llum i el moviment sonés una melodia a cada espai de la llar. Aquests són alguns dels objectes intel.ligents que podrem veure al centre Disseny Hub Barcelona fins al 27 de maig, en el marc de l’exposició ‘Disseny de Sistemes. Escola d’Eindhoven’. La mostra recull els projectes més captivadors del grup de recerca en interacció de la Universitat Tècnica d’Eindhoven (Països Baixos), que proposa un nou model educatiu destinat a formar els dissenyadors del futur. Eben ha parlat amb seu comissari, Oscar Tomico. Pot el dissenyador viure d’esquena a la societat? Quin és el seu paper, cercar solucions o oportunitats? Pel professor i investigador del grup de recerca Designing Quality in Interaction de la Universitat Tècnica d’Eindhoven el dissenyador ha de treballar des de la societat, creant ponts, entre la tecnologia i els usuaris, i entre aquesta i amb el dissenyador. “La interacció amb els productes intel·ligents ha arribat a un punt de maduresa i el que fem nosaltres, des del grup de recerca, és aplicar la tecnologia a la mida de l’home, per tal que la manera d’interactuar no sigui electrònica, sinó física, amb tot el cos”. Per aquest motiu, l’exposició classifica els sistemes en apartats, segons el tipus d’interacció: Feel (Sentir), Listen (Escoltar), Move (Moure) i Look (veure), encara que com Tomico reconeix “tot és emoció i experiència”. I aquesta experiència els investigadors la viuen durant tot el procés de creació, experimentant el comportament d’un objecte, el seu tacte, la seva forma,... Li diuen ‘recerca mitjançant disseny’. “Quan dissenyem, no només creem objecte sinó que integrem els coneixements per fer-ho en el propi objecte, és a dir, és alhora un producte amb tota la teoria integrada i hom pot conèixer la teoria a partir de manipular l`objecte. Hi ha interacció”. Prova d’això és el projecte Rich Actions Camera de Joep Frens (2006, tesi doctoral), una càmera que no disposa de botons sinó comandaments físics i expressius que mostren cóm fer-la servir mitjançant la seva manipulació. 60 eben

I

L’ESCOLA D’EINDHOVEN

Propostes: Perception Rug (PeR) 2009, projecte final de màster Autor: Eva Deckers Directors: Stephan Wensveen, Kees Overbeeke

Un catifa que percep el contacte i reacciona mitjançant la llum. Interpreta els nostres moviments, mostra si li agrada la nostra música i, fins i tot, ens avisa quan tenim correu pendent. És un projecte que ens fa veure les connexions intel·ligibles que els diversos sistemes crearan a la nostra llar en un futur proper.

Soft Interiors 2011, projecte final de màster Autor: Paula Kassenaar Director: Stephan Wensveen Client: Philips Research

Soft Interiors és una peça de roba semitransparent i lleugera amb llum resplendent integrada que es pot estendre en una habitació per crear accents de llum suaus. Es tracta d’una nova manera d’integrar els LED en els teixits.

Aprendre la teoria del futur Objectes que són vehicles de coneixement, diàleg entre l’usuari i la màquina... Nous conceptes i una teoria en trànsit que preconitza un nou model de dissenyador que canvia el llibre pel laboratori. “ El perfil del nostre estudiant de disseny és diferent de l’existent per que combina el disseny i l’enginyeria de producte amb l’electrònica, la programació i les Ciències Socials; és un perfil multidisciplinari, un ‘Leonardo’”, explica el professor per qui és inviable formar dissenyadors que explorin el futur impartint-los una teoria del passat. D’aquesta forma, els docents ensenyen la recerca que porten a terme i que serà la teoria del futur i els estudiants participen d’aquesta, creen teories conjuntes i realitzen els seus propis projectes; també escullen les assignatures que volen seguir per tal d’arribar a aconseguir el seu ideal de dissenyador. “Els nostres alumnes estudien el que ha de succeir en un futur i quan surtin de la universitat podran aportar coses noves i tindrà una visió personal del que vol desenvolupar”. En el fons, consisteix en vincular l’academicisme i la vida, la recerca i l’empresa; dialogar amb la societat o com diu l’Oscar Tomico, ‘co-reflexionar’.

Fonckel 2008, tesi doctoral Autor: Philip Ross Primer promotor: Kees Overbeeke

El llum de LED Fonckel encarna una nova forma d’interactuar amb la llum. En la recerca es va aplicar una teoria de coreografia i dansa on van treballar ballarins que feien de llums intel.ligents per tal de cercar moviments que incitessin en els usuaris comportaments associats a valors concrets.

Jukebugs 2009, projecte final de màster Autor: Joris Zaalberg Director: Oscar Tomico Client: BMAT

Jukebugs és un reproductor de música que selecciona la música que toca en funció de la quantitat de llum i del moviment que percep. El projecte aborda el paper de la llum en l’experiència d’escoltar música i crea una superposició entre el món físic de l’oient i el món virtual de la seva fonoteca de manera natural i intuïtiva.

61 eben


mobiliari

Contract

MONOGRÀFIC

flap edra 53 Un nou concepte de sofà tant per la seva estètica com per la seva fabricació. Flap d’Edra té un perfil sinuós amb parts inclinables que ofereix tot tipus de posicions per a maximitzar la relaxació. Disposa d’una estructura tubular d’acer amb peus cromats i un mecanisme mòbil que facilita sis diferents modalitat d’inclinació.

