Issuu on Google+

anem al

MUSEU Dossier Alumne/a Educació Primària

Cicle Superior

Sant Cugat del Vallès:

la vila tradicional


Dossier de l’Alumne/a:

de l’Escola:

i del Curs:


A

bans de començar el treball d’investigació...

Quin ha de ser el nostre comportament quan treballem pel centre de la vila? Marca amb una creu les respostes que creguis correctes:

El carrer és un espai obert. Podem córrer i parlar en veu alta.

Guixar les parets i fer malbé els enjardinaments no té gaire importància. No es veu gaire i un moment o altre l’Ajuntament ho repara tot.

Si volem demanar informació a algú ho farem de manera educada i respectuosa.

La ciutat és de tots i totes. Podem llençar els papers al terra perquè per això existeix el servei de neteja.

Les coses que ens explica la monitora poden ser molt interessants per al nostre treball d’investigació, per això caldrà parar bé l’orella quan ella parli.

Per defensar el meu argument davant dels meus companys i companyes, cridaré més que ells/es perquè tothom m’escolti.


C

omencem a investigar!

El Sant Cugat actual és ben diferent al poble que fou fins fa només vint-i-cinc anys: un municipi envoltat de vinyes, de blat, horts, masies i cases amb eixida. Comencem pel principi.... En quina època ens fixarem?

1

en

Assenyala

aquesta

cronològica

línia l’època

en què es basarà la nostra investigació: Història Moderna

Prehistòria

Història Antiga

A quina part de l’actual

2

Sant Cugat correspon la part més antiga de la vila? Pinta-ho plànol:

sobre

aquest

Edat Mitjana

Història Contemporània


L

es fires tradicionals

A banda de la Festa Major, que de sempre s’ha celebrat per Sant Pere (29 de juny), Sant Cugat va comptar amb dues fires molt importants fins a mitjans del segle XX. Es tracta de la Fira de Maig i la de Setembre, o Fira de les Portadores. Ambdues es vinculaven al treball agrícola, ja que l’economia santcugatenca va basar-s’hi durant molts segles: La Fira de Maig era una fira relacionada amb les feines del camp, i més especialment, a les vinculades amb el blat. L’ altra gran fira de l’agricultura a Sant Cugat era la Fira de les Portadores. Es celebrava el 8 de setembre i era la culminació de l’estiueig, tot coincidint amb la

verema.

Saps què és una “portadora”, estri que dóna nom a la Fira

3

de Setembre? Escull la resposta que et sembli correcta:

Les portadores eren les dones que venien el raïm a la plaça durant la Fira de Setembre.

Les portadores era el nom que rebien les mules de càrrega que transportaven el raïm del camp a la plaça.

Les portadores eren els cabassos que s’empraven per al transport del raïm de la vinya al celler.


Observa aquests dos dibuixos i identifica quin correspon a la Fira de

4

Maig i quin a la Fira de Setembre o de les Portadores:

5

Enllaça aquestes activitats segons corresponguin a la Fira de Maig o a la de Setembre: Es feia en temps de verema

Es feia en temps de segar el blat S’hi venien coves i cistelles S’hi venien joguines S’hi venien forques

Fira de Maig

S’hi venien bótes de vi Es ballaven danses tradicionals Hi havia carros a la plaça Es coneixia com “Fira de les Forques” Es coneixia com “Fira de les Portadores”

Fira de Setembre


P

er treballar a l’aula

Tres de març, Sant Medir Una de les tradicions més arrelades a la història de Sant Cugat és l’aplec de Sant Medir, que se celebra al voltant de l’ermita de Sant Medir cada 3 de març, al bell mig de Collserola. Aquest és el dia de la festivitat del màrtir Medir, durant la qual es visita l’indret i s’hi fa un bon tiberi. Antigament, el camí es feia a carro o bé a peu des de la plaça de l’església, baixant pel Carrer Sant Medir. Es passava per la Torre Negra, Can Borrell, Sant Adjutori, fins arribar a l’ermita. A l’aplec tothom feia el dinar en família o en grups d’amics i en acabat es feia ball a l’era. Quan la música cessava era el moment de tornar cap a casa.

6

Fes una recerca sobre la llegenda de Sant Medir i escriu una breu narració amb la informació que hagis trobat.


Dossiers Didàctics Museu de Sant Cugat I Edició - Maig 2011 Disseny i Maquetació - Helena Costa


anem al Museu