62 eben

PLOUM LIGNE ROSET Els germans Ronan I Erwan Bouroullec han creat un sofà de formes orgàniques que recorda una peça de fruita. Ploum està revestit en escuma de poliuretà i entapissat amb un teixit elàstic. El seient es caracteritza per la seva comoditat i flexibilitat d’ús, incloent el respatller i el reposabraços. Està disponible en dos mides i la més gran té capacitat per quatre persones.

I

MOBILIARI

GATE KFf Un banc modular extremadament flexible, ja que pot mudar d’aparença acoblant diferents extensions lineals, elements racons i àrees de seients. Al mateix temps disposa d’una superfície de prestatgeria també folrada a la part superior un espai a la base amb el mateix ús. Disposa de set elements bàsics (mòduls de 76, 134, 160, 180 i 200 cm, així com raconers).

SLEEPBOX HI-MACS Aquest moble contemporani crea un espai insonoritzat i de relaxació en els espais públics. Està realitzat amb pedra acrílics d’última generació Hi-macs i disposa d’una cobertura de matalàs folrat amb pell. Aquest és el primer projecte de l’arquitecte Caspar Lohner, amb els estudiants del departament d’Arquitectura del ETH de Zurich.

JOEP SPECTRUM Joep són cubs i taules alhora que poden ser emprades, segons la mida, com a tauleta de cafè o taula accessòria per veure la televisió. Està disponible en diverses mides i tipologia de fusta i tonalitata ( color nou americà o vengué, entre altres). Els cubs tenen un acabat amb oli ecològic transparent que protegeix de les taques.

RUSTY VG El pouf de cuir Rusty és la darrera creació de VG HOME per al sector hoteler i de contract. Amb un estil contemporani i forta personalitat, Rusty està disponible en color petroli en una tonalitat blau grisa que emfatitza el seu ús com a moble per a espais de còctel i relaxació, sofisticació i bellesa.

OPOF BELTÁ Opof és un disseny nou les proporcions del qual sorprenen i estimulen espais contemporanis plens de vitalitat. Un element colorista que no renuncia al confort. La seva forma orgànica però continguda permet que es pugui situar a qualsevol espai de tall actual. El respatller està disponible en acabats en fusta o acer inoxidable, lacat en blanc i negre.

ZAS RAFEMAR Especialment indicat per espais públics. Dissenyat per Josep Lluscà, Zas constitueix una tipologia singular, ja que les tres peces que formen la col·lecció es construeixen a base de tres bastidors bàsics: un en forma d’U oberta, i altres dos de perfil en L que actuen com a suport del conjunt de seient-braços.

63 eben


I

CADIRES

cadires

Contract

MONOGRÀFIC

64 eben

MONOGRÀFIC

I

CADIRES

cyborg magis design La cadira Cyborg està disponible en dues versions: De policarbonat senzill i amb respatller de vímet i braços. A més cyborg està disponible en sis diferents combinacions de colors i és resistent a les variants climatològiques, pel que pot adaptar-se a interiors i exteriors. És un disseny de Marcel Wanders.

fina brunner D’estructura innovadora i lleugera I un disseny esvelt, Fina destaca per la seva capacitat d’adaptar-se a diferents espais i situacions. El model està disponible en diversos acabats: fusta massissa mollejada i plàstic per als seients, amb o sense rodes giratòries o en forma de tamboret de bar. Hi ha altres models de reposabraços i carcassa de fusta.

queen MARGARET HAUSDESIGN Una cadira que engloba les característiques de la sèrie Monarchi de Haus. Manté la morfologia d’un seient convencional però afegeix un respatller tèxtil trenat a l’estructura, reforçant així la calidesa de la fusta i suavitzant la línia de la peça. Es troba disponible en fusta de faig i contraxapat de bedoll, a més d’incorporar cotó orgànic i pedra sintètica.

SAIL ANDREU WORLD Un disseny de Piergiorgio Cazzaniga fabricat en polipropilè i fibra de vidre. Sail adapta les seves formes, que recorden a la vel.la d’un vaixell, per oferir la màxima lleugeresa i confort. Una cadira sòlida i lleugera el respatller de la qual està adaptat per acollir i acomodar la forma de l’esquena en repòs.

SEZZ EMECO Presentada a la darrera edició de Maison&Object de París, la nova col·lecció de cadires de Emeco dissenyades per Christophe Pillet estan elaborades a partir d’alumini reciclat. Aquesta no és una novetat, ja que la companyia va rellançar una versió amb ampolles de plàstic de cola reciclades a partir Navy Chair de 1944.

NETKAT RESOL DD Fabricades mitjançant tecnologia d’injecció assistida per gas, la nova cadira Netkat destaca per la seva lleugeresa, ergonomia i facilitat manteniment. El respatller i seient estan realitzats en una sola peça de polipropilè opaca de 5 mm d’espessor amb una perforació que li confereix gran transparència visual i la fa transpirable.

CLAIRE GABER Amb colors brillants I gradacions cromàtiques del gris, verd i marrons, presents tots ells a la natura, neix la nova cadira de Gaber, amb un marcat caràcter i versatilitat. Està elaborada de tecno-polímer amb potes pintades o en metall cromat. Brillantor i color per una peça de mobiliari que encaixa perfectament en espais tant d’exterior com d’interior.

COUPE STEFFANO Colorista i lleugera, Coupé és una peça de mobiliari clau tan per a oficines com per la llar. Es troba disponible en la seva modalitat fixa, apilable o giratòria i incorpora un còmode coixí. La novetat de Steffano disposa d’una versió regulable amb bomba de gas i carcassa mollejada per injecció.

JILL VITRA Dissenyada per Alfredo Häberli, aquesta cadira està inspirada en els inicis del mollejat de fusta contraxapada. Jill explora els límits actuals d’aquesta tècnica oferint confort i flexibilitat. La carcassa del seient té una forma orgànica i escultural i les bases estan fabricades en acer tubular, alumini i fusta. Incorpora entapissats en teixit opcionals.

B-CHAIR GZA DESIGN Exhibida durant el Salone Satellite de Milà, la seva forma deriva de la unió de dues cadires: la primera, perceptible de costat, és una diagonal acolorida i sorgint de darrera del seus cantons geomètric apareix una segona cadira transparent, amb formes curvilínies. B-Chair està fabricada en metacrilat, alumini i fibra de carbó.

eben 65 eben 67


I

IL·LUMINACIÓ

il·luminació

Contract

MONOGRÀFIC

MONOGRÀFIC

I

IL·LUMINACIÓ

WOODS ARTURO ALVAREZ Creada pel dissenyador valencià Héctor Serrano està inspirada en la màgia d’un bosc on la llum es filtra entre els troncs de fusta de bedoll penjants, produint bells contrasts entre la claror i la foscor. Un joc d’ombres mesurat que concedeix naturalitat, caràcter i una atmosfera agradable a l’espai. Woods consta d’una estructura de metall blanc.

Vf estiluz Oriol Guimerà ha dissenyat aquesta làmpada de peu metàl·lica amb una estructura de traços subtils, suport amb tres peus i un tronc del que emergeixen dues pantalles tubulars orientables amb difusor de policarbonat que permet dirigir el flux d’il·luminació. Transporta la llum sobre la butaca de lectura.

FACES MONCOLONEL Moltes cares i colors per una làmpada d’aparença actual. Faces disposa d’una estructura de faig molt sòlida i cobertura de feltre Kvdrat. Té diferents perspectives i moltes possibilitat gràcies a la seva forma inclinada, que pot comparar-se a un parasol. El feltre, material opac de llana, filtra la llum i produeix una atmosfera íntima.

FOLDY LAMP Ia Kutateladze Simplicitat i funcionalitat són les fonts d’inspiració d’aquest producte elaborat en metall. Foldy Floor Lamp incorpora detalls en fusta, així com la base de les llargues i primes potes articulades, que poden elevar-se segons desitgi el seu usuari. La làmpada també pot redirigir el seu feix lluminós en diverses direccions.

FRENCH CANCAN J.M. GADY Inspirada en les faldilles de les ballarines de cancan, aquesta làmpada neix d’una acurada recerca cercant l’equilibri geomètric i el canvi d’escala formal. French cancan ja no és més un objecte domèstic sinó un tot acurat on l’observador pot identificar cada petit element.

YO-YO MODOLUCE Aquesta lluminària està formada per un disc exterior de plexiglàs de colors i un altre més petit amb acabat de mirall. El seu creador, Francesco Giannattasio, va voler reflectir la gravetat i les forces centrífugues, que són la base d’aquesta joguina atemporal. Yo-yo està disponible tant en versió de peu com de sostre.

MOTUS Buzzi&Buzzi Encastat parcial o totalment en el sostre I recobert de panells de guix, Motus és un llum eminentment elegant i idoni per a lluir en espais públics. El seu cos frontal està fabricat en Coral i consta d’un difusor en vidre esmerilat blanc. Té unes dimensions de 410x410x165 mm.

005 COLLECTION NAAMA HOFFMAN L’artista israeliana proposa una col· lecció de quatre làmpades formades cadascuna per un tub acrílic i vidre amb 180 LEDs.

JAZZ BIREX Una sèrie de miralls amb il·luminació LED opcional que maximitza la seva forma antropomòrfica. Un disseny de Stefano Sandonà. inspirat en l’espontaneïtat de la música jazz i el seu component talment misteriós. La peça és elegant i sinuosa i pot instal·lar-se tant a dormitoris com passadissos i salons.

FIN TOM DIXON La més avançada tecnologia posada al servei de la llum. Fin és una peça autònoma que ofereix ombra i llum al mateix temps. Dissenyada per oferir una brillantor intensa, els sis díodes d’alta potencia LED es magnifiquen per mitjà d’una gran lent en acrílic que amplia el seu feix de llum.

Cada llum divideix i matisa el tub de vidre de diferent manera creant inusuals composicions.

67 eben


ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT

ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT

Teresa Casasayas Doctora en biologia teresa.casasayas@gmail.com

Exòtics interessants

La macròfita emergent Un sistema de depuració d’aigües que fomenta el turisme

El reciclatge d’aigües residuals i la recollida d’aigua de pluja per emmagatzemar-la en llacs i piscines naturals podria regenerar els problemes de desertització de l’estat espanyol en un màxim de vint anys. Nous sistemesde depuracio com el de l’empresa Awen, permeten depurar i reciclar amb procediments totalment sostenibles, a banda de potenciar la xarxa de llacs i petits pantans, incentivant el turisme de zones abans poc visitades a causa del seu paisatge agrest. La desertització afecta a més del 30 % de l’estat espanyol, sent un dels territoris europeus que pateix amb més virulència els canvis climàtics i l’escassetat de pluja. Per aquest motiu, en els darrers anys han aparegut nous sistemes de depuració i reciclatge d’aigües residuals i de recollida d’aigua de pluja, que es sumen als ja existents, i que permetrien en un màxim de vint anys la realització d’un repoblament d’espècies i la regeneració paisatgística. La novetat dels nous sistemes, com el que presenta la companyia Awen, és que el procediment de depuració és natural i sostenible, ja que l’agua s’emmagatzema en llacs, balses o piscines naturals, amb el que es contribueix a millorar la imatge paisatgística de les poblacions i fomentar el turisme a més d’oferir la possibilitat de fer llacs o piscines d’ús públic. Aquesta aigua també es pot aprofitar per bio-conreus, que poden ser tant privats com públics i dirigits a població indigent o en situació d’atur. Segons el soci 72 eben

d’Awen Iñigo Elorduy, “ l’acumulació d’aigua permet establir un sistema de regadiu per gotejat que donaria lloc a un repoblament de la zona en el temps i la possibilitat de recuperar terrenys en desús, convertint-los en espais productius i agrícoles”. El sistema de depuració està basat en macrofites, que són plantes aquàtiques molt emprades de forma sostenible i integrada en el paisatge, i eliminen la necessitat de gestionar els fangs permetent un manteniment elemental. La seva construcció consisteix en la realització de balses d’aigua i arquetes annexes, simplificant així la realització del projecte. Val a dir que la base del sistema converteix les plantes en flotants, sobresortint la seva part superior sobre l’aigua. D’aquesta manera, la macròfita és emergent, i transfereix l’oxigen de l’aire a l’aigua. Aquest oxigen crea una flora que digereix la matèria orgànica i es produeix una depuració directa per absorció d’ions contaminants, és a dir, fosfats i nitrats i l’eliminació de colis i patògens.

La macròfita emergent transfereix l’oxigen de l’aire a l’aigua i aquest crea una flora que dirigeix la matèria orgànica.

Segons els seus impulsors, aquest procediment de depuració no necessita gairebé de manteniment ni té un alt cost energètic, i en la seva funció no empra substàncies químiques. D’altra banda, el reaprofitament de l’aigua i la seva acumulació en llacs i piscines naturals és fonamental per al sector turístic, de forma que sostenibilitat i creixement econòmic aconsegueixen caminar de la mà.

Passejant per la zona litoral del país trobem cultivades dues espècies d’arbres que tenen moltes coincidències: ambdós són subtropicals ioriginaris d’Amèrica del Sud, tenen una floració espectacular a finals de primavera i són caducifolis que passen l’hivern amb fulles. Estem parlant de la xicranda o jacarandà (Jacaranda mimosifolia) i de la tipuana, palo rosa o tipa blanca (Tipuana tipu). Tot i ésser de fulla caduca cal tenir en compte que es comporten de forma diferent a la resta de caducifolis que tenim per aquí. Enlloc de perdre la fulla a la tardor, la perden al febrer –quan els plàtans d’ombra ja treuen les noves- i les tornen a treure a finals d’abril. De fet, passen poc temps sense fulles Això cal tenir-ho en compte alhora d’utilitzar-los, ja que sovint es planten arbres caducs per tal que deixin passar el sol a l’hivern, mentre que a l’estiu fan ombra. Són arbres de creixement ràpid, de fàcil manteniment i són resistents a la contaminació urbana, de manera que són espècies molt cultivades arreu del món en climes temperats-càlids. No toleren gelades. Es poden cultivar com individus aillats, en grups als parcs i jardins, o bé com arbres viaris en carrers grans i avingudes. La seva floració és molt vistosa i abundant, amb flors grans i brillants, formant-se una catifa de flors bellísima al terra de color groc o violeta, depenent de si es tracta de la tipuana o de la xicranda. Si es planten al costat d’un estany, al moment de la floració, el seu reflex a l’aigua incrementa la seva vistositat. És interessant remarcar que, a l’hemisferi nord, ambdues espècies floreixen a la primavera, mentre que a l’hemisferi sud floreixen a la seva primavera, és a dir a la nostra tardor.

eben 73


PERFIL

PERFIL

Eva Serrats

El vincle entre l’arquitectura i l’audiovisual Què tenen en comú el cinema i l’arquitectura més enllà de l’escenografia? Leve és una productora i alhora un estudi amb base a Barcelona que pren l’arquitectura com el seu sancta sanctorum de creació. Dirigit per l’arquitecta i cineasta Eva Serrats, Leve porta a terme projectes que tracten d’apropar l’arquitectura a la ciutadania cercant altres formes, no només constructives, amb que l’arquitecte pot incidir en el seu entorn. Documentals, activitats per a nens i adults i rehabilitació i disseny d’equipament i habitatge són alguns dels seus eixos creatius.

Vostè és arquitecta. Com va ser que va decidir crear la productora Leve i vincular cinema i arquitectura? No ho vaig decidir, va succeir. Vaig fer la carrera d’Arquitectura, feia projectes d’arquitectura, treballava de fotògrafa, vaig començar en el món del cinema.... Crear una productora em va resultar el “format empresarial” més adequat per a tirar endavant el diferents tipus de projectes als que em dedicava, sobretot quan aquests sovint acabaven prenent formes híbrides. També em permet fer projectes en equip, integrant gent de mons molt diferents, cosa que m’agrada. Quins lligams hi ha entre dos arts aparentment tant allunyats com el cinema i l’arquitectura? O és que, en el fons, tot és arquitectura, fins i tot l’estructura d’una novel.la... En realitat es troben molt allunyats perquè s’han convertit en dos oficis complexes: Molt professionalitzats i molt estructurats... i sovint es mouen pressupostos, equips i temps en els que cometre errors pot resultar desastrós. En canvi , a nivell personal, jo els visc com a molt propers perquè tenen uns mecanismes d’organització del treball molt similar i també mecanismes 74 eben

mentals de formalització molt similars... d’estructura, de construcció... fins i tot tenen vocabulari comú! I està també la importància d’una condició comuna: sense usuari, sense audiència -diguem-li com calgui dir‐li‐ no tenen massa sentit. Sempre has de tenir present per què i per a qui ho fas. Hi ha una reflexió actual sobre la funció social de l’arquitectura i els usos dels espais públics? Segur que sí, perquè és necessària. Jo sempre hi penso quan veig els renders que es fabriquen per a mostrar projectes d’espai públic: Mostren espais nets amb in tipus de gent (blocs, mascares) molt homogènia que simula transitar sense interferències. Crec que ha una fina línia que separa el desig comú de poder gaudir d’un espai de convivència --‐en realitat un impossible escenari ideal per a la vida publica--‐ i el d’acabar convertint-lo en un espai ultra dissenyat, on tot està acotat o sota control. En aquest pas es perd tota l’espontaneïtat que hauria de definir tot espai col·lectiu, ple de gent diferent, amb expectatives diferents i que justament per això troben sentit en sortir a interactuar amb els altres. Per altre banda, l’espai públic ara ja no només és un terme físic o ar-

quitectònic. La gent es troba en tota mena d’espais virtuals. Només cal observar com la gent viu absent. Els seus trajectes de metro, les seves esperes als aeroports, a les places,... Estan connectats amb altre gent, compartint un “altre lloc” que no és el que trepitgen. Ara mateix estic treballant en el desenvolupament d’una App per a telèfon mòbil que potencia l’ara i aquí, l’encontre presencial entre persones que comparteixen un mateix espai. En uns moments on el sector de la construcció es troba en crisi profunda, quin hauria de ser el paper de l’arquitecte? Crec que el que cal ara és tenir una mica de cintura. És la construcció el que està en crisi, no l’arquitectura. Un arquitecte hauria de saber trobar nous llocs i formats on ser útil, posant en valor el que sap i pot fer, més enllà de construir. Què és un arquitecte de capçalera? És un terme que va sorgir entorn un projecte impulsat pel COAC en el que vàrem treballar durant un temps. El projecte proposava fer l’esforç d’aproximar l’arquitectura a la ciutadania. L’arquitecte porta molts anys

1

2

3

4 1. Poster Mediterranean Windows. 2. Poster Mercado de futuros. 3. Flyer, Making Mothers Visible, Barcelona. 4. Pop art, cadira. 5.Fotomuntatge? Ou com balla.

treballant per les administracions o les empreses, tenint per clients els seus gestors i no els seus usuaris. El ciutadà desconeix en bona mesura de què li podria servir un arquitecte més enllà de per solucionar una burocràcia normativa. El metge de capçalera és un referent clar, algú que és metge i que per tant en sap més que tu de salut, que et coneix, que interpreta les teves inquietuds i les contextualitza. Esteu desenvolupant l’obra de l’Arxiu Comarcal de La Selva, a Santa Coloma de Farners. Parla’ns del projecte. Un Arxiu Comarcal és un lloc que salvaguarda documentació valuosa del territori. Normalment té aspecte de búnquer, ja que les condicions d’organització i preservació de documents els converteixen en unes construccions rectangular i opaques. A Santa Coloma de Farners l’Arxiu es situa al centre urbà. El projecte, que hem fet en col· laboració amb BOPBAA, fa un esforç en tenir

l’escala adequada: Tota la vida pública de l’edifici es fa a peu de carrer i la façana es feta de peces ceràmiques bombades. Una subtil variació en les seves mides, tonalitats i brillantors.

propostes. Els projectes que hem tirat cap endavant amb nens d’entre 4 i 8 anys ens han semblat els més interessants. L’única cosa difícil per a ells és pronunciar la paraula ar-qui-tec-tu-ra.

La proposta “Què és arquitectura?” pretén fer arribar l’arquitectura als nens. De quina manera es pot apropar quelcom tan complex al públic infantil? El projecte no proposa ensenyar-los arquitectura sinó provocar un intercanvi entre arquitectes i nens a partir de projectes que ens inventem, aportant les eines que veiem necessàries i facilitant les tècniques per a que això succeeixi de manera més rica. En realitat els nens tenen relació amb l’arquitectura des de que neixen, es descobreixen a si mateixos quan comencen a tocar, descobreixen la noció d’espai quan comencen a desplaçar-se. No tenen prejudicis i són transgressors amb les seves

Quins són els seus arquitectes de referència? I els seus cineastes? Vaig variant segons el moment. Sempre estaran a prop Aldo Van Eyck i Joaquim Jordà; tinc simpatia per la seva actitud. Per acabar recomani’ns una època per viure, una ciutat per passejar i una pel·lícula per recordar. No ho sé. Ara mateix els anys quaranta, a la Costa Brava, quan es va rodar “Pandora i l’holandès errant”. Però és circumstancial, he estat revisant la pel·lícula per a un projecte i...

www.evaserrats.com - www.levenet.com eben 75


CONTEMPORANIS

CONTEMPORANIS

Josep Ferrando Bramona

‘Savoir faire’ i creativitat aplicats al disseny

1

Salt: m. Llançament des de determinada alçada. Progrés important; distància que s’ha saltat; palpitació violenta del cor. Totes les definicions són vàlides per parlar dels ‘salts’ arquitectònics, temàtics i de disseny que opera l’estudi català Josep Ferrando, un despatx d’arquitectura que fa de l’especialitat en la globalitat una correspondència i no una contradicció. 2

Si quelcom defineix la trajectòria i el savoir faire d’aquest estudi d’arquitectura i disseny amb segell català és el salt, topogràfic en el cas de la casa a Bescanó, quàntic, de disseny, de tipologia de producte i d’estils a un nivell global. No envà l’arquitecte Josep Ferrando Bramona i el seu equip porten a les seves esquenes anys i panys d’experiència en la ideació i construcció d’habitatges, que són reflex dels seus clients i alhora de la contemporaneïtat; hospitals i obra civil fets també a mida de la necessitat col·lectiva, sense perdre el seu toc estètic, eminentment modern, moderadament utòpic. Un exemple paradigmàtic d’aquest salt, ja esmentat, és la casa unifamiliar a Bescanó (Girona), una construcció de 400 metres quadrats que aprofita un salt topogràfic per generar diferents relacions amb el seu entorn més proper. D’una banda, la copa dels arbres es situa a l’alçada d’una barana; de l’altre, l’entramat de branques 76 eben

constitueix un filtres a través del qual mira cap a la sala d’estar. Un altre dels seus trets distintius és que la situació de la casa augmenta la percepció del canvi estacional i el bosc actua com un tamís que permet filtrar més o menys llum a través d’ell. De la seva obra comercial mereix especial atenció el restaurant Els Fogons i el restaurant Lluçanès, situats al mercat de la Barceloneta (Barcelona). Aquest és un brillant exercici arquitectònic, ja que resol la dificultat de projectar dos restaurants en un: A la planta baixa trobem un local de tapes i a la planta superior un restaurant gran nivell. Aquesta proposta pretén donar continuïtat i materialitat sense perdre el caràcter industrial del seu entorn, el mercat de la Barceloneta; per aquest motiu, empra l’acer i el formigó a la planta baixa i juga amb les tonalitats de gris en intensitat diferent. L’estudi té cura de l’harmonia de l’obra

3

inserta en l’entorn a l’hora de projectar. El Centre d’Assistència Primària a Castelló d’Empúries reconeix el paisatge com un instrument que pot organitzar el programa. Una porció de l’espai exterior repetida a l’interior coordina la unitat “sala d’espera – consulta”, cercant una escala domèstica que defuig de l’espai del passadís. D’altra banda, el referent temporal i estacional torna a ser present amb l’horitzontalitat i les franges verticals de la façana, que recorden els jocs que creixen seguint

el curs dels canals d’aigua. Els salts són constructius i temàtics, com és el cas de l’Escola Suïssa de Barcelona o l’escola de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), obres ambdues de l’estudi i, fins i tot, de tipologia. Josep Ferrando i el seu equip dissenyen també producte i es troben immersos en la creació de les butaques d’exterior Duit Bench.

4

1. Casa unifamiliar a Bescanó (Girona). 2. Campus de les Terres de l’Ebre de Tortosa. 3 Restaurant Els Fogons. 4. Restaurant Lluçanès. Foto 1,2 Pedro Pegeanute (amb Ravetllat-Ribas) Foto 3,4: Adrià Goula (amb E.Terradas)

www.josepferrando.com eben 77


CLÀSSICS

CLÀSSICS

Juli Batllevell

El rescat d’un arquitecte modernista Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 1928) ha estat fins ara un dels col·laboradors menys coneguts i estudiats d’Antoni Gaudí. Va treballar amb el mestre a la Casa Calvet i al Park Güell, però no en va esdevenir un seguidor fidel, sinó que es va mantenir en una pluralitat d’estils, del Modernisme a l’eclecticisme i el Noucentisme. La recent restauració a Sabadell d’un dels seus edificis més emblemàtics, la nau de La Energia, adaptada per l’arquitecte Dani Freixes, per a instal·lar-hi el Museu del Gas i la seu de la Fundació Gas Natural Fenosa, ha propiciat la recuperació de la seva obra.

A la inversa de la majoria d’arquitectes catalans titulats a finals del segle XIX, Batllevell va estudiar a Madrid. Però, un cop llicenciat, va treballar sempre a Catalunya, sobretot a Sabadell i Barcelona, a part d’altres ciutats com Badalona, Sitges, Mataró, La Garriga, Castellar del Vallès o Sant Llorenç Savall. A Barcelona va projectar i dirigir obres memorables com ara la seu del diari El Liberal, al carrer Nou de la Rambla, i la Casa Teodor Prat, al carrer Casp, ambdues del 1899, o la reforma del Cercle del Liceu, la Casa Antònia Burés, al carrer d’Ausiàs March, i la Casa Trias, al Park Güell, totes iniciades el 1903. A Sabadell, d’on va ser arquitecte municipal entre 1895 i 1909, va construir les Escoles Municipals i la desapareguda Presó Cel·lular (1899), la façana posterior de l’Ajuntament (1900), i la Caserna de la Guàrdia Civil (1910-1911). 78 eben

Entre els edificis privats que va fer a la ciutat vallesana destaquen alguns dels més emblemàtics del modernisme sabadellenc com ara el Cafè i Teatre Euterpe (18921893), la Casa Bru (1893), el conjunt de La Auxiliar Industrial Sabadellense (1895) i el de La Energia (1899), l’Hotel Suís i el Magatzem de Vins Oliver (1902-1903) o el Despatx Taulé/Lluch i la façana posterior de les Escoles de la Sagrada Família (1908), a més d’una sèrie excel·lent de tombes al Cementiri. Un dels seus principals clients va ser la família del poeta Joan Oliver, Pere Quart, per la que va projectar, entre altres edificis singulars a Sabadell i Castellar del Vallès, el Marquet de les Roques, un castell modernista construït el 1895, emplaçat a la Vall d’Horta, al peu de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, que tot i ser una de les principals obres de tota la seva trajec-

1

3

3

4

1. Farmacia La Barcelonesa de Sabadell - actual Farmàcia Llop-, l’edifici i el mobiliaride la qual van ser projectats pe Juli Batllevell.

tòria ha romàs mig oblidat atès el lloc amagat i poc accessible on es troba. Una cosa semblant ha passat amb l’altra obra més original de Batllevell, la Casa Trias, situada al capdamunt del Park Güell, visible malgrat l’abundant vegetació que l’envolta, però ben allunyada del circuit habitual de la urbanització ideada per Gaudí, de manera que ha restat mig desconeguda més enllà de formar part tímidament de la cèlebre ciutat jardí. D’altra banda, la tercera construcció més elaborada de l’arquitecte, la Casa Antònia Burés, present en moltes guies i treballs sobre el Modernisme

barceloní, ha estat històricament atribuïda de forma exclusiva al constructor de l’immoble, Enric Pi, estret col·laborador i gran amic de Batllevell. Fins ara, tampoc s’havia estudiat la relació de l’arquitecte sabadellenc amb Gaudí, esmentada de passada en molts treballs fonamentals sobre el geni reusenc però mai analitzada a fons. El fet que la Fundació Gas Natural Fenosa triés Sabadell i, en concret, l’edifici de La Energia, per a fer-hi el Museu del Gas i l’hagi restaurat a fons, ha propiciat l’estudi i la reivindicació de Juli Batllevell, que a partir d’ara compta amb una extensa monografia,

Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Paral· lelament a l’aparició del llibre, el Museu del Gas presenta la primera exposició temporal a la flamant seu projectada per Dani Freixes / Varis Arquitectes, amb una revisió de la vida i obra d’aquest professional sabadellenc, que va ajudar Gaudí, de forma callada i discreta, i va saber acomplir amb creativitat, pulcritud i diligència cada encàrrec que va rebre, ja fos públic o privat.

Josep Casamartina i Parassols Historiador i crític d’art eben 79


EVOCACIÓ

EVOCACIÓ

El mestre oblidat

L’arquitecte eslovè Jože Plenik, un singular pioner de la modernitat. “Com una aranya, aspiro a unir un fil amb la tradició i, a partir d’ella, teixir la meva pròpia tel.la”, Jože Plecnik, 1902. Com a totes les històries de la Història, també la de l’arquitectura del segle XX va deixar en l’oblit a un extraordinari protagonista, l’arquitecte eslovè Jože Plečnik, un enorme talent que no va seguir la tendència que els historiadors “clàssics”, propagandistes del Moviment Modern, consideraren associada a l’avantguarda del seu temps. Així va ser com l’obra d’aquest home, sorgit de les capes més modestes d’una Eslovènia integrada en el conjunt de països que composaven l’imperi austrohongarès i considerat un dels més brillants alumnes de l’escola vienesa d’Otto Wagner, va ser entesa com una desviació de “l’únic i veritable estil de la modernitat” i arraconada dins el bagul de les anècdotes històriques. Com argumenta François Burkhardt, a priori no hi havia cap raó per aquest sorprenent destí. Plečnik va realitzar dues construccions que haurien d’ésser considerades com a obres mestres de l’arquitectura del moviment modern: la casa Zacherl a Viena i la Biblioteca de la Universitat de Ljubljana, ciutat natal de l’arquitecte. Però si, com 80 eben

expressa el mateix autor, també hi afegim l’exemple de perfecta integració d’una nova arquitectura en una estructura històrica preexistent, com va ser la transformació de l’antic Castell de Praga (1921-37) en seu presidencial de la nova República de Txecoslovàquia, hi han suficients arguments considerar a Plečnik com un rellevant pioner de l’arquitectura moderna. Com és conegut, a finals d’un segle XIX marcat per l’eclecticisme, Wagner i els seus alumnes cercaven la renovació arquitectònica sense abandonar els principis fonamentals del classicisme. Però, a diferència de Hoffmann, Olbrich i altres deixebles, el jove Plečnik no va trigar gaire a cercar el seu propi camí. Així, la posició ètica de l’arquitecte eslovè, marcada com Antoni Gaudí pel sentiment nacional i una profunda religiositat, el va conduir a la recerca d’una “arquitectura total” en un viatge que, recorregut en sentit oposat al de la resta dels mestres de la modernitat, va iniciarse amb una elegant depuració constructiva per acabar dins l’exuberància ornamental. No envà, l’obra inicial de la casa Zacherl

(1903-06), incrustada en el teixit històric d’una Viena marcada per la tradició barroca, constitueix una experiència completament innovadora on el ritme vertical de les plaques de granit de la façana, atorga al conjunt la sinceritat constructiva pròpia de la primera ortodòxia de la modernitat. A partir d’aquesta “opera prima”, Plečnik inventa el seu propi univers i deriva cap a la síntesi personal en una concepció basada en la lliure composició d’elements clàssics barrejats amb signes de la cultura popular. Alliberada de tot cànon dogmàtic, l’obra de l’arquitecte es desenvoluparà segons un refinat llenguatge arquitectònic fàcilment identificable. Retornat a Ljubljana després dels anys de Praga, l’edifici de la Biblioteca Universitària (1936-41), una espècie de temple nacional del coneixement i la cultura, destaca novament l’excel·lència de qui ha estat considerat un fill il·lustre d’Eslovènia. En un concepte cerimonial de l’entrada, també desenvolupat a la casa Zacherl, destaca el recorregut d’una llarga i fosca entrada bordejada d’imponents columnes que condueix a les lluminoses sales de lectura. Combinat amb l’exercici de la docència i en el context d’un planejament urbanístic de Fabiani que volia fer de Ljubljana una moderna Atenes, Plecnik va executar més de 130 projectes. Per això, aquesta bellíssima ciutat de l’antiga Iugoslàvia conforma un magnífic escenari on admirar tota classe d’edificis sorgits de l’exuberant imaginació d’aquell mestre de la modernitat. És clar que, a finals dels passats anys vuitanta, una exposició antològica del Centre Cultural Georges Pompidou de París, va acabar amb tan injust oblit gràcies a la difusió internacional de l’obra de Plecnik. Però aquesta és, evidentment, una altra història.

1

2

3

1. Biblioteca de la Universitat de Ljubljana. 2. Interior de la seu Presidencial de la República de Txecoslovàquia. 3. Interior de la biblioteca de la Universitat de Ljubljana

Joan-Enric Vilardell i Santacana Doctor arquitecte. eben 81


AGENDA I LLIBRES

LLIBRES AGENDA ‘OTREDAD’ DE CARLES RIARTI L’exposició reuneix diversos arxius i documents sobre el VII Congrés del ICSID (International Council of Societies of Industrial Design) que es va celebrar a Eivissa l’any 1971, que va plantejar un canvi en la forma d’entendre les seus urbanes amb la creació d’un habitacle mòbil i efímer pels estudiants assistents i molts altres temes relacionats amb la innovació , la filosofia i les qüestions artístiques. Data: Fins el 20 de gener de 2013. Lloc: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Més informació: www.macba.cat

CONCURS EL COURE I LA CASA 2012 El concurs internacional que enguany celebra la seva quarta edició convida als estudiants i joves professionals del sector a reinventar objectes d’ús quotidià emprant el coure o alguns dels seus aliatges. El certamen vol donar a conèixer les qualitats del coure, la seva àmplia gama de colors i els procés natural d’oxidació, entre altres. El guanyador en la categoria d’estudiants obtindrà un premi de 1.500 euros, mentre que en la categoria professional la dotació serà de 4.000 i 2.500 euros pel primer i segon premi.

La mano que piensa Sabiduría existencial y corporal en la arquitectura Juhani Pallasmaa Ed Gustavo Gili, 88pàg www.ggili.com

Una arquitectura que beu de ment i cos, de les capacitats conceptuals de l’home que dóna forma amb les mans, més enllà d’una racionalitat pura i acadèmica. En aquesta obra de caire existencial, alhora que psicològica, l’arquitecte Juhani Pallasmaa estudia els processos autònoms i inconscients del pensament en la producció d’art, artesania i arquitectura. L’objectiu és ajudar a sacsejar els ciments del paradigma del coneixement conceptual, intel·lectual i verbal hegemònics en l’esfera de l’arquitectura en ares d’altre coneixement: el tàcit i no conceptual dels nostres processos corporals. Juhani Pallasmaa (Hämeenlinna, Finlàndia, 1936) va ser professor d’arquitectura a la Universitat de Tecnologia de Hèlsinki i director del Museu d’Arquitectura de Finlàndia. És autor de nombrosos articles sobre filosofia, psicologia i teoria de l’arquitectura i de l’art.

Las casas de la vida Teresa-M. Sala i Daniel Cid Ed. Ariel, 224 pàg. www.editorialariel.com

Quina millor manera de conèixer el canvi en les formes d’habitar l’espai que va portar la Modernitat que des de la ploma dels seus protagonistes més erudits? Inspirantse en els sonets escrits per Dante Gabriel Rossetti a La casa de la vida, els doctors en Història de l’Art Teresa-M, Sala i Daniel Cid han recuperat en aquesta obra els àmbits de la vida privada de personatges com Johan Wolfgang Goethe, Sigmund Freud o Salvador Dalí, entre molts altres. Cases que acaben convertides en un museu en vida dels desigs insatisfets, el sentit i la importància de tenir “Una habitació pròpia” per l’Emily Dickinson o l’Ana Frank, o de no tenir llar, de ser un artista homeless, com en Rainer Maria Rilke o el Fernando Pessoa. Una antologia de relats moderns que planteja les múltiples relacions entre els artistes i l’espai que habiten.

Data límit d’entrega de projectes: 30 de setembreL Més informació: Institut del Coure www.copperconcept.org/es/

82 eben

eben 83

Eben Interiors nº73  

Revista d'interiorisme i arquitectura en catlà

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you